Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • 11 Poble

    Uploaded by

    Stephanie Madrid
    9 views40 pages

    Original Title

    11Poble

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    9 views40 pages

    11 Poble

    Uploaded by

    Stephanie Madrid

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 40
    ® JORNADES FEMINISTES Numero 11 ler de DESEMBRE 85 100 pessetes ENTREVISTA XAVIER VALLS RESPUESTAS A CARLOS GRANDE ESCACS LA COLMENA ESPORTS — C. F. CULTURA 82 — U.D.A. GRAMENET (VJUVENIL) PAL VIDEOCASSETTE ESTACIONARIO CON: Busqueda de imagen. Parada de imagen. Imagen paso a paso. Imagen de retroceso (con el mando 2 distancia. + Programacién en ausencia para 2 bloques con un mes de antelacion o diariamente. + Temporizador para grabacion instanténea en pasos de 30 minutos (max. 240). + Control de «Tracking» automatico. * Sintonia electronica automatica con 35 memorias. + Rebobinado automatico al finalizar la cinta (en posicién play). ‘Mensual de Santa Coloma de Gramenet 18" de desembre 1985 Nam. 14 SUMARI Opinis: ©, Osuns, M. Cascante, P. Ferteres i E. Bollotte pig. 415, Fets i Comentars: Jornades Feministes TPF Congrés de Teatre Amateur Ve Programs de Dina rmitzacié Cultural Incendi a VAjuntament Esperanto pag, 8.9,10,11,12 Entrevista: Viceng Redon. pig. 13 Optar per ia Pau pag. 15 Entrevista: Xavier Valls pig.16,17 118 Quadres Colomenes .... .pag. 20121 Mi pueblo: Castilblanee Pig. 23 Mercat det Singuerlin pag, 26,27 128 El plaor oscrit pig. 31 Entitats: Escaes La Colmena ag. 32 Historia de Catalunya pig. 33 Espons pay. 34, 35 136 Comic peg, 37 Calaix de sastro pig, 38 La proxima revista sortira el 12" de gener de 1988. —_————__. parkem-ne — EL NADAL DE L’ATUR: EL NADAL DE LA SOLIDARITAT Una vegada meés ens toca celebrar el NADAL avergonvits pel pro- blema de 'ATUR. Milers de families, al nosire costat, hauran d'a guantar els embats de la propaganda consumista amb Vangoixa del qui no £6 res a la butxaca. A Santa Coloma son 16.500 els parats ins- crits a VOficina d Ocupacis. Le casa, la gona ila malaltia sén els tres problemes més dificils per @ les families afectades per Vatur. No es tracta de sestir millor, de di vertir-se 0 dadornar i millorar la casa. Es tracta d allo que és mes ba- sic i elemental per a la subsisténcia humana, Constatem que els mit- jans de comunicacié prefereiven parlar de Vatur ino de la gana que provoea Vatur. I cal dir ben clarament, per més que ens cogui a tors que, a casa nostra, Vatur proveca situacions dauténtica fam | tambe incapacitat de luitar contra les malatties. No cal dir que també pro- voca desnonaments amb tora la cirrega angoixant que representa per aa familia Per altra part, els purats han de recérrer a treballs d economia sub- mergida quan en troben. Pero aixo és una explotacié: Una de les fei- nes possibles és pintar nines, a pesseta per nina, Treballant molt de pressa, es poden arribar a cobrar 60 pessetes Vhora. Tremenda explo tacié ! LA SOLIDARITAT passa per una colla de camins que cir — Que no hi hagi dobles sous ni s‘acceptin hores extres, que les in. compatibilitats es compleixin de debi en tots els camps, tanbé en el sector privat, Cal repartir el treball = Que els pressupostos de VAdministracié, també els dels Ajunta ments, tinguin cura de les necessiuats més urgents: no shi val a fer despeses supérflues mentre hi ha necessirats basiques en el poble. — Que s agilit el pagament dels subsidis, — Que sinformi exhaustivament a torhom sobre els recursos possi- bres Que els parats, mentre cobren Vatur, facin un treball o assisteixin @ cursos de formacis. = Que es promoguin cooperatives, peri posant especial wteres en la formacié de Vesperit cooperatiu. Com a signe diaquest esperit de SOLIDARITAT amb els més po. bres, adiferents indreis de Catalunya, també a Santa Coloma, els dies de NADAL, una colta de cristians faran un dejunt: Un erte contra et consumisme i a favor de la comunicacié de hens. Aquell que era Déu, es va fer pobre amb els pobres, per enriquir-nos a tots. ee Col laboradors de la revista ent enun: ay: Marca Flosts, Foto portads: D. Feraéraes Rodolle del Hoya, Andrés Martin, Marius Sampere, Pere Ferveres, Doménec Feindnde, Fix Remsja, Rose Martos, Fotografia: Joan Gusrr#ra | Pep Palacio, ordi Rovira, card Bonet | Dolore Raro, Awaciasié gettore: Frencace Me: lara, Maria Puzsta, Niria Stnenez, loan de Sucre, Félix Trae, Antoni Caballers, Joon Garcia Prieto, Vicene Selés | Salador Catré. Impress, muntatge | fotelit Nov Ima! Ge, Edit: Assaciacié Edicions Teresa Quintans. Dindaitlagal: 8 18206/2 Redacei i adminisraci6:C/ América, 72 entreso| 6 teldlon 81.15.25 Horarisde9 a 14 de 16 2 19 hore, Liopini de lo rvita sexpresia inizarent en ls editorials, La rescomsaiitar dels art BS — opinis Franco, diez afios después ‘So sobrevalta uno cuando nuestros escolares, hablands de Franca, afirman dezconacerlo, otros tienen une idea vaga, 2 al tienen de él un concept © le cae simpético, y demasiados tan Iejano come pueden tener de los reyes godos. Signiticative tue aquella adolescente que no sabia quién era Franco porque lo habia estudiado en el curso anterior. No es que sean malas estudiantes. Es el Ig (co y querido resultado de un proceso politico en ei que el antifranauismo const tu(a ur peligre para la singular dinémica de la transicién, en la cual turieron un peso hegeménico lar fuerzst que, precisamente, habian austentado le dietadura, Asi, la dictadura franquiste se ha ido mutando en "'e etapa anterior", los fran uisias son “demécratas de tode le vida", © incluso, se empieza @ trezar una vi sion benévola de Franco en Ie que, si bien se lamenta la falta de libertades, tam: bién hey que “reeoracer” el gran desarrallo econémica de Espaia bajo su férula Nos dicen "EI pastdo, pelillos a la mar, pensemos en e! p 10". Coma si el presente en ia historia de las so como si el future se labrase por genoracién espontarwa, {Se puede imaginar una sociedad madura y democritica que “alvide” 40 ofios recientes do au historie? Imeginemos que los nifies alemenes no recuerden @ Hitler, los Ralianos a Musso: lini, Ios franceses ta resistencia, 'os sovieticos a Stalin, los nicaraguerses a Somo. we v en el futu. ldaces no fuera obra del pasado, No lo digo con el animo de alarmar, pero hay que reconocer que, cuando e! pasado verano Felipe y Fraga lleqaban al entendimiento de que no era bueno pa: ra.el pais hacer referencias al pasada franquista de Fraga en TVE, ls cosa no e¢ para subestimarla, Incluto se llegé a decir que al recuerdo del patada pedis re presentar ure vulneracién del pacto constitucional sobre el ques asienta nuestra demociacia Orencio Osuna Mufioz PRISMA Encetem un diileg sobre CULTURA POPULAR Deu any de democricia han provocat que es parlés des ce molts angles, d'alo que entenem per CULTURA POPULAR. Es tracteria de saber si tots fem cultura popular 0 si & necessaria una especial consciéncia, uns determinats objectius i tuna forma especitica de vivre. Els Jocs Florals i 'Excursionisme es van arrelar en 2! poble en detensa de la enqua i de! coneixement del pais. En eanvi el Noucentisme, basat en la literatu ‘ila plistica, no sfavoria la cultura dei poble peraué tenia com a base l’individa / a libertat creadora que no es projectava en una taxca col-lectiva. El franquisme ‘mpresenta la desfeta: dels 300 centres excursionistes de I’any 36, en queden 20 Vary 42. Pers Catalunya no accepta la imposici6 dels vencedors i camenca la resistén: cia passive, L'Ortes Catala torna eer 8] nostre simhol musical i pranen embran- ida les corals, es esbarts | /2 Nova Cangé. Hi ha perd, un fet aque planteja una nova situacié gue no podem ignorar: és Verribada « Catalunya d'altres pobles quo provoca una gran inestabilitat en los pertones. Si un no et troba a si matoix, dificiiment pot trebar Valtra. Si un no troba alte, dificilment pot ficarse en una marxa col-lectiva, Per a concloure creiem que no és pel cam! de la nostslga i dels records per on reconstruirem aquest poble nostre, ni tampoc pel cami de la imposicié 9 del rebuig ‘Les arrels han de cnéixer en una terra férti | preparada, regada conreada tam- oe amb es vators «acres nacionalitats que s6n @ casa nostra Ferd aquestes arrels han de mantenirse fermes i han de cuidarse, Potser aixi, arbre | el fruit tindran les connotacions adients per aixoplugar un pole que camina de debd vers el fu tur. Montserrat Cascante Entreteniments d’en Pere MATIAS Han pasado diez aos ‘Arias Vega, director de EL PERIOD! CD, dice que hay algo que los espe: les nunca agradeceremos.suficiente mente a Franco: el habemos dado, con sv dasaparicién, una enorme sensacién de libertad. Pero las hav aue parecen no entorarse, Matize Alvare7, concn de Gobernacion y Régimon Interior del Ayuntamiemo de Santa Coloma Uno de efos personajes a quienes se les suele indigestar |2 paltrona, de quien (a gente de la casa asegu: muy ereido Enrique festa que trina. Poray regimen y otra bien distints et tenerlos a raya. Matiat, fiel @ su lines, se lo come todo, iQue le aproveche! Tienen el detalie de llamarme de Radio Gramenet para que vaya a ha blar de cine. La emisora es municipal pera todavia nadie ha dicho que las en. trovietse to hagan 2 la hors del bocadi lip y que no se lee ecur Hasta el dia 4 de enero expone su obra en la galeria Vicent Bernat de Barcelona (c) Cércega 239) Benito Marcos, el joven artista colomense ‘can proveccién internacional. A todo io, Franesse Eseribana, ex subdires: tor de la radio municipal que molaba, ahora en TV-3, concursaré en el Festi val Internacional de Informativos ae Sevilla, como integrande del equipo de 30 Minuts” y el programa especial emitido sobre el terremoto de México, Uns exposicién y un programa que va- Jen mucho Is pena iMasasarchando Una de gambas, Matias | Pere Ferreres opinié —— SANTA COLOMA ASI NO AVANZA He leido mis con rabia, que con ssombro, una columna que publicsba El Pats, con fecha 1 de Noviembre del presente alio, en la que se intenta dejar claro una volunted manifiesta de en: frentamiento personal, y no politico, por parte del que en su dia fue primer teniente de alcalde, Carlos Grande, y Llu’s Herndnder, Alcalde de la Ciudad, Anteriormomta y en al némro 10 de la revista Foble, aparece una entrevista en la que el CONCEJAL RESENTIDO, tuna vez mis vuelve a cargar, sin escrd: pulos, contra quien cree ser su adverse: rio, Después de vertir una serie de ra: ronamientos, “sus razones", nada cre’ bles, intenta vendernos una mercancis, que dificilmente puede tener compra dor. He tenido le suerte de ser concejal de este Ayuntamiento, durante ta pr mera legislature, y militante del PSUC durante largos y diffviles fos: hoy, estoy en un sitio ni on tre, y eto #5 lo que me permite ver y analizar las cosas con més objetividad; ast, por eso decia al principio, que no me sorpren. de tado lo sucedido hasta ahora, y lo que pueda venir despuis; conozco per fectamente a los protagonistas. LAS CRISIS DE CARLOS GRANDE Hablar de crisis permanente, es algo que viene ya de lejos, y habrie que re mitirse a la propia elaboracion de ls candidatura que el PSUC presente en las Elecciones det 83. En aquella oca sién, primaron més las "reeomendacio es personales", y presiores de todo ti po, que la sensatez necesaria para bus ‘car Un equipo de personas que trabaja ran por y para Santa Coloma. Cabe re corder que en aque! entonces el res ponsable politico del PSUC, era Carlos Grande, Loe crisis que efectivaments se han producido, yo irra que vienen marca {das por un denominador comun: le ambicion de poder. Otro factor impor tante podiia ser, escudarse en diferen. clas politicas, inexistentes, cuando lo ue interesa en realidad, es crear unas condiciones que permitan en el mo mento més adecuad, ecorralar y defe: nestrar al adversario personel. Por eso, Carlos Grande, en el ultimo pleno, y aprovechando la sustitucién, mas que dimision, de Antonio Titos, arremete contra Lluis Hernander, recondandole ‘que asté dispuosto a todo, como corso ccuoneia de su cose en Junio, como pri mer teniente de alealde Y un tercer elemento, que muchos va sabemos hace tiempo, puede ser e! amorfo politico con los compafieros socialistas, rumores y comentarios hay para todos los gustos. Yo no quiero docir que Carles tonga 0 no carnat dol PSUG, pero lo que si sé es que en PSUC no hay muchos cargos que re parti, y menos los habran. EL ALCALDE CON EL PSUC En variat oeasiones, nuostro Alcalde hha manifestado que estard en el PSUC. hasta que queden doce camaradas. A mi me consta que los militantes loca les, salvo alguns excepcién, estan a su Jado apoyando la gestion de su Alcal de. Lo que no tengo tan claro, es sila direesién respalda © 0 a uno de los muy pocos alealdes, en ciudades im portantes, que tiene el partido. No ile go @ entender como, desputs del ult ‘mo pleno en el que intenta acorralar al Alcalde, por parte de Carlos Grande, donde el resto de concejales aue for man parte de la candidature del PSUC tienen una actitud pasiva, no haciendo us de la palabra, la direecion de PSUC no interviene. Envendo que PSUC no esta en condiciones de resiar, pasa por momentos dificiles, pera ata cw a Lluis Heméndez es stecar al PSUC. Permitir y tolerar despretigiar al Alcalde, es comenzar a pensar en la defuncién del PSUC, Santa Coloma ho se merece esa inhibicion, y 10s vo: tantes de Lluis, algun dia pediremos responsabilidades, Creo y estoy con veneide de que Lluis Hernandez segui +4 pensando igual: sin embargo, es mo: tivo de reflexién para otros muchos, el ver ebmo la direccién de su partido se inhibe ante unos hechos tan serios y graves UN VOTO DE CENSURA Me pareceria normal que los socia- listas hayan 9 pusdan preparar un voto de censura contra el Alcalde Lluis Her randez, logico y normal repito, tenien do en cuenta la oposicion lo suele he- cer, y es su estrategia, para desgastar al Gobierno vigente. La propia Constite: cion y la Ley de Regimen Local asi lo contemplan, este os el juego democré: tico que la gran mayoria del pais apro- bbamos al aceptar o decir s/a la Const tucidn. Para mi, siendo respetuoso con la Constitucién, el hecho de promover tn voto de censura, no es ni mas i ‘menos que anticipar una campaia elec: toral, desprestigianda y debilitando sl Gobiorno actual, porque todos sabe: mgs, que en un Gobierno con mayoria absoluta, el programe y e! candidato que se presenta tiene muy pocas posi blidades de triuntar, salvo que haya transvases 0 corrimientos del voto En este santido, Ia intorvoncién de Carlos Grande en el dhimo pene pare ce it encaminada hacia promever 0 provocar ese accion, En cualquier caso ¥ pase lo que pase, que esta por ver, me pareceria, coma ciudadeno, una aberracién y de una irresponsabilidad ‘tremenda, porque hoy més que nunca fon Santa Coloma, #s necesario la pre: sencia de Lluis Hernéndez como Al de de todos los colomenses. Me imag) no que nadie igrora, que muchos cit: dadenes de distinte ideologia, asi fo decidieron en el aio 83, y que en todo caso, e5 a estos votantes a quienes cor ragponde on lat préximas elecciones re ‘iar su confianze, o rcolegirlo por bion de le Ciudad, Enrique Bellette ORS, 5 — Bustia LES PALMERES, UNA ESCOLA NOVA AMB PROBLEMES L'Escola Publica Les Palmers, si tuada entre els carrers Mn. Camil Ros sell i La Plata, 85 una escola nova, ped amb greus problemes de consteuceid, Por aixd, pares tune campanya de sonsibilitzacié de I'o pinié pablica Fa ves anys, es va consiruir la pr mere part d'aquests etcola, que va se ‘ocupada pels nens que estaven a les an tiques “Palmeres”. Després d'un temps dle paalitzaci6 de les obres. es va vole acabar la rerta do Vodifici on ole tres troves deny, al mar d’oetube, tot due no esteva a punt i no coun les concicirs que nosatres consideraver indispensables, | Cap de Serves de a FALTA ACABAR, La biblioteca (és @ le classe de 8€ i noes pot utilitzar) El menjador. Le cuins, — El quadie eldewie (funcionem amb tun provisional | s‘acasionen curteir cuits) — Els patis que no tenen serveis sani: La cats dol consorge — Els aborator's = Les tutories, Sala de professors. DE CONSTRUCCIO Generalitati Ajuntament ens van obligar a ocupar escola, Els mens que havien comencat e! curs a Can Roig | Torres van haver de passar al “nou” edifici de Les Palmeres. A partir d’aquest moment, els res ponsables van donar per acsbsts ols probiemes; pe ‘mengaven. Es va formar una comissio de pares ji mestres que anaven fent e! seguiment de les obres i notificant la situacio de- fisitiria | de degradaeié 2 tots els or niames pertinonts: Gonoralitat, Inspec. G6, Aljuntament, sense rebre cep res posta efectiva per part d'aquests, La situacio actual 6s la segoent DEFICIENCIES — Hi hagoteres a totes les clases. ~ Entra aiqua per ies Finestres, = Let persianes no funcionen Let porter de lag aules no tanquen be — Els serveis perden aigua — Les escales stesquerden | causn a rossos. Hiha ratolins VOLEM UNA ESCOLA PUBLI CA DE QUALITAT. NOSALTRES ENS PREOCU PEM PER L'ENSENY AMENT QUI ES PREOCUPA PER LES CONSTRUCCIONS? ‘AA.PP i Claustre professors Cl SERVEIS SOCIALS Liattee dia “exactement els 2 14 del corrent, vérelg acompanyar un amic meu, per veure si era possible, trobar tune salueié per un problema que la fectava amb cardcter urgent. El primer dia, ens va atendre la Sra. Ma Angels de |'Assisténcia Socis!. El 2on cia va éater el Sr. Ballesteros, Pre sident de I'Associacié de Disminuits Fisics, Tant ella com ell, ens varen atendre amb el maxim d’interes | enca a que no estaven obligets ni moral ment ni materialment, va ésser tanta la seva bona voluntat, que el problema ha estat rosolt definitivament Si bé acostuma succeir @ tot aquell que ocupa un carreede responsabilitat de rebre solament quelxes dels ciuta- dans, moltes voltes, degut @ la manca de comprensié dels limits que hom té dintee de les seves atribucions, tant el meu amie com jo, eroiem convenient donar-los les gricies de forma publica, pet coneixement dels clutadans colo. Repetim, dones, gricies smics Ba lesteros i Ma Angels Emili Roca | DISTRIBUCIONS SAMPER C/ Enric Granados, 9 i 11 Telefon 391 35 61 SANTA COLOMA DE GRAMED Tapiceria GRAGIA VENTA TRESILLOS — FABRICACION PROPIA VENGA & CONSULTARNOS SIN COMPROMISO Y NO. LE DEFRAUDAREMOS ‘Avda, Pallatesa, n° 108 Telit. 391 11 90 Santa Coloma de Gramenet ET Si su hogar no dispone aun de as Solicitenos informacion: hay una OFERTA EXCEPCIONAL para que el Ges entre en su hogar. & POR QUE CONFORMARSE CON MENOS, DEL 12,75 % ANUAL en BANCOS de excelente trayectoria 7 No presena prcoemas oe sumisto (ate come Realmente intecesados Tel, Sita, Marco. Altimira 38601 61 (3 a 5.08 a 10 tardes) 0 211 3904, —fets i comentaris EL PS.U.C. CONTESTA A CARLOS GRANDE Ante las deslaaciones efetuadas au re vista por Cerlos Grande, w! Pave de S10, Co: Joma quiere aclarar algunos extremes. ‘Lat deearsciones de Cariot Grande ex: presan su epinién particusr sobre la polit: a muniopal. Las opiniones det Psuc sic se mmanitestan an los seuerdos aleanzacos por Ja orginizacion toca) en la Conterencia Ex: ‘raordinaria de Police Municipal celebrada plicacién de e108 aoverdos corresaunde forjunto del Partido y de! Grupa Municion! Comunisia (GRC), e singin cate a un tlaracores no refiman el pensamiento de Pave ni do ningin grupo dem itantes DESACUERDO. dorete es posible v se vila de forma post vain dispardad de epieiones ener los hom: bres_v moleres que i intenren siemore que ‘erga como punto de garida Is considers: {60 del Pave emo un instrumenta dl para la trarstormacian progrsista de Catalunya y 1 respato alot acuerdes politicos generals sleanzidos demoeraticamente en lcs cons sos confarencias del Pardo, Carlos Grande habia manitestado y de: Fentico sus opiniones enterermenie en reu hniones ¢a! Partido sin consgurr apenas apoyo. Heros de decir que en el mes de; Wo el Alcalde modified el squipe «de gob no amb ano Jas responszbihdates a varios de tos eoncailes; entre ellos Cavlos Grande rmiento do Grande do las rxparadilsadea froys de gation, (iralmente na acan%d ain juuna, Fu por tanto usa decisibn personal suya el no wouir er al Equico de Godierna el Ayurtamiento, 2 ne ser aue se acintaie por ef Alcalde, e! G.M.C. vel Psuc su perma neneis como responsable cel Area de Educa 60 y Cultura camo una eaniiedn "sine MoTivos ? Es 8 1aiz 6e 00 querer asumie ningune responsabilidad ©» #1 Equipo oe Godierna ue Carlos Grand hace piblicas su daclara flones. En #1 Paus no aceramot a entender log mativaciones. Reconocemat suticiente feradid en Carlos Grerde como pars penser due puede tratarie de una “rabieta” y por tro lide, nos resstimos a pensar que pudle se haber alguna intenconalidad ajens 3 los bjetivos del Poue que al no estar plantescs ablrtamante y en bs marcos oe dibate oe hhuestro partida, estar fuera de tod atics politica Para el Psuc, al marge de extas decara ones, todos las coneejales elagios en nues 119 lista, independientemente de tak respon: Sabilidades que estén desarcallanda ene! Ayuntamiento, forman parte del GMC y 901 arto tienen la confienza del Psue pugiendo fen el momento que sea necesaro) #sumir responsebilidaes de gooierno. Est2 apinian hacer de opasicion a! GMC pars lo oval ha ria de stuarm tuors del patio y del Gre VALORACION POSITIVA rape de conesises, sti come a lo gestion conerecion doide le distineas Arms te a: 6n muniipal varamos camo alodalmente Algunos ejemplos de fo que decimos son la imponancia de ordenacion y clarfeacér de la Hacienda Municipal, asi come el haber consepuido ura aporticion econémica del gbiemo de 480 millanes depts. Ene! Ares {de Sanidad y Servicias Socials, Ia abor esta siende reconocida por toa as entidades de Ja clutae y puesta como sjemplo de burn. gesti6n en otros ayuntamientos @snsttuio fies, £1 ares ge Urbana na avanzido de suvlo urbane. ¥ en el Ares de Educacén Cisemos que hay aypectas on lot que se debe ovefundirar més 007 pare de I int: tein municipal, come «sin artieinacin ciudadara, el dar le importance ave tiene a! didog> can tedat lat entdades ciudad nat y la cooperaciin de éstas para conseguir tna luda mas usta y soldava ‘Sin embargo existen condiciones y vo lurtad politics de carina: en ese sentido y Ge suparar los erores tn 05 que se «tS in curriende y que son inevitables y propios de toot lor ciudodonosy antades de Sta. Co PSUC. Comité Local ANTONI TITOS 54 NO ES CONSELLER DE L'AJUNTAMENT Feferent Is sara dimiesié, Antoni Titos raconeix que et un tema complict | que ve de llumy | tegure que avi per avai no 26+ ceptariacap alte cirec al"Ajustament. ‘Ales preguntes de Poble, ens cu "Dee e! putado aiez 3e jurio con at nuovo Deceto, past de Tensente Je Alcaise de Gobsrnscism @ Conese! Adjunce ce lo sncorgindome de Particinessin Cudadana y de ios Cosalee de Berrios sem eauipo de personas que gestionaba muy bien teria lat ideas goiticas que than surgiends vo me sentia capaz de realizar bien eta ta Fea. Peto oe9 a Peco as cosas fusron ear banda, habia una evident fate de sensi dad en evanto al tema de participacién cic dana v cesconiraizacién por et: ‘compaferos dei Consisioro Para mi quedo muy cara cue la dire trices polities que saieron de Is Cont cis Sobre politica muniepa dei PSUC de ‘fo pasico, se tenian ave pls teardo los Conigjes de Distrno, pa udadana ete, Bare ne 8 me ha oto, poraue dentro Sal mis: me grupo de Gobierro nay pecronss muy reacias 2 que se creen los Canseos de Dit gu a la conclusiin de que no pod's ealiza {on dighidsd y ttiea mi labor. Por esto he preferdo circ, ya que todo eran impact Imentos, este afc ni tan siquiers habia pre Quin grau de resporsabiitst amb tot x6 ha tingut Alcalde? ‘Greo cue ha sido uns plezs mason ste eeeroro, pere sempre i Tura Ge! Alcage esa mis cue las ors. AUrqUE tengo aue deci que no estoy en absolute de acusro con algunos desmarques peniorales que u! Himamente se hen producide, pues eunque Marta Rosée IV CONGRES DE LES CJC. Els passas dies 1,2 | 3. eovembore va colebrarse 4 es Cotnirs de Sante Bor Gelane, el 1¥ Congrés dr les C.-C sta ma de! “dove pels teus det lute amb ros Bites, axl com tambe: "Per laPas, Cortes "Acari Per Avtederminai6 La representaci de les CJ.C. ae Santa Ccotoma en ot Congrés a esser de cnc mem: he ‘arab. Reforent ata incdinea de le CIC 2 Santa Colome, ens di aue hi ha hagut un Important desanvolupament en els dares tres anys, tenint awi presincia en els Insti tuts, Centres de FP. i en el Corsa de le Joventut “També ans alu que Congrés ha desper tat una gran expectae> fora de Catalunya, ja.que non sigat molt nombrases ee delege ons present, tant de le esta ce Esta Ex fa, é que, eon lanova composiis del Cort 8 Contra, Aha un marnbre (Sona) de CAC de Santa Coloma,» 2 Comiets do Con ol LES DONES DE SANTA COLOMA, PRESENTS A LES Ill JORNADES FEMINISTES ESTATALS. Coloma a tes III Jornites Eetatale, caleba Mundet de Bsrcriona, he sgut force nam bros activa: més a més, e Casal dela Do rng ha estat ale Comssi Orauniizadora, ‘Aixd. ens ho diven Elvira i a Mails membres geties el grup de dones del Css ‘Nosiltrs com a part de Vorganitzacis vi romica a Aun fe dones de Sirts Coloma: Aesocincis tana de ta Dona, Domes dal Singuariin | Canal, Aixd ent ve serlor eubreslini ber # sitbrem. Le valoraeis de les jammades ret 9 siti, than debatut taves sou en dl rovs ‘ment, com 6 Ia uit per la pau, rlacions pesonals, ete, encira que e temsde 'sor plies, per le Participants no, ja que fi ho hhagut moltes pondrens | tallers de treba cam per exemple dona | aduexcis, oars mes de di, ikmaciors de videos, et. En oquests moments W”Ajuntament de ‘Santa Coloma vol organitear un tal ¢a les dones dels bars, ped |"Auntament sempre piesenta feta cor lt giupe de done do Sante Coloma ert ide cul | dietetics, Creiem que aixd oot ser nes, j3 que torhom menjo £e35a-menioe milo, El treball cara a les do rs ha eanar més any, EL GRUP “EINA™ EN EL El Giup “EINA” de Teave, dl Casa de cutwra 10) Primer Congres fprorentaven OO giupt oo teatre La do ly FEDERACIO DE IPS AMATEURS DF TEATRE DE CA TALUNY A. de lequal va vreleot rveiien Josep Lluis Argemt El Congrés et cevenvaluad en un mare ea dinfrastrctura, manea de locals, locals fen condicians de precarietat, marca de re cursor econémicr,cificultat de preparacic tecnica per manes c'scalee, probleme emt la Societat General d/Autors, por suport tat ol teats amateur a Catalunya pod DE TEATRE VA PARTICIPAR ler CONGRES DE TEATRE AMATEUR finir-so com ot conjunt de porsones que te nl, marge de la qualita rig ‘Qualscestec | debt sobre "“Aceio Insti ional vars el Teatra Amateut" qu va dua ‘dues ores més del prewat dogut a Funtrés fets i comentaris — LHEURA ORGANITZA UN CICLE DE CONFERENCIES El Contre de Normaitescié Linguiitica he prepara, igual que any anterier, cada primer dious de res, a is 20 hen elo fs go! cater Anse Clays, num. 5, un E121 oe XI, @ Viceng Liorca v9 fr ia EI 9 de! x11, e+ presemar Iire= “Monstruarit Manetios en Ia te: LA SALA GOYA SERA MUNICIPAL PARA FIN DE ANO En Is tsion extrsordinaia del Pleno Mu hlcipal que tuve lugar e pasado 15 de no: te compro-venta de Ia Sale G09, 90" #1 ia de 24.700.000 pesto LL propueeta qveds aprebada por mayo. Fermided do! Grupa Municip! Soc SEMANA DE LA CULTURA ANDALUZA Durante los as 13 a 19 del pasado 0: ‘bee, tuve lugar an la cluad le denominaca ‘Semana de ls Cultura Andsluzs. Organi dds por e! Ayuntamniemo «on lacolaboracién de unas quinee pefas y cenvos cuturaes de Andalucia un Santa Coloma contd con tree ‘ances apartads: conferercias on Is Torte Balldovina, la presencia del Conssio Regul dor ee los Morsies-Mortiis ye! IN| Concurso Nacional oe Cane “Yunque Flamenco” que cuenta desde este afta con la eategarib ce INCENDIO PROVOCADO EN LOS BAJOS DEL AYUNTAMIENTO ana, tuo ger Un prowoesdo 0 Aieaide. Tras ser vaducido por los func foe y mismorce de la Guardia Urbana, rmientras @ procedia 2 desslojar al Ayunta rmiento, © pudk por o cust fue tratlacad piritu San, E! Bomberos de Bidalo cht? 9 Ghy — fets i comentaris UN PROYECTO UNICO EN TODO EL PAIS El pasado 13 de noviembre, a las doce y media de! mediodia, tenfa lugar la presentacin oficial, en la Torre Balldavina, de "Vé Programa de Dinamitzacié Cultural | Pedagdgica’ en las escuela, contando con la asistencia de destacadas personalidades de la politics y la cultura de nuestra cludad. Organizado como en afos anteriores por el Casal del Mestre, con e! soporte del Ayuntamiento, tiene ‘come odjetivo fundamental poner a disposicion de les protesionakes de la ense- fanza un conjunto de actividades que aporten nuevas posibilidades ala escuela a Ja vez que otrecen recursos de todo tipo. En esta ocasion tambien han of:ecide su colaboracion en al programa la Generalitat de Catalunya, Ia Diputacién de Barcelona, Caja de Persiones, la Caixa y la Caixa de Catalunya. En el trascurra del acto de presentacién, el Alcalde de la ciudad, Lluis Hernindez, hizo entrega al Director del Cesal del Mestre, Joan Dorénech, de un talén por valor de tres millones de pesetas que contituye la aportacién municipal al V? Programa de D namitzacié Cultural | Pedagdgica, Destacar que este programa constituye un pro: Yecto Unico a nivel de todo el Estado; cada una de las actividades tiene unas ore tensiones concietas y se orientan seqn el curso que corresponden, y entre ellas podemes resaltar el teatro, el cine, audicianes, espectaculos musicales. exposicio: nes, medios de comunieacién, excursionss, temas de actualidad, tradicones co: mo Carnestoltes, departe . ete. todas elias dasce la perspactiva de la participa: cién, Lluts Busquets, responsable do las Servicios Territoriales de Ensefanza de la Generalitat, también asistié a los actos, y anuneié Ia divisisn de los Servicios Territoriales, aspecto que heneficiars notablemente al movimiento pedagdgice do la cudad, pues la Administracion estara mat pandients de los profesionalee MERCADO DEL FONDO “20 ANIVERSARIO’ E| pasado dia 1 de octubre, se cum plia ei veinte aniversario del Mercado Municipal del Fondo, segundo en ant’ guedad de los tres que dispone Santa Coloma. EI Mercado del Fondo, ub’: cado en [a calle Mossén Jacinto Verds quer, se inauguro en el ao 1.965 sen. do su inmediato precedente un mer- cadillo popular situado en sus actuales terrenos. Cuenta en la actualidad con fochenta ¥ cinco puestos de venta que abastecen al barrio y sus alrededores Sogiin el Presidente de la Comisién de Vendedores el mercado no escapa a las consecuencias de la situacién actual fn cuanto a economia se refiere, y mu: cho do las vondadores continiian mas por tradicidn con la ereacién del morcada~ que per ‘ya que comanzaron ‘ganorae [a vida, haciendo de |a parada ‘un moda de sustents familiar en el que fe! trabajo ee comparte. Diat despues de la conmemoracén, los eomercian tes en pleno celebraron una cena de de la ensefianza, eemanclad para Testejar la fecha ESCRITURAS PARA OLIVERAS TRAS QUINCE ANOS DE LUCHA E) domingo, dia 13 do octubre, se colebraba en at barrio de Las Oliverse 1a Fiesta conmemorativa o la entrega de escrituras de sus viviendas a mds de cusrenta y cinco familias del barrio que fas obtenian, por fin después de casi quince afies de iucha Ei acto tuvo lugar en (a plaza Che Guevara, contan: do con a presencia, entre otros miem: bros de la vida politica y ciudadana colomense, de Eloy Jurado, Teniente de Alcalde de Urbanismo y Joan Ra fols, Director d'Habitatge de fa Gene. rata. El logro tue posible tras ganar, @ través de audiencia, el recurso conten. ciaso que habia presentado la empresa constructora de dichas viviendas, que comandan los hermanos Guitart. DESAHUCIO IMPARABLE ? LA IRRACIONALIDAD PUEDE DEJAR SIN CASA A FRANCISCO RODRIGUEZ, vecino de la Rambla de Sont Sebsstid, a resultas de une serie de malas gettionss an la venta de un terreno de su propiedad y posterior edificacién. No se acaba de entender ‘como es posible que pagando trimes tralmente lo conrenido, despues de & afios le digan que” | A LA CALLE!” des Cristianes y de los demas colecti ‘vos de Santa Coloma, para que no se produzca esta barbarided 0 ee, TORXES PER A SORTIR DE LOTAN El dia 8 de novembre, a dos quarts de wut de a tarda, vam tenir una manites tacid massisa exigint ai Govern Central la convocatoria immediata d'un Referen- dum on els ciutadars decideixin voluntariament si Espanya ha de continuar 0 no pertanyent a'Otan. Va ser convacada pel Col-lectiu AntiOtan per al Detarm: ment i |a Desnuclearitzaeé total i, de bon comencament va comptar amb el su port de nombroses forces politiques, sindiealc | cwutadans Sota I'eslogan "LLUM PER A SORTIR DE L'OTAN"" Ia mara va partir de quatre barris diferonts per confluir la Plaga de la Vila, Els seguicis van dizedrrer sensa cap mena dircidents al llarg de tet el rocaregut, portant espelmes | lote lencozes fins que, en arribar a la Place es va llegir un manifest i es repeticen les cconsignes, Entre sis i vuit-centes persones van former la manifestacis ‘Sajons ens informa el Col-lectiu Anti‘Otan, si després dels debats de |a coms sio de portaveus estatals davant del Parlament no passa res, hi Na previstes una sé rie de mobilitzacions en tot I'Estat Espanyol, @ convocar en un termini de 24 ho: res. Cal tambe Gestacar la manitesiacio que tingue Hoc el dia 10, dos aies aes prés, a la Gran Via, de Barcelona, concentrant tots els col-lectius que dies abars hhavien cealitzat activitats en les seves respectives poblacons, La participacio co- lomenca va ser prou important El Colectiu de Santa Coloma dirigetx cada diumente, de 6 a 6 de la tarda, un espai radiofonic a l'Emissora Municipal amb el titol “El dit a lull", S’analitzen amb profunditet tots els tomes relaconats amb el pacitisme. COMMEMORACIO DEL 75 ANIVERSARI DE LA CNT Lograpacid local ha celebrat aquest aniversari amb una série d‘actes, entre elt ies 28 d'ectubre | 2 de novembre. Una sttmana d'actvitats, ala Torre Baildov': a, centrades principalment en conterincies, xerrades i projeccié de peblicules, tractant temes com és ara: fa sanitat a Santa Coloma, ensenyament, (Oran, la aga general dei 20 de juny, fes Olimplades del $2 ila guerra civil espenyoia, en re aleres GRUPOS DE JOVENES Y ADULTOS EN LAS ESCUELAS DEPORTIVAS Las Escuelas Deportivas Municipa- lee, han iniciado de quevo su singladu: +a con la llegada del curso ercolar, Este afio'la novedad gira on torno a Ia crea ‘clin de grupot pars jdvench y stultos; fen los que ademas de practicar el de porte escogido, puede optarse por una seccién de mantenimienio de la forma fisica Los nifos tienen a su disposicién las escuelas deportivas basicas, pare los mas pequerios, y las Ge un deporte es: pecifico entre las que se encuentran: atletismo, baloncesto, judo, voleibol, patinaje y rugby, entre otras, Destacar igualmente el cambio de udieacién del Servicio Municipal de Deportes, anteriarmente en la Placa de la Vile, que pasa definiwvamente 2 los locales de! Pabelién Polideportivo Nue vo. El plazo de inscripcidn en las Es cuelas Deportivas comanz6 el pasado 1d de octubre y, si bien, al principio pareeia no haber excesiva respuesta, poco space se hen ido cerrando lot grupos CASA DE FUENTES DE ANDALUCIA El dia primer de novembre es va inaugurar o! Centre Culturat i Recrea tis “Casa Fuentes de Andalucia. Vol aglutinar els més de siscents colo- mencs nascuts @ Fuentes, amb: activi tats culturals | festives. Ara tenen el fo- cal social 2 Avinguda Bands Baixa, 108. A I'acte de 'a inauguraci6 hi havia VAlcalde de Santa Coloma, el de Fuen tes / cinc residors tarmbé de Fuentes. 50.000 PERSONES VISITEN ELS CEMENTIRIS Coincidint amb el di de ta celebra Go de Tots Sants, els serveis munici pals van anunciar que hi haurd una proxima ampliacio de! Cementiri Now amb 500 ninxols més. Actualment aquest cementiri compta amo 10.023 ninxols, mentre que el Cementiri Vell rnomés en té 1.022. Val la pena de remarcar que, en ‘quany el servei d'autabusos ha estat un fencert, la qual cosa va contriouit molt ceficacment a fer que el nombre de per sones desplacades al Cementiri fot taordinériament gran: 60.000. visi tants entre els dies 31, 1,21 3 fets i comentaris —— LA FARANDULA TORNA A LA PARAULA E/ aia nou de novembre el Grup de Teatre Independent La Fardndula va pre- sentar of seu nou munatge “Refugio noctumo™ Es tracta d'un text dur, com div ef director Josep Navarro “aquesta & una ‘obra no pas per a distreure’s, €5 una obra per emportarse-la a cssai pairla’. £7 -muntatge reflecteix Ja tornada de \a paraula als escenarss. Val a dir, amb tot, que dins de Ja cultura catalane, homes com Rodolf Sirera 0 Pedrolo han fet incur- sions en aquest camp. Aquesta és una linia que va anunciar proféticament e ‘malaguanyat Passolini en el seu “Manifesto per un nuovo teatro", publicat el 1968. Els textos basatsen “Poemas y Canciones” / en fragments de “Galileo Galilei", han estat tractats dramatirgicament per Carlos Garcia Quesada que sens mostra, xi, com un jove autor amb grans possibilitats. Ens conta la historia d‘una vella ‘actriu que torna als escenaris per muntar Galileo Galilei peré que sols ha trobat tuna jove actriu i 3 més arriba tard a la representacié, Mentre espera recita uns poemes de Brecht sobre la solidaritat, paraula que pronuncia amb un cort temor } firs amb vergonya | amb por que no sigui ben compresa. Finalment comenca lla sola amb 0! Galileo Fins a 'erribada de lajove actriu. Entre elles dues sorgeix Lun problema d’incomprensié | dinadaptaclé de I'una al mén de l'altra, perd ens reprosenten un Galileo home que posa |a ciéne'a al servei de heme, un Galileo per altra banda desmitificat, fet aixf més home que mul, reconeixent que va ‘abjurar dels seus coneinements per por al dolor fisi ‘Sha de ressalcar (a interpretacié de Petry Jiménez, una actriu amb dows ex- ‘cencionas | que desgraciadament vaiem pujar als escenaris massa pogues vogades. Josep Navarro aplica amb gran fidelitat les técn/ques brechtianes. Un element egativ: el tractament de (entlumenat, amb molts fosces que cansen {especta- dor, sobretot amb aquest text tan dur. Tampoc ne eree adequat un ciclorama nagre, Patser uns tons més clars haurien reforcat text Un gran encert de La Farardula ha estat e! fer diverses representacions de cambra en el teatre de La Colmena. EI contacte actorespectador és més directs i cali creant una relacié que es converteix en element dramatic i que permet cor regir errors técnies amb més facilitat que en representacions esporadiques, | con- tribueix a crear un ambient de teatre entre la societat colamenca durant uns dies ‘Suposa, al meu parer, un detail de maduresa del grup i de la nostra ciutat, on hauria estat impossible una programacié com aquesta fa només quatre anys. R. dal Hoyo, ‘Tot i que encara es tramita la seva legalitzacio, ja ha quedat DEFINITIVAMENT CONSTITUIDA L’ASSOCIACIO. DE GITANOS DE SANTA COLOMA Va ser el 19 do novembre en una reunié celebrada als locals de !Oficina de Benestar Social, + qué atsist’ Ia respontable d’Afere Etrics de ls Genoralitat, Ma Fla Jiménez, També es van attablir ele estatuts i la Junta Direetiva, Andrés Floris 65.01 prosidont i Rafael Funes, quo havia eetat un dels principels promotors, deine VAssociacié per no ser gitano. Al nim 10 a'aquesta revieta cortia uns informecis equivocada, es deta que Maria Jiménez havia vingut el 18 d'octubre per ineugursr rAsociacié quan, de fet, romés havia vingut per parler dels futurs estatuts i fer les perinents puntualitzacions. Els objectius son aquests: Constitulr un punt de trobada de 101s els gitanos | proporcionar-Ios qualsevo! informacio que necessitin | donar-los suport en els seus problemes. Es compta que son prop de 10.000 els gitanos que hi ha a Santa Coloma i es procurara de fer totes les documentacions El dia 21 de novembre | per tal de colebrar la constitucié de la nova Associa: ci, va venir a Santa Coloma el diputat socialista, Juan Dios Ramirez Heredia aS" — fets i comentaris auxiliar EI! Esperanto, lengu oasado ui septiembre se cea Balldowina. un acto paredar ea enor 5 01 ‘re, Presigarcer de a Federacion Espanola de Esperanto y gel Geatra Excars tela, respectivameme, y la Sa, Marie Garaés dela Feveraciin Gatalana de més de lor protetores que impartieron cates de etperante el pated euro 84 ntendimianto « e piigra de colon, permite & tedos los puinioe det mundo pore ordad de nae u ats No, ls esperantstar no oda mos el ngs. De heeno muchos de els eanacen ovstudian eta y otra lenguas Los cursos de asperamto en nuestra Ciudad se moarten en el Centro Excarsionste Pu 90 385.99, 41. 05 «sp Carmen Teruel No é: estrany teobar ale solars de | nostra ciutat matelassos. Fores estrany 5 perb, el fet de irobar un matalas acompanyat dura cema ortopedica com ens mostra la foto, A més, el fet (que aquesta cama sigui embolicada amb fons posaria davant d'un eas d'en Sher lock Holmes. .. Curiosa Ia nastra ci * oS El boig noi Viceng Lorca ME VOY A MADRID Madrid, me sorarendes. A veces siento la tontacion de imme en busca de una Solana donde broncear mi arte coma han hecho ditimamente tan: tos y poder asi escribir con la tinte ona de post modernidad — iqué frivo- lo! y con ef bolsilfo recon ortedo por Benivo 0 Juan Ramon —noy afa ex fentes musas—. Y entre locas cancio: nes absurdas —terniblemente cotidia nas resistir la moda sintiendo el géli do frio que nos viene de Alesks, jugan: do con mecanos © matando Ia lirica como aque! que mata el tiempo: con goles bajos, 10h, Madrid, tus fri volos movimientes te confieren, a tra ves de tu bien centrado ministerio, Ia capitalidad de los puentes aéreos ha cla Nueva York!, —iy yocon larayaen elpelo !—. iAy!, quién, purti-peinado, pudiera decir como el poets: "mentre fo, fa ben tkany erm riuria” de la sce ser de las generalidades y el reservismo conformista de mi pueblo. ¥ no tener ‘que soportar, jornada tras jornada, sur realismos fritos ni quejios passdos por ina. ¥ es que uno, cuanda es hijo de luna ciudad de nadie, un ser claramente agredida por una historia compleja mene sarvaje, quisiera respirar un 0: originaliaad, futuro, definir una solideridad profunda bajo tun sentido kidico y en un Smbito de utopia. Construir leios de ‘a mitifica cién de 10 t40il, fo nostalgica, 10 abu- sivemente tradicionel. Es aqui y ebore donde imemamos ser felices, y desde aqui y ahoraes de donde hay que mos ‘rar nuestra creatividad a la hora de comprender la realidad y transformar- fa, Definitivamente, nuestra moral rec: 0 de vanguard be domasiados golper bajos: malas tiempos para, .. Madrid, me mat VICENC REDON, President del Licor 43 Marta Rosés Aquesta afirmacio ens la diu en Vicenc Redén, President del Licor 43, home lligat a Santa Co. loma tant pels seus origens fami liars com per la seva aficié al Bas quet ”" de tota la vida” Vosté. com a President d'un equip de Basquet i Colomenc, a qué creu que és deguda avui aquesta manta d‘instal-lacions?, No té explicacié ni justificaci6 possible i no hi ha comparacié amb cap aitra ciutat de Cate lunya, ja que cap no té una situa cid tant deficitaria com la nostra Santa Coloma és una de les civ tats més joves d’Europa, aixd vol dir que, potencialment, podria tenir un planter de futurs espor tistes meravellosa i de categoria internacional i per la mance d' pai és tot el contrari. Aquest any el mateix Licor 43 té un proble ma terrible d’horaris per poder entrenar, i aixb es va notant per qué darrerament hem rebsixat la nostra participacié en jugadors internacionals seleccionats i és perqué hi ha hagut una manca do preparacié total; mai haviem tin- gut tan pocs juniors ni tan pocs juvenils a la seleccié nacional com aquest any. Aixd és un pro: blema, perd la gent no n’és cons cient, i de vegades es pot pensar que el Licor 43 reprimeix i treu altres equips que volen entrenar a les instal-lacions; per mentro no hi hagi installacions per a tothom, aquest problema és un repte que la ciutat ha de valorar. Cree que cal ésser conseqiient i si Santa Coloma vol tenir un bon equip, ho ha d’assumir, perd re peteixo que tot ixd amb més instal-lacions no passaria “Sta. Coloma és la ciutat de les rodalies de Barcelona que té menys instal-lacions esportives” SSeS La solucié d’aquest problema segons vosté, on és? Tant de bo que ho sabés: les solucions no sén mai facils, pera hi ha una gran realitat i és que, per desgracia, els ajuntaments de- Mocratics continuen sense donar a l’esport la importancia que té. La joventut de la nostra ciutat es ta mancada d’illusions i d’afi cions, crec que | esport podria co: brir un espai social molt impor- tant. Els que poden decidir-ho han de planificar les futures instal-la- clons, concretar els llocs poss’ bles, les vies de financiacié, ne- gociar amb les entitats econémi ques que conrrespongui: Diputa cid, Consell Superior d’Esports, etc. i tot aixd no fructifica. L’A, juntament s‘ha de moure, en dos anys s'han fet quatre Plens rect ficant i rectificant e| projecte G'instal-lacio d'un pavelld espor- tiu a la Bastida i encara tot esta igual. Els nens i joves de Santa Coloma os meroixen més atencié en el camp de l'esport, La nostra participacio aquest any a les es coles sera la d'oferir técnics a tots els col-egis, perqud d’aques ta manera la gent que tingui afi clo i valgui, surti amb una base sdlida i es converteixi en realitat la illusié dels qui sabem que te- nim el millor planter. SR * AUTOMOVILES SINGUERLIN COMPRA. VENTA DE AUTOMOVILES NUEVOS Y USADOS. TODAS LAS MARCAS FACILIDADES DE PAGO JUAN GEA (Partic,) - América, 81 Avda. Anselmo Rius. 111 Tel.: 391 36 61 Sta. Colama de Gramenet C/MIN. JACINTO VERDAGUER 144 ‘STA.COLOMA DE GRAMANET TOCINERIA ALOY ASSESSORIA SOLE TENDA AL MERCAT SAGARRA, NUM, 41 St. Silvestre, 63. Tel. 386 00 25 + ADMINISTRACIO DE FINQUES ELABORACIO PROPIA + ASSEGURANCES GENERALS ‘+ LLOGUER -COMPRA -VENDA -TRASPASSOS. PSTD USIGAL PALA ES + ASSESSORIA JURIDICA, LABORAL | FISCAL Classes de soiteig instruments Preparacié per al Conservatori Tel 386 90 93, Av. Generalitat, 72 ) Aguitors, 48 Tel. 39 Sta. Coloma de Gramenet | ner Restaurant ESPECIALIFAT EN TOTA MENA DE BANQUETS Montcada i Reixac (93) 564.00.23, Camp ae tir | LA QUALITAT TE EL SEU PREU, SABATES DE SENYORA, SENYOR | NEN CALCATS Bees SANTA COLOMA DE GRAMENET Tel 3910554 BAR - RESTAURANT Prat dele Riba, Sth COLOWA DE GRAMANET Can Armengol — Amb ulls creients OPTAR PER LA PAU Llentrada-sortida (2) per part de V'Estat espanyol de I'Oreanitzacié de Tractat de |’Atléntic Nord (OTAN), Vanunei i el desig temor (22) dun rofe réadum fan que los geans questions dol desarmament, la neutralitat | la pau inguin avui, entre nosaltres, una ac tualitat particular, Els grans avencos de caire cientific i seni fets per la humanitar els cua ranta anys transeorregut des de I'2ca boment de la guerra mundial {1990 1945) #2 veuen contrepesats per unes dades { unes xitres que no poden sino escandalitzar-nos i entristir-nos, Les traiem del n° 4 (setembre 1985) d2 la revista Iniormacié que publica el Cer- tre UNESCO do Catalunya 1. Es calcula que, durant aquests quaranta anys de pau precérie, el mon tna dedicat entre el 4,7 | el 7 %o del producte interior brut (PIB a despeses militars. A partir del 1980, el volum daquestes despeses augmenta en xifres reals un 5 Oo cada any, que es una quantitat molt superior a Ja tondéncia general de la postguerra 2. La capacitar destructiva dels arse nals nuciears acumalats pels paisos que participen en la cursa d'armaments és tan gran —pel que fa al seu volum i ala eva naturalesa— que comporta aques: tes duse conseqidneins, deseonogudes fins are al possipititar que la seguretet una nacio es vegi amenacada per les seves propies armes 'b) la impossibilitat, cada vesada més gran, de defensar-se dun atac llan ‘gat per un adversariproveit darmes Parallelament, es dades que ens parlen de les utilitzacions possibies dels diners que ara es malversen en ar ‘mament ‘en projectes militars seb len també cosa de somni, Vegeu qué ens iu aquell matoix informe: 1. Amb al quo es va gattar a la 18 guerra murdial s‘haurien pogut cons: ‘uit una casa amb jardi | un vehicle per a cada familia d’Europs i América, i'una escola i un hospitel comarcal per ‘a cada 10.000 persones. 2. Amb menys del 0,5 O de les espeses militars alobals de I'sny 1980 fvhi hauria hagut prow por a pagar Ie quipament agricola necestari per a aug ‘mentar la produccid d’aliments de ma era que {any 1990 els paisos avuide- ficitaris erribessin @ una situacié d’au- rosuficiéncia 4. Una assignacié suplementaris de 200 milions de dolars a la UNESCO (que é o1 que costen només dos bom barders estratégies de M"dltim model) li permetria d’acabar amb anaitabetis: me en menys de 10 anys, | amb una as signacid de 500 milions de doiars (és ‘que costa un so! portaavions!}, (‘Oras itzacié Mundial de la Salut (OMS) en tindria prou i de sobres por a eradicar dels pisos en desenvolupament les Imalaities que debiliten | incapaciven per tora la vida, com el paludisme, 1a tacoma, la lepra, etc Aquestes dades | la crua realitat que manifesten ens fan pensar que alguna 088 no funciona en la persona huma: na, La solidaritat, l'opeid pols pobros le gratultat s6n actituds humans que van perdent sentit. Men trestant, el sentiment de culpa que ens afecta a tots fa que tendim a justificar nos a base de tancar els ulls | la boca davant tantes coses que hauriem de rmirar de cara | sabce les quale hauriem de dir hi la nostra, Des de le fe creiem en le bondat ort ginal de la persona, que som ciutadans d'un mén que clama per la vida i que & com una gran casa molt mal distri buida, ara com ara, de la qual tots som responsables, Perqui, ti on Raimon ‘canta que “per ala vide s’ha fet "home ro pera la mort sha fer”, els ereients podem personaiitzar la frase i di ‘Déu ha fet |"home per a la vida i no per ala mort OTAN Si / OTAN NO? No és una simple qeitis ertratégies, do sequretat © do rondiment politic. Hi ha al darvo ra gilestions més importants, més hu: smanes i més cristianes. {Qué comporta votar si i que com: porta votar no? No es tracta nomeés doportunitat politica, sind d’una deck 5 mis global que té conseaqincias de tot ordr9. Dir no 4 le politica do blocs rilitars signitice arsumir més pobreve, ser més solaris amb els pobles del ter cer man. Hi estem disposats?. Es tracta que _paraules com COMPRENSIO, JUSTICIA, GERMANOR, AMOR si: guin plenes de contingut. de sentit i dintenci6 on aquest mon nestre on ja no podem tancar-nos cadasci a casa se va. €Que esperem per treballar-hi? Francete Lahota Professor d'etica i religid Institut 3r. de Barxillerat de Sta. Coloma JowpM. Totosaus del Moviment Cristid de Professionals, — entrevista XAVIER VALLS: Naseut a Vallis i installat a Sta dols 13 anys, X ‘oloma de Valls ha Jeserwolupat una de les ectivitats més a podiacio, Ar fessor de quitecte, ecoromista, pi Escola d/Arquitecture Can Merine He volgut reconstruir la masia respec tant les tres fases en qui va ser feta es XVIL, XVII i modernisme— La carcassa I'he feta servir com a re ceptacle d'un espai intern contempora ni i innovador” “Le feina ora miltple da, al seu entorn, com a espai en el re ptacle dels edificis que Venvolten Es tractava de crear una plega original que responguis alhora a kes neces tats de la poblacié’”. Xavier, preocupat er com donar “especificitat’’a la ne Je Sta. Coloma, ens explica detalls de ‘dare tals com Faspecte inacaba es, 0 la ivonia que suposa una pirgole ci per a reapartixer més enlla, 0 "Lobre no esti finida, Cal encar Lraduirshi els elements vegetals, aixi com omplir el seu espa interior merds ef un prin vacid, Xavier ha pogut constatar ia len ta aoceptacid d'una construccié estra ‘en qué he dotat de simbols a tote ols 1048 ele pi per Ia seva inno ) podent, inclas, veure en les seves parets vertaders quidres de Mondrian 0 Tapies’’| en que, sens dubs te, es persequia I'snim de fer “reaccio. la gent a través d'un art revulsiu’ Mai no sabrem si fou primer la gall dubte ». + primer la forma o le funcié Le Cormusier va donar una resposta funcional. | ara, anys després, on 6 e seu racionalisme arquitectonic del que tots, més.o menys, gaudim patim?, — La forma és auténoma de la funcié alla que genera Uarquitactura, que sintetitza, que ho fa possible tot Quant Le Corbusier, € larquitecte més gran de la historia, Davant de la ‘8 GR & docadéncia det classicsme —vinculat a formes conservadores—. ‘Moriment Modern” va connectar amb les aspirations populars i de pro. arés —inspirat an les formes pures de los cates eivistonquos—. Dintre diel Le Corbusier va fer prevaler el “Racio: nralisme funcional”. Després cell, ens trobem en un moment “ecléetic”, ple de lucidesa en tant que suma als ele- ments tradicionals altres que provenen duna visi6 no figurativa de la reatitat Es nodroix do la tradicié cultural, perd anomenat subministre una nova visié de la reali: tat, La realitat la dona I'home, al cap aval ‘Avui cia tot és “post”. Inelus hom past madern, Xavier post-modern que 6s se Ho sla teva — S'ha proposat el retorn a certs princi pis classics, car al Moviment Modern hha arribat a un ateucae, eixi com no ha resolt problemes com el de Ia plaga 0 el de 1a trama urbana. Trobem tres tituds: el pur retorn classic, el distan: ciament irdnic i la pura escenografia a través de quedarse solament amb els simbols. Jo no s8¢ postmodern. Et veuri en el prdxim edifici en que in corpora un torte® medieval emporde- ngs | la “fenétre @ longuour”, simbol entrevista — “LA REALITAT LA DONA L’HOME” del modorn. Por 2 mi, los obres s6n r= ques quan reflecteixen una resposta complexa basada en la suma de la dicio | el modern i, si pot ser, amb iro potser la ronia és art. “El Pla Popular és I'dnic de sentit comd que es pot fer a Sante Coloma” — Ha passat un cert temps després que s‘impulsés el Pla Popular. Com veus are el present i el futur urbanistic de Sta Coloms ? — El veig bé. Es va salvar a temps, im podine que ta clutats’acabes de mass sar, Tot el que s'esta font ara és desen: volupament del Pla Popular, ami més (© menys cardncies i limitacions. Es 'd nic de sentit comi que es pot fer a Sta Coloma. ~ Me'n recordo de eaminar anys enrers per la ciutat | veure reclamar un pare, un pases, Els di bbuixas i les pintades substituren la rea litat, En qué consistia el Pla Popular ? = Va ser una proposta global d’alter notiva de Ia eiutat. Contemplava dite un equipament rants eseales: 1 barti; 2, nuclis de bai ris; 8, conjunt globsl. Segons i svorganitzarien accersos, equipaments, places, jardins, etc. Aquesta proposta va ser feta per les AAVV i sintetitzada per mi com a técnic. Va ser molt inte- reisant: es va aconseguir fer la ciutat ‘que veien els propis ciutadans com 2 necessiria. | era facil de congixerta: ‘an sols calla enar @ Hlegir les pintades dels veins per veure com volien aqu taciutat. “Admiro en un home la capaci tat d’entusiasme, de confiar en els altres, de tenir utopi — Va ser sols una ingenuitat 0 una ex periéncia recollida politicament i fruc: — Es una experiéncia molt utdpica en cel sentit que s'ha vist que no era reali Zzable a curt termini, sind a Warg: 11'A- juntament ha seguit, basicament, aquest Pla. Realment, semblivem i fants tots els qui hi treballavem. Perd com deia.un escriptor al que m’interes 5a més d/una persona és el quo conser ve encara dlinfant. Admire en un ho: me la capacitat dentusiamarse, de contiar en els altres, de tenir utopia. “Tota la meva manifestacié publica ha estat professional” — En cert mament, la militancia pol tica semblava entre gent compromesa ol cortificat contra Ia dictadura ila dee te feinista, Consideres que has fet pol = A nivell personal | vocacional no, mai. Sempre m‘he presentat com un técnie. Ara bé, en un moment donat el PSUC pricticament ho sintetitzavatot: tenia una base ideoldgien mplia i una gran fortalora por Ia gont que hi part. cipava i per le proposta que hi hi Es tela inevitable per 2 tota persona que volgués una transformaci demo: critica de la ciutat agafar un compro- mis politic. Malorat aixé, tota la meva manifestacid pibblica ha estat profes- sional En Valls estima més no emetre ju diets sot tud equilibrada, serena, constructiva car coneix, com a bon a ‘errors que fan estimber un edifici ning, La seva és una act Hem parlat del passat al PSUC, | ara Der d'un cert celecticinme intento recollir el bo de tor. Abans crdiem que fariem e| mon nou, i no I"hem fet. Si la por durant segles ha estat encerna: da pel dimoni, avui dia és representa fda por la bombs stémica, | és que al cop dofinitiu de sociabilitat, igualtat, ete, na vindri per una transformacié politica radical, siné pel desenvolupa ment de los tecnologes. Parlem d'una era postindustrial, per encara no rexisteix una de nova, — Des de Varquitectura, qui seria ‘aloe ideal par a Sta, Colom = Viv o mort? — Home, viu = Oriol Bohigas, perqué sintetitza ca: pacitat executiva amb una gran profes: sionalitat — Alouns periodistes han destacat el ou sornriure. En Ferreres, per exem plo, et pregurtara por que ols arquitee tes teniu fame de “Playooys" amb cer vell? — entrevista — (1 somriu 111) Es fa protessio ma teixa. Contradictéria, barreja de rigor ‘téenic amb inspiracid. Jo dria que séc un “playboy que esta de baixa labo ral “Fins ara Sta, Coloma ha propi ciat una taxa de contactes personals superiors @ la mitja normal” Hom ha dit que Sta, Calama de fa na, militéncia de. tots els signes, Creus que és b0 7 = No ho és en.un principi. Delata una ciutat no equilibrada en qué la gent només pot veure’s pel carrer. peré no foure a un jardi, La ciutat impulea al contecte ie Fextraverié i dificulte Vraillament | ta intraversi®. Potser ara no és tan tremend. El problema és que ningd no et queda més luny d'un quart d'hora, | aix6 vol dir que és une ciutar diffeil = 1 sixé ho podriem enllacar amis uns pregunta tOpice perd interessant: qué és més important, la vida o Var = Quan una persona ho porta be, sap equilibrar les dues coses. Cal saber viu re la vida intensament, perd també ai ir temps lure: aquest és dlactivita. arse it gran gonerador molt de temps he estet activista perd considero que m’he equivacst. — Que cal exigir @ rarvsta, dones ? Durant ~ Se Liha drexigir que produeixi coses valides, no que quedi bé, que atengui totes les trucades | convoqui reunions. Admiro, en aquest sentit, a Rafael Mo- neo: en 20 anys ha fet § 0 6 obres, tot combinant experiéncia i refiexio en alld que ha fet i aixé és Himportent, x 1né tot cau de seguida en la superficial tat, | aquest és el gran perill. De vege des em plantejo per qué no em passo una tarda a St. Felip Neri llegint un tli bre, aixd tindria més importancia que tota una tarda hiperactiva, rostant ox wt de fur. Fins era Sta. Colome hha propiciat_una taxa de contactes personals superiors 2 la mitja normal, erqué el numero de persones dedica des a la ciutat 6s escasi cal fer tasques de supléncia a cada instant “\Vaig ser més d'esquerres per ser catalanista i anti-dictadura que Durant aquest curs, en Valls volre lexionar en profurditat. tleg ar, gaudir dels alteos, Comprendre el ‘que ha fet alld que ve IM'has parlat abans de doner una es pecificitat ala ciutat. Ser catalanista é acce cificitat col-ectiva avant el mn. Creus aun el eatalanis imo é¢ valid por 2 aquesta especificitat colomenca? Ets catelanisia ? — Sempre he estat cavalanista, inequi- vocament. La meva identitat com a persona individual i professional, 1a meva heréncia cultural i biolégica pas- ‘a por tenit unes institucions d'auto- govern i eatalenet. La nostra cid és importible sense un mare, per qué sense cultura no sabem qué som ‘osaitres. Per exemple, el Modernisme ve entrar a Catalunya, perd va adquirir luna especificitat, tal com ha passat amb el ““Moviment Modern’. Som una cultura permeable, “al tanto”, sap age- far els yrans corrents i donsr-los perso nalitat. Valls, fins i tot, afirme que “vaig ser dlesquerres més per ser catalanista i an- tidietadura que per propi convenci Marius Torres i tar una esp Cortés, afable, culte, lector de ‘oiert natural del es rel 2 de ANE”, ens asiegura que es quevaria amb Viena, Roma, Paris 0 Florencia, Devoradlor de les autabio graties de Goytisolo, Xavier Valls é rota una biografia, un edifici que ens proporciona bona ombra Vieone Llorea GRANERIA MARTA VENTA A GRANEL DE COMIDA PARA ANIMALE! FRUTOS SECOS ¥ LEGUMBRES SERVICIO A DOMICILIO 386 78 45 C/ Sant Josep, 30 Tel SANTA COLOMA DE GRAMENET Servei de Cultura Els museus, un patrimoni viu Area ce Cultura de la Diputacio de Barcelona aglutina un conjunt de Serveis | de Seccions entre els quals cal destacar els Museus. Si en el seu conjunt formen un bloc ‘lvers alguns dlls contenen col.leccions dniques, interés de les quals és diabast internacional. Entre les activitats dels museus cal destacar les exposicions -convertides en itinerants com a servel als Ajuntaments,, les publicacions j el programa «E) Museu il'Escola», a {raves dol qual tots ols oscolars do Catalunya poden coneixer la seva historia mitjancant sessions monografiques i fullets explicatius dels temes escollits. i detots. Museu Arqueologic (Barcetona) Parc oe Monjuic, Tel, (93) 223.21 49 Horaris: 9,90 213 16.2 19 h Diumengas i festes: 10.2 134, Museu -Cau Ferrat: (Sitges) C1 Fonollar, 5.0 Tel. (93) 394 03 64 Horaris: 10. 13116 a 18h. Diunenges' festes: 9a 15 n Museu Monografic d:Emparies Ruines d'Empuries (Empuries-Escala) “el. (872) 77 G2 08 Horari dhivern: 10 @ 13140 17h, ‘Museu !'Enrajolada Santacana (Marorel) Cf Santacana, 15. Tol (63) 775 67 05 Horaris: Hores convinguces Museu «Enric Monjo» (Viassar de Mat) Cami Ra sin, Tol. ($3) 759 96 99 Horars: Hores convinguoes. ‘Museu «Maricel de Mar (Sitges) (Ci Fonoll, 5. Tol 3) 894 03 64 Horaris 10.2131 16.a 18h, Diumenge i testes: 9 15 n. Museu Maritim (Barcelons) Porta do la Pau. 1 Tol. (99) 31 1871 Horaris: 10 a 141 16 19h. [Dumenges i testes: 10 a 14 ‘Nau Santa Maria Horenis 9a 15 16h, tins a la posta del sol ‘Museu «Nas Manolo» (Caides de Montbui) Taneat per reformes. Museu Monografic d’Olérdola (Gant Miguel d Olercola) “Tal. (93) 890 14 20 Horeris: 9a 141 18 @ 19h. ‘Musou de institut de Paleontologla (Sabadell) C! Escola Industrial, 23 Tol, (90) 726 17 69, Horarie: 18 20 h Dissabies, 17220 h Diumenges i festes, 11 a 14 n Museu Romantic (Can Llopis) Sitges in Gaudenci, 1 Tal. (93) 694 29 69, Museu Romantic (Can Pepiol) Vilanova i La Gel C/ Najor, $2 el. (89) 689 09 62 Horarie: 10 a 13,90 /16.a 18h, Museu Textil Terrase) ©) Salmoron, 19.21, Pare Vallparadie Tol. (93) 785 72 98 Horaris: 10 a 131 17a 20h, Diumenges i testes: 10a 14h. Casa-Musou «Torres Amat» (Salient) Tol. (93) 837 03 13, Horaris: Hores convingudes. Dilluns: Museus tancets. INFORMACIONS: ‘Seccid de Museus St. Honorat, 7, ter. 12. (08002 Barcelona Horari: de 9 a 14,30 n, Diputacio de Barcelona COLOMENCS JOAN GUERRERO < Roe x Vind, diseretament, com un tran: sit lene | svau cap a la mort. Ens deixa ris ws colors que fguren els rostres dels homes que sobreviuen en espera un amor. | ls Hus dels carrers, pre- roses xarxes d’estrelles, encendras amb Ja caiquda d'un cel que no voldria tan- arse, que es tanca, lent i suau, cap a Vind, netejan 1 os mats re una sivleba plera de ciutat, pluia, primer nas. . Fards del vienant un hordscop benigne, una aluimia de lirica gonorosa, un prodigi d'abocedari emarés que voldsia, damune ta poll dels astalis —madura elegia dune abans Jove terra, sternitzarse, que ens etemitea, ric i perplex, cap a la tar Text: VICENC LLORCA © 7 plantas al servicio dei mueole y de Santa Coloma © 40 afos de experiencia. © OFERTAS ESPECIALES (Junto estacién Metro) PASSEIG LLORENG SERRA, 6 TEL, (93) 366.15.14 -386.07.1 SANTA COLOMA DE GRAMENET (Barcelona) ELS DESITJA BONES FESTES !! HAGASE UNCHEQUEO - SU SALUD NO TIENE PRECIO POLICLINICA ls SANTA COLOMA San Justo Teléfono 386 46 62 se complace en anunciar la creacién de su CENTRO DE CHEQUEOS MEDICOS Chequeo médico basico: Comprende: VISITA MEDICA RADIOGRAFIA DE TORAX ELECTROCARDIOGRAMA ANALISIS DE SANGRE (Hemograma completo) ANALISIS DE ORINA (Test de control y sedimento) PRUEBAS DE GLUCOSA, UREA y COLESTEROL PRECIO, TODO INCL' Pesetas SOMOS ESPECIALISTAS EN CUIDAR DE SU SALUD HI HA 234 COLOM Ta mas pequena es una nina de & afics M@ Carmen Niero Alvarez. Felipe Guiérre: Cabello es el mayor, tiene 86 arto Weneesiao Garcia Galan, se me apa: sce como un hombre baiita y vivara cho. A pesar de sus 80 atios y de los avatares y penalidades sufridas, conser va todavia una fuerza y una vivezs que se derraman, mientras me cuenta, on ve meneos de cabr “me cago en, .”, Su vida. Condenado 2 muerte por el Consejo de Guerra d Badajoz, por las hechos acavcidos = Castilblanco el 31 de Diciembre di 1931, apenas estrenada la 24 Republi 9, en los que murioron 4 guardias civ les y un jornalero, e indultado de le pena por el Presidente de la Re Niceto Atcalé Zamora, tras 3 ato’ incertidumbre y trasiados de un penal 4 otro; a cambio, 30 aflos de prision le tras.a Frome Popular, ts concedida la amnistia. amotine, y querian los presos que abrieran la céreel, y nosotros los polit 20% salimos, pero los comunes se que: aban alli” Ese mismo ano, el 18 de julio, estalla la querta civil, y otra vez Y alain que ove espera. En el mes de febrero el sino, otra vee la caveol. “Estuve lu: chando en el Jarama, en Guadalajers, en Extremadura” En qué bande ?, 1 pregunta, y se rie, “eon los rojos, yo mi pueblo —— CS QUE VAN NEIXER A CASTILBLANCO soy rojo", como si (a pregunta fuera lune broma, con quien si no iba @ ser Cojea, una pierna y una mano indtiles son el Unico legato que le deiara ta scdemis de otvos 4 afios de wtrackén y Cecilia Bor meio: “tenfamos una hija que él no lle 6 a conocer, me puse a criar a a par ‘que la mia, con mis pechos, la de une sefiora, y ella le mandaba comida ami marido porque yo no tenia nada; mi hija se murié a los 6 afios de meningi tis, y me volvi a quedar eo one su rmuje Su mari do asiente, mient lagrirras. Cuanto tenia 5 6 Wencesiao ya trabajaba, los ojos a 6 afios el Si sin haber aprendido siquiera a fer y escribir “Guerdando ovejas y guarros, ihombre si era dificil la vida, ers une vida de eselavo, no habia qué comer ni aa vest, s6lo nos daban la comida, co- mo a los perros!” vieron aus hijos, que @!a edad de 7 u & No mejor suerte tu afios ya trabajaben, bien evidande ni fos en pueblos vecinos, © guardando ccabres, U ovejas 0 lo que hiciera falta Le familia Garcie-Bermejo vivia en el ampo, en un chozo, que era una espe cle do barraea heche de paja, y que en mis de una ocasiér 4 la intemperie clabe fuerte. “ANI yo hacta de ganade. +0, no podie hacer otra cosa por lo de la mano y lo de la pea’ Los 4 hijos mayores se fueron viniendo para Ba ccelona, en Sra. Coloma tenian una he mana de su padre, Los dot pequedios oe habia dejsdo cuando el viento arre {quedaran internados en Madrid, en un colegio para ninos pobres. E! matrime rio vendria después Transeurre la tate, la sefiore Cac lia cuenta, con los ojos enrojecidos, ‘que una ver la quardia civil le peg6 por robar bellotas para comer. EI Sr, Won. exslaa, menea le cabeze, resuella, 1 Tlexiona en yoz atta themos pasao!, 0 bien “ique vida de esclavos!”, 0 bien ime:cago en, «1. Me marcho, riot damos la mano, snrie. A través de los fgruesos vidrios de sus gafes olillos lejanos, su boca desdentada, La Sra. Cecilia me regala uno rose Judith Viaplana wtadel Ay oe 1931 2410s hechos oeurrddos el 31 de dicien are CASTILBLANCO 937 dif Municipio de ios €0 2.262 formado por la ville de! mismo nombre Y algunas casas y barracas en el campo. Corresponds @ la provincia de Badajoz. Esta stuada en un llano por el que corte el rio Guadiane en direccion de E. 20,, ye! arroye Guadalespejo, Hay bosques de encina y roble del que +0 hab tentes aprovecha el ganado principalmente de cerca, Procuce e! terreno aburdantes c2reales, garbanzos, lino, hortalizas,w ‘nay aceite, cera y mel, Telares de fienzo. Dista 60 Kms. de Oropesa, cuya estacidin es la més préxima Ey flash cultural JORNADES DE DEBAT “LA CULTURA A SANTA COLOMA”™ LAvee densenyament i Cultura de UAjuntament conjuntament amb entitats, graps i coblectius culturals de Santa Coloma organitzen, per a ta sermana del 9 al 15 de desembre, unes Jomades de Debat que, sota el titol de LA CULTURA A SANTA COLOMA, consistiran en diferents actes i activitats { reuntran diverses i brillonts personalitats del mon de ta cultura, tant de ta nostra ciutat com de foro. Aquestes Jornades es fouamenten, principalment, en dues intencions bisiques: informar Santa Coloma sobre aguells aspec es i realitats eulturals més vigents, i estimular els colomencs (perrones i entitats) perqué intervinguin en el fer cultural i apor- in propostes de realitzacions. Segons manifestecions del Regidor J. M. Lacasta, Vobjectiu de tes Jornades és de donar impuls ala vida cultural colomenca 4 partir duna rejtexié ¢ d une andlisi sobre ta sisuacid actual, Ig realirat de tes entttats ctutadanes ies intciatives munteipals. Sols d aguesta manera —diu el maxim responsable de ta cultura a Santa Coloma~ seri possible de prendre consciéncia dels defi- cits culturals colomenes (de creacié i dinfrastructura} id accedir, per tant, a un futur immediat de participacié i convivéncia, El programa daquesta Setmana Cultural és el segtient Dilluns dia 9 de desembre: Aloe 19 hres ale TORRE BALLDOVINA: Inauguracié de let jornadas. Toula Rodona: "COL LABORAGIO INSTITUCIONAL EN MATERIA DE CULTURA: PACTE CUL- RAL Convidats: Joan Rigol, Conseller de Cultura de la General tat de Catalunya, Antoni Dalmau, President de la Diputacid de Barcelona, President de la Corparacié Metropolitana Lluis Hernéndes, Al Moderedor: Pere Portabella, ‘Ales 22,30 hores a la SALA GOYA: ‘ALE", pel grup de teatre ELS COMEDIANTS, organitzat per ‘Obra Social de Is Caixa de Pensions per a Ia Vellesa 4 ide de lo ciut Dimarts dia 10 de desembre: Alles 20 hores a la TORRE BALLDOVINA: Debat: "LLENGUA | CULTURA CATALANA A SANTA coLoma” A .cirree do: Jaume P. Saye Pep Palacios. Salvador Cabré. Albert Fava. Dimectes dia 11 de desembre: Ales 20 hors. la TORRE BALLDOVINA: Taula Rodona: “CULTURA | SOCIETAT URBANA" Convidats: Lluis Racionero. Ignasi Foenato Nicolini (3 contirmar) Paloma Chamorro. (2 contirma') Moderador:Joan Barril (Director de EL MON Dijous dia 12 de desembre: A lot 20 horet a Ia TORRE BALLDOVINA: Xerrada: "EDUCACIO | CULTURA” ‘Accarrec de: Joan Doménech, = he Divendres dia 13 de desembre: A lee 20 hares a ia TORRE BALLDOVINA: Dobat: “ELS MITJANS DE COMUNICACIO LOCALS, UNA EINA DE RECONSTRUCCIO CULTURAL” A-carrecde: Aurora Sanchez. Salvador Cabré. Jaume Guillamet. A les 2230 hores ala SALA GOYA: Concert civree del cantant de la Nove Cangé Catelana LuUis LLACH. Dissabte dia 14 de desembre: Ales 10 hores a la TORRE BALLDOVINA: Ponincia solve e! naner de les entitats, grups. col-lectius en la reconstruecié cultural de la ciutat, Presentads ool ectiva ‘mont por lor ontitats culturals, Alles 12 hores ala TORRE BALLDOVINA: Ponéncia: eixos basics d'un programa de cultura per Santa Coloma. Presentade per |‘Area d Educacié i Cultura Diumenge dia 15 de dasembee: Ales 12 hares a ia TORRE BALLDOVINA: Debat, “L'ART | LA GIUTAT A-carrecde: Vieeng Liorea, Benito Marcos. Margarita Pedragoss. Jordi Bianco. (Convidats a confirmar) Dimarts die 17 de desernbre: A les 22,30 hores al POLIESPORTIU NOU: PIEL DE TORO” pel grup de teatre LA CUADRA de Seri lla. Organitzat per 'Odra Social de la Caixa de Persions, Titel: "REALITAT CULTURAL A SANTA COLOMA” Durant tote le setmana s Is TORRE BALLDOVINA, expo" siclo del treball de les entitats, grups i col-lectius de Santa Coloma ACTIVITAT Nth Casal d'Avis Can Franquesa - C/. Formentera, 9 Manualidades, lunes de 5 a8 de la tarde Actividades Fisicas, martes y jueves de 4 la tarde Casal d'Avis Raval - C/. Monturiol ualidades, martes de 5 a8 delat s Fisicas, martes y jueves de 10 a 11 de la mafana 22 Casa d’Avis Safaretjos - Av. Generalitat, 222 bajos Manualidades, lunes de 5 a8 de la tarde Casal d'Avis Singuerlin ¢ Manualidades, miércoles d Actividades Fisicas, mart C/. Américi de la tarde s de $30 26,30 dela tarde 8 Cc o OU) jo Cc LO) © 5 (e) TH @ Grup d’Avis del Barri del Riu C/. Sant Josep Oriol n.° 3-5 Manualidades, martes de 5 a 8 de Actividades Fisicas, martes yj (0 de la mariana Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Zig ae 8 — Polénica — AA MERCAT DEL SINGUERLIN: Un gegant amb peus de fang El primer ano de apertura del Mercado de Singuerlin se ha sivido con grandes tensiones entre el Ayuntamiento y los concesionarios, Las causas del enfrenia- miomo se encuentran en la variacién de las 1asas municipales, no puesta en funcio namiento de algunos servicios prometidos y on el fondo, la falta de rentabilidad. Emiliana Salinas, presidenta de la Junta de concesionarios, ealifica de “error polt- ico "la planificacion det Mercado de Singuertin, E] 28 de noviembre de 1984, un suefia del barrio de Singuerlin se hacia realidad: abrfa sus puertas el mercado Los veinte ace de reivindiescion se plesmaben en une obra, Sin embargo, fn su primer ano de apertura los con. Cceslonariosvendedares viven una larga pesadilla, E| mercado en general no es rentable. Actualmente, las cosas han cambiado en el barrio de Singuerlin hoy dia existe una estructura comer. cial que compite con of mercado. Para los comerciantes llegd desfasado; ereen un error de planificacion del Ayun- tamiento. « ¥llag6 el embargo. El 18 de octubre, una treintena de comerciantes del Mercado de Sinaver Jin reclbe notifieaciones de embargo sabre log utensilioe de sus paradas. E) valor del mismo equivalia ai dinero que los comerciantes no habian ebone do en concepto de tasas durante el pri mer afio de apertura, Era la gota que “88, colmaba la paciencia de los vendedo: res, En una hoja hechs publics por ios comerciantes del mercado se afirma ue “el 27 de septiembre de 1984, e! consistorio aprueba on pleno ordinario ‘el pago de 4.200 potetat mensusles en wmbro, 38 realigd un nuere pleno que aumentabo fa cantidad y subfe tas tasas un 300 por siento”. Por término medio, cada pperada debe abonar 10,000 pesetas al ‘mes por tasas municipales. La postura adoptada por el Ayuntamiento ante la fnegativa 2 pagar lat tatas, es ol ombar coneopto de tasas, En di 90 por vie ejecutiva, Emiliana Salinas, razona la negative ‘a pagar las tasas diciento: “nos senti- mos engafiados. Es un atropello por ‘que se nos dice una cantidad y un mes después de abierto, nos dan otracomo definitiva™. Lot sbogados de los vende: ores aseguran que son los tases masa: tus de Espaia, E| Ayuntamiento argu ment6 e| aumento en un error de ca: culo. El embargo propicié varies rev: riiones en el mes de octubre para llegar un acuerdo econdmico. En sefal de buena voluntad y “porque no hay otro remedio para retirar el embargo” los vendedores azepteron abonar el mes de Gisiembre de 1984 con un 20 por cien to de recargo. El precio de las tasas fue en su mo mento la primera reivindicacioa de los sancesionarios pero a lo largo del ao ha patada a un segundo plano, El pro: blema ce fando ests shora que dudora rentabilidad de! mercado, tun mereado con 89 paradas de las que | 75 por ciento, segin Emiliana Sali ras, no son rentables. Esta falta de rentabilidad se basa en un error de pla on, “el mercsdo ha vanide —

    You might also like