Arana PR Enema Ran Es Desde Catala

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Font, Jordi (Font Antón), autor

Aprenem aranès des del català = Aprenem aranés a partir deth catalan. – 1a edició
Text paral·lel en català i aranès
ISBN 9788418601446
I. Fortiana, Berta, autor II. Ganyet Solé, Rosabel, autor III. Massip, Ferriol,
traductor IV. Catalunya. Departament de Cultura V. Títol VI. Títol: Aprenem aranès
des del català VII. Títol: Aprenem aranès des del català. Aranès VI. Títol: Aprenem
aranés a partir deth catalan
1. Aranès – Llibres de text per a estrangers – Català
811.133.2’282(460.23 Ar)(075-054.6)
© Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política

Lingüística
Text original en català: Jordi Font, Berta Fortiana i Rosabel Ganyet

Adaptació i traducció: Ferriol Massip
Àudio: The Bad Cat Company
Disseny: Carol van Waart
1a edició: maig de 2021

ISBN: 978-84-18601-44-6
DL: B-8623-2021
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-

SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, d’acord amb la qual
es permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citin
els autors i l’editor, i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres
derivades.
Podeu consultar més informació sobre la llicència a: https://creativecommons.org/

licenses/by-nc-nd/4.0.
Podeu consultar la llicència completa a: https://creativecommons.org/licenses/by-
nc-nd/4.0/legalcode.
Aprenem aranès
des del català
Aprenem aranés a
partir deth catalan
Abans de
començar
6
Informació
bàsica
8 — 28
Occità aranès,
llengua viva
30 — 154
Comencem
a parlar
156 — 208
Abans de
començar
7
Informacion
basica
9 — 29
Occitan aranés,
lengua viua
30 — 155
Comencem
a parlar
156 — 209
Abans de començar
Aquest llibre proporciona un primer contacte amb la llengua

occitana en la seva variant aranesa, alhora que permet
entendre i practicar frases de la vida quotidiana, tot facilitant les
comunicacions amb la societat aranesa.
El llibre es divideix en tres apartats:

≥ El primer apartat es diu «Informació bàsica» i tracta contingut
que s’emmarca en els títols: L’aranès i Principals diferències entre
l’aranès i el català.
El segon apartat es diu «Occità aranès, llengua viva»; conté deu
≥
lliçons d’iniciació a l’aranès que tracten temes relacionats amb
la vida quotidiana. En cada lliçó trobareu uns diàlegs breus i un
vocabulari relacionat amb el tema que podreu escoltar i repetir per
repassar la lliçó.
≥ La tercera secció es diu «Comencem a parlar» i conté diàlegs
sobre els mateixos temes anteriors, però amb més aprofundiment.
Tots els continguts del llibre es poden escoltar. Els arxius d’àudio,
els podeu trobar al portal Llengua catalana: https://llengua.gencat.
cat, on també trobareu la versió del llibre en PDF. Per descarregar-
vos els arxius d’àudio, podeu anar directament a aqueta adreça:
https://llengua.gencat.cat/aprenem-aranes.
Si voleu aprendre l’occità aranès, podeu contactar amb el Conselh Generau d’Aran a la pàgina web: https://
www.conselharan.org/aranes. Cada any organitza cursos presencials a Barcelona, Lleida i Vielha.
Si voleu aprendre l’aranès a distància, visiteu https://www.institutaranes.com.
Si voleu treballar l’ortografia, al portal Llengua catalana (https://llengua.gencat.cat/ca/occita/50_recursos_

linguistics/dictades-en-linha/index.html) teniu disponibles els Dictats en línia, una col·lecció de dictats
autocorrectius en línia. Només cal escoltar i començar a escriure!
6 | Materials per a l’acolliment lingüístic

Abans de començar
Aguest libre proporcione un prumèr contacte damb era lengua

occitana ena sua varianta aranesa, deth temps que permet de
compréner e practicar frases dera vida vidanta, en tot facilitar es
comunicacions damb era societat aranesa.
Eth libre qu’ei dividit en tres seccions:

≥ Era prumèra seccion se ditz «Informacion basica» e tracte
contenguts que s’encrasten enes títols: Er aranés e Principaus
diferéncies entre er aranés e eth catalan.
≥ Era dusau seccion se ditz «Occitan aranés, lengua viua»; conten
dètz leçons d’iniciacion ar aranés que tracten tèmes restacadi damb
era vida vidanta. En cada leçon trobaratz uns dialògs brèus e un
vocabulari restacat damb eth tèma que poderatz escotar e repetir
entà estudiar era leçon.
≥ Era tresau seccion se ditz «Comencem a parlar» e conten dialògs
sus es madeishi tèmes anteriors, mès damb mès apregondiment.
Toti es contenguts deth libre se pòden escotar. Es archius d’audio,
les podetz trobar en portau Lengua catalana: http://llengua.gencat.
cat, a on tanben trobaratz era version deth libre en PDF. Entà
descargar es archius d’audio, podetz anar dirèctament tara adreça:
https://llengua.gencat.cat/aprenem-aranes.
Se voletz apréner er occitan aranés, podetz contactar eth Conselh Generau d’Aran ena pagina web: https://
www.conselharan.org/aranes. Cada an organize corsi presenciaus en Barcelona, Lhèida e Vielha.
Se voletz apréner er aranés a distància, vesitatz https://www.institutaranes.com.
Se voletz trabalhar era ortografia, en portau lengua catalana (https://llengua.gencat.cat/oc/occita/50_

recursos_linguistics/dictades-en-linha/index.html) auetz disponibles es Dictades en linha, ua colleccion de
dictades autocorrectiues en linha. Non cau sonque escotar e començar a escríuer!
Materials per a l’acolliment lingüístic | 7

Informació
bàsica
8 — 28
Informacion
basica
8 — 29

L’aranès Er aranés
10 — 12 11 — 13
Llengua oficial Lengua oficiau en

a Catalunya Catalonha
14 15
Per començar Entà començar

a parlar a parlar
16 17
Principals Principaus
diferències diferéncies
entre l’aranès entre er aranés e eth
i el català catalan
18 — 28 19 — 29

L’aranès
Aranès és el nom que es dona a la llengua occitana a la Vall d’Aran.

La llengua d’oc o occità pertany al grup de llengües romàniques o
neollatines, i és constituït per sis grups dialectals: el provençal, el
vivaroalpí, el llemosí, l’alvernès, el llenguadocià i el gascó. L’aranès
és una variant del dialecte gascó.
Aran forma part del territori lingüístic i cultural occità, anomenat

Espai Occità o Occitània, que s’estén per un ample territori que
va de l’oceà Atlàntic a la mar Mediterrània i dels Alps als Pirineus.
Administrativament, és a quatre estats diferents: a trenta-dos
departaments de l’Estat francès, a dotze valls alpines a l’Estat
italià, al Principat de Mònaco i a la Vall d’Aran.
La llengua i la cultura d’oc aporten, a l’Edat Mitjana, les primeres

manifestacions culturals en una llengua europea després del llatí.
Trobadors i trobairitz desenvolupen tota una literatura, expressió
d’una nova cultura i civilització que s’irradia a tot arreu i que
influencia altres cultures naixents a Europa.
Aquest espai cultural es mantindrà malgrat l’emergència de noves

entitats polítiques, principalment del Regne de França, que hi
imposaran la llengua i la cultura a partir del segle xvi. D’aleshores
ençà, la cultura i la llengua occitanes han sobreviscut fins avui
gràcies a la gent, a les classes populars, a la renaixença literària
del Felibritge de Mistral i als moviments occitanistes, que les han
mantingut vives.
10 | Informació bàsica
Er aranés
Aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana ena Val d’Aran. Era
lengua d’òc o occitan pertanh ath grop de lengües romaniques o
neolatines, e ei constituït per sies grops dialectaus: eth provençau,
eth vivaroaupin, eth lemosin, er auvernhat, eth lengadocian e eth
gascon. Er aranés ei ua varianta deth dialècte gascon.
Aran forme part deth territòri lingüistic e culturau occitan, nomentat

Espaci Occitan o Occitània, que s’esten en un ample territòri que
va der ocean Atlantic ara mar Mediterranèa e des Alps as Pirenèus,
ei administrativament en quate estats diferenti: 32 departaments
der Estat francés, 12 vals aupines en Estat italian, eth Principat de
Mónegue e era Val d’Aran.
Era lengua e era cultura d’òc pòrten, ena Edat Mejana, es prumères
manifestacions culturaus en ua lengua europèa dempús deth latin.
Trobadors e trobairitz que desvolopen ua literatura, expression d’ua
naua cultura e civilizacion que s’irràdie pertot e qu’influéncie d’autes
cultures neishentes en Euròpa.
Aqueth espaci culturau se mantierà maugrat era emergéncia de

naues entitats politiques, principaument deth Reiaume de França,
que i imposaràn era lengua e era cultura a compdar deth sègle xvi.
A compdar d’alavetz, era cultura e era lengua occitanes an
perviscut enquia aué gràcies ara gent, as classes populares, ara
reneishença literària deth Felibritge de Mistral e as movements
occitanistes, que les an mantengudes viues.
Informacion basica | 11
Els vincles d’Aran amb Catalunya des del Tractat d’Emparança
(1130) que es confirma amb l’atorgament de la Querimònia (1313),
permeten que l’Aran tinguir unes institucions pròpies de govern que
han mantingut el prestigi i l’ús de la llengua i fan de l’aranès una
singularitat dins l’Espai Occità.
Eth restacament d’Aran damb Catalonha des deth Tractat
d’Emparança (1130) que se confirme damb er autrejament dera
Querimònia (1313), permet a Aran d’auer ues institucions pròpries
de govèrn qu’an mantengut eth prestigi e er usatge dera lengua e
hè der aranés ua singularitat laguens der Espaci Occitan.
Llengua oficial
a Catalunya
Tenint en compte la situació general de l’occità, que a l’Estat

francès no té cap reconeixement, la vitalitat de l’aranès és un fet
excepcional. El 1979, fa més de 40 anys, es va reconèixer per
primer cop, oficialment, l’aranès, aleshores amb la denominació de
parla aranesa. El 1991, gràcies a la primera Llei de règim especial
d’Aran, l’aranès aconsegueix l’estatus de llengua oficial a Aran i
esdevé llengua d’ús del Consell General d’Aran i dels ajuntaments
aranesos. El 2006, l’occità és també llengua oficial a tot Catalunya.
A Aran, on s’anomena aranès, és la llengua pròpia i d’ús normal de
les administracions públiques i llengua vehicular de les escoles.
Lengua oficiau
en Catalonha
En tot tier en compde era situacion generau der occitan, qu’en

Estat francés non a cap d’arreconeishença, era vitalitat der aranés
ei un hèt excepcionau. En 1979, hè mès de 40 ans, s’arreconeishec
per prumèr viatge oficiaument er aranés, alavetz damb era
denominacion de parla aranesa. En 1991, gràcies ara prumèra Lei
de regim especiau d’Aran, er aranés artenh er estatut d’oficialitat en
Aran e deven lengua d’usatge deth Conselh Generau d’Aran e des
ajuntaments aranesi. En 2006, er occitan ei tanben lengua oficiau
en tota Catalonha. En Aran, a on se nomente aranés, ei era lengua
pròpria e d’usatge normau des administracions publiques e lengua
veïculara des escòles.
Per començar
a parlar
Els materials que presentem us permeten d’entendre i practicar

frases de la vida quotidiana. Us convidem a fer servir l’aranès a la
Vall d’Aran i us mostrem un seguit de frases que us ajudaran mentre
l’apreneu.
Si no heu entès bé el que us han dit, podeu dir:

M’ac podetz repetir, se vos platz?
M’ho pot repetir, si us plau?
Per dir que no parlin tan ràpid, podeu dir:

M’ac podetz díder mès pòc a pòc, se vos platz?
M’ho pot dir més poc a poc, si us plau?
Per dir que fa poc que heu arribat, podeu dir:

Non hè guaire temps qu’è arribat, podetz parlar mès pòc
a pòc?
Fa poc temps que he arribat, pot parlar més poc a poc?
Entà començar
a parlar
Es materiaus que presentam vos permeten de compréner e

practicar frases dera vida vidanta. Vos convidam a emplegar er
aranés ena Val d’Aran e vos mostram ua seguida de frases que vos
ajudaràn deth temps que l’aprenetz.
Se non auetz comprenut plan çò que vos an dit, podetz díder:

M’ac podetz repetir, se vos platz?
M’ho pot repetir, si us plau?
Entà díder que non parlen tan lèu, podetz díder:

M’ac podetz díder mès pòc a pòc, se vos platz?
M’ho pot dir més poc a poc, si us plau?
Entà díder que hè pòc qu’auetz arribat, podetz díder:

Non hè guaire temps qu’è arribat, podetz parlar mès pòc
a pòc?
Fa poc temps que he arribat, pot parlar més poc a poc?
Principals diferències
entre l’aranès i el català
Els articles
ETH / ER (EL masculí) segons si la
paraula comença per consonant o per vocal:
ERA (LA femení)
ES (ELS i LES, masculí i femení plural)
Contraccions
Les contraccions dels articles definits amb les preposicions A (a),
EN (en), DE (de), PER (per), ENTÀ/TÀ (per a) i ENQUIA (fins a)
s’escriuen en una sola paraula:
- eth er era es
a ath ar ara as
en en en ena (na) enes (nes)
de deth der dera des
per peth per pera pes
entà/tà entath/tath entar/tar entara/tara entàs/tàs
enquia enquiath enquiar enquiara enquiàs
Principaus diferéncies
entre er aranés e eth catalan
Es articles
ETH / ER (EL masculin) segons s’era
paraula comence per consonanta o per vocau:
ERA (LA femenin)
ES (ELS e LES, masculin e femenin plurau)
Contraccions
Es contraccions des articles definits damb es preposicions A (a),
EN (en), DE (de), PER (per), ENTÀ/TÀ (per a) e ENQUIA (fins a)
s’escriuen en ua madeisha paraula:
- eth er era es
a ath ar ara as
en en en ena (na) enes (nes)
de deth der dera des
per peth per pera pes
entà/tà entath/tath entar/tar entara/tara entàs/tàs
enquia enquiath enquiar enquiara enquiàs
Vocals
≥ O/Ó es pronuncien sempre com a [u]:
POMA poma
SOLET tot sol, solament
AMISTÓS amistós
ERÓS feliç
És important tenir en compte que aquesta grafia correspon a la

lectura espontània que els occitanoparlants fan de noms com
Benós, Begós, Montcorbison, Barcelona, Tarragona, Narbona,
Tolosa...
≥ Ò es pronuncia sempre com a O oberta [ɔ] i sempre s’escriu amb

accent:
PÒRTA porta
MÒRT mort
FÒRÇA força/molt
ESQUIRÒ esquirol
≥ U sona com la U francesa [y]:

PUJAR pujar
TU tu
FLAÜTA flauta
MUT mut
FOTUT fotut
A final àtona es pronuncia habitualment [a] més o menys

≥
arrodonida. Al Naut Aran i a la major part de parlars occitans es
tanca en [ɔ]
Vocaus
≥ O/Ó se pronóncien tostemp coma [u]:
POMA poma
SOLET tot sol / solament
AMISTÓS amistós
ERÓS feliç
Ei important tier en compde qu’aguesta grafia correspon ara lectura

espontanèa qu’es occitanofòns hèn de nòms coma Benós, Begós,
Montcorbison, Barcelona, Tarragona, Narbona, Tolosa...
≥ Ò se pronóncie tostemp coma O dubèrta [ɔ] e tostemp s’escriu

damb accent:
PÒRTA porta
MÒRT mort
FÒRÇA força / molt
ESQUIRÒ esquirol
≥ U sone coma era U francesa [y]:

PUJAR pujar
TU tu
FLAÜTA flauta
MUT mut
FOTUT fotut
A finau atòna se pronóncie abitualament [a] mès o mens

≥
arredonida. En Naut Aran e ena major part de parlars occitans se
barre a [ɔ]
È es pronuncia sempre com a E oberta [ɛ] i sempre s’escriu amb
≥
accent:
PERFÈCTE perfecte
GLÈISA església
≥ E/É es pronuncia sempre com a E tancada:
GÉSSER sortir
PACIÉNCIA paciència
TAULES taules
Síl·laba tònica
En occità les paraules són agudes o planes (és a dir que tenen
l’accent a l’última o a la penúltima síl·laba). Les paraules esdrúixoles
són interferències del català i del castellà que s’han d’evitar. Per
això s’ha de dir i escriure:
LOGICA lògica
POLITICA política
MUSICA música
ATLANTICA atlàntica
N final
L’occità conserva la N final de les paraules agudes, que en la
majoria de variants occitanes és muda. En aranès és muda a l’Alt
Aran i es pronuncia com una N velar /ŋ/ a la resta de la vall:
È se pronóncie tostemp coma E dubèrta [ɛ] e s’escriu tostemp
≥
damb accent:
PERFÈCTE perfecte
GLÈISA església
≥ E/É se pronóncie tostemp coma era E barrada:
GÉSSER sortir
PACIÉNCIA paciència
TAULES taules
Sillaba tonica
En occitan es paraules son oxitones o paroxitones (ei a díder qu’an
er accent ena darrèra o ena abans darrèra sillaba). Es paraules
proparoxitones son interferéncies deth catalan e deth castelhan que
cau evitar. Per açò s’a de díder e escríuer:
LOGICA lògica
POLITICA política
MUSICA música
ATLANTICA atlàntica
N finau
Er occitan consèrve era N finau des paraules oxitones, qu’ena major
part des variantes occitanes ei muda. En aranés ei muda en Naut
Aran e se pronóncie coma ua N velara ena rèsta dera Val:
PAN pa
MAN ma
OCCITAN occità
CANÇON cançó
NS final
Els plurals de les paraules acabades en N s’escriuen amb NS, tot i
que la N és muda a tot el domini lingüístic:
PANS pans
MANS mans
OCCITANS occitans
CANÇONS cançons
En les paraules NON (no), PLAN (bé), TAN (tan), TANBEN (també),
TANPÒC (tampoc), no es pronuncia la N de final de mot o de
síl·laba, tot i que s’escriu per raons etimològiques.
Dígrafs LH, NH, SH

Els dígrafs LH, NH i SH/ISH corresponen als catalans LL, NY i X/IX:
HILHA filla
CASTANHA castanya
CAISHA caixa
SHINHAU mica
PAN pa
MAN mà
OCCITAN occità
CANÇON cançó
NS finau
Es pluraus des paraules acabades en N s’escriuen damb NS, tot e
qu’era N ei muda en tot eth domeni lingüistic:
PANS pans
MANS mans
OCCITANS occitans
CANÇONS cançons
Es paraules NON (no), PLAN (bé), TAN (tan), TANBEN (també),

TANPÒC (tampoc), non pronóncien era N ath finau de paraula o de
sillaba, tot e que s’escriu per rasons etimologiques.
Digrames LH, NH, SH

Es digrames LH, NH e SH/ISH corresponen as catalans LL, NY e X/IX:
HILHA filla
CASTANHA castanya
CAISHA caixa
SHINHAU mica
≥ LL La L·L del català, s’escriu sense punt volat en occità, LL:
COLLÈGI col·legi
COLLÒQUI col·lòqui
Característiques pròpies del gascó

L’aranès és una variant de l’occità, una gran llengua històrica
d’Europa. Com a part d’un dels seus dialectes, el gascó, l’aranès
presenta unes característiques lingüístiques molt particulars.
≥ Pas de F inicial llatina a H, en alguns llocs aspirada:
HARIA farina
HÈR ferro
HIÈSTRA finestra
HÒNT font
HUM fum
≥ Caiguda de N intervocàlica:
LUA lluna
UA una
HIÈSTRA finestra
HARIA farina
Evolució de L doble (LL), que a final de paraula esdevé TH i, en

≥
posició intervocálica, R:
VEDÈTH/VEDERA vedell/vedella
ETH/ERA ell/ella
POTH/PORET poll/pollet
≥ LL Era L·L deth catalan, s’escriu sense punt interior en occitan, LL:
COLLÈGI col·legi
COLLÒQUI col·loqui
Caracteristiques pròpries deth gascon

Er aranés ei ua varianta der occitan, ua grana lengua istorica
d’Euròpa. Coma part d’un des sòns dialèctes, eth gascon, er aranés
que presente ues caracteristiques lingüistiques fòrça considerables.
≥ Pas de F iniciau latina a H, en quauqui lòcs aspirada:
HARIA farina
HÈR ferro
HIÈSTRA finestra
HÒNT font
HUM fum
≥ Queiguda de N intervocalica:
LUA lluna
UA una
HIÈSTRA finestra
HARIA farina
Evolucion de L dobla (LL), a fin de paraula deven TH e en

≥
posicion interiora entre vocaus R:
VEDÈTH/VEDERA vedell/vedella
ETH/ERA ell/ella
POTH/PORET poll/pollet
TH es troba sempre en posició final de mot, excepte en els
≥
plurals:
VEDÈTH/VEDÈTHS vedell/vedells
POTH/POTHI gall/galls
TH es llegeix com a T quan és darrere A, E i È, i com a TX quan

≥
és darrere d’O o Ò
≥ Aparició d’A i duplicació de la R inicial:
ARRÒDA roda
ARRIU riu
ARRASTÈTH rastrell, rasclet
≥ Pas de L a final de síl·laba a U semivocal:
CAU cal
FINAU final
GENERAU general
CAUHAR escalfar
CAUMA calma
≥ TH se tròbe tostemp en posicion finau, exceptat des pluraus:
VEDÈTH/VEDÈTHS vedell/vedells
POTH/POTHI gall/galls
TH se lieg coma T quan ei darrèr A, E e È, e coma TX quan ei

≥
darrèr de O o Ò
≥ Aparicion de A e doblament dera R iniciau:
ARRÒDA roda
ARRIU riu
ARRASTÈTH rastrell, rasclet
≥ Pas de L a finau de sillaba a U semivocau:
CAU cal
FINAU final
GENERAU general
CAUHAR escalfar
CAUMA calma
Occità aranès,
llengua viva
30 — 154
Occitan aranés,
lengua viua
30 — 155
Les persones El mercat
32 — 48 i les botigues
Es persones 96 — 108
33 — 49 Eth mercat
e es botigues
97 — 109
Els llocs
50 — 60
Es lòcs El menjar
51 — 61 110 — 118
Eth minjar
111 — 119
La casa
i l’entorn
62 — 72
Era casa
Els serveis
e er entorn 120 — 128
63 — 73
Es servicis
121 — 129
Les hores
i els dies
74 — 82 La salut
130 — 144
Es ores
Era salut
e es dies 131 — 145
75 — 83
La feina El lleure
84 — 94 146 — 154
Eth trabalh Eth léser
85 — 95 147 — 155
Les persones
Les salutacions
Diàleg A
—Hola, bon dia.
—Bon dia.
Diàleg B
—Hola, bona tarda.
—Bona tarda.
Diàleg C
—Hola, bona nit.
—Bona nit.
Escolta i repeteix
32 | Occità aranès, llengua viva

Es persones
Es salutacions
Dialòg A
—Bon dia.
—Bon dia.
Dialòg B
—Bona tarde.
—Bona tarde.
Dialòg C
—Bona net.
—Bona net.
Escota e repetís
Occitan aranés, lengua viua | 33

Els comiats
Diàleg A
—Adeu.
—Adeu.
Diàleg B
—Adeu, fins ara.
—Adeu.
Diàleg C
—Adeu, fins després.
—Fins després.
Diàleg D
—Adeu, fins aviat.
—Fins aviat.

Diàleg E
—Fins demà.
—Fins demà.

Es adius
Dialòg A
—Adiu.
—Adishatz.
Dialòg B
—Adiu, enquia ara.
—Adishatz.
Dialòg C
—Adiu, entà dempús.
—Entà dempús.
Dialòg D
—Adiu, a plan lèu.
—A plan lèu.
Dialòg E
—Entà deman.
—Entà deman.

Diàleg F
—Fins dilluns.
—Fins dilluns.
Diàleg G
—Adeu, bon cap de setmana.
—Igualment.
Escolta i repeteix

Dialòg F
—Entà deluns.
—Entà deluns.
Dialòg G
—Adiu, bona dimenjada.
—Egalament.
Escota e repetís

Presentacions d’un mateix i de l’altre
Diàleg A
—Hola, us coneixeu?
—No, no ens coneixem.
—Maria, et presento el Jaume.
—Hola, molt de gust!
Diàleg B
—Senyor Castell, li presento la senyora Solé.
—Encantat.
Diàleg C
—Li presento el senyor Vidal.
—Encantada.
Diàleg D
—Li presento l’encarregat.
—Encantada.
Diàleg E
—Li presento el gerent.
—Encantat.

Presentacions d’un madeish e der aute
Dialòg A
—Alavetz, vos coneishetz?
—Non, non mos coneishem.
—Maria, te presenti a Jaume.
—Encantat!
Dialòg B
—Senhor Castell, vos presenti ara senhora Solé.
—Encantat.
Dialòg C
—Vos presenti ath senhor Vidal.
—Encantada.
Dialòg D
—Vos presenti ar encargat.
—Encantada.
Dialòg E
—Vos presenti ath gerent.
—Encantat.

Diàleg F
—Hola, aquest és l’Oriol.
—Molt de gust.
Diàleg G
—Ella és la Jana.
—Molt de gust.
Diàleg H
—És la Clàudia.
—Molt de gust.
Diàleg I
—Hola, soc l’Anna Mas, de l’Ajuntament.
—Perdoni, ho pot repetir?
—Sí, em dic Anna Mas. Soc de l’Ajuntament.
Escolta i repeteix

Dialòg F
—Alavetz, aguest ei Oriol.
—Un plaser.
Dialòg G
—Era qu’ei Jana.
—Un plaser.
Dialòg H
—Ei Clàudia.
—Un plaser.
Dialòg I
—Sò Anna Mas, der Ajuntament.
—Desencusatz, ac podetz repetir?
—Òc, me digui Anna Mas. Sò der Ajuntament.
Escota e repetís

Preguntar per l’estat de l’altre
Diàleg A
—Hola, com anem?
—Bé, anar fent. I tu?
—Jo també.
Diàleg B
—Hola, com estàs?
—Molt bé, gràcies.
—I la teva família, com està?
—També està molt bé.
Escolta i repeteix

Demanar per estat der aute
Dialòg A
—Alavetz, com va?
—Ben, atau-atau. E tu?
—Jo tanben.
Dialòg B
—Alavetz, com vas?
—Fòrça ben, gràcies.
—E era tua familha, com va?
—Tanben fòrça ben.
Escota e repetís

Identificació personal
Diàleg A
—Bon dia.
—Bon dia.
—Nom?
—Joan: jota-o-a-ena.
—Cognom?
—Puig: pe-u-i-ge.
—Edat?
—Trenta anys.
—Té telèfon?
—Sí, el número de telèfon és 6 (sis) 0 (zero) 7 (set) 3 (tres) 4 (quatre)
5 (cinc) 2 (dos) 8 (vuit) 9 (nou).
Diàleg B
—Com et dius?
—Em dic Aina.
—Quants anys tens?
—Tinc quaranta anys.
—On vius?
—Visc a Badalona.
—Tens fills?
—Sí, tinc un fill i una filla.
Escolta i repeteix

Identificacion personau
Dialòg A
—Bon dia.
—Bon dia.
—Nòm?
—Joan: gi-o-a-ena.
—Cognòm?
—Puig: pe-u-i-ge.
—Edat?
—Trenta ans.
—Auetz telefon?
—Òc, eth numèro de telefon ei 6 (sies) 0 (zèro) 7 (sèt) 3 (tres)
4 (quate) 5 (cinc) 2 (dus) 8 (ueit) 9 (nau).
Dialòg B
—Com te dides?
—Me digui Aina.
—Guairi ans as?
—È quaranta ans.
—A on demores?
—Demori en Badalona.
—As hilhs?
—Òc, è un hilh e ua hilha.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ Bon dia
≥ Bona tarda
≥ Bona nit
≥ Hola
≥ Adeu
≥ A reveure
≥ Fins demà
≥ Fins aviat
≥ Fins després
≥ Records!
≥ Si us plau
≥ Gràcies
≥ Moltes gràcies
≥ De res
≥ Disculpi
≥ Perdoni
≥ Em permet?
≥ No l’entenc
≥ M’ho pot repetir?
≥ Pot parlar més a poc a poc?
≥ El puc ajudar?
≥ La puc ajudar?
≥ Em pot ajudar?
≥ L’home
≥ La dona
≥ El noi
≥ La noia

Revision e ampliament
de vocabulari
≥ Bon dia
≥ Bona tarde
≥ Bona net
≥ Adiu
≥ Adiu
≥ Adishatz
≥ Entà deman
≥ A lèu
≥ Entà dempús
≥ Memòries!
≥ Se vos platz
≥ Gràcies
≥ Fòrça gràcies
≥ D’arren
≥ Desencusatz
≥ Perdonatz
≥ Me permetetz?
≥ Non vos compreni
≥ M’ac podetz repetir?
≥ Podetz parlar mès pòc a pòc?
≥ Vos pogui ajudar?
≥ Vos pogui ajudar?
≥ Me podetz ajudar?
≥ Er òme
≥ Era hemna
≥ Eth gojat
≥ Era gojata

≥ El nen
≥ La nena
≥ El senyor
≥ La senyora
≥ L’amic
≥ L’amiga
≥ El company
≥ La companya
≥ El veí
≥ La veïna
≥ El solter
≥ La soltera
≥ El casat
≥ La casada
≥ El vidu
≥ La vídua
Escolta i repeteix

≥ Eth mainatge
≥ Era mainada
≥ Eth senhor
≥ Era senhora
≥ Er amic
≥ Era amiga
≥ Eth companh
≥ Era companha
≥ Eth vesin
≥ Era vesia
≥ Eth celibatari
≥ Era celibatària
≥ Eth maridat
≥ Era maridada
≥ Eth veude
≥ Era veuda
Escota e repetís

Els llocs
Tipus de vies principals
Diàleg A
—On és la biblioteca?
—La biblioteca és a la plaça Major, al final d’aquest passeig.
Diàleg B
—Aquesta és l’avinguda de Moià?
—No, això no és cap avinguda, és el carrer de Moià.
Escolta i repeteix

Es lòcs
Tipe de vies principaus
Dialòg A
—A on ei era bibliotèca?
—Era bibliotèca ei ena plaça Major, ena fin d’aguest passèg.
Dialòg B
—Aguesta ei era avenguda de Moià?
—Non, açò non ei cap d’avenguda, ei eth carrèr de Moià.
Escota e repetís

Mitjans de transport
Diàleg A
—Cada dia camino dues hores per anar a la feina.
—Vas a la feina a peu?
—Sí, camino molt.
Diàleg B
—Vas sovint amb cotxe?
—No, no tinc carnet. Normalment vaig amb moto.
Diàleg C
—Vols venir a fer un tomb amb bicicleta?
—I tant que sí!
Diàleg D
—Quina línia he d’agafar per anar a Santa Coloma?
—La línia 1 (u), que és la línia de color vermell.
Diàleg E
—Com puc anar a Girona?
—Pots anar a l’estació de Sants i allà agafar el tren.
—Molt bé.
Escolta i repeteix

Mejans de transpòrt
Dialòg A
—Cada dia camini dues ores entà anar tath trabalh.
—Vas tath trabalh a pè?
—Òc, camini fòrça.
Dialòg B
—Vas soent damb coche?
—Non, non è permís. Normaument vau damb mòto.
Dialòg C
—Vòs vier a hèr un torn en biciclèta?
—Segur!
Dialòg D
—Quina linha me cau préner entà anar tà Santa Coloma
—Era linha 1 (un), qu’ei era linha de color vermelh.
Dialòg E
—Com pogui anar tà Girona?
—Pòdes anar tara estacion de Sants e aquiu préner eth tren.
—Fòrça ben.
Escota e repetís

Expressar on viuen
Diàleg A
—Saps on viu el mestre d’aranès?
—Sí, viu al carrer de la Font, número 12 (dotze), 2n (segon).
Diàleg B
—On vius?
—Visc a Betlan, al carrer Major.
Diàleg C
—On viu la teva amiga?
—Viu a Bossòst, a la plaça de l’Església.
Diàleg D
—On vius?
—Visc a Santa Coloma, a l’avinguda Pallaresa.
Diàleg E
—Vius a Arties?
—Visc a Garòs, però treballo a Salardú.
Escolta i repeteix

Exprimir a on viuen
Dialòg A
—Sabes a on demore eth professor d’aranés?
—Òc, demore en carrèr dera Hònt, numèro 12 (dotze), 2au (dusau).
Dialòg B
—A on demores?
—Demori en Betlan, en carrèr Major.
Dialòg C
—A on viu era tua amiga?
—Demore en Bossòst, ena plaça dera Glèisa.
Dialòg D
—A on viues?
—Demori en Santa Coloma, ena avenguda Pallaresa.
Dialòg E
—Demores en Arties?
—Demori en Garòs, mès trabalhi en Salardú.
Escota e repetís

Expressar què hi ha al barri
Diàleg A
—Al meu barri hi ha de tot.
—Hi ha escoles?
—Sí. També hi ha moltes botigues i parcs on els nens poden jugar...
—I també hi ha cinemes?
—No, no n’hi ha cap.
Diàleg B
—On puc comprar menjar?
—A sota de casa hi ha un forn de pa.
—I per comprar verdura?
—A la dreta hi ha una fruiteria i al davant una peixateria.
Diàleg C
—A les 5 (cinc) tinc hora a la perruqueria.
—A quina perruqueria vas?
—A la perruqueria del barri.
Escolta i repeteix

Exprimir qué i a en barri
Dialòg A
—En mèn barri i a de tot.
—I a escòles?
—Òc. Tanben i a fòrça botigues e parcs a on es mainatges pòden
jogar...
—E tanben i a cinèmes?
—Non, non n’i a cap.
Dialòg B
—A on pogui crompar minjar?
—Dejós de casa i a un horn de pan.
—E entà crompar verdura?
—Ena dreta i a ua fruteria e deuant ua peishateria.
Dialòg C
—Entàs 5 (cinc) è ora ena perruqueria.
—Tà quina perruqueria vas?
—Tara perruqueria deth barri.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La ciutat
≥ El poble
≥ El districte
≥ El barri
≥ El carrer
≥ La plaça
≥ L’avinguda
≥ La rambla
≥ El passeig
≥ La vorera
≥ El semàfor
≥ La paperera
≥ El banc per seure
≥ Els transports
≥ L’autobús
≥ El metro
≥ El tren
≥ El cotxe
≥ El taxi
≥ La moto
≥ La bicicleta
≥ L’avió
≥ La parada d’autobús
≥ L’estació de metro
≥ L’estació de tren
≥ La carretera

de vocabulari
≥ Era ciutat
≥ Eth pòble
≥ Eth districte
≥ Eth barri
≥ Eth carrèr
≥ Era plaça
≥ Era avenguda
≥ Era rambla
≥ Eth passèg
≥ Eth trepader
≥ Eth semafòr
≥ Era paperèra
≥ Eth banc entà sèir
≥ Es transpòrts
≥ Er autobús
≥ Eth mètro
≥ Eth tren
≥ Eth coche
≥ Eth taxi
≥ Era mòto
≥ Era biciclèta
≥ Er avion
≥ Era parada d’autobús
≥ Era estacion de mètro
≥ Era estacion de tren
≥ Era carretèra

≥ L’aeroport
≥ El bitllet
≥ La targeta
≥ L’abonament
≥ Situacions
≥ A l’esquerra
≥ A la dreta
≥ Al centre
≥ Als afores
≥ A dins
≥ A fora
≥ A dalt
≥ A baix
≥ A sobre
≥ A sota
≥ Davant
≥ Darrera
≥ Al costat
≥ Aquí
≥ Allà
Escolta i repeteix

≥ Er aeropòrt
≥ Eth bilhet
≥ Era carta
≥ Er abonament
≥ Situacions
≥ A esquèrra
≥ A dreta
≥ En centre
≥ As entorns
≥ Laguens
≥ Dehòra
≥ Tà naut
≥ Tà baish
≥ Dessús
≥ Dejós
≥ Deuant
≥ Darrèr
≥ Ath costat
≥ Ací
≥ Aquiu
Escota e repetís

La casa i l’entorn
Relacions familiars
Diàleg A
—Com es diu el teu pare?
—El meu pare es diu Joan.
—I la teva mare?
—La meva mare es diu Natàlia.
—Tens germans?
—Sí, tinc dos germans i una germana.
Diàleg B
—Qui és l’home alt de la foto?
—És el meu oncle Jaume, un germà de la meva mare.
—I l’altre home?
—És el meu oncle Xavier, un germà del meu pare.
Diàleg C
—Qui és?
—És el meu avi.
Diàleg D
—Qui és?
—És la meva àvia.

Era casa e er entorn
Relacions familhaus
Dialòg A
—Com se ditz ta pair?
—Eth mèn pair se ditz Joan.
—E ta mair?
—Sa mair nòsta se ditz Natàlia.
—As frairs?
—Òc, è dus frairs e ua fraia.
Dialòg B
—Qui ei er òme naut dera fòto?
—Ei eth mèn oncle Jaume, un frair de sa mair nòsta.
—E er aute òme?
—Ei eth mèn oncle Xavier, un frair deth mèn pair.
Dialòg C
—Qui ei?
—Ei eth mèn pair-sénher.
Dialòg D
—Qui ei?
—Ei era mia mairia.

Diàleg E
—Qui són?
—Són els meus sogres.
Diàleg F
—Qui són?
—Són el meu cunyat i la meva germana petita.
Escolta i repeteix

Dialòg E
—Qui son?
—Son es mèns suers.
Dialòg F
—Qui son?
—Son eth mèn conhat e era mia fraia petita.
Escota e repetís

Com és casa nostra?
Diàleg A
—Casa meva és gran, té quatre habitacions, un menjador, dos
banys i una terrassa.
—I té ascensor?
—No, però és un 1r (primer) pis.
Diàleg B
—Com és casa teva?
—És un pis petit amb molta llum.
Diàleg C
—Comparteixo pis amb uns amics.
Diàleg D
—És cèntrica i està ben comunicada.
Diàleg E
—A quin pis vius?
—Visc al 3r (tercer) 1a (primera).

Com ei cò nòste?
Dialòg A
—Era mia casa ei grana, a quate crambes, un minjador, dus banhs
e ua terrassa.
—E a ascensor?
—Non, mès ei un 1r (prumèr) estatge.
Dialòg B
—Com ei casa tua?
—Ei un apartament petit damb fòrça lutz.
Dialòg C
—Com ei casa tua?
—Compartisqui apartament damb uns amics.
Dialòg D
—Com ei era tua casa?
—Ei centrica e ei ben comunicada.
Dialòg E
—En quin estatge demores?
—Demori en 3au (tresau) 1a (prumèra).

Diàleg F
—A quin pis vius?
—Visc al principal
Escolta i repeteix

Dialòg F
—En quin estatge demores?
—Demori en principau
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La casa
≥ La planta baixa
≥ L’entresol
≥ El principal
≥ El primer pis
≥ El segon pis
≥ L’àtic
≥ El sobreàtic
≥ El terrat
≥ La porteria
≥ L’ascensor
≥ Les escales
≥ El pis
≥ La porta
≥ El timbre
≥ El rebedor
≥ El passadís
≥ El menjador
≥ La cuina
≥ L’habitació
≥ El bany
≥ El balcó
≥ La finestra
≥ El terra
≥ La paret
≥ El sostre

de vocabulari
≥ Era casa
≥ Era planta baisha
≥ Entresòl
≥ Eth principau
≥ Eth prumèr estatge
≥ Eth dusau estatge
≥ Er atic
≥ Eth sobreatic
≥ Era terrassa
≥ Era porteria
≥ Er ascensor
≥ Es escalèrs
≥ Er estatge
≥ Era pòrta
≥ Eth timbre
≥ Eth vestibule
≥ Eth correder
≥ Eth minjador
≥ Era codina
≥ Era cramba
≥ Era sala de banh
≥ Eth balcon
≥ Era hièstra
≥ Eth solèr
≥ Era paret
≥ Eth plafon

≥ La família
≥ L’avi
≥ L’àvia
≥ El pare
≥ La mare
≥ El fill
≥ La filla
≥ El germà
≥ La germana
≥ El sogre
≥ La sogra
≥ L’oncle
≥ La tia
≥ El gendre
≥ La jove
≥ El nebot
≥ La neboda
≥ El cosí
≥ La cosina
Escolta i repeteix

≥ Era familha
≥ Eth pair-sénher
≥ Era mair-sénher
≥ Eth pair
≥ Era mair
≥ Eth hilh
≥ Era hilha
≥ Eth frair
≥ Era fraia
≥ Eth suer
≥ Era suera
≥ Er oncle
≥ Era tia
≥ Eth gendre
≥ Era nòra
≥ Eth nebot
≥ Era neboda
≥ Eth cosin
≥ Era cosia
Escota e repetís

Les hores i els dies
Diàleg A
—Què fas al matí?
—Em llevo a dos quarts de set (6.30 h). Després, em rento, em
vesteixo i esmorzo.
Diàleg B
—Quin horari fas, a la feina?
—Al matí, de 8 (vuit) a 2 (dues), i a la tarda, de 3 (tres) a 7 (set).
Diàleg C
—A quina hora obres la botiga?
—Al matí, de dos quarts de deu (9.30 h) a dos quarts de dues
(13.30 h) i, a la tarda, de dos quarts de cinc (16.30 h) a dos quarts
de vuit (19.30 h).
Diàleg D
—Quina estació de l’any t’agrada més?
—A mi m’agraden la primavera i l’estiu. I a tu?
—A mi m’agraden la tardor i l’hivern.

Es ores e es dies
Es ores e es dies
Dialòg A
—Qué hès peth maitin?
—Me lhèui entàs sies e mieja (6.30 h). Dempús, me laui, me
vestisqui e esdéjoi.
Dialòg B
—Quin orari hès en trabalh?
—Peth maitin, de 8 (ueit) a 2 (dues), e pera tarde, de 3 (tres) a 7 (sèt).
Dialòg C
—Tà quina ora daurisses era botiga?
—Peth maitin, de nau e mieja (9.30 h) a ua e mieja (13.30 h) e, pera
tarde, des quate e mieja (16.30 h) enquias sèt e mieja (19.30 h).
Dialòg D
—Quina sason der an t’agrade mès?
—A jo m’agraden era primauera e er estiu. E a tu?
—A jo m’agraden era tardor e eth iuèrn.

Diàleg E
—Vens a dinar amb nosaltres?
—No, perquè esmorzo tard. Però podem sopar plegats.
—D’acord.
Escolta i repeteix

Dialòg E
—Vies a dinar damb nosati?
—Non, pr’amor qu’esdéjoi tard. Mès podem sopar amassa.
—D’acòrd.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ L’any
≥ Les estacions
≥ Primavera
≥ Estiu
≥ Tardor
≥ Hivern
≥ Els mesos
≥ Gener
≥ Febrer
≥ Març
≥ Abril
≥ Maig
≥ Juny
≥ Juliol
≥ Agost
≥ Setembre
≥ Octubre
≥ Novembre
≥ Desembre
≥ La setmana
≥ Dilluns
≥ Dimarts
≥ Dimecres
≥ Dijous

de vocabulari
≥ Er an
≥ Es sasons
≥ Primauera
≥ Estiu
≥ Tardor
≥ Iuèrn
≥ Es mesi
≥ Gèr
≥ Hereuèr
≥ Març
≥ Abriu
≥ Mai
≥ Junh
≥ Junhsèga
≥ Agost
≥ Seteme
≥ Octobre
≥ Noveme
≥ Deseme
≥ Era setmana
≥ Deluns
≥ Dimars
≥ Dimèrcles
≥ Dijaus

≥ Divendres
≥ Dissabte
≥ Diumenge
≥ Les hores
≥ La una
≥ Les dues
≥ Les tres
≥ Les quatre
≥ Les cinc
≥ Les sis
≥ Les set
≥ Les vuit
≥ Les nou
≥ Les deu
≥ Les onze
≥ Les dotze / Migdia / Mitjanit
≥ Els àpats
≥ L’esmorzar
≥ El dinar
≥ El berenar
≥ El sopar
≥ Ahir
≥ Abans-d’ahir
≥ Avui
≥ Demà
≥ Demà passat
≥ La setmana passada

≥ Diuendres
≥ Dissabte
≥ Dimenge
≥ Es ores
≥ Era ua
≥ Es dues
≥ Es tres
≥ Es quate
≥ Es cinc
≥ Es sies
≥ Es sèt
≥ Es ueit
≥ Es nau
≥ Es dètz
≥ Es onze
≥ Es dotze / Meddia / Miejanet
≥ Es repassi
≥ Er esdejoar
≥ Eth dinar
≥ Eth vrespalh
≥ Eth sopar
≥ Ager
≥ Delàger
≥ Aué
≥ Deman
≥ Deman passat
≥ Era setmana passada

≥ Aquesta setmana
≥ La setmana vinent
Escolta i repeteix

≥ Aguesta setmana
≥ Era setmana que venç
Escota e repetís

La feina
De què fas? De què treballes?
Diàleg A
—De què treballes?
—Soc professora d’anglès.
Diàleg B
—Soc paleta.
Diàleg C
—Faig de botiguer, però soc enginyer.
Diàleg D
—Faig de carnisser i ara obriré el meu propi negoci.
Escolta i repeteix

Eth trabalh
Qué hès? Quin ei eth tòn trabalh?
Dialòg A
—Quin ei eth tòn trabalh?
—Sò professora d’anglés.
Dialòg B
—Sò paredèr.
Dialòg C
—Trabalhi de botiguièr, mès sò engenhaire.
Dialòg D
—Hèsqui de carnissèr e ara daurirè eth mèn pròpri negòci.
Escota e repetís

Els llocs de treball
Diàleg A
—On treballes?
—Treballo en un magatzem. Soc l’encarregat.
Diàleg B
—On treballes?
—Treballo en un restaurant. Soc la cuinera.
Diàleg C
—Treballes a prop de casa?
—Sí, treballo molt a prop. I tu?
—Jo treballo força lluny.
Escolta i repeteix

Es lòcs de trabalh
Dialòg A
—A on trabalhes?
—Trabalhi en un magasèm. Sò er encargat.
Dialòg B
—A on trabalhes?
—Trabalhi en un restaurant. Sò era codinèra.
Dialòg C
—Trabalhes apròp de casa?
—Òc, trabalhi fòrça apròp. E tu?
—Jo trabalhi fòrça luenh.
Escota e repetís

L’horari de feina
Diàleg A
—Treballes cada dia?
—No, treballo de dilluns a dissabte. I el diumenge descanso.
Diàleg B
—Quantes hores treballes a la setmana?
—Depèn de la feina. Normalment, treballo moltes hores.
Diàleg C
—A quina hora comences a treballar?
—Començo a les 8 (vuit) del vespre.
—I a quina hora acabes?
—Acabo a les 8 (vuit) del matí.
Escolta i repeteix

Er orari de trabalh
Dialòg A
—Trabalhes cada dia?
—Non, trabalhi de deluns a dissabte. E dimenge me pòsi.
Dialòg B
—Guaires ores trabalhes ara setmana?
—Depen deth trabalh. Normauments, trabalhi fòrça ores.
Dialòg C
—Tà quina ora comences de trabalhar?
—Comenci tàs 8 (ueit) deth ser.
—E tà quina ora acabes?
—Acabi tàs 8 (ueit) deth maitin.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La professió
≥ El metge
≥ La metgessa
≥ La infermera
≥ El mestre
≥ La mestra
≥ El professor
≥ La professora
≥ El porter
≥ La portera
≥ El perruquer
≥ La perruquera
≥ El barber
≥ El sastre
≥ La modista
≥ El cambrer
≥ La cambrera
≥ El cuiner
≥ La cuinera
≥ L’advocat
≥ L’advocada
≥ L’arquitecte
≥ L’arquitecta
≥ L’enginyer
≥ L’electricista
≥ El pintor

de vocabulari
≥ Eth mestièr
≥ Eth mètge
≥ Era metgesa
≥ Era infermièra
≥ Eth mèstre
≥ Era mèstra
≥ Eth professor
≥ Era professora
≥ Eth portièr
≥ Era portièra
≥ Eth perruquèr
≥ Era perruquèra
≥ Eth barbèr
≥ Eth sarte
≥ Era costurèra
≥ Eth crambèr
≥ Era crambèra
≥ Eth codinèr
≥ Era codinèra
≥ Er avocat
≥ Era avocada
≥ Er arquitècte
≥ Era arquitècta
≥ Er engenhaire
≥ Er electricista
≥ Eth pintor

≥ El fuster
≥ El mecànic
≥ El lampista
≥ La fornera
≥ La caixera
≥ El personal de neteja
≥ La venedora
≥ La dependenta
≥ L’encarregat
≥ La gerent
≥ L’empresari
≥ L’empresària
≥ La farmacèutica
≥ El conductor
≥ El sabater
≥ El monitor d’esports
≥ La monitora de temps lliure
≥ El banquer
≥ La cartera
≥ El treballador
≥ La treballadora
≥ Espais de treball
≥ L’empresa
≥ El taller
≥ El despatx
≥ L’obra
≥ El magatzem

≥ Eth hustèr
≥ Eth mecanic
≥ Eth plombaire
≥ Era panadèra
≥ Era caishèra
≥ Eth personau de neteja
≥ Era venedora
≥ Era dependenta
≥ Era encargada
≥ Era gerenta
≥ Er enterpreneire
≥ Er enterpreneira
≥ Era farmaciana
≥ Eth miaire
≥ Eth sabatèr
≥ Eth monitor d’espòrts
≥ Era monitora de temps de léser
≥ Eth banquèr
≥ Era cartèra
≥ Eth trabalhador
≥ Era trabalhadora
≥ Espacis de trabalh
≥ Era enterpresa
≥ Eth talhèr
≥ Eth burèu
≥ Era òbra
≥ Eth magasèm

≥ La fàbrica
≥ La botiga
Escolta i repeteix

≥ Era fabrica
≥ Era botiga
Escota e repetís

El mercat i les botigues
A la botiga d’alimentació
Diàleg A
—A quant van les patates?
—A 1 € (un euro) el quilo.
Diàleg B
—Quant costen els tomàquets?
—2 € (dos euros) el quilo.
Diàleg C
—Què vol?
—Una dotzena d’ous i una llauna de tonyina.
Diàleg D
—Què vol?
—Un paquet d’arròs i una ampolla d’oli.

Eth mercat e es botigues
Ena botiga d’alimentacion
Dialòg A
—A guaire van es truhes?
—A 1 € (un èuro) eth quilo.
Dialòg B
—Guaire còsten es tomates?
—2 € (dus èuros) eth quilo.
Dialòg C
—Qué voletz?
—Ua dotzea de ueus e ua boèta de ton.
Dialòg D
—Qué voletz?
—Un paquet d’arròs e ua botelha d’òli.

Diàleg E
—Què vol?
—Un manat de porros i una col.
—Alguna cosa més?
—Res més, gràcies. Què li dec?
Diàleg F
—Té te?
—En fulles no, però tenim te en sobres.
Escolta i repeteix

Dialòg E
—Qué voletz?
—Un manat de pòrros e un caulet.
—Quauquarren mès?
—Arren mès, gràcies. Guaire vos deui?
Dialòg F
—Auetz tè?
—En huelhes non, mès auem tè en bossetes.
Escota e repetís

Demanar per l’estat del producte
Diàleg A
—Té tomàquets madurs?
—Miri, aquests semblen verds, però maduren molt ràpid.
—Quant valen?
—Un euro amb cinquanta cèntims (1,50 €).
Diàleg B
—És fresc, el peix?
—Sí, acabat d’arribar. També tinc peix congelat.
Escolta i repeteix

Demanar per estat deth producte
Dialòg A
—Auetz tomates madures?
—Guardatz, aguesti semblen verdi, mès maduren pro lèu.
—Guaire valen?
—Un èuro damb cinquanta cèntims (1,50 €).
Dialòg B
—Ei fresc, eth peish?
—Òc, acabat d’arribar. Tanben è peish congelat.
Escota e repetís

A la botiga de roba
Diàleg A
—Tenen samarretes de màniga llarga?
—Sí. De quina talla?
—De la talla mitjana.
—De quin color?
—De color blau. Quant val?
—Vuit euros (8 €).
—La puc pagar amb targeta?
—No, ho sento.
Diàleg B
—M’ensenya la jaqueta blanca de l’aparador?
—De seguida. Se la vol emprovar?
—Sí, si us plau. Ui, és massa ampla! La té en una talla més petita?
—Sí, però és vermella.
—Perfecte, me la quedo.
Escolta i repeteix

Ena botiga de ròba
Dialòg A
—Auetz samarretes de manja longa?
—Òc. De quina talha?
—Dera talha mejana.
—De quina color?
—De color blu. Guaire còste?
—Ueit èuros (8 €).
—La pogui pagar damb carta?
—Non, ac senti.
Dialòg B
—M’ensenhatz era giqueta blanca dera veirina?
—Totara. Vos la voletz emprovar?
—Òc, se vos platz. Ui, Ei massa ampla! L’auetz en ua talha mès
petita?
—Òc, mès ei vermelha.
—Perfècte, la preni.
Escota e repetís

Demanar tanda
Diàleg A
—Qui és l’últim?
—Ha d’agafar número.
—El 15 (quinze).
—Soc jo.
Diàleg B
—Qui és l’últim?
—Soc jo.
—L’últim, si us plau?
—Aquesta senyora.
Escolta i repeteix

Demanar torn
Dialòg A
—Qui ei eth darrèr?
—Vos cau préner numèro.
—Eth 15 (quinze).
—Sò jo.
Dialòg B
—Qui ei eth darrèr?
—Sò jo.
—Eth darrèr, se vos platz?
—Aguesta senhora.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La carnisseria
≥ La polleria
≥ La peixateria
≥ La xarcuteria
≥ La fruiteria
≥ La parada dels congelats
≥ La parada dels llegums
≥ El forn de pa
≥ La pastisseria
≥ El supermercat
≥ La botiga d’alimentació
≥ La perfumeria
≥ La drogueria
≥ La floristeria
≥ La farmàcia
≥ La botiga de roba infantil
≥ La botiga de roba de dona
≥ La botiga de roba d’home
≥ La botiga de roba de la llar
≥ La sabateria
≥ La ferreteria
≥ El basar
≥ La botiga d’electrodomèstics
≥ La llibreria
≥ La papereria
≥ L’estanc
≥ La botiga de joguines

de vocabulari
≥ Era carnisseria
≥ Era polhastreria
≥ Era peishateria
≥ Era charcuteria
≥ Era fruteria
≥ Era botiga des congelats
≥ Era botiga des legums
≥ Eth horn de pan
≥ Era pastisseria
≥ Eth supermercat
≥ Era botiga d’alimentacion
≥ Era perfumeria
≥ Era drogueria
≥ Era floristeria
≥ Era farmàcia
≥ Era botiga de ròba tà mainatges
≥ Era botiga de ròba de hemna
≥ Era botiga de ròba d’òme
≥ Era botiga de ròba deth larèr
≥ Era sabateria
≥ Era ferreteria
≥ Eth basar
≥ Era botiga d’electrodomestics
≥ Era libraria
≥ Era papereria
≥ Er estanc
≥ Era botiga de joguets

≥ El quiosc
≥ La joieria
≥ La botiga de complements
≥ La botiga d’informàtica
≥ La botiga de telefonia
≥ Els grans magatzems
≥ El centre comercial
≥ Pesos i mesures
≥ El quilo
≥ El mig quilo
≥ El quart de quilo
≥ Els grams
≥ El litre
≥ La dotzena
≥ El manat
≥ La llauna
≥ Altres
≥ El pot
≥ El paquet
≥ La bossa
≥ La talla
≥ El color
≥ El regal
≥ El ram
Escolta i repeteix

≥ Eth quiòsc
≥ Era joieria
≥ Era botiga de complements
≥ Era botiga d’informatica
≥ Era botiga de telefonia
≥ Es grani magasèms
≥ Eth centre comerciau
≥ Pesi e mesures
≥ Eth quilò
≥ Eth miei quilò
≥ Eth quatau de quilò
≥ Es grams
≥ Eth litre
≥ Era dotzea
≥ Eth manat
≥ Era boèta
≥ D’auti
≥ Eth pòt
≥ Eth paquet
≥ Era pòcha
≥ Era talha
≥ Era color
≥ Eth present
≥ Er arram
Escota e repetís

El menjar
Al bar
Diàleg A
—Bon dia. Un cafè amb llet i un entrepà de formatge.
—Avui no tenim formatge, vol un entrepà de truita?
—D’acord. Quant val tot?
Diàleg B
—Què li poso?
—Posi’m una ampolla d’aigua natural.
Diàleg C
—Què li poso?
—Posi’m un te i una pasta.
—El te el vol amb llimona?
—No, gràcies.
Diàleg D
—Què et poso?
—Vull un refresc i unes patates.

Eth minjar
En bar
Dialòg A
—Bon dia. Un cafè damb lèit e un mòs de hormatge.
—Aué non auem hormatge, voletz un mòs de trueita?
—D’acòrd. Guaire vau tot?
Dialòg B
—Qué vos meti?
—Me metetz ua botelha d’aigua naturau.
Dialòg C
—Qué vos meti?
—Me metetz un tè e ua pasta.
—Eth tè lo voletz damb citron?
—Non, gràcies.
Dialòg D
—Qué vos meti?
—Voi un refresc e ues truhes.

Diàleg E
—Què et poso?
—Vull un cafè amb gel.
Diàleg F
—Hola, vull un tallat amb la llet ben calenta.
—De seguida.
—Em pot donar un altre sucre, si us plau?
Escolta i repeteix

Dialòg E
—Qué vos meti?
—Voi un cafè damb gèu.
Dialòg F
—Òla, voi un talhat damb era lèit plan cauda.
—Tot seguit.
—Me podetz dar un aute sucre, se vos platz?
Escota e repetís

Al restaurant
Diàleg A
—Bona nit. Podem sopar?
—I tant. Quants són?
—Som 5 (cinc).
Diàleg B
—Què volen beure?
—Una aigua sense gas ben freda i un suc de taronja natural.
Diàleg C
—Tenen menú?
—Em sap greu. El menú és només al migdia. Vol la carta?
Diàleg D
—Ja saben què prendran?
—Sí, de primer, amanida i sopa de verdures.
—I de segon?
—Pollastre per a tots.
—Voldran postres?
—Sí, 2 (dos) plàtans i 3 (tres) peres.
—Després voldran cafè?
—Jo sí, un cafè descafeïnat.
Escolta i repeteix

En restaurant
Dialòg A
—Bona net. Podem sopar?
—Segur. Guairi ètz?
—Èm 5 (cinc).
Dialòg B
—Qué voletz béuer?
—Ua aigua sense gas plan heireda e un chuc d’iranja naturau.
Dialòg C
—Auetz menú?
—Me sap grèu. Eth menú ei solament tà meddia. Voletz era carta?
Dialòg D
—Ja sabetz se qué preneratz?
—Òc, de prumèr, anciam e sopa de verdures.
—E de dusau?
—Polhastre entà toti.
—Voleratz pòstres?
—Òc, 2 (dues) bananes e 3 (tres) peres.
—Dempús voleratz cafè?
—Jo òc, un cafè descafeïnat.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La vedella
≥ El xai
≥ El cabrit
≥ El bistec
≥ L’hamburguesa
≥ La carn picada
≥ El pollastre
≥ La gallina
≥ El gall dindi
≥ El conill
≥ Els ous
≥ El peix fresc
≥ El peix congelat
≥ El marisc
≥ Les costelles
≥ L’embotit
≥ El formatge
≥ La carn de porc
≥ La mantega
≥ La patata
≥ La ceba
≥ Els alls
≥ El cogombre
≥ El pebrot
≥ El tomàquet
≥ L’albergínia
≥ La col

de vocabulari
≥ Era vedèra
≥ Er anhèth
≥ Eth crabòt
≥ Eth bistèc
≥ Era amburguesa
≥ Era carn picada
≥ Eth polhastre
≥ Era garia
≥ Eth polòi
≥ Eth conilh
≥ Es ueus
≥ Eth peish fresc
≥ Eth peish congelat
≥ Eth marisc
≥ Es costelhes
≥ Er embotit
≥ Eth hormatge
≥ Era carn de pòrc
≥ Eth boder
≥ Era truha
≥ Era ceba
≥ Es alhs
≥ Eth cornishon
≥ Eth peberòt
≥ Era tomata
≥ Era aubergínia
≥ Eth caulet

≥ Els espinacs
≥ La poma
≥ La pera
≥ La taronja
≥ El plàtan
≥ El raïm
≥ La maduixa
≥ El préssec
≥ El meló
≥ La síndria
≥ La fruita seca
≥ Les llenties
≥ Les mongetes seques
≥ Els cigrons
≥ Els pèsols
≥ L’arròs
≥ Els macarrons
≥ La sal
≥ El sucre
≥ L’oli
≥ La farina
≥ Les espècies
Escolta i repeteix

≥ Es espinarcs
≥ Era poma
≥ Era pera
≥ Era iranja
≥ Eth platan
≥ Er arradim
≥ Era ahraga
≥ Eth persec
≥ Eth melon
≥ Eth melon d’aigua
≥ Es fruits secs
≥ Es dentilhes
≥ Es mongetes
≥ Es cedes becuts
≥ Es cedes
≥ Er arròs
≥ Es macarrons
≥ Era sau
≥ Eth sucre
≥ Er òli
≥ Era haria
≥ Es espècies
Escota e repetís

Els serveis
Demanar informació
Diàleg A
—On he d’anar per empadronar-me?
—A l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament.
Diàleg B
—Hola, vull fer-me sòcia de la biblioteca.
—Ha d’omplir aquest formulari.
—He de portar alguna foto de carnet?
—No cal. Esperi’s un moment que li faig el carnet.
—Gràcies.
Diàleg C
—Bona tarda. Aquí puc consultar Internet de franc?
—Si és sòcia de la biblioteca, sí.
—Ja en soc.
—Doncs per fer servir Internet reservi hora en aquell ordinador.

Es servicis
Demanar informacion
Dialòg A
—A on è d’anar entà enregistrar-me en padron?
—En Burèu d’Atencion ath Ciutadan der Ajuntament.
Dialòg B
—Bon dia, voi hèr-me sòcia dera bibliotèca.
—Auetz d’aumplir aguest formulari.
—Me cau portar bèra fòto de carnet?
—Non cau. Posatz-vos un moment que vos hèsqui eth carnet.
—Gràcies.
Dialòg C
—Bona tarde. Ací pogui consultar Internet gratuït?
—S’ètz sòcia dera bibliotèca, òc.
—Ja ne sò.
—Donques entà emplegar Internet reservatz ora en aqueth
ordenador.

Diàleg D
—Per enviar diners a un familiar, què he de fer?
—Sap el número de compte?
—Sí, miri, és aquest.
—Li cobrarem una comissió. Demà mateix ja els tindrà.
Escolta i repeteix

Dialòg D
—Entà enviar sòs entà un parent, qué me cau hèr?
—Sabetz eth numèro de compde?
—Òc, guardatz, ei aguest.
—Vos crubaram ua comission. Deman madeish ja les auratz.
Escota e repetís

Omplir un formulari
Diàleg A
—Nom?
—María.
—Cognom?
—Torres.
—Com ha dit?
—Torres: te - o - erra - erra - e - essa.
—Adreça?
—Avinguda de Lluís Companys, 13 (tretze), 2n (segon) 4a (quarta),
Sabadell.
—Nacionalitat?
—Colombiana.
—Número de telèfon?
—93 206 45 89 (noranta-tres, dos-cents sis, quaranta-cinc,
vuitanta-nou).
Escolta i repeteix

Aumplir un formulari
Dialòg A
—Nòm?
—María.
—Cognòm?
—Torres.
—Com auetz dit?
—Torres: te - o - èrra - èrra - e - èssa.
—Adreça?
—Avenguda de Lluís Companys, 13 (tretze), 2n (dusau) 4a (quatau),
Sabadell.
—Nacionalitat?
—Colombiana.
—Numèro de telefòn?
—93 206 45 89 (nauanta tres, dus cents sies, quaranta cinc,
ueitanta nau).
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La Generalitat de Catalunya
≥ El Conselh Generau d’Aran
≥ L’ajuntament
≥ L’oficina d’atenció
≥ L’empadronament
≥ L’hospital
≥ L’ambulància
≥ El centre d’atenció primària
≥ Els bombers
≥ Els mossos d’esquadra
≥ La policia
≥ El sobre
≥ La carta
≥ El segell
≥ Correus
≥ El registre civil
≥ La inscripció
≥ El llibre de família
≥ L’oficina d’estrangeria
≥ El permís de residència
≥ El permís de treball
≥ El formulari
≥ La foto de carnet
≥ El mediador
≥ El traductor
≥ La biblioteca
≥ El servei de préstec

de vocabulari
≥ Era Generalitat de Catalonha

≥ Eth Conselh Generau d’Aran
≥ Er ajuntament
≥ Eth burèu d’atencion
≥ Er empadronament
≥ Er espitau
≥ Era ambulància
≥ Eth centre d’atencion primària
≥ Es pompièrs
≥ Es mòssos d’esquadra
≥ Era policia
≥ Era engolòpa
≥ Era letra
≥ Eth sagèth
≥ Corrèus
≥ Eth registre civiu
≥ Era inscripcion
≥ Eth libre de familha
≥ Eth burèu d’estrangeria
≥ Eth permís de residéncia
≥ Eth permís de trabalh
≥ Eth formulari
≥ Era fòto de carnet
≥ Eth mediador
≥ Eth traductor
≥ Era bibliotèca
≥ Eth servici de prèst

≥ El carnet de soci
≥ Internet
≥ El banc
≥ La transferència bancària
≥ La llibreta d’estalvis
≥ El compte corrent
≥ L’hotel
≥ El bar
≥ La cafeteria
≥ El restaurant
≥ La pizzeria
≥ La gelateria
≥ El cafè
≥ El tallat
≥ El cafè amb llet
≥ El descafeïnat
≥ El te
≥ La infusió
≥ El suc de taronja
≥ El suc de pinya
≥ El suc de préssec
≥ El refresc
≥ L’entrepà
≥ La pasta
≥ La carta
≥ El menú
Escolta i repeteix

≥ Eth carnet de sòci
≥ Internet
≥ Era banca
≥ Era transferéncia bancària
≥ Era libreta d’estauvis
≥ Eth compde corrent
≥ Er otèl
≥ Eth bar
≥ Era cafeteria
≥ Eth restaurant
≥ Era pizzeria
≥ Era gelateria
≥ Eth cafè
≥ Eth talhat
≥ Eth cafè damb lèit
≥ Eth descafeïnat
≥ Eth tè
≥ Era tisana
≥ Eth chuc d’iranja
≥ Eth chuc de pinha
≥ Eth chuc de persec
≥ Eth refresc
≥ Eth mòs
≥ Era pasta
≥ Era carta
≥ Eth menú
Escota e repetís

La salut
Demanar per la salut d’un altre
Diàleg A
—Com et trobes?
—Estic molt millor, gràcies.
Diàleg B
—Com et trobes?
Diàleg C
—Com estàs?
—No gaire bé. Aniré al metge aquesta tarda.
Diàleg D
—Què et passa?
—Em fa molt mal el cap.
—Estira’t una estona i pren-te un calmant.

Era salut
Demanar pera salut d’un aute
Dialòg A
—Com te trapes?
—Sò fòrça melhor, gràcies.
Dialòg B
—Com te tròbes?
Dialòg C
—Com vas?
—Non guaire ben. Anarè tath mètge aguesta tarde.
Dialòg D
—Qué t’arribe?
—Me hè fòrça mau eth cap.
—Cochatz-vos ua estona e prenetz-vos un calmant.

Diàleg E
—Fas mala cara...
—Sí, tinc mal de queixal i no he dormit gaire.
Diàleg F
—Què t’ha passat?
—He caigut i m’he fet una ferida a la cama.
Diàleg G
—Com estàs?
—Molt bé, i tu?
—Jo també. I la teva dona està bé?
—Sí, una mica cansada... Esperem un altre fill.
—Felicitats. Dona-li molts records.
Escolta i repeteix

Dialòg E
—As mala cara...
—Òc, è mau de caishau e non è dormit guaire.
Dialòg F
—Qué t’a passat?
—È queigut e m’è hèt ua herida ena cama.
Dialòg G
—Com vas?
—Fòrça ben, e tu?
—Jo tanben. E era tua hemna va ben?
—Òc, un shinhau cansada... Demoram un aute hilh.
—Felicitats. Da-li fòrça memòries.
Escota e repetís

Demanar hora al centre sanitari
Diàleg A
—Bon dia. Per demanar hora?
—Em deixa la targeta sanitària?... Demà a les 9 (nou) li va bé?
—No pot ser avui?
—Sí, però l’haurà de visitar el metge d’urgències.
Escolta i repeteix

Demanar ora en centre sanitari
Dialòg A
—Bon dia. Entà demanar ora?
—Me deishatz era carta sanitària?... Deman tàs 9 (nau) vos va ben?
—Non pòt èster aué?
—Òc, mès vos aurie de visitar eth mètge d’urgéncies.
Escota e repetís

Expressar mals i símptomes més comuns
Diàleg A
—És la seva primera visita?
—Sí.
—Té algun problema important?
—Soc diabètic.
—Fuma?
—No.
—Beu?
—Tampoc.
—Què li passa?
—Em fa molt mal el cap i tot el cos.
—Molt bé. Tregui’s la roba i posi’s aquesta bata. Li farem una revisió
general.
Diàleg B
—Senyor Vidal?... Endavant. Segui. Què li passa?
—He caigut per les escales. Tinc el turmell inflat.
—Posi’s aquesta pomada i faci repòs.
Diàleg C
—Bon dia. La meva filla té molt mal de coll, tos, mocs...
—A veure... Vine... Obre bé la boca... No tinguis por... Té febre?
—Sí.
—Està vacunada?
—Sí, vol el carnet de vacunació?

Exprimir maus e simptòmes mès comuns
Dialòg A
—Ei era vòsta prumèra visita?
—Òc.
—Auetz bèth problèma important?
—Sò diabetic.
—Humatz?
—Non.
—Beuetz?
—Tanpòc.
—Qué auetz?
—Me hè fòrça mau eth cap e tot eth còs.
—Molt ben. Treiguetz-vos era ròba e metetz-vos aguesta bata. Vos
haram ua revision generau.
Dialòg B
—Senhor Vidal?... Tà deuant. Setiatz-vos. Qué auetz?
—È queigut pes escalèrs. È eth cauilhar holat.
—Metetz-vos aguesta pomada e posatz-vos.
Dialòg C
—Bon dia. Era mia hilha a fòrça mau de gòrja, estossegadera, narics...
—A veir... Vene... Daurís plan era boca... Non ages pòur... A fèbre?
—Òc.
—Ei vaccinada?
—Òc, voletz eth carnet de vaccinacion?

Diàleg D
—Bona tarda. Tinc molt malestar.
—Quins símptomes té?
—Em sento trist i decaigut.
—Fa molt de temps que es troba així?
—Des de fa 2 (dos) mesos.
—No es preocupi. L’ajudarem.
Escolta i repeteix

Dialòg D
—Bona tarde. È fòrça mau còs.
—Quini simptòmes auetz?
—Sò trist e dequeigut.
—Hè guaire temps que vos trapatz atau?
—Hè 2 (dus) mesi.
—Non vos inquietetz. Vos ajudaram.
Escota e repetís

A la farmàcia
Diàleg A
—Té aquest xarop?
—Sí. Porta la recepta?
—Sí.
—Em deixa la targeta sanitària?
—Tingui. Quant val?
—Un euro (1 €).
Escolta i repeteix

Ena farmàcia
Dialòg A
—Auetz aguest siròp?
—Òc. Portatz era recèpta?
—Òc.
—Me deishatz era carta sanitària?
—Tietz. Guaire còste?
—Un èuro (1 €).
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ El cap
≥ Els cabells
≥ La cara
≥ La pell
≥ Els ulls
≥ El nas
≥ Les orelles
≥ La boca
≥ La llengua
≥ Les dents
≥ Els queixals
≥ El coll
≥ L’espatlla
≥ El braç
≥ El colze
≥ El canell
≥ La mà
≥ El dit
≥ L’esquena
≥ La columna
≥ El maluc
≥ La cama
≥ El genoll
≥ El turmell
≥ El peu
≥ Els pulmons
≥ El cor

de vocabulari
≥ Eth cap
≥ Es peus
≥ Era cara
≥ Era pèth
≥ Es uelhs
≥ Eth nas
≥ Es aurelhes
≥ Era boca
≥ Era lengua
≥ Es dents
≥ Es caishaus
≥ Eth còth
≥ Era espatla
≥ Eth braç
≥ Eth code
≥ Eth canèth
≥ Era man
≥ Eth dit
≥ Era esquia
≥ Era columna
≥ Eth malh
≥ Era cama
≥ Eth jolh
≥ Eth cauilhar
≥ Eth pè
≥ Es paumons
≥ Eth còr

≥ L’estómac
≥ Els ronyons
≥ El fetge
≥ Els budells
≥ La targeta sanitària
≥ El número d’història clínica
≥ El servei d’urgències
≥ La visita
≥ La cura
≥ La injecció
≥ La vacuna
≥ La pressió arterial
≥ La febre
≥ El dolor
≥ La depressió
≥ La diabetis
≥ El virus
≥ La farmàcia
≥ La recepta
≥ El medicament
≥ Les pastilles
≥ La pomada
≥ La crema
≥ L’antibiòtic
≥ El xarop
≥ L’inhalador
Escolta i repeteix

≥ Er estomac
≥ Es arnelhs
≥ Eth hitge
≥ Es budèths
≥ Era carta sanitària
≥ Eth numèro d’istòria clinica
≥ Eth servici d’urgéncies
≥ Era visita
≥ Eth suenh
≥ Era injeccion
≥ Eth vaccin
≥ Era tension arteriau
≥ Era fèbre
≥ Eth dolor
≥ Era depression
≥ Era diabetis
≥ Eth virus
≥ Era farmàcia
≥ Era recèpta
≥ Eth medicament
≥ Es pastilhes
≥ Era pomada
≥ Era crèma
≥ Er antibiotic
≥ Eth siròp
≥ Er inalador
Escota e repetís

El lleure
Quedar amb algú
Diàleg A
—Quan quedem?
—Demà a la tarda et va bé?
—Sí, a les 6 (sis), davant del teu restaurant.
Diàleg B
—Com quedem?
—Si vols, quedem dissabte a les 8 (vuit) a la plaça.
—Molt bé. Fins dissabte.
Diàleg C
—Demà vaig a la muntanya. Hi vols venir?
—Sí, m’agradarà molt. Hi poden venir els nens?
—I tant, tots! Per dinar portarem entrepans.
—D’acord, fins demà.
Escolta i repeteix

Eth léser
Retrobar-se damb quauquarrés
Dialòg A
—Quan mos trapam?
—Deman pera tarde te va plan?
—Òc, tàs 6 (sies), deuant deth tòn restaurant.
Dialòg B
—Com mos trapam?
—Se vòs, mos trapam dissabte tàs 8 (ueit) ena plaça.
—Fòrça ben. Entà dissabte.
Dialòg C
—Deman vau tara montanha. I vòs vier?
—Òc, m’agradarà fòrça. I pòden vier es mainatges?
—Segur, toti! Entà dinar portaram mòssi.
—D’acòrd, entà deman.
Escota e repetís

Expressar els interessos propis i demanar
pels interessos dels altres
Diàleg A
—T’agrada mirar la televisió?
—Sí, però no tinc gaire temps.
Diàleg B
—Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
—M’agrada passejar i llegir novel·les.
Diàleg C
—Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
—M’agrada quedar amb els amics.
Diàleg D
—Quin tipus de pel·lícules t’agraden?
—M’agraden les pel·lícules romàntiques i les d’acció. I a tu?
—A mi m’agraden les pel·lícules històriques.
Diàleg E
—On és la teva filla?
—És al parc amb el seu pare. Li agraden molt els gronxadors.

Exprimir es interèssi pròpris e demanar
pes interèssi des auti
Dialòg A
—T’agrade guardar era television?
—Òc, mès non è guaire temps.
Dialòg B
—Qué t’agrade hèr en tòn temps de léser?
—M’agrade passejar e liéger novèlles.
Dialòg C
—Qué t’agrade hèr en tòn temps de léser?
—M’agrade retrobar-me damb es amics.
Dialòg D
—Quina sòrta de films t’agraden?
—M’agraden es films romantics e es d’accion. E a tu?
—A jo m’agraden es films istorics.
Dialòg E
—A on ei era tua hilha?
—Ei en parc damb sa pair. Li agraden fòrça es balançadèrs.

Diàleg F
—Què t’agrada més, el futbol o el bàsquet?
—El futbol m’agrada més.
Diàleg G
—T’agrada viatjar?
—Sí. M’agrada molt. Sobretot m’agrada conèixer llocs nous.
Escolta i repeteix

Dialòg F
—Que t’agrade mès, eth fotbòl o eth basquetbòl?
—Eth fotbòl m’agrade mès.
Dialòg G
—T’agrade viatjar?
—Òc. M’agrade fòrça. Sustot m’agrade conéisher lòcs naui.
Escota e repetís

Repàs i ampliació
de vocabulari
≥ La muntanya
≥ El camp
≥ La platja
≥ El càmping
≥ El banyador
≥ El parc
≥ El zoo
≥ El cinema
≥ El teatre
≥ El concert
≥ El karaoke
≥ El museu
≥ L’exposició
≥ L’esport
≥ El futbol
≥ El bàsquet
≥ La natació
≥ El voleibol
≥ L’excursionisme
≥ Les xancletes
≥ La tovallola
≥ La gorra
≥ Les ulleres de sol
≥ La crema solar
≥ El para-sol
≥ Les sabates esportives
≥ La motxilla

de vocabulari
≥ Era montanha
≥ Eth camp
≥ Era plaja
≥ Eth camping
≥ Eth vestit de banh
≥ Eth parc
≥ Eth zòo
≥ Eth cinèma
≥ Eth teatre
≥ Eth concèrt
≥ Eth karaòke
≥ Eth musèu
≥ Era exposicion
≥ Er espòrt
≥ Eth fotbòl
≥ Eth basquetbòl
≥ Era natacion
≥ Eth voleibòl
≥ Er excursionisme
≥ Es chancletes
≥ Era tovalhòla
≥ Era casqueta
≥ Es lunetes de solei
≥ Era crèma solara
≥ Eth para-solei
≥ Es sabates esportiues
≥ Eth morralet

≥ La bicicleta
≥ El gronxador
≥ El tobogan
≥ La música
≥ La pel·lícula
≥ L’espectacle
≥ La lectura
≥ La trobada familiar
≥ La trobada amb els amics
≥ Passejar
≥ Nedar
≥ Caminar
≥ Llegir
≥ Xerrar
≥ Jugar a cartes
≥ Jugar a escacs
≥ Jugar a bitlles
≥ Jugar a la petanca
≥ Mirar la televisió
≥ Descansar
Escolta i repeteix

≥ Era biciclèta
≥ Eth balançader
≥ Eth tobogan
≥ Era musica
≥ Eth film
≥ Er espectacle
≥ Era lectura
≥ Era amassada familhau
≥ Era amassada damb es amics
≥ Passejar
≥ Nadar
≥ Caminar
≥ Liéger
≥ Charrar
≥ Jogar a cartes
≥ Jogar as escacs
≥ Jogar a quilhes
≥ Jogar ara petanca
≥ Guardar era television
≥ Posar-seç
Escota e repetís

Comencem
a parlar
156 — 208
Comencem
a parlar
156 — 209

Les persones El mercat
158 — 160 i les botigues
Es persones 180 — 184
159 — 161 Eth mercat
e es botigues
181 — 185
Els llocs
162 — 164
Es lòcs El menjar
163 — 165 186 — 192
Eth minjar
187 — 193
La casa
i l’entorn
166 — 168
Era casa
Els serveis
e er entorn 194 — 198
167 — 169
Es servicis
195 — 199
Les hores
i els dies
170 — 172 La salut
200 — 202
Es ores
Era salut
e es dies 201 — 203
171 — 173
La feina El lleure
174 — 178 204 — 208
Eth trabalh Eth léser
175 — 179 205 — 209

Les persones
Diàleg A
—Bona tarda. Perdoni, vostè és la senyora Riccetti?
—No, s’equivoca. Jo em dic Font. La persona que busca és aquella
senyora d’allà.
Diàleg B
—Jo soc l’Íngrid. I tu, qui ets?
—Em dic Pau. Soc el cap de vendes. I aquella, qui és?
—No la coneixes? És la Marta! És d’Olot.
Diàleg C
—Hola, Manel.
—Hola, Andrea. Com va això?
—Mira, anar fent. Et presento el senyor Etxebarria.
—Molt de gust.
—Igualment.
158 | Comencem a parlar

Es persones
Dialòg A
—Bona tarde. Desencusatz-me, ètz vos era senhora Riccetti?
—Non, vos enganatz. Jo me digui Font. Era persona que cercatz ei
aquera senhora d’aquiu.
Dialòg B
—Jo sò Ingrid. E tu, qui ès?
—Me digui Pau. Sò eth cap de ventes. E aquera, qui ei?
—No la coneishes? Ei Marta! Ei d’Olot.
Dialòg C
—Alavetz, Manèl.
—Alavetz, Andrea. Com te va?
—Guarda, atau-atau. Te presenti ath senhor Etxebarria.
—Un plaser.
—Jo tanben.
Comencem a parlar | 159

Diàleg D
—És la primera vegada que ve?
—Sí. Em puc fer sòcia?
—És clar que sí. Ha de portar una fotografia.
—Sí, tingui.
—El seu nom?
—Andrea Carola Puig.
—Carola és el cognom?
—No, és el nom. El cognom és Puig.
—Com s’escriu?
—Amb i d’Itàlia i ge de Girona. Vol que li ensenyi el passaport?
—No cal, gràcies. Té telèfon?
—Sí, un mòbil, és el 625 097 438.
—Adreça?
—Avinguda del Pallars, 25, entresol 4a.
—Molt bé. Tingui, ja pot venir quan vulgui.
—Moltes gràcies.
—De res.
Diàleg E
—Digui?
—Que hi ha en Miquel?
—Jo mateix. Amb qui parlo?
—Soc l’Ernest. Que no em coneixes?
—Ei, Ernest! Quina sorpresa! Com va?

Dialòg D
—Ei eth prumèr viatge que vietz?
—Òc. Me pogui hèr sòcia?
—Segur! Vos cau portar ua fotografia.
—Òc, tietz.
—Eth vòste nòm?
—Andrea Caròla Puig.
—Caròla ei eth cognòm?
—Non, ei eth nòm. Eth cognòm ei Puig.
—Com s’escriu?
—Damb i d’Itàlia e ge de Girona. Voletz que vos mòstra eth passapòrt?
—Non cau, gràcies. Auetz telefòn?
—Òc, un mobil, ei eth 625 097 438.
—Adreça?
—Avenguda deth Palhars, 25, entresòl 4au.
—Molt ben. Tietz, ja podetz vier quan volgatz.
—Fòrça gràcies.
—D’arren.
Dialòg E
—Digatz?
—Miquèu i é?
—Jo madeish. Damb qui parli?
—Sò Ernèst. Non me coneishes?
—Ei, Ernèst! Quina suspresa! Com te va?

Els llocs
Diàleg A
—Sap si hi ha una farmàcia prop d’aquí?
—No, ho sento, no ho sé. En aquesta cantonada hi ha un estanc.
Pregunti-ho allà.
—Gràcies. Adeu.
Diàleg B
—Disculpi, portem la compra del súper a la senyora Arriaga... Vostè
sap on viu?
—Més avall. Em sembla que s’està al número 18 d’aquest mateix
carrer. Aquest és el 8.
Diàleg C
—Com vas a la feina?
—Agafo el bus fins a Vielha i després un altre fins a Casau. Hi ha
bona combinació.
—Quantes parades de bus hi tens?
—Nou de Gessa a Vielha, i després només dues fins a Casau.

Es lòcs
Dialòg A
—Sabetz se i a ua farmàcia apròp d’ací?
—Non, ac senti, non ac sabi. En aguesta cantoada i a un estanc.
Demanatz-ac aquiu.
—Gràcies. Adishatz
Dialòg B
—Desencusatz-me, portam era crompa deth supermercat ara
senhora Arriaga... Sabetz se a on demore?
—Mès enjós. Me semble qu’ei en numèro 18 d’aguest madeish
carrèr. Aguest ei eth 8.
Dialòg C
—Com vas tath trabalh?
—Preni eth bus enquià Vielha e dempús un aute bus enquià Casau.
I a bona combinacion.
—Guaires parades de bus i as?
—Nau de Gessa tà Vielha, e dempús sonque dues entà Casau.

Diàleg D
—M’agradaria visitar l’exposició de l’església de Sant Joan d’Arties.
Com s’hi va?
—No és gaire lluny. Pot anar-hi amb autobús fins a Arties o bé amb
taxi. Si vol fer el camí a peu és a una hora i quart de Vielha.
Diàleg E
—Senyoreta, on vol que li deixi les begudes?
—Directe al magatzem, si us plau. Aquí no hi cap res més.
—D’acord.
—Esperi’s que farem lloc. Els refrescos, me’ls posa darrere la
porta. Les ampolles d’aigua, deixi-les sota l’escala. El vi, posi’l a la
prestatgeria del mig i... porta alguna cosa més?
—De moment, no.

Dialòg D
—M’agradarie visitar era exposicion dera glèisa de Sant Joan
d’Arties. Com s’i va?
—Non ei gauire luenh. Podetz anar-i en autobus enquià Arties o ben
en taxi. Se voletz hèr eth camin a pè qu’ei a ua ora e quart de Vielha.
Dialòg E
—Senhoreta, a on voletz que vos dèisha es bevendes?
—Dirèctament en magasèm, se vos platz. Ací non i a lòc entad
arren mès.
—D’acòrd.
—Demoratz que haram lòc. Es refresqui, plaçatz-les darrèr dera
pòrta. Es botelhes d’aigua, deishatz-les dejós der escalèr. Eth vin,
metetz-lo ena estatgèra deth miei e... Portatz quauquarren mès?
—Peth moment, non.

La casa i l’entorn
Diàleg A
—Bon dia. Voldria un pis de lloguer.
—Com ha de ser?
—No gaire car. Necessito un pis moblat, de dues habitacions i que
estigui a prop del centre.
Diàleg B
—I tu, on vius?
—Abans vivia en una casa petita de planta baixa amb jardí. Ara visc
en un àtic.
—Fa gaire?
—No. M’hi acabo d’instal·lar. És aquí mateix, al capdavall d’aquest
carrer.
—Quina gràcia! Som veïns. Si necessites res, ja ho saps.
Diàleg C
—Vinc a veure el pis.
—Endavant, l’estàvem esperant.
—Passi, passi.
—Que bonic! Quina terrassa més gran!
—Li agrada? A l’estiu hi sopem cada dia.

Era casa e er entorn
Dialòg A
—Bon dia. Voleria un apartament de loguèr.
—Com aurie d’èster?
—Non guaire car. Me cau un apartament moblat, de dues crambes
e que sigue apròp deth centre.
Dialòg B
—E tu, a on demores?
—Abans viuia en ua casa petita de planta baisha damb jardin. Ara
viui en un atic.
—Hè guaire?
—Non. M’i vengui d’installar. Ei acitau, ena fin d’aguest carrèr.
—Quina gràcia! Èm vesins. S’as de besonh de quauquarren, ja ac
sabes.
Dialòg C
—Vengui a veir er apartament.
—Endavant, vos demoràuem.
—Entratz, entratz.
—B’ei polit! Quina terrassa mès grana!
—Vos agrade? en estiu i sopam cada dia.

Diàleg D
—Fa gaire que s’esperen?
—No, uns deu minuts.
—Em sap greu. He vingut abans però m’havia equivocat de clau.
L’he haguda d’anar a buscar a l’oficina. Quin cap!
—No s’hi amoïni. Podem passar per veure el pis?
—És clar que sí. De seguida.
—Quantes habitacions té?
—Tres, dues de grans i una de petita. Sense comptar el menjador, la
cuina i el lavabo.
—I totes les finestres són exteriors?
—No, l’habitació del mig dona al celobert, i el lavabo té una finestra
que dona a una sortida d’aire.
—El menjador és molt gran...
—I fixi’s quina claror! Hi toca el sol tota la tarda.
—És veritat, no hi deu fer gaire fred.
—A més, té calefacció central. Està molt ben equipat.
—Sí, però, miri, hi falta una mà de pintura... Ah!, i cal donar d’alta la
llum i el gas, oi?
Diàleg E
—Digui?
—Truco per l’anunci de l’habitació que es lloga.
—Sí, miri: no és gaire gran però està tota moblada.
—Que hi ha cadires?
—No n’hi ha, però hi ha dues butaques molt còmodes.
—Té armari?
—Sí, un de ben gran, amb penja-robes i calaixos. També hi ha un llit
individual.
—Quan la puc veure?
—Vingui quan vulgui.

Dialòg D
—Hè guaire que demoratz?
—Non, ues dètz menutes.
—Me sap grèu. È vengut abans mès m’auia confonut de clau. M’a
calgut d’anar-la a cercar en burèu. Quin cap!
—Non vo’n hescatz. Podem passar entà veir er apartament?
—Segur. Totara.
—Guaires crambes a?
—Tres, dues de granes e ua de petita. Sense compdar eth minjador,
era codina e eth lavabo.
—E totes es hièstres son exteriores?
—Non, era cramba deth miei ges en pati interior, e eth lavabo a ua
hièstra que ges tà ua gessuda d’aire.
—Eth minjador ei fòrça gran...
—E guardatz quina claror! I tòque eth solei tota era tarde.
—Ei vertat, non i deu hèr guaire heired.
—Ath delà, qu’a cauhatge centrau. Ei plan equipat.
—Òc, mès, guardatz, i manque un còp de pentura... A!, E cau
abonar-se ara electricitat e ath gas, vertat?
Dialòg E
—Digatz?
—Truqui pera anóncia dera cramba que se lògue.
—Òc, guardatz: non ei guaire grana mès ei tota moblada.
—E i a cagires?
—Non n’i a, mès i a dus fautulhs fòrça confortables.
—A limanda?
—Òc, ua de plan grana, damb penjaders e calaishi. Tanben i a un
lhet individuau.
—Quan la pogui veir?
—Vietz quan volgatz.

Diàleg A
—A quina hora es lleva normalment?
—A les set, quarts de vuit.
—I esmorza?
—De seguida, després de dutxar-me i vestir-me.
—I després què fa, al matí?
—Vaig a comprar o m’estic a casa fins a les dues, que dino.
—I a quina hora comença a treballar?
—Faig el torn de tarda.
—Doncs podria venir de 9 a 11, si li sembla. Recordi que les classes
sempre comencen en punt.
Diàleg B
—Hola. Soc la Gemma Solé. Tenia hora per avui, però no em va bé.
Puc canviar-la per demà?
—Un moment que ho miro. Demà no pot ser. Li va bé dilluns que ve
a la mateixa hora?
—A la mateixa hora no puc. Pot ser més aviat?
—A dos quarts de quatre, si vol.

Es ores e es dies
Dialòg A
—Tà quina ora vos lheuatz normalament?
—Tàs sèt, sèt e mièja.
—E esdejoatz?
—De seguida, dempús de dochar-me e vestir-me.
—E dempús qué hètz, peth maitin?
—Vau a crompar o demori en casa enquiàs dues, que preni eth dinar.
—Tà quina ora començatz a trabalhar?
—Hèsqui eth torn deth ser.
—Per tant poderíetz vier de 9 a 11, se vos semble. Arrebrembatz
qu’es classes tostemp comencen damb pontualitat.
Dialòg B
—Bon dia. Sò Gemma Solé. Auia ora entà aué, mès non me va ben.
Pogui cambiar-la tà deman?
—Un moment qu’ac guardi. Deman non pòt èster. Vos va ben
deluns que ven tara madeisha ora?
—Tara madeisha ora non pogui. Pòt èster mès d’ora?
—Entàs tres e mièja se voletz.

Diàleg C
—Avui he tingut molta feina. Estic morta. He arribat al despatx a les
vuit i no he parat fins a l’hora de plegar.
—A quina hora has dinat?
—A dos quarts de dues. Però només he tingut temps de menjar un
entrepà en cinc minuts, i tornar-hi! Tinc una gana…
Diàleg D
—Senyor McKay... repassem l’agenda? Divendres és el dia que va a
Milà.
—Divendres? Em pensava que hi anava dijous.
—Dijous és festa, 24 de juny, Sant Joan.
—Ai, sí! No me’n recordava.
—A veure, li he reservat un bitllet per al vol de tres quarts de deu.
—Tan d’hora?
—Vostè es lleva sempre d’hora, cap a les set. Si va ràpid a
esmorzar, crec que el pot agafar sense problemes.
—És cert, a més amb un taxi arribo a l’aeroport en un quart d’hora.
—És clar. A veure... Arriba a les onze a Milà i el senyor Perrier
l’espera al centre a un quart de dotze.
—I el dinar on es fa?
—Allà mateix, amb tothom.
—Està molt bé.
—Havent dinat, cap allà a les dues, està prevista la visita a la fàbrica
i a les set el vol de tornada a Barcelona.

Dialòg C
—Aué è agut fòrça trabalh. Sò crebada. È arribat en burèu tàs ueit e
non m’è arturat enquiara ora d’acabar.
—Tà quina ora as dinat?
—Entara ua e mièja. Mès solament è agut temps de minjar un mòs
en cinc menutes, e tornar-i! È ua hame…
Dialòg D
—Senhor McKay... Repassem era agenda? Diuendres ei eth dia
qu’anatz tà Milan.
—Diuendres? Pensaua que i anaua dijaus.
—Dijaus ei hèsta, 24 de junh, Sant Joan.
—Ai, òc! Non me’n brembaua.
—A veir, vos è reservat un bilhet entath vòl des dètz mens quart.
—Tan d’ora?
—Vos vos lheuatz tostemp d’ora, ar entorn des sèt. Se vatz rapid a
esdejoar, creigui que lo podetz préner sense problèmes.
—Ei cèrt, ath delà damb un taxi arribi en aeropòrt en un quart d’ora.
—Segur. A veir... Arribatz tàs onze en Milan e eth senhor Perrier vos
demore en centre entàs onze e quart.
—E eth dinar a on se hè?
—Aquiu madeish, damb toti.
—Ei fòrça ben.
—Dempús de dinar, tath torn des dues, ei prevista era visita ena
fabrica e tàs sèt eth vòl de retorn tà Barcelona.

La feina
Diàleg A
—Bon dia, què li passa al cotxe?
—Té una roda punxada.
—De seguida la canviem.
—Doncs m’espero.
Diàleg B
—Quan estarà llest?
—D’aquí a vint minuts.
—Vaig a fer un encàrrec i torno.
—D’acord, fins ara.
Diàleg C
—Senyora Pepita, soc l’electricista. Quan li va bé que vingui?
—Ara mateix, si vol.
—Ara no puc perquè se m’ha espatllat la furgoneta. Què li sembla a
primera hora de la tarda?
—Em va bé. Seré a casa.

Eth trabalh
Dialòg A
—Bon dia, qué li arribe ath coche?
—A ua arròda punchada.
—Totara la cambiam.
—Alavetz que demori.
Dialòg B
—Quan serà prèst?
—D’ací a vint menutes.
—Vau a hèr ua encomana e torni.
—D’acòrd, enquia ara.
Dialòg C
—Senhora Pepita,sò er electricista. Quan vos va ben que venga?
—Ara madeish, se voletz.
—Ara non pogui pr’amor que se m’a espatlat era forgoneta. Qué
vos semble a prumèra ora dera tarde?
—Me va ben. Serè en casa.

Diàleg D
—Què he de fer ara?
—Ja has acabat?
—Sí, ho he fet ràpid.
—Ara renta aquell cotxe.
Diàleg E
—Els dilluns són horrorosos. Maria, has vist l’albarà?
—El tens sobre la taula…
—Ah, és aquí. He de fer la factura i no em funciona l’ordinador. Pots
fer la factura d’aquest senyor? Paga al comptat.
—Tranquil·la. Ja me n’encarrego jo.
Diàleg F
—Per cert, quan puguis, s’han d’endreçar aquests armaris.
—Com ho he de fer?
—S’ha de fer per dates. El més vell al davant i el més nou al darrere.
Vols que t’ajudi?
Diàleg G
—Puc fer festa demà?
—És impossible, demà fem balanç.
—Puc sortir mitja hora abans? És que operen la meva mare.

Dialòg D
—Qué me cau hèr ara?
—Ja as acabat?
—Òc, ac è hèt rapid.
—Ara laua aqueth coche.
Dialòg E
—Es deluns son orribles. Maria, as vist er albaran?
—L’as sus era taula…
—Ah, ei ací. Me cau hèr era factura e non me foncione er ordenador.
Pòdes hèr era factura d’aqueth senhor? Pague ath compdat.
—Tranquilla. Ja me n’encargui jo.
Dialòg F
—Per cèrt, quan pogues, cau endreçar aguesti armaris.
—Com m’ac cau hèr?
—Ac cau hèr per dates. Çò de mès de vielh deuant e çò de mès nau
ath darrèr. Vòs que t’ajuda?
Dialòg G
—Pogui hèr hèsta deman?
—Ei impossible, deman hèm balanç.
—Pogui gésser mieja ora abans? Opèren a sa mair.

Diàleg H
—Bona tarda, he llegit el seu anunci i m’agradaria treballar aquí.
—Ha treballat alguna vegada en una botiga?
—Sí, com a dependenta a la botiga de comestibles de la meva família,
a Roses.
—I en algun bar o restaurant?
—També, els estius faig de cambrera.
—Busquem una persona que tingui flexibilitat horària, perquè no
sempre hi ha feina. A vegades hi ha molta gent, i a vegades, gens.
—A mi ja em va bé. Puc treballar en règim de torns, a temps parcial o
només el cap de setmana, com prefereixin.
—I quan pot començar?
—Puc venir demà mateix.

Dialòg H
—Bona tarde, è liejut era vòsta anóncia e m’agradarie trabalhar ací.
—Auetz trabalhat bèth còp en ua botiga?
—Òc, coma venedora ena botiga d’alimentacion dera mia familha,
en Roses.
—E en bèth bar o restaurant?
—Tanben, es estius hèsqui de crambèra.
—Cercam a ua persona qu’age flexibilitat orària, pr’amor que non
tostemp i a trabalh. A viatges i a fòrça gent, e a viatges, bric.
—A jo ja me va plan. Pogui trabalhar en regim de torns, a temps
parciau o solament era dimenjada, coma estimetz mès.
—E quan podetz començar?
—Pogui vier deman madeish.

El mercat i les botigues
Diàleg A
—Què li poso?
—Voldria mig quilo de pastanagues.
—Posi’m dos carbassons.
—Com els vol?
—Més aviat grossos.
—Què li semblen aquests?
—Què més? Miri quines cireres!
—A quant van?
—A vuit euros el quilo.
—No, gràcies, un altre dia. Té tomàquets?
—Ho sento, no me’n queda cap.
—I d’oli, en té?
—Tampoc. No me’n queda gens.
—Doncs res més. Quant és?
—Tres euros.
—Tingui, té canvi de vint?
—Sí. Això fan cinc, i quinze que fan vint. Vol una bossa?
—No cal, gràcies.
—Adeu, bon dia.

Eth mercat e es botigues
Dialòg A
—Qué vos dongui?
—Voleria miei quilò de carròtes.
—Metetz-me dus cojardets.
—Com los voletz?
—Mèslèu gròssi.
—Qué vos semblen aguesti?
—Bèra causa mès? Guardatz quines cerides!
—A guaire van?
—A ueit èuros eth quilò.
—Non, gràcies, un aute dia. Auetz tomates?
—Ac senti, non me’n demore cap.
—E òli, n’auetz?
—Tanpòc. Non me’n demore bric.
—Donques arren mès. Guaire ei?
—Tres èuros.
—Tietz, auetz cambi de vint?
—Òc. Açò hè cinc, e quinze que hè vint. Voletz ua pòcha?
—Non cau, gràcies.
—Adishatz, bon dia.

Diàleg B
—Bona tarda. Els puc ajudar?
—Sí, voldríem una caçadora de pana negra.
—Per a qui és? Per a vostè?
—No, per al nostre net. En tenen?
—Quina edat té?
—Set anys, acabats de fer.
—Sí que en tenim. Són a la secció de roba infantil. Em volen
acompanyar, si us plau?
—Gràcies.
Diàleg C
—Noi, quin preu té aquest jersei?
—No ho diu a l’etiqueta? Que estrany!
—Ai, sí, ja ho veig. I no feu cap rebaixa?
—Sí, un trenta per cent sobre el preu marcat. Vol passar a
l’emprovador?
—No cal. Me’l quedo.
—Vol alguna cosa més?
—No, ja pots cobrar.
—Acompanyi’m a la caixa, si us plau.

Dialòg B
—Bona tarde. Vos pogui ajudar?
—Òc, voleríem ua giqueta de pana nera.
—Tà qui ei? Entà vos?
—Non, entath nòste net. N’auetz?
—Quina edat a?
—Sèt ans, ven de hèr-les.
—Òc que n’auem. Son ena seccion de ròba infantila. Me voletz
acompanhar, se vos platz?
—Gràcies.
Dialòg C
—Gojat, quin prètz a aguest tricòt?
—Non i é eth prètz ena etiqueta? Ei estranh!
—Ai, si, ja ac veigui. E non hètz cap de rebaisha?
—Òc, un trenta per cent sus eth prètz mercat. Vo’lo voletz provar?
—Non cau. Lo preni.
—Voletz quauquarren mès?
—Non, ja podetz crubar.
—Acompanhaz-me tara caisha, se vos platz.

Diàleg D
—Ja l’atenen?
—No. M’agrada aquest biquini groc. Què li sembla, a vostè?
—És molt bonic però potser li anirà petit. Vol que li porti una talla més
gran?
—No s’hi amoïni, m’estarà molt bé. Me’l puc emprovar?
—Com vulgui, però pensi que es pot encongir una mica.
—Podria emprovar-se aquest altre. Miri, és més gran i va amb un
mocador que hi fa joc.
—Gràcies, el mocador m’encanta, però el biquini no gaire. M’estimo
més l’altre.
Diàleg E
—Què? Com li van, els pantalons?
—Perfectes. Em queden amples, però m’agraden així. Me’ls quedo. I
aquesta brusa també.
—Se la vol emprovar?
—No, és per regalar. Me la pot embolicar, per favor?
—És clar. Ho paga en efectiu o amb targeta de crèdit?
—En efectiu. Tingui.
—Gràcies. Guardi’s el tiquet de compra per si l’ha de canviar.
—D’acord. Bona tarda.
—Bona tarda. A reveure.

Dialòg D
—E vos atien?
—Non. M’agrade aguest biquini auriò. Qué vos semble, a vos?
—Ei fòrça polit mès dilhèu pòt èster petit tà vos. Voletz que vos
pòrta ua talha mès grana?
—Non vo’n hescatz, m’anarà plan ben. Lo pòdi provar?
—Coma volgatz, mès pensatz que se pòt encongir un shinhau.
—Poderíetz provar aguest aute. Guardatz, ei mès gran e va damb un
mocador a jòc.
—Gràcies, eth mocador me shaute, mès eth biquini non guaire.
M’estimi mès er aute.
Dialòg E
—Alavetz? E van ben es pantalons?
—Perfècte. Son un shinhau ampli, mès m’agraden atau. Les preni. E
aguesta blosa tanben.
—La volètz provar?
—Non, ei entà hèr un present. La podètz embalar, per favor?
—Segur. Ac pagatz en efectiu o damb carta de credit?
—En efectiu. Tietz.
—Gràcies. Sauvatz eth tiquet de crompa per se lo cau cambiar.
—D’acòrd. Bon ser.
—Bon ser. Adishatz.

El menjar
Diàleg A
—Ja l’atenen?
—No, posi’m una aigua sense gas, per favor.
Diàleg B
—Cambrera!
—Un moment, de seguida estic per vostès.
—Faci, faci. No pateixi.
—Ja estic. Diguin.
—Apunti! De primer...
—Ai, el bolígraf. Perdonin, ara torno.
Diàleg C
—Parli’m en aranès, si us plau, que ja l’entenc.
—Voldria reservar una taula per sopar.
—M’ho pot repetir, si us plau? Estem provant la música i no el sento
bé.
—Una taula per a quatre a prop de la pista de ball.
—A nom de qui?
—A nom de Toriz, amb zeta.

Eth minjar
Dialòg A
—Ja vos atien?
—Non, metetz-me ua aigua sense gas, per favor.
Dialòg B
—Crambèra!
—Un moment, m’ocupi de vos de seguida.
—Non vo’n hescatz. Vos pregui.
—Ja i sò. Digatz.
—Notatz! De prumèr...
—Ai, er estilò. Desencusatz, torni de seguida.
Dialòg C
—Parlatz-me en aranés, se vos platz, que ja lo compreni.
—Voleria reservar ua taula entà sopar.
—M’ac podetz repetir, se vos platz? Èm en tot hèr es pròves de son
e non vos enteni ben.
—Ua taula entà quate apròp dera pista de balh.
—A nòm de qui?
—A nòm de Toriz, damb izèda.

Diàleg D
—Què li poso?
—Un cafè amb llet, si us plau.
—Vol menjar alguna cosa, un entrepà o una pasta?
—Té brioixos?
—Oh! Sí que en tenim.
—Doncs un. I porti’m el compte, que tinc pressa.
—De seguida, senyora.
—Gràcies.
Diàleg E
—Què farem per dinar?
—Prendré el menú. De primer plat, una sopa.
—Molt bé. És molt bona, ja ho veurà. I de segon, què prendrà?
—Vostè què em recomana?
—Això depèn. Què s’estima més, carn o peix?
—No ho sé. Tant me fa.
—Agafi el lluç arrebossat, és fresc.
—D’acord. La beguda va inclosa en el preu?
—Només el vi o l’aigua.
—Doncs porti’m un vi negre de la casa.

Dialòg D
—Qué vos mèstri?
—Un cafè damb lèit, se vos platz.
—Voletz minjar quauquarren, un mòs o ua pasta?
—Auetz tortèths?
—Òc! Tiò que n’auem.
—Donques ua. E portatz-me eth compde, qu’è prèssa.
—De seguida, senhora.
—Gràcies.
Dialòg E
—Qué voleríetz tà dinar?
—Prenerè eth menú. De prumèr plat, ua sopa.
—Fòrça ben. Ei fòrça bona, ja ac veiratz. E de dusau, qué
preneratz?
—Vos qué me recomanatz?
—Açò depen. Qué vos estimatz mès, carn o peish?
—Non ac sabi. M’ei egau.
—Prenetz eth merlan empanat, ei fresc.
—D’acòrd. Era bevenda va includida en prètz?
—Sonque eth vin o era aigua.
—Alavetz portatz un vin nere dera casa.

Diàleg F
—Ja han demanat?
—No encara.
—Què prendran?
—Què és l’escalivada?
—És una mena d’amanida d’albergínies i pebrots, cuits a les flames.
La servim tèbia, acabada de fer. És una de les nostres especialitats.
—Per a mi una escalivada, doncs.
—Jo vull carxofes a la brasa.
—Em sap greu, però no en tenim, no és temporada.
—Agafa una amanida, dona. No et ve de gust?
—Oh, sí. I de segon un bistec de vedella.
—Una amanida verda... i el bistec, com el vol?
—Ben fet.
—I vostè, què prendrà de segon?
—Jo faré gambes a la planxa. Quantes n’hi ha per ració?
—Mitja dotzena, no són gaire grosses.
—Està bé.
—I per beure?
—Una ampolla de vi blanc de la casa, i aigua natural, que no sigui
freda.
—Molt bé.

Dialòg F
—Ja auetz demanat?
—Non encara.
—Qué preneratz?
—Qué ei era escalivada?
—Ei ua sòrta d’anciam d’aubergines e peberòts, codudi enes ahlames.
La mestram tèbia, acabada de hèr. Ei ua des nòstes especialitats.
—Tà jo ua escalivada, alavetz.
—Jo voi carchòfes ara brasa.
—Me sap de grèu, mès non n’auem, non ei era sason.
—Pren un anciam, hemna. Non te hè gòi?
—Òc, tiò. E de dusau un bistèc de vedèra.
—Un anciam verd... E eth bistèc, com lo voletz?
—Ben codut.
—E vos, qué preneratz coma dusau?
—Jo prenerè gambes ara plancha. Guaires n’i a per sètia?
—Mieja dotzea, non son guaire gròsses.
—Va ben.
—E entà béuer?
—Ua botelha de vin blanc dera casa, e aigua naturau, que non
sigue heireda.
—Fòrça ben.

Diàleg G
—Què he de fer?
—Primer has de pelar la ceba.
—Entesos. I després la tallo a trossets ben petits, oi?
—Això mateix. Poses una mica d’oli a la cassola i hi afegeixes la
ceba.
—Hi poso la sal?
—No encara. Primer has d’esperar que estigui una mica cuita.
Remena-la de tant en tant.
—I quan hi afegeixo el tomàquet?
—Quan estigui rossa.
—Molt bé. Em sembla que ja ho sé fer.

Dialòg G
—Qué me cau hèr?
—Prumèr te cau espelar era ceba.
—D’acòrd. E dempús la talhi a trocets plan petiti, vertat?
—Açò madeish. Metes un shinhau d’òli ena coquèla e i higes era
ceba.
—I meti era sau?
—Non encara. Prumèr te cau demorar que sigue un shinhau
coduda. Estorneja-la de temps en temps.
—E quan i higi era tomata?
—Quan serà rossejada.
—Fòrça ben. Me semble que ja ac sabi hèr.

Els serveis
Diàleg A
—Un bitllet d’anada i tornada a Brussel·les, si us plau.
—El vol normal o de primera classe?
—El normal ja em va bé.
Diàleg B
—Què hi posa allà?
—Lloguer de vehicles.
—Ah, no! I què he de fer per demanar informació?
—Agafi número i ja la cridaran.
Diàleg C
—Puc treure diners?
—Sap el número de compte?
—Sí. Aquí té la llibreta. És d’un altre banc.
—Li hauré de cobrar / una comissió per la gestió.
Diàleg D
—Poden venir? És urgent!
—Què ha passat?
—El meu fill petit de dos anys s’ha tancat al lavabo i no en pot sortir.

Es servicis
Dialòg A
—Un bilhet d’anada e retorn tà Brusseles, se vos platz.
—Lo voletz normau o de prumèra classa?
—Eth normau ja me va ben.
Dialòg B
—Qué i a escrit aquiu?
—Loguèr de veïculs.
—A, non! E qué me cau hèr entà demanar informacion?
—Prenetz un numèro e ja vos cridaràn.
Dialòg C
—Pogui trèir sòs?
—Sabetz eth numèro de compde?
—Òc. Ací auetz era libreta. Ei d’ua auta banca.
—Me calerà crubar / ua comission pera gestion.
Dialòg D
—Podetz vier? Ei urgent!
—Qué a passat?
—Eth mèn hilh petit de dus ans s’ei embarrat en lavabo e non ne
pòt gésser.

Diàleg E
—Hola, he arribat amb el vol de les 15 hores i he perdut la maleta.
—Ja ha mirat a la cinta?
—Sí, m’hi he esperat fins al final.
—Com és la maleta?
—És vermella, rectangular, de cuiro, gran. No ho sé. Era gairebé nova.
Hi ha un adhesiu blau en un costat.
—Què hi portava a dins?
—Roba, sabates, llibres, el mòbil!
—On havia embarcat?
—A Londres.
—No pateixi. Ompli aquest formulari i ja l’avisarem.
Diàleg F
—Bon dia, tinc dos fills i voldria saber els requisits per inscriure’ls en
una escola pública.
—On viu, vostè?
—A Vielha. M’hi acabo d’instal·lar.
—Ja s’ha empadronat?
—Sí, ja fa dies.
—Doncs pot anar a l’escola que vulgui de la seva àrea amb el full
d’empadronament. Com més aviat hi vagi, millor.

Dialòg E
—Òla, è arribat damb eth vòl des 15 ores e è perdut era mala.
—Auetz ja campat ena cinta?
—Òc, i è demorat enquiara fin.
—Com ei era valisa?
—Ei vermelha, rectangulara, de cuir, grana. Non ac sabi. Ère lèulèu
naua. I a un adesiu blu en un costat.
—Qué i portàuetz laguens?
—Ròba, sabates, libres, eth mobil!
—A on auietz embarcat?
—En Londres.
—Non vo’n hescatz. Aumplitz aguest formulari e ja vos avertiram.
Dialòg F
—Bon dia, è dus hilhs e voleria saber es requisits entà inscriuer-les
en ua escòla publica.
—A on demoratz, vos?
—En Vielha. M’i acabi d’installar.
—Ja ètz inscrita en padron?
—Òc, hè quauqui dies.
—Donques podetz anar tara escòla que volgatz deth vòste airau
damb era huelha deth padron. Coma mès lèu i anetz, melhor.

Diàleg G
—Em pot venir a connectar el gas?
—Ja l’ha donat d’alta a la companyia?
—Em pensava que això ho feien vostès.
—Abans sí, però ara la normativa és molt estricta.
—I què he de fer?
—Telefonar-hi per donar-se d’alta.
—Té el telèfon?
—Sí, és el 93 204 55 78.
—Quin és l’horari d’atenció al públic?
—De 8 a 8. De nit, hi ha un contestador automàtic per a avaries i
emergències.
—I després, he de fer alguna cosa més?
—Vostè no ha de fer res més. Ells ens avisaran i vindrem a casa seva.
—I com es paga?
—Si vol, li podem carregar al seu compte.
Diàleg H
—Bon dia, soc el fuster. Vinc a prendre mides.
—Hola, ja era hora.
—Per on comencem?
—Per la cuina, que és on hi ha més feina.
—Quants armaris hi vol?
—Almenys quatre, tots de fusta de pi. Vigili que no hi hagi nusos.
—I el llit com el voldrà?
—De matrimoni, ben gran. Vull que hi hagi dos calaixos a sota. Quan
ho tindrà acabat?
—Amb una mica de sort, d’aquí a un mes ja ho tindrà tot col·locat.

Dialòg G
—Me podetz vier a connectar eth gas?
—Auetz ja hèt es tramits ena companhia?
—Pensaua qu’açò ac hègetz vosati.
—Abans ac hègem, mès ara era nòrma ei fòrça estricta.
—E qué me cau hèr?
—Telefonar-i entà demanar era connexion.
—Auetz eth telefòn?
—Òc, qu’ei eth 93 204 55 78.
—Quin ei er orari d’atencion ath public?
—De 8 a 8. De net, i a un arresponeder automatic entà panes e
emergéncies.
—E dempús, me cau hèr quauquarren mès?
—A vos non vos cau hèr arren mès. Eri mos avertiràn e vieram tà
casa vòsta)
—E com se pague?
—Se voletz, vos ac podem cargar en vòste compde.
Dialòg H
—Bon dia, sò eth hustèr. Vengui a préner mesures.
—Alavetz, ja ère ora.
—Per a on començam?
—Pera codina, qu’ei a on i a mès trabalh.
—Guairi armaris i voletz?
—Aumens quate, toti de husta de pin. Tietz compde que non i age nuds.
—E eth lhet coma lo voleratz?
—De dues places, ben gran. Voi que i age dus calaishi dejós. Quan
ac auratz acabat?
—Damb un shinhau d’escadença, d’ací a un mes ja ac auratz tot
installat.

La salut
Diàleg A
—Em puc visitar amb la doctora Nin?
—Avui no és possible. Vol que li doni hora per demà?
—No. És urgent.
—No es preocupi, la pot visitar el metge de guàrdia. Esperi’s a la sala,
que la cridaran de seguida.
Diàleg B
—Hola. Necessito uns antibiòtics.
—Porta la recepta?
—Sí, tingui.
—No. Res més.
—Em deixa la targeta sanitària?
—Oh! No sé si la tinc aquí. Ara ho miro.
—Sense la targeta no el puc servir. Recordi-se’n.
—Miri, sí que la porto.
—A veure? Moltes gràcies.

Era salut
Dialòg A
—Me pogui visitar damb era doctoressa Nin?
—Aué non ei possible. Voletz que vos donga ora entà deman?
—Non. Ei urgent.
—Non vo’n hescatz, vos pòt visitar eth mètge de guarda. Demoratz
ena sala, que vos cridaràn totara.
Dialòg B
—Bon dia. È de besonh uns antibiotics.
—Portatz era recèpta?
—Òc, tietz.
—Non. Arren mès.
—Me deishatz era carta sanitària?
—O! Non sabi se l’è ací. Ara ac guardi.
—Sense era carta non vos pogui servir. Brembatz-vo’n.
—Guardatz, òc que la pòrti.
—A veir? Fòrça gràcies.

Diàleg C
—Què t’ha passat?
—M’he fet un tall al dit.
—Deixa-me’l veure. Amb què t’ho has fet això?
—Amb un vidre. Se m’ha trencat un got a la mà.
—Déu n’hi do!
Diàleg D
—Bon dia, què li passa?
—Em fa molt mal l’esquena.
—Tregui’s la samarreta i estiri’s aquí. Ara aixequi’s, posi’s recta i
camini a poc a poc. Molt bé, ja es pot vestir.
—És greu, doctor?
—No ho sembla. Passa molta estona asseguda?
—Sí. Tot el dia. Soc publicista, i em passo el dia davant l’ordinador.
—Hauria de seure amb l’esquena recta, els colzes a l’alçada de la
taula i amb els peus sobre un suport. Ja ho fa?
—Només quan me’n recordo.
—Mal fet. També li convindria fer exercici, per exemple natació;
pensi que els anys passen per tothom. Ah!, i li aconsello que vagi al
massatgista de tant en tant.
Diàleg E
—Què, noia? Com està el teu fill del refredat? Està millor?
—No gaire. Ara li fa mal l’orella.
—Jo conec un metge naturista que ho fa molt bé.
—Ah, sí? I on és?
—Aquí mateix. Treballa en aquell centre mèdic nou de la plaça.

Dialòg C
—Que t’a passat?
—M’è hèt un talh en dit.
—Dèisha-me veir-lo. Damb qué t’ac as hèt açò?
—Damb un veire. Se m’a trincat un veire ena man.
—Mória!
Dialòg D
—Bon dia, qué vos arribe?
—Me hè fòrça mau era esquia.
—Treiguetz-vos era camiseta e estiratz-vos ací. Ara lheuatz-vos,
metetz-vos dreta e caminatz pòc a pòc. Fòrça ben, ja vos podetz
vestir.
—Ei grèu, doctor?
—Non ac semble. Passatz fòrça estona seiguda?
—Òc. Tot eth dia. Sò publicista, e passi eth dia deuant der ordenador.
—Vos calerie sèir damb era esquia dreta, es codes ara nautada dera
taula e damb es pès sus un supòrt. Ja ac hètz?
—Solament quan me’n brembi.
—Mau hèt. Tanben vos convierie hèr exercici, per exemple natacion;
pensatz qu’es ans passen tà toti. A!, E vos aconselhi qu’anetz tath
massatgista de temps en temps.
Dialòg E
—Alavetz, gojata? Com ei eth tòn hilh deth costipat? Va melhor?
—Non guaire. Ara li hè mau era aurelha.
—Jo coneishi a un mètge naturista qu’ac hè fòrça ben.
—A, òc? E a on ei?
—Acitau. Trabalhe en aqueth nau centre medicau dera plaça.

El lleure
Diàleg A
—On li agradaria anar?
—Voldria fer un viatge de cap de setmana, per veure natura i prendre
el sol.
—Per què no fa un creuer?
Diàleg B
—Què li semblaria una visita cultural?
—No, no, m’estimaria més un llac, o la muntanya.
—A veure què trobem.
Diàleg C
—El lloc m’interessa. Com s’hi va?
—Amb avió. El vol dura al voltant d’una hora.
—I el meu gat, el puc portar?
—Bé, no és gaire freqüent. No ho sé. Ho he de consultar.

Eth léser
Dialòg A
—A on vos agradarie anar?
—Voleria hèr un viatge de dimenjada, entà veir natura e préner eth
solei.
—Perqué non hètz ua crosèra?
Dialòg B
—Qué vos semblarie ua visita culturau?
—Non, non, preferiria mèslèu un lac, o era montanha.
—A veir se qué trobam.
Dialòg C
—Eth lòc m’interèsse. Com s’i va?
—En avion. Eth vòl dure ath torn d’ua ora.
—E eth mèn gat, lo pogui portar?
—Ben, non ei guaire freqüent. Non ac sabi. M’ac cau consultar.

Diàleg D
—Què em recomana?
—Podria anar a Mallorca. Amb vaixell, surt molt bé de preu.
—Ai, qualsevol cosa. Em convé distreure’m.
—Val la pena anar-hi, ja ho veurà.
—Vol dir?
Diàleg E
—Voldria reservar una habitació.
—Doble o individual?
—Una de doble, que tingui bany. Amb esmorzar i prou.
—Quants dies s’hi estarà?
Diàleg F
—Benvinguda. Com ha anat el viatge?
—Molt bé, gràcies. Que contenta de ser aquí!
—És hora de dinar. Si vol, passi directament al menjador i nosaltres li
pugem les maletes a l’habitació.

Dialòg D
—Qué m’arrecomanatz?
—Poderíetz anar tà Malhòrca. Damb vaishèth, ges fòrça ben de prètz.
—Ai, quinsevolhe causa. Me conven distrèir-me.
—Vau era pena anar-i, ja ac veiratz.
—Voletz díder?
Dialòg E
—Voleria reservar ua cramba.
—Dobla o individuau?
—Ua de dobla, qu’age banh. Damb esdejoar e pro.
—Guairi dies i demoraratz?
Dialòg F
—Benvenguda. Com a anat eth viatge?
—Fòrça ben, gràcies. Que contenta d’èster ací!
—Ei ora de dinar. Se voletz, passatz dirèctaments ath minjador e
nosati vos pujam es valises ena cramba.

Diàleg G
—Em dona una entrada per a l’òpera d’avui a la nit?
—A veure quina hora és... tres quarts de set. És una mica just però no
se sap mai. Miri, n’hi ha, però no estan gaire ben situades.
—En queda cap a la platea?
—Una, però és molt endarrere. A les últimes files. I una mica cara.
—Ja ho veig.
—També en queda una al tercer pis. És lateral, però veurà més de
mig escenari.
—Em quedo aquesta.
Diàleg H
—Demà ens ve a buscar l’autocar a dos quarts de vuit. Aquí tenen
l’itinerari tot explicat, amb els horaris que farem. La puntualitat és
molt important per poder-lo seguir. Han de portar una jaqueta per si
fa fred. Alguna pregunta?
—Sí, jo, aquí... Voldria saber si amb el que vam pagar ja hi és tot
inclòs, vull dir, els àpats, les entrades als llocs...
—Les entrades, sí. El dinar, si és menú, també. Si és un extra, va pel
seu compte. Queda clar?

Dialòg G
—Me datz ua entrada entara opèra d’aué ath ser?
—A veir quina ora ei... Es sèt mens quart. Ei un shinhau just
mès non se sap jamès. Guardatz, n’i a, mès non son guaire ben
plaçades.
—Ne demore cap en pati de sètis?
—Ua, mès ei fòrça endarrèr. Enes darrères ringlères. E un shinhau cara.
—Ja ac veigui.
—Tanben ne demore ua en tresau estatge. Ei laterau, mès veiratz
mès de miei scenari.
—Preni aguesta.
Dialòg H
—Deman mos ven a cercar er autocar entàs sèt e mièja. Ací auetz
er itinerari tot explicat, damb es oraris que haram. Era pontualitat ei
fòrça importanta entà poder-lo seguir. Cau que portetz ua giqueta
per se hè heired. Bèra qüestion?
—Òc, jo, ací... Voleria saber se damb çò que paguèrem ja i é tot
includit, voi díder, es repassi, es entrades tàs lòcs...
—Es entrades, òc. Eth dinar, s’ei menú, tanben. S’ei un extra, va peth
vòste compde. D’acòrd?

Arana PR Enema Ran Es Desde Catala

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Arana PR Enema Ran Es Desde Catala

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Font, Jordi (Font Antón), autor

© Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política

Text original en català: Jordi Font, Berta Fortiana i Rosabel Ganyet

1a edició: maig de 2021

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-

Podeu consultar més informació sobre la llicència a: https://creativecommons.org/

Aquest llibre proporciona un primer contacte amb la llengua

El llibre es divideix en tres apartats:

Si voleu aprendre l’aranès a distància, visiteu https://www.institutaranes.com.

Si voleu treballar l’ortografia, al portal Llengua catalana (https://llengua.gencat.cat/ca/occita/50_recursos_

6 | Materials per a l’acolliment lingüístic

Aguest libre proporcione un prumèr contacte damb era lengua

Eth libre qu’ei dividit en tres seccions:

Se voletz apréner er aranés a distància, vesitatz https://www.institutaranes.com.

Se voletz trabalhar era ortografia, en portau lengua catalana (https://llengua.gencat.cat/oc/occita/50_

Materials per a l’acolliment lingüístic | 7

8 | Materials per a l’acolliment lingüístic

Llengua oficial Lengua oficiau en

Per començar Entà començar

Materials per a l’acolliment lingüístic | 9

Aranès és el nom que es dona a la llengua occitana a la Vall d’Aran.

Aran forma part del territori lingüístic i cultural occità, anomenat

La llengua i la cultura d’oc aporten, a l’Edat Mitjana, les primeres

Aquest espai cultural es mantindrà malgrat l’emergència de noves

Aran forme part deth territòri lingüistic e culturau occitan, nomentat

Aqueth espaci culturau se mantierà maugrat era emergéncia de

Tenint en compte la situació general de l’occità, que a l’Estat

En tot tier en compde era situacion generau der occitan, qu’en

Els materials que presentem us permeten d’entendre i practicar

Si no heu entès bé el que us han dit, podeu dir:

Per dir que no parlin tan ràpid, podeu dir:

Per dir que fa poc que heu arribat, podeu dir:

Es materiaus que presentam vos permeten de compréner e

Se non auetz comprenut plan çò que vos an dit, podetz díder:

Entà díder que non parlen tan lèu, podetz díder:

Entà díder que hè pòc qu’auetz arribat, podetz díder:

en en en ena (na) enes (nes)

de deth der dera des

per peth per pera pes

entà/tà entath/tath entar/tar entara/tara entàs/tàs

enquia enquiath enquiar enquiara enquiàs

en en en ena (na) enes (nes)

de deth der dera des

per peth per pera pes

entà/tà entath/tath entar/tar entara/tara entàs/tàs

enquia enquiath enquiar enquiara enquiàs

És important tenir en compte que aquesta grafia correspon a la

­≥ Ò es pronuncia sempre com a O oberta [ɔ] i sempre s’escriu amb

­≥ U sona com la U francesa [y]:

­ A final àtona es pronuncia habitualment [a] més o menys

Ei important tier en compde qu’aguesta grafia correspon ara lectura

­≥ Ò se pronóncie tostemp coma O dubèrta [ɔ] e tostemp s’escriu

­≥ U sone coma era U francesa [y]:

­ A finau atòna se pronóncie abitualament [a] mès o mens

≥ E/É es pronuncia sempre com a E tancada:

≥ E/É se pronóncie tostemp coma era E barrada:

Dígrafs LH, NH, SH

Es paraules NON (no), PLAN (bé), TAN (tan), TANBEN (també),

Digrames LH, NH, SH

Característiques pròpies del gascó

­≥ Pas de F inicial llatina a H, en alguns llocs aspirada:

­ Evolució de L doble (LL), que a final de paraula esdevé TH i, en

≥ Ò es pronuncia sempre com a O oberta [ɔ] i sempre s’escriu amb

≥ U sona com la U francesa [y]:

A final àtona es pronuncia habitualment [a] més o menys

≥ Ò se pronóncie tostemp coma O dubèrta [ɔ] e tostemp s’escriu

≥ U sone coma era U francesa [y]:

A finau atòna se pronóncie abitualament [a] mès o mens

≥ Pas de F inicial llatina a H, en alguns llocs aspirada:

Evolució de L doble (LL), que a final de paraula esdevé TH i, en

≥ Pas de F iniciau latina a H, en quauqui lòcs aspirada:

Evolucion de L dobla (LL), a fin de paraula deven TH e en

TH es llegeix com a T quan és darrere A, E i È, i com a TX quan

≥ Aparició d’A i duplicació de la R inicial:

≥ Pas de L a final de síl·laba a U semivocal:

TH se lieg coma T quan ei darrèr A, E e È, e coma TX quan ei

≥ Aparicion de A e doblament dera R iniciau:

≥ Pas de L a finau de sillaba a U semivocau: