jo diré com em plauen les roses; si una dolca feblesa m'escau, jo ho diria si goses no goses. Com l'infant que ja sap que és petit i se'n val amb ingenua malícia; que ara em sento el voler arraulit, pres tot ell d'un desig de carícia. I sere una dona només, tota plena de planys i de noses, i quan vingi l'amat amb son bes li diré com em plauen les roses.