Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • AAVV - Plans Molt Especials

    Uploaded by

    Lelele
    17 views95 pages

    Original Title

    AAVV_ Plans Molt Especials

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    17 views95 pages

    AAVV - Plans Molt Especials

    Uploaded by

    Lelele

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 95
    Plans molt especials Miquel Corominas, Joaquim Sabaté, Adolf Sotoca Papers Sert | UVEPSITAT POUTEGNCA DE CATALINA DALE 1400705744 Escola Sert Publicacions anteriors de (a ol leceié Papers Sert PLANS MOLT ESPECIALS MIQUEL COROMINAS 0. INTRODUCCIO 1.2006 es compleixen cinquanta anys de la primera lei del sil de UEstat esparyol, la Ley de 12 de mayo de 1956, de régimen del suelo y ordenacién urbana EL temps transcorregut ja permet fer algunes consideracions al respecte A. ELS EIXAMPLES, La nova Lle del sit de 1956 trencava el model urbanistic dels eixamples emprat al nose pats des de 1860, durant Aairebé un segle i que es basava en els elements seguents: + Un tracat regulador de Fordenacié, sovint un eixample. * ordenanga d'edificacié + La cessi6 de vials com a sisterna dactuacis Els projectes redactats aleshores responien a tracats maderns, a unes ordenances que s'adaptaven 2 ls nova ‘geometria i, en les grans ciutats com Barcelona o Madrid, et paper de la ceossié de vials estava emmascarat dins la legislacié dl Eveample, ja que en teoria obtencié da st pera vals es realitzava per expropiacié, perden la practica el sistema usual era la cessié de vials. 06-07 PLANS MOLT ESPECIALS També ales grans civtats i per facitar la gestié es van crear les comissions 'eixample, de composicié mibta, que abordaven el financament ila rbanitzaci de les grans infraestructures 2 desenvolupar en els ebxamples. Més tard, i 2 causa de Ceficincia de les camissions, la gestié es va estendre a gran part de la resta de ciutat, a ‘menys en elcas de la ciat de Barcelona, Amb aquest instrumental urbanistic shan produt sens dubte les millors peces de la urbanistica dels segles KDC 1 XK en el nostra entorn: els eixamples. A partir del projecte de Barcelona A'lidefons Cerda de 1859 moltes de les ciutats espanyoles importants han desenvolupat extensions seguint Teixample: Madrid (Castro, 1860], Sant Sebastia (Cortézar, 1864], Sabadell (Malina, 1865; Pascual, 188), Bilbao {Alzola, Achdicarro, Hoffmeyer, 1974), Alacant (Guardiola, 1873; Altés, 1888) Vilanova ita Geltra (1876), Etx (1878) Terrassa (Corel, 1878], Mataré Icabanes, Palau, 1878], Valencia (Calvo Ferreres, Arnau, 1884), Cartagena (Ramos, Garcia Faria, Oliver, 1887), Badalona (Pons, 1895, Pamplona (Esparza, 1920). jels examples han estat al lloc principal del creixement urba de les nostres cutats fins ben entrada la segona meitat del segle Aquestes peces de ciutat, basades en luna important ieficient xarea vari, tot jel pac reconeixernent, fins i tot el rebuig, que han tingut durant molts anys, sén el paradigma de Uexpressié urbana actual: teritoris densos, amb barreja d'acivtats, amb flexibltat per als carwis dis, amb transport coltectiu, i una alta oferta de serveis, d'enginyeria i socials, Molts conclouen que sén les ppeces urbanes més sostenibles B. LALLLEI DEL SOL DE 1956 Amb la nova Llei de 1956 es canviava Corde establert tot i que no hi ha una relacié de substitucié directa de vells elements pels nous podriem dir que ‘quests sén ara * ELrogim del sol EL tragatviari ila zonifcaci. + Les narmes urbanistiques. + La delimitacé poligonal. + La reparcal lacié en ta base dels sistemes d'actuaci. La Llei del 5é derogava explicitament ies comissions d eixample Idisposicié transitiria tercera] amb la qual cosa Cadministracié publica es responsabilitzava de tat el procés d'execucié de les grans infraestructures o sistemes, que quedava al marge dels privat. rt olts s,amb Uitat per coblectia rginyeria sn les ha una evells rque dels eosa sabilzave fs grans squedava | | i ai, INA m,, SALLE UT C.LATRANSICIO URBANISTICA El pas d'un model a Ualtre no ha estat facil Les primeres reparcettacions han durat més de vint anys i el resulta dels primers anys d aplicacié de la nova legislacié sén projectes que estaven més pendents de redisiribuirsostees cada propietari dins la seva parcel la que no pas de canstrur apartacions ordenades signilicaives(Diagonal/Mitrel, ‘Amb el pas del temps i aprenentatge de la nova tecnica, per part de técnics propictars, els resultats han millrat De tota manera les conseqiiéncies del nou made! egislatiu han estat malt cevidents, amb fragmentaciones estranyes: Gedifiis, et D. ELS PLANS PARCIALS. Hem passat del model universal de creixerent amb cantinutat id extensié dels eixamples aun creixement teencat dels plans parcials, en paces de dimensié reduida, on la vsié urbana a estat practicamentinexistent, ion ha privat interés particular o local, preocupat per les questions reparceltateries, erin sobre el general, Sén comptats els plans parcials realment exemplars i en general han donat loc @ peces allades, mal relacionades amb (a resta de la ciutat. Toi ser la figura estrella, la més reglamentada. de la nova lel ide totes tes mocifcacions estatal autondmiques pasteriors i prevista per a ordenar el creixement urba, ol pla parcial realment ha esat un fracas escandalés, especalment pel caracter auténom, tat ila molt petits preséncia en els millors dels casos d'algun element de tragat general ue aportara unitat ala dversitat. La Uogica de cada pla parcial de cerear una ordenacié prépia, de contenir ol viari propi, de satister les cessions del 10% ‘espais lures ial tant per cent corresponent d'equipaments, ja la vegad satister amb una reparceblacis al conjunt de propietaris ha portat a un resultat com a conjunt molt decebedor per ata ciutat E. ELS PLANS ESPECIALS En parallel, durant aquests ays sha perflat una figura poc reglamentada per la legislacid, gairebé marginal i plansjament urbanistc, ha esdevingut luna figura cabdal: els plans especial, Els plans especials han estat les figures. Principals en ta refarma dels nuclis turbans, tant en la reforma dels centres i barris com en la transformacié de peces o recintes unitaris. Es en aquest darrer camp on les aportacions han estat molt significatves, Dins els dvorsos tipus de plans especials, i concretament dins el continu urba, un grup de projectes edicats a la transformacié de sectors 0 de recintes absolets ha encetat un cami molt singular, molt engrescador per a Curbanisme i Tarquitectura, i que ha capgirat el seu paper envers els plans parcals. E. PLANS “MOLT ESPECIALS” ‘Aquest grup de plans “molt especials’ ha cealitzat un conjunt d'aportacions. importants per a la ciutat: espais. urbans i equipaments colectius de 4gran valor, amb uns percentaiges malt superiors als dels plans parcial, ins 1 tot construts i cedits a ta ciutat en alguns casos. A més de 'aportacié elements pablics o col lectus també hhan aportat una excellent arquitectura ‘una bona urbanitzacié en la majoria ols casos, Tat aixd dns un mare malt ‘complex, amb una forta preséncia habitats, inddstriesialtres activtals, amb els corresponents edificis, 8 compensar. Hi ha una gran diferencia respecte dts plans parcials desenolupats, rormalment sabre terrenys Wiures edificis o acivtats. Es tracta de veritables projectes urbans de gran valor tant per la seva formutacié interna com per (a seva aportacié al procés de construccié de la ciutat, Quines sén les caracteristiques Faquesta aportacié? + En primer llc, la singularitat de emplagament, narmalment recintes | tengolits per la ciutat amb activitats “normalmentindustrials~ obsolete, lencara que també troborn casos de residdncia 0 poca vida socal, la qual cosa ha obligat a buscar respostes brilan + El campromis de Centorn, generan aportacions molt importants ’espais pera pares, places, equipaments i via fen un tant per eent molt més alt que ls plans parcials + El cardcter especilic de cad projecte noha permés opcions mimétiques com trobem en molts plans parcials, i aixd ha obligat afer una reflexié on profunditat que ee rellecteix en excellent ddocumentacié d aquest tipus de plans. + Sens dubte el ft de Ia seva dimensié reduida els ha fet més propers al concepte de projecte urba, on el ccompromis amb la civtat i arquitectura 5 mol fort, que no al de la repeticiS del ereixement No creiem que Uedificabilitat més alta dels Plans especials sobre els plans parcialsjustiiqui la major qualita Gaqyelis; més aviat seria un impediment haver d'encabir-hi més edificacié a més de la major sificultat en el seu desenwolupament atesa la forta preséncia i activitats i construccians a compensa cen el seu ambi 08-09 PLANS MOLT ESPECIALS UIT PLANS MOLT ESPECIAI Davant Veclosié d'aquesta figura en el dorrers anys, sembla oportt dedicat Vatencié que es mereix, fent una vealoraci critica del conjunt, pero també veient aportacié individual del conjun de casos seleccianats, veient la tecnica les propostes desenvolupades en cada ambit Dins Vamp ventall 6 opcions, ens hem centrat en aquells que tenen un att contingut residencial, a més de les Logiques actvitas terciries, que aperten un eonjunt d espais lures i equiparents cignficatius ala ciutat i que de vegades recuperen elements patrimonials per a Respondrien, per tant, a un tipus de Ciutat per La qual tots avui apostariem, Sthan seleccionat wit plans: + La Cova de Manresa, per la reordenacié fun fragment del bari antic de Manresa, ‘mantenint un vel edifci industrial + EL Clot de la Mel de Barcelona, per la translormacié d'una drea industrial entre (Eixample, un teisit suburba i un poligon de Barcelona + Lo Mina, per la transformacié d'un poligon residencial, a partir de princpi vies 0 d'urbanitat més enlld del del sobre et tipus residencia, a Sant Adria del Bests i Barcelona + Can Mula, per ta transformacié residencial i d'actvitats centrals d'un antic recinte industrial obsolet, a Malle dot Valles + LEixample de Mar, per la transformacié residencal,terciaria id’equipaments de antiga fabrica Pirelli a Vlanova i la Galt Vapor Gran, per la creacié d'un nou ne d'activitats i habitatge, recuperant part dels vellsedificis industrials, 2 Fbrica Nova, per la renovacié residencial terciaria al costat del centre histric de Manresa ila recuperacié patrimonial d'un edifii al recinte de [antiga Fabrica Bertrand i Serra + LAEG, per la transformaciéresidencial ita recuperacié patrimanial ¢edificis industrials de la fabrica AEG 2 Terrassa EL nivel de desenvolupament dels plans és molt divers. En trobem de totalment consiruts, cor el Clot de la Mel o Can Muld; en fase d'execuci, com (Eixample de Mer, la Mina oe! Vapor Gran; tot just inciant-se, com ta Cova; idaltres en fase d aprovacié definitva, com la Fabrica Nova o (AEG. Per tant el nivall de documentacié és diferent en cada ca! No shan inclés altres plans forca interessants perqué sén prou coneguts o divulgats a través dela literatura cespecialitzada o perqué no sajusten a ies caracterstiques de la seleccié, guts 6. CONTINGUT DELS PLANS. Els treballs es presenten en quatre apartats: ‘+ Emplacament i quadre de les dades basiques del pla + Sintesi del pla. “= Un recur o el dacument de la fase inlormacié, iagnosi criteris i objectius de planejament, o de Tavang 6e pla en els plans més antics. “Un resum o el document de Vvaprovaciédefinitva 0, si escau, de la darrera aprovaci Excepcionalment sincloven altres documents pel seu caracter singular ins el respect pla La docunentacié publicada ha estat aportada pels autors dels plans seguint ‘nes lnies comunes segons les nostres indicacions. En futures edicions es ppodr’ ampliar el nombre de casos també documentarl'evoluci futura dats projectes, especialment aquells, {que es traben al comengament de la materalitzacié, Es remarcable el paper de professor tuniverstari de gran part dels autors, cosa que demastra una molt bona sintonia entre teria practica, entre ensenyarnent i exercici professional, Ets responsables de fedicié voldriem agrair especialment a [Escola Sert del CCOAC interés pets materials tajut rebut, molt especialment als autors dels plans especial, la bona lies 'innovacié i imaginacié en el camp de Curbanisme i Tarquitectura que ens han donat 1. URBANISME, PLANEJAMENT | ARQUITECTURA ‘A. ELS PLANS I LA URBANISTICA El planejament és una practica recent, ccomplera, de construir i renovar citats. La practica sha estés també al territori per dues raons: pel valor singular del territorio perqué molts ides de fo molts anys creuen que només a escala territorial es poden resoldre alguns dots principals problemes de les, ostres ci Les ciutats shan construit des dels origens de la nostra civilitzacié i és rara la cilitzacié que no sha basat en la fundacié de ciutats 0 assentaments com a mecanisme de colonitzacié, estructuracié, de domin territorial de subsistencia del sistema, ‘én nombrasas els autors grees, romans, catalans, etc. que fan referencia a criteris dversos per a la construccié e les ciutats: Vitrubi, Scamozzi ee. Tot i aquesta tradicié mittendria no és fins el segle XIX quan la disciptina de la Urbanistica comenca a fonamentar-se cam a ciéncia. Una cosa és construir Ciutat i una altra,planejar-ne. Els treballs capdavanters dlldefons Cerda i tot un conjunt de tractats frances ‘alemarys comencen a constituir un corpus tetric i practic forca important 3 la segona reitat del segle XIK ‘comengament del segle XX 5, anglesos i sabretot Altres ciencies socials també miraran cap a la ciutat i aquesta es convertira en lloc d'analis, estudi i critica des de ‘molts observatoris diversos La cutat, per analogia amb la medicina, ‘es veura com un cos malatt que sha de ssotmetre a un procés de diagnost i cura. La paraula“diagnosi" eneara forma part del lexi urbanistic actual en el camp dol planejamemt, La classe paltica, alertads des de tan diverses mirades, impulsara un creixement i una reforma ordenada de les nostres civtats 3 través d'uns documents anomenats plans d'ordenacié urbana, Pizas com Holanda al 1901 (Woningwet, Lei de la casal i Anglaterra et 1909 Town Planning Act) son exemples de tota uns nova manera de fer ciutat que s'anomenata planejament. El planejament urbanistic es convertira fen una prctca que afegira ala discplina de la urbanistica, com a element de base, tn conjunt 'aportacions de caracter infraestructural, social, econéenc,juriic, processal i ambiental, entre daltres. Tot aixd obrira un ampli debat sobre ta interdisciplinarietat dl planojament urbanistc, ‘Amb la practice incipient de planejament Sinica un procéslegslativ i administra 1. El proc 0 legistatiy culminara ‘amb lleis durbanisme que establiran la necessitat de redactar plans de dverses scales per a les ciutas il teritor Curiasament, o no tan curiosament, la recessitat dordenar urbanisticament les rostres ciutats fa pensar en la necessitat ordenar el teritori: “des de la nacié fins un petit sector ura", essentaixi {que sn abjectes ben diferents i que requereixen aproximacions diverses. A (Estat espanyal la Ley del suelo de 1956 és ta primera ili on es regula et planejament urbanistc. Fin aleshores les leis sobre extensié de ciutats Planos geométricos de de 1847, ies Leyes de ensanche, 3 partir de 1844), tat i que eren uns bons 19 regular el creixement lineaciones, instruments de les ciutats i més deficients per 2 regular la reforma urbana, no es poden Considerar com a instruments de Planejament en la seva concepcié actual pel fet que només tenien en comple guns aspectes econmics ino una visi processual de la construccié urbana, Tot ies manc aquestes lleis shan derivat formes interessants que les es, en malts casas, urbanes molt m dels plans urbanisties més moderns La innotaora Lleida st de 1956 es revise amb profunditat el 1975, ino és fins @ 1978 quan surten reglaments de planejament, gests dsciptina urbanistica Es en aquest mament quan podem dir que el corpus legislatu del planejament és complet i preci per primer cop. Poder dir que el planejament urbanistic 6 una discipina extraordinariament recent i per tant, de curt recorregut per a poder fer-ne una lectura amplia, amb perspectiva temporal i amb gran profunditat i rigor sobre el seu desenvolupament i resultat com 3 técnica dintervencié moderna a la cia. Tot i aix® podem apuntar-ne alguns teets caracteris + El minim desenvolupament del planejament d'escala territorial, amb 10-11 PLANS MOLT ESPECIALS poques aportacions + Et paper irrelevant del planejament sectorial al qual també fa referencia ta legistacié. + La congolidacié del planejament municipal, especialment pet que fa referéneia als nuclis urbans. + La generalitzaci d'un nau concepte de planejament, el del sector 0 fragment @escala reduida, ant pel que fa al creixement, els plans parcials, com per ala reforma, els plans especials, “+ Laparicié d'un nou elernent ntment equitatiu, per tambeé fore retardador dal pr és: la reparceblacié el sal + Lestraordindria lentitud de tot el pracés de planejament: la redacci6 Iramiaci,aprovacié i execucié dels plans, si més no en el nostre esta. + Una critica continua que denuncis resoldre incapacitat del planejament amb eficiéncia els prablemes urbans {que veu en la normativa un fre contra la creativitat arquitectenica + La critica també ha estat undnime als processos quan els desenvolupaments Urbanistics shan real previ El cas de marginals d'autoconstruccié o el cas at sen planejam: dels docks de Londres en sén una clara referencia, B. ELS PLANS URBANISTICS, AVUL La compleritat actual dels plans urbanistics, que fa del seu trim gairebé una carrera obstacles, els converteix fen un loc de trobada de diverses disciplines: hi ha arquitectes,e feconomistes, socithegs, advocats, bidlegs, ambientélegs, palitics... Tot feconeixent les aportacions des de les diverses disciplines ester a punt ‘oblidar el motiy principal pel qual es redacten: millorar la qualitat de vida de la poblacié. Els vellscriteris grecs per triar emplagament per a I ciutats en sin un claf exemple: defense, agricultura i salubritat, shan implementar 0 renovar, per’ no oblidar En aquests moments sembla que els plans es justifiquin per raons mediambientals, de sostenibilita ecandmiques 0 pel repartiment equtatiy benefcis. Tat que aquests de carregues i elements sén fonamentals avut dia, no sén [element principal dels plans, ri de bon tras. De fet, els grans exemples de la urbanistica sén molt anteriors 2 {aparicé de la majoria de les cincies social pr tant, anterior al planejament ©. EARQUITECTE | EL PLANEJAMENT avant d'aquesta allau de professionals, ‘qin paper ha de fer Carquitecte? + En primer tlc, revindicar te forma Urbana, amb els diferents elements, com alloc on es produeixen les retacions 3s, Lespal urba és el tloc més ciutadans important en la trobada carrers, places, pares galeries. + En sagon lo, recuperar fart de construirciutat, que no &s present en molts plans actuals, Es tracta d'una activitat de cardcterfisic + En tercer lla, reivindicar Tordenacis fisca ‘de les acivitats com a instrument ordenacié de la forma urbana i anticipaci iverificacié de la seva ec + En quart lloc, fer palesa la capacitat de sintesi de Carquitecte en et planejament urba pluridiscplinar. + En darrer llc, revindicar Catribuci6 legal de la redaccié de plans quasi en cexclusintat,juntament am els enginyers de camins, en la legislacié actual D. ELS ELEMENTS DEL DEBAT URBANISTIC | ARQUITECTONIC ‘Quins sén els elements centrals en actual debat urbanistic i arqutectinic? + Emfasi en la defensa dels elements de caracter public social: el var, el transport, els espais ol projecte Uiures, el collectives, Chabitaige social, per davant dels elements de cardcter privat no cablectius equipaments, les dotacions ‘yers + Ls rehabilitacié dels elements de cardcter patrimonial: espais urbane, edificis elements significatius i + Una bona ordenacié de Varquitectura les activitats collectives i privades. + Unbon projecte dels elements urbanitzacié de Fespai pdblic + Una especial ate ials serveis urbans, 2. EL PROJECTE 'A. LA CULTURA DEL PROJECTE En el debat actual de la ciutat el territontrobem alguns trets comuns. Per un costat, el caracter globalitzat Gel projecte. que respon a una clara internacionalitzacié de Vencarrec i dela resposla, que s aborda amb una rolativs repeticié de solucions dins de contestos i culturls targa dversos i Els projects proposats per citats i astiques tonen el mate contingit t forma queen nets mesiterans Serbia com si ens trabéssim din una i ercerao quarta arquitectura i internacional on et model prva sobre Un altre aspe: contingut tematic de les propo Ens trobem amb un ear comé uni at, flexibilt sal: ecologia, de sostenibilitat, conectivitat dels espais ures, ete. que permet entendre que tot projecte que contingui aquests principis €s un bon projecte Es evident que contenir aquest principis no és suficient per a realitzar tuna bona proposta. Cal una cultura del projecte urba, del llc del territori Un ban exemple de la insuficiéneia del métode é la propasta que fa el nastre admirat lan McHarg en la construccié de Woodlands als afores de Houston. smagnific contra del sistema hidric i el 1 aprofitament paisatglstic ambiental no és suficiont pera dotar et suburb o fat jardi d'un qualital antropolgica aque al faci diferent daltres suburbis No té espais de qualitat urbana, Té més dde Milton Keynes, fa darrera neve town anglesa, que de comunitat urbana, law coneisement malt precis de les condicions dl loc i dels elements de la proposta. No pot ser que els espats verds de les ciulats siguin els espais Uiures al voltant dels cursos fuvias © de les infraestructuras, amb excusa ura del projecte passa per un de la seva capacital de connector ambiental 0 corredor ecolagic. Hem ‘Fanar malt mes enllas namés amb quests criteris no hi ha espai urba. ‘sense espai urba no hi ha clutat ‘Que no ens intentin seduir: sempre serd millor la rambla de Catalunya de Barcelona que la riera d'en Malla plera de canyesi fang a bell mig de {Example ‘Amb aixb no volem dir que calgui cobrir les rieres: de vegades sii de vegades Mes ena dat que es pugui deduir sobre al tema dels cursos de Caigua, que és important erties del projecte, com pade els espais de transicié entre teat resoldre els punts entre nuclis, els punts de connexié amb sistema via, Estem davant una ‘manera equivocads d abordar les questions basiques de Fordenacié urbana iteritorial, Herm de passar de les idees, de les estratagies als projectes ben plantejats ben resol, Per la primera part molta gent de diversa formacié és capag é’apertar idees 0 propostes. Ara bé, per danar tunes bones respostes, només hia un (grup molt recut de professionals dedicats a Corden bone formacié i coneiserents sobre els espais dela civtat iol teritri Es produeix en aquests moments una clara divisié entre aquells que es rmouen en et mén de les ies i les strategies i aquells que sén capagos de donar forma als projectes. En aquest sentit, és important entendre que el debat marfologic té encara un paper molt relevant davant de qui et dna per mort avu EL debat morfolagic ny Sle de confondre amb un estudi d historia evolutiva. La lectura morfalogica de la ciutati el termitori ens aporta una lectura estructural jens déna un coneixement ‘molt precis dels principals elements de suport de les activitats: el relleu jel sd les infraestructures i els sistomes, iet parcettarii Ceifieacié, que actuen com tun element de sintes! social BEL FRAGMENT URBA COM A AMBIT DE PROJECTE Un dets teres actualitat en la projectacié urbanistica és el de Cambit de projecte, que s'acostuma a confondre amb Cescala del projecte. Davant det acter omnicomprensiu del plangjament general o al caracter ta ‘et pla parcial, el projecte del fragment urb desenvolupat a través del pla especial presenta punts dinteés. Es una figura molt més immediata que la del pla general, que es eealitza molt de tani en tant, El projec del fragrnent de ciutat ha de resoldre imperativament tant la seva insercié urbana com el propi programa intern questa capacitat de produir-se en {qualsevol moment i en qualsevol lc, independentment dela seva previsié o no per al planejament superior, el fa ‘molt més adequat a la realitat det moment, tant pel que faa la situacid Luranistica i socal concreta, com pel que faa la demanda especifica # activitat. Tot iCinterés del fragment com a dmbit de projecte her de dir que en la nostra copinié el projecte del fragment ha tingut dos vessants molt dverses. El primer és ef del prajecte d'extensié Urbana normalment anomenat pla parcial. En aquest cas el resulat és, hormalment, matt decebedor. Aquesta ‘sie limitada del projecte ha convertit ‘cl pla parcial en un project limitat en tots els sentits,istha convert en unes speracions intravertides que poc ‘porten ala ciutat en una visié oberta i de futur En aquest sentit les limitacions legals sabre la densitat ola mida de les cessions tampoc no han 42:12 PLANS MOLT ESPECIALS afavorit el desenvolupament de formes turbanes més denses, més vives | fadients per a futures activitats central. El pla parcial en general ha creat ssuburbis ino peces urbanes central. La segona és el calaix de sastre déls plans especials que sin, en general, Speracions de relorma interior. Tot | aque es tracta de figures que també Serveixen per fer petits “plans generals de bacrs” la reaitat és que han estat molt importants en [a transtormacié de peces urbanes reduldes, obsoletes, fespecialment de transformacié ‘antigues industries, per’ també daltres usos. En general el caracter reduit dets plans tespecials, de menor superficie que la dels plans parcials, sovint en posicions ‘molt centrals, de fort compromis am la ciutat, i sota uns parametres ‘urbanistics, quan r°hi ha, molt menys rigids que els corresponents als plans parcials, han fet que aquesta figura fportés un conjunt de realitzacions forga significatives. Valgui com a exemple la diferencia S edificabilitat o densitat entre plans parcials i plans especials per 2 treure aquest possible caracter urbd entre daltrescriteris Si ens referim als plans parcial le lel aadmetia un maxim de 75 hab/ha, perd si fagafem un sector de reforma deliitat de antiga Corporacié Metropolitana podriem arribar a 120 hab/ha isi el Fector shagués de delimitar es podria Srribarra més de 200 hab/ha, a cOpia S'acumular edificabilitats zonals.| 6s més, les cessians en els plans especials de reforma no han estat tan determinants omen els plans parcials. En alguns plans especial, per la manca de stl, Sha donat el cas de cei stl per @ espai vial sostre construt per a equipament en loc de sth per a equipaments, El deservolupament urbanistie de Barcelona, a través de plans de fragments, dins el paraigua del PGM, ha estat un cas digne destudi EL PEM hha actuat com a element de control de {ediicablitat i dels estandards d espais Utiures i equipaments, el pla especial ha resott les qUestions estructurals i ordenacié formal El cas de Cilla Diagonal ns un bon exemple L'ESCALA DEL PROJECTE El debat real de Fescala del projecte hha quedatforga resolt en el métode ‘explicat per Joan Busquets en et libre Pia de vies de Barcelona, Noes tracta d'actuar a una escate ‘conerela siné d'actuartransescalarment 4 ta cutat: mirant la insercié de vials tspas livres‘ dotacions en la trama Urbane de la ciutat i ala vegada, desenvolupant un projecte innovador flescata de Carquitectura dels tedifics i dels espais urbans del barr 0 fragenent. EL PROJECTE URBA La dirmensié del pla especial és (Cadequada per ala rellexid entre els tlements dal pla urbanistic et projecte Aquesta qUesté ha estat tlarament definida en el debat det projecte urbd dels anys vuitanta | fencara té una gran vigencia, at Els aspectes més signifcatius é aquest tipus de projecte es recullen en ols rnmeros 51 4 dela revista UR, molt coneretament, en Larticle de Manuel de SSol8-Morales “La segunda historia del proyecto urbana” que es poden Feinterpretar ai + Escala abordable, tant pel projecte com per la gestié, En general no sobrepassen 12 ha, Permet abordar temes de ciutal sense estar vinculat a tuna cascada de planejament, Es paden afrontar en un temps curt (de 5 3 19 anys), Tenen una forta component fisica, de Carquitectura i els espais liures, en compromis amb ol pla + La transescalaritat de les propostes. Les epcions de gran escala es verifiquen en Cambit del test urba Rondes, carter Tarragona... Les ‘opcians de petita escala es verifiquen a (escala de la ciutat: Diagonal- Poblenou, obertura i parc central. + La importancia de la reforma urbana en relacié amb els nous. + Laportacié del projecte a la ciutat avingudes, places, pares. + Mescla dactivitats, Tt | que la mescla @actitats és desjable, ni ha de molt cespecialitzades: residencials, d'activtats centrals, terciaris. * La inicativa publica, municipal, dels projects. * La transcendéncia del sistema

    You might also like