Categories lèxiques o gramaticals
Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:
1. Els noms (o Són paraules que
substantius) designen persones,
animals, coses, llocs,
idees abstractes,
sentiments.
2. Els adjectius Són paraules que
designen
característiques o
propietats que es
poden atribuir a un
nom.
3. Els Són paraules que van
determinants davant del nom per
presentar-lo,
identificar-lo o
quantificar-lo.
Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els demostratius, els possessius, els
numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
4. Els pronoms Són paraules de
significat ocasional
perquè la seva funció és
la de substituir-ne
d’altres de caràcter
substantiu, adjectiu o
adverbial.
Agafen el seu significat
del context.
5. Els verbs Són paraules que
designen accions,
processos o estats.
6. Els adverbis Són paraules que
La majoria són variables en
funció del nombre (aigua,
aigües) i uns quants també en
funció del gènere (gos, gossa,
gossos, gosses).
La majoria són variables i
concorden amb el nom
(jersei gris, jaqueta grisa,
mitjons grisos,
sabates grises).
La majoria són variables i
concorden amb el nom
(un dia, el dia, el
primer dia, pocs dies, el
meu germà, aquest llibre).
Generalment són variables:
presenten formes diferents
segons la persona gramatical
i la funció sintàctica.
Exemples: A ella no li diguis
res; i no la molestis més.
No hi vol anar.
Són variables i es conjuguen
en funció del mode, el
temps, la persona i el
nombre (vinc, maduraven,
estarà).
Són invariables i alguns
 complementen el verb tenen forma de locució (més
per expressar el temps, d’una paraula amb un sol
el lloc, la manera i la significat)
quantitat de les accions. Exemples: vine aviat; puja a
També expressa la dalt; camina lentament
quantitat de l’adjectiu i molt tranquil; massa a poc a
d’un altre adverbi. poc

7. Les Són paraules que van Són invariables i algunes

preposicions davant del nom (o tenen forma de locució (més
pronom) i uneixen els d’una paraula amb un sol
noms amb altres significat)
elements. Exemples: mal de queixal;
pa amb tomàquet;
pensa en ell; viu davant
de casa

8. Les Són paraules que Són invariables i ens

conjuncions uneixen i relacionen dos permeten coordinar (molt
mots o dos sintagmes de bonic però molt car;
la mateixa categoria canta i balla) o bé subordinar
sintàctica o bé dues (crec que no vindrà; no
oracions coordinades o vindrà perquè no es troba
subordinades. gaire bé).

9. Les Són paraules que Són invariables i algunes

interjeccions equivalen a una oració i tenen forma de locució
expressen l’actitud del (oi? ; Això rai!).
parlant, o estableixen Solen introduir les oracions
una comunicació entre exclamatives (Ai, quin
el parlant i l’oient. ensurt que he tingut!).
Els sintagmes
És una estructura gramatical formada per una paraula o grup de paraules que
s’acompanya d’un nucli (paraula més destacada d’aquella successió de mots) i
que pot anar de la mà d’altres mots, com per exemple, adverbis, determinants,
adjectius… que a més, el podran determinar, qualificar, quantificar.
Els sintagmes estan formats per una o diverses paraules, però en cada
sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta
constitueix el nucli del sintagma i és la que dona nom al conjunt.

És fonamental reconèixer el nucli de cada sintagma per tal de saber la funció

que després farà (subjecte o predicat, complement del nom o del verb…)

TIPUS DE NUCLI DEL EXEMPLES

SINTAGMES SINTAGMA

Sintagma nominal nom la cuina mediterrània

(SN)

Sintagma verbal (SV) verb tinc gana, vindré demà

Sintagma adjectival adjectiu molt afable, ple d’aigua,

(SAdj)

Sintagma adverbial adverbi feliçment, molt lluny

(SAdv)

Sintagma Preposició + SN de fusta, per la

preposicional (SPrep) (el nom Marta, amb tots els amics
s’introdueix per
una preposició)

Les oracions
Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Presenta tres
propietats bàsiques:
1. Unitat de Expressa un pensament complet; per tant, constitueix
sentit un acte de comunicació suficient.

2. Unitat Queda delimitada per dues pauses majors o dos silencis

d’entonació i té una corba melòdica determinada.

Consta d’un SN subjecte i d’un SV predicat que

presenten una relació de concordança.
El sintagma nominal (SN) subjecte (S) designa
3. Unitat l’element del qual parlem.
d’estructura
El sintagma verbal (SV) predicat (P) expressa allò
que diem del subjecte.
El gat negre / ha caçat un ocell
SN [subjecte] / SV [predicat]
El sintagma verbal i els complements
del verb
EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ
El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i
els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir,
allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

La Laura escrivia poemes i contes

SN SV

[subjecte] [predicat]

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL

No vinguis tard.

Especificador Nucli Complement

adverbi verb adverbi

– La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també,

només, solament, ja, encara, etc.).
– La funció de nucli la fa el verb.
– La funció de complement del verb la poden fer:
 Un SN: Escolta la ràdio.
 Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt
malalta.
 Un SPrep.: Parlen de les seves coses.
 Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.
 Un PRONOM: Vull això.
  Una ORACIÓ (que en aquest cas serà subordinada): Vull que
vinguis.

TIPUS DE PREDICATS Exemples

Frases amb verbs copulatius, que

Predicat Les estàtues eren de
pràcticament no tenen significat,
nominal marbre.
com ser, estar i semblar

Frases amb verbs predicatius, plens Les

Predicat
de significat, estàtues tenien les
verbal
com plantar, créixer, escriure mans juntes.

TIPUS DE VERBS

Verb copulatiu Verb gairebé buit de significat (ser,

estar, semblar).

Verb predicatiu Verb ple de significat (dormir,

caminar…).

Verb transitiu Verb que necessita un objecte sobre el

qual recaigui l’acció, és a dir, un CD
(veure, voler…).

Verb de règim Verb que exigeix un complement

introduït per una preposició
determinada, és a dir, un CRV
(acostumar-se a, assabentar-se de…)

Verb intransitiu Verb que no exigeix cap complement

(venir, sortir, arribar, caminar,
córrer…)

Verb pronominal Verb que porta aglutinat un pronom

feble (adonar-se, atrevir-se…)

Verb impersonal Verb que no té subjecte (nevar, ploure,

haver-hi...)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV
1. El complement directe (CD)
Característiques del CD Exemples

1. És un SN que designa l’entitat En Pau menja verdura.

(persona, animal o cosa) sobre la qual El conserge va tancar la porta.
recau l’acció del verb.

2. Encara que el CD es refereixi a L’alumne va saludar el

persones, generalment no va precedit de professor.
la preposició a. La policia va detenir els lladres.
Avui hem felicitat la Carme.

3. El CD no concorda amb el verb; per L’alumne va saludar el

tant, pot aparèixer en singular o en professor.
plural sense que el verb variï de forma. L’alumne va saludar els
professors.

4. El CD és un complement exigit *La policia va detenir.

pels verbs transitius. Va *Avui hem felicitat.
immediatament darrere del verb i no es
pot suprimir.

5. El CD es pot substituir per un L’alumne el va saludar.

d’aquests pronoms febles: el, la, els, La policia els va detenir.
les, en o bé ho. Avui l’hem felicitada.

6. Generalment, el CD passa a fer la Els lladres van ser detinguts per

funció de subjecte en l’oració passiva. la policia.
La Carme ha estat aplaudida.

La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la

substitució pronominal.
2. El complement indirecte (CI)
Característiques del CI Exemples

1. És un SPrep introduït per la Va regalar un disc al seu cosí.

preposició a (o per a) que designa qui Prepara un pastís per a la
rep el benefici o el dany de l’acció del Marta.
verb.

2. Generalment, el CI es refereix a Va explicar la llegenda a la

éssers animats (persones o animals). Neus.
La Marta dona menjar al gos.

3. La posició més habitual és darrere el Va regalar un disc [CD] al seu

CD. company.

4. El CI es pot substituir pel pronom Li va regalar un disc.

feble li (singular) i els (plural). Els vam telefonar de seguida.
ALERTA: *Lis no existeix.

Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la

preposició a, com alguns complements de règim verbal i
alguns complements circumstancials:
S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]
En cas de dubte, podem recórrer a la substitució pronominal.
REGLA pràctica: són CI tots els complements que en 3a persona del singular
es poden substituir pel pronom li.
3. El complement circumstancial (CC)
Característiques del CC Exemples

1. Quant a l’estructura, el CC pot ser un Demà farà sol.

Adv o SAdv, un SPrep o un SN (amb
valor temporal).
Els bombers han vingut de
seguida.
He desat la roba a la calaixera.
Aquesta tarda tinc partit de
bàsquet.

2. Generalment, el CC no és exigit pel Els bombers han vingut.

verb. Per tant, es pot suprimir sense que He desat la roba.
s’alteri l’estructura de l’oració.

3. El CC sol aparèixer al final de Demà no obrirem. (CC de temps)

l’oració; però pot ocupar altres Davant del mercat hi ha un forn
posicions, sobretot quan indica temps o de pa. (CC de lloc)
lloc.

4. El CC es pot substituir pel pronom Vinc de casa. En vinc.

feble en (quan va introduït per la Camina molt de
preposició de) i pel pronom feble hi (en pressa. Hi camina.
la resta de casos).

5. Pel que fa al significat, expressa una circumstància del verb que pot ser de lloc, de

temps, de manera, de finalitat, de causa, d’instrument, de companyia, de quantitat, etc.

— CC de lloc (on?) —> Faran el sopar a casa la Joana. / Vivim aquí tot l’any. / Es

passeja pel carrer.

— CC de temps (quan?) —> Demà no hi ha classe

— CC de manera (com?) —> Sempre fa la feina malament.

— CC de finalitat (per a què?) —> He comprat aquest vi per a la festa.

— CC de causa (per què?) —> Per tot aquest embolic no podrem anar a París.

— CC d’instrument (amb què?) —> Dibuixa un cercle amb el compàs.

— CC de companyia (amb qui?) —> Anirem a Montserrat amb la família.

— CC de quantitat (quant?) —> Has menjat molt poc.6. En una mateixa oració podem

trobar més d’un CC. Aquesta setmana [CC] farem les classes a la biblioteca [CC]
4. El complement atributiu (CAtr)
Característiques del CAtr Exemples

1. L’atribut és un SAdj, un SN o un En Marc està molt malalt.

SPrep que expressa una característica La Maria és una persona molt
que s’atribueix al subjecte per mitjà amable.
d’un verb copulatiu (ser, estar, Aquest anell sembla d’or.
semblar)

2. Si és un adjectiu, concorda en En Marc està malalt.

gènere i nombre amb el subjecte. La Maria està malalta.

3. Es pot substituir pel pronom ho i, de ─És amable, la Maria?

vegades, pel pronom en. ─Sí, que ho és.
N’és molt, d’amable!

ATENCIÓ: no tots els complements La Maria és a França. (CC de lloc

dels verbs ser i estar són atributs.

5. El complement de règim verbal (CRV)

Característiques del CRV Exemples

1. És un sintagma introduït per la El policia s’adona del perill.

preposició que és exigida pel verb (a, Confia en les seves possibilitats.
de, en, amb, per).

2. El CRV és exigit pels verbs de La seva dona es dedica a la

règim preposicional. Molts d’aquests construcció.
verbs són pronominals, és a dir, Es reien de tothom.
sempre van acompanyats d’un Els infants no pensen en aquestes
pronom feble. coses.
La Cristina no es fa molt amb les
cunyades.
Tu sempre t’has interessat per ells.

3. El CRV es pot substituir pel Ningú no se n’adona.

pronom feble en (quan va introduït Tothom hi confia.
per la preposició de) i pel pronom
feble hi (en la resta de casos).
Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la
preposició:

preposició a acostumar-se, accedir, arriscar-se, col·laborar,

contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir,
renunciar

preposició de abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se,

parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber

preposició en afanyar-se, confiar, complaure’s, entossudir-se, pensar,

vacil·lar

preposició amb avenir-se, fer-se, estar d’acord, conformar-se

preposició per amoïnar-se, interessar-se, optar

6. El complement predicatiu (CPred)

Característiques del CPred Exemples

1. Generalment, és un SAdj o un participi He vist en Marc molt content.

que expressa una característica del Ha tornat del viatge cansat i
subjecte o del CD. Apareix darrere un avorrit.
verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.)

2. Concorda en gènere i nombre amb el La Maria juga molt contenta.

subjecte o CD. He vist en Marc molt content.

3. Generalment, el podem substituir pel ─L’has vist content, en Marc?

pronom hi. També per en (fer-se, dir-se). ─Sí que l’hi he vist.

Semblances del CPred amb altres complements amb els quals no s’ha de
confondre

El CPred té moltes semblances amb l’atribut

– La llet s’ha tornat agra. [CPred] –> verb predicatiu
 – La llet era agra. [CAtr] –> verb copulatiu

Des del punt de vista del sentit, s’assembla al CC de mode

– La noia caminava tranquil·la. [CPred] –> funció adjectiva
– La noia caminava tranquil·lament. [CC mode] –> funció adverbial
– Els nois van arribar cansats. [CPred] –> funció adjectiva
– Els nois van arribar cantant. [CC mode] –> funció adverbial

El CPred s’assembla al CN
– Porto la camisa [CD] bruta [CPred]. –> Com porto la camisa?
– Porto una camisa [CD] negra [CN]. –> Com és la camisa?

7. El complement agent (CAg)

Característiques del CAg Exemples

1. Apareix en les oracions passives (va ser El desertor va ser

edificat, serà redactat, era maltractat…) i afusellat pels soldats.
va introduït per la preposició per. És un
Sprep.

2. El CAg. es pot suprimir i no és substituït El desertor va ser afusellat

per cap pronom feble.

3. El CAg. passa a ser el subjecte en Els soldats van afusellar el

l’oració activa corresponent. desertor.