J igcsetat ona Bugera? LA oer der ra de FADN 1869: Miescher estudia els globuls blancs i hi troba una nova substincia que no és una protetna. Va ddeduir que la nova substancia provenia del nucli de les ce Iulesi la va anomenar nucletna. En analitzar-la es va veure que conten: C, H, O, N iP. 1928: Experiments de Griffith ' (smooth) : coldnies Ilises ,virulentes, amb capsula de polisacarids. Saris renmcalen ee ~nk (rough) : coldnies rugoses, no virulentes, sense capsula de polisacarids HS; Mont + S(morts per ealor)———- Viu + R= Vi + $(:morts iR) Mort (shi pot afllarS vius). Is S. ‘conclusié: La transformacié és indutda per alguna substancl 1044: Experiments d’Avery. Macleod i Me Carty, Allen ADN i demostren que és el causant de la transformacié : ‘Smorts per calor + — ADN purificat de la soca S ———-—-»Transformaci6. 1950: Chargaff estudia les regularitats en la composici6 quimica de les bases nitrogenades a TADN i arriba a les seguents conclusions: «Ta proporcio relativa de les bases és constant dins d'una especie , i molt variable especies. = pricipi dequivalencia : A=T,C=G = Ta quantita de purines és igual ala de pirimidines. 1982: Hershey i Chase :" Experiment de la batedora Waring”. Cultiu del fag 72 savstipe Infeccié de ___ Separacié dels bacters infectats dels virus adherits. Ikins i Franklin obtenen imatges de difacci6 de raigs X de cristal d'ADN . Aquestes imatges Jndiquen que la molécula era larga i prima ( amb un didmetre de 2nm) . i amb una estructura helicotdal repetitva. 1982 1952: Pauling i Corey proposen un model per TADN en una triple helix amb els sueres a interior. (@esembre) H 30-01 cristall de la forma b, i informa queModel de la doble helix sobre l'estructura de 'ADN Format per dues cadenes de polinucledtids de desoxiribosa. Les bases nitrogenades s6n A,G,C,T. Les dues cadenes giren al voltant d'un eix comt imaginari Les dues cadenes es disposen en sentits antiparalels 3 3'~ 5s «Les pentoses i els grups fosfat queden situades a l'exterior, en tant que les bases nitrogenades se situen a l'interior € © Les dues cadenes s'uneixen entre elles per enllagos per ponts d'hidrogen segons la regia segiient: ‘amb T --¥2 ponts d’hidrogen / G amb C --» 3 ponts d’hidrogen * Algunes dades: Diametre = 2nm Pas de rosca= 3,4 nm Parells de bases per volta= 10 Cada parell de bases : 0,34 nm = 3,4 R ee REPLICACIO DE L’ADN ee Models de replicacio de 'ADN Es generen dues molécues, La molécula d ADN una completament nova i s'escindeix en dues, es fragmenta, reunint-se Valtra vella. ‘Cadascuna de les quals de nou els fragments urd fen genera una nova. gia aoe cones oxqece oe ge we ae oe. a nt pe = Experiment de Meselson | stat (1858) Cully Gallen meds de Nivogen posan | nitrogen normal: N'* ep: peg ale* Experiment de Meselson i Stahl (1958) Cultiu d'E, Coli en medis de Nitrogen pesant, | nitrogen normal N 14 Cama) oa, ow ue 33 ae §§ Be Sas inencrmro yey anh & demaatto qui @ reptinds de CADA) La replicacié té lloc gracies a I'accié d'un conjunt d'enzims que actuen a nivell de Tanorenada “forqueta o forquilla de replicacio” . Entre aquests podem destacar les ADN polimerases. ) = |PROCARIOTES: on s’ha estudiat millor el mecanisme, hi ha 3 tipus( @'ADN polimerases: I); que sinteitzen ADN:en direccl6 S'===35 SSNS eeee -IEUCARIONTS: n'hi ha de 3 tipus. = ADN pol a’ per duplicacio — ADN pol B— feparacié. —ADN pol y —— duplicacié de: ADN mitocondrial. l= pura ‘Altres enzims implicats: anges, decospiraliizen-el-DNA. wan cs 7s aH ‘estabiltzen les cadenes:senzilies). fuer, 3'BON sate ss ena de AD sent wen oo see ‘ereDNA primase (LEF VLEF2) DNA ligase (Host?) RNA primer NA polymerase Lagging “| strand Leading ” strand case single strand DNA binding protein (LEF-S) c BER PROCES: oe COOH Ribosome Polypeptide Te RC CCR Termination a SOOT” (1999 Choris c/ Fase de terminacié. L’elongacié continua fins que el ribosoma arriba a un codé de terminacié o stop (UAA, UAG, UGA) . Aleshores el lloc A 'ocupa una proteina anomenada factor de terminacié, la qual provoca laliberament de la cadena polipeptidica ila dissociacié del ribosoma en les seves dues subunitats. Tant en eucarionts com en procarictes , tot aquest procés pot tenir lloc simultaniament en diversos ribosomes units a un sol ARNm, formant els ‘anomenats polisomes. 6 leESQUEMA2 Large subunit subunitEL CODI GENETIC Es la relacié que existeix entre els triplets de bases ni I jtrogenades d'un ARNM (codons) i la seqdéncia d’aminoacids corresponent en la proteina sintetitzada. e iene recheee eke) cua cca ox cuc cac avu AAU ave AAC * aun TAK auc aka cuu cau ¢ SUE va BEC gy SAE oan cac mRNA ; 2 «BBs by : Per qué combinacions de 3 nuclebtids?, 2 nucledtids = id 16 combinacions diferents ( insuficient) 3 nucledtids = 4° = 64 combinacions diferents (en sobren) coc acu acc Ken acc cou ccc cca ornecorneornacnd4959, Grunberg i Ochoa obtenen ARN-polimerasa in Vitro, donant I inici a la carrera par desxifrar el cddi genétic. Aquest matelx any, ‘Severo Ochoa obté el Premio Nobel de Fisiologia o Medicina juntament a Arthur Kornberg, ignorant la labor importan de Marianne. 4961:Nirenberg i Mathaeri utiitzen sistemes livres de cél-lules capagos de fer sintesi de proteines amb els ARN anteriors. Poli-U = Poli-phe / Poli-A = Poli-Lis Caracteristiques del codi gent DEGENERAT: existeixen de 2 a 6 codons per cada aminoacid, excepte per Met iT. UNIVERSAL: Tots els organismes de la Terra fan servir el mateix codi, excepte els mitocondris. UGA —— Trp (en lloc de STOP) AUG ——— Met (en lloc de lle)CORRECCIO DE LES ERRADES DE LA REPLICACIO La correccié de les errades de la replicacié s' ’ oo ‘encarrega |" ADN pol | i Il, que a més de l'activitat polimerasa 5’ -- 3' , també tenen activitat exonucleasa 3' -~-5’ REPARACIO DE LES LESIONS A L'ADN A) - Per radiaci6 U.V. (es formen dimers de T) , OR rere aaa MRS ELST ee Ce 7 ang, : Aon pT + Uieasa 1 cA iaeor ie fr Exonmkosa 543 Detecte congenit de reparacié, ocasiona la malaltia: xerloderma pigmentosum ( malaltia que tenen els nens de la pelicula “Los otros") B/- Per desaminacis espontania dela C: Desaminacé espontinia Cc ae U ‘Uraci#DNA-glucosidasa3. Eliminacio dels introns Per donar lloc a molécules de ARN més petites. Eliminacié dels introns: Les molécules de pre-ARN s6n molt llargues i contenen zones que no seran traduides, intercal: lades amb d'altres que si codifiquen pera a. Les primeres reben el nom diintrons , mentre que les segones s'anomenen exons. Per exemple, el pre-ARN de la B-globina del ratoll té 1200 a 1500 nt de | longitud, mentre que I'ARN madur en té aprox 600. exe 2 Tanms 2 [exe 3 TRA) Pre-ARN ey \ Tig ® aR ie eugiens: ARN meade “ph : b/ Transcripeio ‘proavouls la En Sig_eueariontsla_trartéc simultania. La traduccio d'un la seva sintesi. Aixd és posible donat que I'ARNm se sintetitza | tr la direccié 5' +3".Una attra dferéncia que podem esmentar entre la traduccié en procarionts | gucarionts 6 que en els primers, molis ARNm s6n multiganics, es @ dit, ontenen informacié per la sintesi de dos o més polipeptids diferents.CONCEPTE DE MUTACIO | REPARACIO DE L’ADN Una mutacié és un canvio alteracié en una sequéncia d’ ADN. 1.- TIPUS: a. ESPONTANIES : tenen lloc sense que hagin estat provocades per cap agent. Poc frequents. b. INDUIDES:provocades per determinats agents mutagens. 2.-AGENTS MUTAGENS: Radiacions ionitzants : raigs X, raigs cdsmics, radioactivitat Quimics: Agents desaminants ( ac. nitrés) Agents alquilants ( gas mostassa ) 3.- SEGONS L’ABAST DE LA MUTACIO PARLEM DE: ‘A. Mutacions géniques : afecten a la seqiéncia de bases nitrogenades de TADN d'un gen. B. Mutacions cromosémiques: afecten a [estructura o al cromosomes d'una cél-lula. MUTACIONS GENIQUES 4, SUBSTITUCIG una base ntogenada queda substutda per n inic aa) Slenoben. no Nap carlMUTACIONS CROMOSOMIQUES | GENOMIQUES Canvis en estructura dels cromosomes: implica la pérdua de gens imprescindibles. DEFICIENCIA O DELECIO: pérdua d'un fragment. DUPLICACIO: repeticié d'un segment cromosémic. TRANSLOCACIONS: canvi de localitzacié d'un segment. INVERSIO: un segment es troba girat 180 graus. Canvis en el nombre de cromosomes:MUTACIONS GENOMIQUES, EUPLOIDIES: monoploidia, triploidia, etc. Fins a poliploidia. Dotacions cromosémiques superiors o inferiors a la de la espécie. 3n, 4n, n... - Si la poliplodie és parella els individus solen ser fertils i passa a la e descendéncia. ~ Si la poliploidia és imparella els individus solen ser estérils . Algunes técniques de cultiu afavoreixen aquestes técniques ja que els productes tenen Poques llavors o sén petites i augmenta el seu valor comercial. ( dificultat d'aparellament) ANEUPLOIDIES: MONOSOMIA, TRISOMIA, TETRASOMIA. Exercici; busca un exemple de cada: at A satetitaet ag peas srounicedanygrans