Noves necessitats, nous materialsNanomaterials, el futur automotfiu Nous materials Gracies a la nanotecnologia s’ha creat un compost a forca s acosten al somni de de nanotubs de carboni que és 100 vegades més resistent is vegades més euger que 'alumini. Ha invisibilitat que Facer i + Els metamaterials mostren aplicack Publier. nl. g0) psa ensnonce Secon | a + Diversos grups dinvestigacis hy Espanya entre els liders del sector us ie um Fequés a volta dee objerce Foe stan dun peu submeat ls oben conde ‘les le mirariam no obsaraom nareg en arora En oc lt ntal so sata Stal Prés, onal Tobjecte som per ahaa act Ha Se tomes a unio dare disque, Pred YENCIA DE MATERIALS °S Que aprofitin millor els rec! re es condicions ne ‘rans in Sp rns lucaci6 fentom de grans desatiame Una vise al supermercat po fr etece ave és gens. telbons mes pets 0 quae. ‘ant a si ens them en faci ‘quaitats en infaesttuctures, aimer lis de fenergia i preservar la conse ing) U2 ciéncia de materials, o la solucions ca a humanitat requerebs par dels nous produ: il consiatarer que el planeta essa recur 4, santa, ete. Tamoé 65 una és unae, ‘acionalizar i6 del medi ambie “a Sputnik va sore! primer sate de la humantat Psat en orbital bor fa Un Sowden a provocer Estats Unis un enorme estore en is | desenvolupament reenalegie, que va cuimnar | ‘amb Farbads del primer home ai tina oi 1969. \ si meteiva, no pat resolde cretes a algurs dels ped ' Socis ITER han signat Vinici del major reactor de fusié nuclear I La Unio Europea Isis poténcies mundials han donat avul lum vere & la ae eyes ajo reactor experimental de fusio nuclear, ITER, doe eo usar ene marxa rany 2076, amb un pressupost inicla! Ce 5000 frilprs c'euros | entitat legal europea del qual se situara a Espanve Fs racta del major projetecientficintemacional, que s'expotark durant 200564 ec i ta Xina, Raissia, Corea del Sud aque reunex la Unio Buropea (UE)-eJap6,els stats Uris, sia au reuneix la ais Europes (OE) afogos en In ivesigaié de 1 si nuclea, amb “dat sede la dependncia enrgtic exterior nts ales objects tutes OOD mnifons euros que es desembossranincakment pe 2 Wa consmuccs Fe ee os in UE inangara prop del 30% (an 1% porta Fane ie 4 estan a Comissi6 Europes). Durant es 30 anys de construcci expo ratu ins a 2036 {on treballaran 2 000 cient 10 000 milons dears. [1 tsi clear prc nega de a mata manera qe € genera en ehh 9 cartels mtr pre Sntngucs ja van demos que pt reproduc AIS Sh ‘Tena de nfunern que-esperia com una dels teenologies del futur pera Benet energia ‘Ticticaenovable neta arta, ads de permet ales aiactons El poate asi ular és enorme pera UE, sogons va expr ol eee st energin de la Comisi6 aropce (CE). Pablo Pomerat Fan aa jar cue Europa spot el SO’ dela seva eneseia de Feterior PET. eae ee sai sal 70 el 2080 si es manté Ta tendencia ata aay ated rete qe permet usr de fora contol Moms RrDEED, 1 PY van i i sie ou ea periments Europa podria reduir considerablement Ia seva Uependenca energtica de exterior. a TER (Reatr Fxperimena TemonuceaInteroaconal) més ran ds Reactor ape paloma pofunran oon ener 2 tuts al mn, es invest rats perfodes de Temps, cost ve permetra construire Masa rae rie ducts continu imitara dependene' [+] epee TER han iat ini dl major reactor de fs wel Move callacaT3eme01 rig del reactor experimental, que ser& ope- fies, la UE destinara al projecte prop de | || erat fare Se eects contin; deservvpare nt Nexwrars | veo mo pene | 2) En cue consist la fusié ruclear? cons pot teri nigncia dna inv que és possible I Socis ITER han signat I’ illo ols generacions futures entom van ura aquest e 29 mentstica que segona metat cel segle 2 En avangos en nous materials, election ‘ca, comunicacions, equips energétcs. ele. = Quins sén els desafiaments del segle xxi? Une vista al supermerca mercal pot fer Vek més gran, telefons més peti tant and, i ens fi ‘oductes ce cons fact ° iguatas en intaestuctues, amentac planeta necessita roduir (aualas of iaestucures,alimetiac, saat ee Tie nigencia re ‘i preserva la consenvacié del medi ambier ee ene ue fa hur ‘uaisevoi alte dels nou les des- La ciencia de materials. per si matoixa. no po i no pat sole 19 daquests problemes, pert nici nuclear del major reactor de fu: La Unié Europea i sis potencies mundials han donay avi um verda a la a truocio del major reactor experimental de fusi®. nuclear, ITER, que es posara en marxa l'any 2016, amb ur pressupost inicial de 5000 os ns dieuros | Fentitat legal europea del qual se situara a Espanya. cetific intemacional, ue s‘explotar durant 20 anys, { aque reuneix la Un Europea (UE), el Jap, es Estat Units 2, Rissa, Corea del Sud gua reuneis md conjminaresorgos en a investigacié de i usi6 ‘nuclear, amb 11 tnd dur la dependéncia encrgtica exterior entre ares objectivs ‘Dele 000 milions d’euros que es desembossaran inclalment PE? consiruccié de ree Moe de any 2000), la UE finangard prop det 50% on LOFT ‘aporiara Franca jel 40% restant la Comissi¢ Europe): ‘Durant els 30 anys de construcei i explotacis d ratiy fins ¢ 2036 i on treballaran 2 000 cientifies, 10 000 milions d'euros. [..} ve fest mplear proveix ene dela mateixa manera qe es gees?) sol ien les a vend gacion cienuTiques ja van demostar ue pot eo també en ls seule dunera que 9 perfla com una de les tecaoogies del Fo pet & BERS energia Tema, cnovable, neta baata, a més de permet ates aplicacions i potencal de In fusi6 nuclear és enorme per aI UE, ss500¢ cexplicar el director det programa d"investigaci6 en energia de a Comins Farepet (CE), Pablo Femindez oa I sos de la seva energia de l'exterio, pereen- Ruiz, que va recordar que Europa impor sal 70% el 2030 si es manté la tend®nca actual fatge que augmentaria fit “An a fosié nuclear -que permet unr de forma contzlada atoms @Wog0 tal com a ee ombrososesperiments~ Europa por reir consiersbement Ta seva ‘ependancia energetica de Iexterior. En ITER (Reactor Experimental Termonucleat Int truiteal mén, els investigadors interacionals aprofundiray crt a fusid nuclear durant lags perfodes de temps, cosa due Per 1S ee rues de produccié continua iSmitar la dependencs.(-] ajor reactor de fosi6 nue” ‘wow.e-ruilla.ca13eme0L Es tracta del major projecte ci ft reactor experimental, que Sera ope- ‘a UE destinard al projecte prop de ternacional) el més gran dels cons- ‘en obtencié denergia a tra rmetria construit ¢ “Socis ITER tun sgnat ini el m 228= Desafiaments en la construccié d’edificis i infraestructures basen actuaiment Els materials utltzats en la c ston i menys vue nsttuccié chabita S| inreestu han debeat d | tes Actualment shit inoorp nics il vidre que, c is en Ia fora dec is composites 0 materials compostos que ni els polimers orgé- La creixent utitzacié dimalants en pl cid poblacié, esta cemandant materials biocompatibles, estables i segurs. cas huma per a reparar els danys enites 0 envaliment de ia Iguaimer de daagnéstc ulilizen caca vegada més els 's superconductors per a les, ctamient de los maialies també stestan uiltzant materials dal ‘com nanoparticules pr a encaps ne! lloc més onomtd © punts quantios jencié dima lesolucio de gios com: ment de la migracié de céllules canceroses. pugui per emissio de post fen els deren fa La creixent necessiat dene impulsant el desenvolu mill els recursos isp nent de ne ‘oles com el 's matetials pe elf, el carbé o la biomassa materials fotovoltaics © geres i potent, ‘4 possible extraure més sistemes cue permeten acumuler 'eneigia eléct 1 sistemes com \a pila de combustible per a lob liedhidragen | ales combustibles. = Desafiaments en lelectrénica i tecnologies de la comunicacié El eristall liquid dels televisors © les bateries dels mabis, per exemple, € que els productes que els utiizen qu a1ge-coupled device) de les camer ccontinuament da tal m o.dos arys. La miniatufizaci6 dels dispositus, fay 6 impulsen els nous Gesenvolupaments. Nin proxims arys per ja ens acostem al limit de le les noves tao ads dle la nanotecnologia. i de! preu de en els tarnant de le id jicroscdpiques | la creixe \ques per a Fobtencié cm ‘ent e's atoms 0 mol jpament Ge nous materials, La nova enginyoria de materials pat esttuctures microscdviques a pi que permetin elaborar e's p ats que vol sas ovios I sirula métodes | Imatges de! cervall absinqudes mijancant tomoarata 1 (TEP), que most facet 4 fa companyia IBM, ‘que va desenvalupar ef microscop! Setecte tUnel sts compost datoms {even sobre una superficie de nique 2. Quins creus que setien pies que podrin impulsar. avai sig, un gran estorg jesenvolupament técric? 3, Actualment el tansnont resenta apr la metat de Vener a desenvolupam frien & reduit los emPheu: MES RESISTENTS I LLEUGERS 1 pont suspés més gran del mén é¢ Takashi Kakyo, al fapd; saha 9 910 metres de disténcie amb un lum ceral de 1991 metes ies sexes dues torres ‘leven 283 mates sobre et nivel do! ar, (Cadena de ferro en contacte amb el mar ‘ comaletament oxdada 4. La constuceié dintraestuctures usliza frmig6 armat amo acer, Fa anys es ve utltzar un ciment fi¢-en akémina (Al;Os) que | amb e! temps redux cl seu volum fins a un 40% |'@s creen powus en restructure a) Quins problemes poder presoniarse al cap del temps fen el matetal? b) Quins factors poden agrevjeros? La introducol6 del formigd armat i facer a principis del segle xx va permetre la constucs i6 dediicis més atts els gratzcels,i inaestuctutes més esvettes com la Tore Eifal 0 o| pont de San Francisco, acer, aliatge de feo, carboni i alas metals, 6s flexible | mot resistent a la raccid. E! seu alt contingut en ferro ong). ra el seu principal problema, la coros'6, | el fa mok pesat, ami una densiat de 7 860 kgim® Els enginyers resolen aquesis problemes dissenyant for. mes rigides amo la menor quantitat possibie dfacer i pote int les estructures entront de la corrosi6. Moltes d'equesies esiructures, com els grens bucs de transport, els oleoductes i les torres de porforaci6, 6s tro- ben al mar, ambient molt prociu @ comoir els metals per fa preséncia dons clorur = Proteccié enfront de la corrosié Les causes de la corrsié dels metalls sén mitioles, i por aixd no hi ha una sola manera devitaria © Corrosié general. El fero i els seus alitges sioxiden farmant capes déxicl que ven dis- solent-s2, cosa que fedueix lespossor da la pega. '* Corrosié bimetall. La unié ce dos metalls dferents crea corenis electics que acce leren extraordinariament la corosié. Sol acéirer en unir Facer amb peces de coure 0 laut. «¢ Corrosis intergranular. '3cer posseeix una estuctura de grans e*sia ins amb oiferent composicié auimica; les unions ente grans sn més tebles entrant de la corasié i el matetial acaba d'sgrogant-e. © Corrosié alveolar o picat. ®etias diterencies de composicié en Jacer creen un efecto similar al pmetal, | es produeix una corrosié molt intensa en punts mot conctets de Festiuctura ‘* Corrosié bacteriana. En ambients pabres en axigen | leugorament acids, alguns bac- ters tioteductors (redueixen els cor "postos de softe) produsiven sulfurs a partir de sub fats. L'6 sulfur és molt conosu per a facer perqué forma sulfur de fem | sulur de man- ganés (un metall utliizat pera endurirto), © Corrosié de fatiga i tensi6. Les tensions i ceformacions en les estuctures modiiquen Festructura dels cers fent-os més sensibles @ la comosié precist més cries ment en els punts A llsig termini ta conosi6 és inevitable i totes les grans esttuctures exigolan un manteni ‘ment oermanent. Les mesures de proteccié poden ser passives o actives. Ente les mesures de proteccid passives os traben: « Utiltzacié d'acers especials pobves en carbon! amb alt contingut en erom, niquel 0 olives, ‘+ Recobriment de les superficies exposades mitjancant pintures, dipdsit clecto lic de zine (feno galvanitzal), materials plastics o fornigons especials en la ‘ona: mentaci6, « Aillament electric de les peces que siguin de diferent metall Per la seva banda, les mesures actives suposen: '* Pas de corrents elactries continus enire lesiructura | el medi que lenvota de manera ue simpedetsi Foxidaci6. ‘* Connexié de estructura a blocs de metalls que Soxiden més faciiment (metall de sacific}) com el magnesi el zine, qué cal teposar peridcicament. 230= Materials composts Wi La fabricacis dobjectes que combinen diteronts materials permel aconseguirestuctures lleugeres, resisters i esiabies en el temps. a ‘Aquess meteriais, denominats composites. [a existeixen en la nalura i serveixen dexer- ple per alla ciéncia de materials. Generalment consistetven en una fibra resistent ala rac- cio | una matriu que la cohesiona. La fusta posseeix argues fibres de cellulosa impreg rrades en una matty de ignina, Sense ell les ftes, mot Fexisles i primes, no podrien servir de supot per a! creixement dats arbres, E| mateix acorte amb els ossos i les con- cuilles, que posseedxen estructures laminars 0 ganulars compactades per oroteines que ‘actuen com & mati Lelaboracié de compostes utitza, generelment, fies de vidre 0 de carboni que posse elven lleugeresa i resisténcia a a traccié en una matiiu de resines organicues. La fora pica és un dels principals Los possibitats s6n infntes | es pacen consttuir estuctures en sandvitx am capes pri mates utlzats en la constucci6 mes dalumini tani o ates metals atorats amb fibres i cohesionats am ciferents com- avions osios, ‘e Fibra de carboni. (2 fibra de carboni és tes vogades més resistent que ['acer i 48 vegades més lleugera. No soxida, permet obtenir quatsevol forma i la conserva tenfront de les variacions de temperatura Slutltza en aerondutica, automocié | en molts productes cle consum com materais ‘esportius (quadtes de bicicleta, canyes de pescar, etc), En forma de cintes o lémines Suliiza per a reparar esttuctures deryades a las quals sadhereix com a reforg en els punts febies empresa Bosing fabrica favié comercial 787 amb un 50% del pes en fibra de car oni, Fibra de vidre. Té propietals sirilars a la fra de carboni encara que &s menys resis: tent, €s malleable, suposa un bon ailant termic,resistelxaltes temperatures i no reac cciona amb cies. Aquestes propietats, a més ce laccessioiat del vidre com a matéra primera, han afe- Vorit mulitud Bapicacions, especialment en aLtomocid i materials esporivs, ais! com en felaborecié de cables de ‘bra éptica per @ telecomunicacions. ‘amb fade vio tab 0s abiquen tena resisters i eugers com benes per @ immebiizar membres. Per qué s'oxicen els metals? Els metalls perden amb faciltat alguns dels seus electrons transformant-se en ions positus (cations) solubles en N'aigua, LLoxigen pren aquests electrons en un procés denominat reduccié i es transforma en un i6 negatiu (anié) donant lloc als Gxids metaltics. Reaccié d'oxidacié del ferro per oxigen Fo Fee 4 Se is, 0, + 4e--> 20 poco \f Globalment: 4Fe + 30, + 2Fe,05 56O< Fee wae o) '5, Documental sobre fesiuctura interna dels ossos | descris en un text els sous components principals cipais causes de la corrosié, 6. Quins desavantaiges pot tenia La preséncia d'altres ions com el clorur (Cr) o Vacidesa del medi acceleren el pro- 6s, La unid de dos metalls diferents, en presencia d'aigua, fa que un dlls s'oxidi ‘a costa que Valte prengui els electrons | els transtereixi a 'aigua generant hidrogen ‘molecular, Aquest fenomen és el que es produeix en les piles i és una de les prin- Fibra de carboni eniiort de Facer? 231MATERIALS PER A LENERGIA DEL SEGLE XXI Lobtencio i remmagatzemeige denergia necessten alguna cosa més cue les fonts ps ‘méries. Fan falta tecnologies i materials especials per a lransformaria en forrnes tis | ‘tansporarla fins al ioc de consum. Les diferents altematives energbtiques deuran part de! sou it o fracas at desenvokipe ent des materials adequats por @ ferles possibles, Per que I'hidrogen? Lindrogen molecular (no existe Se ormaratural Ter, er set Aoblerir Ses dispose dune alta font erergitica = Oportunitats per al desenvolupament de materials energatics Levolucé tecnolégica #s un proods complex en e! qual intervonon les necesstats da meta la cisponbilat de mates prmeres i els recursos necessats, a Sguin clenthoe, tones 0 fnancers ‘Aquesis factors es combinen creant sinergias, suporls mutus, que acceleren la implant ‘6 de naves tecnologies. Tai vagada sigui aques! el cas de fermagatzematge de 'ener Com a combustible passceix molts ‘energia en relacié amb el pes i pot ere= ‘mar-se directament 9 generar_un corrent eectric. Punt de fusié: 18 K Punt cebulici: 20K denoresonologes Tal wegede eter 4 - ‘ ia Les piles de combustible‘ ies batees competsiion per substiir els motors rant Gtamabitat 255 « Combustié intra. Els dos sistemes poden aprotar qualseva! font denergia capeg. de ‘ewe aad Droduirelecirictat.Es donen, dones. es condicions idénies pera la implantacio del cob wm | feu eléctric, pend el seu punt débil és el preu. ema on 9 | sent Per altra banda, algunes fonts renovables, com Teneigia eblica o la solar fotovoltaica, Brosenten finconvenient de la discontinual en el subvministarnent. al cosiat dun preu ca ovat, Una miloasignfcatia en os ssemes emmmagatzemaige dono cinco hha dit el jutge. "La Seguretat Social no pet que pagar per a aixd”. 1a opinié el periodista? Es ben conegut que el sistema alemany finanga viatges a spa i operacions de pit. Perd sem- bla que, de moment, no passar’ d’aqut. Reures, BedlinLIMIT DE LES POSSIBILITATS Sén tan diminuts cls atoms? Els atoms tenen un nucli format per protons neutrons una escorca on es leoben els electrons. El radi d'un atom stexpressa en {angstroms (simbaiitzat per A), unitat seu vegades més petite que el nand- mete. En un nandmetre poder care af lat= 92,55 0 set toms, Pera fer-nos-en una idea podem assu- mir que el nucid'un atom és 100000 ‘yegades inferior ala sevaescorga elec= lubes, Realment molt diminuts ‘msige un nenctub de carbon ‘onnectat # dos elécrodes dor 18. El populer microprocessador Fontum IV té una superficie de 112 mm? | conté 125 miions de Tansistors de 90 nm de ciametve. Quants transistors es poation inser si reduissim la grenderia @ 30 ne? Quina apicacié praca tnd Mots dels dispostius que utitzern, com els orcinadors © els teléfons mabils, es basen en) ‘materials consti a imit de les possibitas teniques. Les propiotats de la materia a fescala ordindria depenen de les interaccions d'un nombre Colossal a'8torns, electrons i fotons. perd quan descendim a lescala claquestes paicu- (es les regles canvien i es presenien fendmens sorprenents que estudia la fisica quantica tracta daprottar la nanotecnologia La nanotecnologia és e! conjunt de coneixements i teoriques que permeten controlar la Dbroducet deestructures @ escela atbmica. Deu el nom al prefix nano-. que. aplicat ala uri {at de longitud, equival a 10° meves i es representa amb el simbol nm. Si el tu cos tin ‘9ués una algada at nm, e! grux d'un full ce paper ot semblaria un penya-segat de iogkm date! = Noves maneres de veure i tocar i desenvolupament de Ja tecnologia ha permés vaure els étoms un a un mitangant el microscopi de rastreig per efecte tunel (Sil!) | el microscopi de forga atomica (AFM), Aquestes imatges dala resolucié permeten comprena’e i controlar les propietats ols materals a aquesta escala ian petita En els dos casos stulltzen puntes metatliques extremament aflades duns 30 nm de ‘TU equivalent a 200 atoms en linia apraxmedament, i que exploren la superficie com tuna sone, ‘coe 1S cet rose ses ; conta hse cee na 2 ‘none =e = i Pens Ca mostra botan Ia sends, i _ Tat at _ hears ae Z i atta En ISTM la sonda es desplaga, com ho fren els its Guna petsona cogs, a una peta distancia {de la mostra mesurant els diminuts corrents ‘aléctics que stestableben, Un ordinador ammagatzema i interpreta ta Inflormacié creant una imate tridimensional de la superice explora ® Aplicacions de En TAFM un capeal format per una sonda | un laser recoren la supeticie. El capgal pul baie era mamtent constant la dotommac Ge fs sonda, Condi! dos despiagamentsvoricas permet cvat la imaige tiimensional de ia superficie de 12 mestia, nanotecnologia La possibiltat de procuir de forma controlada estructures nanometiques estA aplicant se a.camps molt diversas. ‘¢ Catalitzadors basais en zeolites, minerals amo porus inferors a un nendmete, utltzals er a fragmentar les grans molicules dhicrocarburs per a fabricar gasolina, ‘* Emmagatzematge de dades. Obtencié de microxips emb transistors més menus que permeten menor cansurn energetic | major voloatat de calcul ‘¢ Encapsulat de farmacs. Esteres de |ipids, iposomes, de 100 nm que encapsuien un tarmac per a milorar-ne la dositcacié, * Recobriments per a milorar la dutesa do ceramiques, filtes soars molt selectius, implants biomadics, * Investigaci6 biomédica i noves técniques de alagndstc, com els punts quantics que permeten visuaitzar la migrecié de cblises cancoroses. 236= Magnetoresisténcia i bona memoria Els discos dus dels orcinadors adquitls abans de 1997 reramer partir daquesta data va comencar a créiver la capactta. En Vact discos d't terabyte. Qué ha passat? Els discos durs omrmagatzemen la informacié en forma de punts magnetizats. Per a legir quests punts susaven abans de 1997 petites bobines que van arribar al limit de la mini turtzecié, Fert i Grinberg van descobir que disposant dues capes molt primes de lero, separades per una era capa aun metall no magnetic, com per exemple el crom, els electrons sole ment podien passer de Ia primera a la segona s' les dues capes de feo tenien la mate ya orientacié magnetica superaven 1 GB: fa @s possible tober Usitzent aquest material com a intemuptor, el cap lector solament deixa passar el corrent ‘quan sobrevola un punt del disc dur magnetiza! en la direccié correcta, legint ix les dades ernmagatzsmades. a esti de chop ects ‘anu ate a toa, ta este axa iter ana pasa a wy caer ees en as ‘tora Nagata tba Sel sans de mayesza il sex co agus eles dues tmneecofaro Gols as bmres es ‘ete (NS SAF ‘ctas anes Friel aes (ts) es igen ‘etal oa us oe fe Tings san spss Die ds ‘Amb la nanotecnologia es podian faoricar dsposttius cada vegada més diminuts basais ‘en un nou tipus de magnetoresisténcia, [EMR (rmagnetoresisténcia extraordinaria). que no uitliza cap material magnétic en el capgal de lecture, amo la qual cosa la denstat din formacio augmentar® a causa del fet que seré possible recuir la grandavia de cada bit ‘Actualment la grancvie dels bits ve liitada gel “soroll magnétic” que introcueix el matelx capgal en lear les dades, Com interaccionen Eis models de representacié atdmica poden dur-nos a pensar, erréniament, que un ‘tom és una esfera petita i massissa. Considerant que la massa dels atoms es troba pieferentment en el seu nuci, 6s possible afirmar que els atoms estan practicament buits. ‘També els electrons se solen representar com petites esferes amb carrega negat- va, perd la realtat és diferent, Resulta complex fer-se una idea senzila d'aquests: sin patticules que tenen massa i cérrega el&crica, perd @ més tenen un camp ‘magnetic propi (espin), com si es tractés de petits imants, i ocupen un espai inde- fini Enles seves interaccions entre ells i amb la resta de les partioules carregades es com- pporten com ones electromagnétiques i es relacionen a través de fotons, les particules dela lum, Aquesta naturalosa ondulatéria permet, per exemple, que pugui extraure’s un elect lun metall amb menys energia de la que el manié unit als Atoms, Aquesta propietat es denomina ‘efecte tunel” i s'utiitza en el micrascopi que duu aquest nom. 237 Premis Nobel de Fisica 2007 Albert Fert i Peter Grinberg (...) El 1988 el francs Albert Fert i l'alemany Peter Grinberg, cadascun per separat, van des- cobrir un efecte fisic totalment nou: la magnetoresistencia gegant © GMR, Canvis magnétics molt febles donen Hoc a importants diferencies en la resistencia el&c- trica d'un sistema GMR. Un sis- tema daquest tipus és Ieina per- fecta per a llegir dades dels discos durs quan la informacié registrada magnéticament ha de ser convertida en un cotrent electric. Aviat investigadors i cenginyers van comengar a treba Iar per a habilitar Ps de I'efecte cen caps de lectura. En 1997 es va angar el primer cap de lectura basat en I'efecte GMR i aviat ‘aquesta es va convertiren la tec~ nologia estindard. Fins i tot les ‘@enigues de lectura més recents, d'avui s6n_desenvolupaments basats en Ia GMR. REIAL Socterar DF CHENCIES be SuBCIA: Bullet de premsa ~— 14, Lospin dun electé solament pot tenir dos valoss, imagina ‘ue fos possible “escrute” legion un sol elect <1 seu espin. Quira aplicacié practica podtia tenir un cispostiu avd?I ransbordador espacial Hermes va ser lun projecte de TAgencia Espacial Europea -ESA~ en equal ve parcpar FINTA (last Nacional de Tecnica ‘eroespacial) El programa va ser ‘cancetiat el 1992 sense faver aconsegul enavar se, OFECYT 16. Imagina que diigoxes luna empresa dait coningut tacnolbgic i vols aconseguir aiucles econdmiques per & finangar la teva ivestigacid, Quins passos sequries? Fes amb els companys i companyes un supdsit | vacta de buscar totale informacio isponible en le xana Presenta lun informe al teu “Conseil a'Adminisrecig Aconsegui mifors Materials suposa un reote i un gtan esfre quan sestan hegant ely {is ce limpossibie: En aqueste siuac, els govems i les empresas privades hen oe Gompart TecurSOS en un entar complex on les Patents generen grans benelics, si sag, ‘Solel Text, per exigetion motes inversions, aki com un personal alarment qualiicat \2 Unio Europea dona suport a Ie inestgacié en grans projectes com ia consinucess aorondutica (Arbus), la langadore espacial europea Hermes 0 Taccelerador de pattioules LHC, consitut pe! Consorci Euroneu per ala investigacié Nucieey (CERN) (Aart daquests projects duna gran envergacura hi ha mutta femprosos,unverstas i Contes dinvestgacié que constiuedren ferramat denominat A+-D (iecerca| desenwoly pament), ™ Qué és R+D? RD representa Testor conju de tot ta societat pera faveng de la investigacié cient fica ila Seva aplicacio al desenvatupament tecnic | econdmic. Les aativitts de R+D impiquen iferents sectors * Investigaci6 fonamental i aplicada realizaca en les univestats i ales enttats publ. ues decicades a a vesigacié, com o! Consell Superior destigecions Cientiques (csic). * Investigaci ‘aplicada reaitzeda en el si de grans empreses nacionals i multnacionals. ‘* Aplicacié de nous coneixements en innovacié empresarial poriade a terme ver peiites i mijanes emproses (PIME), El Govern, en cotlaboracié amb les comunitas autdnomes, elabora plans per a doner see Courant el desenvolupament on +0, canaltzant els ecusos econdmics a ti ves daludes a le investgacié, com per exemple ols projectes PETA 0 TRACE any 2006 ia inveisié a Esperya en F+D va armbar als 11801 milons Gleuros, que repee Serten 17.296 dei PIB de fa qual ol 55.6% ve conespondie al seclorpriva. La mijana euro. oa va amibar a 11.890, i ei Fla Nacional d'nvestigaci6 Cientiica, Desenvoluparnont | Innovacié Tecnoldgica 2008-2011 aspia a arntvar al 29 del PIB, Fer efomentar fa transferéncia de coneixements Ges ce! mén académic cap als sec- tors productius hi ha insttucions com © FECIT. Fundacid Espanyola de Ciencia i Tecnolagia,creada fary 2001 per # fomentar ‘es telacions cléncie-tecnologia-empresa, identiicant oportunitas | necessiats | ofernt recursos economies i propastes dactuacid, * OTT. Olicina de Tansteréncia de Tecnologia. Ceada pel CSIC per a tacittar fa divuiga 16 dels coneixements cientfics cap al mén emaresarial por al sou aprottamen jectes tecnolbgics * OTRIS. Oficines de Transioréncia de Resuitats de la Investigacié Instiucions Guten les univesia’s i centres dinvestigacié amb emoreses paticioants 1 sjuden | essessoten en labors de R+D+} tant les empreses com els seus propis investigadors * Spin-Off. Emareses creades en el si de ies Luniverstats {el CSIC per a impulsar el des- envalupament técnic, tacit a contractacio de personal investigadior i incentivar laprof- lament dels recursas humans Conia ‘ntoilss, una spin-of oefa Universitat tage Poltécnica de Madr, cosorvoluoa sel fenaga envicraments per a Vestabi energetic. lratenaie 238= Plataformes tecnolégiques Fis grans projectes cienttics exigeixen inversions econémiques durant terminis rok pxo- longats. Els promotors daquestes inicatives han de convéncer els administedors politics de la seva roncibiliat social a pesar que. en malts casos, els objectius que es persegue’- xen son de ciéncia basica sense aplicaci6 evident pera la vide de les persones. Peralta bande, es acnabe cue a soci wig saber er Que es gasten aquests recursos en unes imesta. Goons, en general cis de comprence pe coda mi Les aos per les quae aquest projects es jstaven ‘s6n: + Contrbuetd al saber humaampiant as horizons cuttrals oe rons de porsones. + Obertura de novesfronteres cientiiques de les ava esta impossible oredr es abicacos res + Retomns tecnoldgies iments mio acicacions prdctaues quernioen quali de oa Un exemple daquestes tes coribucions 6s tba en la eenominada aventura espacial Elmén actual no sentena sense una tecnologia ae de wesc see oe pernetés, per exemple, observa la Tore Gos de Tespal Ss fe spat espoerces 6 fs toomuneacion va sae Par terpoc senso fs de creates, ls recobinens de te os cémeres dias, es ples de combust, es bolguers absobens i un larg cobra mposobe de esl acu cus sdn conseqienc'a de projects cinvestgact® espacial Eltelsscop! Hubble haa sigut un dels més grans éxts = EI LHC, nou laboratori de materials EILHC (Gran Coblsionador dad, LHC que fa referéncia a les seves sigles en angles Large Hadron Colder} és ol mejor accelerator de parioules del man, recentment cons- ‘tut en les installacions del CERN (Organizacié Europea per @ la Investigacié Nuclear) a Ginebra, El seu princical objectiy és avangar en la comprensié de estructura de la maténa a la jor tesolucié mai aconseguida, Un dels reptes del LHC és la confirmacié de lexisténcia del bos6 de Higgs, una part cula predita per la fsica de parfcules que permetiia comprendre lorigen de la massa dels electrons, nevirons i protons. Lenergia que sera capag de transmeire a les particu- les que acceler fins 2 ferles xocar és la que ens taslladara als primers instants del big Gran cobisionador e'hadré det CERN, bang, shaura d'emmagatzemar i transmere tal quantitat dinformacié que seria necessaria una una cerca 4 Intemet i elabora un La temperatura de funcionament sera de -271,3°C, menor que existent en lespal. per a ‘decica alguna Faquestes. | 17. A que es deu que on interior lun accoleradar de particules Ccalgui fer un bul tan exctem? Por qué es necossia utilizar imants superconductors tan potents? 239LA CIENCIA I ELS SEUS METODES — OBSERVACIO DE REGULARITATS La fabricacié de productes destinats al consum no solament t6 en compte satister les necessitats més evidents, tanbé es consideren aspectes més sub- tils que normalment passem per alt, perd no aixi en una observaci6 detallada, Uobservacié de regularitats duu a establir patrons, pautes que es repeteixen | estimulen la recerca duna explicacié. En general, les observacions aillades no serveixen per a treure conclusions i és necessari planificar-les amb un disseny ‘ experimental ; Tien turerent o! color de fs joguines? Preferien una nina bia? - Co Possenacis ump auc es epetei ® ssiment de sntidsen un dee omen tuna nomaiol eas ve prerenment eo «SG tes de squint rales ene snd color ners ae Da cs ensenel moe rae ce ers but agus cyst es avangades. Recerca d'explicacions Onesies sna ous Jaques pein. | biseny guna expres pera ontmar Sc? Tate caine Tonge cscs la elt gute tse sper un sacqueca ats pines a. Es prepara, amb ajuda d'una impressora de color, Anya Hurlbert, professora de neurociéuela de la visié, dela tuna col-leccié de famines formades per parelles de Universitat de Newcastle, va publicar a l'agost de 2007, a colors en les quals predomi el blau o el rosa, Current Biology, un estudi que mostra que el color preferit per a majoria de les persones és el blau. Es va observar en les dones una clara preferéneia pel to vermelli porpra, Tan forta cera aquesta tendéncia que era possible endevinar el sexe a partir del patro de colors triat, Per a continuar 'estudi es plantegen adaptar la prova per a fer la amb nens i nenes de totel mon. b. Es confecciona una taula per a recollir els resul~ Curren Biology, vokum mma. 16 tats de la prova, En ella Sanotaran el sexe, ledat i els colors preferits per les persones que facin la prova, ‘També es pot usar un programa informatie per 2 pre~ sentacions, amb el qual pot resultar més senzill con- trolar el tempsi també mostrar la prava a moltes per= sones simyltdniament, utilitzant un cané de prajeccis, ‘S‘analitzen els resultats i s'extreuen conclusions for Bo Catan ius esate yt ex ste om = ’ un patto de preferéncia per certs coors associat al sexe. Fea 18, Analizales prestatgeries «una tonda de roba inant, Anota ols colors dorian ittacta de tobar un paté delevcié del color | tastalsere | 19. En cas de confimarse e's results d”Arya Hubert. quina ‘explicacié i poctiem doner? Levalucié selecciona | xa genéicament compartaments que alavorebien | la‘supervvéncia, Quins avantalges evolutus pot teri una cera | predileccis on les dones pels tons ragencs? «. Se seleceiona una mostra amb persones d'edats, gustos i educacié semblants; pot servir un grup del centre escolar iincloure persones de lentorn familiar i amistatsLA CIENCIA AL CARRER En una instatlacié nuclear es produeixen fendmens fisicoquimics que obliguen a vigilar estrictament els processos i materials utiitzats en la seva construccid. ‘A més, es generen residus que mantenen la seva perillositat durant anys i han de ser continguts en la central, reprovessats 0 emmagatzemats en camentris nuclears, No obstant aix6, e! nivell de seguretat és molt alt i els accidents han sigut minims si es comparen amb altres tecnologies com lextraccié i el transport de petrol Per alra banda, el component miltar de Tenergia nuclear totes les seves deri ‘vacions poliquas almenten un dabat social mot racioatzat. 1) Ancuments a Favon DE LENERGIA NUCLEAR 1 Ancuments en conrra Dé ENERGIA NUCLEAR at canvi climatio ~ resgotament del petrol i Pamenaga det canvi i ; eset Aa aquest fot enerzia que RO BENE * Les reserves d'un conegudes actuslment no podtin ss oe Air et perl il carbo durant poe més decent ans, la sev eval , ee eae rie bs Pa ea ves moves central ayclears utiitzen una tecnologia molt os ° tas segura que la de Trembbil, causant de Maccident més rev. + La vida stil d’una central nuclear és molt curta en compare ci6 del temps necessari pera cnstruirlai la durada dels resi- 5 sidus muclears pet pe ada dels resi sii ha teniques de eprocessament dels resid m peels Hina tolgus deepsea ampiarneansia | | Sate gone aust + Sent una font d'energia molt complexa i centalitzada es ona istbucis de les reserves Cura n ol én iTS presta.al'establiment de monopolis i contol polite. “ Tohilitat dels seus preus reduiria cls confictes politics + Dels sous residus s'extreu el plutoni necessari per a les bom- bes atomiques “La CEOE creu que Venergia nuciear és la més ecolagioa sur energetic «Espanya preocupada pel futur enera’ mya La quantita cPenerpia necessdria per a produ béns é mol vita ies renovables no ofereixen la fiabilitat suficient per 3 “ependre dels, En aquest context, ls nuclear emersehs 67 o Bremnatva per als empresars. "Encara que sembla la mes Ta més segura quant 2 subministrament, ecoldgica", va subraillar ahir Antonio ide Vorganitzacié, en La CEOE est Cl . sy que Ienergia nuclear és la més ecole” 4 CROE crew que Venera cle ieemébl. Quins ‘medi ambient?ve the — | -—— ous oesewoweawerts PROPEATS t "EIS | NESTOAIONS ESPEN PRODUCTES DE spuicacioNs ‘TAVANTGUAROA | consin QO ty | én I i T am com am —— | Mat cscs + Tons + Reroute com zat * Oras + Iisa in Sanat ™ ne + Engine aeroespeci 1 emia am MAGNETORESISTENC - vice | SUPERCONOUCTVTAT y ‘TECNIQUES MOLT -APLICACIO DE INVERSIONS. LLEUGERESA SOPSTICADES OE —_CONEIKEMENTS i PRODUCCIO REGENTS rea |“ nestsréNia xr om ce PRESES —_INSTITUIONS PUBLIOUES 1 | 4 aa —— —_, ses faa a 1 “ind ei Conse Superior ‘Thvestigacins Centiues| 22, Inoduelk en el mapa conceptual els materials compostos 0 {26 Siua en el lloc que cortespongui del mapa conceptual el composites. terme informtica 23 Per qué és necessai investigar en nous materials? 25 Esenta une aplicscié per a la megnetoresisténcia, CTIVITATS Experimentacié 26 Laboratori de materials. Se stuen quate claus grans de ferto en un recipient ple de terra a la qual sagrege aigua salad Un daquests es connecta mijangant un cable a una cinta cde magnesi, un metall que pot cremar amb facta, 1 que seentera Late es connecta al po! negatu dune pila de potaca i su ‘ex el pol pasiu ala tora mijangent un alte clau arnb una bbombeta pera redur ia inensital del covert. 4) Quins claus esoeres que soxdin més? Raona la tesposta 'b) Espera una setmena o dues, exteu els claus i labora un informe amb les obse-vacions °) Podtia usarse aquest sistema per a protegir les inraes- tructures dacer entont de la corrasio? 242,27 Materials ceramics per a reduir emissions. Liege el text seatent respon a les pregurtes: “Les emissions de gasos defetehivernacle en centralseléeti- (ques podrien reduir-se quasi a zero cantrolant el procés decom bust amb tubs diminutsfets un material ceric avangat, segons informa un equip d'enginyers El material, conegut com LSCF.té la notable propietat de _poderfisra oxigen separant-lo de 'aive, remant el eorabusti= ble en oxigen pur, &s possible produirun flux de didxid de earbo- ‘ni quasi pur que t& el potencial comercial de ser reprovessat ent substaneies quimiques tls, HLLSCF no és un material nou. Bs va desenvolupar original ‘ment per a tecnologia dec-luls de combustible, pnb uns engi- nyers de ta Universitat de Newcastle al nord d‘Anglaterra, en col-laboracié amb coltegues seus de UImperial College de Londres, han teballat amb ella fi deddonar-li ur us potencial en tuna estrategi per a reduir les emissions en central elactriques tlimentades perta combust de gas, ipossiblementtambeé en les ‘que consumeiren cari i petrol. Les central eléctriques de gas convencionals cremen meta en un flux d'aire i produetzen. una bareja de nitrogen igasos d'feetehivemacle, incloent el didi de carboni i aids de nitrogen, que s’emeten a Uatmasfera. ‘Separar els gasosresuluans dela eombustid no éspricrica causa dealt cost de la ran quanaitard'ensrgia que es nevessita. No obstans aixd, els tubs de LSCF permetrien que solament Vorigen de ‘aire es barregés amb el gas meta, produint didnid de carboni quasi pur i vapor, ue poden separar-sefacilment con- densant ol vapor com a aigua,” “Nous tubs de cerami pera nduremissions de gasos hivemacte en eeiralseléceriques’, a “aswell. cat/emeo6> @) De quina manera podria contibuir ala reduces de gasos dielecie hivernacie ta uiltzaci6 daquestes cerémiques? b) Tinora algun interés la seva aplicacié als actuals vehicles de combust interna? ©) Linterés per la separackd dol CO, impulsa males invest gacions. Busca més nfornacté a wwwe-crutaceSorc0? I redacia Un iniome brow, Una quiestié estrategica, En ia fabricacid de les estuctures dels autorndtiis shan de Considerar diversas factors per tar ol matorial mes idani: seguretat durabilla,leugeresa, econara, acitat per a tec lat de! vehicle Tracicionalment la incstia de Fautomocié ha utltéat la xape acer per is seva resistencia, capacital dabscccid dimpactes | baix preu de produccié | de fabricacié de les peces, A ‘aquests avaniaiges s une’x recentment la facial ams qué es racicia [acer una vegada que el vehiclo és rebuljat. No obs- lant aixd, aquest prooés resulta pesat i exigeix vactamenis antcomosié ‘Actuaiment s’estan desenwolupant materials composts. ja Lilizats en la Formula 1 i en cobws data gamma, pero que presenien linconvenient de Falt prev, ja que exgeixen pro ‘088508 de produccié més complexos. Recentment stestan produint nanocomposites, materials Que petmeien uiltzar la tecnologia de la injoccié de plastic per a |e fabricacio de formes complexes mitjangant un proced ment economic, 4} Quines caracteisiques haurien de ten els nous materials respecte de acer porque fos viable la seva aplcacié a ‘gran escala? b} Indica quines serien es principals aplicacions aquests| materials en la indistia de fautomoci6, actual | futur. Pots cerear informaci6, per exemple, a wanwe-crulla ca Temc08 ©) Quines mesures pocia adoptar la Unié Europea per a impulsar el deservolupament claquesta nova tecnologia? Una investigaci6 d'ltura, Eis implants de malucs actuals rarament superen els deu anys de vida, de manera que les persones que ja han pat Una operacid nan d'enfrontarsse, en ocasions, @ una nova invervencio amb més edat Alargar vida de les prdtesis de maluc oreant nous materiais és Tebjecte de nombroses investigacions, Busca informacié | resume quines s6n les principals aterna- tives que es plantagen actualment per als implants assis a wowe-chillacal/i 3emc09 | wwwwe-ctulla ca’ 13emct 0, Una questié estrategica. “Abu Dabi, et major dels emirats Arabs i un dels majors productors de petrol del min plang incertr 15000 mitions de dalars en la ‘primera fase d'una iniiasoa pera desenvolupar energia verda iconstrurla planta elétrica Whidrogen més ran del mén. (..) Els diners aniran a parar a infruestructues, projects d'energia enovable com una plant salar ma d’bra, tt aixé pera coblocar Abu Dabi com el lider en el mereas de Venerga net, va dir el sultaal Jaber. execute Masdar (o Companyt d’Energia Futura de Abu Dab. Bprojecteinclou plans pera comenpar a construir una ciutat amb emissions de carboni zero i residus zr de fin a 15,000 residents el desert enel primer quart d’aqust ony. Aconseguir una ciutat de carbon zero facile” va assegura Jaber. A llang termini, el projecte albergant 50 000 persones. La eiutat esta sent dissenyada per Vestudi de Varquitecte brithnie Norman Foster.) “Larimer cutat sostenible del mon”, a wewce-erila.at/demert ‘Anata qunes poden ser les raons que porén un pais productor de peti a Tihangar la mvestigacié en energia tenovable | posar ‘en mana un projecte ce Fenvergadura que es desery en la noticia. 243