atin ce SCT RU CO : nated Jnitat 3 Sil-laba, accentuacio i diéresi 2. Separa per s{l-labes els substantius segitents: a continuacié posa-hi els accents que calgui, i clas- sificalls segons si sén aguts, plans o esdriixols. camio pastis pesol fenomen musica bruticia oranguta _ retol faisa _ - Soncio = tenets salvia — esbos estiu liga segon —earicia encis ania ximpanze atl ~ oxigen hernia — entrepa 3. Posa accent obert o tancat, segons convingui, en els mots que tens a continuacié. Després tor- na'ls a escriure a la columna cortesponent. aco, cel-lula, estres, oliba, cafe, diversio, pure, esbos, etica, interes, polvora, perque, aixo, pergola, congres, pero, essencia, estomac, resso, orbita, comite, fenomens, sino, cervol.eafesa Unitat 3 Sil-laba, accentuacié i diéresi 4. Posa accent diacritic en les paraules que n’hagin de dur. No se ben be si se n’ha anat 0 no. Si vols diners, vens els teus bens i Ilestos Vora la cabanya van trobar ossos dun os bru. El seu net es un nen molt net i polit. Pel que sembla, no te un pel de ximple. Soc d'aquelles que a la nit dormo com un soc. Si fa sol molts dies seguits, el sol queda sec i s'esquerda. Em fa l'efecte que el deu d’en Brahim dew ser el mateix que el meu. En Biel te tanta son que son les 11 i encara no sha llevat, Maria, aquella dona et dona les gracies per haver-li dit que si. Mon pare ha fet tres cops la volta al mon. Ja us hi heu acoscumat, a fer-ne un bon us? A mes a mes, el mes de desembre es el mes mes fred. Per esmorzar te el costum de prendre te amb llet. Doncs en Xavier s'ha afartat com un lladre: ha menjat peus de porc amb un bon raig de vi de la bota de avi + Completa cadascuna de les frases segiients amb el mot adequat dels dos que hi ha entre parén- resis. Posa, a més, els accents que hi faltin. Aquell homenas se sentia ben (sol/sbl) i desitjos de trobar algu amb qui des- fogar-se i parlar. No se que (deu/déu) fer ata que ha repres la feina de capatas. Per que no em dius ara si (vens/uéns) 0 nos quan mho diras, si no? Tingues paciencia: (dona/déna)-li el que demana i veuras com tho agraira. Deixa'l fer: es un rodamon que fa dies que es per aquis (mon/mén) germa | coneix bé a (us/:és) ho hauriem explicat quan hagues calgut, pero no ens heu deixat gota de marge. Ondia, noi, (ves/vé) per on, no es tan ingenua com semblava... La Nuria se sol comprar unes (botes/ botes) cada any per les rebaixes. (ma/ma) mare sempre diu que quan era petit havia de donar-li sempre la per creuar els carrers,Unitat 3 Sil-laba, accentuacié i diéresi — La diéresi Ni 6. Posa ditresi en els mots segiie nts que n’hagin de dur. quorum paraigua unguent aigueta quiasme frequentar arguir quocient antiguitat antiquari aquifer questié adequem pinguf obliquitat 7. Fes el mateix que en Pexercici anterior. peuc™ fluidesa descafeinat traduine assiduitat veinat ateisme Raul traidor fruicio agraida egoisme continuitat caute antiguitat aquarel-la aquatic Pasques quatre aleruisme monoteista aut paura conduir egoista aillar 2 |Pidear _ = ao 9. Completa les frases segtients amb els accents i les ditresis que calgui. Tresperare a la cruilla entre els carrers Bailen i Diputacio. No mlamoina gens que actuis en contra de Ia seva voluntat. En Lluis i en Raul tenen massa diferencies com per treballar plegats. LEmilia es una noia rustega i sordida. En Ramon sera al xamfra de 'estacio en questio de segons. Ves i compra aquesta locio a la farmacia de guardia que hi ha vora el giminas. LHerminia ha fet uns peucs maquissims per a la neta de la Lluisa. La Cecilia te la conviccio ferma que aquesta historia tindra continuitat. La Carme se sentia aillada, i els mirava a tots de reull. 10. Posa els accents i les digresis que falten en les frases segtients, i després passa al plural tots els elements possibles. Jo de petita sortia cada cap de setmana a veure una pel-licula amb el meu vei. Tu conducixes prou be el furgo i el cami Soc secretaria i, quan tradueixo un avis, agraeixo que algu me'l supervi Agraitia que em deixessis el teu avio privat per anar a veure el meu cosi. No se que fare amb el ximpanze que vaig trobar a l'estacio.co Unitat 3. Sil-laba, accentuacio i diéresi 41. Posa els accents i les didresis que falten en aquest poema de Miquel Marti i Pol. Taula parada Posem que dic que el ponent es la musica i que el Ilevant son els Ilibres. Descric d'aquesta forma un ambit compartible que nomes comparteixen fugagment passavolants discrets i afectuosos. Lambit tambe te nord i ce migdia: el migdia es el dubte i la pregunta i el nord te i tindra sempre nom de dona. Lara, tancant els ulls, puc establir tots els limits que vulgui i transgredir-los. Se, tanmateix, que mai al meu davant no hi ha ningu que em faci companyia 42. Ara fes el mateix amb aquest altre text. Al fons hi havia un petit despatx amb envans de fusta. Lhome, d'uns cinquanta anys, era bas- tant calb, amb arrugues al front i un bigoti pel-roig que amagava una boca de Hlavis reduits. Duia tuna camisa blanca, amb un Ilacet blanc i negre. Quan hem entrat, ni s ha mogut, continuaya in- troduint a lordinador les dades d’una pila de libres que s'amuntegaven a la taula, Damunt d’una rauleta-bar a la dreta de la porta hi havia manuscrits enquadernats. Al cap de poc ens ha mirat de reull per damunt de les ulleres de muntura platejada, esperant que la Magda li digues que vo- liem, La xicota se li ha adregat en flamenc i han parlat amb el Roberto. Com que el senyor Augustus tambe parla el frances, li hem exposat la questio. BI llibreter va vyeure la copia del manuscrit quan el Roberco li va demanar el seu parer. Sembla que el text es- tava repaséat amb tinta per damunt de la primera redaccio amb Ilapis. Per la cal-ligrafia, creia que podia. ser autentic, almenys de comengament del segle XX, pero sense tenir original al davant, sense poder-ne estudiar el paper i la textura, no es podia pronunciar definitivament. En saber que la traduccio ha desaparegut, sha, mostrat contrariat i ha insisitit que calia re- cuperar-la. Diu que consultara les adreces d'Incernet i les pagines web anonimes on sofereixen peces de valor de procedencia dubtosa o de persones que volen guardar l'anonimat. Coneix un bon grapat de gent de totes les nacionalitats que es dedica a aquest negoci. Ho mirara. Abel Montagut, El manuscrit de Jules VerneMANUAL DE LLENSUA, Accentua les oracions segiients. Fes una llista dels morfemes accentuats que hi apa~ accentuacld 3 rs © eixen (sense repetir-tos). 2) Aquest home es un gegantas, per be que la seva dona es petitis: ©) Elseu pare no es valencia, sino mallorqui. ©) Dema dinare amb un escoces que te 'avi tortosi. Que curios, of? @) Lentusiasme del meu entrenador es tan encomanadis que vaig quedar cinque en la classificacio de la nacio. ©) Elseu vei Lluis no es envejos pero si una mica mandros i a estones malaltis. £) Siaquell artista holandes s‘hagues pogut expressar amb un seu gest pictoric, prow {ue ho hauria fet, pero no li ho permete la malaltia que el retingue durant aquell periode en una mansio perduda enmig d'una vegetacio paradisiaca. 9) Unesperit demoniac volia atemptar contra mig mon. fh) La distincio que rebe pel merit artistic el situa ja aleshores entre els primers pin- tors paisataistics. ) No digue res fins que hague apres a fer-ho millor. Tothom ha admes que aquesta era lopcio mes valida. 5. accentua els segtents versos del poeta accentuacld 3 EL DESIG, L-AGONIA 1 VESPERANGA Si venen o van, si van osivenen, aixo no ho se dit. M’empaiten, aixo si. M’empaiten i m’encalcen de mati, I despres ja tot el dia van amb mi, a llotges i balcons, arreu on vagi. Resa fer. Son dos, son mes que jo. Son mes del que pugueu imaginar-vos. Son els ulls d’ella. David Jou, Mirall de velut negre (1981) peer ar 6 Reescriu els consells segiients afegint-hiles vocals que falten accent grafic, si cal: © > Anarav_uire totes ies _vies de les resid_ncies i escriure'ls cartes a'amor antigues. >) Escriure «exceHlent_ssim» amb min_scula i «Microbis amb maj_scula. ‘nar pels carr_rs vestits de nuvii den_yia, mirant el rell_tae com sit_ssim tarda una nova vida. ENIGMA. 2. Feia poemes visuals envoltat a escombraries (6 lletres). m7accentuacls 3 digresi 2 accentuacid 3 aitresi 2 ditresi 27 verbs 8 Q \ LORTOGRAFIA Practicar I'halterof_jia amb bombolles de sab_. N_ixer un 29 de febrer i morir de vell als vint-i-pocs. Quan entr_ssim a 'ascensor, donar |a m__a tothom i presentar-nos. Ensenyar a parlar un periquito i, quan en s_piga, oferir-lo ales tert_lies radiof_niques per crear confusi_ Parlar als nens de «vost_» i tutejar els reis i pr_nceps. Anar ala redacci_ d'un diari i comprar exemplars endarrerits per_ encara per estrenar. Despr_s deixar-los al repl_. de les cases i crear confusi_. Joan Barrit i Joan Otte, Bons propdsits Justifica I'ds (0 abséncia) de I'accent grafic o de la diéresi en els mots segients, tot agrupant els casos similars: record /récord; respon /responia; origen /origens; Maria /Maria /Marian; canons /canons; atén /atenia; misogin /misdgins; continua /continua /continua; Album /volum; Camerun /Berlin; bilbai /bilbaina; (jo) agrais /(tu) agraissis. Reescriu aquestes frases afegint les vocals que hi faltin amb la di@resi o 'accent que hi correspongui: Enguany hem produ_t més ra_m/, com a conseq__ncia, hem abaixat el preu del vi. s una de les lleng_es amb més textos tradu_ts al xin_s, al japon_si al core_. Hi ha qui conf_n el su_cidi amb un acte hero_c, ple d'hero_citat. ‘Aquests fen_mens antropol_gics no tenen soluci_ de continu_tat malgrat que travessen dinou pa_sos. En aquestes q—estions en Ra_l hit_ lam_ trencada. Fru_a molt tradu_nt textos de 'hongar_s. Lhero_na que ha sortit al telenot_cies va n_ixer a Su_ssa i als vint anys ja va comencar a rec_srer el m_na peu. h) Noséon _remnosaltres quan ens heu cridat, per_ jos_ que s_ on _reu vosaltres: alla secci_ de producci_ atenent el tel_fon m_bil iel corr_u electr_nic. Escriu la forma verbal escaient dels verbs que estan entre paréntesis. 2) La cimera s'ha fet amb l'objectiu que es (reduir) el nivell de CO, de 'atmosfera. ») Després d'aquesta feta li (atribuir) poders meravellosos i el faran {dol seu. ©) Fent-ho aixi (reduir) els residus i contribuirfem al medi ambient. Escolteu: primer, (traduir) el poema literalment i, després, el poli. Nosaltres us (agrair) que us enduguéssiu els vostres patracols. /) Aquest matf (succeir) uns fets estranys i han acudit persones molt misterioses. No estic segur que I'Aina encara (estudiar) a la universitat. Hem (constituir) una nova colla castellera i ens diem els Minyons d’Ultramort. ) No mfagrada que tu sempre (desconfiar) dels clients. ENIGMA. 3. Tipus d’aula d’un institut (6 Hetres). 73mMANUAL O€ WENGUA 8 9 10 Ategeix rarticte detinit o 1a preposicié + article definit que calgui(contraient o apos- apbstrof contraccions de cree Breporicié article 24 2) Anirem hotel passant __alberg. ) Ensarribarem fins _ Estartita través avinguda_riu. ©) Liagrada el so, perd professionalment es dedica__imatgei__art grafic en general. @) Eliminar _unitat__illaera__instruccié dictada__ més alt comandament exdrcit Argentina. ©) ___Inst&ncia parlen només __infermer ino pas __ infermera. ) nic problema ha provingut __impaciéncia_ Héctor i__hhistéria Helena. 9) index obranos‘hiparla__ histdria___ humanisme. hn) Les conseqiéncies incident _estorahaestat __inici_ enemistat entre indi i india, fins ara d’alld més enamorats. ) Vaigtrobar Ona __escalaprincipal__universitat. posto! 9 11 escriu rarticte detinit, la preposicis ola preposicié + article defini i apostrofa quan © calsui. ») _inflamacié _orelladreta liarribava fins __ull obliga. acanviar __ auricu- lars. ©) Tornava —_ajuntament, on ja havialliurat _instancia. ©) urbanitzacié on viu Irene és la millor ill 2) Unica cosa que se li va acudir fou agafar__armai disparar contra__ iguana. ») iHusié Eva ésanaraviure Alberti Olgaprop _ atlantic. )— hostaler __ avinguda va penjar un rétol pintat inusual manera _adrecar-se-li'havia fet sospitar__infermera__hospi tal. A Ursula s'haviaescapgat __ungladelditgrosa_—_hora_introduir lama dre- taa urna. 12. bigues quina diferencia de significat hi ha entre els mots de cada parella de més avail, Sén tots homofons? Escriu les frases completant el que falta. ihora/a I'hora athorala hore § Sha atabalat quan han trucat ala portai, __, ha sonat el teléfon. de la veritat, la Quitéria no era capac de fer dues feines Javeuras que de aperitiu tothom sera aqui. aleshores /a les hores aleshores | ©) Aquesta emissora de rédio emet un senyal actistic i als dos quarts. ia oces aa ©) Elmagatzem obrianomés _doficina. es va sentir un enorme terrabastall: alguna cosa feixuga havia caigut daltabaix. ENIGMA 4. S’hi troba, a l'institut (3 fletres). m7almenys al menys apart/a part ‘apunt/a punt enlloc fen toc gairedé Igaire be ‘matdecap/ mal de cap rmigala /mig dia: mitjanit ita t ‘migdio mig dia: ntjant fnitja nit 36 4 st _FONETICA 1 ORTOGRAFIA almenys /al menys Al'arbre de Nadal hihavia __trenta bombetes que no s‘encenien. Van donarelpremi _dotat dels artistes. Si m’haguessin avisat, hauria acudit a la cita! Opera com en t'exercici anterior. apart /a part de les teves propostes, no es va dir res de bo a I'assemblea. Lactriu ha fet un tan llarg que el public no ha parat de badallar. Nohiharesmés afer, d'endrecar la paperessa i escombrar el local. apunt /a punt. ©) Extasiat per la bellesa de I'indret, ha pres un __ del natural. Hem quedat que sortiriem ales nou, perd encara no esta Haestat de caure al parany! Ha vingut d'un pal! eniloc /en toc ) no havia trobat una noia tan eixeridat de plantar enciams, plantarem pebrots. D’aquesta mena de bolets no se’n fan més del mén. 14. opera com en rexercici anterior. gairebé /gaire bé ) Aquests dies de vacances hem pogut parlar__ de tot. ») LaMerc® no pronuncia el noruec. © eS va desmaiar en veure que la seva filla sagnava. maldecap /mal de cap co) Aquesta noia és molt procliu al Aquesta feinalidéna un __darrere Valtre! /) Del__ també se'n diu cefalea. migdia /mig dia 9) Al___ van anar ala platja per posar-se morenes. h) En van aconseguir enllestir tota la instat-lacié eléctrica del local. /) Per aquesta finestra sempre hi entra molt sol perqué esta orientada cap al mitjanit /mitja nit j) Van estar __ perduts per la gran urbs novaiorquesa. ) A __ encara només se sentia el raucar de les granotes. )) Deviaser _ quan van segrestar el nebot del consol. ENIGMA. 5. Misica de ball que fa més saborosos alguns plats (6 letres faNle ere erent eek ise os 75mDaMUAL OF LENGUA 40 15 1.2 Opera com en I'exercici anterior. només /no més nomésino més 59 2) Al'acte hihavia poca gent, de cinquanta persones. ») dos dels condemnats van aconseguir ser amnistiats. ©) Elque diuen sén conjectures! potser (+ indicatiu) /pot ser @) No. que tan sols ens digui que __ vindr& dema al vespre. ©) Si__, doneu-me capses d’aquelles que _llencarfeu ales escombraries. potser/pot ser 6 sobretot/sobre tot 83 sobretot /sobre tot ) Elque cal aprendre ala vida és, __, aprendrea viure. 9) aquest terra de ciment hi posarem els llistons del parquet de roure. pertot per tot 6 pertot /per tot hn) Vaigua ha passat __ el tub i ha desguassat a la bassa. el que m’heu dit, deduim que no us ha agradat gens el nostre disseny de sofa 16 opera com en rexercic anterior. ‘tampoc /tan poc tampocftan poc @ ) Aquino ha plogut ia Alacant no ho ha fet. Jo nohauria aconseguit grancosaen _ temps. ‘també /tan bé també/tan bé 94 Ella haenllestit la feina, perd nol'ha feta com tu. Balla _que tots sense exclusié (la directora del centre _!) hem quedat bocaba dats. perqué /per q perqusiper que 66 ©) Encaranosé vas abandonar la cursa tan aviat. Contesta'm: ho vas fer? =Potser em sentia molt esgotada. Que _vaig apagar els llums? Doncs _volia que 'ambient resultés més acollidor. siné/si no sind Jsino 8 ©) veella el seu marit, fes veure que no el coneixes. ») fos ta filla de I'amo, ja 'hauria enviat a pastar fang, Sort quenohohafetlaNeus en Roc; _, encara hauria sortit pitjor. ENIGMA. s: Aquest alquimista, poeta i bidgraf de Picasso, vivia en un edifiet majestuos (5 lieu mizeAA FONETICA | ORTOGRAFIA | Opera com en t'exercici anterior. quan /quant quanfquant 73 puguiet diré es fara la sortida, perd tardarem a saber ens costara tot plegat. sapiga val, tho pagaré; perd no ser&__et penses, siné el dia de Cap Any. tan/tant tan/tant 86 Aquests personatges idolatrats valen com els seus seguidors: s6n un zero a 'es querral Sen‘ha parlat _, d'aquells estudiants que feien servirde en —_ uns métodes radicals per aresoldre coses __intranscendents... ©) Nohivagis tard: no et pensis que treballen com tu, 1) Desprésde —_ballarest’ _exhausta que no s‘aguanta dreta. com /com a com/com a 4 ©) Vaferelparlament president de I'institut ¢’Estudis Catalans. La nostra escola és molt petita: 6s __si els seus alumnes formessin part d'una mateixa famflia bons esportistes sabrem encaixar també les derrotes. ENIGMA. 9. Purle que esberia caps (14 lletres). Pe 3 1B sscris ots snots hetras que totter « 06 tris ena ve tos opcions proposades. digresi 2 Amb un s_spir d’enuig el nouvingut va seure davant de-'ordinador, va deixar la car- Staal aE tera__ terra, al costat de la cadira, i engega I’aparell. Va observar que la taula estava en l1res un ordre impecable i sabia que aix® li facilitaria la feina. _luri, silenciosament, havia 2 @ 6 % seguit I'intras (tins /‘ins a) Vestudi i observava, encara més silenci6s, des de la porta. La llum blavosa de la pantalla va omplir Vestanga i el nouvingut va desi_ar que ni des del carrer solitari ni des de Valtr_ banda del pis no es perc bés aquella claror tenue i freda. Enganxat en un marge de la pantalla, un post-it deia: «Bon dia! El menjar__ a Yarmari de d_munt la nevera. Gracies per tot!». Va comencar a revisar carpetes. Es va treure la capsa de disquets de la bu_aca de la parca i comeng_ a copiar arxius amb pa- cigncia, En (alg /algun /ningyi) Hoc de Yedifici (alga /algun /ningii) va t_sirj ell va cal- cular que eren els ve_ns de sota que tornaven d’algun sarau, emboirats, a_trits, can- sats, remugant entre dents que no tenien per a segons qué. Un cotxe, amb una marxa redu_da segurament per culpa de la neu, va ferir el silenci de la nit. (Per que /Perque) van tan a pocels ord_nadors quan tens pre_a? (Per qu? /Perque) fan tanta fressa, si diuen que s6n silencia_os? Llavors va sonar el tel_fon i ell es va i_mobilitzar, va apa- gar I'ord_nador tot i que estava a mig tre_allar, es va quedar imm_il, com una pedra, i una gota de suor li va rellisc_ pel nas. Jaume Canké, Les veus del Pamano (adaptacis) la de Pere Quart, su ENIGMA 10. Lade Joan Maragall era ceg 7ortogratia AZ La vocal neutra final: masculins en -a i femenins en -e ——<—<—<—<$<—$—< — — $< — — * Hi ha noms masculins que s’escriuen amb a final: dia, titella, paria... i els acabats en: -ca —_monarca, patriarca... -ma drama, programa, tema... -ta__ planeta, poeta, pirata, patriota... -ista _ciclista, egoista... * Alguns noms femenins s’escriuen amb e final: fase, febre, flaire, imatge, llebre, mare, piramide, série, superficie, torre. en aE 10.8 Completa amb a/e i fes el plural dels mots segtients: tem_ seri cinem_ . a llebr_ diplom__ ‘ os dilem__ demédcrat__ = mar_ fantasm__ ie a profet__ dentist__ poet__ imatg_ “ fras__ ‘superfici__ bas__ teorem__ tard__ catastrof__ planet__ 10.9 Completa amb a/e: 1. El dubt__del ciclist_. 2. Els simptom_s de la catastrof_. 3. Un telegram__ cada di_. 4. Un panoram__trist. 5. La imatg__ del segl_en una fras_. 6. Una flair__intensa. 7. Vivia en una torr__ prop de la rier_. 8. El planet__ dels simis. 9. El di_ de I'espectador. 10. Una febr__ de quaranta graus.26 ortogratia La vocal neutra final: adjectius * La majoria d’adjectius acabats en vocal neutra sén de dues terminacions i escrivim: ~ els maculins amb -e: vi agre, cami ample... — els femenins amb -a: llet agra, carretera ampla... * Hi ha d’altres adjectius acabats en vocal neutra que sén invariables i s’escriuen amb -e final, tant si sn masculins com femenins: home jove, dona jove; funcionari amable, funcionaria amable... * Els adjectius invariables acabats en vocal neutra també s6n invariables en castella, tret de pobre i rude: un home pobre, una dona pobra (en castell& pobre - pobre); un ‘home rude, una dona rude (en castell& rudo - ruda). * Els plurals sempre amb -es: /a casa blanca, les cases blanques. SS UE Ener RREnE Ene ee ne 10.10 Completa amb -a/-e: un altr_ dia un__altr__ tarda un__ cabra negr__ un mestre jov__ un__ mestra jov__ un sofa cémod__ un pals salvatg_ un__ terra salvatg_ Pull esquerr_ una persona pobr__ un__ nena alegr__ un__ vida simpl__ 10.11 Omple els espais buits amb a/e: els altr_s dies uns problemes simpl_s un_s persones rud_s les altr_s tardes un__s cabres salvatg_s un_s diades célebr_s un__s dones pobr_s uns globus enorm_s un_s gates jov_s 10.12 Fes el plural de les construccions segtients: una fulla seca oe una flor groga la llana flonja wo . la brusa blanca .... una rosa bonica la persona amiga.. una tarda larga eon una eabra boja la barca nova un sogre alegre A3ortografia 14 La vocal neutra a mig mot: substantius i adjectius a nent een * A mig mot hem d’escriure la mateixa vocal que apareix en els mots de la mateixa familia en posicié tonica: escala, dones escaleta fred, dones fredor taula, dones tauleta pedra, dones pedrera ee 10.13 Escriu un derivat dels mots seglents en qué la vocal tonica hagi esdevingut atona: Ex. brag - abragada mar verd blau : pedra cant seston peu ram = “ neu barba fresc 10.14 Completa amb a/e i escriu un altre mot de la mateixa familia en el qual a vocal neutra sigui tonica: Ex.: saler - sal p_rera — : - l__rgada prim_rene c_ntaire cl_ror r_tera bl_ncor on peeerante enV eirdet pl_ter a fr_nquesa _ntenar dr_paire at_neié fr_nada g_lada t_ndresa n_gror enll_stir mal_itia pod_rés ‘tr_ctament _rtista r_toli _mplada ‘f_treteria eng__biat abr_cada encad_nar cal_ixera Esp_rreguera28 ortogratia La vocal neutra: mots amb dificultats Atencié a aquests mots: S’escriuen amb a: assassi, avaluar, avaria, ambaixada, afaitar, davantal, rancor, sanefa... S'escriuen amb e: anec, assemblea, ebenista, emparar, Emporda, enyoranga, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe, orgue, rave, resplendent, treball, vernis... 10.15 Completa amb a/e i fes correspondre cada mot amb una de les definicions: _hyoranga, r_ncor,_v_luar,_ss__ssi, _v_ntatge, _v_ria, _b_nista, orf_, __ss_mblea, _sparr_c, _mb_ixada, s_nefa . Matar (una persona) amb premeditacié i traidoria: .. Dibuix ornamental: vn . Allo que déna superioritat en qualsevol cosa: Deterioracié, desperfecte: . Ressentiment tenac:... sn Missi6 tramesa per un govern prop d'un altre govern: Determinar, aproximadament, el valor d’una cos: Persona que treballa el bantis i altres fustes fines: 9, Pena per l'abséncia d’una persona o d’alguna cosa: 10. Menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun dels dos: 11. Conjunt de persones reunides per deliberar, legislar: 12. Brot tendre comestible de l'esparreguera: eNonrena 10.16 Completa amb a/e i escriu dos derivats: tr_tball _nyor ass__mblea m_ravellés af_itat respl_ndir __mpar