El creixement medieval es defineix desde 2 punts de vista diferents: ● Creixement exterior → Croades ● Creixement interior → extensió de les ciutats El CREIXEMENT DEMOGRÀFIC entre els s. X i finals del XIII esdevé un creixement doble de la demografia, aproximadament (X2, es duplica). A causa de: ● Augmenten els recursos → contrauen matrimoni més aviat → tenen les families més temps fèrtil per fecundar. Si volem que la població creixi, han de créixer a la vegada a l’hora els recursos que es produeixen per tal d’alimentar correctament. Al mateix temps, quanta més mà d’obra hi hagi, més terreny cultivable es pot mantenir. (interrelació). ● Aquest fet explica les ROMPUDES (= preparació del terreny per cultivar) Així mateix, són necessaris un conjunt de sistemes tècnics ben desenvolupats que permetin el correcte desenvolupament: a) Instrumental: arades, sistemes de tracció b) Sistemes de conreus: rotació triennal (divers. cereal) c) Energies (aigua, vent) i MP (ferro): molins i fargues (fabricas) En el context de creixement de recursos + una bona tecnologia, dona com a resultat més gent a les poblacions i, per tant l’ESPECIALITZACIÓ de les activitats: hi haurà persones que es dedicaran de forma professional a l’artesania, altres al camp… (els oficis guanyen protagonisme). Així doncs, quan una persona s’especialitza en una feina concreta, no té temps per produir el seu propi aliment → aparició d’INTERCANVIS i de l’ACTIVITAT MERCANTIL.
2. APARICIÓ DE L’ACTIVITAT MERCANTIL
Hi ha un canvi pel que fa a la distribució de les ciutats en el moment en que apareixen les activitatas mercantils ja que els intercanvis necessiten d’un lloc concret per a dur a terme aquests intercanvis. Aquest lloc és el MERCAT a causa de que presenta unes condicions aptes per a les transaccions. A més, és necessari que hi hagi unes bones VIES DE COMUNICACIÓ que uneixin les diferents ciutats per tal d’estar connectades i poder portar els productes d’un lloc a un altre de forma eficaç i en un menor temps A mesura que les ciutats creixin, aquestes demanden més recursos i serveis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans.
3. QUINS INSTRUMENTS ES RELACIONEN AMB EL COMERÇ?
Amb l’objectiu de facilitar i agilitzar les activitats mercantils, es van veure amb la necessitat de crear eines que omplissin aquestes necessitats: la MONEDA (=instrument que facilita els intercanvis) Altres instruments amb el mateix objectiu varen ser els GIRS o XECS els quals permitien portar un tros de paper amb el mateix valor monetaria en lloc de les monedes ja que en aquell temps resultava perillós. A les taules de canvi, es canviaven els papers pel seu valor en monedes. 4. LES CIUTATS I EL SEU PROCÉS D’URBANITZACIÓ PROCÉS D'URBANITZACIÓ = unió de dos fenòmens que es complementaven entre ells: ● Fundació de nous centres urbans ● Creixement de ciutats ja existents Els BURGS eren o bé centres urbans que varen anar creixent o bé un barri que comença a créixer fora de les muralles de la ciutat donant lloc a CIUTATS BINARIES. ● Les ciutats binaries eren aquelles que es composaven de dues ciutats annexades. A partir d'un nucli primitiu anterior i un altre de nou posterior. Quant més gran és la ciutat, menys importància té l’activitat agrària. ● Creixen exponencialment les ciutats a mesura que creix el desenvolupament d’activitats no agràries i, per tant, s’eleva el nivell d’especialització. A més aquest creixement urbà provoca, al seu torn, que una part de la població rural emigri a ambients urbans buscant un treball que permeti elevar el seu nivell de vida 4.1. ELEMENTS QUE CARACTERITZEN UNA CIUTAT ● MURALLES: quasi totes les ciutats estaven emmurallades, fet que denota la gran importància que li donaven a la defensa. Eren elements defensius i d'aïllament ja que, hem de recordar, que l’edat mitjana es caracteritzava per la presencia de la peste negra. Tancant els accesos que hi havia a les muralles evitaven que entrés gent estranya de fora i que es propagui l'epidèmia. ● CENTRES RELIGIOSOS ● CENTRES DE GOVERN 5. LES ACTIVITATS DE L’ENTORN URBÀ I BURGÈS ● ARTESANAT: s’organitzaven entorn als gremis i cada ofici d’una forma diferent ● COMERÇ: organitzat en diferents nivells: ○ Comerç local → mercats setmanals ○ Comerç internacional → Fires anuals organitzades a les grans ciutats A mesura que creix el comerç es necessari mitjans que faciliten el seu correcte desenvolupament. Tipus de mitjans: ● TIPUS TÈCNIC: ampliació de la càrrega dels vaixells, veles, timó, cartes nàutiques, portolans, ● MECANISMES FINANCERS, COMERCIALS I DE CRÈDIT: societas, comanda, comptabilitat per partida doble, xecs, lletres de canvi, ús de moneda ● CODIS NORMATIUS: l’activitat mercantil s’ha de regular mitjançant legislacions (Dret marítim) 6. GRANS ÀREES ARTESANALS I COMERCIALS D’EUROPA ● MEDITERRANI: distribució d’articles de luxe procedents d’Orient ● MAR DEL NORD I BÀLTIC: àrea de comerç de la HANSA germànica (= grup de ciutats amb l’objectiu de marcar els àmbits de comerç en aquests territori i que vinculava les ciutats comercials). Aquests 2 centres es connecten amb indústries manufactureres de 1r ordre que s’unien gràcies a un riu de França el qual tenia el seu centre a les FIRES DE LA CHAMPAGNE. Aquestes indústries eren a: ● Nord Itàlia ● Flandes.