TEMA 7

LA LÒGICA

1 LA LÒGICA TRADICIONAL
1. QUÈ ÉS LA LÒGICA?
1.1 L’estudi dels raonaments

La lògica es la branca de la filosofía que s’ocupa d’analitzar l’estructura dels nostres raonaments.
Els raonaments són presents en totes les formes del saber científic i filosòfic.
La lògica es pot considerar una eina que cal conèixer per poder raonar correctament.

De la mateixa manera que en la nostra vida ordinaria emprem el llenguatge natural, els científics i filosòfics
sovint s’expressen per mitjà del llenguatge de la lògica.

La lógica contemporanea es serveix d’un llenguatge simbòlic artificial, amb les seves
pròpies regles i normes.
Permet evitar les imprecisions, les ambigüitat i les amfibologies que caracteritzen el
llenguatge ordinari, amb la qual s’aconsegueix més coherència i exactitud.
La lògica també està íntimament lligada al coneixement científic.
La informática es fonamenta en els principis de la lògica per fabricar dispositius de
processament de dades i per desenvolupar llenguatges de programació.

1.2 Proposicions i raonaments

El llenguatge per dur a terme moltes activitats:

- explicar un fet
- fer una promesa
- donar una ordre
- explicar un acudit
La lògica s'ocupa d’analitzar l’ús representatiu del llenguatge, que ens permet descriure com és la realitat, per
descriure com són les coses utilitzem frases que afirmem un contingut enunciatiu que anomenem
proposició.

Una mateixa proposició es pot expressar de

maneres diferents:
- ‘’Tu estudies filo’’
- ‘’You study philosophy’’
- ‘’Vous étudiez philosophie’’

Convé distinguir les proposicions afirmatives de les negatives, com també les proposicions particulars de les
universals.
La frase ‘’Tots els estudiants aproven filosofia’’ enuncia una proposició afirmativa i universal, ja que es
refereix a la totalitat del estudiants.
En canvi, l’oració ‘’A en Pere no li agrada la paella’’ enuncia una proposició negativa i singular, atès que fa
referència a un individu concret que és en Pere.

L'extensió d’un enunciat o proposició es refereix al nombre d’individus que pot comprendre. Si inclou tots
els individus d’una classe, per exemple ‘’ Totes les taules són mobles’’, es tracta d’un enunciat universal. Si es
refereix a una part d’un conjunt, es un enunciat particular, com ara ‘’Alguns ocells no volen’’.
Finalment, si afirmem o neguem alguna cosa sobre un individu, ho expressem amb un enunciat singular.

D’altra banda, hem vist que els enunciats o proposiciones poden

afirmar o negar alguna cosa.
D’això en diem intensió o qualitat.

Sis tipus d’enunciats o proposicions.

1. 3. Contingut lògic i relacions entre proposicions

Moltes frases del llenguatge natural poden expressa una mateixa proposició.
- Ex: Totes les plantes tenen crol·lofila.
És universal i té el mateix contingut lògic que ‘’ cada planta té crol·lofila.

‘’Tots el argentins són americans’’ té el mateix contingut que ‘’ Cap argentí no és no hispanoamericà’’
i que ‘’cap no hispanoamericà no és argentí’’. Són equivalents.

1. 4, Raonaments vàlids i raonaments invàlids

Tenim un raonament quan diverses proposicions

apareixen encadenades entre si, de manera que les unes
estan connectades amb les altres. Depenent de com
estiguin construïts, els raonaments poden ser correctes
o incorrectes.

Un raonament és correcte quan la seva estructura formal está ben construida, la conexió entre proposicions
és vàlida.

Un exemple és:
a) Tots els alumnes de batxi estudien filo
b) Tu ets alumne de batxi.
c) Per tant, tu estudies filo.
És correcte ja que la proposicio c està continguda en les proposicions a i b i si aquestes son veritables, la
tercera proposició també.

En canvi,
a) Tots els gats volen
b) En Mixo és un gat
c) Per tant, Mixo vola.
Podríem dir que la proposició a es falsa, ja que no correspon amb la realitat, però és que, en realitat, quan
estudiem lògica no ens interessem per la veritat, sinó només per l’estructura del raonament.

Suposant que a i b fossin veritat, podríem inferir-ne correctament la proposició c.

A més, aquest raonament és vàlid, encara que contingui proposicions falses.
Exemple:
a) Tots els estudiants que estudien aproven els exàmens
b) Tu has aprovat els exàmens.
c) Per tant, tu has estudiat.
En aquest raonament hi ha un error. Malgrat que a u b siguin veritables, espossibñe que c sigui falsa, perquè
tal vegada tu has aprovat sense estudiat. perquè has tingut sort en l'examen.
D’a i b no se’n pot obtenir la proposició c.

La lògica és incapaç de determinar si un raonament hi ha

proposicions veritables o falses. L’únic que la lògica ens pot
aclair és si un raonament és correcte o incorrecte.

2. LA LÒGICA ARISTOTÈLICA
2.1. Els sil·logismes

Desenvolupada per Aristòtil al segle IV a. C.

Per poder dur a terme qualsevol tipus de recerca era necessari conèixer els principis de la lògica.
Aristòtil es va ocupar d’analitzar els raonaments, i va distinguir d’unes afirmacions generals a unes altres de
més particulars.
Un raonament inductiu fa el procés invers.
Un raonament deductiu s'extreu de manera vàlida.
La inducció no sempre condueix a conclusions a partir de diversos casos particulars, però sovint resulta
difícil saber quants casos concrets hem d’estudiar per poder obtenir una conclusió general fiable.

Aristòtil va prestar una atenció especial a un tipus concret de raonament deductiu, anomenat sil·logisme.
Exemple:
a) Tots els gossos són mortals
 b) Tobi és un gos.
c) Per tant, En Tobi és mortal.

2.2. Les regles del sil·logisme

En els sil·logismes podem distingir tres elements diferents, que es coneixen com a

Exemple:
a) Tots els catalans són europeus a) Tot M és P
b) En Lluís és català = b) S és M
c) Per tant, en Lluís és europeu. c) Per tant, S és P

En aquest cas,
- terme major P és ‘‘europeu’’
- terme menor S és ‘‘Lluís’’
- terme mitjà M és ‘‘català’’
Aristòtil fou capaç d'identificar les 8 regles bàsiques que s’han de complir perquè un sil·logisme sigui
correcte.
1. tenen 3 termes dif. (major, menor, mitjà)
2. Els termes no poden ser més extensos en la conclusió que en les premisses
3. El t. mitjà ha de ser en les premisses
4. El t. mitja no pot ser en la conclusió
5. Totes les premisses han de ser afirmatives o negatives
6. Si tenim 2 premises negatives, no se’n pot obtenir cap conclusió
7. Si tenim 2 premises particulars, no se’n pot obtenir cap conclusió
8. Premisa negativa → conclusió negativa.
Premisa particular → conclusió particular
Premisa particular negativa → conclusió particular negativa
 2. INTRODUCCIÓ A LA LÒGICA SIMBÒLICA

3. EL LLENGUATGE DE LA LÒGICA SIMBÒLICA

3.1. Els símbols de la lógica
La lògica simbòlica és una disciplina molt desenvolupada que es divideix en diverses branques.

No ens aturarem a analitzar el contingut intern de cada proposició.

Les proposicions, que són afirmacions sobre la realitat, poden ser simples o compostes.

La porposició ‘‘ la Cèlia toca el violí i juga a futbol’’

és molecular, ja que està composta per dues
proposicions atòmiques diferents: ‘‘La Cèlia toca el
violí’’ i ‘‘La Cèlia juga a futbol’’.

La lògica simbòlica utilitza lletres minúscules. Per exemple, podem representar la proposició ‘‘La Cèlia toca
el violí’’ amb la lletra p, i la proposició ‘’ La cèlia juga a futbol’’ amb la lletra q.
Per representar proposicions de qualsevol tipus, atòmiques o moleculars, s’hi fan servir les lletres majúscules.
D’aquesta manera, la proposició ‘’La Cèlia no toca el violín però si que juga a futbol’’ es podria representar,
per exemple, amb la lletra A.

El llenguatge de la lògica representa les connexions entre proposicions per mitjà d’uns símbols especials
anomenats connectors.
- (¬) Negació. Negar una proposició.
- ex: ¬ p = la Cèlia no toca el violí.
- (^) Conjunció. Unir 2 proposicions que estan relacionades mitjançant la i.
- ex: p ^ q = la Cèlia toca el violí i la Cèlia juga a futbol.
- (v) Disjunció. Relacionar dues proposicions que esta unides per mitjà de la o.
- ex: p v q = La Cèlia toca el violí o la Cèlia juga a futbol.
- (→) Condicional. Representa una condició. Quan fem servir el llenguatge ordinari, com ‘‘si…,
aleshores…’’.
- ex: p → q = Si la Cèlia toca el violí, aleshores juga a futbol.
- (↔) Bicondicional. Simbolitza una situació bicondicional, que pot representar-se en expressions
com ara ‘‘si i només si…, aleshores…’’.
- ex: p ↔ q = Si i només si la Cèlia toca el violí, aleshores juga a futbol.

Les expressions lògiques poden emprar signes auxiliars, com ara parèntesis i claudàtors, per indicas l’ordre de
prioritat.
4. TAULES DE LA VERITAT
4.1. Què és una taula de la veritat?

5.2. Les taules de veritat dels connectors.

1. Negació (¬)
Al negar una proposició vertadera s’obté una proposició falsa. Al negar una falsa s’obté una
vertadera.

LA NEGACIÓ

p q

v f

f v

2. Conjunció (^)
Una conjunció és vertadera quan les 2 proposicions que la formen són vertaderes i falsa en tots els
demés.

LA CONJUNCIÓ

p q p^q

v v v

v f f

f v f

f f f
3. Disjunció (v)
La disjunció de dos proposicion només és falsa quan les 2 proposicions que la formen són falses i
vertadera en els demés casos.

LA DISJUNCIÓ

p q pvq

v v v

v f v

f v v

f f f

4. Condicionador ( → )
Només és fals quan l'antecedent és vertader i el conseqüent és fals. És vertader en tots els demés
casos.

EL CONDICIONADOR
p q p→q
v v v
v f f
f v v
f f v

5. Bicondicionador (↔)
És vertader només quan les dues proposicions que el formen són 2 vertaderes o falses. És fals en tots
els demés casos.

EL BICONDICIONADOR
p q p↔q
v v v
v f f
f v f
f f v
5.3. Les taules de veritat de les proposicions moleculars

(p v q) ^ ¬ p
p q pvq ¬p (p v q) ^ ¬p
v v v f f
v f v f f
f v v v v
f f f v f

pv¬p
p ¬p p v ¬q
v f v
f v v

p^¬q
p q
v v
v f
f v
f f
¬q p ^¬q
f f
v v
f f
v f

[(p→q ) ^ p] → q

p q p→q (p → q) ^ p [(p → q)^ p] → q

v v v v v
v f f f v
f v v f f
f f v f v