14 | DIUMENGE, 17 DE MARÇ DEL 2024
L’ENTREVISTADIUMENGE
Marc Talavera Roma
Doctor en biologia, president d’Eixarcolant. Creu decididament que es pot canviar el rumb de la producció i el consum a partir d’accions
locals que permetin recuperar el paper que havia tingut la pagesia. Un dels reptes, i que avança, és la recuperació de les plantes oblidades.
«Hem de produir
per alimentar la
població local»
Pere Gassó Ollé
JORBA
n Una de les coses que tenim en comú els és-
sers humans és que tots mengem, poc o molt,
per sobreviure. Hi ha qui ho fa, simplement,
a partir d’una visita periòdica a una gran su-
perfície i escull el que ve de gust amb un preu
adient a la seva butxaca. Altres, abans de fer
el pas de comprar opten per la reflexió. Qui
produeix? On? Com? Hi ha persones i col·lec-
tius que avancen perquè creixi petita i mitja-
na agricultura i ramaderia del país; perquè les
llavors siguin les pròpies del territori, capa-
ces de suportar la sequera i les altes tempera-
tures; perquè la cadena del productor al con-
sumidor sigui la més curta possible; perquè
la ciutadania conegui que estem rodejats de
plantes silvestres comestibles que no es con-
sumeixen, o molt poc. Fa anys que Marc Ta-
lavera Roma (Igualada, 35 anys), doctor en bi-
ologia, està immers en un llarg i ambiciós vi-
atge per canviar els hàbits de producció i de
consum. Per això, amb altres persones, van
crear Eixarcolant, un col·lectiu que promou
accions arreu del país. Des de Jornada Gas-
tronòmica de les Plantes Oblidades a la cre-
ació d’un banc de llavors i un arboretum pas-
sant per l’edició de publicacions, la recerca
etnobotànica, l’elaboració i comercialització
de pa al Forn de Jorba, la investigació gastro-
nòmica, conferències, debats... El perfil de
Talavera, que presideix l’entitat, abasta altres
vessants, com la d’escriptor, amb la novel·la
juvenil «Des de les golfes», on combina ficció
amb divulgació científica. Ell, que ha estat
vinculat a l’escoltisme, viu i porta una vida ac-
tiva a Jorba. La passió per la biologia i el món
rural li ve de ben petit, segurament per l’es-
tret vincle amb els seus padrins de Ponent.
El verb eixarcolar s’havia perdut en aques-
tes darreres generacions.
Nosaltres tampoc no el coneixíem, s’havia
mort. L’hem recuperat i potenciat. S’ha man-
tingut més el sinònim birbar que també sig-
nificar arrencar manualment les males herbes
d’un hort o un camp, unes herbes que es po-
den consumir. Donem valor a moltes d’aques-
tes anomenades males herbes, moltes de
les quals són comestibles.
Han passat de ser un col·lectiu comarcal, a
tenir un abast català.
Amb el pas dels anys, hem crescut i definit
una estructura basada en els socis i sòcies, la
ELS 4 CANTONS
uTothom té el que es mereix?
No.
uMillor qualitat i pitjor defecte.
Perseverant/Tossut.
uQuant és un bon sou?
El que et fa feliç
uPercep pressió estètica social?
No, afortunadament.
uQuin llibre li hauria agradat es-
criure?
Les bruixes d’Arnes de David Martí.
uUna obra d’art.
La primavera.
uEn què és expert?
Buf... En no posar límit a les il·lusions.
uQuè s’hauria d’inventar?
Una societat on l’eina d’intercanvi si-
gui la felicitat i no els diners.
uDéu existeix?
No.
uQuin personatge històric o de fic-
ció convidaria a sopar?
Els avis que han transmès el coneixe-
ment sobre les llavors que conservem.
uUn mite eròtic.
La muntanya.
uAcabi la frase. La vida és...
Una il·lusió que mai no es pot perdre.
uLa gent de natural és bona, dolen-
ta o regular?
Bona per naturalesa.
uTres ingredients d’un paradís.
Llibertat, justícia i felicitat.
uUn lema per a la seva vida.
Prohibit rendir-se abans d’intentar-ho.
junta directiva i l’equip tècnic. Hem superat
els 1.400 associats, agrupats en 20 nodes
(grups locals). Cada soci paga una petita quo-
ta de 40 euros anuals. L’abast territorial es vi-
sualitza, per exemple, amb les més de 300 ac-
tivitats que fem cada any a Catalunya.
Després del foc de Santa Coloma de Que-
ralt va escriure que els grans incendis són
símptoma d’una malaltia greu.
Avui amb una companya estàvem repassant
un mapa d’usos del sòl del 1956 fins ara . S’ha
perdut terreny agrícola en zones de planes
en benefici d’àrees residencials i industrials.
En aquest període s’han abandonat terrenys
de zones menys productives i marginals que
afavoreix un gran increment de la massa fo-
restal. Els boscos són continus sense que s’hi
faci cap activitat econòmica, sense ramats o
sense extreure la fusta per falta de rendibili-
tat. Tampoc no s’aprofiten els aranyons, cire-
retes de pastor, aglans.. Si a l’estat actual dels
boscos hi afegim el canvi climàtic, tenim un
bon escenari per als grans incendis. Els in-
cendis forestals són el reflex de l’actual mo-
del productiu i de consum.
En canvi, hi ha queixes perquè proliferen
grups que espolien llentiscle, bruc o pinyes
dels boscos catalans. Tot sense regulació.
N’hem parlat. El cas del llentiscle, que tam-
bé se’n diu mata, és paradigmàtic perquè ens
posa, com a societat, davant del mirall. Ens
queixem perquè se n’emporten sense per-
mís, però durant dècades no n’hem fet cas.
Si darrere les persones que el recullen hi ha-
gués una regulació, seria una bona oportu-
nitat de generar economia forestal ja que es
recull per al sector de la planta ornamental
tallada. Així es crearia una activitat econòmi-
ca derivada del bosc, com també podríem fer
amb els aglans per convertir-los amb farina
o amb molts altres fruits.
És evident que ni donem valor, ni aprofi-
tem tots els recursos que tenim.
No podem culpabilitzar les persones consu-
midores. Tenim un model alimentari extrac-
tivista que comporta que persones d’altres
llocs del món se’ls quedin les terres per cul-
tivar grans extensions, per exemple, de soja,
pinya o melons que ens mengem a l’hivern.
Hi ha aliments, com la soja, que s’imposen
entre grups socials aparentment conscients.
Fins i tot entre moviments que es consideren
responsables, sostenibles i alternatius.
Aquests productes comporten el que se’n diu
importació de terres del sud global per satis-
Regió7
fer el nostre model alimentari. No té sentit
perquè no ajudem ni a les persones, ni a les
famílies. El seu consum afavoreix moviments
migratoris de persones víctimes del model
productiu globalitzat i extractivista. Com-
prem, però no veiem què hi ha al darrere.
A Catalunya només un 1,4% de la població
és pagesa.
Actualment, l’agricultura i ramaderia a Cata-
lunya forma part d’una cadena global. Està
immersa en una política europea que incen-
tiva l’agricultura i ramaderia industrials.
Molt del que produïm s’abasteix de matèries
primeres que venen de molt lluny i va desti-
nat a consumidors que es troben a milers de
quilòmetres. Només som una part de la ca-
dena global. La indústria del porcí n’és un
Regió7
bon exemple. Poc del que mengen prové de
Catalunya. A Mercabarna, menys del 15%
dels productes són de proximitat. Fa 40 anys
ho eren el 85%. La nostra agricultura i rama-
deria hauria de basar-se en explotacions de
mida petita o mitjana. Ha de ser eficient i eco-
lògica. Hem de produir per alimentar la po-
blació local sense estar subjectes al dictat de
les grans multinacionals. La venda ha de ser
a un preu just. Hem d’aconseguir que fer de
pagès no sigui un acte heroic i que les cade-
nes de distribució deixin de ser màquines de
generar beneficis rècord a costa d’explotar el
pagès. El seu objectiu no és el de millorar la
renda agrària.
Part de les millors planes del país es conver-
teixin en magatzems logístics.
Caldria una legislació que protegís més els es-
pais agraris i forestals. No té sentit l’ocupació
de terrenys agraris amb finalitats especulati-
ves, com ho estem veient darrerament amb
INSEPARABLES
RÒSCAR BAYONA
u NAVALLA. Per a una persona que
treballa en activitats pròpies de la pa-
gesia li és indispensable portar una na-
valla a sobre. També sol portar un bolí-
gran per anotar algun encàrrec al ma-
teix palmell de la mà.
ÒSCAR BAYONA
els parcs fotovoltaics i eòlics. Els terrenys de
secà no estan prou ben protegits. Preval una
mentalitat urbanocèntrica. Cal prioritzar
que les plaques solars es col·loquin a marges
de les autopistes, de canals de reg o les teu-
lades de consruccions industrials o residen-
cials. Quan tot això estigui ple, ja parlarem de
posar plaques als camps.
A Eixarcolant aneu de la teoria a la pràcti-
ca, que inclou la gestió d’un forn de pa.
Per sort a Catalunya hi ha molts projectes que
es dediquen a produir de forma respectuosa
i conscient. Nosaltres vam néixer amb la vo-
luntat de transformar a mig i llarg termini.
Tenim la vocació de recuperar les plantes
oblidades, ja siguin silvestres o varietats an-
tigues. Per canviar les coses, hem de tenir en
compte el nostre entorn, tenir en compte lla-
vors autòctones que, per exemple, són més
resistents a la sequera. O que la verdolaga o
l’ortiga són totalment comestibles.
DIUMENGE, 17 DE MARÇ DEL 2024 | 15
«A Mercabarna,
menys del 15%
dels productes
són de
proximitat»
«Hem
d’aconseguir que
fer de pagès no
sigui un acte
heròic»
«Comprem sense
saber què hi ha al
darrera»
«A Eixarcolant
donem valor a
moltes de les
anomenades
males herbes»
«Els incendis
forestals són el
reflex del model
productiu i de
consum»
La recuperació de plantes oblidades és un
procés lent.
Primer de tot, hem de recuperar el coneixe-
ment d’aquestes plantes oblidades que és a
la memòria de persones grans. Després cal
conservar les llavors i els arbres fruiters que
ens han cedit els padrins i les padrines. La
tercera fase és fer difusió del coneixement a
través de xerrades, llibres, xarxes socials. I fi-
nalment hem de mostrar a tothom que les
plantes oblidades són bones. Per això treba-
llem a fons en el camp alimentari. No volem
que les plantes oblidades siguin un museu.
Que un camp de malves pot tenir el mateix
valor econòmic que un de blat. I que aques-
tes malves poden ser un dels ingredients per
fer-ne croquetes al menjador de l’escola.
El moviment reivindicatiu de la pagesia do-
narà fruits?
Té una gran rellevància i se li ha de fer costat
perquè, i no és un tema menor, s’ha aconse-
guit que es parli de la pagesia. És de sentit
comú que es demani menys burocràcia o que
les mesures contra la sequera no discrimi-
nin els pagesos. S’haurà de veure, però, com
passem de canvis estètics a altres que siguin
estructurals. Hi ha preguntes relacionades
amb el canvi de model que encara no tenen
resposta.