Benvinguts

al valencià!
Una presentació de la nostra llengua
a la comunitat llatinoamericana
que viu al País Valencià.
Sumari
La gent llatinoamericana i el País Valencià 02
El valencià o català, una llengua romànica 04
El valencià, una llengua de l’Estat Espanyol 05
Uns apunts legals en relació amb el valencià 05
El valencià o català, llengua de milions d’europeus 06
El valencià, un idioma ple de vitalitat 08
Sabies que...? Algunes curiositats sobre el castellà i el valencià 09
El valencià, una llengua d’oportunitats 10
Aprén el valencià amb l’Apparellat 16
On puc aprendre valencià? 17

1
 La gent llatinoamericana
i el País Valencià
La relació entre les societats dels pa sos llatinoamericans i el País Valenci ha sigut molt estreta en Per altra part, els cognoms valencians i catalans abunden entre
l’època moderna i contemporània. Així, per exemple, des de mitjan segle XVIII, des del 1763, es va els qui van lluitar per la independència dels països americans,
autoritzar el port d’Alacant a comerciar amb els ports americans. des de l’uruguai Artigas, fins al cub osé Martí, fill de
valencians, passant pels veneçolans Sardà, Picornell i Gual, el
Durant el segle XIX i primera part del segle XX van ser moltes les persones del País Valencià que van
xilé Prat, el peru Grau i els argentins Larrea, Matheu i Cuy s.
emigrar cap a Amèrica, principalment cap a països com l’Argentina.
Durant l’última dècada, des del 2008 fins ara, als
Als anys de la guerra civil espanyola (1936- 1939) es va produir una gran onada d’emigració cap a
municipis valencians més dependents del sector de
Amèrica. El 1939, Mèxic, ile i Argentina van obrir les portes als refugiats espanyols, i la major part
la construcció es va incrementar l’atur, especialment
de repúbliques també van acollir refugiats de la guerra civil, encara que amb restriccions.
entre la població immigrant. Fins a l’any 2014, un
L’emigració de gent valenciana cap a Amèrica dels darrers vint anys està formada principalment total de 2.459 treballadors d’origen llatinoamericà,
per tècnics i professionals. I de vegades no és pròpiament emigració sinó un trasllat temporal per a que s’havien establit al País Valenci , van retornar
exercir una activitat professional. majorit riament a Equador, Colòmbia i Perú.
En general, a l’Estat espanyol, més de 27.100
treballadors llatinoamericans han tornat als seus
pa sos d’origen, des del 2008 i fins al 2014. Al segle
XXI la integració de persones llatinoamericanes en la
societat valenciana és un camí obert.
El cristianisme ha sigut hegemònic als diversos
països d’Amèrica Llatina des del segle XVI.
Actualment és el fonament d’un bon nombre de
tradicions i celebracions festives, que presenten
característiques concretes en cada país. Podem
trobar molts paral·lelismes entre la cultura
llatinoamericana i la valenciana en les tradicions
d’arrel cristiana, com la festa de Tots Sants, el Nadal i la
Pasqua.
Entre els pa sos d’Amèrica Llatina i el País Valenci hi
ha hagut un intercanvi laboral i d’il lusions i vivències de
milers de persones que han treballat pel bé comú, per la
bona fama i el benefici dels nostres pa sos.

2 3
 El valencià o català,
una llengua romànica
El valencià, també conegut com a català, va nàixer fa més de mil anys. És una llengua romànica, és
a dir, forma part del conjunt de llengües que provenen del llatí.
El conjunt de llengües rom niques est format, a part del valenci , per llengües com l’espanyol
o castellà, el portuguès, el francès i l’italià, entre d’altres. Igual com la llengua parlada a
Llatinoamèrica és coneguda indistintament com a espanyol o castellà, el mateix passa amb les
denominacions valencià i català, dos noms per a una única llengua.
Com que estes llengües tenen el mateix origen tenen coincidències i similituds. Això fa que moltes
vegades els parlants d’estes llengües es puguen entendre entre ells, i també que els siga més f cil
aprendre un nou idioma del mateix grup lingüístic.
Aprendre valenci , doncs, facilita l’aprenentatge d’altres llengües pròximes, com ara el castell o
espanyol o el francés.
El valencià,
una llengua de l’Estat Espanyol
La major part de la població que parla la llengua catalana viu a l’Estat espanyol. Quasi el 30% dels
ciutadans de l’Estat viuen en territoris on el catal és llengua oficial.
La Constitució espanyola reconeix el plurilingüisme de l’Estat i, en conseqüència, disposa que
la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural que ser objecte
d’especial respecte i protecció».
Uns apunts legals
en relació amb el valencià
El valenci és la llengua pròpia del País Valenci i hi és oficial, juntament amb el castell . La llei
estableix que totes les persones tenen el dret d’utilitzar el valencià a tots els nivells de la vida
pública.
A Andorra el catal és l’única llengua oficial. A Catalunya i a les Illes Balears és també l’única llengua
pròpia i és igualment oficial, mentre que a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el
català gaudeix de diferents graus de reconeixement.

Llet Orella Flor

Català Català Català
Leite relha Flor
Portuguès Portuguès Portuguès
Lait Oreille Fleur
Francès Francès Francès
Leche Oreja Flor
Castell Castell Castell
Latte recchio Fiore
Italià Italià Italià

4 5
 El valencià o català,
llengua de milions d’europeus
El valenci , la llengua catalana, es parla en una rea geogr fica de 68.000 km2. Perquè ho pugues
comparar, es tracta d’una extensió de terreny molt més gran que països europeus com Suïssa,
Bèlgica i els Pa sos Baixos, i similar a la República d’Irlanda. En l’espai geogr fic que ocupa el catal
hi viuen més de 14 milions de persones. D’aquestes, uns 13 milions l’entenen i uns 9,7 milions el
poden parlar. Actualment aquesta àrea està dividida en set territoris, que es distribueixen en quatre
estats europeus:

• Espanya: es parla al País Valenci , a Catalunya, a les Illes Balears (on també és conegut com
a mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer), a la Franja de Ponent (Aragó) i a la comarca
murciana del Carxe.
• Andorra.
• Fran a: a la Catalunya del Nord.
• Itàlia: a l’Alguer (Sardenya).
Per la seva demografia, el catal és la novena llengua de la Unió Europea. El nombre de persones
que el parlen és superior o equiparable al de les que parlen danès, suec, grec o portuguès a Europa. Catalunya
La Unió Europea té com un dels principis fundacionals el respecte per la diversitat lingüística. Andorra del Nord
(França)
L’estima envers aquesta diversitat és, doncs, un dels valors b sics que la defineixen.

Proporció i nombre total de persones que entenen i/o parlen el català

Catalunya L'Alguer
Territori Població Població que entén el català Estimació del nombre de parlants (Sardenya,
Itàlia)
Catalunya 7.496.276 7.091.477 (94,60%) 6.027.006 (80,40%)

País Valencià 4.941.509 4.388.060 (88,80%) 2.529.064 (51,18%)

Franja
Illes Balears 1.115.999 1.080.287 (96,80%) 898.379 (80,50%) de Ponent
(Aragó)
La Franja 46.360 43.625 (94,10%) 37.181 (80,20%)

Catalunya del Nord 465.467 283.935 (61,00%) 164.775 (35,40%)

País Illes
L’Alguer 43.945 38.759 (88,20%) 22.192 (50,50%) Valencià Balears
Andorra 74.794 71.802 (96,00%) 59.012 (78,90%)

Residents al domini lingüístic 14.184.350 12.997.945 (91,64%) 9.737.610 (68,65%)

El Carxe
Residents a l’estranger 458.402 402.128 (87,72%) 311.359 (67,92%) (Múrcia)
TOTAL DE PARLANTS 13.400.074 10.048.969

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró amb data de 01/01/2017 (a l’Alguer, 30/06/2017, i residents a
l’estranger, 01/01/2018) i els percentatges de les darreres enquestes sociolingüístiques de referència.

6 7
 El valencià,
un idioma ple de vitalitat
De les 6.000 llengües que hi ha al món, el valenci es troba aproximadament entre les 70 primeres
quant al nombre de parlants. Per demografia, estatus jurídic, presència en els mitjans de
comunicació, situació sociolingüística, vitalitat liter ria i equipament lingüístic, en cap cas pot dir-
se el valencià que siga una llengua minoritària.
El valenci ha estat, en relació amb les llengües oficials de la Unió Europea, una llengua pionera en
molts aspectes. Va ser de les primeres en què es va fer ciència i filosofia, i disposa d’una normativa
oficial fonamentada en Les Normes de Castelló (1932). Es tracta, doncs, d’un idioma plenament
codificat i normativitzat, amb un total consens acadèmic. La institució normativa de la nostra
llengua pròpia és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
La nostra llengua compta amb textos escrits i literaris, ininterrompudament, des del segle II dC.
Actualment hi ha més de 1.200 autors que escriuen en valenci i cada any es publiquen vora 10.000
títols. El valencià també és la desena llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial. A la xarxa
ocupa, segons dades recents, el 8é lloc en penetració, per davant d’altres llengües com el francés,
l’italià, l’alemany o el castellà.
Sabies que...? Algunes curiositats
sobre el castellà i el valencià
L’Amèrica Llatina està formada per 20 estats independents i diverses dependències polítiques.
Les principals llengües de l’Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castell (més de
300 milions de parlants) i el portugués (185 milions de parlants), ambdues amb reconeixement
d’oficialitat als estats on es parlen. A més, el crioll haiti és oficial a aití (amb gairebé 8 milions de
parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní al Paraguai (on és oficial) i
en parts de Bolívia i l’Argentina (amb 6 milions de parlants), i l’aimara (amb 2 milions de parlants).
Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d’aquestes,
però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de
Colòmbia, Equador i Vene uela.
Unes altres llengües europees es parlen en els centres urbans o comunitats a llades, llengües que
hi van ser portades pels immigrants dels segles I i , principalment a l’Argentina, el Brasil, Mèxic,
Uruguai, Veneçuela i Xile.
Sabies que el castell té moltes paraules d’origen catal ? La RAE
reconeix unes 350 paraules en castellà provinents del valencià, és a
dir del català.

El castellà va manllevar del

valencià paraules com:
Foraster Forastero
Paper Papel
Granel Granel
Flassada Frazada
Cantimplora Cantimplora
Capicua Capicua
Feina/Faena Faena
Menjar Manjar
Guaita Aguaitar
Allioli Alioli
Botifarra Butifarra
Enyorar Añorar

8 9
 El valencià, una llengua
d’oportunitats
Aprendre valencià és
una font d’avantatges.
Comprova-ho amb els
següents exemples:

Et pot ajudar a millorar laboralment. Et servirà per a estudiar o per a ajudar

Amb el valencià pots accedir a faenes en què és necessari parlar-lo i els teus fills a l’escola.
entendre’l. Si tens un negoci propi, saber valencià et permetrà donar El valenci és la llengua normalment emprada com a vehicular i
un millor servei als clients, perquè aquests valoren molt el fet de poder d’aprenentatge en l’ensenyament. Per això, és utilitzada a les escoles,
ser atesos en la seua llengua. als instituts i a les universitats.

10 11
 El necessites per a obrir un negoci.
La clientela té dret a usar el valencià en un comerç. Fer servir el
valencià als cartells d’un establiment i en la informació comercial
són signes de atenció al públic i d’integració en la societat.
L’ús del valencià pot fer decidir molta gent a comprar en un comerç.
La població sentir que el comer est identificat amb el territori,
amb la cultura pròpia dels valencians i amb els productes de la terra.
12
Et facilita la relació amb les administracions públiques.
El valenci és llengua oficial al País Valenci , i totes les administracions
públiques tenen l’obligació d’atendre a les persones en qualsevol
de les llengües oficials del territori. A més, en bona part de les
comarques valencianes, el valencià és la llengua majoritària entre els
seus habitants. Per tant, parlar en la nostra llengua forma part de la
normalitat i quotidianitat de bona part del poble valencià.
13
 Et permet ampliar la xarxa d’amistats i de
relacions socials.
El valencià és una bona eina de promoció social, perquè t’ajuda a
connectar amb més gent i a conéixer i entendre el lloc on vius. La gent
valora molt que parles la llengua, i et guanyaràs la seua simpatia si així
ho fas.
14
Et serà útil per accedir a recursos i a servicis diversos.
Amb el valencià tens accés a qualsevol tipus d’informació i, per tant, et
pots assabentar de tot allò que passa o es fa al teu municipi (premsa
local i comarcal, ofertes de feina, participació en la vida associativa
valenciana...).
15
 El valencià, llengua comuna
cià, llengua comuna El valenciano, lengua común
El valencià, llengua comuna
16
El valencià, llengua comuna
El valenciano, lengua común
El valenciano, lengua común
On puc aprendre valencià?
Servei de Promoció lingüística
Universitat de València
Carrer del Serpis, 29, Edifici Beatriu Civera, 2a
planta
46022 València
Tel. 963 937 160 - spl@uv.es
Servei de Promoció i Normalització lingüística
de la Universitat Politècnica de València
Camí de Vera, s/n
46022 València
Tel. 963 877 000 - spnl@upv.es
El valencià, llengua comuna
El valenciano lengua común
Servei de Llengües i Terminologia.
Universitat Jaume I
Edifici de Rectorat i Serveis Centrals.
12071 Castelló de la Plana
Tel. 964 728 881 - infoslt@uji.es
Laboratori d’Idiomes
Universitas Miguel Hernández
Edifici Quòrum I
Avinguda de la Universitat d’Elx, s/n
03202 Elx
Tel. 965 454 567 - info idiomasumh.es
Servei de Promoció del Valencià
Universitat d’Alacant
Carretera Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig – Alacant
Tel. 965 903 400
17
@Plataforma per la Llengua País Valencià
Dipòsit legal: V-2016-2019
València, abril del 2019

Amb la col·laboració de:

Texts: Plataforma per la Llengua.

Disseny gr fic i il lustracions: Estudi Muto
Impressió: Grafisan (València)
¡Bienvenidos
al valenciano!
Una presentación de nuestra
lengua a la comunidad
latinoamericana del País Valenciano
Sumario
La gente latinoamericana y el País Valenciano 02
El valenciano o catalán, una lengua románica 04
El valenciano, una lengua del estado español 05
Unos apuntes legales sobre el valenciano 05
El valenciano o catalán, lengua de millones de europeos 06
El valenciano, un idioma lleno de vitalidad 08
¿Sabías que ...? Algunas curiosidades sobre el castellano y el valenciano 09
El valenciano, una lengua de oportunidades 10
Aprende el valenciano con Apparellat 16
¿Dónde puedo aprender el valenciano? 17

1
 La gente latinoamericana
y el País Valenciano
La relación entre las sociedades de los países latinoamericanos y el País Valenciano ha sido muy
estrecha en las épocas moderna y contemporánea. Así, por ejemplo, ya en 1763, a mediados del
siglo xviii, el puerto de Alacant (Alicante) recibió autorización para a comerciar con los puertos
americanos.
Durante el siglo xix y la primera parte del xx fueron muchas las personas del País Valenciano que
emigraron hacia América, principalmente hacia países como Argentina.
En los años de la guerra civil española (1936-1939) se produjo una gran oleada migratoria hacia
América. En 1939, México, Chile y Argentina acogieron refugiados de la guerra civil española, y
también lo hicieron la mayor parte de repúblicas americanas, aunque con restricciones.
La emigración de gente valenciana hacia América en los últimos veinte años está formada
principalmente por técnicos y profesionales. A veces no se trata tanto de emigración, como de un
traslado temporal para ejercer una actividad profesional.
2 3
Por otra parte, los apellidos valencianos y catalanes abundan
entre los que lucharon por la independencia de los países
americanos, desde el uruguayo Artigas hasta el cubano José
Martí, hijo de valencianos, pasando por los venezolanos
Sardá, Picornell y Gual, el chileno Prat, el peruano Grau y los
argentinos Larrea, Matheu y Cuyás.
Durante la última década -desde 2008 hasta hoy-
, el paro laboral se ha ido incrementando en los
municipios valencianos más dependientes del sector
de la construcción, sobre todo entre la población
inmigrante. Hasta el año 2014, un total de 2.459
trabajadores de origen latinoamericano que se
habían establecido en el País Valenciano regresaron,
mayoritariamente a Ecuador, Colombia y Perú. En
general, entre 2008 y 2014 han vuelto a sus países de
origen más de 27.100 trabajadores latinoamericanos
que se habían establecido en el Estado español.
En el siglo xxi la integración de personas
latinoamericanas en la realidad valenciana es un
camino abierto.
El cristianismo ha sido la religión hegemónica en los
diversos países de América Latina desde el siglo xvi y
está en la base de un gran número de las tradiciones y
festividades que se celebran hoy en día y que presentan
características propias en cada país. Podemos encontrar
muchos paralelismos entre la cultura latinoamericana
y la valenciana en tradiciones de raíz cristiana, como la
fiesta de Todos los Santos, la Navidad y la Pascua.
Entre los diversos países de América Latina y el País
Valenciano ha habido un intercambio de trabajo, ilusiones y
vivencias de millares de personas que han trabajado el bien
común, por la buena fama y el beneficio de nuestros países.
 El valenciano o catalán, El valenciano,
una lengua románica una lengua del Estado español
El valenciano, también conocido con el nombre de catalán, nació hace más de mil años. La mayor parte de la población que habla valenciano o catalán, dos nombres para un mismo
Es una lengua románica, es decir, forma parte del conjunto de lenguas que provienen del latín. idioma, vive en el Estado español. Casi el 30 % de la ciutadanía de España vive en territorios donde
el catalán o valenciano es lengua oficial.
El conjunto de lenguas románicas en que se integra el valenciano está formado por lenguas como
el español o castellano, el portugués, el francés o el italiano, entre otras. Y así como la lengua que La Constitución española reconoce el plurilingüismo del Estado y dispone, en consecuencia, que
se habla en Latinoamérica se conoce con los nombres español o castellano, indistintamente, «la riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas es un patrimonio cultural que será objeto de
lo mismo sucede con las denominaciones valenciano y catalán, son dos nombres para referirse especial respeto y protección».
a una única lengua.
Al tener el mismo origen, entre las lenguas románicas se dan grandes coincidencias y similitudes,
de modo que los hablantes de lenguas románicas distintas a menudo pueden entenderse entre
ellos, y también les resulta más fácil aprender otro idioma del mismo grupo lingüístico. Unos apuntes legales
Así, aprender valenciano facilita el aprendizaje de otras lenguas próximas, tales como el italiano sobre el valenciano
y el francés.

El valenciano es la lengua propia del País Valenciano (también llamado Comunidad Valenciana) y
es una lengua oficial, juntamente con el castellano. La ley establece que todas las personas tienen
derecho a utilizar el valenciano en todos los ámbitos de la vida pública.
El valenciano o catalán es la única lengua oficial de Andorra. También es la única lengua propia
de Cataluña y las Islas Baleares, donde es asimismo lengua oficial, mientras que en la Franja de
Poniente (en Aragón), en la Cataluña del Norte o Rosellón (en Francia), y en Alguer (en Cerdeña)
el catalán goza de diversos grados de reconocimiento.

Llet Orella Flor

Valenciano Valenciano Valenciano
Leite Orelha Flor
Portugués Portugués Portugués
Lait Oreille Fleur
Francés Francés Francés
Leche Oreja Flor
Castellano Castellano Castellano
Latte Orecchio Fiore
Italiano Italiano Italiano

4 5
 El valenciano o catalán,
una lengua de millones de europeos
El valenciano, la lengua catalana, se habla en una área geográfica de 68.000 km2. Por establecer una
comparación, se trata de una extensión de terreno mucho mayor que la que tienen algunos países
europeos, como Suiza, Belgica o los Países Bajos, y similar a la de la República de Irlanda. En el
espacio geográfico que ocupa el catalán viven más de 14 millones de personas. Unos 13 millones
de estas lo entienden y unos 9,7 millones lo pueden hablar. Actualmente esta área está dividida en
siete territorios, que se distribuyen entre cuatro estados europeos:

• España: se habla en el País Valenciano, en Cataluña, en las Islas Baleares (donde también es
conocido como mallorquín, menorquín, ibicenco o formenterero), en la Franja de Poniente
(Aragón) y en la comarca murciana del Carche.
• Andorra.
• Francia: en la Cataluña del Norte.
• Italia: en l’Alguer (Cerdeña).
El valenciano es, por su demografía, la novena lengua de la Unión Europea. El número de personas
que lo hablan es superior o equiparable al de los que hablan danés, sueco, griego o portugués en Cataluña
Europa. La Unión Europea tiene como uno de sus principios fundacionales el respeto a la diversidad Andorra del Norte
(Francia)
lingüística. La estima a esta diversidad es, por tanto, uno de los valores básicos que la definen.

Proporción y número total de personas que entienden y / o hablan el valenciano

Cataluña Alguer
Población que Estimación del (Cerdeña,
Territorio Población entiende el valenciano número de hablantes Italia)
Cataluña 7.496.276 7.091.477 (94,60%) 6.027.006 (80,40%)

País Valenciano 4.941.509 4.388.060 (88,80%) 2.529.064 (51,18%) Franja

de Aragón
Islas Baleares 1.115.999 1.080.287 (96,80%) 898.379 (80,50%)

Franja de Aragón 46.360 43.625 (94,10%) 37.181 (80,20%)

Cataluña del Norte 465.467 283.935 (61,00%) 164.775 (35,40%) País Islas
Valenciano Baleares
Alguer 43.945 38.759 (88,20%) 22.192 (50,50%)

Andorra 74.794 71.802 (96,00%) 59.012 (78,90%)

Residentes en el dominio lingüístico 14.184.350 12.997.945 (91,64%) 9.737.610 (68,65%) El Carche

(Murcia)
Residentes en el extranjero 458.402 402.128 (87,72%) 311.359 (67,92%)

TOTAL DE HABLANTES 13.400.074 10.048.969

Fuente: Elaboración propia a partir de los datos del padrón con fecha de 01/01/2017 (en Alguer, 30/06/2017, y
residentes en el extranjero, 01/01/2018) y los porcentajes de las últimas encuestas sociolingüísticas de referencia.

6 7
 El valenciano,
un idioma lleno de vitalidad
De las 6.000 lenguas que hay en el mundo, el valenciano se encuentra aproximadamente entre las
70 primeras, en cuanto al número de hablantes. Por demografía, estatuto jurídico, presencia en los
medios de comunicación, situación sociolingüística, vitalidad literaria y equipamiento lingüístico,
en ningún caso se puede decir que el valenciano sea una lengua minoritaria.
El valenciano ha sido, en relación con las lenguas oficiales de la Unión Europea, una lengua
pionera en muchos aspectos. Fue de las primeras con las que se hizo ciencia y filosofía y dispone
de una normativa oficial fundamentada en las Normes de Castelló (1932). Se trata, pues, de un
idioma plenamente codificado y normativizado, con un consenso académico total. La institución
normativa de nuestra lengua propia es la Academia Valenciana de la Lengua [Acadèmia Valenciana
de la Llengua] (AVL)
Nuestra lengua cuenta con una producción ininterrumpida de textos escritos y literarios desde el
siglo xii dC. Actualmente hay más de 1.200 autores que escriben en valenciano, y todos los años
se publican en torno a 10.000 títulos. El valenciano también es la décima lengua del mundo más
traducida en el ámbito editorial. Según datos recientes, ocupa el octavo puesto en penetración en
internet, por delante de otras lenguas como el francés, el italiano, el alemán o el castellano.
¿Sabías que ...? Algunas curiosidades
sobre el castellano y sobre el valenciano
América Latina está formada por 20 estados independientes y diversas dependencias políticas.
Las principales lenguas en cuanto a número de hablantes en America Latina son el castellano
(más de 300 millones de hablantes) y el portugués (185 millones de hablantes), ambas con
reconocimiento de oficialidad en los estados donde se hablan. Además, el criollo haitiano es oficial
en Haití (con casi 8 millones de hablantes), el quechua en Perú y Bolivia (10 millones de hablantes),
el guaraní en el Paraguay (donde es oficial) y en partes de Bolivia y Argentina (con 6 millones de
hablantes) y el aimara (con 2 millones de hablantes).
62 lenguas en México gozan de reconocimento como lenguas nacionales (aunque muchas de
estas cuentan con menos de 20.000 hablantes). También tienen reconocimiento diversas lenguas
amerindias de Colombia, Ecuador y Venezuela.
En los centros urbanos o en comunidades aisladas, principalmente de Argentina, Brasil, México,
Uruguay, Venezuela y Chile, se hablan otras lenguas europeas que llevaron
consigo los inmigrantes de los siglos xix y xx.
¿Sabías que el castellano tiene muchas palabras de origen
valenciano? La RAE reconoce unas 350 palabras en castellano
provenientes del valenciano, es decir del
catalán.

El castellano adoptó del

valenciano palabras como:
Foraster Forastero
Paper Papel
Granel Granel
Flassada Frazada
Cantimplora Cantimplora
Capicua Capicúa
Feina/Faena Faena
Menjar Manjar
Guaita Aguaitar
Allioli Alioli
Botifarra Butifarra
Enyorar Añorar

8 9
 El valenciano, una lengua
de oportunidades
Aprender valenciano es
una fuente de ventajas.
Compruébalo en los
ejemplos siguientes:

Te puede ayudar a mejorar laboralmente Te servirá para estudiar o para ayudar

Con el valenciano puedes acceder a trabajos en los que es necesario a tus hijos en las tareas de la escuela
hablarlo y entenderlo. Si tienes un negocio propio, saber valenciano te El valenciano es normalmente la lengua vehicular y de aprendizaje
permitirá ofrecer un mejor servicio a los clientes porque suelen valorar en la enseñanza. Por ello se usa en las escuelas, los institutos y las
mucho el hecho de poder ser atendidos en su lengua. universidades.

10 11
 Te ayudará a mejorar tu negocio
La clientela tiene derecho a usar el valenciano en un comercio. Usar el valenciano
en los carteles de un establecimiento y en la información comercial son signos de
atención al público y de integración en la sociedad.
El uso del valenciano puede hacer decidirse a mucha gente a comprar en un
comercio. La población sentirá que el comercio está identificado con el territorio,
con la cultura propia de los valencianos y con los productos de la tierra
12
Te facilita la relación con las administraciones públicas
El valenciano es lengua oficial en el País Valenciano, y todas las
administraciones públicas tienen la obligación de atender a las personas
en una de las dos lenguas oficiales del territorio. Además, el valenciano es
la lengua mayoritaria de los habitantes en la mayor parte de las comarcas
valencianas. Por tanto, hablar en nuestra lengua forma parte de la
normalidad y la cotidianidad de una buena parte del pueblo valenciano.
13
 Te permite ampliar la red de amistades
y de relaciones sociales
El valenciano es una buena herramienta de promoción social, porque
te ayuda a conectar con más gente, y conocer y entender el lugar
donde vives. La gente valora mucho que hables valenciano, y te ganas
su simpatía si lo haces.
14
Te será útil para acceder a varios recursos y servicios
Con el valenciano tienes acceso a cualquier tipo de información,
así que te permite enterartea de todo lo que pasa o se hace en
tu municipio o comarca (prensa local y comarcal, medios de
comunicación digitales, radio y televisión en valenciano, ofertas de
trabajo, participación en la vida asociativa local ...)
15
 El valenciano, lengua común
El valencià, llengua comuna
El valencià, llengua comuna
cià, llengua comuna El valenciano, lengua común
El valenciano, lengua común
El valencià, llengua comuna El valenciano, lengua común El valenciano, lengua común

¿Dónde puedo aprender Servei de Llengües i Terminologia.

Enseña o aprende valenciano el valenciano? Universitat Jaume I
Edifici de Rectorat i Serveis Centrals.
por todo el mundo Servei de Promoció lingüística 12071 Castelló de la Plana
Universitat de València Tel. 964 728 881 - infoslt@uji.es
Geolocaliza parejas Carrer del Serpis, 29, Edifici Beatriu Civera, 2a
lingüísticas con un solo clic planta
Laboratori d’Idiomes
Universitas Miguel Hernández
46022 València
Edifici Quòrum I
Tel. 963 937 160 - spl@uv.es
Incluye una recopilación de Avinguda de la Universitat d’Elx, s/n
materiales de apoyo para Servei de Promoció i Normalització lingüística 03202 Elx
de la Universitat Politècnica de València Tel. 965 454 567 - info@idiomasumh.es
promover las conversaciones Camí de Vera, s/n
Servei de Promoció del Valencià
46022 València
Universitat d’Alacant
¡Descárgatela! Disponible para Tel. 963 877 000 - spnl@upv.es
Carretera Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig – Alacant
Más información en
Tel. 965 903 400

16 17
© Plataforma per la Llengua País Valencià
Depósito legal: V-2016-2019
València, abril de 2019

Con la colaboración de:

Textos: Plataforma per la Llengua.

Diseño gráfico e ilustraciones: Estudi Muto
Impresión: Grafisan (València)