Unutar 6. ConseRvACD DE L'ENERGIA © 4. Xocs | Les paraules xoc 0 collisié suposen limpacte de dues o més particules de les quals almenys tuna esta en moviment; després de Limpacte, el moviment d’aquestes particules canvia brus- .. . Sables que..? i cament. Per tant, per estudiar qualsevol xoc hem d’establir tres situacions: abans, durant i Com hem comentat en la fisic dlesprés del xoc, tal com ja hem vist en estudiar el principi de conservacié de la quantitat de Gugtidiana, el coneixement que Moviment, tenim dels atoms, els nuclis, les Durant un xoc la forga que actua sobre cadascuna de les particules és gran, mentre que anys Semen | is esac: interval de temps del xoc és relativament cut. 5 tracta, per tant, dna forca impulsiva. gaan suit on expesinents ee Per exemple, quan un jugador de futbol impacta amb la pilota (Fig. 6.16, es pot determinar Sua anyervenen coUlisons entre anb precsié el princpi{ el final del xoc. En el xoc, 0 moment en qué xuta, fa bota esta PANES en contacte amb la pilota durant un interval de temps molt cut. Durant el xoc 0 xut, la bota del jugador fa una gran forca sobre la pilota; és una forca d’ac- cib damunt la pilota que varia amb el temps de manera complexa i, per tant, és dificil de mesurar. Per la tercera llei de Newton o principi daccié-reacci6, sabem que hi ha d’haver una forca e reaccié que és la que la pilota transmet a la bota. Aquestes forces, aplicades a cossos di- ferents, s6n iguals en modul perd de sentit contrari (fig. 6.16). Si considerem els cossos (la bota i la pilota) com un sol sistema aillat, la suma de les for- cas del sistema és zero. Per tant, la quantitat de moviment d’aquest sistema durant el xoc es santé constant. En general, en qualsevol tipus de xoc, la quantitat de moviment que té el sistema abans, durant i després del xoc és la mateixa, es manté constant. Fig. 6.16. Podem escriure: constant ‘Aix® passa perqué les forces externes sén negligibles enfront les forces d'interaccié dels, cossos que collideixen. Per tant, podem aplicar el principi de conservacié de la quantitat de ‘moviment, que ja hem estudiat en unitats anteriors. També, en qualsevol xoc o interaccié hi ha intercanvi d'energia entre les particules; per tant, podem aplicar el principi de conservacié de lenergia.. Com que lintercanvi denergia siutilitza per modificar el moviment, és interessant veure com varia lenergia cinetica de les particules en el xoc. Tenint en compte aquesta variaci6 d’ener- gia cinética, els xocs es poden classificar en xocs elastics i xocs ineléstics: Els xocs elastics s6n aquells xocs en els quals Venergia cinética del sistema es conserva. §n aquest cas, els cossos es deformen només durant la interaccié. fls xocs inelastics s6n aquells xocs en els quals Venergia cinética del sistema no es conserva, i se'n perd una part en forma de calor ide treball de deformacié. En aquest segon cas, els cossos varien la seva forma, algunes vegades de manera inaprecia- ble. Si els cossos queden units després del xoc, els anomenem xocs perfectament inelastics.LUnar 6, Consenvacd DE L'eNeRGiA Els tipus de xocs es resumeixen en la taula 6.3: eae Elistic "Es conserva Es conserva Inotastic Uutwes | Esconsera “Noes consena Pertostamentinelastic Uns Es conserva | Noes conserva Taula 6.3. _ - En la majoria dels casos, els xocs, en major 0 menor grau, s6n inelastics, ja que els cossos es deformen i sescalfen en el xoc. Alguns casos, com els xocs entre boles de marfil o de vidre, es poden considerar practicament elastics. Fls Gnics xocs realment elastics s6n els que tenen lloc entre les particules subatomiques i entre els atoms i les molecules. Com hem comentat, aquests xocs tenen loc als centres dinvestigacié, com per exemple el CERN. Un model que ens ajuda a entendre aquests xocs el tenim en el péndol de Newton (fig. 6.17), que disposa d'un conjunt desferes metaltiques que estan en contacte. Si augmentem lener- gia potencial d'una de les esferes exteriors i la deixem anar veiem que aquesta energia me- canica es transmet a través de les altres esferes fins a arribar a Ultima esfera, que seleva practicament a la mateixa altura que la primera que hem deixat anar. Aquest experiment ens dona una interpretacié de com es transmet lenergia a través dels atoms de la materia en qué podem considerar les esferes com si fossin atoms. Fig. 6.47. Pendol de Newton. En lestudi dels xocs és dificil conéixer les forces que intervenen en la interaccié entre els cossos durant el xoc, perd aplicant els principis de conservacié de la quantitat de moviment i de Lenergia, i coneixent les condicions inicials (abans del xoc), podem establir Lestat final dels cossos (després del xoc).. Ara aplicarem aquests principis als xocs entre partfcules que es mouen en una sola direccié, ‘en els quals tant abans com després del xoc es conserva aquesta direccié. Aquests tipus de xocs s'anomenen xocs frontals (fig. 6.18). z @ te @ ¢¢ 2 Fig. 6.48, Situacions possibles abans del xoc en el cas d'un xoc frontal.UUnrar 6. Consenvscid 0€ LeNeRsiA A. Xoc elastic Es produeix quan els cossos, una vegada han xocat, recobren la seva forma primitiva i es mouen independentment (un de Laltre amb una certa velocitat, tot conservant lenergia cinetica, Imaginem-nos dues particules, de masses m, i ma, que es mouen inicialment a velocitats vy ‘vz, respectivament, i xoquen frontalment (Fig. 6.19). @ owe @ operate Fig. 6.19. Dues particules: a) Abans det x06: b) Després del xoc. J Durant el xoc, aquestes particules exerceixen luna sobre (altra forces que actuen en la direc- ci6 del moviment, de manera que podem prescindir del caracter vectorial de les magnituds ‘que intervenen i només tenir en compte el seu sentit Je hem vist que, en qualsevol xoc, la quantitat de moviment del sistema es conserva. A par- tir del principi de conservaci6 de a quantitat de moviment obtenim, en una dimensié: MV, + Mave = MV + mV Si agrupem els valors per a cada cos Yexpressi6 de la conservacié de la quantitat de mo ment és: IVs ~ MV = MgV'e — Mave — My (Vy = V4) = Mz (V'p — Ve) de Venergia potencial; 'energia cinética es con- aa 3 > Recorda 1 inves Le mvte my? 2 my? PMT mvE= SMV Tt S mvs (8-8) =(@ +). (ab) Simplifiquem j agrupem els valors per a cada cos: | im Wi =v") = me (v3 - v8) 1m Wi + V4) (= V4) = Me 2 + 2): (V2 ~ ve) Adoneu-vos que si dividim lexpressi6 anterior per lexpressi6 de la conservacié de la quan- titat de moviment rvobtenim una altra de més senzilla. we Fixeu-vos que, si Yordenem, obtenim un resultat important: Ma Vem (vy — v2) que ens indica que, en el xoc elastic en una dimensi6, la vetocitat relativa d'apropament abans del xoc, vs — vo, és igual a la velocitat relativa de separacié després del xoc, vy ~ v's, amb el signe canviat.1 peeves Jenim dos cossos de masses iguals que porten velocitats vy vz i xoquen elasticament en la mateixa direccié. Deduiu quina és la velocitat de cada un després del xoc. Resolucis ‘Apliquem el principi de conservacié de la quantitat de movi- ment: imi, + mpg = mv, + maV"> yenint en compte que les masses son iguals i el xoc é5 fron- tal, tenim: mv, + mv2= mv + MV {i simplifiquem: Wit vpaVatVe Utilitzem també Lexpressié que hem obtingut en combinar el principi de conservacié de la quantitat de moviment i de lener- gia mecanica, que és: Wyte Mate | > Exemple 13 os blocs de masses m, = 2 kg i m, = 1 kg es maven per una superficie horitzontal sense fregament i xoquen frontalment ‘segons un xoc perfectament elastic. Calculeu les seves velocitats després del xoc, si abans de xocar es mouen: | a) Enel mateix sentit a 4 m/s i 2 m/s, respectivament. b) En sentit contrari a 3 m/s i 2 m/s, respectivament. ©) ELcos de massa m, es mou a 6 m/s ialtre cos, de massa ma, esta en repos. Resoluci6 4a) Es mouen en el mateix sentit (Fig. 6.20): Haanys Te2m/s i | Fo. 620. | Per resoldre l'exemple, utilitzarem el principi de conservacié de la quantitat de moviment, i utilitzarem Vexpressié que hem obtingut en combinar aquest principi j el de conserva- i6 de Venergia cinetica. Unit 6, CoNseRvAciO O€ L'ENERGIA Tenim un sistema de dues equacions amb dues incognites: wteeritvs ‘Agrupem els termes: | movin | Mtr Vet Ve Qua 2v2 > Vers ‘Substituim aquest valor en una de les expressions j tenii | {i sumem les dues expressions: | Win Vae MWe > Maas | Veiem que dos cossos d‘igual massa que xoquen elasticament Sfintercanvien les velocitats després del xoc. Per exemple, en cas que una bola de billar xoqui elasticament ‘amb una segona bola d'igual massa en repds, la primera queda ten repds i la segona es mou a la mateixa velocitat que tenia la primera. Les expressions son: imi + mvp = mv", + mvs } Ho substituim pel seu valor: | WrVyaweve beeng arises) anne Qa ty bavya2ev'e Resolem el sistema d'equacions per reduccié: 1 =2vh +> \- 8-30) —2evy-vp 8 vy Sezer m/s | ‘Si substituim aquest valor en una de les dues expressions, trobem: Vig = 2 + 2.67 = 4,67 m/s | Després de xocar, el bloc que anava al darrere disminueix la seva velocitat i el de davant, Yaugmenta.‘Unctar 6. ConseRvaci6 oF t'ENeREA b) Es mouen en sentits contraris (fig. 6.21): © ELbloc de massa m, es mou, i el de massa m, esta en repas eam Za2mye (fig. 6.22): ae | Fig. 6.21. Fig. 6.22. Apliquem les expressions: oo emiemi ema Apliquem les expressi yi + mg = mv + mV {| Weve, mi ominmeem) Ho substituim pel seu val Wr ayer 2-341(-2)=2v4,4+ "| ane vit at ‘Substituim les variables pels seus valors: Bevin Pave Savi tve 2-641-0-2vy4ve] | 1=2v 40, Resolem el sistema d’equacions per reduccié: ba yar 6=-vy4V', 4=-2vy-vy . . . | = 1--3y; Resolem el sistema d'equacions per reduccié: 5a-vitVe le2vy+vy 6 = 6=3v, + vya Sa 2M/s vipe-4=-0,33 m/s 3 ~bavi-ve Si substituim aquest valor en una de les dues expressions, 7 . ‘trobem que: Substituim aquest valor en una de les dues expressions: Vp = 5 ~ 0,33 = 4,67 m/s ‘ vs Vp= 642-8 m/s Observem que tots dos blocs canvien de sentit el seu movi- | ment, i que el bloc que anava a més velocitat ara Uha di Observem que els dos blocs es mouen en el mateix sentit ‘minuida, mentre que el bloc que en portava menys, ha _en quées movia el primer bloc, el qual ha disminuit la seva augmentada. vetocitat. Activitats | 15> Una bola de 20 g de massa es mou sense fregament damunt d'una superficie 2 10 m/s, | 4 xoca contra una altra bola que esta en repos. A conseqiiéncia del xoc, que és perfec- ‘tament elastic, la primera bola surt llancada cap enere amb una velocitat de 5 m/s. Calculeu la massa de la segona bola. R 60g 16> Dues boles es mouen en la mateixa direcci6 perd en sentits contraris amb velocitats de 2 m/s i 1 m/s, respectivament. Es produeix un xoc perfectament elastic. Des- prés del xoc les boles es mouen en la mateixa direccié i amb la mateixa velocitat en ‘médul, perd en sentits contraris. Com seran les seves masses respectives? Rt my = 0,714 mz 17> Una bola de 50 g de massa va a una velocitat de 12 m/s i xoca elasticament i frontal- ‘ment contra una altra bola de la mateixa massa i en repos. Calculeu la velocitat de cada bola després del xoc. R: Oi 12 m/s@ ow erne Fig. 6.23. Unit 6. Consemcié De L'ENERGA B. Xoc inelastic Com ja hem comentat, en un xoc inelastic es conserven la quantitat de moviment i Lenergia total, perd Venergia cinética no. Lenergia cinetica després del xoc és més petita que Vener- gia cinatica anterior al xoc: la diferéncia denergia és deguda al fet que part d'ella es con- verteix en calor i/o en energia potencial de deformaci6 en el xoc. Malgrat aquesta disminuci6, el principi de conservacié de la quantitat de moviment és valid. Quant a Venergia, també es pot aplicar el principi de conservacié, sempre que es tingui en compte lenergia transferida en el xoc. Suposem un xoc perfectament inelastic. En aquest cas, després del xoc, els cossos es defor- men i queden units movent-se com un cos Gnic (fig. 6.23). Per exemple, pensem en un pro- jectil que, amb velocitat v,, s‘incrusta en un bloc de fusta que es mou amb una velocitat v2. Després del xoc tots dos es mouen a velocitat v". Si apliquem el principi de conservaci6 de la quantitat de moviment, tenim: + Quontitat de movment abans det xoc: mv, + mee © Quantitat de moviment després del xoc: imi" + mi" = (m+ md Com que la quantitat de moviment es conserva, tenim: mV + My V2 = (m, + mg)" Si coneixem les masses i les velocitats abans del xoc, la velocitat després del xoc és: ye ket m2) M+ Me Per con@ixer energia perduda en el xoc que, com ja hem dit, es transforma en calor o en ener- gia potencial en la deformaci6, calculem la variaci6 denergia cinati * Energia cinatica abans del xoc: Anyi s+ mvt 3 vi +> mvs ‘+ Energia cinética després del xoc: 1 1 1 ZS my? +S my? == (im +m) v? Zp Mev (am +m) Per tant, la variacié de Venergia cinatica és: AE= Eg AE, = (mi #m) v8 5 myh = > mi tl que equival a la pérdua d'energia cinatica. Per tant, aquesta disminuci6 d'energia cinética es deu a la calor generada i a Venergia poten- cial necessaria per fer el forat i altres deformacions dels cossos, al soroll produit, etc.Unrat 6. ConseRiAci be L'eNERIA Oamunt d’una superficie horitzontal hi ha un bloc de suro de 0,5 kg de massa que es mou a una velocitat d'1 m/s. Una noia que fa punteria tira un dard de 50 g de massa en la mateixa direcci6 i sentit. El dard s‘hi queda incrustat, fet que fa augmentar la velocitat inicial del bloc en un 2%. Calculeu: a) La velocitat amb qué s‘ha llangat el dard, +b) La pérdua d’energia cinatica en el xoc. | Resolucié Representem el xoc (Fig. 6.24): soos le @ beso ees @ fra ths Fig. 6.24. Primer hem de passar la massa del dard a unitats del ST: 50 g = 0,05 kg | Calculem la velocitat després del xoc: | 2% més de la velocitat inicial (1 m/s) > 1+0,02-1 = 1,02 m/s | a) Apliquem el principi de conservacié de la quantitat de moviment. i mig + mTy = (m, +m) | Com que es desplaca en una dimensid, només tenim en compte el sentit de la velo- citat. Im ¥_ + mg¥2.= (im, + mg) Vv" | 0,05-v; + 0,5 +1 = (0,05 + 0,5)-1,02 Aillant v;, tenim: _ (0,561 - 0,5) = 1,22 m/s 0,05 vs MY +) Com que es tracta d'un xoc inelastic no es conserva Venergia cindtica.. La variacié d’energia cindtica és: | = AE=AEs-AE,, | 1 1 1 ae= 4 (mem) v= mv 2 mye | 7 mem) v= s 7m | Si substituim els valors, tenim la pérdua d'energia cinética: Ae 2.055 102! =F -0,05-1,28- 2.05.18 | AE=-1,1-1099 Observeu que obtenim un valor negati, je que en un xoc inelastic sempre es perd energia. }LUnrar 6, Conseavacd DE L'eNERGA Una aplicacié del xoc perfectament inelastic i del principi de conservacié de Venergia me- canica és lanomenat pandol balistic (fig. 6.25), utilitzat per determinar la velocitat dels projectils. Consisteix en un bloc de fusta de massa M que pot oscitlar quan un projectil de massa m és disparat horitzontalment a una velocitat v. Com a consequéncia de Limpacte, el projectil queda incrustat en el bloc de fusta i el conjunt de projectl i bloc puja fins a una altura h- Si coneixem Laltura a qué arriba el conjunt de les dues masses, podem deduir la velocitat v" després del xoc i, a partir d'aquesta, la velocitat ¥ del projectil abans del xoc. Per obtenir V”, apliquem el principi de conservacié de Venergia mecanica, on suposem que no actuen forces no conservatives. Prenem com a instant inicial el moment en qué el sistema, el projectil incrustat en el bloc, femprén el moviment d'ascens (Fig. 6.26), i com a instant final, aquell en qué sfariba a (altura maxima h assolida pel sistema. E,=(msgn eelece a a eae, [forgery e,-0 Fig. 6.26. ‘© Energia mecanica inicial: Foi bogt beg (m+M)v? # Energia mecanica final: Em Eg + Egy = Epo (mM) gh Igualem les dues expressions i tenim: ems my v= (mM) oh Si aillem v; queda: v = V2gh Per trobar la velocitat que du el projectil abans del xoc, apliquem el principi de conservacié de la quantitat de moviment (fig. 6.27). © Quantitat de moviment abans det xoc: mv M0 = me -| Cr © oreo at ” _ a Fig. 6.27.Unrar 6, ConseRAcI DE L'ENERGIA * Quantitat de moviment després del xoc: (m+M)v" Tgualem les dues expressions: mi =(msmyr - (mem iaillem ¥: ( ye v’ és la velocitat que hem calculat abans; per tant, en médul: (22) aah De Exempt ts a Un ocell de 50 g de massa arriba volant al gronxador, de 20 g de massa, que hi ha dins la gabia (fig. 6.28). El gronxador, amb U'embranzida de Uocell, es posa a oscilar fins a un (A one el noo maxim de 2 cm per sobre de la seva posicié vertical. Calculeu la velocitat amb qué Cocell sha enfilat al gronxador. Resoluci6 Com que Vocell sha quedat dalt del gronxador, inicialment en repds, sumant-hi les mas ses respectives, el xoc és perfectament inelastic i, per tant, no se’n conserva Venergia | cinatica. Després del xoc, lenergia mecanica es conserva, només hi actuen forces conservatives, i Lener- gia cinética del conjunt tot just després de xocar es transforma en energia potencial.. E.=E, 1 , F (msm) v= (m+ mah | Killant-ne la velocitat i posant-hi els valors corresponents, obtenim la velocitat després | | de xocar: v' = V2gh=\2-9,8-0,02 = 0,63 m/s | Apliquem el principi de conservacié de la quantitat de moviment abans i just després de xocar: my + mee = (my + mv" Com que el considerem un xoc frontal, només tenim en compte el sentit de la velocitat. MV, + MV, = (mM, + M2) v" 0,05 - v; + 0,02 -0 = (0,05 + 0,02) -0,63 0,04 % = 0,88 m/s 05 | Aquesta és la velocitat amb qué Uocell arriba al gronxador.at. Una 6, Conseniio 0 Venera C. Coeficient de restitucié En la practica, els xocs entre cossos no s6n perfectament elastics, ni perfectament inelastics. | Important La velocitat relativa d'un cos que EL quocient entre les velocitats relatives finals i inicials es defineix com a coeficient de porta una velocitat ¥; respecte | restituci6, que es representa amb k: Gun segon cos que porta una velo- citat ¥ 6s: po id vi-¥e _j Wa Ve Els valors del coeficient de restituci6 pels diferents xocs son els de la taula 6.4. laste ket Perfectament inelastic k=O Parciaiment inelastic Oeket Taula 6.4. Activitats 18> Dos blocs de 2 kg i 3 kg es mouen en U'eix X amb velocitats respectives de 5 m/s cap ala dreta i 2 m/s en sentit contrari. Calculeu: ‘) Venergia dissipada si el xoc és perfectament inelastic. b) La velocitat dels dos blocs després del xoc. @) La variaci6 de velocitat de cada bloc. d) La variacié de quantitat de moviment de cada bloc. R: a) 29,43; 6) 0,8 m/s; ¢) 4,2 m/s, 2,8 m/s; d) ~8,4 kg-m/s, 8,4 kg-m/s 19> Un vag6 de 10 tones circula amb una velocitat de 1,5 m/s. De sobte, xoca amb un altre vago de 15 tones que es troba aturat a la via, i tot seguit es mouen junts amb tuna velocitat constant. Calculeu: a) La velocitat dels vagons després del xoc. b) La variacié de la quantitat de moviment del primer vago. ) La variacié de la quantitat de moviment del segon vag6. d) Venergia perduda en el xoc. Re a) 0,6 m/s; 6) 9000 kg-m/s; c) 9000 kg-m/s; d) ~6 7503 20> Dues boles de massa 1 kg i 0,5 kg, que avancen per un pla horitzontal en la ma- teixa direcci6 i en el mateix sentit, i amb unes velocitats respectives de 4 m/s 1 2 m/s, xoquen. Com a conseqiiéncia del xoc varien de velocitat a 3 m/s i 4 m/s, res- pectivament. Caleule 0) El coeficient de restitucié i determineu quin tipus de xoc s‘ha esdevingut. 6) Lenergia dissipada en el xoc. Sitota aquesta energia dissipada és en forma de calor, a quantes calories equival? Recordeu que 13 equival a 0,24 calories. R: a) 0, +b) -0,5 9; ¢) 0,12 caloriesUnrar 6. ConseRVaci6 OE L'eneRGak | 5. Xocs en el pla ‘Ara estudiarem els xocs en dues dimensions. Ja hem vist que en el cas de dues particules de masses m, i me que xoquen elasticament podem condixer, en general, les condicions inicials de les particule ¥ desconéixer-ne les condicions finals, Si apkiquem el principi de conserva. i6 de la quantitat de moviment, veiem que: Be mv + Ma¥e = mv, + mV; Per components, observem que: Mie * MVoe= MVig + MV3, May + Vay = MV, # mV, Si considerem que el xoc és elastic, aplicant el principi de conservacié de Venerga i suposant que la variacié efenergia potencial és nulla, constatem que: 1 244 mytet mye, toe mvs = muh mvt+ 4b mv? Bg meas mt ome Observe que no en podem calcular les velocitats finals, ja que partim de tres equacions amb quatre incognites i, per tant, en aquests xocs necessitem més informacié. Aquesta s/obté, generalment, amb métodes experimentals: especificant angle que forma el vector velocitat luna de les particules després del xoc respecte del vector velocitat abans del xoc (fig. 6.29). — "Y Fig. 6.29. Si per al xoc en el pla tenim tres equacions amb quatre incdgnites, per al xoc en Lespai, com que t6 tres dimensions, tindriem quatre equacions amb sis incégnites i, per tant, també tin. mij, + mig = mv; + mi X: 300 = 0,87 v; + 0,5 v3 ¥:0= 0,5 v; ~ 0,87 v3 } Resolent el sistema d’equacions, trobem que vj = 259,81 m/s i__ 150 m/s Aplicant el principi de conservacié de Venergia cinética compro vem si el xoc és perfectament elastic: Aimed m= 2 mts my | Aig, 6.20. PIMs mov my + mvt Resolucié Si ho simplfiquem i substituim els valors: T+V2 300% = 90000 —» 1502 + 259,81? = 90000 | Segons la figura, els vectors velocitat son: viev % = Wy) = (300,0) Ve = Wze¥ey) = (0.0) Per tant, aquest xoc és elastic. “ Activitats 24> Un nucli inicialment en repos es descompon per radioactivitat i emet un electro amb una quantitat de moviment de 9,22 -10-® kg m/s i, perpendicularment a la di- recci6 de Velectr6, un neutri amb una quantitat de moviment de 5,33 - 10-2 kg m/s. Determineu la direccio en qué retrocedeix el nucli residual i la seva quantitat de.mo- viment. Rr 210°; 1,06 - 10-2? kg m/s 22> Una bomba de 2 kg explota i es divideix en quatre fragments. Un, de 0,5 kg, surt a 2 m/s en sentit nord; un altre, de 0,2 kg, surt a5 m/s en sentit est; el tercer, de 0,8 kg, va a 0,5 m/s en sentit sud-oest. Del quart fragment, trobeu-ne el médul, la ditecci6 i el sentit de la velocitat. Re 2,04 m/s; 225° 23> Una granada es desplaca horitzontalment a 2 m/s, explota i es divideix en tres frag- ‘ments que tenen la mateixa massa. El primer segueix movent-se horitzontalment a 4 m/s. El segon forma un angle de 60° cap amunt amb la linia horitzontal inicial. ELtercer va cap avall amb un angle de 60° amb la mateixa linia horitzontal. Deter- mineu: @) La velocitat en madul amb qué es mouen els dos fragments. +) El balang energetic de Vexplosi6. Expresseu-ho en funcié de la massa, Rz a) Els dos fragments es mouen a 2 m/s; 6) 2mJUnar 6, Consemcid Oe Lenenan © 6. Equivaléncia entre la massa i l’energia Fins ara hem considerat que en tots els processos dinamics estudiats la massa és invariable, pet en fisica atdmica, com pot ser la que s‘aplica en el CERN o en una central nuclear, la mas- sa de. la particula es pot transformar en una particula diferent o transformar-se en energia i viceversa, Venergia en massa. La massa d'un cos és una mesura del seu contingut energatic. Einstein (fig. 6.31) va establir la famosa equacié dequivaléncia entre la massa i Venergia E=me Per tant, Venergia d’una particula en repos de massa my no és nulla i quan té energia cinética amb una velacitat v la seva energia és: Fume c? +E, La relacié entre la massa en repds, mo, i la massa a la velocitat v, m, ve donada per Vexpressi6 segiient de la mecanica relativist On c és la velocitat de la lum. > Exemple 47 Un electré es mou a una velocitat de 10° m/s. La massa en repds de Uelectr6 és 9,1-10- kg. Calculeu: a) La seva massa quan es mou a la velocitat anterior. b) La seva energia total. c) Uenergia cinética relativista. Resolucié a) La relacié entre la massa en repos i en moviment és: 91-10% = SS «9,65 101g (208)? b) Venergia total sera, per ta E = mc? = 9,65 +10 (3 108)? = 8,69 - 10°43 ©) Uenergia cinética que tindra el cos sera la diferencia entre energia en moviment i (energia en repds, 65 @ dir: } E = mc? ~ mg C2 = (9,65 10" ~ 9,1 10°) (3-108 = | =4,95-10-93 En mecanica no relativista hem considerat, en alguns exemples estudiats, que Lenergia total dun cos és zero quan esta en repos respecte d'un sistema de referéncia inercial i es troba en un punt de referencia d'energia potencial zero. Perd en mecanica relativista 'energia mecanica d'una partfcula no pot ser mai nutla, ja que hem de considerar la massa en repds com una forma més d’energia a considerar. EL curs vinent es desenvolupara més ampliament aquesta part de la Fisica. Fig, 6.32. Albert Einstein (1879-1955)& Activitats finals Qiiestions En qué es transforma el combustible que posem als vehicles? 2. Des de dalt d'una torre deixem anar tres cossos idéntics amb la mateixa velocitat inicial perd en direccions diferents: un, verticalment cap amunt; un altre, horitzontalment, i el ter- Ger, verticalment cap avall. Si no tenim en compte el frega- ment amb (aire... A) Lenergia cinética amb qué arriben a la base és: ‘) Més gran per al que llancem cap amunt. ‘6) Més gran per al que llancem cap avall. ) La mateixa per a tots tres cossos. 8) Només un cos no arriba justament al peu de la torre quan toca a terra, Quin? @) EL que llaricem horitzontalment. b) EL que llancem verticalment cap amunt. ©) El que llancem verticalment cap avall. © El modul de la velocitat en tocar terra és: @) Més gran pel cos que llancem cap amunt. b) Més gran pel cos que llancem cap avall. ) El mateix en tots tres cossos. 3, Per qué augmenten de temperatura els frens d'un automabil després d'aturar-lo? 4 Dos blocs de masses m, im pengen dels extrems d'un fil de massa negligible i inextensible mitjancant una politja (fig. 6.32). Els dos blocs es troben a la mateixa altura i els, deixem anar lliurament. Contesteu: Fig. 6.32. a) Lenergia mecanica del sistema dels dos blocs es con- serva? Unrar 6, Conseniacié o€ U'eNeRcia ) Els dos blocs porten la mateixa velocitat? ) Lenergia mecanica del bloc 1 és la mateixa que la del bloc 22 Quina relacié hi ha entre elles? Quan un cos queda en repds a terra després d'haver caigut diuna certa altura: @) En que s'ha transformat Uenergia potencial gravitatdria que tenia inicialment? }) On ha anat a parar aquesta energia? 6. Imagineu-vos que escalfem masses iguals de ferro, plom i mercuri, que inicialment estan a 15 °C, i utilitzem el mateix focus de calor. Sense fer cap calcul, justifiqueu quina arriba- ra abans als 30 °C. Nota: consulteu la taula de calors especifiques de la pagi- na 215. Transferim la mateixa quantitat de calor a dos blocs dife- rents de la mateixa massa i temperatura i sfobserva que un ells assoleix una temperatura més alta que (altre, Doneu una explicacié d’aquest fet. 8. Augmenta lenergia interna d'un sistema quan augmenta la seva temperatura? Raoneu la resposta. 9. Un cos en repds esclata i es divideix en dos fragments. Jus- tifiqueu que les velocitats dels dos fragments han de tenir la mateixa direcci6. Tindran el mateix sentit, o sentits con- traris? Raoneu-ho. 10. &s possible que en un cert procés es conservi 2 quantitat de moviment dun sistema de partfcules perd que no se'n con- servi Uenergia cinética? Si la resposta és negativa, raoneu- ho. Si la resposta és afirmativa, poseu-ne un exemple, 11. Es produeix una explosi6 en un sistema aillat. Justifiqueu quina o quines de les afirmacions segiients sén correctes: 0) No varia ni la quantitat de moviment ni Venergia cinatica. 1) Varia La quantitat de moviment perd no Lenergia cinatica. ©) Varien la quantitat de moviment i Venergia cinética. ) No varia la quantitat de moviment, perd si energia ciné- tica, 12, Imagina't que ets al mig d'un Ulac gelat, pla i practicament sense fregament amb les sabates que portes. Comences a sentir un cert perill, ja que el gel s‘esquerda; de quina maneta intentaries sortir del llac al més rapid pos- sible?Ut 6, Chusemci 0€ LeneRaR Problemes Conservacié de Venergia mecanica per a forces conservatives 1. Des d'una torre de 20 m d'alcaria disparem verticalment cap amunt una bala de 5 q de massa amb una velocitat de 50 m/s: a) Quina altura assoleix? 6) Quina és la velocitat amb qué arriba al terra? 9) Acquina altura es troba quan va a 20 m/s? Quina energia cinética i potencial té a aquesta altura? Re a) 147,55 m; b) 53,78 m/s; c) 127,14 m, 1, 6,239 2 Llancem verticalment cap amunt un cos de 2 kg a una velo- citat de 20 m/s. Calculeu quina energia potencial gravita- toria tindr3 quan dugui una velocitat de 10 m/s. R: 3003 3, Des d'una torre disparem cap amunt una bala de 20 g de massa a una velocitat de 36 km/h. Si arriba fins @ 200 m daltura, calculeu: @) Valgaria de la torre. ») La velocitat amb qué arriba a terra. 9 Lavelocitat a 10 m de terra. 4) Lenergia potencial a dalt de la torre. @) Lenergia cinética quan arriba a terra, Ri a) 194,90 m; b) 62,61 m/s; c) 61,02 m/s; d) 38,29; e) 39,2) 4, Una nedadora de massa m salta d'un trampoli de 5 m dattura Calculeu la velocitat amb qué arriba a Vaigua si es dei- xa caure i si es llanga amb una velocitat inicfal de 18 km/h. 90 m/s, 11,09 m/s 5. Un muntacarregues aixeca un cos de 280 kg de massa al vin- 18 pis d'un edifici; si cada pis t8 3 m dalgaria, calculeu: 4a) Lenergia potencial del muntacarregues. +) En el supdsit que el muntacarregues es trenqués i que el cos caigués al carrer, quina energia cinética tindria en arribar al terra? Amb quina velocitat hi arribaria? Ri a) 164640 J; b) 164640 J, 34,29 m/s 6. A cadascun dels extrems d'una corda que passa per una po- litja fixa hi ha un cos penjat: un de 200 g i Faltre de 100 g. Si inicialment estan en repos i a la mateixa altura, quin re- corregut han fet quan van a 10 m/s? Rr 15,31 m 7. Un péndol senzill esta constituit per una bola fixada a lex- trem dun fil de massa negligible i Valtre extrem esta fixat ‘en un suport. Sigui 40 cm la longitud del fil, fem oscitlar la bola de massa 100 g en un mateix pla vertical. Si Lalliberem amb un angle de 30°, calculeu el médul de la velocitat de la bola i la tensié del fil quan passa per la posicié més baixa. Re 1,02 m/s, 1,24 N 8. Calculew la velocitat d'un pandol d’1 m de longitud quan passa per la vertical, si es deixa anar des duna posici6 que forma un angle de 40° respecte de la vertical, Rs 2,14 m/s 9. Si comprimim 30 cm una molla de constant elastica 80 N/m situada en un pla horitzontal i, daquesta manera, es dispara tun cos de 250 g, calculeu altura que assoleix aquest en el pla inclinat (fig. 6.33) si no tenim en compte el fregament. (et Fig. 6.33. R 1,47 m 10. Una molla de constant elastica k = 2.000 N/m es comprimeix tuna longitud de 30 mm mitjancant una bola de massa 10 g (fig. 6.34). Fig. 6.34, Quan deixem anar la bola surt expellida verticalment cap amunt. Si suposem que la bola deixa de fer contacte amb la molla just quan aquesta passa per la posicié dequilibr, cal~ culeu la maxima velocitat de la bola i Valcada assolida per la bola des de la posicié d’equilibri de ta molla. Re 13,42 m/s, 9,2 m 11, Calculeu el treball necessari per tal que un bloc de massa 5 kg inicialment en repds i situat sobre una superficie ho- ritzontal sense fregament, lligat d'una corda de 20 em de Ulargada fixada per Caltre extrem, comenci a girar fins que a5- soleixi una velocitat angular de 2 rps. Cal aportar més tre- ball per mantenir aquesta velocitat? Justifiqueu la resposta aplicant el principi de conservacié de lenergia. R: 15,83au Activitats finals Variacié de lenergia mecanica quan actuen forces no conservatives 12, Calculeu la quantitat de calor que hem de subministrar a 10 mL de mercuri perqué la seva temperatura augmenti de 20 °C a 38 °C. Dades: la densitat del mercuri és de 13,6 g/em?, R: 342,72) 13, Tenim una mostra de 120 g de plom i una altra de 120 de ferro. Inicialment les dues estan a 25 °C i els transferim 200 J denergia. Calculeu a quina temperatura arribaran les dues mostres. R: plom, 37,82 °C; ferro, 28,76 14, Un sistema termodinamic experimenta un procés en el qual energia interna es veu disminuida en 500 J i a la vegada es realitza un treball sobre el sistema de 200 J. Determineu la calor transferida i indiqueu si és cap al sistema o cap en- fora. 700 3 cap enfora 25, Un bloc d’1 kg de coure llisca sobre una superficie horit- zontal amb una velocitat de 50 m/s. A causa del fregament satura rapidament. Si suposem que tota la calor produida és transferida al bloc, determina Caugment de temperatu- ra que experimenta, Re 3.2K 36, Llancem un cos de 25 kg de massa en direcci6 cap amunt per un pla inclinat d'inclinacié 30°, amb velocitat de 20 m/s. Calculeu la distancia que recorre fins que satura, siz 4@) Es negtigeix el fregament. 6) El fregament entre el cos i el terra és de 0,15. Re a) 40,81 m; b) 32,40 m 17. Deixem anar un cos des del punt A (Fig. 6.35). Calculeu Lal- tura a qué esta quan arriba al punt 8, si: lle 2 al Fig. 6.35. e @) No hi ha fregament. £) En tot el recorregut hi ha un fregament de coeficient 0,2. 1) 1m; 6) 0,57 m UUnrar 6. Consenvnci bx 18, Des de la part superior d'un pla inclinat de 4 m dattura i 10 m de Longitud es deixa caure un cos de 8 kg de massa que arriba a la base del pla amb una velocitat de 8 m/s. Cal- culeu: @) Lenergia cinatica i potencial del cos en iniciar el movi- ment j en finalitzar-to. ») Venergia mecanica perduda pel fregament i el valor de la forca de fregament. Rs 0) Ej=09, Es = 313,6 9, Ey = 256 3, Ey= 03; 6) Wy = -57,6 3, Fy=-5,76 N 19, Deixem caure un cos de 2 kg de massa que es troba sobre tun pla inclinat de 30° de manera que tarda 5 s a arribar a baix, tot recorrent 25 m. Calculeu el coeficient de frega- ment i el treball de la forca de fregament. Rr 0,34; -145 J 20. Damunt d’una taula horitzontal hi ha, en un extrem, un cos de 2 kg de massa i, enganxat a aquest cos, n’hi penja un al- tre de 3 kg de massa, Tots dos cossos estan connectats per tuna politja. Tenint en compte que el coeficient de frega- ment dinamic entre el cos i la superficie horitzontal és de 0,2, calculeu, quan els cossos han recorregut una distancia de 2m: @) La velocitat de cada cos. b) EL treball de fricci6. ) La pardua denergia potencial de la massa de 3 kg. d) Venergia cinetica total final. Rr a) 4,51 m/s; 6) -7,84 3; c) -58,8 J; d) 50,96 9 21, Un cos de 0,5 kg inicialment en repds ltlisca per un pla in- clinat de 3 m de longitud i un angle de 30° sobre Leix ho- ritzontal fins que xoca amb una molla de constant elastica 300 N/m situada al Final del pla inclinat (Fig. 6.36). Calculeu la velocitat 'impacte det cos amb la molla i la maxima com- pressié daquesta: | Fig. 6.36. 4) Sino tenim en compte el fregament en tot el recorregut. b) Si entre el cos i el pla actua el fregament amb un coefi- cient de 0,2. 1) 5,42 m/s, 0,22 ib) 4,38 m/s, 0,17 mUna 6, Conserveci De L'enenain 22. Un bloc de massa 5 kg gira amb un radi de 20 cm sobre una superficie horitzontal de coeficient de fregament 0,1 1 amb una velocitat angular de 2 rps mitjangant una corda fixada a [altre extrem. Calculeu les voltes que donara fins a parar-se. R: 2,6 voltes 23. Dos blocs estan units per un fil de massa negligible ig. 6.37). Fl bloc de 5 kq llisca per un pla amb un coefi- cient de fregament 0,2. Deixem caure el bloc de 2 kg i quan hhagi baixat 1 m, determineu amb quines velocitats es mouen els dos blocs. Ska 2g - 6.37. R: Els dos cossos es mouen a la mateixa velocitat: 1,67 m/s Hoes 24, Dues boles de billar de masses m, i mz, que duen velocitats inicials de 2 m/s i 3,3 m/s respectivament, experimenten un x0¢ frontal. Si la primera es mou cap a la dreta i la segona cap a Cesquerra, calculeu les velocitats finals en els casos segiients, suposant que el xoc sigui perfectament elastic. @) m, = 150 g, mz = 250g 0) m, = 1.2 kg, m= 1,3 kg ) m,=m,=08kg 4,62 m/s, ve! = 0,68 m/s: =3,5 m/s, ve! = 1,8 m/s; ©) vy! =-3,3 m/s, vz! = 2 m/s 25. Dues boles de 200 g i de 300 g es desplacen horitzontalment ‘amb unes velocitats de 4 m/s i-2 m/s, respectivament. Des- prés d’un xoc frontal, la velocitat de la primera és de -3,2 m/s. Calculeu la velocitat de ta segona bola, el coefi- cient de restitucié i deduiu de quin tipus de xoc es tracta. Re 2,8 m/s, 1 26. Mitjancant dos blocs de 4 i 6 kg comprimim una molla de constant elastica de 5 000 N/m pels seus extrems una lon- gitud de 12 cm. El sistema es troba sobre una superficie horitzontal sense fregament. Calculeu les velocitats dels blocs quan els deixem simultaniament. R: 2,19 m/s i -3,29 m/s 27. Un vagé de massa 1000 kg es desplaca a una velocitat constant de 5 m/s per una via horitzontal sense friccié. En un moment determinat xoca amb un altre vag6 de massa 2.000 kg que estava aturat, de manera que després de la cotlisié queden units. Catculeu: @) La velocitat que tindra el conjunt després del xoc. 6) Venergia mecanica perduda en el xo. R: a) 1,67 m/s; 6) -8333 3 28. Una bala de fusell que té una massa de 250 g és disparada ‘a una velocitat de 500 m/s contra un bloc de fusta de 4 kg ‘de massa. Sila bala queda incrustada dins del bloc de fusta, catculeu: @) La velocitat amb qué es mou el conjunt després del xoc. b) Lenergia dissipada en el xoc. Rz a) 29,41 m/s; b) =29411,76 3 29. Dos patinadors es troben en una pista de gel en repds on considerem que el fregament és practicament nul. Un dlls, el de 60 kg, li passa un objecte de 3 kg amb tna velocitat horitzontal de 4 m/s a Laltre, de 70 kg. Calculeu: a) La velocitat de cada patinador després dintercanviar-se object. +) Venergia cinatica que assoleixen. R: a) ~0,2 m/s i 0,16 m/s en la mateixa direcci6; 4) 1.29 0,949 30. Una pilota de 500 g de massa es deixa caure verticalment des d’una certa algada. La pilota impacta amb el terra a una velocitat de 5,4 m/s i rebota verticalment fins a arribar a “un punt daltura maxima de 120 cm. Des de quina altura ini- cial s‘ha deixat caure la pilota? Quant val el coeficient de i6 del xoc pilota-terra? Quanta energia s'ha perdut Re 1,5 m; 0,89; -1,49 31. Dues boles de 2 kg i 1 kg de massa xoquen frontalment 2 una velocitat de 2 m/s cada una. Si el coeficient de resti- tucié del xoc és de 0,8, quines s6n les velocitats després del xoc? Rv 0.4 m/s, ve! = 2.8 m/sa. Acti ‘ats finals 32. Una bola de plastitina amb una massa de 150 g es mou horitzontalment a una velocitat indeterminada i impacta sobre un bloc de 0,5 kg (fig. 6.38). Com a conseqiiéncia de Vimpacte el bloc puja fins a una altura de 6 cm. Calculeu ‘a quina velocitat ha impactat la bola de plastilina sobre el bloc. “ bs Fig. 6.38. R: 4,7 m/s iS >= 6.0m 33, Un nucli durani en repas es desintegra en dos fragments de 2,5-10-% kg i 1,5-10-% kg. Determineu la relacio de veloci- tats del fragment petit respecte del gran, com també de les ‘energies cinétiques. No tenim en compte altres particules de masses negligibles. Ri -1,67; 1,67 34 Un vagé amb una massa de 50 Tm es mou amb una velocitat de 12 km/h i xoca contra una plataforma de 30 Tm de massa ‘que es troba en una via i stenganxen. Calculeu: @) La velocitat del moviment del conjunt just després det x0c. ) La distancia recorreguda pel conjunt, si la forga de frega- ment és igual al 5% del pes. Re a) 7,5 km/h; 6) 4,43 m 35. Una bola dacer xoca elasticament contra un bloc d’t kg ini- cialment en repés sobre una superficie plana horitzontal (Fig. 6.39). En el moment del xoc la bola velocitat horitzontal de 5 m/s. El coeficient de friccié dinamic entre (a superficie i el bloc és de w= 0,2. Degut al xoc, el bloc recorre 2 m abans d'aturar-se. Calculeu: 2) La velocitat del bloc just després del xoc 6) La massa de la bola dacer. ) Lenergia cinética perduda per la bola en el xoc. ill —e Fig. 6.39. a) 2,8 m/s; 6) 0,4 kg; c) ~6,029 Unit 6, CoNseRVAciO O€ L'ENERGIA Xocs en el pla 36. Es llanga una pedra de 20 kg de massa amb una velocitat inicial de 200 m/s que forma un angle de 30° amb U'horit- zontal. 4) Quant valdra la seva energia mecanica en el punt més alt de la trajectdria? ) Quina ha estat la variacié de la quantitat de moviment de la pedra en anar des del punt de llancament fins al de maxima altura en la seva trajectoria parabdlica? 9) Suposeu que quan arriba al punt de maxima altura la pe- dra es trenca en dos trossos de 5 kg i 15 kg, de manera que la massa de 15 kg queda parada immediatament des- prés de Vexplosié, Quina seria la velocitat de la massa de 5 kg en aquest instant? Re a) 4-105 3; b) (0, -2 000) kg m/s; ¢) (692,8 , 0) m/s 37. Un cotxe de massa 1,8 Tm va a una velocitat de 120 km/h cap a una cruilla. Al mateix temps, un cami6 de 5,2 Tm amb tuna velocitat de 60 km/h també va cap a la cruilla perd fen una direcci6 perpendicular a la del cami6 anterior i es produeix un xoc totalment inelastic. Calculeu: a) La velocitat de la ferralla i langle respecte de la direcci6, del cotxe. 6) Quina energia s‘ha dissipat en calor, soroll, deforma- cions. a) 54,2 km/h; 55,3°; 6) -929 kd 38. Una bola de 2 kg va a 10 m/s en la direcci6 X i xoca late- ralment contra una altra bola de 3 kg en repds. Després det xoc la bola de 2 kg es desvia un angle de 30° i la bola de 3 kg es mou amb una velocitat de 4 m/s. Amb quina'veloci- tat es mou la bola de 2 kg? Amb quin angle es desvia la bola de 3 kg? Raoneu si el xoc és elastic 0 inelastic. R: 5,35 m/s, ~26,4°; el xoc és inelastic. Equivaléncia entre la massa i Venergia 39. Calculeu la velocitat d'un electro amb una energia cinética ‘igual a Venergia associada a la seva massa en repés. Repe- tiu-ho en el cas d'un proté, R: 0,910 c; 0,910 ¢ Recapitulem ‘40. Dues esferes de La mateixa massa m pengen cadascuna elles dun fil de longitud (i de manera que es toquen. Separem una delles una altura h i després la deixem anar fins que xoca amb laltra esfera elasticament. Justifica el moviment que faran les dues esferes.LUN 6, ConsERAcid DE L'ENERGIA 4. En la Figura 6.40 siobserva una coltisi lateral. Esbrina Yan- a) La velocitat amb qué m, xoca contra m. le ce. se b) EL treball de la forca de friccié en el tram BC. ©) La forca que fa ta guia sobre el conjunt en el punt C. 4) Si ara considerem que en tota la guia semicircular el fre~ gament és nul, quina seria lalcada maxima que assoliran després del xoc? Rr a) 6,26 m/s; b) ~4,22 3; c) 10,3 N; d) 88,9 cm 44, En dinamitar una roca, aquesta surt expetida en tres frag- ments, dos dels quals, de masses 20 i 10 kg, surten amb un angle de 90° i, amb velocitats de 10 i 15 m/s, respectiva- ment. La resta surt a 50 m/s. Determineu la massa del tercer tros i langle respecte de la roca. Re 5 kg; 216,8° 45. Una pilota de 150 g es llenca amb una velocitat de 30 m/s contra una paret formant un angle de 45°. La pilota rebota amb el mateix angle i surt també amb la mateixa velocitat. Calculeu: Fig. 6.40. 4) La variacié de la quantitat de moviment de la pilota en Re 44,7" el xoc. b) La forca mitjana que fa la paret sobre ta pilota si impacte +42. Una bola dacer de 50 g cau des d'una alcada d'un metre so- de La pilota amb La paret ha durat 30 ms. bre una Uosa de marbre i rebota fins a un 90% de (altu- ra que tenia. Sila bola rebota quatre vegades, a quina altura arribara després del quart salt? Quina haura estat la pérdua ) Lenergia dissipada en el x0c. Rr a) 6,36 kg-m/s; b) 212N; c) Od enetgia total? Re 0,656 m; -0,17 3 46. Un bloc de 2 kg comprimeix 15 cm una molla de constant ‘ elastica 5 000 N/m en un pla horitzontal. El bloc recorre una 49, Delxem caure un cos m. de massa 1 kg des del punt A duna —gistancia en el pla d'i m quan el deixem anar lliurement, quia semicircular de radi R = 2 m (Fig. 6.41). i després senfila per una rampa de 20°, Calculeu Calcada En arribar al punt 8, xoca contra una altra massa en repds _-maxima que pot assolir quan: ‘m, de 500 g, de manera que després de impacte ambdues ‘masses queden unides i el conjunt puja per la guia fins a una altura h de 60 cm (punt C). Sabent que en la meitat AB de ) Es desplaca amb fregament en tot el recorregut amb un la quia no hi ha fricci6, perd en Caltra meitat si, calculeu: coeficient dinamic de 0,2. 0) Es desplaca sense fregament. Rs a) 2,87 m; 6) 1,72 m 47. Dues boles de billar iguals xoquen frontalment amb veloci- tats de 6 m/s i -8 m/s. Calculeu: 4a) Les velocitats després del xoc si el coeficient de restitu- ci6 és 0.8. b) Lenergia dissipada en el xoc si suposem que les masses sn de 350 g. a) 6,6 m/s, 4,6 m/s; b) 6,23Unrar 6, ConSERVACIO DE L'eNERGIA Practiques Principis de conservacio. Xoc inelastic Objectiu En aquesta practica verificarem el principi de conservacié de la quantitat de moviment entre dues boles que xoquen de manera totalment inelastica. Material = Tripode = Un regle graduat = Balances ~ Dos senyaladors del regle = Suport ~ Fil de seda = Dues nous dobles ~ Plastilina ~ Dues boles de péndol iguals Dues varetes, una de 100 cm i Valtra de 25 em Fonament Quan es produeix un xoc entre dues masses, com ara entre dues boles acer, hi ha un inter- canvi denergia i de quantitat de moviment. Aix) vol dir que lenergia que perd una massa és guanyada per Caltra, i passa el mateix amb la quantitat de moviment, Tal com hem estudiat en aquesta unitat, tant (energia com la quantitat de moviment estan relacionades amb la massa i amb la velocitat dels cossos. La situacio que estudiarem és la que apareix en la figura 6.42. Per tal que el xoc sigui totalment inelastic posem una mica de plastitina en una de les boles. Separem la bola sense plastilina a una distancia x (fig. 6.426) i la deixem anar. La mesura dels valors x i x’ ens permet catcular les velocitats vi v' és a dir, les velocitats just abans i després del xoc. Coneixent les velocitats podrem comprovar el principi de conservacié de la quantitat de movi- ment. Procediment 1. Peseu les dues boles, una de les quals porta plastilina enganxada. 2. Munteu les dues boles d’acer en el pendol tal com indica la figura 6.42: amb un Gnic fil uns 2 m de longitud. Podem penjar el fil als visos de les dues nous i el podem fixar amb plastilina per evitar-ne el moviment. 3. Deixem les boles en repds i mesurem la longitud L del péndol. Aquesta longitud és la que hi ha entre la vareta i el centre de les boles. Anoteu-ne el valor en la taula 6. 4, Poseu el metre horitzontalment i de manera que {a meitat (50 cm) coincideixi vertical- ment amb el punt de contacte entre les boles. 5. Situeu la primera corredissa a 10 cm de la divisié central i anomeneu x aquest valor. Anoteu-lo en les taules 6.5 1 6.6. 6. Separeu la bola sense plastilina una distancia x (Fig. 6.426). 7. Deixeu anar la bola. Es produira un xoc totalment inelastic i ambdues boles es desplaga~ ran una distancia x’ (Fig 6.42 b). Assenyaleu-la amb la segona corredissa i anoteu-la en la taula 6.6. 8. Repetiu el x0c les vegades que calgui (ho fem 10 vegades), per tal d‘aconseguir un xoc ben net i una mesura d'x’ ben precisa, 9. Repetiu tot el procediment des del punt 5 i fins al final, canviant els valors d'x, donant-ti els valors de 20 cm, 30 cm i 40 cm.Unmet 6, ConseRAcid DE L'eneR SL Analisis de resultats 1, Ompliu la taula segiient (taula 6.5) amb els valors que heu obtingut. x (em) Lz Gotor mig ___| Tata 6.8. 2. Completeu la taula 6.6: xe net- (ee Wet (aw? | v= V2gn v= \208" amy p= (my +m) Vv en pme B= Lm mv? Taula 6.6. 3. a) Observant els valors de p i p’, es pot dir que es conserva la quantitat de moviment? »b) En cas que no es conservi, quina explicacié doneu a aquest fet? Raoneu la resposta, ©) Quant val la variaci6 de la quantitat de moviment total? 4. Quina relacié hi ha entre els valors de vi v'? Quin és el coeficient de restituci6? 5, Calculeu la variaci6 de Venergia cinética i digueu amb quina precisi6 s'ajusta aquest expe- ‘iment al cas ideal. 5. Tenint en compte la figura 6.42, deduiu les expressions d’h, h’, viv; utilitzades en em- plenar la taula de valors (taula 6.6). 7, Apticant el principi de conservacié de la quantitat de moviment, demostreu que v’ és la ieitat de v. Recordeu que sha de tenir en compte la massa de la plastilina i que les dues masses s6n iguals.