Uf2 - Configuració de Commutadors I Encaminadors en Xarxes Locals Cablejades I Sense Fils Nf3 - Vlans I Configuració D'Elements Actius

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
SMX – Mòdul S05
APUNTS
IES Nicolau Copèrnic Pàgina 1 de 58
Xarxes Locals – UF2NF3
Departament d’informàtica Curs: 2020-2021
UF2 – Configuració de commutadors i encaminadors en

xarxes locals cablejades i sense fils
NF3 – VLANs i configuració d'elements actius
1. Commutadors
Un commutador o switch és un aparell per facilitar la comunicació en una xarxa

d'àrea local. És un dispositiu de capa 2 capaç de prendre decisions que fa que la
xarxa d'àrea local sigui molt més eficient. Els commutadors realitzen aquesta tasca
commutant les dades cap al port on està connectat l'ordinador de destinació del
paquet.
La tasca del commutador es concentrà en les connexions, fent que la transmissió de
dades sigui més eficient. Aquest dispositiu commuta paquets des dels ports
(interfícies) entrants fins als ports de sortida, subministrant a cada port l'amplada de
banda total. El fet que només hagi de commutar dóna al dispositiu una gran velocitat.
1.1 Funcionament
Un commutador transmet els paquets cap al port adequat gràcies al fet que coneix
totes les MAC que hi ha connectades a cadascun dels seus ports. Quan un
commutador rep un paquet, l'analitza per comprovar-ne la destinació; quan identifica
la MAC de destinació, decideix per quin dels seus ports s'ha de transmetre aquest
paquet. Un cop identificat, el commutador lliura tota l'amplada de banda de què
disposa per a aquesta comunicació.
En el cas que veurem tot seguit, es disposa d'una xarxa amb les característiques
següents: un commutador realitza les distribucions i a l'encaminador d'entrada a
aquesta xarxa hi arriben paquets destinats a l'ordinador F i paquets destinats a
l'ordinador D.
En la xarxa de la imatge següent s'ha representat l'arribada de tres paquets: el

primer i el tercer estan destinats a la màquina F i el segon està destinat a la màquina
D.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
El commutador rep el primer paquet de l'encaminador d'entrada (imatge següent), fa

una comprovació, desmunta l'encapçalament del paquet i llegeix el contingut per tal
de comprovar quina és la màquina de destinació de les dades. Un cop localitzada
l'adreça de destinació, comprova a la seva taula interna cap a quin port ha d'enviar
aquest paquet i realitza la commutació a gran velocitat. És preferible utilitzar aquest
dispositiu en comptes d'un encaminador, ja que aquest últim és més lent a l'hora de
fer la transmissió.
Un cop realitzada la comprovació, el commutador transmet el paquet pel port

corresponent (següent gràfic), utilitzant sempre tota l'amplada de banda de què
disposa.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Després d'haver fet la transmissió, el commutador ja es pot dedicar al paquet de

dades següent.
Quan el commutador rep el segon paquet, executa els mateixos passos que ha
realitzat amb el primer: busca a l'encapçalament del paquet l'adreça de destinació i,
un cop localitzada, l'envia pel port més adient (imatge següent), que troba indicat a la
seva taula interna.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Per transmetre el segon paquet, el commutador proporciona a aquesta transmissió

tota l'amplada de banda de què disposa. Un cop finalitzada aquesta transmissió, el
commutador ja es pot dedicar a un nou paquet.
Quan arriba el tercer paquet al commutador (imatge següent), els passos es tornen a
repetir: la comprovació de la destinació, l'elecció del port pel qual transmetrà les
dades i finalment la transmissió.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
1.2 Configuració bàsica
Perquè el commutador funcioni correctament, cal programar-lo de la manera adient.

Aquesta programació es realitzarà des d'un ordinador connectat al commutador per
una interfície especial dedicada a aquesta tasca(consola).
La connexió al commutador per configurar-lo es farà amb una aplicació adequada.
Connexió física:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Si el sistema operatiu que utilitzeu és un Windows, l'aplicació per realitzar aquesta

connexió serà l'Hyperterminal (següent imatge). A partir de la versió XP el mateix
sistema operatiu ja incorpora aquesta aplicació.
Un cop l'aplicació està en marxa, només cal introduir-hi un nom adequat per guardar
el tipus de connexió i configurar el port (següent imatge) amb el qual s'ha fet la
connexió entre el commutador i la vostra màquina.
Un cop seleccionat correctament el port al qual teniu el commutador connectat, cal

configurar el programa (següent imatge) per tenir una comunicació correcta entre el
commutador i la vostra màquina. Penseu que una configuració incorrecta provocaria
que les dues màquines no es pugessin entendre i, per tant, no veuríeu la pantalla de
configuració del commutador, sinó només una pantalla en blanc en la qual no
SMX – Mòdul S05
APUNTS
podríeu fer res. Si això passés, hauríeu d'aturar la connexió, tornar a configurar el
programa adequadament i tornar a provar de fer la connexió.
La pantalla que veieu en la imatge anterior mostra les dades adequades per a la
transmissió entre el vostre ordinador i el commutador: una velocitat de transferència
de 9.600 bps, 8 bits de dades a cada trama transmesa, cap bit de paritat o control
d'errors, un bit d'aturada i cap mena de control de flux.
Després d'haver fet la configuració correctament, ja es pot començar la configuració
del commutador.
En cas que feu servir un sistema operatiu de codi obert ,és a dir, un Linux, es pot
configurar el commutador amb l'aplicació gtkterm (següent imatge), una aplicació
molt similar a l'Hyperterminal que utilitza Windows. Si no disposeu d'aquesta
aplicació, caldrà que us baixeu d'Internet el paquet rpm adient i us l'instal·leu.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
L'aplicació de Linux també necessita una configuració per adaptar les dades a la
velocitat del commutador. Per configurar-la, cal anar a Configuració i en el menú que
es desplega seleccionar Port. Un cop seleccionat, s'obrirà la finestra de configuració:
Cal seleccionar el port adient. Recordeu que utilitzeu Linux i el port COM 1 en Linux
és el dispositiu /dev/ttyS0. La configuració ha de ser la mateixa que si utilitzéssiu
Windows, ja que el commutador no té en compte el sistema operatiu de l'ordinador
amb el qual es fa la connexió perquè disposa d'un sistema operatiu propi.
Un cop realitzades les configuracions oportunes, ja esteu en disposició de configurar
un commutador.
Farem servir un simulador per aprendre a configurar un commutador.

SMX – Mòdul S05
APUNTS
Un simulador que permet la simulació tant d'encaminadors com de commutador és el

“Boson NetSim”.
Amb aquest simulador, quan utilitzeu la icona per commutar la consola de

configuració del commutador, veureu una pantalla com la de la imatge següent, que
seria la mateixa que veuríeu si empréssiu les aplicacions comentades abans
(Hyperterminal i gtkterm) per configurar un commutador físicament.
Un cop sou en aquesta pantalla, si premeu la tecla Enter començareu la configuració

del commutador. Heu de tenir en compte que hi ha diferents modes de treballar tant
en un commutador com en un encaminador:
• Mode d'usuari: tindreu un accés limitat a l'encaminador. Per saber que esteu
treballant en aquest mode, heu de mirar si l'aspecte de l'indicador (prompt) és
Switch.
• Mode privilegiat: tindreu més accés al commutador; així doncs, podreu fer
una anàlisi detallada de l'estat del commutador i podreu manipular els arxius
de configuració. Per saber que esteu en mode privilegiat, també heu de mirar
si l'indicador té la forma Switch#, on Switch és el nom que s'ha donat al
commutador.
• Mode de configuració global: podeu utilitzar ordres de configuració simples.
Per saber que esteu en aquest mode, l'aspecte de l'indicador ha de ser
Switch(config)#.
• Switch(config - line)# configuració d'una línia de terminal
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Modes d’execució de switches (i routers) Cisco
Tingueu en compte que quan tindreu més problemes és quan treballeu amb els
diferents modes, ja que intentareu configurar-ne alguna des d'un mode equivocat
amb les ordres correctes i no trobareu on és l'error.
Cada mode accepta unes ordres determinades. A continuació us presentem una

llista de les ordres que es poden utilitzar des dels diferents modes:
Mode d'usuari:
• enable: canvia a mode privilegiat.

• exit: surt del mode d'execució.
• help: ajuda.
• ping: comprova les connexions.
• show: mostra la informació en execució.
• traceroute: mostra la ruta des de l'origen fins a la destinació.
Mode privilegiat:
• clear: reinicialitza (reset) les funcions.

• configure: entra al mode de configuració.
• copy: copia la configuració al microprogramari o firmware.
• delete: reinicialitza la configuració.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• disable: surt del mode privilegiat.

• enable: entra al mode privilegiat.
• exit: surt del mode d'execució.
• help: ajuda.
• ping: comprova les connexions.
• reload: atura i reinicialitza el commutador.
• show
• w: mostra la informació en execució.
• tracerute: mostra la ruta des de l'origen fins a la destinació.
Mode de configuració global:
• banner:defineix un text d'inici.

• cdp:configura subordres.
• enable:modifica paràmetres de les contrasenyes.
• end:surt del mode de configuració.
• exit:surt del mode de configuració.
• hostname: canvia el nom del commutador.
• interface:selecciona una interfície per configurar-la.
• ip: ordres de configuració d'adreça IP global.
• line:configura una línia de terminal.
• mac-address-table:configura la taula d'adreces MAC.
• rip:dóna informació del protocol d'encaminament.
• service:ordres de configuració.
• switching-mode:canvia els modes del commutador.
• uplink-fast:activa la unió ràpida.
• vlan: configura el servidor vlan.
• vlan-membership:configura els membres del servidor vlan.
• vtp:ordres de configuració vtp.
Mode de configuració d'interfície:
• cdp: subordres d'interfície cdp.

• description: descriu específicament una interfície.
• duplex: configura una operació dúplex.
• exit: surt del mode de configuració de la interfície.
• port: configura els ports del commutador.
• shutdown: desactiva la interfície.
• vlan-membership: configura els membres del servidor vlan.
• switchport: assigna una VLAN a la interfície
Després de comentar algunes de les ordres utilitzades per configurar commutadors,

en podeu provar algunes al simulador d'encaminadors i commutadors.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
L'ordre enable s'utilitza per canviar de mode d'usuari a mode privilegiat: com es pot
veure en la imatge següent, l'indicador ha canviat després d'executar l'ordre enable
en passar de ser > a ser #.
Per passar a mode de configuració global i poder començar la configuració del

commutador, es fa servir l'ordre configure terminal. Com es pot veure en la imatge
següent, l'indicador ha tornat a canviar. Cal estar molt atent al que mostra l'indicador,
ja que ens diu en cada moment en quin mode es treballa. Si no ho tenim en compte,
podem desconfigurar l'encaminador totalment.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Un cop s'ha passat al mode de configuració, es pot començar la configuració amb un

canvi que no afecti gaire les condicions del commutador: per exemple, es proposa
canviar-li el nom.
Per canviar-li el nom s'ha d'aplicar l'ordre hostname nom_de_commutador (imatge
següent) des del mode de configuració global.
Una altra configuració seria canviar l'adreça IP de la interfície Ethernet 0/1; per a
això, s'ha d'entrar a mode de configuració de la interfície:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
El canvi de mode de configuració global a configuració d'interfície es realitza per

poder introduir les configuracions adients a la interfície seleccionada.
Es canviarà de mode aplicant l'ordre interface Ethernet 0/1. Una vegada en mode
de configuració de la interfície, cal configurar l'adreça IP (imatge següent).
Per introduir una adreça IP a la interfície Ethernet 0/1, cal aplicar l'ordre ip address
IP MASC, on IP és l'adreça IP i MASC és la màscara de subxarxa utilitzada.
Un cop configurada la interfície Ethernet 0/1, es pot aprofitar el moment per

configurar l'adreça de la passarel·la (gateway) mitjançant l'ordre default-gateway IP
(imatge següent).
Amb la interfície Ethernet 0/1 configurada, es pot comprovar aquesta interfície amb
l'ordre show interface Ethernet 0/1. Aquesta ordre s'ha d'executar des del mode
privilegiat; per tant, primer caldrà sortir del mode de configuració global amb l'ordre
end
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Aplicant l'ordre show interface Ethernet 0/1 (imatge següent), es pot observar
diferent informació sobre aquesta interfície del commutador: el tipus de cable utilitzat
en la connexió, l'adreça en format hexadecimal i l'amplada de banda disponible. Cal
tenir en compte que el commutador lliura a cada connexió tota l'amplada de banda
disponible i, per tant, cal estar informat de la quantitat d'aquesta. També es pot veure
una taula d'estadístiques tant de dades transmeses com de dades rebudes.
Una altra qüestió que s'ha de tenir en compte a l'hora de configurar un commutador
és la taula d'adreces MAC. Aquesta taula es configurarà utilitzant l'ordre mac-
address-table (següent imatge); s'ha d'indicar si és permanent o restringida.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
En l'exemple s'ha optat per configurar una adreça de xarxa de manera permanent.
Per comprovar la configuració de la taula d'adreces MAC (imatge següent), n'hi ha
prou de mostrar-la amb l'ordre show mac-address-table des del mode privilegiat.
En l'exemple s'ha optat per configurar una adreça de xarxa de manera permanent.
Per comprovar la configuració de la taula d'adreces MAC (imatge següent), n'hi ha
prou de mostrar-la amb l'ordre show mac-address-table des del mode privilegiat.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Una vegada s'han realitzat totes les configuracions, es pot provar si s'ha configurat
adequadament, és a dir, si hi ha connexió amb totes les màquines que hi ha
connectades als ports del commutador. Per comprovar-ho, s'utilitzarà la mateixa
ordre que es fa servir quan es comprova des d'un ordinador normal, l'ordre ping IP.
Finalitzada la configuració del commutador, s'ha de guardar una còpia de l'arxiu de
configuració per si fos necessari tornar-lo a enviar al commutador.
Per copiar la configuració, s'utilitzarà l'ordre copy running-config tftp. S'ha de tenir
en compte que per poder-la fer, cal tenir una aplicació de transmissió de dades que
utilitzi el protocol TFTP.
Quan utilitzeu aquesta ordre per guardar una còpia de l'arxiu de configuració, el
programa us farà un seguit de preguntes del tipus nom del fitxer o destinació del
fitxer, etc.
Un cop indicat com es dirà l'arxiu de configuració i on s'emmagatzemarà, es

transmetran les dades. Cal guardar-les en un lloc segur, perquè si fos necessari
tornar a configurar el commutador, aquest arxiu estalviarà molta feina.
Com podeu comprovar, en executar l'ordre copy running-config (imatge següent),

el commutador us demana l'adreça o nom de l'ordinador on voleu guardar la
configuració i el nom amb què voleu emmagatzemar l'arxiu de configuració.
Una ordre de molta utilitat és l'ordre ?, ja que es pot utilitzar en qualsevol moment
perquè ens mostri totes les ordres que es poden fer servir en cada mode.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
En la imatge anterior s'ha utilitzat l'ordre ? en el mode de configuració global: el

resultat ens mostra totes les ordres que es poden emprar des d'aquest mode, cosa
que resulta de gran ajuda.
Si s'executa aquesta ordre en mode privilegiat, s'obté la llista d'ordres de la següent
imatge:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
L'ordre ? també serveix quan es configura la IP i no se sap el que s'ha de posar;

s'escriu a continuació de l'ordre que s'utilitzava i ens mostrarà les possibilitats.
La configuració del commutador és molt important per a un funcionament correcte de

la xarxa. Recordeu que hi ha quatres modes de configuració:
• Mode d'usuari
• Mode privilegiat
• Mode de configuració global
• Altres modes de configuració
L'estat de l'indicador(o prompt) mostra en tot moment en quin mode de configuració

us trobeu.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2. VLAN Xarxes virtuals d'area local
Les virtual LAN (xarxes d'àrea local virtuals, VLAN) són una manera de crear xarxes
lògiques dins d'una mateixa xarxa física. Per tant, hi poden haver diverses xarxes
dins d'un mateix medi físic o bé, mitjançant un enllaç troncal, hi poden haver en una
mateixa xarxa certs ports de diversos commutadors.
Avantatges:
1. Gràcies a les VLAN podem reduir els dominis de difusió i permetre així una
gestió millor dels segments de la xarxa. Per exemple, podem agrupar
mitjançant VLAN els departaments d'una empresa per tal que transfereixin
dades entre si directament i en cas que necessitin traspassar dades amb un
altre departament ho puguin continuar fent mitjançant encaminament.
(recordem que un domini de difusió és el conjunt de dispositius que poden

rebre els paquets de broadcast del segment.)
2. Mitjançant les VLAN també es millora la seguretat, ja que podem aplicar filtres
entre les VLAN per evitar trànsit no volgut.
Hi ha diversos protocols que permeten crear aquestes xarxes virtuals, però el més
estès és IEEE 802.1Q.
2.1 Presentació d'un cas pràctic on aplicar VLANs

Considereu una petita comunitat amb dormitoris d'estudiants i oficines per al cos
docent, tot en un únic edifici. A la imatge es mostra els equips dels estudiants en una
xarxa i els equips dels docents en una altra. Com que tots els departaments estan
físicament junts, el sistema funciona correctament i és prou senzill proporcionar a
tots els usuaris els serveis de la xarxa.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Després d'un any, el centre ha crescut i ara té tres edificis:
A la imatge anterior, la xarxa original és la mateixa però els equips dels estudiants i
dels docents estan distribuïts en tres edificis. Ara, el departament de sistemes de la
informació es vol assegurar que tots els equips comparteixen les mateixes
característiques de seguretat, controls d'amplada de banda, etc.
Preguntes:
• Com s'han d'implementar les necessitats compartides dels departaments,

separats geogràficament?
• cal crear una gran LAN i connectar per cable tots els departaments junts?
• és gaire costós fer canvis en aquesta xarxa?
És ideal agrupar els usuaris amb els recursos que utilitzen, sense tenir en compte la
seva situació geogràfica, i a més s'aconseguiria una administració més senzilla de la
seguretat específica i les necessitats d'amplada de banda.
En el cas del centre educatiu, cal utilitzar una tecnologia de xarxa anomenada virtual
LAN (VLAN). Una VLAN permet que un administrador de xarxa creï grups de
dispositius connectats a la xarxa de manera lògica i que actuïn com si fossin en una
xarxa independent. Mitjançant les VLAN, es poden segmentar de manera lògica les
xarxes commutades basades en departaments, funcions professionals, projectes,
etc.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Una VLAN és una subxarxa IP, separada de manera lògica. Les VLAN permeten que
xarxes i subxarxes IP coexisteixin en la mateixa xarxa commutada. La imatge
següent mostra una xarxa amb tres PC. Perquè els equips es comuniquin en la
mateixa VLAN, cadascun d'aquests equips ha de tenir una adreça IP i una màscara
de subxarxa coherent amb la VLAN a què pertanyen. En el commutador (switch)
s'han de donar d'alta les VLAN i assignar a cada port la VLAN corresponent.
Tingueu molt clar en aquest tema que si dos ordinadors estan connectats físicament
al mateix commutador, no significa que es puguin comunicar. Els dispositius en dues
xarxes o subxarxes separades s'han de comunicar mitjançant un encaminador (capa
3), tant si s'utilitzen les VLAN com si no. No es necessiten les VLAN per a tenir
diferents xarxes i subxarxes en una xarxa commutada, però hi ha avantatges reals
utilitzant VLAN.
2.2 Tipus de VLANs
Hi ha una varietat de noms per a les VLAN. Alguns termes defineixen el tipus de
trànsit de xarxa que envia i d'altres defineixen la funció específica que desenvolupa
la VLAN. A continuació descrivim la terminologia comuna per a VLAN.
2.2.1 VLAN de dades

Una VLAN de dades és una VLAN configurada per a enviar únicament trànsit de
dades generat per l'usuari. Una VLAN pot enviar:
• trànsit basat en veu o
• trànsit utilitzat per a administrar el commutador, però aquest trànsit no és part
d'una VLAN de dades.
És una pràctica comuna separar el trànsit de veu i administració del trànsit de dades.
Això fa identificar les VLAN que només poden enviar dades d'usuari: VLAN de dades
o VLAN d'usuari, com la següent:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2.2.2 VLAN predeterminada
Per defecte, tots els ports del commutador són a la VLAN predeterminada; per tant,
són dins del mateix domini de multidifusió. Normalment, la VLAN 1 és la VLAN
predeterminada a tots els commutadors. Aquesta VLAN predeterminada és com
qualsevol VLAN, tret que no es pot reanomenar i no es pot eliminar.
Per exemple:
Els enllaços troncals admeten la transmissió de trànsit des de més d'una VLAN.
Pel que fa a la seguretat, és convenient modificar la VLAN predeterminada a una

VLAN que no sigui la VLAN 1; això implica configurar tots els ports en el
commutador perquè s'associïn amb una VLAN que no sigui la VLAN 1.
2.2.3 VLAN nativa
S'assigna una VLAN nativa a un port troncal. Un port d'enllaç troncal admet el trànsit
que arriba de moltes VLAN (trànsit etiquetat) i també el trànsit que no arriba d'una
VLAN (trànsit sense etiquetar). El port d'enllaç troncal deixa el trànsit no etiquetat en
la VLAN nativa. En la imatge següent, la VLAN nativa és la VLAN 99. El trànsit no
SMX – Mòdul S05
APUNTS
etiquetat es genera des d'una màquina connectada a un port del commutador que
s'ha configurat amb la VLAN nativa.
Una VLAN nativa serveix com a identificador en extrems oposats d'un enllaç troncal.
Una bona pràctica és utilitzar una VLAN diferent de la VLAN 1 com la VLAN nativa.
2.2.4 VLAN d'administració
Una VLAN d'administració és qualsevol VLAN que es configura per a accedir a les
capacitats administratives d'un commutador. S'assigna una adreça IP i una màscara
de subxarxa a la VLAN d'administració i, mitjançant HTTP, Telnet o SSH, es pot
accedir al commutador. Generalment els commutadors tenen la VLAN 1 com a
VLAN predeterminada; per tant, designar aquesta VLAN com a VLAN d'administració
no és una bona decisió.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2.3 Els ports del commutador
Els ports de commutador són interfícies de capa 2 associats únicament a un port

físic. Els ports de commutació no fan encaminament de capa 3 i poden pertànyer a
una VLAN o a més d'una.
Quan es configura una VLAN s'ha d'assignar un numero d'identificador i també es
pot assignar, si es vol, un nom. L'usuari pot configurar un port per a pertànyer a una
VLAN, assignant el mode de port que especifiqui el tipus de trànsit que envia el port i
les VLAN a què pertany. Es pot configurar un port per a admetre aquests tipus de
VLANs:
VLAN estàtica: Les VLAN estàtiques es configuren manualment d'una a una i els
ports s'assignen també manualment a una VLAN.
En el cas de Cisco, mitjançant una connexió de consola:
Switch#configure terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
Switch(config)#interface fastEthernet 0/18
Switch(config-if)#switchport access vlan 20
Switch(config-if)#end
Switch#
VLAN dinàmica: Aquest mode s'utilitza molt en xarxes de gran producció i no el

veurem en aquest mòdul. Tot i això, és útil saber què és una VLAN dinàmica. La
filiació d'una VLAN de port dinàmic es configura utilitzant un servidor especial,
anomenat servidor de política de filiació d'una VLAN (VMPS). Amb el VMPS,
s'assignen ports de commutació a les VLAN basades en l'adreça MAC d'origen del
dispositiu connectat al port. El benefici és que, quan es trasllada un amfitrió o host
des d'un port en un commutador cap a un port d'un altre commutador, aquest
commutador assigna de manera dinàmica el nou port a la VLAN adequada per a
l'amfitrió.
A la imatge següent podeu veure, de forma gràfica, els diferents modes de port:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2.4 Dominis de difusió en les VLAN
En condicions normals, quan un commutador rep una trama de multidifusió per un

dels ports, reenvia la trama per tots els altres ports. En la imatge següent, tota la
xarxa està configurada en la mateixa subxarxa (172.17.40.0/24), i com a resultat
d'això, quan el PC1 envia una trama de multidifusió, el commutador S2 envia
aquesta trama a tots els seus ports, i tota la xarxa la rep. La xarxa és un domini de
multidifusió.
Xarxa amb VLAN
En la imatge següent s'ha dividit la xarxa en dues VLAN: VLAN 10, per als docents, i
VLAN 20, per als estudiants. Quan s'envia la trama de multidifusió des del PC1 cap
al commutador S2, aquest commutador envia la trama només als ports del
commutador configurats a la VLAN 20.
Els ports que comuniquen els commutadors S2 i S1 (ports F0/1) i entre S1 i S3

(ports F0/3) han estat configurats per a admetre totes les VLAN de la xarxa. Aquesta
connexió s'anomena enllaç troncal. Més endavant parlarem d'aquests tipus d'enllaç.
Quan S1 rep la trama de multidifusió pel port F0/1, l'envia per l'únic port configurat
per a admetre trànsit de la VLAN 10, el port F0/3. Quan S3 rep la trama de
multidifusió pel port F0/3, l'envia per l'únic port configurat per a admetre trànsit de la
VLAN 10, el port F0/11. La trama arriba a l'únic PC en la VLAN 10, el PC4 dels
docents.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Comunicació intra-VLAN
A la següent imatge el PC1 es vol comunicar amb el PC4. Tots dos són a la mateixa
VLAN, la VLAN 10. La comunicació amb un dispositiu de la mateixa VLAN
s'anomena comunicació intra-VLAN.
(Hi ha dues connexions des de S1 fins a l'encaminador: una per a treballar en la

VLAN 10 i una altra per a enviar les transmissions de la VLAN 20 cap a
l'encaminador.)
Passos d'aquest procés de comunicació:

• Pas 1. El PC1 de la VLAN 10 envia la trama de sol·licitud ARP
(multidifusió/broadcast) al commutador S2. Els commutadors S2 i S1 envien la
trama ARP a tots els ports de la VLAN 10. El commutador S3 envia la trama al
port F0/11 per al PC4 en la VLAN 10.
• Pas 2. Els commutadors envien la trama de resposta ARP (difusió/unicast) al
PC1, que rep la resposta que conté l'adreça MAC del PC4.
• Pas 3. El PC1 ja té l'adreça MAC de destí de PC4 i la utilitza per a crear una
trama amb aquesta adreça MAC, com a destí. Els commutadors S2, S1 i S3
envien la trama al PC4.
Comunicació entre VLAN

Amb la mateixa imatge, el PC1 és a la VLAN 10 i es vol comunicar amb el PC5 de la
VLAN 20. La comunicació amb un dispositiu d'una altra VLAN s'anomena
comunicació entre VLAN.
Els passos del procés de comunicació són:
• Pas 1. El PC1 (VLAN 10) es vol comunicar amb el PC5 en la VLAN 20. El
PC1 envia una trama de sol·licitud d'ARP per la direcció MAC de la
passarel·la o gateway predeterminada, R1.
• Pas 2. L'encaminador R1 respon amb una trama de resposta ARP des de la
interfície configurada en la VLAN 20. Tots els commutadors envien la trama
de resposta ARP, i el PC la rep. La resposta ARP conté l'adreça MAC de la
passarel·la predeterminada.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• Pas 3. Llavors, el PC1 crea una trama Ethernet amb l'adreça MAC de la
passarel·la predeterminada. La trama s'envia d'S2 a S1.
• Pas 4. L'encaminador R1 envia una trama de sol·licitud d'ARP en la VLAN 20
per determinar l'adreça MAC del PC5. Els commutadors S1, S2 i S3 envien la
trama de sol·licitud d'ARP als ports de la VLAN 20. El PC5, en la VLAN 20,
rep la trama de sol·licitud de l'encaminador R1.
• Pas 5. El PC5 envia la trama de resposta al commutador S3. Els
commutadors S3 i S1 envien la trama a l'encaminador R1 amb l'adreça MAC
de destí de la interfície F0/2 a l'encaminador R1.
• Pas 6. L'R1 envia la trama rebuda del PC1 pels commutadors S1 i S3 al PC5
(en la VLAN 20).
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2.5 Configuració de VLANs
La quantitat màxima de VLANs que podem fer, depèn del tipus de commutador i de
l'IOS (sistema operatiu). Per defecte, la VLAN 1 és la VLAN d'administració.
La VLAN1 té una adreça IP!!

Aquesta IP es imprescindible per poder accedir remotament al commutador i
configurar-lo. També es fa servir per a intercanviar informació amb altres dispositius
de xarxa.
Com que l'administrador de xarxa té accés remot al commutador, pot configurar i

mantenir totes les configuracions de la VLAN:
Com ja s'ha dit, en crear una VLAN, s'assigna un nom i un número. El número de la
VLAN pot ser qualsevol número del rang disponible del commutador, excepte la
VLAN 1. Mireu el manual del fabricant per a saber el nombre màxim de VLAN que
admet el dispositiu.
Per commutadors Cisco, utilitzeu les ordres següents per a crear una VLAN dins el
mode de configuració global:
Switch(config)#vlan vlan_number
Switch(config-vlan)#name vlan_name
Switch(config-vlan)#exit
De manera predeterminada, tots els ports són membres de la VLAN 1. Els ports
s'assignen a les VLAN de manera individual o per rangs:
Switch(config)#interface fa0/port_number
Switch(config-if)#switchport access vlan vlan_number
Switch(config-if)#exit
Les anteriors ordres han assignat el port “port_number” a la vlan “vlan_number”.
Per a assignar un rang de ports a una VLAN:
Switch(config)#interface range fa0/start_of_range - end_of_range

Switch(config-if-range)#switchport access vlan vlan_number
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Les anteriors ordres han assignat des del port numero “start_of_range” al port
número “end_of_range” (ambdós inclosos) a la vlan “vlan_number”.
Exemple de configuració d'una VLAN:
Switch#config terminal
Enter configuration commands, one per line. End with CNTL/Z.
Switch(config)#vlan 27
Switch(config-vlan)#name vendes
Switch(config)#interface fa0/13
Switch(config-if)#switchport access vlan 27
Switch(config)#vlan 28
Switch(config-vlan)#name sistemes
Switch(config)#interface range fa0/6-12
Switch(config-if-range)#switchport access vlan 28
Switch(config-if-range)#exit
Switch(config)#end
Switch#show vlan
VLAN Name Status Ports

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
1 default active Fa0/1, Fa0/2, Fa0/3, Fa0/4
Fa0/5, Fa0/14, Fa0/15, Fa0/16
Fa0/17, Fa0/18, Fa0/19, Fa0/20
Fa0/21, Fa0/22, Fa0/23, Fa0/24
27 vendes active Fa0/13
28 sistemes active Fa0/6, Fa0/7, Fa0/8, Fa0/9
Fa0/10, Fa0/11, Fa0/12
1002 fddi-default act/unsup
1003 token-ring-default act/unsup
1004 fddinet-default act/unsup
1005 trnet-default act/unsup
VLAN Type SAID MTU Parent RingNo BridgeNo Stp BrdgMode Trans1 Trans2
---- ----- ---------- ----- ------ ------ -------- ---- -------- ------ ------
1 enet 100001 1500 - - - - - 0 0
27 enet 100027 1500 - - - - - 0 0
28 enet 100028 1500 - - - - - 0 0
1002 fddi 101002 1500 - - - - - 0 0
1003 tr 101003 1500 - - - - - 0 0
1004 fdnet 101004 1500 - - - ieee - 0 0
1005 trnet 101005 1500 - - - ibm - 0 0
Remote SPAN VLANs

------------------------------------------------------------------------------
Primary Secondary Type Ports

------- --------- ----------------- ------------------------------------------
Switch#
Per a verificar i fer tasques de manteniment i diagnòstic de fallades en les VLAN, és

important l'IOS i les ordres clau de l'IOS. En el cas del Cisco IOS, l'ordre show és
una de les ordres importants per a obtenir informació de les VLAN del dispositiu.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
show vlan
Mostra la llista detallada de tots els números i noms de les VLAN, actius al
commutador, i els ports associats.

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
Fa0/5, Fa0/14, Fa0/15, Fa0/16
Fa0/17, Fa0/18, Fa0/19, Fa0/20
Fa0/21, Fa0/22, Fa0/23, Fa0/24
Fa0/10, Fa0/11, Fa0/12
•
---- ----- ---------- ----- ------ ------ -------- ---- -------- ------ ------
1 enet 100001 1500 - - - - - 0 0
27 enet 100027 1500 - - - - - 0 0
28 enet 100028 1500 - - - - - 0 0
1002 fddi 101002 1500 - - - - - 0 0
1003 tr 101003 1500 - - - - - 0 0
1004 fdnet 101004 1500 - - - ieee - 0 0
1005 trnet 101005 1500 - - - ibm - 0 0
Remote SPAN VLANs

------------------------------------------------------------------------------
Primary Secondary Type Ports

------- --------- ----------------- ------------------------------------------
show vlan brief
Mostra una llista abreujada, només de les VLAN actives i els ports associats a
cadascuna d'aquestes VLAN.
Switch#show vlan brief

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
Fa0/5, Fa0/14, Fa0/15, Fa0/16
Fa0/17, Fa0/18, Fa0/19, Fa0/20
Fa0/21, Fa0/22, Fa0/23, Fa0/24
Fa0/10, Fa0/11, Fa0/12
1002 fddi-default active
1003 token-ring-default active
1004 fddinet-default active
1005 trnet-default active
show vlan id id_number
Mostra informació d'una VLAN específica, segons el número d'ID.

SMX – Mòdul S05
APUNTS
Switch#show vlan id 28

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
Fa0/10, Fa0/11, Fa0/12
---- ----- ---------- ----- ------ ------ -------- ---- -------- ------ ------
28 enet 100028 1500 - - - - - 0 0
show vlan name vlan_name
Mostra informació d'una VLAN específica, segons el nom.
Switch#show vlan name sistemes

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
Fa0/10, Fa0/11, Fa0/12
---- ----- ---------- ----- ------ ------ -------- ---- -------- ------ ------
28 enet 100028 1500 - - - - - 0 0
En les organitzacions és usual que s'afegeixin, es traslladin o s'eliminin els empleats

de departaments o projectes. Aquests canvis requereixen tasques de manteniment a
la VLAN, que inclouen l'eliminació o la reassignació a diferents VLAN.
Quan un port es desvincula d'una VLAN específica, torna a formar part de la VLAN
1. Quan s'elimina una VLAN, es desactiven tots els ports que hi estaven associats,
perquè la VLAN ja no hi és.
Per a eliminar una VLAN:
Switch(config)#no vlan vlan_number
Per a desvincular un port d'una VLAN específica:
Switch(config)#interface fa0/port_number
Switch(config-if)#no switchport access vlan vlan_number
Exemple d'eliminació de la VLAN 27 desassociant el port 8 de la VLAN 28:
Switch(config)#interface fa0/8
Switch(config-if)#no switchport access vlan 28
Switch(config)#no vlan 27
Switch(config)#end
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Switch#show vlan

---- -------------------------------- --------- -------------------------------
Fa0/5, Fa0/8, Fa0/14, Fa0/15
Fa0/16, Fa0/17, Fa0/18, Fa0/19
Fa0/20, Fa0/21, Fa0/22, Fa0/23
Fa0/24
Fa0/11, Fa0/12
---- ----- ---------- ----- ------ ------ -------- ---- -------- ------ ------
1 enet 100001 1500 - - - - - 0 0
28 enet 100028 1500 - - - - - 0 0
1002 fddi 101002 1500 - - - - - 0 0
1003 tr 101003 1500 - - - - - 0 0
1004 fdnet 101004 1500 - - - ieee - 0 0
1005 trnet 101005 1500 - - - ibm - 0 0
Pràctica de Creació de VLANs amb Packet Tracer:

1. Obriu el Paquet Tracer i feu una xarxa amb:
1. Un switch model “2960”
2. Set ordinadors de sobretaula (el primer es dirà PC0 i l'últim PC6)
2. Utilitzarem el PC0 únicament per configurar el switch; connectar ambdós
correctament per a fer aquesta funció(amb el tipus de cable adequat i als
ports físics pertinents).
3. Connectar els ordinadors PC1 a PC6 als primers 6 ports de dades del switch.
4. Des del PC0, obrir una Terminal
Mostrar les VLANs existents en aquest moment. Reconeixes alguna?
5. Definir 2 VLANs: “SMX1A” i “SMX1B”.
6. Fes que els ordinadors PC1 a PC4 pertanyin a la VLAN “SMX1A”.
Enganxa aquí la seqüència de ordres realitzada:
7. Fes que els ordinadors de PC5 a PC6 pertanyin a la VLAN “SMX1B”.

8. Mostrar les VLAN existents en aquest moment. Comprova que has assignat
els ports d'acord al que es demana.
Enganxa aquí el resultat:
9. El company de l'ordinador PC5 es trasllada al grup A de 1r de SMX, canvia la

configuració per tal que ara pertanyi a la VLAN “SMX1A”.
10. L'únic alumne del grup B de 1r SMX decideix que no vol passar-se la resta
de l'any sol a classe, de forma que es dona de baixa del cicle i marxa a
treballar. Elimina la VLAN “SMX1B”.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
11. Torna a mostrar les VLAN existents en aquest moment i comprova que la
eliminació s'ha fet correctament i que els 5 alumnes que resten a 1r SMX
estan tots a la VLAN “SMX1A”.
Enganxa aquí el resultat:
Administració remota d’un switch
Els switches Cisco es poden administrar de manera local i remota. Per administrar
un switch de forma remota, aquest s’ha de configurar amb una adreça IP i una porta
d’enllaç predeterminada(default gateway). Concretament, s’ha d’assignar una adreça
IP a la interfície virtual del switch (SVI). La SVI és una interfície virtual, no pas un
port físic del switch.
De manera predeterminada, el switch està configurat perquè el control de

l'administració del switch es realitzi mitjançant la VLAN 1. Per motius de seguretat
però, es recomana usar una VLAN d'administració diferent de la VLAN 1.
Configuració de l'accés a l'administració bàsica d'un switch amb IPv4
Pas 1: Configuració de la interfície d'administració
Es configura una direcció IPv4 i una màscara de subxarxa en la SVI d'administració

del switch des de la manera de configuració d'interfície VLAN. Com es mostra a la
següent imatge, la comanda interface vlan 99 s'usa per a accedir al mode de
configuració d'interfície. Per a configurar la direcció IPv4, s'usa la comanda ‘ip
address’. La comanda ‘no shutdown’ habilita la interfície. En aquest exemple, la
VLAN 99 es va configurar amb la direcció IPv4 172.17.99.11.
La SVI per a la VLAN 99 no es mostra com “up/up” fins que es creï la VLAN 99 i hi
hagi un dispositiu connectat a un port del switch associat a la VLAN 99. Per a crear
una VLAN amb l'id_de_vlan 99 i associar-la a una interfície, faci les següents
comandes:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
S1(config)# vlan id_de_vlan
S1(config-vlan)# name nom_de_vlan
S1(config-vlan)# exit
S1(config)# interface id_de_interficie
S1(config-if)# switchport access vlan id_de_vlan
Pas 2: Configuració del gateway predeterminat
Si el switch s'administrarà de manera remota des de xarxes que no estan

connectades directament, s'ha de configurar amb un gateway predeterminat. El
gateway predeterminat és l'encaminador al qual està connectat el switch. El switch
reenvía els paquets IP amb adreces IP de destinació fora de la xarxa local al
gateway predeterminat. Com es mostra en la següent imatge, R1 és el gateway
predeterminat per a S1. La interfície en R1 connectada al switch té la adreça IPv4
172.17.99.1. Aquesta és la adreça de gateway predeterminat per a S1.
Per a configurar el gateway predeterminat del switch, usi la comanda ‘ip default-
gateway’. Introdueixi l’adreça IPv4 del gateway predeterminat. El gateway
predeterminat és l’adreça IPv4 de la interfície de l'encaminador a la qual està
connectat el switch. Usi la comanda copy running-config startup-config per a realitzar
una còpia de seguretat de la configuració.
Pas 3: Verificar la configuració

SMX – Mòdul S05
APUNTS
Com es mostra en la següent imatge, la comanda ‘show ip interface brief’ és útil per
a determinar l'estat de les interfícies virtuals i físiques. El resultat que es mostra
confirma que la interfície VLAN 99 s'ha configurat amb una adreça IPv4 i una
màscara de subxarxa.
Pràctica de Laboratori Cisco "5.1.1.6 Lab - Configuring Basic Switch Settings"
Es configuren paràmetres bàsics del switch: assignar nom, consulta de

configuració inicial amb show, assignar passwords a nivells d’execució i a
ports d’administració, assignar una IP per l’administració remota, moure ports
de VLAN, mostrar taula de MACs.
3. Encaminadors (Routers)
Un router és un ordinador, igual que qualsevol altre; fins i tot semblant a un PC.
Els routers tenen molts dels mateixos components de maquinari i programari que es
troben en altres computadores, entre ells:
• CPU
• RAM
• ROM
• Memòria Flash (específic)
• NVRAM (RAM no volàtil, específic)
• Sistema operatiu
La RAM d'un Router emmagatzema:
• Sistema operatiu: el sistema operatiu IOS (Internetwork Operating System) de

Cisco es copia a la RAM durant l'arrencada.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• Arxiu de configuració en execució: aquest és l'arxiu de configuració que

emmagatzema els comandos de configuració que el IOS del router utilitza
actualment. Excepte algunes excepcions, totes les comandes configurades en
el router s'emmagatzemen en l'arxiu de configuració en execució, conegut
com “running-config”.
• Taula d'encaminament IP: aquest arxiu emmagatzema informació sobre

xarxes remotes i connectades directament. S'usa per determinar el millor camí
per reenviar el paquet.
• Caché ARP: aquest caché conté l'adreça IPv4 per mapejar adreces MAC,
similar a la taula caché ARP en un ordinador. El caché ARP s'utilitza en
routers que tenen interfícies LAN com les interfícies Ethernet.
La memòria Flash és una memòria no volàtil de la computadora que es pot

emmagatzemar i esborrar de manera elèctrica. La memòria flash s'utilitza com a
emmagatzematge permanent per al sistema operatiu Cisco IOS. En la majoria dels
routers Cisco, l'IOS s'emmagatzema en forma permanent en la memòria flash i es
copia en la RAM durant el procés d'arrencada, on llavors és executat per la CPU.
Alguns models anteriors de routers Cisco executen el IOS directament des de la
memòria flaix. La memòria flaix consisteix en targetes SIMM o PCMCIA, que poden
actualitzar-se per augmentar la quantitat de memòria flaix.
Aquesta memòria no perd els seus continguts quan s'apaga o reinicia el router.
La NVRAM (RAM no volàtil) no perd la seva informació quan es desconnecta

l'alimentació elèctrica. El Cisco IOS usa la NVRAM com a emmagatzematge
permanent per a l'arxiu de configuració d'inici (startup-config). Tots els canvis de
configuració s'emmagatzemen en l'arxiu running-config en la RAM, i excepte poques
excepcions, són implementats immediatament pel IOS. Per guardar aquests canvis
en cas que s'apagui o reiniciï el router, el “running-config” ha d'estar copiat en la
NVRAM, on s'emmagatzema com l'arxiu startup-config. Reté els seus continguts fins
i tot quan el router es recarrega o s'apaga.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Vosaltres, com a professionals des sistemes de xarxes sabeu que el router és el

responsable del reenviament de paquets d'una xarxa a una altra xarxa, des de
l'origen a la destinació final.
Un router connecta múltiples xarxes. Això significa que té diverses interfícies,

cadascuna de les quals pertany a una xarxa IP diferent. Quan un router rep un
paquet IP en una interfície, determina quina interfície utilitza per reenviar el paquet
cap a la seva destinació. La interfície que usa el router per reenviar el paquet pot
ser:
• la xarxa de la destinació final del paquet (la xarxa amb l'adreça IP de

destinació d'aquest paquet)
• o pot ser una xarxa connectada a un altre router que s'usa per arribar a la
xarxa de destinació.
Generalment, cada xarxa a la qual es connecta un router requereix una interfície

separada. Aquestes interfícies s'usen per connectar una combinació de Xarxes
d'àrea local (LAN) i Xarxes d'àrea extensa (WAN). En general, les LAN són xarxes
Ethernet que contenen dispositius com a PC, impressores i servidors. Les WAN
s'usen per connectar xarxes a través d'un àrea geogràfica extensa. Per exemple,
una connexió WAN normalment s'utilitza per connectar una LAN a la xarxa del
Proveïdor de serveis d'Internet (ISP).
Les diferents tecnologies d'enllaç de dades a les quals es connecta un router poden
incloure tecnologies LAN ( que quasi sempre és Ethernet), i connexions serials
WAN, com les connexions T1,T3 (EEUU) ó E1,E3 (Europa).
3.1 Encaminament / Routing
Encaminament : proces mitjançant el qual s'intenta trobar un camí (ruta) entre

dos punts de la xarxa: el node origen i el node destí.
L'objectiu és trobar les millors rutes entre parells de nodes j-k.
Mireu la següent imatge:

SMX – Mòdul S05
APUNTS
Si Host1 vol enviar paquets a Host3 , quina és la millor ruta? Ho teniu clar?
Això ens porta a les preguntes: quina és la millor ruta? I quina mètrica utilitzem
per a determinar-la?
Consideracions: Ample de banda, nombre de salts, línies privades o públiques,

trànsit a cada línia, on està geogràficament emplaçat cada router?.
a) Millor Ruta.
Per millor ruta entenem aquella que compleix alguna d'aquestes condicions:
o presenta el menor retard mitjà de trànsit,

o aconsegueix mantenir acotat el retard entre parells de nodes de la xarxa
(Tjk<To),
o aconsegueix oferir altes cadències efectives independentment del retard
mig de trànsit. Cadència:
o ofereix el menor cost.
b) Mètrica de la xarxa. Citarem un parell de mètriques:

1. Número de salts (canals) necessaris per anar d'un node a un altre. No
es comporta de forma òptima, però si que ofereix bons resultats, i es
utilitzada amb prou freqüència. La distancia (valor que s'associa a cada
canal) es igual a 1 per tots els canals.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
2. Retard de Trànsit entre nodes veïns. En aquest cas la distancia

s'expressa en unitats de temps (per exemple mil·lisegons), i no es
constant al llarg del temps sinó que depèn del tràfic que suporta el canal.
L'encaminament ha de proporcionar a la xarxa mecanismes per tal que aquesta

sàpiga reaccionar davant situacions, com per exemple:
• Variabilitat del tràfic: s'han d'evitar les congestions de la xarxa.

• Variacions topològiques: caigudes d'enllaços, caigudes de nodes, altes i
baixes ...
• Canvis en la QoS (Quality of Service): de vegades es demana un servei on no
importa el retard però on sí es demana un “throughput” alt (o viceversa).
Throughput:
3.2 Taula d'encaminament / Routing Table
Una taula d'encaminament és un arxiu de dades del router que es troba en la RAM i
emmagatzema informació sobre xarxes connectades directament i xarxes remotes.
La taula d'encaminament associa cada xarxa amb una interfície de sortida o el

següent salt.
La interfície de sortida és la ruta física que utilitza el router per transmetre dades a
una ubicació més a prop de la destinació. El següent salt és la interfície d'un router
connectat que transmet les dades a una ubicació més propera a la destinació final.
La taula també adjunta un numero a cada ruta, que representa la fiabilitat o la

precisió de l'origen de la informació d'encaminament. Aquest valor és la distància
administrativa. Els routers conserven informació sobre rutes connectades
directament, rutes estàtiques i rutes dinàmiques.
Es poden trobar tres tipus de rutes en aquesta taula:

1. Rutes directes
Una ruta connectada directament s'adjunta a una interfície del router. La
configuració de la interfície amb una adreça IP i una màscara de subxarxa
permet que la interfície actuï com host a la xarxa connectada. L'adreça de
xarxa i la màscara de subxarxa de la interfície, juntament amb el tipus i
nombre d'interfície, apareixen en la taula d'encaminament com a xarxa
connectada directament. La taula d'encaminament identifica les xarxes
connectades directament amb una 'C'.
2. Rutes indirectes per a xarxes assolibles via un o més routers.
3. Ruta per defecte, que conté l'adreça IP d'un router que s'utilitza per totes les
adreces IP que no cobreixen les rutes directes i indirectes.
Observeu la xarxa de la figura mostrada a sota com a exemple de configuració.

SMX – Mòdul S05
APUNTS
(Atenció: els hosts connectats a un sol segment de xarxa son ordinadors i els
connectats a més d'un son routers)
La taula d'encaminament del router D contindrà les següents entrades:
Destí Ruta
128.10 connexió directa
128.15 connexió directa
129.7 128.15.1.2
per defecte 128.10.1.1
Exercici
Feu de router durant cinc minuts: Sou el router D i us arriben diferents paquets
amb diferents destinacions. A on reenviarà els paquets amb destí...?
128.15.240.7 :
129.7.0.2 :
128.10.24.233 :
10.40.27.13 :
10.40.27.14 :
SMX – Mòdul S05
APUNTS
3.3 Algorismes d'encaminament / Routing Algorithms
De la discussió precedent, es pot deduir fàcilment els passos que ha de prendre un

router per determinar la ruta per a un paquet sortint. Això es denomina algorisme
d'encaminament IP i es mostra esquemàticament en la següent figura.
Aquest procés l'executa cada router al que arriba l'esmentat paquet.
Tipus de rutes
1.Rutes estàtiques
Les rutes estàtiques són rutes cap a xarxes manualment configurades per un
administrador de xarxa. Inclouen l'adreça de xarxa i la màscara de subxarxa de la
xarxa de destinació, juntament amb la interfície de sortida o l'adreça IP del router del
següent salt. La taula d'encaminament designa rutes estàtiques amb una 'S'. Les
rutes estàtiques són més estables i confiables que les rutes que es detecten
dinàmicament, la qual cosa resulta en una distància administrativa més curta en
comparació de les rutes dinàmiques.
2.Rutes dinàmiques
Els protocols d'encaminament dinàmic també agreguen xarxes remotes a la taula

d'encaminament. Els protocols d'encaminament dinàmic permeten que els routers
comparteixin informació sobre la possibilitat de connexió i l'estat de les xarxes
remotes mitjançant el descobriment de xarxes. Cada protocol envia i rep paquets de
SMX – Mòdul S05
APUNTS
dades mentre situa a altres routers i actualitza i manté les taules d'encaminament.
Les rutes apreses mitjançant un protocol d'encaminament dinàmic s'identifiquen pel
protocol utilitzat. Per exemple, 'R' pel protocol RIP. i 'D' pel protocol 'EIGRP'. Se'ls
assigna la distància administrativa del protocol.
3.4 Router CISCO 1841
El 1841 és un router de cost relativament baix dissenyat per a petites o mitjanes

empreses i sucursals d'empreses petites.
La part frontal porta 2 LED: funcionament i activitat (aquest s'activa quan circula
informació).
Aquí teniu una foto de la part posterior:
Bàsicament hi han 2 tipus de Ports físics: Ports d'administració i Interfícies.
• Els ports d'administració estan per configurar el router connectant-hi un PC.

• “Interfície” en els routers Cisco es refereix a un connector físic que es troba en
el router el principal propòsit del qual és rebre i reenviar paquets. Els routers
tenen moltes interfícies que s'usen per connectar-se a múltiples xarxes.
Normalment, les interfícies es connecten a diferents tipus de xarxes, la qual
cosa significa que es necessiten diferents tipus de mitjans i connectors. Amb
freqüència, un router necessitarà tenir diferents tipus d'interfícies.
Un router generalment té 2 tipus d'interfícies:

1. interfícies LAN : son per connectar el router a una LAN. Cada interfície LAN
d'un router té la seva propia adreça MAC i és reconeguda per la LAN com una
altre ordinador més. Son ports Ethernet o FastEthernet. Físicament són
connectors RJ-45 als quals s'endollen cables de tipus UTP per connectar-lo
amb un switch.
Cables a utilitzar per interfícies LAN:

• de switch a router ,s'usa cable directe.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• de router a router (a traves d'interfícies FastEthernet), s'usa cable

creuat.
• de PC a router s'usa cable creuat.
2.interfícies WAN: son per connectar els routers a xarxes externes, generalment
entre una major distància geogràfica. L'encapsulació de Capa 2 pot ser de diferents
tipus, com a PPP, Frame Relay i HDLC (Control d'enllaç de dades d'alt nivell). Igual
que les interfícies LAN, cada interfície WAN té la seva pròpia adreça IP i màscara de
subxarxa, que la identifica com a membre d'una xarxa específica.
De tipus de cables WAN hi ha una varietat d'enllaços serials, entre ells T1, DSL i
ISDN.
Ara sabent els conceptes es dona la especificació de cada port / interfície:
• Slot 1: HWIC (és una targeta d'interfície WAN d'alta velocitat) de detecció
automàtica 100BASE-TX/10BASE-T EtherSwitch Cisco de 4 ports.
• FE 0/0 : Port FastEthernet 0/0
• FE 0/1 : Port FastEthernet 0/1
• CONSOLE: Port de consola, es un port d'administració al qual es connecta un
PC que executa un software emulador de terminal. Des d'aquell PC es pot
configurar el router.
• AUX: Port Auxiliar, també és un port d'administració que pot fer-se servir de
forma semblant al de consola o bé per connectar un mòdem.
• Slot 0: Ranures de targeta d'interfície WAN (HWIC) d'alta velocitat (Ports
serie)
Per últim el tema dels LED, els routers Cisco utilitzen indicadors LED per proveir
informació d'estat. Un LED d'interfície indica l'activitat de la interfície corresponent. Si
un LED està apagat quan la interfície està activa i la interfície està connectada
correctament, pot ser senyal d'un problema en la interfície. Si la interfície està en
gran activitat, el LED estarà contínuament encès.
Exercici
A la imatge veus un esquema de xarxa parcialment documentat.

Omple els forats de la taula amb les IP que hi ha als rectangles de fons blanc:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Valor de R2 Fa0/0 :
Valor de R2 S0/0/0 :
Valor de PC2 (IP) :
Valor de PC2 (Porta d'enllaç predeterminada) :
Una vegada completada i corregida en classe la taula anterior...
Pràctica de laboratori: Activitat CISCO 1.2.1. Connexió i identificació de dispositius
Quan acabeu crideu al professor i introduïu la nota a l'apartat de lliurament que

té tot just a sota.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
3.2 Configuració bàsica d'un router
Quan es configura un router, es realitzen certes tasques bàsiques, tals com:

• Canviar-li el nom
• Configurar contrasenyes
• Configurar interfícies
• Configurar un missatge de benvinguda
• Guardar els canvis realitzats en un router
• Verificar la configuració bàsica i les operacions del router
Suposant que el router no conté un arxiu “startup-config” actual d'on treure les
anteriors dades.
La primera petició d'entrada apareix el prompt en mode usuari (“>”). El mode usuari
deixa veure l'estat del router, però no permet modificar la seva configuració. Segons
la seva utilització en el mode usuari, no s'ha de confondre el terme "usuari" amb els
usuaris de la xarxa. El mode usuari està destinat a tècnics, operadors i enginyers de
xarxa que tenen la responsabilitat de configurar els dispositius de xarxa.
router>
La comanda enable s'usa per entrar al mode EXEC privilegiat. Aquest mode permet
a l'usuari realitzar canvis de configuració en el router. En aquest mode, la petició
d'entrada del router canviarà de ">" a un "#".
router>enable
router#
Noms de host i contrasenyes
La següent imatge mostra la sintaxi de la comanda de configuració bàsica de router

utilitzada per configurar R1 en el següent exemple.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
En primer lloc, entri a la manera de configuració global.
router#config t
Després, assigni un nom de host únic al router.
router(config)#hostname R1
R1(config)#
Ara, configuri una contrasenya que s'usarà per ingressar en el mode EXEC
privilegiat. En el nostre entorn de laboratori, usarem la contrasenya “class”. No
obstant això, en entorns de producció, els routers han de tenir contrasenyes
segures. Consulteu els enllaços al final d'aquesta secció per obtenir més informació
sobre la creació i l'ús de contrasenyes segures.
router(config)#enable secret class
En el proper pas, configuri les línies Telnet i de consola amb la contrasenya cisco.
Una vegada més, la contrasenya “cisco” s'usa només en el nostre entorn de
laboratori. El comando login permet la verificació de la contrasenya en la línia. Si no
s'ingressa el comando login en la línia de consola, l'usuari obtindrà accés a la línia
sense ingressar una contrasenya.
R1(config)#line console 0
R1(config-line)#password cisco
R1(config-line)#login
R1(config-line)#exit
R1(config)#line vty 0 4
R1(config-line)#password cisco
R1(config-line)#login
R1(config-line)#exit
Configurar un missatge
Des del mode de configuració global (config), configuri l'avís de missatge del dia. Al
començament i al final del missatge s'usa un caràcter delimitador, com per exemple
"#". El delimitador permet configurar un missatge de diverses línies, com es mostra
aquí.
R1(config)#banner motd #
Ingressi missatge de TEXT. Finalitzi amb el caracter "#".
******************************************
ADVERTIMENT Prohibit l'accés no autoritzat
******************************************
#
La configuració d'un missatge adequat forma part d'un bon pla de seguretat. Com a
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Configuració de les interfícies del router
A continuació, configuri les interfícies individuals del router amb adreces IP i una
altra informació.
En primer lloc, ingressi en el mode de configuració d'interfície especificant el numero

i el tipus d'interfície. Després, configuri l'adreça IP i la màscara de subxarxa:
R1(config)# interface Serial0/0/0

R1(config-if)#ip address 192.168.2.1 255.255.255.0
És convenient configurar una descripció en cada interfície per ajudar a documentar

la informació de xarxa. El text de la descripció té un límit de 240 caràcters. A les
xarxes de producció, una descripció pot servir per a la resolució de problemes
subministrant informació sobre el tipus de xarxa a la qual està connectada la
interfície i si hi ha altres routers en aquesta xarxa.
Si la interfície es connecta a un proveïdor de serveis d'internet, resulta útil ingressar
la connexió i la informació de contacte del tercer; per exemple:
Router(config-if)#description Ciruit#VBN32696-123 (help desk:1-800-555-1234)
En els entorns de laboratori, ingressi una descripció simple que li ajudarà a resoldre
problemes; per exemple:
R1(config-if)#description Link to R2
Després de configurar la descripció i l'adreça IP, la interfície ha d'activar-se amb la

comanda “no shutdown”: és com encendre la interfície!, la interfície també ha d'estar
connectada a un altre dispositiu (hub, switch, un altre router, etc.) perquè la capa
física estigui activa.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Router(config-if)#no shutdown
Nota: quan es realitza el cablejat d'un enllaç serial punt a punt en el nostre entorn de
laboratori, es col·loca la marca “DTE” en un extrem del cable i la marca “DCE” en
l'altre extrem. El router que té l'extrem “DCE” del cable connectat a la seva interfície
serial necessitarà la configuració de la comanda addicional “clock rate” en aquesta
interfície serial. Aquest pas solament és necessari en un entorn de laboratori i
s'explicarà amb més detall quan es faci encaminament estàtic.
R1(config-if)#clock rate 64000
S'han de repetir els comandos de configuració d'interfície en totes les altres

interfícies que requereixin configuració. En l'exemple de topologia, s'ha de configurar
la interfície FastEthernet.
R1(config)#interface FastEthernet0/0
R1(config-if)#description R1 LAN
R1(config-if)#no shutdown
Cada interfície pertany a una xarxa diferent
En aquest punt, observi que cada interfície ha de pertànyer a una xarxa diferent.
Encara que el IOS permet configurar una adreça IP des de la mateixa xarxa en dues
interfícies diferents, el router no activarà la segona interfície.
Per exemple, què succeeix si s'intenta configurar la interfície FastEthernet 0/1 en R1

amb una adreça IP a la xarxa 192.168.1.0/24?
Ja s'ha assignat una adreça a FastEthernet 0/0 en aquesta mateixa xarxa. Si
s'intenta configurar una altra interfície FastEthernet 0/1 amb una adreça IP que
pertany a la mateixa xarxa, apareixerà el següent missatge:
R1(config)#interface FastEthernet0/1
192.168.1.0 overlaps with FastEthernet0/0
Si l'usuari intenta habilitar la interfície amb la comanda “no shutdown”, apareix un

segon missatge d'error:
R1(config-if)#no shutdown
192.168.1.0 overlaps with FastEthernet0/0
FastEthernet0/1: incorrect IP address assignment
Observi que el resultat del comando show ip interface brief mostra que la segona
interfície configurada per a la xarxa 192.168.1.0/24, FastEthernet 0/1, encara està
inactiva.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
R1#show ip interface brief
Verificació de la configuració bàsica d'un router
Ara ja s'han ingressat totes les comandes anteriors de configuració bàsica d'un
router i immediatament es van emmagatzemar en l'arxiu de configuració en execució
de R1. L'arxiu “running-config” està emmagatzemat en la RAM i és l'arxiu de
configuració que usa el IOS. El proper pas consisteix a verificar les comandes
introduïdes mitjançant la visualització de la configuració en execució amb el següent
comando:
R1#show running-config
Ara que s'han introduït les comandes de configuració bàsica, és important guardar el
“running-config” en la memòria no volàtil, la NVRAM del router. D'aquesta manera,
en cas d'un tall d'energia elèctrica o una recarrega accidental, el router podrà iniciar-
se amb la configuració actual. Després d'haver completat i provat la configuració del
router, és important guardar el running-config en el startup-config com a arxiu de
configuració permanent. La comanda és:
R1#copy running-config startup-config
Després d'aplicar i guardar la configuració bàsica, poden usar-se diversos comandos

per verificar que el router s'hagi configurat correctament. Totes aquestes comandes
es tractaran amb més detall en seccions posteriors. De moment, comenci a
familiaritzar-se amb el resultat.
R1#show running-config
Aquesta comanda mostra la configuració actual en execució emmagatzemada en la

RAM. Excepte unes poques excepcions, totes les comandes de configuració que es
van usar s'introduiran en el running-config i el IOS les implementarà immediatament.
R1#show startup-config
Aquesta comanda mostra l'arxiu de configuració d'inici emmagatzemat en la

NVRAM. Aquesta és la configuració que usarà el router al següent restart. Aquesta
configuració no canvia tret que la configuració actual en execució es guardi en la
NVRAM amb la comanda “copy running-config startup-config”. Observi que després
d'això la configuració d'inici i la configuració en execució són idèntiques. Això es deu
al fet que la configuració en execució no ha canviat des de l'última vegada que es va
guardar. Observi a més que la comanda show startup-config també mostra la
quantitat de bytes de NVRAM que està usant la configuració guardada.
R1# show ip route
Aquesta comanda mostra la taula de d'encaminament que està utilitzant l'IOS

SMX – Mòdul S05
APUNTS
actualment per triar el millor camí cap a les seves xarxes de destinació. En aquest
punt, R1 només té rutes per a les seves xarxes connectades directament mitjançant
les seves pròpies interfícies.
R1# show interfaces
Aquesta comanda mostra tots els paràmetres i estadístiques de configuració de la

interfície.
R1#show ip interface brief
Aquesta comanda mostra informació abreujada de configuració de la interfície, com

per exemple l'adreça IP i l'estat de la interfície. Aquesta comanda és una eina útil per
a la resolució de problemes i un mètode ràpid per determinar l'estat de totes les
interfícies del router.
Pràctica de laboratori: Activitat CISCO 1.2.2 Configurar i verificar un router

(R1)
SMX – Mòdul S05
APUNTS
3.4 Construcció de la taula d'encaminament
La funció principal d'un router és reenviar paquets cap a la seva xarxa de

destinació, que és l'adreça IP de destinació del paquet. Per fer-ho, el router
necessita buscar la informació d'encaminament emmagatzemada en la seva
taula d'encaminament.
Una taula d'encaminament és un arxiu de dades que es troba en la RAM i s'usa

per emmagatzemar la informació de la ruta sobre xarxes remotes i connectades
directament. Conté associacions entre la xarxa i el següent salt. Aquestes
associacions li indiquen al router que una destinació en particular es pot
aconseguir millor enviant el paquet cap a un router en particular, que
representa el "següent salt" en el camí cap a la destinació final. L'associació del
següent salt també pot ser la interfície de sortida cap a la destinació final.
L'associació entre la xarxa i la interfície de sortida també pot representar

l'adreça de xarxa de destinació del paquet IP. Aquesta associació ocorre a les
xarxes del router connectades directament.
• Una xarxa connectada directament és una xarxa que està directament

vinculada a una de les interfícies del router. Quan es configura una interfície
de router amb una adreça IP i una màscara de subxarxa, la interfície passa a
ser un host en aquesta xarxa connectada. L'adreça de xarxa i la màscara de
subxarxa de la interfície, juntament amb el nombre i el tipus d'interfície,
s'ingressen en la taula d'encaminament com una xarxa connectada
directament. Quan un router reenvía un paquet a un host, aquest host està a
la mateixa xarxa que la xarxa del router connectada directament.
• Una xarxa remota és aquella que no està connectada directament al router.

En altres paraules, una xarxa remota és una xarxa a la qual només es pot
arribar mitjançant l'enviament del paquet a un altre router. Les xarxes remotes
s'agreguen a la taula d'encaminament mitjançant l'ús d'un protocol
d'encaminament dinàmic o la configuració de rutes estàtiques.
◦ Les rutes dinàmiques són rutes cap a xarxes remotes que van ser apreses
automàticament pel router.
◦ Les rutes estàtiques són rutes cap a xarxes manualment configurades per
un administrador de xarxa.
Les següents analogies poden ajudar a aclarir el concepte de rutes

connectades, estàtiques i dinàmiques:
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• Rutes connectades directament: per visitar a un veí, l'única cosa que

ha de fer és caminar pel carrer on viu. Aquest camí és similar a una ruta
connectada directament perquè la "destinació" està disponible directament a
través de la seva "interfície connectada", el carrer.
• Rutes estàtiques: un tren sempre usa les mateixes vies en una ruta
específica. Aquest camí és similar a una ruta estàtica perquè la ruta cap a la
destinació és sempre la mateixa.
• Rutes dinàmiques: en conduir un automòbil, vostè pot triar

"dinàmicament" una ruta diferent segons el tràfic, el clima i altres condicions.
Aquest camí és similar a una ruta dinàmica perquè pot triar una nova ruta en
molts punts diferents en el seu trajecte cap a la destinació.
La comanda “show ip route” mostra la taula d'encaminament. Aquí hi ha un

exemple:
Fins ara, no s'han configurat rutes estàtiques ni s'ha habilitat cap protocol de
encaminament dinàmic. Per tant, només mostra les xarxes connectades
directament del router. Per a cada xarxa enumerada en la taula
d'encaminament, s'inclou la següent informació:
• C: la informació en aquesta columna denota l'origen de la informació de

la ruta, la xarxa connectada directament, la ruta estàtica o del protocol
d'encaminament dinàmic. La C representa una ruta connectada directament.
• 192.168.1.0/24: és l'adreça de xarxa i la màscara de subxarxa de la

xarxa remota o connectada directament. En aquest exemple, les dues entrades
SMX – Mòdul S05
APUNTS
en la taula d'encaminament, 192.168.1./24 i 192.168.2.0/24, són xarxes

connectades directament.
• FastEthernet 0/0: la informació al final de l'entrada de la ruta representa

la interfície de sortida o l'adreça IP del router del següent salt. En aquest
exemple, tant la FastEthernet 0/0 com la Serial 0/0/0 són les interfícies de
sortida que s'usen per aconseguir aquestes xarxes.
Quan la taula d'encaminament inclou una entrada de ruta per a una xarxa
remota s'inclou informació addicional, com la mètrica d'encaminament i la
distància administrativa. Aquests conceptes s'expliquen amb major detall una
mica més endavant.
Els ordinadors també tenen una taula d'encaminament.
A la imatge s'observa el resultat de la comanda route print a un ordinador. La

comanda revela les xarxes de broadcast, multicast, loopback, connectades o
de gateway predeterminat que estan configurades o adquirides. Es demostra
així que tots els dispositius IP configurats han de tenir una taula
d'encaminament.
3.4.1. Xarxes connectades directament
Un ordinador normalment es configura amb una sola adreça IP perquè té una

única interfície de xarxa, generalment una targeta de xarxa Ethernet. Els
routers tenen múltiples interfícies; per tant, cada interfície ha de ser membre
d'una xarxa diferent.
Després que es configura la interfície del router i s'activa la interfície amb la

comanda “no shutdown”, la interfície ha de rebre un senyal portadora des d'un
altre dispositiu (router, switch, hub, etc.) abans que l'estat de la interfície es
consideri "actiu". Una vegada que la interfície està "activa", la xarxa d'aquesta
interfície s'incorpora a la taula d'encaminament com a xarxa connectada
directament.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Abans de configurar qualsevol encaminament estàtic o dinàmic en un router,

aquest solament reconeix a les seves pròpies xarxes connectades directament.
Aquestes són les úniques xarxes que es mostren en la taula d'encaminament
fins que es configuri l'encaminament estàtic o dinàmic. Les xarxes connectades
directament són de fonamental importància per a les decisions
d'encaminament. Les rutes estàtiques i dinàmiques no poden existir en la taula
d'encaminament sense les pròpies xarxes del router connectades directament.
El router no pot enviar paquets des d'una interfície si la mateixa no està
habilitada amb una adreça IP i una màscara de subxarxa, de la mateixa
manera que una PC no pot enviar paquets IP des de la seva interfície Ethernet
si la mateixa no està configurada amb una adreça IP i una màscara de
subxarxa.
Pràctica de laboratori: Activitat CISCO 1.3.2 Rutes connectades directament
Cal realitzar l'activitat al Packet Tracer i també omplir el document OpenOffice

del mateix nom on podreu respondre a les preguntes plantejades al llarg de la
pràctica.
3.4.2. Enrutament estàtic
Les xarxes remotes s'agreguen a la taula d'encaminament mitjançant la

configuració de rutes estàtiques o l'habilitació d'un protocol d'encaminament
dinàmic. Quan l'IOS aprèn una xarxa remota i la interfície que usarà per arribar
a aquesta xarxa, agrega la ruta a la taula d'encaminament sempre que la
interfície de sortida estigui habilitada.
Una ruta estàtica inclou l'adreça de xarxa i la màscara de subxarxa de la xarxa

remota, juntament amb l'adreça IP del router del següent salt o la interfície de
sortida. Les rutes estàtiques s'indiquen amb el codi S en la taula
d'encaminament.
Quan usar rutes estàtiques?
Les rutes estàtiques s'han d'utilitzar en els següents casos:
• Una xarxa està composta per uns pocs routers solament. En tal cas, l'ús d'un
protocol d'encaminament dinàmic no representa cap benefici substancial. Per
contra, l'encaminament dinàmic agrega més sobrecàrrega administrativa.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
• Una xarxa es connecta a Internet solament a través d'un únic ISP. No és

necessari usar un protocol d'encaminament dinàmic a través d'aquest enllaç
perquè l'ISP representa l'únic punt de sortida cap a Internet.
Generalment, la majoria de les taules d'encaminament contenen una

combinació de rutes estàtiques i rutes dinàmiques. No obstant això, com vam
esmentar abans, la taula d'encaminament ha de contenir primer les xarxes
connectades directament que s'usen per accedir a aquestes xarxes remotes
abans de poder usar qualsevol encaminament estàtic o dinàmic.
Pràctica de laboratori: Activitat CISCO 1.3.3 Enrutament estàtic

pràctica.
3.4.3. Enrutament dinàmic
Les xarxes remotes també poden agregar-se a la taula d'encaminament

utilitzant un protocol d'encaminament dinàmic.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
En la imatge, R1 ha après automàticament sobre la xarxa 192.168.4.0/24 des

de R2 a través del protocol d'encaminament dinàmic,RIP (Routing Information
Protocol). El RIP va ser un dels primers protocols d'encaminament IP.
Nota: la taula d'encaminament de R1 en la imatge mostra que R1 ha après

sobre dues xarxes remotes: una ruta que va usar el RIP dinàmicament i una
ruta estàtica que es va configurar en forma manual. Aquest és un exemple de
com les taules d'encaminament poden contenir rutes apreses dinàmicament i
configurades estàticament; no necessàriament implica la millor configuració per
a aquesta xarxa.
Els routers utilitzen protocols d'encaminament dinàmic per compartir informació

sobre l'estat i la possibilitat de connexió de xarxes remotes. Els protocols
d'encaminament dinàmic executen diverses activitats, entre elles:
• Descobriment de la xarxa
• Actualització i manteniment de les taules d'encaminament
Descobriment automàtic de les xarxes
El descobriment de xarxes és la capacitat d'un protocol d'encaminament de

compartir informació sobre les xarxes que coneix amb altres routers que també
estan usant el mateix protocol d'encaminament. Enlloc de configurar rutes
estàtiques cap a xarxes remotes en cada router, un protocol d'encaminament
dinàmic permet als routers obtenir informació automàticament sobre aquestes
xarxes a partir d'altres routers. Aquestes xarxes, i el millor camí cap a cada
xarxa, s'agreguen a la taula d'encaminament del router i s'indiquen com una
xarxa detectada per un protocol d'encaminament dinàmic específic.
Manteniment de les taules d'encaminament
Després del descobriment inicial de la xarxa, els protocols d'encaminament

dinàmic actualitzen i mantenen les xarxes en les seves taules d'encaminament.
Els protocols d'encaminament dinàmic no només decideixen sobre el millor
camí cap a diferents xarxes, també determinen el millor camí nou si la ruta
inicial es torna inutilitzable (o si canvia la topologia). Per aquests motius, els
protocols d'encaminament dinàmic representen un avantatge sobre les rutes
estàtiques. Els routers que usen protocols d'encaminament dinàmic
comparteixen automàticament la informació d'encaminament amb altres routers
i compensen qualsevol canvi de topologia sense que sigui necessària la
participació de l'administrador de la xarxa.
SMX – Mòdul S05
APUNTS
Protocols d'encaminament IP
Existeixen diversos protocols d'encaminament dinàmic para IP. Aquests són

alguns dels protocols d'encaminament dinàmic més comuns per
l'encaminament de paquets IP:
• Protocol d'informació d'encaminament (RIP, Routing Information

Protocol)
• Protocol d'encaminament de gateway interior (IGRP, Interior

Gateway Routing Protocol)
• Protocol d'encaminament de gateway interior millorat (EIGRP,

Enhanced Interior Gateway Routing Protocol)
• Open Shortest Path First (OSPF)
• Intermediate-System-to-Intermediate-System (IS-IS)
Protocol de gateway fronterer (BGP, Border Gateway Protocol)
Nota: L'IGRP és un protocol d'encaminament heretat que ha estat reemplaçat

pel EIGRP. L'IGRP i l'EIGRP són protocols d'encaminament patentats per
Cisco, mentre que tots els altres protocols d'encaminament enumerats són
protocols estàndards, no patentats.
Pràctica de laboratori: Activitat CISCO 1.3.4 Enrutament dinàmic

pràctica.

Uf2 - Configuració de Commutadors I Encaminadors en Xarxes Locals Cablejades I Sense Fils Nf3 - Vlans I Configuració D'Elements Actius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Uf2 - Configuració de Commutadors I Encaminadors en Xarxes Locals Cablejades I Sense Fils Nf3 - Vlans I Configuració D'Elements Actius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya

UF2 – Configuració de commutadors i encaminadors en

NF3 – VLANs i configuració d'elements actius

Un commutador o switch és un aparell per facilitar la comunicació en una xarxa

En la xarxa de la imatge següent s'ha representat l'arribada de tres paquets: el

El commutador rep el primer paquet de l'encaminador d'entrada (imatge següent), fa

Un cop realitzada la comprovació, el commutador transmet el paquet pel port

Després d'haver fet la transmissió, el commutador ja es pot dedicar al paquet de

Per transmetre el segon paquet, el commutador proporciona a aquesta transmissió

1.2 Configuració bàsica

Perquè el commutador funcioni correctament, cal programar-lo de la manera adient.

Si el sistema operatiu que utilitzeu és un Windows, l'aplicació per realitzar aquesta

Un cop seleccionat correctament el port al qual teniu el commutador connectat, cal

Farem servir un simulador per aprendre a configurar un commutador.

Un simulador que permet la simulació tant d'encaminadors com de commutador és el

Amb aquest simulador, quan utilitzeu la icona per commutar la consola de

Un cop sou en aquesta pantalla, si premeu la tecla Enter començareu la configuració

Modes d’execució de switches (i routers) Cisco

Cada mode accepta unes ordres determinades. A continuació us presentem una

• enable: canvia a mode privilegiat.

• clear: reinicialitza (reset) les funcions.

• disable: surt del mode privilegiat.

Mode de configuració global:

• banner:defineix un text d'inici.

Mode de configuració d'interfície:

• cdp: subordres d'interfície cdp.

• switchport: assigna una VLAN a la interfície

Després de comentar algunes de les ordres utilitzades per configurar commutadors,

Per passar a mode de configuració global i poder començar la configuració del

Un cop s'ha passat al mode de configuració, es pot començar la configuració amb un

El canvi de mode de configuració global a configuració d'interfície es realitza per

Un cop configurada la interfície Ethernet 0/1, es pot aprofitar el moment per

Un cop indicat com es dirà l'arxiu de configuració i on s'emmagatzemarà, es

Com podeu comprovar, en executar l'ordre copy running-config (imatge següent),

En la imatge anterior s'ha utilitzat l'ordre ? en el mode de configuració global: el

L'ordre ? també serveix quan es configura la IP i no se sap el que s'ha de posar;

La configuració del commutador és molt important per a un funcionament correcte de

L'estat de l'indicador(o prompt) mostra en tot moment en quin mode de configuració

2. VLAN Xarxes virtuals d'area local

(recordem que un domini de difusió és el conjunt de dispositius que poden

2.1 Presentació d'un cas pràctic on aplicar VLANs

Després d'un any, el centre ha crescut i ara té tres edificis:

• Com s'han d'implementar les necessitats compartides dels departaments,

2.2 Tipus de VLANs

2.2.1 VLAN de dades

2.2.2 VLAN predeterminada

Pel que fa a la seguretat, és convenient modificar la VLAN predeterminada a una

2.2.3 VLAN nativa

2.2.4 VLAN d'administració

2.3 Els ports del commutador

Els ports de commutador són interfícies de capa 2 associats únicament a un port

VLAN dinàmica: Aquest mode s'utilitza molt en xarxes de gran producció i no el

2.4 Dominis de difusió en les VLAN

En condicions normals, quan un commutador rep una trama de multidifusió per un

Xarxa amb VLAN

Els ports que comuniquen els commutadors S2 i S1 (ports F0/1) i entre S1 i S3

(Hi ha dues connexions des de S1 fins a l'encaminador: una per a treballar en la

Passos d'aquest procés de comunicació:

Comunicació entre VLAN

Els passos del procés de comunicació són:

2.5 Configuració de VLANs

La VLAN1 té una adreça IP!!

Com que l'administrador de xarxa té accés remot al commutador, pot configurar i