Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Fonètica I Fonologia

    Uploaded by

    Craig A. Hale
    5 views12 pages

    Original Title

    Fonètica i fonologia

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    5 views12 pages

    Fonètica I Fonologia

    Uploaded by

    Craig A. Hale

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 12
    1 Introduccié LL fonetica, ls fonologia i Vortografia sén tres arees de coneixement que stencareguen, respectivament, de lestudi dels sons, dels fonemes i de les graies. Eso és el material empiric, observable, producte del corrent dice que ix dels pulmons i és modifiat per la intervencié dels organs articulator. Els sons s'expressen entre daud’- tors: (2. 8) fomema és una unit abstrecta, una unitatlingOlstica mt nima que, per commutacié i oposicis, ens permet canviar el significat d'una paroula, Asi, per exemple, en la parela de mots casa /'kaza/ - coca /’kasa/ la commutacié de la essa sonora /2/ perla esse sorda /s/ comporta un canvi de signi- ficat i, per tant, en resulta una paraula diferent ls fonemes stexpressen entre barres indinades: /2/ Les grafies o Hletres sén els signes que ens permeten 1e- presentar els fonemes en Tescrptura d'acord amb un codi ortografc, & a dir, unes normes convencionals propies de cada lengua. Cada lengua té el seu propi sistema fonologic amb un nom bre limitat de fonemes, Ai, per exemple, mentre que el sis- tema fonoldgic de les vocals en catala consta de set fonemes (al, fel, /e/, il, fol, (3), /s1), 21 del castells només en té ine (/a/, fe/, i, fol, hal). ‘També entre els fonemes consonantics hi ha diferéncies. Ai, per exemple, en catalé la dstincio ere essa sorda [5] essa sonora [2] 65 una distinc fonematica (/s/, /2/), perque im- plica un canui de significat (casa /caga), mentie aue en cas- ‘ella hi ha un Gri fonema sord /s/, que es pronuncia sonor en determinats contextos (ex. descén) sense que es tracte dun fonema diferent. Un mateix fonema pot presentar diverses varacions fondti- ues, €5 a dit, pot pronuncar-se de manera diferent segons el context fonic en qué es trobe. Aquests diferents sons que Coresponen a un matex fonema son akléfons. Per exem- ple, el fonerna odusiy bilabial sonor /b/ t€ diferentsrealitza- Gons 0 ablofons: ‘+ com a odusiu sonor [b] en posici6 incial absolut: bou = coma fiicatiy[B] en posicé intervocalca: abella com a ods sord [p} en posicié final abscluta: cub De la mateixa manera, el fonema oclusia dental sonor /d/ Pot pronunciar-se: com a odlusiu sonor [d] en posicis incial absoluta: deu + com a fiatia [6] en posict intervocdlcs: adob = com a odlusiu sord [tJ en posici final absoluta: sud signes cexemples fl ‘mare, éibur, mai fl let, acces, meu a ‘mel, Noved®, pes i | LT | pi. coms, agrato io} 0.6 | bony, canes cor, media porue, algd, dresc ‘mare (vocal neutra en cata orienta) ‘alte, bola pow, crewer, quate, gies, hui ie nm if foc fotgrat want | wi cma, wagner fgonstan i Bt $95,6 ‘sol, rassa, cera, plaga, (G5 Gseencent a 28 ‘200, pinzel, bizant, cosa, ransoe Wa, cine x8 | x cote, mig, ig bs] $—_Aosep (en ca ental inortoccidena), Gens (8) 888 | foe ikema, gent, pat, fetge fo |) | tegoh abt ct a ' | cern, drop, mar (| tm | ran fle, ons, nancig fmm mes, omic fam to) mun rin, entior 2 El sistema vocalic El sistema vocdlic del catala consta de set fonemes: (/a/, /e/, Pe, fd, fol, Jol, fu). Termate's, aquests set sons wocalics| apareixen en pasicié tonica; en posicié tana, algunes dife rneles es neutraltzen i noms tenim cinc sons vocalics en cata occidental (com ara en valencia) ites en catala orienta. Fs fonemes vocdlics es cassfiquen segors el grau d'obes- tra i segons el punt d'articulacié, ¢5 a ci la zona de la boca en qué es pronuncia la vocal. DDe la combinacio claquests ds crteris sobté el triangle vo- calc seghent tancades semitancades semiobertes obera Elvocalisme ton marca la diferencia dialectal entre cotala ‘occidental icatal oriental En catalé occidental, a ciferen- cia fonematica entre /e/ tancada i /e/ oberta es nevtralitza fen el so de [el tancada. De la mateixa manera, la diferencia erie /o/ tancada | /o/ oberta es neuiralitza en [o] tancado. [Axi dones, en pasicié atona, el valencia, com tot el catald ‘occidental, només presenta cine sons wocalics, perque els fonemes semiabers fe] [5] es realitzen tancats en posicié arona fel fo: En eatalé oriental, els foneines /a/, /e/, /e/ es realitzen rmigancant la vocal neutra {al i els fonemes fof, /2/, /u/ € jpronuncien [ul en posiié &tona! ‘Aint doncs, el vocalme aton del calald oriental només cors- ta de tres sons: (i, [u, [a vyocalisme Aton catald occidental cata oriental 2.1 Pronuncia genuina Ja hem vist que en valencia, en posicé atone, la e ila o ser pre sén tancades, Peto en posicié tdnica poden set obertes jo tancades. Per aid, resultaran ils les regles segUeents per tal de recordar fobertura de fes vocals tiniques Lae és oberta: 1. Davant de sfilaba amb i rebi nec, medi, cotlegl, mister, tecn exerci esplendid 2. Davant de silaba amb ut Jngenu, perpety, femur, referéndur,fecula, cule. 3. Davant de Hr rel, cel, esta, gel, ce rebel, centela, noveo, celta guerra, terra, Ferra 4, Davant der seguda de consonant: vetb, verd, comers verge, hivern, vers, cart Fxcepcions: cérvol, erm, fer, herb, sexp. 5, En quasi tos els mots edb anecdote, génesi, edu. ‘Excepcions: església, lémena, sémolo, 66. Enles terminacions cultes -ecte, ecto, pte, -epla: cofecte, recepta, correcta, delecte, concepte. Excopc6:repte 7. En alties mots: cent, Loreng Josep, fideu, peu, preu, gencke, cencha, tende.. Lao és oberta: 1. Davant deo sillaba amb F: inegoci, soci dimoni, gkvia, partic, cass, cofoi rcepc6: la terminacid -oiv és sempre (ancada: coy coita, moi, moi. Davant de uo sitlaba amb u: 4, bou, pou, ploue, coure, moure, roure, djous, corpus, modu '3. En quasi tos els mots esdrivols: lero, éxfena, cormoda, xcepeions: t6mbolo, formula, pdlvora, estSmeac, 4. En les paraules que presenten les terminacions seguents: 06 00a (gr0¢, loc, roca, 500) “of, -ofa (cancofa) -0ig,-0j0 (roig, goIg, boja) + -0f-ola (caragol, escola) -ot -olta (rmdlt, sola) -ort -orta (fort hort, porta) + -0ssa (grossa) 0st, -asta (compost, resposta) * -0t -ota (cot, danota, dot, pot, pigota) 5. En uns quants mots acabats en -0 i els seus compostos 260, aid, alli, bo, do, 50, 0, to. 6. En algunes paraules que es diferencien unicament per Vobertura de la vocal: deu (mero), déu (divinitat), ‘molt (adverbi de quantitat), mdlt (participi de mol de)... Algunes excepcions: boca, bol cola, gol, estoig, udol. es- cola, cort, gossa, bossa, agost. Una de les dlferéncies entre cata oriental i occidental &s Tevolucié lferent de la E tancada del lett vulgar, que ha de- nat © oberta en cata oriental, mentre que sha mantingut tancada en els diolectes occidentals. Per axé, en valencia com en catala nord-occidental, es pronuncia ceba, cadena, pera ami e tancada, mentre que en oriental es pronuncien amb ¢ oberta ’ Aix® explica la doble accentuacio grafica (amb accent tancat © obert) dalgunes pareules, com ara els gentlcs (angiés/ angiés, francés ances), es partipis (entés/entés, suspés/ suspés), elsimperiets de recical tonic (Hien /Ibiem, déieu/de- ii) oaltres mots com coneixer/coneiter, nterés/interés, et. ACTIVITATS 1) Cssifica les paraules segdents en la taula: solet — Vieent = vota a arel b verd © concepte a negod b ploure © gioc a /a/ vocal central b /e/ wooal © palatal semitancada € /2/ vocal posterior 0 semioberta 4 /o/ wool over @ fi weal o palatal f /u/ vocal posterior o velar g /e/ vocal anterior 0 albercoc~ boig~ bunyol~ cara ~ cel ~ celestial cer — else — esol foc fogura~ essa ~ arta —horteta~ ingen ~ lceep ~ Moncfe ~ mot ~ neu (05 ~ orl = porta ~ poral ~ prem ~ preg — rig ~rja~ 05a ~ 05s ~ sc 2) Les paraules segientstenen e obera.Expica quina regia ‘epic en cada ces. 3) Les paraules segdents tenen o oberta. Explca quina regla s'aplica en cada cas. 4) Ompli els buits i completa la descripcié de cada vocal: | ee d atecte fe collegi f convent d canola @ 1008 f orfena 3 El sistema consonantic Classifiquem els fonemes consonantics en funcié del punt i del mode dariculacis. punt darticulaci6 & lz zona cle Feparel fondo en que entien en contacte o s'aproximen els drgansarticulators, Se goms aquesta posicé podem dassiicr els fonemes conso- nantes en * bilabials: /p/, /b/, /m/ « lebiodentals: 1, /v/ dental: (i, df © alveolars: /s/, /V/ nf, (rf ff, (af, Isl, fal » palatals: 7, /4/, /3/, fds), JN, Ir © velas: /k, /al 81 mode d'articulacis 65 la fora en que ora sonore ix de laparell fonador a leterior. As, podem classifica’ els sons consonantics en oclusius, fcatius,aficats, nasals i Ik uids. © @dlusius. ha un tancament (ocusié total dels exgans articuatots i eso es produeix quan aie retingut ix tot ahora, Per aixd, no és possible mentenir le. proncincia. laquests sons de manera sostinguda, sind que nomeés dura un instant: /p/, fbf, MX, ff, IW, fy. «+ Fricatius Hho un acostement dels organs articulator el s0 es produeix quan Yere i fregant es rgans implica Peraixd, és possible mantenir la prontinca d'aquests sons ‘de manera continuada, mente aire ix a Fexteror: VY, Mf, Ah al, Wh 3h = Africats. Son le sume dels dos procediments anteriors Primer hi ha un tancament (odusid) del cenal bucak per €lso retingut no x tot de colp, sind fegant els Organs ar= tiulatris: (4, /4 “© Nasal, Aquests sons es produeixen quan lite ix alhora pera boca i per les fosses nasal: /m/, /, © Liquids, Aquest tipus de sons consonintics es classif- ‘quen en dos subgrps: ~ Laterals. El comrent cite eix pels costats de a lengua: MAK. = Vibrants, La lengua vibra quan entra en cortacte ams els aéols i intertomp de manera reterada of pas de Fate. €1 so pot ser vibrant simple (cara) o vibrant male tiple (Caro): /e, /t/ Segons la intervencié de les cordes vocals, els sons es divi- deixen en dos grups: © Sords. No hi ha wibrecié de les cordes vocals: /p/, /t/, eh A3/, le Mh ME. © Sonors Hi ha vibracié de les cordes vocals: /b/, /4/, /g/, Sal, Whe L3t, 105 Tenint en compte el punt i el mode dartculeci, la taula presenta linventari dels fonemes consonantic. Per a alguns lingistes, els fonernes afcats no sén fonemes, sind simples sons producte de la suma de dos fonemes. AE tres gramatcs, com ara Becia i Margarit, consideren que es tracta de vertables fonemes i que, a tot estar, només es podria Considerar com 2 suma de dos fonemes Fatticat ‘alveolar sond (¢ + s: pots, tot). “ sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor | sord | sonor odusin fel fof a fap ei ‘of ‘fricatie Me Wt bf fl i ty aticat = 3 tel | fal | A | tat lateral Mu De ae vibrant = Abt = fal fw | | | —E = nd oe [activiats | 5) Identifica els fonemes consonantics dels mots segiients: foc: /1/fcati labiodental sed 7M cdusiu velar sod cel f guany a K cobe ’ P collegi b lop gv 1 bony q lei € peix r0sa m carya F cara 4 pot aire sal s carto € cea meige © el t butar iu la representacé de cada fonema i una paraula que el continga! 2. oclusi bilabial sord § nasal dveolar 1m palatal feat sonor bb ocusiu bilabial sonor fh nasal bilabial 1 [ateral alveolar © ocksis dental sord i nasa palatal © tera palatal 4. odlusiu dental sonor j) paletal aficat sord P rcatiulabiodental sord ods velar sore palatal aficat sonor 4 ricati abiocental sonor f odlusiu velar sonor 1 palatal ficatiu sord © palatal aficat sonor 7) Esc [a letra corresponent als fonemes seguents i obtindrés el nom c'una ‘novelist important: 1 nasal bilabial 2, 11 vocal anterior semitancada 3, 10 alveolar vibrant simple 4ficatiu alveolar sord 5 vocal anterior semioberta 6 alveolar vibrant mitiple 7, 9 vocal posterior semitancada 8,12 oclusiu dental sonor 13 vocal central oberte 8) Esc a eta corresponent als fonemes segents { obtindras el nom c'un rmestre i poeta valencia: 1 odusiu velar sord 2, 8, 11 vocal central oberta 3, 14 aheolar vibrant simple 4, 9 alveolar lateral 5 vocal anterior semitancada 6, 7 fricatiu alveolar sord 10 frcatu labiadental sonor 12 oclusiu dental sanor 13 vocal posterior seritancada 25456 789 10 1121314 9) Complies taules amb els fonemes corresponents i escriu un mot en cada cas: bilabial dental velar ‘ricatius nasal lateral vibrants palatal af 10) Completa el nom del fonema i esciu la grafia que falta en exemple: Pr /leteral ai A lateral aia 1/21 Ficativ sonor’po ar /5/Wicatis alveolar pear Mt fricatu sord: fei ta /$ 1 paletal sord: pana 12 paletal aticat re e 11) Identiica els fonemes nasals dels mots segtients jescriu-ne el nom: a nas © cunyada © pom b ma d penya, ¥ cantar 12) identifica els fonemes paletals dels mots segdentsj escru-ne el nom: a puig dd metgessa b 0c fe pantax, © baixar £ puja 13) Substituei la grafia subratlada per la comesponent al fonema indicat | obtindrés una paraula nova: ROSA odlusiu velar sord —* roca celusiu dental sonor —* ‘odusiu bilabial sonor palatal frcatiu sonor + nasal bilabial + nasil palatal -+ cclusiu dental sord —+ 8 puiar fj punxa hh guaryar Kk lamp i plaja 1 moti CASA aveolar lateral + palatal lateral —+ nasal palatal + iasal bilabial alveolar vibrant simple + coclusiu dental sord —* alveolar fricatiu sord => 14) Relaciona cada mot amb el fonema consonantic corresponent: Tite a oclusu bilabial sord 2 pou oclusiu dental sord 3 dau € nasal bilabial 4 ma ocusiu dental sonor 5 no €frcetiu abeolar sord 6 so £ nasal alveolar 7 200 ‘& oclusiu bilabial sonor 8 bo fh icatiu alveolar sonor oui i rica labiodental sord 10 fa j icatiu labiodertal sonor 1 ave Jk ocusiu velar sord 4 Fendmens de fonética sintactica Quan pariem no pronunciem les paraules i les stlabes de manereailads, sind que les enllacem en una cadena fonica, de manera que es produeixen contactes entre els diferents mats i silabes, que provoquen modificacions fonétiques. Aix, una fase com Els amics tenen quinze anys no es diu ‘mot a mot, els /a‘miks / ‘tenen /‘kinze / ans, sind en una tia force [elza’miks ‘tenn kin'zaps} Ls fonética sintactica és lestudi dels sons des de! punt de vista del seu comportament en la successié temporal de les frases. Analitza i descriu els fendmens de contacte vocalic 0 consonantic entre felement final duna siaba 0 d'un mot i felement que el seguei Axi, alguns dels fendmens que apareixen sén Felisi6, la re- duccié, la sinalefa, ‘assimilacio i femmudiment. 4.1 Contacte entre vocals Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amt ‘una altra comencada també per vocal, paden produir-se tre: fendmens: elisié, reduccié i sinalefa. Elisio ‘Aquest fendmen consisteix a suprimir una de les dues vocal: cen contacte, de manera que senilacen dos mots contigus. ys [kin'2aps) speres [nos'p Uortografia només representa aquestes elsions, mitjancer Fapdstrof, quan es tracta de Tarte, la preposicié de 0 pronoms febles (agafaré laiguardent d'herbes). ‘Siuna de les vocals és la g,s'elideix, encara que siga tonica: {lisé no es pradueix quan els dos sons s6n tonics: Reduccid ‘Aquest fenomen és un cas particular dels. Consisteix a suprimir una de les vocals iguals que enisen en contacte. 6s més freqdent en catal8 oriental per a neutralitzaco de les worals aie atones. 2 3 gs = Aquest fenomen consisteic a pronunciar com a ditong les dues vocals en contacte, Necessdriament, una de les vocals ha de seria 0 lu, que esdevenen la serivocal ola semi- consonant del dittong. quests fendmens de contacte vocal tenen une relevancia especial en Fandlisi de la mética d'un poema, ja que el re compte silabic dels versos ha de tindr''s en compte. At, el ‘vers Mestre f Ponent contra dlls veig asmar és un decest- lab perque presenta una sinalefa en el primer heristiqui ACTIVITATS 4.2 Pronuncia del pronom ho El pronom ho es pronuncia de manera diferent segons o! context en qué aparega’ 1. En contacte amb vocal funciona com a semivocal fw] per poder formar una sinalefa i estahiar una sMaba: 2. Darvere de verb, en contacte amb consonant, sona fo]: 3. Davant de verb, en contacte amb consonant, sona [0] o leu! 4. Darrere dels pronoms me, te, se sen fw] per tal de for mar un diftong, encara que les regles ortografiques oblguen al tenir en compte que IelisiS que afecta moltes formes pronorrinals (Fagafaré, marrege) respon al principi deco- nora del lenguatge i per tant ala necessitat destahvar una sillaba per a milorar la rapidesa de la parla. Are bal snale- fa també ens permet dlestahvar une stlaba. Per ab, sempre ue es pot fer una sinalefa no es fa lsi6; 6 el cas de Far- ‘ide 0 el pronom fa davant 0 u tones, que no s‘apostrofen pergu® el mecanisme pera economitzar silabes 65 la sina- Tefa en loc de Telisié: a utiliza, infermera. 15) Indica com es pronunca el pronom ho en les oracions segients: a Vol endursho, b Vol durho, ¢ Ho dur. d_Notho done. © Ho agata, Esta agsiontho. 1g Mino compraré. Bh Copiasno. 16) Identifica les elisions de les oracions i sintagmes segiients i dassfcedes segons fa vegle que splice |. Siuns de les vocals 65 ston sede a vocal stona 2. Si una de les vocal és, ice le. a Toma a escriure © Mia hore @ Té dotee anys Cate en blanc Vl que dmpiigues el got ¥ Quins hore és? 17) Explica els fendmens de contacte vocalic (eiié, reduccié 0 sinalefa) de les oracions i sintagmes segilents: No ho tine 1 Come elegant Wisc a Alacant b Nohiha pa j Una amiga 1 No bi ha manera ‘© Agafa un mapa, k Vine act $ Mire-ho, dd Quethas ait? T Que he fet” tt Fa sete anys, © Setze anys fm Une fran arpa No wll que em digues res f Una escala Case hurl ¥ ull saber qué han fe. Noes coneixen, © Hohe fet, w Casa antiga h Non il P Lig iescr x Lailusié 18) Explica els fendmens de fonetica sintactica (contacte entie vocals) que es do nea en aquestes oracions 2 Agafard un cone, b Queem dénes? © Una amiga és la que et regalael libre. dHiha trenta alumnes a la classe @ Tots els ies compre el pa. # Elnom de Fassignetura és Castell: Nengua iterate Aquest pastis que hem menjat,estA malt bo. Ih No sé de qué em patles, i laa beu debi al pat. J. Vall comprarsne vn compas nov. Ik Sempre menge a ca ma mare, 4.3 Contacte entre consonant Les soneritzacions més habituals sén: i vocal: sonoritzacié = Tt vocal + y]—_fotdgraf elegant [fo togravele' gan] © fs} + vocal fp] les abeiles(lezaenes Les consonants finals d'un mot sempre es pronunden sor «| des davant de pausa o a final doraci6, per els fonemes f- catiusaficats sord, quan entren en contact amb le vocal inical del mat segoent, sonotizen, és a dies pronuncen 4.4 Contacte entre consonants: sonars. Com veurem, aquest fenomen tmbé es déna quan : 7 la consonant soxda esta en contacte amb una consonant so- ilacio [ts] + vocal -+ [dz] pots abrir [podzo' rit] [i] + vocal + fe) mig ober [midgo’ Beet] nove, Quan dues consonants entren en contacte, per faclitar la pronunciacis, es pocen produir dverses assimilacions: de la sonotitat, del punt c'articulacié, Gel punt i del mode darticu- laci6, Aquest fenomen d'atraccié es produeix per a tendén- cia @ economia i la rapicesa en la part Assimilacié de la sonoritat 0 sonoritzacio Les oclusives on posic final sonen sempre sordes: [p] [ IW; sud [su], cub up, arnarg fa’mark). Pere sia conso- nant segUent és sonora, esdevenen sonores, és a dit, se s0- noriven. Les difcutats ortogesiques on escriptura de les ‘oclusives deriven, precisament, aquest ensordiment en po- sic fina, ja que la prondincia de la paraula no &s elernent sufcent pera identficar la grafa comeca Aix en el sintagma got bult [gae'bujt], la se sonortza pee qué ha entrat en contacte amb une consonant sonora [b], mente que en el sintagns got ple [gotple], la t es manté sorda perqué la consonant segdent tab ho és Les fricatives i africades nomes tenen la varietat sorda en pozicié fal. En contacte amb un so sono, se sonoritzen: Recorda: ‘* Les consonants ficatives i afficades finals sordes se sonoritzen en contacte amb vocal ‘= Les consonants finals sorces se sonortzen en con- tacte amb consonant soncra, Assimilacié del punt d'articulacié Les consonants nasals (m,n, ny) es diferencien pel punt dar ticulacis: bilabial /meu/, alveolar /neu/ i palatal /peupeu/. Pert aquesta distincé pat desaparéxer quan van seguides una ale consonant, percue es pronuncien adoptant el punt darculaci de la consonant seguent Les assimilacions| possibles sén los seguents: + assimilacié a bilabial en}: un bow [um/B2¥4} * assimilacié a labiodertal my: tram, (traryva), cont {komt} «+ assimilci aalveoler[npremsa prensa, come Pkomte] * assimilacié a palatal [p]: puna [pupifa] ‘© assimilacié a veler [q]: urgle [ungla) Assimilacié del punt i del mode d'articulacié: geminacié Dins de mot trobern les anomnenaces fetes geminades, que sen el result una assis, Sén les segues: © [i+ {ni = (0n] cota [kona] © Rd+ fen) + [mm] setmana [ser mana © d+ M1) amet [aimed] © + AL DAL vale [radda} 4.5 Lemmudiment ‘Aquest fenomen consistet a no realtzar un so en una deter- rminada parauia. Els emmudiments depenen de ls varietat sloectal. Aix, per exemple, la pérdua de laren final de par ‘aula é un tret caractetstic de la major part dels parlars cata- Jans, que abasta també el nord i el sud de les comarques velencianes; tanmateix, la major part dels parlrs valencians es carectettzen per la proninca daquesta-r:cantor kant, [kant], Per axd, Festandard valencia accepta, en alguns ‘casos, tant Iermmudiment com la proniincia efectva del so, depenent de ls procedéncia geografice del patlant Alguns emmudiments sn els segients: ‘= Emmudiment de la fil: dormir [dori » Emmudiment de la -£ en els acabaments -nt i ft sont [san], cantant [can'tany, mote [mol]. ‘+ Emmudiment de ls -¢ en alguns mots: perce [pedrel, diners [dfs ‘= Emmudiment de ls p-inidal del grup ps, que només es pronuncia en registtes molt formals: psalm [salml, psi quiate [sikjatre] ‘Ara bé, no tots els emmudiments sé acceptables. Axi, per ‘exemple, no sén recomanables en el valencia estandard els cemmudiments segients '» Kemmudiment de la o en posicié intervocdlica en paraue les com ara cadira, mad, cadena, vingude, © Lemmudiment de ls g davant de la u en paraules com cagulla 0 jugar. » Lemmudiment de la v iniervocalica de les terminacions de Timperfetd'indicatiu dels vetbs de la primera conjuga- i: paroves, parlévem, + Uemmuciment der del slabainicial de certes paras- les com ara problema o programa, » Lemmudiment de la 7 dels grups cultes cons, ins, trans constituc6,insttuci, transparent. El enomen contvar és la sensibilitzaci6, és 2 dir la pronun- ciacis en determinats contextos duna consonant que és muda en posicié final en la majoria dels patlars: ACTIVITATS 19) Completa la taula amb les diferents realitzacions fonétiques del fonema /n/ {quan s'assimils la consonant posterior i posa un exemple per a cada cas: a 20) indica si les consonants subratlades es pronuncien sordes o sonores: a kesabeles @ els bous i els colzes els homes # lesvaques j les platges © 10g & puig kk despatx d toa hh pujar 1 despatiar 21) Indica sites oclusives subratlades es pronuncien sovdes 0 sonores: d epleg 8 gu a e ited hi fredor f regar i sud 22) Completa les afirmacions sequent: 4 Les consonants oclusives en posi finl es pronuncien nord B Les consonants eclusives en posici final davant de mat comengat per vocal es prenuncien capicua[ } € Les consonants ocusives en posicé final davant de mot comencat per con- sonant sonora es pronuncien 1 23) Completa les afimacions segients: € Les consonants ficaives i aticades en posicié finales pronuncien gos[ ]. bb Les consonants fcatives aticades davant de mat comencat per consonant sorda es pronuncien ii © Les consonants fcatves i atcades davant de mot comencet pr consonant sonora es pronuncien gos blow | | 4 Les consonants ficatives | afcades davant de mat comengat per vocal es pronuncien gossos amies |. 24) Explica els fendmens de fonética sintéctica (contacte entre consonant i vocal, i comacte entre consonants) que es donen en es sinlagmes segaents: a boligaf obert boligat negre B capdiany fh peic brut € carrec de responsabilitat i paret buida d grup de bidlegs j cub trencat . desparx elegant Kk mots avis f fred intens 1 big alegre 25) Digues si les consonants subratlades es pronuncien sordes 0 senores: a Es van adonar que la porta del dormitori estava mig oberta, Abans deixr de la sala, tancaren la finestra € La senyora Picomell 18 un anec gran. Tots es dies es teballa mig hort € avi té el got ple, mai no té el got butt f Fscric amb un boligraf vermell La gavina no mou les ales. Ih Aeshores vaig veure pessar Tautobis. 26) identifica els fendmens de contacte vocalic que hi ha en les frases i sintagmes segtients irelaciona's amb lexplicacio comresponent 1 Un dest ingjomable 2 Agd no & bo | 3 La unbersiat | 4 Qub en penses? | 5 No ho sé a Reduccg, un cas particular de felsi6 en qué les vocals en contacte sé iguals |b Sinalef. Per aid, Farticle no. sapostofa; estakiery una sabe amb la Gitongacié, sense necesstat delir cap so, € Elsi. Quan una deles vocals en contacts Ise, ds equest la que desapare’ 4 Snalefe, El pronom ho es pronuncia [wl] en contacte amb vocal per a poder

    You might also like