2.

1.

0
2
4
6
8
10
12
14
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
70,00%
Irlanda 3,16
Suecia 3,47 Irlanda 27,36%
Finlandia 3,75 Bulgaria 41,80%
Dinamarca 3,91 Rumanía 42,02%
Luxemburgo 4,3 Lituania 42,89%
Eslovaquia 4,89 Letonia 43,20%
Letonia 5,01 Chipre 44,98%
Rumanía 5,75 Eslovaquia 45,55%
Hungría 5,83 Estonia 45,89%
Alemania 5,85 Malta 45,96%
Países Bajos 6,03
Luxemburgo 47,18%
Chequia 6,16
Chequia 47,22%
Francia 6,29
Países Bajos 48,05%
Bulgaria 6,3
Polonia 48,67%
Estonia 6,45
Portugal 49,34%
Chipre 6,6
Alemania 50,84%
PRÁCTICA 5

UE-27 6,6
Eslovenia 51,32%
Portugal 6,88
Hungría 51,57%
Polonia 6,89
España 52,43%
Bélgica 7,34
Suecia 52,56%
TAMAÑO DEL SECTOR PÚBLICO

VARIACIÓN TAMAÑO S.P 2019-2020

Eslovenia 7,98
UE-27 53,12%
Lituania 8,12
Dinamarca 53,43%
Croacia 8,48
Croacia 54,53%
Austria 8,49
Italia 57,00%
Italia 8,52
Finlandia 57,04%
Malta 9,95
Austria 57,06%
España 10,32
Bélgica 59,18%
Grecia 11,91
Grecia 59,80%
VALENTINA GARCÍA MASTANDREA

Economia – F1

Francia 61,64%
Espanya es situa, una mica, per sota de la mitjana, en referència a la mida del sector
públic. Això vol dir que, comparat amb altres països europeus, el pes de l’estat en el
sector públic és menor que el de la mitjana europea. Es troba per sota de països amb
major qualitat i amb un sector públic més eficient. Per tant, Espanya, podria seguir el
model irlandès, baixar el pes de l’estat o, per el contrari, intentar arribar als nivells dels
països amb el sector públic més gran. A part, el model nòrdic requereix molts canvis en
el sistema productiu espanyol, llavors no seria possible.

3.

4.
Per els països del model mediterrani, com Portugal o Grècia, la variació del PIB ha tingut
una gran importància en aquest canvi de la ratio. Hi ha canvis en el que la variació del
PIB ha aportat negativament en aquest canvi de la ratio, com en el cas de Lituània,
Irlanda, i Dinamarca. En els països del centre i l’est, la variació de la despesa pública ha
sigut el principal determinant d’aquesta variació de la ratio, al igual que en països del
model continental com Àustria i Luxemburg.
5.

6.
França és del països que més inverteix en pensions per jubilació. De fet, té el sector
públic més gran d’Europa. El PIBpc de França es troba entre els valors mitjans de la Unió
Europea. La despesa pública té un gran pes sobre el PIBpc. I per tant, en el cas d’Espanya
és semblant, però la despesa pública no és tant gran que el de França i presenta un PIBpc
més gran que el francès.

7.

Gastos en Pensiones de Jubilación.

72,32%
69,73%

80,00%
68,42%
68,17%
63,97%
63,16%

70,00%
55,77%
55,34%
54,32%
54,17%
53,87%
53,27%
53,10%
51,52%
49,31%

60,00%
47,00%
44,02%
43,76%
41,95%
40,77%
40,21%
40,10%

50,00%
38,23%
37,16%
33,83%
33,67%
32,22%

40,00%
26,12%

30,00%

20,00%
Croacia

Rumanía
Bélgica
Eslovaquia

Eslovenia

UE-27
Lituania

Chequia

Polonia
Irlanda

Chipre

España

Grecia
Austria
Bulgaria

Francia
Hungría
Países Bajos

Letonia
Malta

Luxemburgo
Suecia

Portugal

Italia
Estonia

Dinamarca

Alemania

Finlandia
8.
A Europa, trobem quatre models de pensions: El nòrdic, el continental, el mediterrani i
l’anglosaxó. Tal i com podem veure en el gràfic, els països que formen part del model
continental son els que tenen una major despesa en jubilació (Àustria), però també hi
ha països mediterranis com Grècia que tenen un volum important de despeses.
Espanya, és un país que dedica més del 50% del pressupost en pensions per als jubilats.
Aquest sistema és de repartiment i depèn del número de persones que cotitzen a la
seguretat social. A dia d’avui, la jubilació legal és a partir dels 67 anys, tot i que si la taxa
de natalitat disminueix, es pretén augmentar l’edat de jubilació, per tant, el sistema de
pensions es posa en situació de perill.