GRANS BIOGRAFIES Jean-Baptiste Lamarck Espero dlemostrar que la Naturalesa posseeix els mitjans i les facultats ecossaris pen progr per ella meteixa el cpin hi arrainem Ressenya biografica Lamarck va nélxer el 1744 a Franca i fins als disset anys va ‘viure amb els jesuites. Va ser dasprés de la mort del seu pare que va deixar la vide religiosa | es va enroler en la infanteria. El 11768 va haver dabandonar les armes a causa d'una ferida de guerra i 2s va traslladara Par's, on va estidiar medicina i bota- nica. Després d'arys d’observacions, va escriure la seva obra Flora francesa, Gracies al prestigi que va obtenir per aquest Iore, ve get nomenat profoccor do 'Area d'Animals senso Esquelet del Miiseit rHist@rla Na. tural, que ell va batejar més tard cor 3 Zoologia d invertebrats. A pesar de ser un gran cientiic, ‘va morir en la indigencia I cec el 18 de desembre de 1829, a Paris Troballes cientifiques Lamarck va advertir la relacié entre els fossils | els organismes moderns | va deduir que esta- ‘ven emparentats; va esbossar alxi, per primer cop, una teoria de Fevolucié dels éssers vius. Va escriure aquesta primera hipdtes! cl 1202 a I'obra Philocophie zoolagique, on que afirmava ‘que una vegada que la natura creava vida, els organismes patien un procés gradual de modifi: ‘cacl6 a causa de la pressld de les condicions ambientals, SSegons alxd, a partir cle les formes de vide més senzilles en sorgien de manera natural unes a ‘res de més complexes, Deu anys despre, en ol seu gran treball sobre o's invertebrats Historia ‘natural els animals invertebrats. va detallar les tres leis bioldgiques que definien Vescala natural deb essers vii os indWvidus canvien por adaptar-se a ambient; el canvi en estructura corporal 6s degut a rds 0 destis dels organs, i els cardcters adquits shereten, Defensava que aquesta ‘euececsié de canis adaptatius tendelx cap a la careplexitat | perfec. Per tat aixo. la seva teoria és considerada funcionalista: és la funcid de I'drgan fa que en determina estructura. ‘Aquesta visié 6s contraria a la seleccl6 natural de Darwin, segons la qual "estructura de organ fon deterring a funci6, i bé Lamarck va encertar en la seva intuio6 sobre Vevoluci {a infuen- ‘la del medi ambient, va errar-se a Vhora d'explicar els mecanismes de t'evoluci6. Gracies a aquest cientific Lamarck 6s una fra mott important en ta historia de Ia hionla, ja que va ser el primer que ‘va parlar del procés evolutiu, | es va evangar cinquanta anys a Darwin. Com a pioner, es va ‘oposar a les teorles predominants fins aleshores sobre la formacié de la vida. Va afirmar que cls éssers vis es transformaven -coso que més tard es va condixer com a evalucié, | ales ‘van enfrontar al creacionisme imposat per la religid i defensat pels clentifics, que postulava que els éssers vius procedeixen d'un acte de creacié i romanen fixes | immutables en el temps. ‘També va fer aitres aportacions importants: va encunyar els termes biologia | invertebrat, va proposar una divisi clara entre e! mon organic Inorganic |, a més, va desenvolupar una clas- sificarié dels animals revalucionaria, 'acord amb la seva complexitat: Invertebrats inferiors, ‘nvertebrats superiors (artropodes) | vertebrats. Anecdotari: la teoria de Lamarck sera heretable? ‘Tot | que el lamarckisme es va rebutjar després que aparegués de la teoria de levolucié de Darwin, molts cientifics consideren que Lamarck no estava tan equivocat. La prestigiosa bidlo galLynn Margulls considera que «un suggeriment per al nou segle en blologia és que el difamat feclagan del lamarcklame, heréncia dals carécters adquirits. no ha d‘abandonar-se, sin6 que s‘ha de refinar acuradament». COMPETENCE Pe. {1.00 BIOLOGIA 1GEOLOGIA At ESO. Meet ftoconbble@ Eup Promotor /Santlena act SL10 GRANS BIOGRAFIES Charles Darwin Les espécies que sobreviven no sén les més fortes, niles més ravides, nites més inteltigents, sind les que sadapten més hé al canvi. Ressenya biogratica Charles Darwin és un dels clentfics que han tingut més Impacte en la historia recent de la humenitat. Va néixer 1 1809 a Shrewsbury (Anglaterra). Fou un nen curiés, a Qui encentava la natura; coleccionava petxines, mine Tals... Va estudiar medicina j posteriorment, teologia a Edimburg. Va ser el seu professor de botanica qui ll va canviar la vide quan li va praposar embarcar-se cam a natalia en el Reagle, un vaivall que es clsposava afer la volta al mon, Després d‘alguns anys de viatge, va recopilar la informaci nacessatrla per publica la seva immortal obra: Lorigen de les espécies. Darwin va marir ol 19 cfabril de 1882 | va ser enterrat a 'abadia de Westminster (Londres, Anglater). Troballes cientifiques El 1891, Darwin va partir en el vaixell de reconeixement Beagle per emprendre una expedicié ientfica al voltant del mén, Durant al viatgo va ebcorvar quo la variotat on les formacions geoldgiques dels diferents continents corresponia a una evolucié geoldgica gradual, que coin= cidia ami [a teoria uniformista de Hutton i Lyell ‘A més, va descobrir una gran quantitat de fOssis i organismes vius. El seu estudi sobre els pin- ‘sans de les illes Gelépagos va tenir una importancla especil, ja que Iva donar les proves més evidents per al desenvolupament de la teoria de Yavolucio. La combinacio entre els seus treballs de camp Ila Inspiracié que va suposer la lectura d'Assaig sobre ef princip! de ia poblacié, de ‘Malthus, el varen conduir a deservolupar la idea que la causa princioal de evolucio era fa se- lecelé natural ‘Mentre Darwin trebaliava en equesta idea, va rebre un manuscritcAlired Russell Wallace en el {qual exposava una teoria de l'evolucié per seleccid natural. Darwin, que no volia sentir-se un usurpador, va decidir publlcar les seves idees juntament amb el trebell de Wallace |elva presen- ‘ar davant la Linnean Soclety 1 de juliol de 1858. Només un any després, va publicar la seva ‘eoria d'una manera més completa a 'obra Vorigen de les espécies. Darwin hl proposa que les especies evolucionen amb el temps, | descendelxen les unes de les altres, i explica que la prin- cipal causa de I'evolucié és la selecci6 natural: la supervivencia dels més ben adaptats. Gracies a aquest cientific Les teories de Charles Darwin van canviar la dea de com va aparéixer | es va desenvolupar la Vida al planeta. La publicacié de la seva obra principal va etreure I'antipatia de IEseiésia iva provocar que fos ridiculitzat per alguns sectors. Les seves idees contradeien \‘evolucié de I'ho- mea partir de la mona i negaven Morigen div, lacreecio, de home, Una alira de les Seves obres més importants va ser The Expression ofthe Emotions in Mari and ‘Aniniats, cue va etal hes Lanes Ue Festi ier del Compoctaret Anecdotart: Darwin | la sciéncian del matrimoni Darwin era un home tan metodic que, per decidir sies casaria amb la seva cosina, va dividir un {ull en dues columnes | hi va escriure els pros j els contres del matrimoni. Entre els primers hi hravia fa companyia fins a le vellesa | el plaer de la conversa femenina; ls contres eten la pre- ‘ocupecio par ia pardua de temps | de iibertat.Finalment, va decidir casar-se perque, com ell ‘cigue, «ae tota manera, tenir tis ¢s millor que tenir un goss. ‘COMPETENGESPER Al SECL=I00 BIOLOGIA GEOLOGIAat ESO Waco biocpiadl © Gu Prorote /Santlena cade SL %