METABOLISME: EL CATABOLISME El conjunt de reaccions quimiques catalitzades per enzims que es produeixen a Interior dels éssers vius rep el nom de metabolisme. Les reaccions metabdliques es troben, en la seva malor part, totalment interrelacionades i constitueixen les Tutes o vies metabéliques, de manera que el producte de la primera reaccié és el substrat de la se~ ent, | aix! successivament. En el metabolisme s'hi distingetxen dues fases: Fase degradadora o catabolisme + Es el conjunt de reaccions que tenen com a ‘object Fobtencé cfenergia i de molbcuies precu- sores a partir dunes alres de més complexes. + Els processos catabilies son degradatius pro- dueixon energia quimicas pr tant, es tracta de re- accions exergoniques. Fase de sintes!o anabolisme + sol conjunt do reaccions que tenn com a ob- a2 ject la sintesi de molecules complexes a partir + => de molécles precursores i eneria. a Ff + Els processos anabilics sin sintétics i consu- Ee mebcen energia; par tant, 6s tracta de reacelons: aS endergdniques. ‘Totes dues fases estan intimament relacionades, ja que l'energia que es produeix durant el catabolisme, i també les molécules precursores que se n’obtenen, sén necessaries per al desenvolupament de les reac- cions de anabolisme, LATP és la molécula rica en energia que es produelx o es consumelx en aquests processos. D'altra ban- da, també hi participen molacules de NAD, NADP i FAD, que estan relacionades amb la produccié c'ATP. En cada ruta metabdlica s‘estableix un balang energatic, és a dir, un recompte global del nombre dATP, i també de molecules de NAD, NADP i FAD. Les funcions del metabolisme s6n: ‘= Lobtencié d'energia quimica a partir de la degradacié de les biomolécules (gli ids, lipids i proteines). ‘obtencié de molécules precursores, és a dir, molécules imprescindibles per a la sintesi de les bio- molécules, com ara monosacarids, acids grassos, aminoacids, etc. + La sintesi de biomolécules, com ara ghicids, lipids, protelnes, etc. Perqué es produeixin les reaccions metabbliques es necessiten la matéria | Penergia que proporciona la nutricié. Segons quines siguin la font d'energia ila de materia es distingeixen els segUents tipus d'or- genismes: 4 ‘Tipus ¢organisme Font energie Font de matéria” Fotoautdtrot um Inorganica (CO, HeS,S, Ha, NH) Fotoheterttrot Lum Organica (gldcis) QuimioautBtrot Compostos inorgnics Inorganica (COs HS, S, Ha, NH) Quimioheterdtrof Compostos organics - OrganicaEn aquesta unit estudlarem el ctabolsme en les cBlules eucrites (on color vetmell en resquema su- Patan ‘Parlarem, per tant, de la degradaci des ldcds, el pis | ex roteines, |acabarem en el cile de acid citric. Fepntat Septet astudiarem fanabotsme (en color au en fesqueina superior en descrurem ets ma- {elxos aspectes que mostrem poral catabolsme,(ae 961 ieap) nee Les biomolecules es troben en sat redu?, 6a di, s6n molé- ‘cules donadores delectrons en les reaccions doxidacié-redic- 6. ‘A.causa de abundancia cox ‘gen en al planeta, aquestes bio- ‘moldcules tendebion a cxidar-s3, 68. dir, a perdre electrons ia criginar compostos de baixa ‘energia (C021 HO). Com a frit aquesta oxidacié es desprén. cenergia, la qual s'aprofta per a les funcions vitals. El catabolisme és una fase del metabolisme que comprén el conjunt de reaccions que permeten la degradacié de molecules de glicids, pds i proteines, que es transformen en productes finals més simples, alhora que s’allibera energia. Les nutes catabdliques més importants s6n les segients: * Glucdlisi. Es la ruta en qué la glucosa es degrada fins que produeix un compost de tres atoms de carbon anomenat piruvat. + frOxidaci6. Es el conjunt de reaccions en qua es produeix 'oxidacié dels acids grassos fins a 'obtencié d'un compost de dos atoms de carboni anomenat acetilcoenzim A (aceti-CoA). ‘«Transaminacl6t desaminacl6. Es el conjunt de processos en qué s'esdevé la degradacié dels aminoacids mitjangant la separacié del ‘grup amina de fesquelet carbonat. En general, les rutes catabdliques convergeixen cap a la formacié d'un compost de dos atoms de carboni anomenat acetilcoenzim A {aceti-CoA). Aquest compost s'incorpora a un cicle que representa la ruta central de tot el metabolisme: el cicle de acid citric o cicle de Krebs. Atds que els glicids sén els principals nutrients dels quals obtenen energia la majoria dels organismes, a continuacié expliquem Voxida- cié completa de la glucosa.1.Catabolisme dela glucosa aun (GC) + PIRWAN (3. En la degradacié completa d'una molbcula de glucosa es consumelx ‘oxigen i s‘obtenen com a productes finals didxid de carboni, aigua i energia en forma ’ATP. Es tracta d'una reaccié d'oxidacié i permet que les cal-lules obtin- guin: + La major part de l'energia que necessiten per a desenvolupar altres reaccions. * Nombrosos productes intermedis que actuen com a molecules pre- ursores de diverses biomolecules, La glucosa s'incorpora a les vies catabbliques directament de la dieta, procedent de la hidrdlisi de disacarids dels aliments, com en el cas de la sacarosa, 0 bé de la degradacié de polisacarids de reserva, com Per exemple el glucogen, ‘A parir de a glucosa obtinguda en aquestes reaccions s'esdevé la glucd- Iisi, que produelx piruvat. ‘Segons el pus de c&tula iles circumstancies metabbliques, el piruvat es pot degradar per dues vies diferents: la fermentacié o una oxidaci6, Si es produeix loxidacié dei piruvat, s'obté acstil-CoA, el qual s'incor- poral cicle de l’acid citric, Altres hexoses, com ata ta fruc- tosa, la galactosa, ete, també ‘én degradades en la ruta gli coltca,coe ee ace ATP —¥— ADP Coun) | es 14. Glucatisi Es la ruta catabblica consttuida per una seqiéncia lineal de reaccions = condueixen a la formacié de piruvat, a partir d’una molécula de glu- 08a. En la glucdlisi es distingeixen duos etapes, una en qué es consumeix energia i una altra en qué se n’obt6. Totes dues etapes es desenvo- lupen en el citosol. J Ghose |. Hexoquinasa y ‘Aquest ena és inhibit pl Seu produce, a glucose: 6 foslt, en alguns teits com ae olimiscul cuca ; Xe \ yenawhgu» Taio isomerase: (anvios de fund’ Wes moRLules (aaa) mt og et ma] © {| esto ; ‘ hee et aN Beare sy Georg-am an fruGola. 0 Gliceraldehid-s-fostat —_Fostat de dihidrexéacetona re ADP Gu Be eee lt - 50 Coos ceases 4.£s produeix la transferanciacun grup fstat procedent una molboula ATP al grup hidroxl en C-6 dela luoo- ‘5a. S'obié una moldcula de giucosa-6-fostat, 2. La glucosa-fosfat, mjangant una isomertzaci, origina la tuctose-6-ostat. 8 2 La fructose-6-osfat es fostoria en C-1 mijangant el consum dna molécula ATP | produetxlafructsa-,6-bis- estat. 4: La tructose-t,6-bsfostat e'escindet en dues molicules de tres toms de carbonk una cetosa, el glcerakiehidss- ‘osfat, | una aldosa, el fostat de diniraxiacetona. '5.E1foslt de dhidroxacetona, mjanpant una isomertzac6, origina el gflceraldehic-S-ostat Balang energdtic: on aquesta etapa es consumetxen dues moléoules ATP.wali 3, testa esi do espera L2ARPD = ‘i acpalqus ; Sean CaN Or i oterttio et se ® ph saci 2 4 Coorg ote) uemettiscend waar ag? Pa © | eam ae on eid < mf a en nee co re comma Oo Be ey arakont a sobk WHO” Sovie GANpMUIES sy iP] bane “peat ggg ‘— pT “Twat ener sien) TE ame 6. grup aldehid de cadascuna de les dues molécules de gliceraldshid-s-fosfat que e’han obtingut en Tetapa an- reacciona amb un fosfat inorganic s'obtenen dues mol6cules '1,3-bisfosfoglicerat| dos hidrogens que re- terior ‘duelxen dues molBcules de NAD* a NADH. 7EI grup fosfat del'carboxil de cada 1,$-bisfosfoglicerat es transferelx a un ADP | origina dues molecules de i dues d' 8. grup fost en C-3 de cada S-fostogicerat se situa en C-2i sfobtenen dues molécules de 2fosfogicerit. 8. Les molboules de 2ostoglcerat es deshidraten, és a dt, prden una molbcula 'aigua. El compost que s'obté 6s 10. Cada molécula de fosfoenolpiruvattransferei el seu grup fosfat aun ATP ies formen dues molbcules de pirvat ‘Balang energetic: en aquesta otapa es produelxen quatre ATP | dos. NADH. enint en compte que en la primera elapa es consumetxen dos ATP i que en la segona es formen quatre ATP | ropresentar mijancant dos NADH, la glucdlis! es pot Vequacié sequent: ‘Entorkscsconptata note 12 Catabolism del prwat dhucnsa ex sone cam 2214 La fase posterior ala gucblis és la degradacié de les dues moléeu- Sallibera CO>, Aquest sal les de piruvat. Aquesta etapa és diferent segons que es produeixi en conse larespracé els. Ssbneao on proinca degen lar. * En abséncia d’oxigen, és a dir, en condicions anaerdbiques, el Diaquesta manera, larespracié -_piruvat es transforma en lactat o en etanol mtjangant un procés de fer- cellaricoueleprocesns do mntaci6. ‘isl, B-oxidacid, trar nels ieee canta En pressncia c'oxigen, és a dren condicions aerdbiques, el p- Vacid eftric, tuvat pateix una oxidaci6 i origina acetil-CoA, NADH i COz. En abséncia d'oxigen es pro- ‘dueixen les fermentacions. En quests casos Toxidacié de les moldcules no és total. Fermentaci6 del piruvat La fermentacié del piruvat pot ser de dos tipus: alcohdlica o lactica. La fermentacié alcohdlica s’esdevé en alguns teixits vegetals, en al- erie Crea com or SEES + La molbotia de pnt es descarboxia | origina acotldehid. + Lacetaldchid os redusix com a SenBeqithci Se foddacié del NADH i sobtéetanol (mslataie aces +9- Bolang energtic:en aquest eacié es consumelxun NABH pe is es dograden dues molbcules do prwat ‘es consumelxen dos NADH. La degradacié d'una molécula de glucosa fins a etanol es representa per Tequa- ié segient: Sere kG EL) La fermentacié lactica és un procés freqient en teixits animals com el méscul esqueldtic i en figes pisces: procariotes (Lactoba- cillus, Stret 5, etc. -Lilys, Streptococcus, ete.) WRUUS Sete Lactat deshidrogenasa NADH+HY NADY + La molecula de piruvat es reduelx com a conseqdncia de oxidacié del NADH i produei lactat. ea BBalang energtic: en aquesta reaccié es consumekx un NADH. Com en el cas anterior, si es degratien dues molé- cules de piuvat es tonsumelxen dos NADH. La degradacié una molécula de glucosa fine a lactat es repre- sonia per fequaciésegient: (Glucosa +2 ADP +2P)— 2 lactal + 2 ATP +2H,0Oxidaci6 del piruvat Es ol procés de degradacié del piruvat fins a acettl-CoA, en pres dia d'oxigen. ‘Aquest pet ean nL | } —————+ | fen Ht Piruvat deshidrogenasa EINAD I el CoA on stn activadors, LLaceti-CoA, FATP | el NADH en sén inhibidors. NAD) NADL HY + La molboula de piruvat perd un grup carbenil en forma de CO, i origina aseti-Coa i NADH. La reaccié esta catalitzada per un grup de tres enzims, el complex piruvat deshidrogenasa. Aquest complex ro (la la veloctat de formaciS de Facetl-CoA i, por tant, la veloctat ala qual 'incorpora al ccie de Fac cfc. Balang energetic: la degradacis tuna molécula de pruvat produeix un NADH; pr tant, la degradacié de dues mole- ‘cules de pirwvat origina dos NADH. La degradacié una molécula de glucosa fins a acetil-CoA es representa per Fequacié segHent: (esis +2 ADP#2R/+ANAD' = 2aot.con v2 ATP CANADA AH AED} 2HO Eis balangos d'energia de la degradacié anaerdbica duna molécula ‘de glucosa donen com a resuitat la formacié de dues molecules d’ATP, entre que com a resultat de la degradacié aerdbica s'obtenen dues molecules d’ATP i quatre de NADH. El actat o 'etanol ja no es degraden més, mentre que lacetiLCoA es continua degradant, ja que sincorpora al cicle de acid citric. D’aquesta manera, encara que fins a aquest punt no puguem establir el balang energatic global del catabolisme de la glucosa en condicions ‘aerdbiques, pels resultats que tenim fins ara podem afirmar que les fer- sg eon iEns COLLEY ‘que generen poca energia. 1, Justfioa per qué la luodlsi és un prooés catabolic. 22. Suposa que en un laboratori s'aconseguelx de suprimir experimental ‘ment la cinquena ia darrera reaccié de la glucdiisi, sense que e'a rin les ales reaccions de la ruta. La figura de la dreta seria Fesquema dela ruta. — Eso les reaccions que consumebxen energia. —Esoriu les reaccions que produeixen energia. —Caloula el balang energetic global en aquesta nova situaci6. —Com seria Fequacié global de la glucdis!?2. Cicle de l’acid citric CicLe De krebs Es una seqi adencia ci Fonda a Coe ies iclica de reaccions en les quals 'acetil-CoA procedent del catabolisme del piruvat Les reaccior taboisme: ol eea eueien en la matriu mitoconda, tal com pots veure en Fesquema general del me- Cicle de l'acid cic hi desenvolupa un paper central Zacks ce Krab pec Caden ghacole ; ‘ MATRIU MITOCONDRIAL Clirat sintasa LLADP aotua com a activa: dot, | ATP iol cat com a son, Cate —. eran y= 3c =e = 26 7 tease je wo oy ts isoctat deshided genase Sosa Ga Abe Tate el NADH his fpauinlc eveetencs! GADIC 2 Hees © 2 OW ee NADH 5 2F adie “a condensate Vacot-Goa amb cxlaceai ori She 2. Elcivat sisomeritza a Soctrat mijangant una deshidratacis seguida d'una hidretaci6. En aquesta transiorma- cié 8s forma un compost intermedi, el cis-aconitat. ; QMP|BOLICA Drcts walblic 1 catalAhe CKeeRSEl icie de Facid citric també s'anomena elele de Krebs, en honor del seu descobridor, Hans Reeiec le dels acids tricarboxilies, ja que alguns dele compostos que hi participen sén acids constituts per rups carboxi Es una ruta o via amfibdlica, és a dir, una ruta que s'utilitza tant en processos catabdlics com en oe £08 anabdlics, ja que alguns dels compostos intermedis del cite sén precursors en les rutes de sintes! biomotecuies. z WALL FZ °Uoostrat os descarboxaalbera una moldeula de COs, S'obtenen a-ctoglvtarat| NADH. : g 4. Laccetogltara tox liber una moldeula do 00, Com a conseqdincia, e formen succhi-CoA NADH, 5. E! succini-Cod es transforma en succinat.Uenorgia que s‘lbera en aquesta reaccié sutiltza per a la sin- tesi de GTP.EI GTP pot ced el seu grup fostataTADP ioriginar ATP. 6. EI euicinat soxida’a fumarat,alhord quo el FAD es reduelx a FADHa: 7. El furharatineorpora una molécula daigua, és adi, shidrata| product in isomer, el malt 8. En aque'sta darrera reaccié del ccle, ol malats'xida | origina cxalacotati NADH. Balang energetic: foxidacié una moléoula daceti-CoA alibera 1 ATP, 3 NADH 1 FADH,. Tanmatebx, a de- ‘gradacis de dues molécules de pinwvat origina dues molecules d'aoet-CoA |, per tant, s'oblenen 2 ATP, 6 NADH 12 FADE. \ BRP Com a rei de Foxit una moboula de lucosa « C0: H,0 sober: @ 4.ATP /10NADH/2FADH. = 2 0.20. "AVP. 2 ona, ZG ghysesn (2. picasa Eis NADH I els FADH, obtin- guts en el cicle de cid ofc, Ftambé els procedents d lucbls, de Pdaci6 de pru- val, elo oédelion.els seus electrons @ verses molecules transportadofes de la mém- ‘brana mitocondrial intema per: 8 reduir 0; a H;O.' pet aim pulsar la sintes! ATR cee va f3. Transp ’electrons i sintesi d’ATP , Te Atpwniewa Elconjunt de molecules transportadores electrons de la embrana mitocondral interna Constituel la ea ening +2 65 IMPERMEABLE AS PROTONS. t,0s Aquestes molecules poden ser complexos enzimatics que estan fixos en la membrana o molecules capa ces de desplacar-s'hi La circulacié electrons per la cadena respiratria es produelx mijangant reaccions oxidacié-reduen6, ‘ordenades en série. Cada component de la cadena accepta els electrons del component anterior | es tra \ | ' i: i G fereix al segient, | aixi suocessivament. ESPAI INTERMEMBRANOS ‘Complex e succina. deshidrogenasa (Calalza la. transi fond delecvons po: ‘codons de FADH, @ ta ubiquinone: “Ubiguinana (Ua) ecoenzim a" = Sano ais ob Sosblie pots membrana i ransie- Tex els electrons al complex Hoo ee ee eer‘Segons la teoria quimlosmatica de Peter Mitchell, postulada en la década de 1960: it ial * La transferéncia d'electrons va acompanyada d'un transport de protons des de la matriu mitocondri fins a 'espai intermembranés. El flux de protons es déna en els complexos |, I IV, els quals funcionen | com a bombes de protons. * Laportacié de protons a l'espai intermembranés genera una difpréncia de carregues eléctriques i de pH | entre aquest espal ila matriu, que s'anomena potencial electroquimic. * El potencial electroquimic proporciona al complex ATP sintasa I'energia necessaria per a la formacié GATP. El prooés de sintesi q'ATP impuisat pel transport d'elactrons s'anomena fosterilacié oxidativa. En el complex ATP sintasa s'hidistingebxen diies | ‘subunits: Bare + La subunitat Fo esti unida a la membrana mito: ‘condria intema I forma una estructura en canal per’ on ciculen el protons des de espa intsrmembra | 1s cap a la matriu. ubunitat Fes iocalitza enol costat de la mat ‘ri fla seva interaccié amb Fla manté unida a la itiembrana. Aquesta subuntat conté el loc actu per | ala sintosi CATR, 5 * Com que la membrane mitocondrial interna és impermeable als protons, només poden penetrar a través delca- nal de la subunitat Fo. ‘+ En la subunitat F; es produebx la reaccié de sintesi ATP a partir de FADP i dl P, Balang energétic: per cada NADH que s‘oxida es formen tres ATP, mentre ue per foxidacié de cada FADH, 88 produeixen dos ATP, ja que els seus electrons s' incorporen al complex I! da la cadena respiratéria.i Balan i ¢ ener — Getic global del catabolisme de la glucosa ita oF Partir 'una molécula de glucosa s'obié el sogdent balang energetic: Nombre QA formats, Nombre dA formats Nombre doffaBomats (Glucdtiss a 2 ‘Oidacks del piruvat 1 4 (ole decid ete 2) 6 2

10.x3= 90 meldcuias dATP =p Cada mobo de FADH, gna 2 ATP + 2x2.=4 malls GAT SoOaNTPSSOATP +4 ATP-= 38 molbcules ATP ‘Corn que la membrana interna, a a dele mitocondis dels cules '3. Explica els aspectes sogdents sobre el cice de Paci citric, el trans: ‘animals -és impermeable’ al NADH cttosdlic, existebren sis- temes de transport especials, anomenats Hangadores, que ppormeten fa transterencia dels NADH alla mati. Alguine’ langadores els codes xen al complex Liltres,ah compel? Diaquesta manera etbalan or ‘bal dl catabolisme dela given ‘a potoseiar ere 381 96 ATEY Gnd conede 1. Observa sn fesquema port celectrons ila sintesi GATP. — Localitzacié celular dels tres processos. — Compostos ical I finals del cicle de cid citric. — Constituents de la cadena respiatria. — Funcié de PATP sintasa. _— Justfica alrmacié segient: el cicle de acid orc est& acoblat al procés de sintesi ATP. sogient sobre TATP sintasa hia algun eet En cas afirmatiu,cibuixa fesquema correctamentes rr rl C Uhr " 1 ow 0-0 gto - ohon ot an 4. Catabolisme dels acids grassos Loxidacié dels acids grassos ‘la | productes intermedis. El hidrblisi de triacilglicerols la dicta. Aquesta hidrolsie > citosol dunsienzims, Com a resi Gehla-3-fosfat sincorpora ala glucdlisi, | acids graceos, Que es transporten a la matriu mitocond: den en el procés anomenat poxidacié, i En la descripcié c'aquests processos prenem com a exem- le els acids grassos saturats amb una cadena formatia por J.” UNgombre paral rboni, ja que la seva oxidacié. 1 6s menys complexa que la dels Acids Grassos insaturats oa | els acids grassos amb un nombre imparell d'atoms de car. . boni. roporciona a les ed-ules ener. Is &cids grassos s‘obienen de la smmagatzemats 0 procedents de 8 produeix mitancant lacci6:en el ‘anomenats lipases. ultat, s'obténen glicerina, jue ori Ny 1 \ ed 5 = cae i . S Boda eer anspor a Re die Mob pstinndy 1 ANP camtinslesring “eon (nen tk ate ies 6 meeN : Ronin El grup carboxl do oda Acid gras iol grup tol (HS) dun CoA suneixenmijangant un enlag today, Torignen - 7 ao eo ‘ota eno Be boalnaben Scala de Ger za: 2. Lac oras-CoA 0 aci-CoA travessa la membrana mitocondrial extema | s'unebx ranstoriament ala carina, la "qual cosa produex un compost anomenataefearnitna, 8. Laci-cariina travessa la membrana mitocondrialintema mijangant un ransportador de membrana que rp ol nom daci-camnitina/camitina, 4.Un cop Taci-carnitina és a la matriu mitocondrial, es dissocia | origina aolLCoA ia cain, la qual torna a ‘espal intermembranés mitangant el ransportador, 5. Lcd gras que constus fac-CoA soxda en ll - oda, Balang enero: por cad Acid gras ransportat 9 consumelien dos equivalents oof)| Acil-COA aceliltranste- asa (tiolasa) f-Hidroxiacil-CoA deshidrogenasa Conoentracions elev des de NADH inhibebxen aquest enzim, Aquest enzim és inhibit ‘bel sou product, racet- 4 ire-son _! econ By pepe Ot ee qe . 1. Laci-Con pate una deshidrogenacis | origina un compost anorfanat anol-CaA un ADH. 2 i ‘2.Llenoll-CoA s'hidrata i origina una forma isomérica, ol f-hidraxiacl-CoA. eee ‘8.1 P-hidroxiacd-CoA pateix una deshidrogenacié |, com a conseqdéncia, s'obté f-cetoacii-CoAi NADH. 4.1 B-cetoacl-CoA reacciona amb una molécula de CoA lure | es produelx la separacié de dos atoms de carboni ten forma aceti-CoA. Dlaquesta manera s'obté un nou ai-CoA amb dos carbons menys. ‘Aquestes quatre reaccions es repetixen pera cada parell Catoms de carbon de acd gras. Les darreres quatre reaceions es produebien sobre un aci-CoA de quaire toms de carbon! com a conseqdénca,s’obtenen directa: tment dos ace: CoA. Las molecules facet. CoA s'oxden one cicle decd cfc els NADH iels FADH, codebeen ls seus electons ald cadena respite. Rnacernp nar Omit Per exemple, Foxidacié de acid estearic pie. nombre eatoms de carbon de Falé gras. (18:0) gener 9 aceti-CoA}6 NADH I8 FADHs. « ahcide Ss Rebs Balang energetic global de racidestearte ecapan PE : 4 Loxidacié d'una molécula d'aceti-Co en el lo de Pact crc orn 1 ATR S NADH FADH Ad, ones, o- fou Tblacules dacati-CoA origin: wSe ‘Com que cada NADH origina $ ATP > (@x27INADH procedents de Texidans tinguts directament de lexidacié de lacid estedric) (x9 FADHPprocedonis do foxidaié de @ act-oA) = (2x8:FADMS ‘obtinguts directament de Nexidacié de I'acid-estearic). ‘Apartir d'una molécula d'acid estearic: e *EAE) SAT ADEE ts on ep SOT CRS, Tot i que algunes d'aquestes reaccions ‘sén diferents segons que es tracti d’cids grassos saturats 0 bé insaturats, els productes finals sén sempre molecules d'aceti-CoA, NADH i FADH2. En oxidacié dels acids grassos formats per un nombre imparell d’atoms de carboni s'or molecules d'acetil-CoA i una molécula de propionil-CoA. El propionil-CoA, a partir de diverses reaccions, es transforma en succinil-CoA, el qual es pot incorporar al cicie de acid cftric. AGTP ANP + (Bx8:NADH ob- ‘Com que cada FADH, origina 2 ATP —> cada Le Fabs Sies oe é eee 2. 5. Catabolisme dels aminoacids Je} porno En la degradacié dels ami noacids s'esdevenen processos de,desam- tani, €8 @ di, a pardua o separacis our ‘grup amina, i processos de transferéncia d'aquest grup, quo mee ‘nom de transaminaci6.» Diaquesta manera, en elderabrais Icom a resultat de la degradacié dels aminoacids, s'obtenen- dee banda, compostos carbonats ano- imonals oreetodelas i, de Tatra, els rupee ‘mina. Aquesté procseece ‘nen lloc en el eitosob en la matriy /mitocon=» ‘drial Eibelang energbteiés cferont pra cadascun del int aminodcdsi€n ol cas do ésser huma, a degradacié dels “aminoacids només proporciona’entre!un 10%s lun 715%ide la prod luociéenergética:’altre 85-20% el proporcionen la lucdiis i Toxidacis dels acide grassos. Catabolisme dels nucledtidsOSS ay ‘QUADRE RESUM DEL CATABOLISME 1 i \ \ ~~.