LA SEGONA REPUBLICA | LA CATALUNYA AUTONOMA 1931-1936 £112 d’abril de 193, en aquell dia hi havia eleccions municipals per tal de tenir I'alcalde dels municipis. La gent va llegir aquestes eleccions com un plebiscit (posicionament ideoldgic a unes eleccions, perd amb els resultats es Ilegeix un altre), aixo va fer que la majoria d’alcaldes fossin de partits republicans o del Pacte de Sant Sebastid. Per tant la gent va votar en contra de la monarquia ia favor de la republica. Els partits del Pacte de Sant Sebastid i els del Comité Revolucionari van aprofitar els resultats de les eleccions per dir que el que la gent volia era una republica EL 14 d’abril de 1931, es va proclamar La Segona Republica amb el justificant ideoldgic dels resultats electorals del 12 d'abril. EI Borbé reacciona de manera que fa un comunitat, anomenat Manifest d’Alfons de Borbé, que diu que si ell volgués podria utilitzar la forga per mantenir-se en el tro, perd no ho fara ja que crearia un conflicte bél-lic entre els espanyols. El Borbé marxa a Vexili i suspén deliberadament el poder de la monarquia. Es fa un govern provisional portat per Niceto Alcalé-Zamora, fet pels del Pacte de Sant Sebastia, perd també hi apareix Alejandro Lerroux i Manuel Azafia. A Catalunya, Francesc Maci prociama la Republica Catalana el mateix dia que es proclama la espanyola. Cal dir que aquesta republica venia des de fa temps degut a la dictadura de Primo de Rivera i tota la decadancia de la Restauracié Borbonica La proclamacié de la republica va suposar un gran dia de festa. La Marsellesa s’agafava com a himne de la repiblica. Es va rebre La Segona Republica com una época d’esperanga. Tot i la celebracié de la republica, no hi havia cap mena d’estructura politica El govern celebra unes eleccions a les corts constituents el 28 de juny de I'any 1931 (per tenir un poder executiu).Les eleccions tenen loc al 28 de juny de I’any 1931 aquestes eren una eleccié on podia sortir escollit qualsevol partit politic, no com abans amb el torn dinastic. Els partits que teniem eren: Esquerra republicana: = Esquerra Republicana amb el lider Manuel Azafia a partir del 1934. Esquerra autonomista: Esquerra Republicana de Catalunya, fet al 1931 i surt de la fusié de Estat Catala, liderat per Francesc Macid, i el Partit Republica de Catalunya, liderat per Lluis Companys. " ORGA, Organizacién Republicana Gallega Autonoma, liderada per S. Casares Quiroga. Esquerra obrera i sindicalista: PSOE, liderat per Indalecio Prieto i per J. Besteiro. " UGT, liderat per Francisco Largo Caballero. * CNT, liderat per Federica Montseny, perd els més radicals fan la FAI (Federacién Anarquista Ibérica) portat per Bonaventura Durruti. * PCE, liderat per Dolores Ibdrruri (La Pasionaria) = POUM, el Partit Obrer de Unificacié Marxista, a Catalunya, els seus liders van ser Nin i Mourin. Era un patitobreista de deologiamatvista que suneixal parit communist. = PSUG, el Partit Socialista Unificat de Catalunya a l'any 1936. Dreta republicana centredreta: ® Partido Republicano Radical, de Alejandro Lerroux. = Partido Republicano Progresista, de Niceto Alcalé-Zamora. Dreta republicana dreta: = CEDA, Confederacién Espafiola de Derechas Auténomas, liderat per Jose Maria Gil Robles. = Partido Republicano Conservador de M. Maura. Dreta autonomista: * Liga Catalana, amb el lider Francesc Cambé. " PNB, Partit Nacionalista Basc, portat per Jose Antonio Aguirre. Tenen un discurs molt semblant, sent aquest I'autonomia. Dreta d’obrers istes: * Sindicats catdlics agraris. * Solidaritat Treballadors Bascos (STB). Dreta contraria a la repuiblica monarquics: * Comunion Tradicionalista, eren els antics carlins. * Renovacién Espafiola, per Jose Antonio Calvo Sotelo. Era monarquic i podi comerciar amb sectors monarquics. El van assassinar ja que era un home que podiaDreta contraria a la republica autoritari " JONS, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, liderades per Ramiro Ledesma. = Falange Espanyola, feixista, el lider era Jose Antonio Primo de Rivera, el fill, i Rafael Sanchez Mazas. El que guanya les eleccions, no es cap per majoria, perd els republic socialista sén els que guanyen més. Trien com a president del govern a Niceto Alcalé-Zamora. El primer que va fer és donar lloca La Constitucié Espanyola del 1931. Quan aquesta és redactada, veiem que s’ha de discutir amb els diferents politics i després de molta discussié es va acceptar. Les caracteristiques de aquesta Constitucié sén: * Bandera Republicana, la qual era nova amb una franja morada il’himne era el Himne de Riego, e| qual va fer un pronunciament militar que va donar lloc al bienni liberal. = La Republica ha de ser una Republica Democratica Progressista Laica de treballadors de totes les classes socials. * Espanya té una sobirania nacional, on el que té poder és la nacié. = Tenim un sufragi universal real on participen homes i dones majors a 23 anys. Aixd comporta que al La gent votava a les corts constituents, per tant qui seuria a les corts. * Ladivisié de poders fa que els tres poders han d’estar en mans separades (Iegislatiu, executiu i judicial). El legislatiu el té el parlament triat per la nacié. Per primera vegada, el poder judicial esta per sobre del cap de I’executiu i per sobre del cap de Vestat, la llei pot canviar per que el president del govern faci bé el seu treball. Aquest president és escollit per sufragi universal real. " Hi havia molts drets i llibertats com els de premsa, perd apareixen nous com el dret al divorci o una legislacié pels matrimonis civils, també es deixa ser enterrar en un territori no laic a part de la igualtat davant de la llei real, apareix el dret a l’'educacid, ala baixa,... Aixi doncs, s’amplia els drets socials. L’aplicacié practica de tot aixd va ser complicada. * Pel que fa la divisi6 territorial, la constitucié deia que espanya es un estat autdnom, perd es poden fer dins d’aquest governs autondmics que actuen d’acord amb I’estat espanyol. Apareix I’Estatut d’ Autonomia que és un document que regeix les relacions entre I'estat i el govern autdnom. L’any * Pel que fa la relacié Església-Estat, desapareix la idea de que hi ha una religié oficial i a partir d’ara parlem de un régim aconfessional, que no té una confessié oficial. A Església de li acaba tots aquells privilegis que era donat abans i és tractada com una associacié més. Tot els temes més dificils van ser uns molt discutits ja que aquestes decisions tindrien conseqiincies que no s'havien vist mai, El 9 de setembre del 1931 s’accepta la Constitucié, els de les dretes no estaven d’acord perd com que els d’esquerres si que ho estaven, és fa. Alcalé-Zamora dimiteix ja que no li agraden alguns punts de la Constitucié i el substitueix Manuel Azafia, sent el poder de l’executiu. Alcald-Zamora es converteix el president de la republica.El bienni d’esquerres el president del govern era Manuel Azafia i el president de la republica Alcala-Zamora. Havien d’afrontar un seguit de problemes: 1. Inestabilitat social: conflictivitat obrera i altres, ja venia de fa molts anys. 2. Poders factics vs. Poders politics: els factics sén aquells poders que no sén oficials perd manen, per exemple l’exércit, I'Església i el caciquisme. A més a més tenim la poca tradicié democratica ja que abans les eleccions no servien per res per culpa del torn dinastic. Aquests no paren de molestar als poders politics. Donava molta por que el poder factic pogués fer un pronunciament militar, el qual passa al 1936. : constants, obrers contra burgesos. La un dels problemes principals, de qui ha de ser del que la té o de qui la treballa? 4. Nacionalistes: bascs i catalans que tenien unes aspiracions que des de el govern central no es volien satisfer. 5. Religié: es ve d’una tradicié molt assentada que tenia uns privilegis molt grans perd jano. 6. Canvi d’ideologia: passar de monarquia a repiiblica era un canvi molt important. Entendre un model republica és molt dificil. Es fan un seguit de reformes per afrontar aquests ITVAIWAN, Problemes. S'accepta una repiblica no federal per tant s'accepta totes les decisions des de Madrid. Encara s'estan vivint les conseqiiéncies del Crack del 29, Reformes: Reforma laboral: reforma de la propietat de la terra, distribucié de riqueses,..._ Destaca |. El seu objectiu era millorar les condicions dels treballadors establint regulacions amb els calendaris, baixes, salaris,... El tema fonamental era l'agrari ja que la majoria d’Espanya era pagesa. Els titols nobiliaris permetien viure de no fer res gracies a les rendes de les terres que tenies on no hi treballaves tu, aixd es canviat. Es fa la Llei de Reforma Agraria al 1932 el qual millora aquesta situacid i podia expropiar sense indemnitzacié, que significa que opcié de negar-t’hi, aixd afecta a noblesa i burgesia. Aixd crea molts problemes i fa que la llei tingui uns resultats molt més baixos del que s’esperava. Tot aquells que no hi estaven d’acord van donar suport a les dretes i als poders factics (Església, exércit i caciquisme). L'encarregat de dur a terme aquestes accions era |'Institut de la Reforma Agraria (IRA). La reforma agraria va fer que varis estaments de manera molt clara es posicionessin contra el govern d’esquerres ja que no els ajudava. Aixd va suposar que es dones suport a molts altres partits que no fossin esquerres republicanes. Reforma religiosa: aqui apareix el projecte de secularitzar la societat (apartar la influencia de la tradicié religiosa de la vida publica espanyola), per tant tota la . Van posar mesures que hoapartessin gradualment de la vida publica espanyola. Per exemple apareix la llei que permet el matrimoni civil, el qual permet el divorci. La republica limita la quantitat de patrimoni que les ordres religioses tenien, i també permetia dissoldre’ls en cas de que fossin considerades un perill per I’Estat amb la Llei de Congregacions, els Jesuites son afectats per aquesta llei. Apareix la llibertat de culte que permet a cadascii creure en el que vulgui. Aixd va provocar una forta polémica ja que la Reforma militar: I'exercit era un cau de gent amb ideologia ultradretana. Per tant com que sabien que hi havia gent en contra de la replica, aquest cos s’havia de modificar. Van aprovar la Llei de Retir de l'Oficialitat al any 1931 que deia que tots els oficials de Vexercit es podien retirar cobrant la totalitat del salari, només aquells que juraven fidelitat a la replica es quedaven, els altres es retiraven. Fins ara els militars sempre intervenien a la vida politica d’Espanya perd amb aquestes accions ja no s’hi posaven tant. Es va crear un cos policial que fos fidel a la republica anomenat Guardia d’Assalt. ‘Alguns militars amb el general Sanjurjo al capdavant es van revoltar perd van fracassar, aquesta situacié anomenada Sanjuriada va ser un avis serids per la lleialtat de I'exercit. Reforma politica: va permetre que alguns territoris que poguessin funcionar sense la ma de Madrid. Aquests eren els governs autondmics que podien governar tal i com deien els diferents Estatuts d’ Autonomia. Aixd fa que al 1932 aparegui la Generalitat de Catalunya al 1932 perd els bacs no van poder proclamar el govern autondmic degut al govern de dreta fins al 1936. Reforma ensenyament i cultura: la epublica va marcar un abans i un després, també a nivell d’efectivitat, mai vist abans, ja que analfabeta. Es va fer una inversié a tots els nivells: construccié d’escoles, contractacié de professorat, temaris (curriculums), implementacié de dinamiques pedagogiques modernes. Cal destacar que va caldre més de 3000 professors (van ser insuficients) que tenien llibertat de catedra; també es van construir un miler d’escoles; addicionalment, es van dur a terme Missions Pedagdgiques, on personatges importants anaven de poble en poble a representar obrers, a recitar poemes, biblioteques i exposicions d’art ambulants,... Per alguns sectors aixd va ser brillant, altres (la dreta i els religiosos) s’ho miraven amb recel doncs no els beneficiava. La republica volia assolir una educacié amb uns ideals, i volien convertir-la en una educacié publica, gratuita, obligataria (per evitar |’analfabetisme), laica (sense pes religiés) i mixta (abans hi havia divisié entre generes). El fet de que I'educacié fos laica va causar una forta reaccié entre els sectors politics i socials més conservadors i va donar a peu al que anomenem la guerra escolar. Diferents protestes reivindicaven que Veducacié havia d’anar ligada a la religié. Van engegar un projecte de reformes espectaculars, van Veducacié es capaciten els ciutadans per viure d’una determinada manera (repuiblica vs. governs de I'oposicid). Es van obrir Cases de Cultura amb biblioteques estables, es van fomentar les vacances i les colonies escolars d’estiu,... Els escriptors d’aquesta epoca molts van marxar a I’exiliLes eleccions municipals del 14 d’abril, a Catalunya van tenir resultats contundents, guanya Esquerra Republicana, un partit catalanista i republic’ fundat aquell mateix any. Aquesta victoria significa la pérdua de I'hegemonia de la Lliga Regionalista. Esquerra Republicana optara per una concepcié federal. ‘Aquest dia, Lluis Companys, a les 13:00 del 14 d’abril de 1931 surt al balcé de Vajuntament de Barcelona i proclama la repblica Espanyola. A les 14:15 del 14 d’abril de 1931, Francesc Macid, surt al balcé oposat de la placa, i proclama Estat Catala sota el regim d’una repiblica catalana. Hi havia certa enemistat entre aquests dos. Aixd suposa un gran batibull per Espanya doncs no s’havia establert encara el funcionament de la republica (constitucid). ‘Macié convoca un govern provisional. Des d’Espanya s'envien 3 ministres a dir-li a ‘Macié que tiri enrere, ell rebutja, els ministres insisteixen, i Macid desproclama la repiiblica catalana, a canvi de la Constitucié de la Generalitat l'acord que la Generalitat podra ser un amb un document fonamental: Estatus d’ Autonomi Vestatut d’autonomia es presenta a la societat catalana el qual es vota amb un plebiscit popular el 2 d’agost per si agradava 0 no i guanya per majoria. Aixi doncs, I'Estatut de Nuria és aprovat pel poble perd encara Ihavia d’aprovar Madrid. Macié va a Madrid que l'aprovin perd el problema es que ja de primeres que deia que Catalunya era un estat autonom S'havia de fer una tramitacié parlamentaria que va durar molts mesos en la qual va acabar sent aprovada amb el nom d’Estatut d’Autonomia. Aquestes tramitacions van durar tant, perqué Aquest va ser aprovat al 1932 amb el nom d’Estatut del 1932. Els articles van ser molt canviats, per exemple: = Catalunya és una regié autonoma de Espanya = La sobirania depenia del govern central, no de la Generalitat. = Llengiles oficials s6n el catala i el castella * Les competencies de la Generalitat eren dret civil irégim administratiu, mentre que les lleis eren dictades per Madrid. = Competncies com educacié, sanitat i obres publiques havien de ser parlades amb Madrid, * Les aspiracions econdmiques de Catalunya eren massa altes per el que volien. Aixd va representar el primer govern executiu de Catalunya al segle XX. E! poder judicial i part del legislatiu estava a mans de les corts a Madrid. Per tant els tribunals venien proposats des de Madrid i aixd condiciona la situacié de la Generalitat. La Generalitat de Catalunya va dividir Catalunya en regions.Voctubre del 1934 és suprimida la Generalitat perd del 32 al 34 governa. Va fer coses com la Llei de Contractes de Conreu del 1934, la qual redueix un 50% de les rendes dels rabassaires que pagaven als propietaris, aixi podien accedir a la propietat de les terres que els rabassaires conreaven. El president de la Generalitat, Francesc Macié mor la nit de nadal al 1933, el qual sera succeit per Lluis Companys. En parallel a l’estat Espanyol apareix que les dretes intenten bloquejar les reformesi el context socioecondmic era molt complex degut al Crack del 29 i més. Va haver un augment significatiu de la gent a I'atur al 1932. Donat aixd, les dretes intenten escardar la situacié encara més. Les esquerres extremes, la CNT, diu que les reformes no eren suficients, Ilavors la CNT a Catalunya fa alguns episodis violents a zones mineres. El govern d’esquerres es veu obligat a reprimir aquests aixecaments, enviant I’exercit reprimir aquests d’extremes esquerres. Mentre les esquerres intentaven arreglar la situacié, les dretes s’organitzen i saben canalitzar 'odi que hi havia per les esquerres. Donen solucions sobre paper per problemes com |’atur, la inestabilitat social. Ells deien Alcalé-Zamora veu que el govern d’esquerres va fatal, dissol les Corts | convoca eleccions el 19 novembre de 1933. Les eleccions les va guanyar el Partido Radical de Lerroux i el CEDA de Gil Robles. Alejandro Lerroux va acabar sent el president del govern. Les dretes el primer que van fer va ser aturar en sec totes les reformes del bienni d’esquerres. Lerroux per satisfer ala CEDA posa com a ministres dos del partit CEDA. Quan van veure aixd, els socialistes, la CNT i altres van radicalitzar les seves postures, o sigui van comengar a ser de extrema esquerra. PSOE i UGT van comengar a fer mesures revolucionaries que no ajudaven al govern. ‘A Astaries es complica moltissim ja que teniem els jaciments d’hulla, 'octubre del 1934 durant quinze dies els minaires es van convertir els amos del carrer, fent caure els governs de les ciutats i pobles, instaurant un govern d’esquerres que a ells els hi semblava bé. El govern de dretes va enviar l’exercit de tropes africanistes per atura aquesta revolta asturiana, el dirigent de l'exercit era Francisco Franco. Entra a Astiries I'exercit i mata a més de mil cent persones. Companys proclama I’Estat Catala, un estat la qual en teoria no existia. Quan Madrid veu aixd, treuen Estatut d’ Autonomia, desfan la Generalitat, i posen ala presé tots els diferents membres de la Generalitat. Es decreta l'estat de guerra a Catalunya, el general Doménec Batet va sufocar la insurreccié iva detenir el govern catala i Aza‘ia. El 6 d’octubre de 1934 a Catalunya, LI Lerroux es va veure involucrat en el cas de l’estraperlo, en el qual els jocs als casinos on un joc havia sigut truct,feia que Lérroux guanyes dinefs. Quan la gent es va adonar-se, Lerroux salta del govern i Alcald-Zamora convoca eleccions per el febrer del 1936.Aquestes eleccions del febrer del 1936 tenen un problema, les tots els de esquerres sota la coalicié de Front Popular, i els de dretes sota la coalicié Bloc Nacional, per tant els resultats donen 48% 46%. A Catalunya s’anomenen Front d’Esquerres els de esquerres i les dretes el Front Catala d’Ordre. Aixd fa que Espanya Guanyen les esquerres i el president del govern és Santiago Casares Quiroga, pera també canvia el president de la republica per Manuel Azafia. Només construir-se el govern tornen a de Autonomia, els catalans el tornen a tenir i els bascs el guanyen. Dretes reaccionen amb violencia davant totes les reformes d’esquerres. Vexercit comenca a planificar un cop d’estat i la republica que s’ho temia comencen a posar els generals perillosos a llocs lluny. Quan la ultradreta va assassinar un general republica I’exercit reacciona al 13 de juliol amb I’assassinat de Calvo Sotelo. Després d’aixd el 17 de juliol fan un cop d’estat que comenga la Guerra Civil, e! 17 iel 18 de julio! és quan la Guerra Civil comenga ja que el primer dia és a Marroc, el altre a tot arreu: Els de dretes pensaven que duraria poc perd la dreta no va calcular que duraria 3 anys. ‘Niceto Alcalé-Zamora Manuel Azafa Francesc Maca Indalecio Prieto Francisco Largo Caballero Pasionaria Alejandro Lerroux ad