You are on page 1of 25
LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET A LA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL ESPANYOLA | LES PROPOSTES PER SUPERAR-LES DE LA LLEI DE LA MEMORIA DEMOCRATICA Professor associate Universitat Auténoma de Bellater RESUM: S‘exposa detalladament com la recent jurisprudéncia del Tribunal Consti- twcional i del Tribunal Suprem Kia delimaitat Vabasi del dret a la veritat de les victimes de la guerra civil i del frangitisme. En primer loc, les Administracions Pibliques poden constituir organismessadministratins que tractin la veracitat dels fers nomes en relacio @ la concessié d'ajudes o indemnitzacions per a les victimes, prohibind la investigacié sobre lauioria o circumstancies dels matei- xos, investigacio que queda circumscrita a la jutisdiccié penal. En segon loc i per con- tra, aquella jurisprudeneia ha vedat Vis del procés penal per a la investigacio dels crims del franguisme argumeniant que sén delic- tes prescrits i/o amnistiats. Ambdues con- segiiéneies han fet gairebé impossible V'exer- ciei del dret a ta veritat. Partint d'aquesta significativa lintitacié del dret a la veritat, la recent Hei de Meméria Democratica regula diverses mesures per superarla i n’analit- cen la viabilitat Paraules clau: Dret a la veritat, justicia transicional, comissions de la veritat, fran- quisme, guerra civil RUC, NUM. 2-2023 per DANIEL VALLES MURIO a Daniel Valles@uab.cat En homenatge de! Dr: Bartolomé Clavero ABSTRACT: Ji explains how the recent jurisprudence of the Spanish Constitutional Court and the Spanish Supreme Court has delimited the scope of the right to the eth of the victims of the civil war and the Franco regime. First, the Public Administrations can constitute administrative bodies that deal with the veracity of the facts only in relation to the granting of aid or compensation for the victims, prohibiting the investigation into the authorship or cireurnstances of the same, investigation which is circumscribed to the criminal jurisdiction. Secondly and on the contrary, that jurisprudence has forbidden the use of the criminal process for the investigation of the crimes of the Franco regime arguing that they are prescribed and! or amnesty crimes. Both consequences have made it almost impossible to exercise the right to the truth. Based on this significant limitation of the right to the truth, the recent Law of Demacratic Memory regulates several measures to overcome it and we analyze their feasibility. Keywords: Right to the uuth, transitional justice, ruth commissions, Francoism, civil war 59 354 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA SUMARI: 1. INTRODUCCIO. 2. LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL CONSTITU- CIONAL ESPANYOL SOBRE LES COMISSIONS DE LA VERITAT. 21, La Llei Foral 16/2015. 2.2. La Senténcia num. 85/2018, del Tribunal Constitucional. 2:21. Els vots particulars a la Senténcia num. 85/2018. 2.3. La Llei Foral 16/2019. 2.4. La Sentén- cia nim. 108/2021 del Tribunal Constitucional. 2.5. La interiocutoria nim. 80/2021 del Tribunal Constitucional: la clau que tanca el sistema. 2.6. Els vots particulars a la Interlocutoria num. 80/2021 del TC. 2.7. La postura del Tribunal Suprem sobre el dret a la veritat. 2.8. Conclusions preliminars. 3. LA RECENT LLEI DE MEMORIA, DEMOCRATICA. 31. El suposat dret a la veritat de les victimes. 3.2. El nou Fiscal de Sala de Drets Humans i Memaria Democratica. 3.3. {Una comissié de la veritat a la LMD? 3.4. La modificacié de la Liei de Jurisdiccié Woluntaria. 4. CONCLUSIONS. 5 REFERENCIES 1. INTRODUCCIO Des de fa décades, la practica ila doctrina van perfilant els drets que en tren en joc cn la justicia transicional i han desenVolupat els mecanismes per garantir-los. Un d'aquesis dreéts és el dret a la veritat. De fet, és dins l'ambit del dret internacional on s‘estan donant les passes juridiques més intcres- sanis per enfortirlo, no sense debats (Van Noorloos, 2021, p. 875) (Latino, 2022). Perd, el dret a la veritat, gés un dret Subjectiu auténom del que sén titu- lars les victimes? O,/g6s un dret rela¢ionat amb d’altres drets (pe. la tutela judicial efectiva) (Lopez Guerra, p. 23-24), del que pot ser titular tota una comunitat? ¢Abasta tot tipus defets o només els crims més greus? I, gde quin tipus de veritat estem parlant, d’una filosdfica o metafisica o historica, que tracta de coneretar la realitat dels fets'? El dret a la veritat no s‘escapa de la necessitat de diseutir els limits del seu abasi, fins i tot de la possibilitat que no en tingui No volem exposar aquests debats, ni plantejar una possible extensié del dret a la veritat; tampoe volem exposar les caracteristiques propies de les comissions de laveritat, institucié juridica paradigmatica d’aquest dret. Les comissions de veritat ja gaudcixen de molta i experta literatura académica’. 1.) STEDH El Masri vs. Antiga repablica iugostava de Macedonia, de 13 de desembre de 2012, vot particular dels Magistrats Tulkens, Spielmann, Sicilianes i Keller. Sobre la juris prudéncia del TEDH sobre el dret a la veritat anterioral cas El Masri, vegi’s Buyse (2011), 25 Pe., plantejat en termes de maxims per l'Estudi sobre el Dret ala Veritat, de Oficina de FAlt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, de 9 de gener de 2016, Doc ONU EJCN.4/2006/91, conclusid 60. 3, Laliteratura académica és ingent. Vegis, pe., Lawther (2017) o Yusuf (2022) a mode iroduccié, wna aproximacié interessant a partir de la citncia politica i Vis de mo- estadistics al recent treball de Nalepa (2022, p. 159 iss) on conclou (p. 194 i ss) que ons de la veritat sén més eficients que les purgues en la millora de la qualitat del pais en transicié i en la disminucié de la corrupcis politica. Nalepa gestiona la Global Transitional Justice Dataset, una cina quantitativa molt dtil. 60 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 355 Ens centrem en el cas concret espanyol!. Volem exposar les limitacions que la recent jurisprudéncia del Tribunal Constitucional (enendavant TC) ha implantat en el dret a la veritat. Ens plantejarem si la recent Llei20/2022, de 19 doctubre, de Memoria Democratica (també LMD), ha regulat mecanis- mes juridics tendents a superar aquelles limitacions i quincs sén les carac- teristiques d’aquests mecanismes. Per concloure que la justicia transicional espanyola, Iluny d’haver finalitzat, est més viva que mai. 2. LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPAN. YOL SOBRE LES COMISSIONS DE LA VERITAT 2.1. LA LLEI FORAL 16/2015 E! Butlletf Oficial de Navarra nim. 71 del 15 d’abril de 2015 va publicar la Llei Foral 16/2015, de 10 d'abril, de reconcixement i reparacié de les vic- times per actes de motivacié politica provoeats'pels grups d’extrema dreta o funcionaris publics. El seu objectiu era “posar tots els mitjans per a que les victimes de moti- vacié politica gencrades per l'accié violenta de grups d’extrema dreta o per part de funcionaris publics siguinnccenégudes com a tals victimes i, per tant, com a persones beneficiaries dels, corresponents drets de reconcixe- ment i reparacié integral [traduccié jpropia*I" (art. 1.1). Pel que aqui interessa, ‘article 3 crea la Comissié de Reconcixement i Reparacié [en endavant, CRR] formada per “persones independents [...]" i “amb la competdnciasdirecta respecte a la fixaci6 i investigacié dels fets en base a instruments internacionals homologats, com el Protocol d’Istanbul Lr Amés, l'apartat 1 d’aquest article 3 conclou dient que “en el cas de que no existis una senténcia [judicial] aclaridora sobre l'autoria dels fets, es deter- minara dé manera Vera¢ i coherent una inierpretacié que aclarcixi cl sucecit i aixt(@s determinen les persones beneficiaries dels drets contemplats” a la Lei Foral 16/2015» Vapartat 6vestablia que “totes les entitats puibliques i persones privades relacionades amb’el compliment dels objectius de la CRR hauran de pres- tarlila’col-laboracié que els sigui requerida. [...] subministraran [...] totes les dades [...] que els siguin requerides i [...] compareixcran personalment o 4. Lajusticia transicional expanyola també ha rebut una atencié académica insistent des de fa décades. Entre els treballs més recents trobem el de Pego Otero (2022) sobre justicia restaurativa o el de Pérez Gonzalez (2022). Sobre el dret a la veritat a Estat ‘espanyol, Rodriguez Rodrigues. (2014). 5. Totsels textos legals. ies han estat traduides per autor del castella. Pe la lectura hem evitat reiterar la referéncia [traduccié propia RUC, NUM. 2-2023 él 356 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA mitjangant representant autoritzat davant de la CRR per respondre directa- ment als requeriments d’informacis” Una de les funcions de la CRR (art. 4) era examinar i resoldre les sol-lici- tuds per a la declaraci6 de victima, d’acord amb la llei, per esdevenir benefi- ciaria de les indemnitzacions pertinents (dacord amb larticle 5); Finalment, quan la CRR acabés el scu mandat de 5 anys, havia de pre- sentar dos informes globals de les seves actuacions, cl primersobre fets oco- rreguts entre el 2 de gener de 1950 fins cl 28 de desembre de 1978 (data de promulgacié de la Constituci6) i el segon des d’aquesta tiltima data fins “als nostres dies” 2.2. LA SENTENCIA NUM. 85/2018, DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL L/Alt Tribunal espanyol va decidinelrecursid inconstitucionalitat contra la Llei Foral 16/2015 en aquesta Senténcia nfm, 85/2018 del 19 de juliol (BOE nim. 199, de 17 d'agost de 2018). El TC va estimar parcialment el re- curs i va declarar inconstitueionals i nuls els articles 1.2, apartats a), ¢) y d); articles 2, 3, 4, 5 16, les Disposicions Addicionals 2a, 3a i 4a, i la Disposicié- Transitoria tnica. La Senténcia® entén que “el que aqui ¢8 discuteix (és) que sigui la propia CRR la que [...] dugui a terme una indagacié i verificacié d'un fet, en princi- pi, criminal”. Conclou que “ne hi ha cap inconvenient, en termes constitu- cionals, en la configuracié d'una activitat administrativa tendent a l’'acredita- cié de fets als que se'ls dinculala produccié d'un resultat danyds per, a partir d'aqui, articular els corresponents mecanismes de reparacié 0 compensacié: en favor dels perjudicats”. Perd aquesta activitat administrativa, segons ¢l TC, ha de ser “netament diferenciada dela depuracié d’eventuals responsabilitats penals per aquests actes”; de manera que aquella activitat administrativa “no ha d’orientarse prioritariament a la investigacié de possibles il-licits penals, ni a la identifi- cacié i eventual castig dels seus autors, sindé, més precisament, a la fixacié: del/Nexe €aiisal enire determinats fets, la produccié del resultat danyés i la situacié de necessitat o atencié de la que es fa mereixedora determinada persona, en tant que ha patit les conseqiiéncia dels mateixos”; “L...] el Ifmit [.-Jeonsisteix en que el fet lesiu no fos de que es preservi en tot cas la preeminéncia de la jurisdiccié penal en la investigacié i persecucié de con- ductes que sf ho fossin”. Peral TC l'ebjectiu de la Llei Foral 15/2016 no és només l'assistencial sind que també en ié un sobre la “indagacié i comprevacié del fet en si mateix”, ésa dir, “per a la investigacié i esclariment de fets que s6n illicits penals”. I aix® scria contrari a la Constituci6, contrari al scu article 117, segons el TC. 6 Un comentari a Jimeno Aranguren (2018, p. 226-227) 62 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 357 Finalment, conclou que la Llei Foral 16/2015 crea la CRR que té “una funcis materialment jurisdiccional, amb el que s‘envaeixen unes funcions que, en exclusiva, corresponen” als jutges, al Ministeri Fiseabi, en. cl scu cas, a la policia judicial, Per aixd, declara inconstitucional només els articles referents a la CRR. La Senténcia la signen cls 12 Magistrats del Ple del TC. 2.2.1. Els vots particulars a la Senténcia ntim. 85/2018 Aquesta Senténcia va rebre els vots particulars dels Magistrats Juan An- tonio Xial Rios, Antonio Narvacz Rodriguez, Candido Conde-Pumpido Tou- rén, icl de Marfa Luisa Balaguer Callcjén (al que s'adhereix Fernando Valdés Dal Ré)’. Xiol Rfos no comparteix ni la fonamentacié juridica ni la dec’ Senténci: (i) No comparteix que cxisteixi un principi constitucional de reserva jurisdiccional a favor de ordre penalénla investigacis de fets delic- tius, amb cl contingut absolut que determina la Senténcia. Entén que no se li pot aplicar aquesta reserva absoluta a la Llei 16/2015, perqué la norma no atribueix funcions sancionadores a l'Administracié foral ni, eneara menys, sancions privatives de lliber- tat. (ii) Laplicacié d’aquest suposat principi cn aquest cas concret resulta lesiu pel dret de les victimes a la promocis de la veritat, la justicia, la reparacié i les garanties'de no repeticié, d’acord amb cl dret interna- cional i regional europeu dels drets humans Xiol és categorie: “aquest dret (a la veritat) no és un mer dret per a situacions de transicié. No és un dret per a paisos en desenvolupa- ment. No és només un dret per a victimes d’atroces dictadures. [...] Fs un dret.de qualsevol tipus de victimes de delictes de violacions greus de drets humans.” Xiol expressa que un dels motius del seu vot particular és que la Sen- téncia.ni tan sols csmenia les deliberacions on ell va explicar altres postures altcrnatives (pe. el possible recurs davant dels Tribunals de les decisions de la CRR, ctc.) que es podrien establir. Aixi, el seu vot vol posar de manifest que sf hi ha alternatives que tenen encaix cons- titueional. E! vot de! Magistrat Antonio Narvacz Rodriguez concreta cl concepte de Westigacié penal”. Entén que “Iligar, sense més, el desenvolupament de la investigacié d'un fet criminal a l'exercici de la jurisdiccié suposa incérrer en unerror”, ja que ni cl Ministeri Fiscal ni la policia judicial no tenen facultats i6 de la 7. Criticamb els vots particulars, perd encara molt més amb la Senténcia 85/2018, Clavero: (2019, p. 27 iss). RUC, NUM. 2-2023 63 358 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA jurisdiccionals, com s6n jutjar i fer complir el jutjat; “la investigacié crimi- nal i la seva direccié Iletrada, d’'una banda, i cl control jurisdiccional de la seva legalitat, d’una altra, s6n coses diferents”. Per tant, no resulta contrari a la Constitucié l'atribucié de “funcions investigadores a quinno exerceix la jurisdiccio” Conclou que “no s'ha de descartar, sense més, com fa implicitament la Senténcia, l'existéncia de les denominades “comissions de la veritat” en una democracia avangada, als efectes d’aclarir fets eventualment criminals que, pel joc de la prescripcié, l'amnistia o qualsevol altra circumstancia, no pu- guin ser aclarits i determinats en seu d’unainvestigacié penal [...] (tot i) tenir, en alguns casos, la maxima transcendéneia social, a més de personal i humana de cada victima’. El vot particular del Magistrat Candido Conde-Pumpido se centra en que la Senténcia “no té en compte el context juridie internacional, estatal i au- tondmic en el que s‘insercix la Lei impugnada [...] ni aprecia correctament quina és la seva finalitat, que noés una altra que la reparacié de les victimes”. Pera Conde-Pumpido sf vew ufia.de les claus d’aquest treball: en cls su- pasits amnistiats cn el scu dia o ja prescrits, “no existeix cap possibilitat de que la jurisdiccié penal determini algun dia lautoria dels fets o les seves conseqiiéncies penals, [...] (la) declaracié d'inconstitucionalitat i la nul-litat de la Llei aboca les victimes) a un carreré sense sortida, a una situacié in compatible amb el dret internacional humanitari [...!” Finalment, tenim el vot particular de la Magistrada Maria Luisa Balaguer Callején, al que s’adhérf e) Magistrat Fernando Valdés Dal Ré. Per a Balaguer, la Llei Foral 16/2015 no “pretén suplantar al poder ju- dicial en la persecuci6 icastig dels delictes, siné simplement, determinar la condicié de vfetima mitjangant la comprovacié dels fets al-legats en les sol-licituds [...]; davant Ja sol licitud de reparacié de persones que es consi- deren wictimes [...J, 68 necessari realitzar una investigacié d'uns fets [...] per poder determinar l'efectiva condicié de victima, aspecte amb cl que aquella investigacié presenta una relacié mediata” La magistrada-fa un extens repas del desenvolupament del dret a la ve- ritat’i de la Huita contra la impunitat ocorregut en les dltimes décades en ambit internacional i també de les garantics, les caracterfstiques i l'ambit propi deles anomenades comissions de la veritat. Balaguer i Dal Ré creuen que “la Llei Foral impugnada resultat totalment conforme amb aquests principis” descrits pels organismes i tribunals inter nacionals, donat que I’tinic que estableix és “la determinacié de la veritat a través de la tasca d’investigacié duta a terme per un drgan no judicial”. Creu que la Senténcia 18/2018 “s'aparta dels ressenyats principis, imposant unes. pautes d’actuacié. que sén obstaculitzadores de l'efectivitat del dret a la ve- 64 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 359 2.3. La Lier Forar 16/2019 A la vista de la Senténcia 85/2018, cl Parlament navarrés va aprovar la Llei Foral 16/2019, de 26 de mare, de reconcixement i reparaciéide les vic- times per actes de motivacié politica provocats per grups d’extrema dreta o is publics, publicada al Butlletf Oficial de Navarra, ntim. 62, d’l abril de 2019. De fet, el seu preambul ja conereta que aquesta norma tenia com a objecti 5”, sentla norma del enar i substituirla Llei Foral 16/2015 2019 més llarga i completa que I'anterior. Tot i aixi, més de 50 diputats del Partit Popular i de Vox al Congrés van preseniar recurs constitucionalitat contra la Llei Feral 16/2019, que fou. resolt per la Senténcia ntim. 108/2021edel TC, de 13 de maig; i més de 50 diputats de Ciutadans al Congrés van presentar récurs d’inconstitucionalitat contra la mateixa norma, que va resoldreel T@a la Senténcia nim. 135/2021, de 24 de juny, que, de fet, reitera la STC 108/2021 anterior. 2.4. LA SENTENCIA NOM. 108/2021 DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Se centra en l'analisi dels articles,9.3, 10.2 a 10.7 i 11.1 de la norma impugnada, que tracten sobreel/procediment a seguir per la CRR pel reco- neixement de les victimes i la reparacié dels danys. El TC parteix de la STC 85/2018 i trasllada “a Yexamen de la Llei Foral 16/2019 cls criteris recollits a la STC 83/2020" que va cxaminardetalladament les regles del procediment de la Llei Basca 5/2019, de 4 d‘abril, de modificacié de la Lici Basca 12/2016, de 28 de juliol, de reconeixement i reparacié de victimes de vulneracions de drets humans en el context de la violéncia de motivacié politica a la Comu- nitat Autonoma del Pais Base entre 1978 y 1999. Breument, els arguments de la STC néim. 108/2021 més importants per aquest treball sén els segtients: — LaCRR de la Llei Foral 16/2019 no podra fer una activitat indaga- toria propia, “sind solament d’aquelles dades que, en aplicacié del principi de cob-laboracié intcrinstitucional amb els poders publics de Ja Comunitat Foral [...], li siguin subministrades a la CRR”. — Lanticle 10:2 ir fine, que permet a la CRR “dur a terme quantes actua- ions estimi precises en ordre al millor estudi i comprovacié dels fets, cireumstancies i conseqlitncies” al-legades a la sol-licitud, sha d'inter- pretar com a “circumscrit a la valoracié de la documentaci6é aporta- da”, sense permeire “una activitat indagatoria propia de la CRR” sind només a partir d’aquesta documentacié aportada pel sol-licitant. Aixf, la “tasca reservada a la CRR és determinar precisament la rela- cié de causalitat existent entre els fets ila produccié del resultat dat y6s", relacié de causalitat “imprescindible per a que es producisi la compensacié regulada a la norma, perd sense que aixé impliqui cap indagacio sobre els concrets responsables dels danys compensats”. RUC, NUM. 2-2023 6S 360 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA — Només es reserva “en exclusiva a la CRR determinades funcions propies del procediment administratiu de reconeixement i reparacié [... (@ saber) proposar, de forma motivada, la inadmissi6.a tramit de les sol-licituds, aixi com analitzar les sol-licituds admeses i acordar, motivadament, la proposta de declaracié de la condici6 de victima o de denegacis de la sol-licitud presentada”. — Respecte al principi de col-laboracié intcrinstiiucional, (art. 5.1), el TC entén que es limita a assumptes “sobre els que no cstigui concixe- ment la jurisdiccié penal” — El dret a la veritat no pot suposar unalobligaeié pels poders pablies navarresos “equivalent o alicrnativa ala funcié dels tribunals de fixar la veritat juridica cn 'ambit d’un procés dotat de les corresponents garanties”. El Magistrat Juan Antonio Xiol Rfos va presentar vot particular ala Sen- téncia ntim. 108/2021: donat que aquesta es fonamenta cn la Senténcia nim. 85/2018, cl Magistrat es remet él scu vot particular presentat contra aquesta darrera Senténcia i que hem resumit més amunt. Per tant, la Senténcia nm. 108/202) confirma l'anterior Senténcia nim. 85/2018 i limita les facultats indagatories de la CRR, permetent només les que serveixin per establir cl nexe de catisalitat entre activitat i dany, i clou expressament les investigacions de presumptes delictes i sobre ’autoria dels matcixos. En conclusi6, cl TC ha establert una limitacié molt rellevant respecte els mecanismes transici@nal que poden complir amb cl dret a la veritat de les victimes del régim franquista i durant la transicié democratica: els organis- mes administratius no poden tenir funcions d'investigacié que vagin més enlla de verificar el nexe de causalitat entre uns fets i uns danys, als cfectes de determinar si ebsollicitant t¢ dret a rebre una compensacié o no en té. Aquests organismes no poden investigar sobre les autories dels fets ni les seves circumstancies, La investigacié penal dels presumpies delictes comesos durant el fran- quisme i la transieié queden en mans, exclusivament, de la jurisdiceié de Vordre penal. La doctrina del TC suposa un Hast d’origen per a futures inicia- tives que vulguin crear organismes encarregats de garantir cl dret a la veritat (Escudero'Alday, 2021, p. 176). vox 2.5. LA INTERLOCUTORIA NUM. 80/2021 DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: LA CLAU QUE TANCA EL SISTEMA E] Ple del TC va dictar la Interlocutdria nim. 80/2021, de 15 de sectembre de 2021, en el procés de recurs d'emparament instat per Gerardo Iglesias Argiielles. 66 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 361 Iglesias va ser un destacat lider del Partit Comunista Espanyol (Treglia, 2016, p. 80), sent secretari general des de finals de 1982 (Treglia, 2017, p. 118) i destacat activista a favor de la democracia. Passd més de 5 anys de presé fins cl 1971 (De Blas, 1979, p. 61) quan tenia poe més de vint anys (Co- razén Rural, 2013). Va scr detingut per la policia els dies 5 de maig de 1964, el 26 de gener de 1967 i cl 29 de maig de 1974. Durant aquestes detencions, va ser torturat presumptament per Pascual Honrado de la Fuenic, funciona- ride la Brigada Politico Social franquista (Alcantara Pérez, 2021). En base a aquests fets, Iglesias va interposar una querella ¢riminal contra. Honrado !’1 de juny de 2018 pel delicte de lesa humanitateniconcurs real amb delictes de lesions o, subsididriament, lesions eatsades per tortura. Tot aix en el “mare de la persecucié per Estat dels’dissidents politics. En el seu eas, per la seva pertinenga al Partit Comunista i al sindicat Comissions Obreres” El Jutjat dTnstruccié nim. 4 d’ Oviedo va dictar la Interlocutoria de 28 de juny de 2018, per la que no va admetrea tramit Ja querella d'Tglesias. Contra. la mateixa, va interposar recurs d’apel-laciéldavant |'Audiéncia Provincial d’Oviedo, que el desestima per la Interlocutoria de 17 de sctembre de 2018. U’Audiéncia Provincial va entendre que cl delicte de lesa humanitat va ser introduit per Varticle 607.bis al Codi Penal espanyol mitjancant la Llei Organica de 25 de novembre de 2003)després dels fets al-legats. Per tant, en aplicacié del principi de tipieitat, conelou que la no admissié de la querella en relacié a aquest delicte fou correete: Respecte a les lesions i les lesions per tortura, creu que cls delictés.cstarien prescrits, per haver passat més de 44 anys, i amnistiats per aplicar la’de Llci d’'Amnistia de 1977* Tglesias va interposar demanda d’cmparament contra la Interlocutdria de VAudiéncia Provincial d’Oviedo de 17 de setembre de 2018, que no admetéa tramit la seva querella, perqué va creure vulnerat el seu dret a la tutela judi- cial efectiva (ex art. 24 CE). La Interlecutdria nim, 80/2021 de! TC resol la demanda d’emparament dTglcsias i la inadmet a tramit. El TC entén que la demanda d’emparament planteja una qilestié juridica rellevant i d’especial transcendéncia constitu- ciondl. Pérdiel Ple opta per resoldre la inadmissié a tramit de la demanda mitjangant una Inicrlocutéria “per no apreciar |'existéncia de la lesié: denun ciada, amb la conseqiient projeccié gencral (sobre) assumptes analegs” Els motius Pinadmissié del TC més importants per aquest treball sén: (i) entén que la figura del crim contra la humanitat no estava tipificat (ex art. 607.bis CP) en cl moment dels fets i per tant, mancaria la tipificacié interna del delicte imputat; 8. Uncritica al paperde la Llei 46/1977, dA ti tia, i com la judicatura ordinaria icon ‘cional han blindal aquesta norma, vegi’s Clavero (2014), que parla de “prevarics judicial institucionalitzada” (pp. 125,133 i ss). Una analisi coral de la Lleid’Amnistia de 1977 a Espuny Tomas & Pax Torres (2009). RUC, NUM. 2-2023 67 362 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA Gi) no és possible acudir al dret internacional com a font de tipus pe- nals, ja que és incompatible amb el principi de legalitat penal: (iii) donat que cls fets no es poden entendre com a crims de lesa huma- nitat, decauen també les al-legacions del recurrent Sobre la seva im- prescriptibilitat i la impossibilitat de seva amnistia; (iv) tot i que les lesions i les tortures sf estaven tipifieades cn el moment dels fets, el TC enién que estaricn prescrits per haver passat més de 20 anys des de Piltim fet al-legat (1974); (v)_no existeix una posicié consolidada sobre l’obligacié dels Estats d'in- vestigar crims com les lesions ila tortura; desgrana’posicions a favor fen contra i es decanta per aquesta tiltima: (vi) finalment, ’'aplicacié de la Llei d’Amnistia de 1977 als fets denunciats suposa un “obstacle per a una investigacié penal cl 2018 de fets [...] als que va operar (l'amnistia) Coma causa cxtintiva de la responsabi- litat penal”; no pot reviure's una responsabilitat penal ja incxistent i que puguin ser investigades penalment les accions denunciades. Pel TC no hi ha cap vulnéraeié del dret a Ia tutela judicial cfectiva en la no admissié a tramit de la querella d’Iglesias. Com ja va preveure Clavero (2019, p.37), el que ha fet el TC és sostreure la qiestié de la impunitat franquistatde PAmbit del dret: el procés penal no pot investigar (amb les eines jurisdiccionals i processals) cls crims del fran- quisme, que estan preserits i/o amnistiats. 2.6. ELS VOTS PARTICULARS A LA INTERLOCUTORIA NOM, 80/2021 DEL TC Les Magistrades Enearna Roca Trias i Marfa Luisa Balaguer Callej6n van presentar vots particulars a la Interlocutdria 80/2021, adherint-sc Juan An- tonio Xiol Rios a l’dltim dels vots particulars esmentats. E] que ens interessa. per aquest treball és el dela Magistrada Balaguer. Entra.en el fons del/assumpte i explica que “el problema del reconeixe- ment de! dret a la veritat, justicia i reparacié a través del procediments pe- nals(...] iajustamentde la preconstitucional Llei d’Amnistia amb el sistema. penal” actual,/encara no s‘ha ventilat “a través del recurs d’emparament [...] la jurisprudéncia eonstitucional no ha entrat a valorar l'impacte de la Llei d’Amnistia de 1977 sobre la investigacié de crims comesos durant la dicta- dura o durant la guerra civil” En segon Hoc, Balaguer csmenta Vallau d’accions presentades en la juris- diceis penal, de les que moltes estan sent analitzades pel TC, com a exemple del concepte de litigacié estratégica’ (Valles Muffo, 2020, p. 249) (McGo- ez Fernandez (2022, p. 241 i nota 40): el TC ha inadmeés a mit 19 assumptes rs al d'Tglesias abans de la Interlocutdria nim, 80/2021, I després d'aquesta, ha inadmes 19 recursos d’emparament més i cita tots els casos, fins a la data de tancament del seu text. 68 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 363 nigle Leyh, 2022), en tant que mecanisme per a “aconseguir modificacions de Vordenament jurfdic, perque la legislacié sobre membdria/democratica integri també el dret a la investigacié judicial de les violacions dels drets humans [...] (durant) la guerra i la dictadura”. Posa diversos exemples: la mort de persones enterrades al Valle de los Cafdos, les querelles'per tortures contra “Billy cl nifio”, contra Jestis Mufecas Aguilar, contra Pascual Hon- rado (com és el cas) 0 contra Benjamin Solsona Cortés, ete) Totes aquestes accions coordinades, bé mercixcn una admissié a tramit i que. després d’una deliberacié profunda, el TC dicti Senténcia. Castresana (2022, p. 51 i ss) també és critic amb la Interlocutdria nim 80/2021: la doctrina del TC que prioritza el principi de tipicitat i dubta del dret internacional consuetudinari, “hagués portat al (Tribunal) de Narem- berg a absoldre a la major part dels acusats”. Igualment, també molt cri- tica amb la Interlocutoria és Gomez Fernandez (2022, p. 242 i ss) per la seva perspectiva iuspenalista, pero semblaque modcradament optimista per Vexisténcia de la contra argumentacié que consta als vots particulars. Amb tot, el TC ha continuat inadmetent a tramit recursos d’emparament similars en base a la doctrina de la Interlocutoria. 2.7. LA POSTURA DEL TRIBUNAL SUPREM SOBRE EL DRET A LA VERITAT!? La jurisprudéncia del Tribunal Suprem (en cndavant TS) sobre aquest dret esta consolidada: el dfet a la veritat queda fora del procés penal S6n diverses les seves Senténcies que aixi ho ha establert. Pe., la nim. 138/2021, del 17 de febrer de 2021 conclou que “el procés penal té una missié especifica: fer reeaure um Fetret social i juridic sobre qui resulti responsable d'un delicte. El dret a contixer la veritat historica no forma part del pro- cés penal i només tangencialment pot ser satisfet; [...] cl métode d’investiga- cié judicial no és propi de Vhistoriador [...] no procedeix barrejar la veritat histérica/amb la foretise, doncs la histdrica és gencral i interpretable [...] La judicial, per conira, es limita a un fet, imposa uncs conseqiiéncies amb cardcicr coercitiu [...)” De fet, aquesta Senténcia té com antecedent i cita la Senténcia nim. 101/2012, del TS de 27 febrer, que Clavero (2014, p. 153) la qualifica de Sen- téncia de Punt Final'', ja que fou la que bastf per primera vegada (de manera categdrica) la impossibilitat d’accés de les victimes a la veritat via cl procés jurisdiecional penal. 10.9) De manera detallada, la postura del TS sobre el dret a la veritat i ef sew accts vetat al procés penal consta a 'Informe sobre 'Avantprojecte de LMD emis pel Consejo General del Poder Judicial (CGPI), p. 23 iss. 11. Critics amb la Sentencia nim. 101/2012 del TS, Jimeén (2012, p. 207 i ss) i Aragoneses (2017, p. Villarejo & Dofiate Martin 89-190). Gens critica, Maculan (2012). RUC, NUM. 2-2023 69 364 _REVISTA JURIDICA DE CATALUNYA A més, aquesta Senténcia nim. 101/2012 diu: “La recerea de la veritat és una pretensié tan legitima com necessaria. Correspon a lEstat a través daltres organismes i ha de comptar amb el concurs de totes lés disciplines i professionals, especialment dels historiadors. Perd (aix) no correspon al jutge d’instruccis [...}’. Es a dir, cl TS sf reconeix que Estat ha d‘investigar la veritat, perd ho ha de fer amb “altres organismes”, perd sense explicitar quins serien cls competents 2.8. CONCLUSIONS PRELIMINARS. De tot lexplicat podem treure una primera Conelusié: la jurisprudéncia actual del TC veta la creacié de comissions de la veritat o d’organismes simi- lars que puguin investigar cls crims perpetrats durantcl franquisme i la tran- sicié per part de funcionaris publics: Només permet que aquests organismes confirmin 0 no la qualitat de victima, a efectes administratius, de la persona sol-licitant de reconeixement 0 reparacié, sense €oncretar, en cap cas, ni au- toria ni les circumstancies del fetdanyds. Aixi, els fets que puguin ser consti tutius de delictes només podricn ser investigats pels jutjats de l’ordre penal Per alira banda, cl TC també ha limitai la investigacié d’aquests crims per la via jurisdiccional, esquivant o ebyiant totes les recomanacions inte nacionals. Conclou, de moment, que els presumptes delictes comesos pels funcionaris franquistes, ja siguin de lesa humanitat o no, queden emparats per I'efecte de la prescripeié’extintiva i per l'amnistia, que en ambdés casos suposen lextincié de la responsabilitat penal. Aixi, a manca de responsabili- tat penal, el TC afirma que I'Estat no té lobligacié d’investigar els presump- tes delictes, ni determinar l'autoria ni establir-ne les circumstancies. Perd, ¢de quina manera modulen ambdues doctrines la justicia transicio- nal espanyola? En primer lloe, estableixen una clara impossibilitat d’exereir cl dret a Ja veritat per part de les victimes davant de les Administracions Publigues. Fins ara, no caben comissions de la veritat a Estat espanyol. I en segon Iloc}el dretia la veritat tampoc pot fer-se efectiu davant del poder ju- dicial, perqué els crims amnistiats (o prescrits) no sén objecte d'investigacié. judicial. Les victimes estan en un atzucac. Aixf, cl dret a la veritat de les victimes es volatilitza. Si un dret no és re- clamable ni davant l'Administracié Publica ni davant del poder judicial, en esséncia no és un dret subjectiu. Si cl dret a la veritat de les victimes del fran quisme no existeix, res pot evitar qualificar la justicia transicional espanyola, com a minim, de parcial i d’incompleta. 3. LA RECENT LLEI DE MEMORIA DEMOCRATICA El BOE nim. 252 del dijous 20 d’octubre de 2022 va publicar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memoria Democratica. Consta de 66 articles, 70 RUC, NUM. 2-2023, LES LIMITACIONS JURISPRUDENCIALS DEL DRET ALA VERITAT EN LA JUSTICIA TRANSICIONAL 365 19 disposicions addicionals, 2 disposicions transitories, 1.de derogatoria i 8 de finals. No és objecte d’aquest treball I'analisi detallada de la LMD)Els capitols que ens interessen s6n el Ti el IE, que parlen “Del dret doles victimes a la ve- ritat” i “De la justicia”, respectivament; cl primer, inclou els articles 15 a 27 i el segon, els articles 28 i 29. A més, la Disposicié Final Terecra, que modifica la Llei de Jurisdiccié Voluntaria. 3.1. EL SUPOSAT DRET A LA VERITAT DE LES VICTIMES Larticle 15.1 és el que fixa de manera més genérica “el dret de les vi mes, cls seus familiars i la societat en general, a la verificacié dels fets i la revelacié pdblica i completa dels motius i circumstancics cn quc es van co- metre les violacions del dret internacional humanitari o de violacions greus i manifestes de les normes internacionals de drets humans” durant la guerra civil i la dictadura franquista. Lnforme de 7 de juny de 2024. del CGPJ sobre l'avantprojecte de Llei de Memoria Democratica va entendre que el dret a la veritat contingut en l’'ara article 15.1 estava definit “en liniaamb Pentcniment d'aquest dret cn el soft law iusinternacional”. Aquesta afirmaci6 no és supérflua. En articulat veiem que no es concreta de quina manera cls titulars d’aquest suposat dret a la. veritabpodran exigir la “verificacié dels fets”: gpo- dran acudir als tribunals? A més, l'objecte a verificar sén “els fets ila revela~ cié publica i completa dels motius i circumstancies”, perd en cap cas es parla de lautoria ni de la responsabilitat d’aquests fets. ¢Queda fora del dret a la veritat saber i revelar publicament cls autors d’assassinats, tortures, desapa- ricions forgades,ete.? A més, en relacié a aixd tiltim, respecte cls crims que s’haurien de revelar Yarticle 15.1 només cita “es violacions del dret internacional humanitari o de violacions greus i manifestes de les normes internacionals dels drets humans”.

You might also like