LA CARTUTXERIA

El cartutx metàl·lic
És un cos compacte i unitari que uneix un conjunt d’elements necessaris per
generar en un projectil una energia cinètica determinada.
Es divideix en quatre parts diferenciades:
- La càpsula iniciadora (o pistó o iniciador o fulminant))
És una càpsula metàli·lica de llautó o coure que conté en el seu interior
un explosiu iniciador que en contacte amb el percusor de l’arma
comprimeix la barreja explosiva contra un element metàl·lic (enclusa)
que causa l’explosió de la barreja i es comunica amb la càrrega de
projecció mitjançant l’oïda o oïdes. Hi ha dos tipus, Berdan (de dues
oïdes) i Boxer (d’una oïda)
- La càrrega de projecció
Es compon d’un explosiu deflagrant, és a dir, de pòlvora que quan
s’inicia el foc en el pistó augmenta de volum molt ràpidament i genera
una gran quantitat de gasos, els quals serveixen per impulsar el projectil
cap a l’exterior.
- La beina
És el recipient metàl·lic (normalment de llautó) de forma tubular que
conté la càrrega de projecció, allotja a la seva base (o culot) la càpsula
iniciadora i sosté fermament el projectil a l’extrem obert.
- El projectil
És un objecte metàl·lic que surt per la boca de foc de l’arma a causa de
l’explosió de la càrrega explosiva del cartutx a la recambra. La part
posterior s’enomena culot, i és de major calibre que que lànima del
canó, per poder obturar els gasos (aprofitant-los molt millor). La punta o
ogiva és la part davantera i en funció de la seva forma i característiques
produïrà uns efectes determinats sobre el blanc.

Classificació

- Cartutxos blindats
Els projectils estan coberts de llautó amb un nucli de plom tou. S’utilitzen
en armes semiautomàtiques i militars.
- Cartutxos semiblindats, Els projectils estan parcialment recoberts de
llautó i deixen al descobert una part del seu interior de plom.
- Cartutxos de plom
Són els projectils que estan formats només per plom. Aquests tipus de
cartutxos són habituals en els revòlvers i en armes del calibre 22.

Cartutx semimetàl·lic
En la composició d’aquest cartutx intervenen materials metàl·lics i no metàl·lics.
S’utilitza generalment en escopetes.
Es divideix en cinc parts diferenciades:
 - El pistó
És la càpsula iniciadora o fulminant.
- La beina
Està formada per un cos cilíndric de plàstic, cartró o algun altre material
similar i reuneix en el seu interior les altres parts del cartutx. El culot o
part inferior de la beina és sempre metàl·lic.
- El tac
Ës la peça situada entre la càrrega de projecció i el projectil o elements
projectils. Aconsegueix l’obturació dels gasos produïts per l’explosió de
la càrrega de projecció, serveix de recipient dels projectils i els separa
de la càrrega d’explosió, esmorteeix la transmissió de la potència de la
càrrega dels projectil als projectils per evitar la deformació del plom,
lubrifica l’ànima del canó per evitar que s’embruti excesivament, agrupa
o dispersa els perdigons o els balins (funció d’alguns tacs especials) i
conté els projectils en el seu interior, per evitar que es deformin contra
l’ànima del canó quan es produeix el tret.
- El projectil
En podem veure tres tipus diferents:
• Bala, té un únic cos metàl·lic, generalment de plom.
• Balins, projectils esfèrics de diàmetre inferior a 1/5 del diàmetre del
canó de l’arma que els dispara.
• Perdigons, són projectils efèrics de diàmetre inferior o igual a 1/5
part del diàmetre del canó del arma que els dispara.
- La tapa
Té la funció de tancar la beina per la part superior i evitar que en caigui
el seu contingut.

Armes de canó estriat

Són armes de canó estriat o ratllat les que tenen l’interior de l’ànima solcat per
diverses ratlles o estries longitudinals i amb una certa inclinació proporcionen al
projectil un moviment de rotació sobre el seu eix, assegurarnt-li la direcció i
l’estabilitat en la trajectòria. Els projectils tenen una dimensió lleugerament
superior al diàmetre de l’ànima, on les ratlles i estries faran la funció de guia del
projectil a l’interior del canó.

El calibre
És el conjunt de mesures i característiques d’una determinada arma i el seu
cartutx corresponent. Els tres sistemes de nomenclatura més corrents són:
• Sistema mètric decimal (Europa continental)
- Browning (curt)
- Bergman (llarg)
- Parabellum
• A la Gran Bretanya s’utilitza la polzada
• Als Estats Units s’utilitzen les dues anteriors, predominant la
segona.fracció de polzada.