JOANOT MARTORELL (Gandia, 1413/15 – 1468 (s. XV).

Cavaller que pertanyia a una família de la petita noblesa valenciana.

La seva família s’havia enriquit al servei de Martí I l’Humà (l’avi fa de conseller i el pare fa de cambrer del rei).

Martorell va fer llargues estades a les corts de Londres, Nàpols, Sicília, Barcelona, Portugal com a
conseqüència de les diverses lluites cavalleresques en les quals va participar per defensar el patrimoni i
l’honorabilitat familiar.
Sota el regnat d’Alfons V, el patrimoni deMartorell pateix la decadència i la ruïna.

Martorell perd les seves terres i es veu obligat a empenyorar el manuscrit de Tirant lo Blanc per subsistir en
els últims anys de la seva vida.

El Tirant quedarà en mans de Martí Joan de Galba, que fa les funcions d’editor de l’obra i durant molt temps
es considera coautor del Tirant.

L’EDICIÓ DE TIRANT LO BLANC

La novel·la Tirant lo Blanc es publica l’any 1490, gràcies a l’interès del propietari del manuscrit, Martí Joan
de Galba, el qual morí el mateix any que es publicà l’obra.

El filòleg Joan Coromines considera que la intervenció de Galba al Tirant es va limitar a: refer alguns
capítols, ampliar l’epíleg, i, dividir el text en capítols als quals va posar títol.

LA IMPORTÀNCIA DEL TIRANT

És la primera novel·la catalana pròpiament dita que va gaudir de gran renom a nivell europeu.

Cervantes va elogiar l’obra dient que era «tesoro de contento», «mina de pasatiempos», i també, «por su
estilo el mejor libro del mundo».

Cervantes va fer un homenatge al Tirant a través dels personatges de la seva cèlebre obra Don Quijote de la
Mancha (1605-1615), ja que va posar en evidència el paper essencial que va tenir el text de Martorell en la
consolidació de la versemblança del gènere novel·lístic.

El capellà i el barber salvaran el Tirant de la crema de tots aquells llibres de cavalleries que troben a la
biblioteca de Don Quijote.

GUILLEM DE VAROIC

En una de les seves estades a Anglaterra, Joanot Martorell va començar a escriure un relat que deixà inacabat,
titulat Guillem de Varoic.
Aquesta novel·la inacabada Martorell l’amplia i la modifica als primers 39 capítols del Tirant.

Guillem de Varoic és una adaptació de l’obra Guy de Warwick, relat anglonormand del segle XIII. Però
l’aspecte didàctic de la novel·la procedeix del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull.

ARGUMENT TIRANT (prèvia)

La novel·la comença amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant,
que es dirigeix a un torneig amb motiu del casament del rei d’Anglaterra. L’ermità alliçona Tirant i li explica
els secrets de la cavalleria, a més l’aconsella sobre com ser un bon cavaller.

Tirant marxa amb els seus companys a França, Sicília i Rodes, i s’acabarà convertint en cap dels exèrcits
bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord d’ Àfrica, torna a Constantinoble i s’enamora de la filla de
l’emperador, Carmesina.

CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA

Joanot Martorell comença a escriure el Tirant l’any 1460, quan tan sols feia 7 anys de la caiguda de
Constantinoble a mans dels turcs.

De manera que Martorell es proposa reescriure la història de la conquesta capgirant els protagonistes que en
surten victoriosos.

El Tirant es pot llegir com un homenatge nostàlgic als valors cavallerescos perduts que podrien haver evitat la
pèrdua de Constantinoble.

LA IMPORTÀNCIA DE CONSTANTINOBLE

Constantinoble va ser la capital de l’Imperi Romà d’Orient, quan l’imperi Romà es divideix en dos, Roma
perd protagonisme i Constantinoble es converteix en la veritable capital, esplendorosa i poderosa.

L’Imperi Bizantí dominava tota la costa de la Mediterrània oriental, però al segle XII entra en decadència

Tanmateix, el 1313 l’emperador contracta uns mercenaris catalans (els almogàvers) per lluitar contra els
turcs. Aquest exèrcit, liderat per Roger de Flor, va aconseguir recuperar els territoris envaïts pels turcs.

L’emperador concedeix a Roger de Flor la mà de la seva neboda, Maria de Bulgària, l’anomena megaduc,
després cèsar, i rep com a feu gran part del territori reconquerit

Però, Roger de Flor mor assassinat a Adrianàpolis i això inicia de nou la decadència de l’imperi.
Les guerres civils i la pesta debiliten la ciutat, ja que perd una tercera part de la seva població. Aquest
moment de fragilitat és aprofitat pels turcs fins que el 1453 prenen Constantinoble.

La caiguda de Constantinoble marca de forma simbòlica el pas de l’època medieval a l’època moderna.

LA IMPORTANCIA DE ROGER DE FLOR

L’exemple de Roger de Flor (figura històrica) li serveix a Joanot Martorell per construir el personatge de
Tirant (figura de ficció).

Al llarg de la novel·la es poden resseguir les semblances entre els dos personatges.

AMBIENTACIÓ DEL TIRANT

El Tirant és una obra que es troba a cavall entre la prosa de l’edat mitjana i la renaixentista.

La novel·la de cavalleries havia estat el gènere més destacat de l’edat mitjana.

Els cavallers (organitzats en els diferents ordes) es van convertir en mite literari gràcies a les novel·les
artúriques (o matèria de Bretanya).

En aquestes novel·les (escrites per Chrétien de Troyes) els cavallers de la Taula Rodona, comandats pel rei
Artús, intenten fer-se amb el Sant Graal per obtenir la salvació.

El Tirant és una obra ambientada al segle XV, una època en la qual la cavalleria estava en declivi (perviuen els
tornejos, els ideals de la fe i l’honor, però es desfà la idealització que embolcallava el món dels cavallers).

La fe i la religiositat se substitueixen per la raó i les explicacions lògiques.

A nivell literari, es detallen escenes de la vida quotidiana en les quals els personatges es mostren com són
realment, amb les seves virtuts i els seus defectes, despullats de qualsevol artifici.
Tots aquests elements converteixen el Tirant en una novel·la moderna. És una obra que s’allunya de la
novel·la de cavalleries i que inaugura la novel·la cavalleresca.
 L’IDEAL BURGÈS

El Tirant està impregnat de sensualisme, amb una forta presència de l’erotisme en les escenes amoroses entre
els personatges de l’obra (tant principals, com secundaris).

Es produeixen situacions embolicades amb pinzellades còmiques que permeten que els enamorats s’acostin i,
a la vegada, subverteixen la moral del moment.

Tirant i Carmesina mantenen una tensió sexual que els porta a protagonitzar escenes en les quals es mostra el
seu enginy en el territori amorós, per resoldre aquesta tensió passional constant mitjançant una retòrica
cortesa.

Darrere d’aquests episodis hi ha la idea que l’amor està orientat a satisfer el desig sexual.

LLENGUA I ESTIL DE TIRANT

L’estil literari que enriqueix l’obra es manifesta a través de dues vessants diferents:

D’una banda, una forma col·loquial, realista i directa que utilitza la frase curta i incorpora refranys i frases
fetes (la parla de Plaerdemavida és la que exemplifica millor aquests recursos expressius).

D’altra banda, a l’obra apareixen discursos i lamentacions escrits en un llenguatge elevat, culte i complex a
nivell sintàctic.
Aquest ús del llenguatge es pot relacionar amb l’anomenada «valenciana prosa» que era una forma artística
d’escriure en valencià que va tenir gran renom en la València del segle XV.

Es tracta d’un estil literari que enriqueix la parla i que queda exemplificat en el discurs de Tirant.

La «valenciana prosa» era representativa de l’alta societat valenciana i es manifestava a través d’un to
solemne, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes extenses.

LLARGS PARLAMENTS

Els personatges de l’obra s’expressen a través d’extensos parlaments amb l’objectiu de deixar constància de la
seva virtut interior. A través dels seus discursos fan visibles els seus valors: l’honestedat, la lleialtat, la justícia...

Perquè ser cavaller és mostrar amb els propis actes una forma d’actuar virtuosa: «donar fe de virtuosament
obrar».

A la literatura antiga les descripcions tenen poc valor, en canvi, a la novel·la moderna estan plenes de
significat: ofereixen detalls minuciosos i mostren els sentiments problemàtics i desconeguts dels personatges.

Els llargs parlaments que trobem al Tirant serveixen per exterioritzar emocions internes que acaben
manifestant-se en forma de plors, petons o sang.

En definitiva, tot va a parar a l’escriptura, sense l’escriptura no hi ha món de cavallers. Per aquesta raó, les
proeses dels cavallers busquen ser dignes de l’escriptura, perquè aquesta té la capacitat de donar-los la fama i
fer-los estalvis de la mort.
Les paraules físiques

Les paraules, fins i tot, agafen presència física a la novel·la i impregnen el vestuari dels personatges. Per
exemple, en un dels primers capítols de Tirant a Constantinoble, ell llueix un “manto d’orfebreria” amb
perles i un brodat que diu: “Una val mill e mill no valen una”. Carmesina va vestida amb la resposta també
brodada que contestava: “Mas no a mi”.

LA SIMBOLOGIA DELS COLORS

Els colors que vesteixen els personatges ens donen informació sobre els seus valors, la seva manera de ser, les
seves intencions...

Tirant i Carmesina porten robes del color dels seus noms (carmesí i blanc) i no és fruit de l’atzar.

Tirant fa cobrir de robins la sabata que va tocar la part més vedada del cos de Carmesina.