Liquidació D'obligacions Fiscals

Liquidació d'obligacions fiscals
derivades de la compravenda
M. Antònia Rossell Olivé
Adaptació:
José Antonio Castrillo Soto
Operacions administratives de compravenda

Liquidació d'obligacions fiscals derivades de la
Operacions administratives de compravenda compravenda
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA) 9

1.1 Impost del Valor Afegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 El règim general de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.2 Funcionament general de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.3 Àmbit espacial d’aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.4 Operacions exteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2 Obligacions formals i comptables del subjecte passiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.1 Subjecte passiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.2 Obligacions formals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2.3 Obligacions comptables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3 Operacions subjectes: fet imposable i meritació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.1 Fet imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.2 Meritació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.4 Operacions no subjectes i exemptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.4.1 Operacions no subjectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.4.2 Operacions exemptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.5 Base imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5.1 Modificacions de la base imposable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.5.2 Regles especials per determinar el valor de la base imposable . . . . . . . . . . . . . 23
1.6 Tipus de gravamen i liquidacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.6.1 Tipus impositius i quota de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.6.2 Deduccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.6.3 Liquidacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.7 Règim general. Règim del recàrrec d’equivalència i altres règims especials . . . . . . . . . . 30
1.7.1 Règim general de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.7.2 Règim especial del recàrrec d’equivalència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.7.3 Altres règims especials de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.8 Exemple d’aplicació: liquidacions de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2 Liquidacions i declaracions fiscals 41

2.1 Models i terminis de presentació de la declaració-liquidació de l’IVA i resums anuals. . . . . . 42
2.1.1 Models . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.1.2 Terminis de presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.1.3 Autoliquidació de l’IVA: model 303 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.1.4 Resum anual de l’IVA: model 390 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.1.5 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: model 349 . . . . . . . . . 51
2.1.6 Exemple d’aplicació: declaracions-liquidacions de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.2 Declaracions censals i declaració d’operacions amb terceres persones . . . . . . . . . . . . . 70
2.2.1 Declaracions censals: models 036 i 037 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Operacions administratives de compravenda compravenda
2.2.2 Declaració anual d’operacions amb terceres persones: model 347 . . . . . . . . . . . 71

2.2.3 Exemple d’aplicació: declaració censal i declaració anual d’operacions . . . . . . . . 72
2.3 Retencions efectuades per l’empresa per les mediacions de venda . . . . . . . . . . . . . . . . 87
2.3.1 Autoliquidació de retencions de l’IRPF: model 111 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
2.3.2 Resum anual de retencions de l’IRPF: model 190 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
2.4 Vies de presentació d’obligacions fiscals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
2.4.1 Presentació en paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
2.4.2 Presentació per via telemàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
2.5 Aplicacions específiques de confecció d’impresos oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
2.5.1 Models 303 i 111 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
2.5.2 Model 390 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
2.5.3 Models 036 i 037 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
2.5.4 Plataforma Informatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
2.5.5 Models 349, 347 i 190 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
3 Obligacions de facturació i registre 109

3.1 Suport documental i suport informàtic de les operacions de compravenda . . . . . . . . . . . 109
3.1.1 Obligació de facturar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
3.1.2 La factura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
3.1.3 La factura electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
3.1.4 Documents substitutius de les factures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
3.1.5 Conservació de factures i documents substitutius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
3.2 Llibres de registre obligatoris i voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
3.2.1 El llibre de registre de factures emeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
3.2.2 El llibre de registre de factures rebudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
3.2.3 El llibre de registre de béns d’inversió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
3.2.4 El llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries . . . . . . . . . . . 121
3.2.5 Els llibres de registre voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
3.2.6 Declaració informativa d’operacions incloses en els llibres de registre: model 340 . . . 126
3.3 Els serveis de gestoria, assessoria i consultoria fiscals relacionats amb la compravenda . . . . 127
3.3.1 Modalitats de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
3.3.2 Tasques a contractar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
3.4 Gestió informatitzada de les obligacions fiscals de l’IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
3.4.1 Gestió de l’IVA amb FactuSOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
3.4.2 Traspàs de dades de FactuSOL a ContaSOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
3.4.3 Gestió de l’IVA amb ContaSOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Operacions administratives de compravenda 5 compravenda
Introducció
En el moment de comprar qualsevol producte o servei, tots som conscients que, a

més de pagar el preu del producte o servei, estem pagant un impost, l’anomenat
impost sobre el valor afegit (IVA). L’IVA el paguem els consumidors finals en
el moment de realitzar una compra, però les empreses són les encarregades
de recaptar aquest impost per, posteriorment, liquidar-lo davant de l’Agència
Tributària.
L’IVA és un impost que s’aplica en els estats membres de la Unió Europea, i

que està regit per una normativa comuna i una normativa estatal que regula el
funcionament de l’IVA i les obligacions formals i comptables de les empreses
respecte a aquest impost: de declaració, liquidació, facturació, registre, etc.
Quan comprem, el venedor ens entrega un document per justificar aquesta compra
que hem fet; es tracta de la factura o tiquet de compra. Aquest document té
un valor legal, ja que acredita legalment l’operació de compra. Els empresaris
i professionals són els qui estan obligats a emetre aquestes factures i documents
substitutius i hi ha una normativa fiscal i mercantil que regula aquestes emissions.
Igualment tenen l’obligació de conservar les factures rebudes per poder deduir
l’IVA suportat en les seves compres i despeses.
Els empresaris i professionals, a més de confeccionar i conservar les factures,

han de portar uns llibres de registre de les operacions. Bàsicament, han de
portar un llibre de registre de factures emeses i de factures rebudes, un llibre
de registre de béns d’inversió i un llibre de registre de determinades operacions
intracomunitàries. En la majoria de casos, aquests llibres es porten per mitjans
informàtics i també hi ha una normativa que regula els requisits d’aquests llibres
i la manera en què s’han de portar.
A l’hora de confeccionar les factures, portar els llibres de registre o fer qualsevol
altra operació de gestió empresarial, la utilització de la informàtica és imprescin-
dible. En el mercat hi ha una gran varietat d’aplicacions informàtiques pensades
per fer les tasques principals de gestió empresarial que permeten gestionar les
obligacions fiscals de les empreses.
En l’apartat “Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA)” es veu el

funcionament de l’IVA, la relació amb la Unió Europea, i la normativa bàsica
centrada en el règim general. Per a aprofundir en aquest règim, s’explica com es
calculen les liquidacions d’IVA. També es comenten els diferents règims especials
d’IVA i les seves característiques principals.
En l’apartat “Liquidacions i obligacions fiscals”, s’expliquen les característiques

principals de les declaracions-liquidacions fiscals més habituals relacionades amb
l’IVA i les retencions de l’IRPF, i s’inclouen exemples amb els càlculs i models
corresponents degudament emplenats. També s’analitzen les diferents vies de
presentació i les aplicacions informàtiques específiques de l’Agència Tributària

que es poden utilitzar.
En l’apartat “Obligacions de facturació i registre” s’analitzen la factura i els

documents substitutius que originen les obligacions fiscals o permeten les deduc-
cions fiscals, i el període de conservació d’aquests documents, com també els
llibres de registre obligatoris relacionats amb l’IVA i altres de voluntaris, amb
exemples adequats, i els serveis de gestoria, assessoria i consultoria més habituals
relacionats amb les obligacions fiscals de les empreses. Finalment s’explica
el funcionament de la gestió informatitzada de les obligacions fiscals amb els
programes FactuSOL i ContaSOL.
Per aprendre els continguts d’aquesta unitat didàctica, és convenient estudiar-los

detingudament, parant especial atenció als exemples d’aplicació proposats i fent
les activitats i exercicis d’autoavaluació. En els annexos de l’apartat “Obligacions
de facturació i registre” trobareu unes plantilles dels llibres de registre.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’estudiant:
1. Liquida obligacions fiscals derivades de les operacions de compravenda aplicant

la normativa fiscal vigent.
• Identifica les característiques bàsiques de les normes mercantils i fiscals

aplicables a les operacions de compravenda.
• Identifica les obligacions de registre en relació amb l’impost sobre el valor

afegit (IVA).
• Identifica el calendari d’obligacions fiscals de l’empresa relacionades amb

les operacions de compravenda.
• Analitza les vies de presentació de les obligacions fiscals d’una empresa en

funció de l’objecte de negoci i la seva dimensió.
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models, trimestrals o

mensuals, de declaració en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA).
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de resum anual en

relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA).
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de declaració

d’operacions amb tercers.
• Identifica les obligacions de declaració estadística i informativa, i resums

anuals de les operacions intracomunitàries i exteriors.
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de declaració i

resum anual de les retencions efectuades per l’empresa per les mediacions
de venda.
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els llibres registre obligatoris

per a les empreses.
• Identifica, i emplena segons les instruccions, els llibres registre voluntaris

per a les empreses.
• Reconeix la normativa sobre la conservació de documents i informació.
• Analitza les implicacions de l’externalització de les obligacions fiscals de

l’empresa i reconeix la documentació i dades que s’han d’aportar periòdi-
cament.
1. Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA)
L’IVA és un impost comunitari que va entrar en vigor a Espanya l’1 de gener de

1986, en entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), on ja s’aplicava. Es va
modificar l’1 de gener de 1993 per la creació del mercat interior comunitari.
La creació del mercat interior en l’àmbit comunitari implica la supressió de les

fronteres fiscals i exigeix una regulació específica, a l’efecte de l’IVA, de les
operacions entre els seus estats membres, i també una mínima harmonització dels
tipus impositius i una cooperació administrativa adequada entre aquests estats. Per
aquest motiu es van establir unes directrius que són comunes a tots els estats
membres de la Unió Europea (UE), i altres que donen llibertat d’actuació en la
seva aplicació.
L’IVA s’aplica a tots els països de la Unió Europea (UE), amb lleugeres
diferències com els tipus d’IVA aplicables a cada país.
A Espanya, la normativa bàsica que regula l’IVA és la següent:
• Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit (BOE de

29 de desembre).
• Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament

de l’impost sobre el valor afegit (BOE de 31 de desembre).
• En el País Basc, per la Llei 11/1993, de 13 de desembre.
• A Navarra, per la Llei 12/1993, de 13 de desembre.
1.1 Impost del Valor Afegit
Quan efectuem una operació de compra o rebem la prestació d’un servei, paguem,
a més a més de l’import de l’operació, un impost que s’anomena impost sobre el
valor afegit (IVA), sempre que l’operació estigui subjecta a aquest tribut.
Per tant, és habitual veure en les factures, just abans del valor total, un recàrrec
identificat com a IVA (figura 1.1).
L’impost sobre el valor afegit

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el (IVA) és l’impost indirecte
més important a l’Estat
consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis espanyol.
fets per empresaris o professionals, com també sobre les importacions i
adquisicions intracomunitàries de béns.
F i g u r a 1 . 1 . Possible model de factura
Impostos indirectes És un impost indirecte perquè grava el fet d’adquirir béns o serveis i no la renda
Graven el consum de o la riquesa del ciutadà; per exemple, la compra d’un vehicle està gravada de la
determinats béns i serveis. Per
exemple l’impost sobre el valor mateixa manera per a qualsevol ciutadà, independentment de quina sigui la seva
afegit (IVA), l’impost sobre
transmissions patrimonials i capacitat econòmica.
actes jurídics documentats
(ITPiAJD), etc.
Encara que finalment acaba suportant l’IVA el consumidor final, són els empresa-
ris i els professionals els que l’han de recaptar i ingressar a l’Agència Tributària
(vegeu la figura 1.2).
F i g u r a 1 . 2 . Procés bàsic de recaptació de l’IVA

Impostos directes
Graven la renda o la riquesa de
les persones físiques o jurídiques.
Per exemple, l’impost sobre la
renda de les persones físiques
(IRPF), l’impost sobre societats
(IS), etc.
Però el procés de recaptació i l’ingrés a l’Agència Tributària de l’IVA pot ser

diferent segons el tipus d’activitat o característiques dels empresaris, ja que la
llei de l’IVA estableix un règim general i diversos règims especials.
1.1.1 El règim general de l’IVA
El procés bàsic de recaptació i ingrés a l’Agència Tributària del règim general de

l’IVA és el següent:
1. L’empresari suporta un IVA (IVA suportat) en les compres de béns i

serveis rebuts (compra de mercaderies, subministrament de llum, aigua, te-
lèfon, maquinària, reparacions, etc.), que s’inclou en la factura corresponent.
Habitualment aquest IVA serà deduïble.
2. Quan aquest empresari ven els seus productes o presta els seus serveis als
clients, carrega un IVA (IVA repercutit) a les factures.
3. Finalment, l’empresari ingressa a l’Agència Tributària la diferència entre

l’IVA repercutit i l’IVA suportat deduïble. En cas que la diferència sigui
negativa, l’Agència Tributària retornarà a l’empresari aquest import.
IVA repercutit - IVA suportat deduïble = IVA a ingressar o a retornar
1.1.2 Funcionament general de l’IVA
L’IVA és un impost plurifàsic, ja que grava tots els lliuraments i serveis en les
diferents fases de la cadena de producció-comercialització dels productes.
En la taula 1.1 es mostra esquemàticament el procés de producció i comercialit- Comerç minorista

És la terminologia que utilitza la
zació d’un producte des d’una primera fase d’extracció del medi natural, passant normativa de l’IVA per regular el
per diferents fases de producció i comercialització, fins que arriba al consumidor comerç detallista.
final, aplicant-li el tipus d’IVA general actual del 18%.
En aquest procés es pot comprovar el següent:
1. L’IVA és un impost neutre per a l’empresari o professional perquè l’IVA

que suporta en les seves compres el resta (dedueix) del que recapta en les
vendes, i la diferència la ingressa a l’Agència Tributària. Per tant, no li
representa cap cost ni cap ingrés addicional.
2. L’IVA l’acaba suportant el consumidor final perquè la suma dels ingres-

sos a l’Agència Tributària que ha fet cada empresa en les diferents fases del
procés del producte resulta el mateix import que l’IVA que es repercuteix en
l’última operació. Aquesta última operació la suporta un consumidor final
perquè no es pot deduir l’IVA.
Tau la 1.1. Fases de producció i comercialització d’un producte i liquidació de l’IVA

Fases Compra Venda Liquidació
Diferents Transaccions Import 18% IVA Import 18% IVA IVA repercutit - Ingressat a
empreses suportat repercutit IVA suportat l’Agència
deduïble Tributària
Empresa 1: Venda de 100 18 18-0 18

extracció de productes
productes naturals
naturals
Empresa 2: Venda de 100 18 250 45 45-18 27

tractament de productes
productes tractats
naturals
Empresa 3: venda de 250 45 450 81 81-45 36

fabricació de productes
productes finals al
finals majorista
Empresa 4: Venda del 450 81 600 108 108-81 27

distribució de majorista al
productes minorista
finals
Empresa 5: Venda del 600 108 900 162 162-108 54

venda al minorista al
públic consumidor
final
Total ingressat 162
Observeu com els 162 AC d’IVA repercutit en l’última venda a un consumidor final
coincideix amb els 162 A
C totals que ha recaptat l’Agència Tributària, i és l’import
que acaba suportant aquest consumidor final perquè no el pot deduir.
Aquest senzill esquema del funcionament general de l’impost es complica

amb l’existència de supòsits d’exempció, de règims especials i també de
l’aplicació dels diferents tipus impositius .
1.1.3 Àmbit espacial d’aplicació
L’àmbit espacial d’aplicació de la llei es refereix al territori on s’ha

d’aplicar.
A Canàries s’aplica l’impost
general indirecte canari
(IGIC). Ceuta i Melilla també Al nostre territori nacional l’IVA només s’aplica a la Península i les illes Balears,
tenen un règim especial.
quedant Canàries, Ceuta i Melilla excloses d’aquest àmbit.
1.1.4 Operacions exteriors
Quan es produeixen lliuraments de béns que són expedits o transportats amb

destinació a altres països, s’utilitzen termes específics per nomenar aquestes
operacions (vegeu la figura 1.3). En el cas de lliuraments entre Espanya i altres
països, els termes serien:
• Entregues intracomunitàries i adquisicions intracomunitàries per fer A efectes de l’IVA, les

referència a la sortida o entrada, respectivament, de mercaderies entre mercaderies enviades a les
Canàries, Ceuta i Melilla es
Espanya i un estat membre de la UE. consideren exportacions.
• Exportacions i importacions per fer referència a la sortida o entrada,

respectivament, de mercaderies entre Espanya i països que no pertanyen
a la UE.
F igura 1.3. Operacions exteriors
Facturació de les operacions exteriors
L’aplicació de l’IVA és diferent segons el destinatari dels béns transportats:
• Si és un particular, en les factures s’aplica l’IVA.
• Si és un empresari o professional, no s’aplica l’IVA a les factures i és el

país de destinació qui ha d’aplicar el seu propi impost en una tramitació
posterior. Llavors, aquests empresaris o professionals hauran d’utilitzar
els mecanismes establerts per declarar-lo a l’Agència Tributària i el podran
deduir de l’IVA repercutit en les seves vendes.
En general, les factures d’operacions de compravenda entre diferents països

fetes entre empresaris i professionals s’emeten sense IVA en el país
d’origen i és el país de destinació qui ha d’aplicar el seu propi IVA o impost Règim de viatgers
Es considera que els béns
que tingui establert. transportats pels viatgers no
constitueixen una expedició
comercial quan s’adquireixen
En la taula 1.2 es poden veure les particularitats de l’aplicació de l’IVA en la ocasionalment per a l’ús personal
o familiar o per regal, i quan per
facturació de les operacions exteriors: la seva naturalesa o quantia es
pot presumir que no es destinen a
una activitat comercial.
Tau l a 1 . 2 . L’IVA en la facturació d’operacions exteriors
Origen: empresari o Destinació dels béns Factura d’origen Comentaris

professional transportats
Espanya Altres països: sense IVA El país de destinació ha

empresaris o d’aplicar el seu impost.
professionals
Espanya Altres països: amb IVA S’ha d’aplicar el tipus

particulars d’IVA espanyol.
Unió Europea Espanya: empresaris o sense IVA S’ha d’autorepercutir

professionals l’IVA en la seva
declaració-liquidació
periòdica.
Unió Europea Espanya: particulars amb IVA S’ha d’aplicar el tipus

d’IVA del país d’origen.
Altres països no Espanya: qualsevol sense IVA A la duana s’ha d’aplicar

membres de la UE tipus de destinatari l’IVA espanyol sobre la
factura.
La Llei de l’IVA també regula tot un ventall de casos d’importacions en què no

s’ha d’aplicar l’IVA, entre aquests el règim de viatgers.
1.2 Obligacions formals i comptables del subjecte passiu
Per regla general, l’empresari o professional lliura béns o presta serveis, i aquesta
condició implica un contacte amb l’IVA que l’obliga a participar en la seva gestió.
Així doncs, cal determinar qui té l’obligació d’aplicar l’IVA i de declarar-lo

a l’Agència Tributària, i quines altres formalitats ha de complir per gestionar
correctament el procés de recaptació de l’impost.
1.2.1 Subjecte passiu
Persona física
És qualsevol persona inscrita en El subjecte passiu de l’IVA és la persona física o jurídica obligada a
el Registre Civil.
realitzar la declaració i ingressar l’impost.
Persona jurídica
Són empreses inscrites en el En general, els subjectes passius de l’IVA són els empresaris i professionals
Registre Mercantil: societat
anònima (SA), societat limitada establerts en el territori d’aplicació, que duen a terme lliuraments de béns o
(SL)...
prestacions de serveis que estan subjectes a l’impost.
Actuen com a venedors i han de repercutir l’IVA en les seves vendes, i en les
declaracions es podran deduir l’IVA suportat en les compres i despeses.
Però, en les operacions exteriors, els subjectes passius són els que actuen com a
compradors, ja que han de declarar les factures rebudes sense IVA i liquidar-ne
l’import:
• Adquisicions intracomunitàries. Només si estan fetes per empresaris o

professionals: les factures rebudes sense IVA per aquestes adquisicions les
han de declarar a l’Agència Tributària per autorepercutir-se l’IVA i ingressar-
ne l’import.
• Importacions. Tant si són fetes per particulars com per empresaris o

professionals, aquests es consideren importadors: han de declarar a la duana
les factures de compra d’aquestes operacions, perquè els repercuteixin l’IVA
corresponent, i fer-lo efectiu.
Els empresaris i els professionals que han suportat aquest IVA en les seves compres
a altres països el podran deduir de l’IVA repercutit en les seves vendes.
1.2.2 Obligacions formals
Segons estableix la Llei, les obligacions del subjecte passiu de l’IVA són les
següents:
Mitjançant la pàgina web de
l’Agència Tributària
1. Presentar declaracions de caràcter informatiu. (www.agenciatributaria.es), els
subjectes passius poden dur a terme
una gran quantitat de tràmits i
consultes.
2. Presentar autoliquidacions i ingressar-ne l’import.
3. Identificació: han de sol·licitar un NIF, i també comunicar-lo i acreditar-lo

en els supòsits que s’estableixin. Per a les operacions intracomunitàries és
necessari un NIF-IVA.
4. De facturació i comptables:
• Han d’emetre i lliurar factures o documents substitutius de les seves

operacions i conservar-ne una còpia.
• Han de portar la comptabilitat i els registres que s’estableixin, sense
perjudici del que disposa el Codi de comerç i altres normes compta-
bles.
5. Nomenar representant a l’efecte del compliment de les obligacions esta-

blertes per la Llei d’IVA, si no estan establerts a la comunitat.
La Llei d’IVA també incorpora uns règims especials que comporten altres
obligacions formals, adaptades a les característiques del seu funcionament.
1.2.3 Obligacions comptables
Les obligacions comptables del subjecte passiu són les que s’indiquen a continua-
ció.
1. La comptabilitat ha de permetre determinar amb precisió:
• L’import total de l’IVA repercutit als clients.

• L’import total de l’IVA suportat.
2. Totes les operacions fetes en l’exercici de les seves activitats empresarials

o professionals s’han de comptabilitzar o registrar dins dels terminis
establerts per a la liquidació i pagament de l’impost.
3. El ministre d’Economia i Hisenda pot disposar adaptacions o modificacions

de les obligacions registrals de determinats sectors empresarials o professi-
onals.
1.3 Operacions subjectes: fet imposable i meritació
Les operacions subjectes són aquelles a les quals cal aplicar l’impost i
sobre les quals recauen les obligacions del subjecte passiu.
La llei d’IVA estableix les circumstàncies (fet imposable) que s’han de donar
en les operacions perquè s’hi apliqui l’IVA, i en quin moment (meritació) neix
aquesta obligació.
1.3.1 Fet imposable
El fet imposable és la circumstància que origina el naixement de l’obligació

de tributar, és a dir, és el conjunt d’operacions que estan gravades per
l’impost.
En el cas de l’IVA, les operacions gravades que constitueixen el fet imposable són:
• Els lliuraments i prestacions de serveis respecte dels quals es compleixin

els requisits següents simultàniament:
1. Que siguin a títol onerós, és a dir, que impliquin una contraprestació.

2. Que els dugui a terme un empresari o professional.
3. Que tinguin lloc en el desenvolupament d’una activitat empresarial
o professional.
4. Que es duguin a terme en l’àmbit d’aplicació de l’impost.
5. Que segons la Llei d’IVA no es considerin operacions no subjectes
o exemptes.
• Les adquisicions de productes transportats des d’altres països.

1.3.2 Meritació
La meritació de l’IVA és el moment en què s’entén feta l’operació gravada

per l’impost i el que determina la llei aplicable a l’efecte de la subjecció,
exempcions, tipus impositius, etc.
La llei estableix dues regles:
1. L’impost es merita quan es fa l’operació, que és el lliurament dels béns o

la prestació dels serveis.
2. Quan hi ha pagaments anticipats (bestretes) anteriors a la realització

de l’operació, es merita en el moment del cobrament total o parcial del
preu pels imports que s’han percebut efectivament (excepte en adquisicions
intracomunitàries i importacions).
1.4 Operacions no subjectes i exemptes
La Llei d’IVA preveu algunes operacions en les quals no s’ha d’aplicar l’IVA:
són les operacions no subjectes i les operacions exemptes.
Les diferències entre aquestes són les següents:
• Les operacions no subjectes a l’IVA són les que queden excloses de

l’aplicació de l’impost perquè no es produeix el fet imposable.
• Les operacions exemptes d’IVA són aquelles a les quals, tot i estar
subjectes a l’aplicació de l’impost, no s’aplica per diferents motius.
1.4.1 Operacions no subjectes
Les operacions no subjectes a l’IVA són aquelles que, per la seva naturalesa,
queden fora de l’àmbit d’aplicació de l’impost, és a dir, són operacions que
equivalen a la no-realització del fet imposable.
Podem indicar algunes de les operacions no subjectes a l’IVA, com per exemple:
• El lliurament gratuït de mostres de mercaderies amb finalitats de promoció.
• Els serveis prestats per les persones físiques que treballin per compte d’altri
(salaris dels treballadors).
• La transmissió de la totalitat del patrimoni empresarial o professional a un

únic adquirent que continuï la mateixa activitat.
• La tramesa de diners a títol de contraprestació o pagament.
1.4.2 Operacions exemptes
Les operacions exemptes de l’IVA són operacions que, per les seves
característiques especials, queden alliberades de gravamen, és a dir, són
operacions a les quals no s’aplica l’impost a pesar d’estar-hi subjectes.
Hi ha dos tipus d’exempcions (vegeu la figura 1.4):
• Limitades. El subjecte passiu no pot repercutir l’impost en les seves factu-

res ni deduir-se les quotes d’IVA suportades en les adquisicions. Afecten
determinades operacions interiors.
• Plenes. El subjecte passiu no pot repercutir IVA en les seves factures, però
es pot deduir les quotes suportades en les adquisicions. Afecten el comerç
exterior.
F i g u r a 1 . 4 . Tipus d’operacions
Exempcions limitades
Hi ha determinades operacions que, per motius econòmics, socials, tècnics,

d’harmonització comunitària, etc., estan exemptes d’IVA.
Hi ha una llista de caràcter comú per a tots els membres de la UE en què es poden
destacar les següents:
• Operacions mèdiques i sanitàries: serveis d’hospitalització i assistència

sanitària, etc.
• Educació: serveis d’ensenyament prestats per centres públics o entitats

privades autoritzades.
• Activitats culturals, socials i esportives prestades per entitats sense ànim de

lucre: biblioteques, museus, etc.
• Serveis públics postals, lliurament de segells de correus i efectes timbrats.
• Loteries i apostes de l’Estat, de les comunitats autònomes i l’ONCE.
• Operacions financeres i d’assegurances: targetes de crèdit, préstecs, trans-

ferències, etc.
• Determinades operacions immobiliàries: lliurament de terrenys rústics

i no edificables, segons i posteriors lliuraments d’edificacions, lloguers
d’habitatges, etc.
• Lliurament de materials de recuperació (deixalles o residus).
Així doncs, l’empresari no ha de repercutir l’IVA quan lliura aquests béns o

prestacions de serveis.
Exemple d’exempció limitada
Una acadèmia que imparteix cursos de formació presenta les dades següents:
• Compres i despeses fetes = 1.000 A

C + 18% d’IVA = 1.000 + 180 = 1.180 A
C
• Facturació dels seus serveis (cursos impartits) = 1.500 A

C
Tractament de l’IVA:
1. Les prestacions de serveis educatius estan exemptes d’IVA. Per tant, l’acadèmia no pot
repercutir aquest impost sobre els alumnes o clients.
2. Com que es tracta d’una exempció limitada, l’acadèmia tampoc no es pot deduir l’IVA suportat
en les seves compres o despeses.
3. Per tant, l’acadèmia ha de considerar l’IVA suportat com un major cost, essent el valor
comptable de les compres i despeses de 1.180 A C. Per calcular el preu final dels cursos (preu
de venda) ha de tenir en compte aquest valor com a despesa per aplicar-li el marge.
Exempcions plenes
Les exempcions plenes són les exportacions i les entregues

intracomunitàries de béns, que són lliuraments de béns a altres països i
no estan gravats amb l’IVA espanyol, com a país d’origen.
Quan els béns surten del territori espanyol i són expedits o transportats amb
destinació a altres països, són operacions exemptes plenes. Ho són:
• Les entregues intracomunitàries de béns, si el comprador és un empresari

o un professional.
• Les exportacions de béns, independentment del destinatari.
En aquestes operacions l’empresari no ha de repercutir l’IVA quan lliura béns a

l’estranger. Així, els productes espanyols arriben sense IVA al país de destinació
i poden competir en igualtat de condicions amb els productes que es troben en
aquells països.
Exemple d’exempció plena
Un empresari que exporta productes a un país no comunitari presenta les dades següents:
• Compres i despeses fetes = 1.000 A

C + 18% d’IVA = 1.000 + 180 = 1.180 A
C
• Facturació de les seves vendes (exportacions) = 1.500 A

C
Tractament de l’IVA:
1. Les exportacions estan exemptes d’IVA i per aquest motiu l’empresari no repercuteix l’IVA als
seus clients en les factures de venda a un altre país no comunitari (exportacions).
2. Com que té dret a deduir l’IVA suportat, quan fa la declaració se li compensa la totalitat
d’aquest IVA.
3. Així, el cost comptable és de 1.000 A

C i l’IVA no es considera com un cost, ja que es deduirà
en la declaració-liquidació corresponent.
1.5 Base imposable
La base imposable de l’IVA és l’import sobre el qual s’ha d’aplicar el

tipus impositiu, és a dir, la quantificació o valoració monetària del fet
imposable. Dit d’una altra manera, és l’import de la contraprestació de les
operacions subjectes.
Els conceptes que s’inclouen en la base imposable i que s’han de sumar a

l’import dels béns lliurats o dels serveis prestats són els següents:
• Les despeses derivades de la prestació principal: comissions, ports, trans-

ports, assegurances i recàrrecs financers pactats en la forma de pagament.
• Les subvencions vinculades a les operacions subjectes.
• Els tributs i gravàmens de l’operació, excepte el mateix IVA.

• Els envasos i embalatges facturats, fins i tot els que tenen facultat de
devolució.
• Els deutes assumits pel destinatari com a contraprestació de les operacions.
Els conceptes que no s’inclouen en la base imposable són els següents:
• Els descomptes o bonificacions previs o simultanis a l’operació: en aquest

cas s’han de restar de l’import del bé o servei facturat.
• Indemnitzacions que no constitueixin contraprestació o compensació en les

operacions subjectes.
• Els interessos d’ajornament quan compleixin algun dels requisits següents:
– que corresponguin a un període posterior a l’operació, és a dir, que

no formin part de la forma de pagament pactada i s’hagin aplicat amb
posterioritat,
– que siguin d’operacions financeres exemptes per ajornament o demora
en el pagament del preu,
– que constin de manera separada en la factura, o
– que no sobrepassin els usualment aplicats en el mercat.
• Quantitats pagades en nom i per compte del client que compra: els suplerts. Suplerts
Són les operacions en què
Els requisits per incloure’ls en la factura sense formar part de la base l’empresari actua d’intermediari,
pagant una factura d’un altre
imposable i, per tant, sense estar gravats amb l’IVA són tots els següents: proveïdor a nom del client i
afegint aquest import en la seva
factura al client per recuperar
1. Cal la factura corresponent expedida a càrrec del client. l’import pagat.
2. S’han d’efectuar en virtut d’un mandat exprés verbal o escrit del client
pel compte del qual s’actuï.
3. La quantitat ha de coincidir exactament amb l’import de la despesa.
4. L’empresari o professional mediador no pot deduir l’IVA de les
despeses pagades en nom i per compte del seu client.
Exemple: càlcul de la base imposable
L’empresa Rius, SA ha realitzat una comanda de les següents mercaderies a l’empresa

Gan, SL:
• 200 unitats del producte VV a 20 A

C/u.
• 190 unitats del producte BB a 25 A

C/u.
• 80 unitats del producte XX a 30 A

C/u.
Coneixem, també, les dades següents:
• L’empresa Gran, SL concedeix un descompte del 6%
• Els embalatges ascendeixen a 350 A

C
• L’assegurança és de 125 A
C
• Les despeses de transport a càrrec del comprador són de 250 A

C
Es demana:
Calculeu la base imposable de l’operació
Solució:
Calculeu, en primer lloc, el preu de la mercaderia:
200 x 20 = 4.000 A
C
190 x 25 = 4.750 A
C
80 x 30 = 2.400 A
C
El preu de la mercaderia serà: 4.000 + 4.750 + 2.400 = 11.150 A

C i formarà part de la base
imposable.
11.150×6
Calculeu, ara, el descompte: 100
C i, l’haureu de restar per calcular la base
= 669A
imposable.
Els embalatges, l’assegurança i el transport formaran part de la base imposable.
Finalment podeu calcular la base imposable:
11.150 A
C Preu mercaderia
-669 A
C Descompte
+350 A
C Embalatges
+125 A
C Assegurança
+250 A
C Transport
11.206 A
C Base imposable
1.5.1 Modificacions de la base imposable
Els casos més freqüents que poden donar lloc a modificacions de la base imposable
posteriorment al moment en què es va fer l’operació són:
• Correccions d’imports provisionals facturats.
• Devolució dels envasos i embalatges.
• Descomptes i bonificacions atorgats amb posterioritat al moment en què es

va fer l’operació. Per exemple, els ràpels.
• Alteracions del preu posteriors a l’operació o en què quedin sense efecte

en part o totalment les operacions gravades. Per exemple, errors en el preu
aplicat o devolucions de mercaderies, respectivament.
• Si el destinatari de les operacions subjectes no ha fet efectiu el pagament

de la quota i s’ha declarat que hi ha d’haver un concurs de creditors o
es consideren crèdits incobrables. Per exemple, per fallida o suspensió de
pagaments del client.
• Fixació incorrecta de les quotes repercutides.
Per modificar la base imposable no poden haver transcorregut més de quatre anys
des de la seva meritació o des de la data en què s’hagin produït les circumstàncies
que donen lloc a la modificació de la base imposable.
1.5.2 Regles especials per determinar el valor de la base imposable
En alguns casos, pot resultar complicat determinar el valor de la base imposable.

Per aquest motiu s’han establert una sèrie de regles especials.
Destaquem les més habituals:
• Quan la contraprestació no sigui en diners sinó a canvi d’un altre bé o servei

(contraprestacions no dineràries): és el valor del mercat en condicions
normals.
• En operacions amb divises: s’aplica el tipus de canvi del venedor del dia
de la meritació.
1.6 Tipus de gravamen i liquidacions
Quan es produeixin les operacions que compleixen les condicions de subjecció

a l’IVA, en el moment de la meritació de l’impost els subjectes passius hauran
d’aplicar l’IVA sobre la base imposable, i obtindran així la quota de l’IVA (IVA
repercutit).
En els terminis que estableix la Llei d’IVA, aquests subjectes passius han de
presentar les declaracions-liquidacions de l’IVA recaptat (IVA repercutit), en les
quals s’haurà descomptat l’import de l’IVA suportat de les compres i despeses
que sigui deduïble, i altres ajustaments, si cal. La diferència resultant serà el deute
tributari.
Els càlculs bàsics que s’han de fer són:
1. Calcular la quota d’IVA (IVA repercutit).
2. Establir i calcular l’IVA suportat deduïble.
3. Calcular el deute tributari de la liquidació d’IVA.

1.6.1 Tipus impositius i quota de l’IVA
El tipus impositiu és el percentatge que s’aplica sobre la base imposable

per calcular l’import de la quota de l’IVA:
Base imposable x tipus impositiu = quota de l’IVA
La quota de l’IVA és el resultat d’aplicar el tipus impositiu sobre la base
imposable.
Actualment hi ha tres tipus de impositius diferents depenent de la naturalesa del

bé o servei de què es tracti. La Llei estableix un tipus general i dos tipus reduïts
per donar un tractament més favorable a determinades operacions (taula 1.3).
Tau l a 1 . 3 . Tipus impositius de l’IVA
Tipus impositius de l’IVA
Tipus general 18%
Tipus reduït 8%
Tipus superreduït 4%
Tipus general (18%)
És aplicable als lliurament de béns, prestacions de serveis, adquisicions intraco-

munitàries i importacions que no estiguin incloses en el tipus reduït o en el tipus
superreduït.
Tipus reduït (8%)
És aplicable, entre d’altres, a:
• Productes utilitzats en la nutrició de persones o animals, excepte begudes

alcohòliques.
• Béns utilitzats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes: llavors, fertilit-

zants, plaguicides...
• Aigües per al consum humà o animal o per al regatge.
• Medicaments per al consum animal.
• Aparells utilitzats per suplir deficiències de les persones i animals, inclosos

ulleres graduades i lents de contacte.
En les vendes o lloguers
amb opció de compra
d’habitatges (inclosos els de • Habitatges: compravenda i lloguer amb opció de compra.
protecció oficial), s’inclouen
un màxim de dues places
de garatge i annexos que es • Flors i plantes vives ornamentals.
transmetin o lloguin
conjuntament.
• Transport de viatgers i d’equipatges.
• Serveis d’hostaleria, balneari, restauració i subministraments de menjars i

begudes per consumir a l’instant.
• Serveis de neteja de vies públiques i recollida d’escombraries.
• Recollida, emmagatzematge, eliminació i tractament de residus i d’aigües

residuals, desratització, etc.
• Entrades de cinemes, teatres, circs, concerts, museus, etc.
• Serveis funeraris.
• Espectacles esportius de caràcter aficionat.
• Exposicions i fires comercials.
• Serveis de perruqueria i complementaris.
• Obres de construcció o rehabilitació d’habitatges, garatges complementaris,

instal·lacions d’armaris de cuina, banys i armaris de paret, etc. sempre que
es compleixen determinats requisits.
• Importacions d’objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció, i adquisi-

cions intracomunitàries d’objectes d’art en determinades condicions.
Altres aliments com els pans
especials, llet condensada,
iogurts, conserves, etc.
Tipus superreduït (4%) estan gravats al 8% d’IVA.
És aplicable, entre d’altres, a:
• Aliments bàsics: fruites, verdures, hortalisses fresques, llet, pa comú,

formatges, ous, farines panificables,etc.
• Llibres, periòdics i revistes.
• Medicaments per al consum humà.
• Cotxes, cadires de rodes i pròtesis per a persones amb discapacitats.
• Reparacions de cotxes adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
• Pròtesis, òrtesis i implants interns per a persones amb minusvalies.

En el cas que coneguem...
... el total d’una operació (base
• Habitatges de protecció oficial: compravenda i lloguer amb opció de imposable + quota de l’IVA) i
vulguem conèixer la base
compra. imposable i la quota de l’IVA,
haurem de dividir el total de
l’operació entre 1,18 per al tipus
general, 1,08 per al tipus reduït i
1,04 per al tipus superreduït. Per
Les despeses incloses en una factura que estiguin vinculades a un exemple, si el total d’una
operació és 150 A C i el tipus
producte o servei, com per exemple el transport, assegurances, envasos, d’IVA aplicat és del 8% inclòs,
embalatges, etc., han d’estar gravades pel mateix tipus impositiu que per obtenir la base imposable:
150 / 1,08 = 138,89 i, ara, ja
correspon a aquest producte o servei. podem calcular la quota de
l’IVA.
Exemple: càlcul base imposable i quota de l’IVA
L’empresa Jardins Gines, SL ha adquirit diferents tipus de flors i plantes vives per valor de
1.200 A
C amb un descompte del 10%, les despeses de transport són de 45 A C i l’assegurança
de 100 A
C.
Es demana:
Calculeu la base imposable i la quota de l’IVA de l’operació.
Solució:
Calculeu, en primer lloc, la base imposable:
1.200 A
C Preu mercaderia
-120 A
C Descompte: 1.200×10
100
+45 A
C Transport
+100 A
C Assegurança
1.225 A
C Base imposable
Jardins Gines, SL ha adquirit flors i plantes vives: segons estableix la Llei, el tipus impositiu
aplicable a aquests productes és el tipus reduït (8%). Calculeu, ara, la quota tributària:
Quota d’IVA = Base imposable x Tipus impositiu = 1.225 × 8% = 1.225×8

100
= 98,00 A
C
1.6.2 Deduccions
Els subjectes passius de l’IVA poden deduir les quotes suportades

per operacions subjectes i no exemptes que estiguin directament i
exclusivament relacionades amb l’activitat.
No obstant això, hi ha determinades operacions en què les quotes suportades

no són deduïbles, i altres operacions que només són deduïbles si es compleixen
determinats requisits.
Operacions no deduïbles
Comerç de productes Algunes de les operacions no deduïbles són les següents:

alimentaris
L’IVA suportat en la compra de
productes alimentaris per
comercialitzar-los o utilitzar-los • Serveis de desplaçament o viatges, despeses de restaurant i hotels, excepte
com a materies primeres, si és
deduïble. si són deduïbles en l’impost de societats o IRPF.
• Aliments, tabac i begudes, o espectacles o serveis de caràcter recreatiu.
• Adquisicions de joies i altres objectes elaborats amb or i platí.
• Béns o serveis adquirits per ser destinats a atencions a clients, assalariats o

terceres persones (no s’hi consideren els objectes publicitaris d’escàs valor).
• Vehicles de turisme i motocicletes que no siguin d’utilització exclusiva per

a l’activitat: es presumeix que estan afectats en un 50% a l’activitat i només
es podrà deduir el 50% de l’import de l’IVA suportat.
Requisits per la deducció
En cada declaració-liquidació es poden deduir el total de les quotes deduïbles Deducció de l’IVA
L’IVA es pot deduir des del
suportades en el període de la declaració, del total de les quotes repercutides en moment en què s’ha rebut la
factura, independentment del seu
els lliuraments de béns o prestacions de serveis corresponents al mateix període. pagament, sempre que es
compleixin els altres requisits
per a la deducció.
Per poder deduir l’IVA suportat s’han de donar simultàniament els requisits
següents. Si el pagament és per avançat,
cal estar en possessió de la
factura de la bestreta.
• Les quotes deduïbles han de tenir la consideració legal de deduïbles:
– Són les meritades en territori d’aplicació espanyol, i suportades per

repercussió directa o satisfetes en operacions subjectes i no exemptes.
– No es poden deduir quotes d’IVA per un import superior a les supor-
tades en la factura, ni les que per error constin en la factura per sobre
de les que legalment es podrien realitzar.
– No es poden deduir abans de la seva meritació.
• Només poden efectuar la deducció els empresaris o professionals, i els

béns o serveis que les han originat s’han d’utilitzar exclusivament en
l’activitat empresarial o professional.
• Les quotes no han de figurar entre les exclusions o restriccions del dret
a deducció segons la llei.
• Cal estar en possessió de la factura completa.
• La factura ha d’estar comptabilitzada en els llibres-registres en presentar

la declaració-liquidació.
Els subjectes passius de l’IVA poden exercir el dret a deduir l’IVA suportat durant
el termini màxim de quatre anys des del naixement del dret a deduir.
Regla de la prorrata
Quan en una mateixa empresa es duen a terme activitats diferenciades, en les

quals alguna correspon a operacions que no donen dret a deduir l’IVA de les
seves compres i despeses, cal aplicar la regla de la prorrata.
La regla de la prorrata consisteix a calcular la part d’IVA suportat

deduïble només de les compres i despeses que afecten les operacions amb
dret a deducció, i deduir aquest import de l’IVA repercutit en les vendes.
Exemple de prorrata
L’empresa Jardins Gines, SL ha venut durant l’any plantes i flors vives per un valor total
(IVA no inclòs) de 90.000 A
C, i ha facturat cursos de jardineria per un valor de 10.000 A
C.
Com a despeses, durant el mateix any ha comprat plantes i adobs, ha tingut despeses
d’electricitat, material d’oficina, etc. per les quals ha suportat l’IVA per un total de 3.000 A
C.
Es demana:
Calculeu l’import de l’IVA suportat deduïble.
Solució:
Calculeu, en primer lloc, la proporció de la facturació d’operacions subjectes i d’operacions

amb exempció limitada:
• Les operacions subjectes són les vendes de plantes i flors vives = 90.000 A
C. Les operacions
subjectes donen dret a la deducció de l’IVA suportat.
• Les operacions amb exempció limitada són els cursos de formació = 10.000 A
C. Les
exempcions limitades no donen dret a la deducció de l’IVA suportat.
Total facturació = operacions subjectes + operacions amb exempció limitada = 90.000 +

10.000 = 100.000 A C
A continuació s’ha de calcular la proporció de les operacions amb dret a deducció de l’IVA
suportat i la de les operacions sense dret a deducció.
Operacions amb dret a deducció:
100.000 A
C ————— 100%
90.000 A
C —————- X
90.000×100
X= 100.000
= 90%
Operacions sense dret a deducció:
100.000 A
C ————— 100%
10.000 A
C —————- X
10.000×100
X= 100.000
= 10%
Amb l’aplicació de la regla de la prorrata, dels 3.000 A

C d’IVA suportat l’empresa Jardins
Gines, SL només en podrà deduir el 90%, que és la proporció de la seva facturació en
operacions que donen dret a la deducció de l’IVA suportat.
És a dir, no seran deduïbles tots els 3.000 A

C d’IVA suportat, sinó només el 90%:
C × 90% =
IVA suportat deduïble = 3.000A 3.000×90
100
= 2.700,00 A
C
1.6.3 Liquidacions
Per calcular les liquidacions de l’IVA que els subjectes passius han de presentar
periòdicament a l’Agència Tributària, s’han de deduir les quotes d’IVA deduïble
de l’IVA meritat. El resultat d’aquesta diferència serà el deute tributari.
Els conceptes d’IVA meritat i deduïble són:

• IVA meritat: inclou, a més de l’IVA repercutit en les vendes i prestacions

de serveis, altres conceptes, com el recàrrec d’equivalència i l’autoreper-
cusió de l’IVA de les adquisicions intracomunitàries.
• IVA deduïble: inclou, a més de l’IVA suportat deduïble en les compres

i despeses, altres conceptes, que són compensacions del règim especial
d’Agricultura Ramaderia i Pesca (ARiP) i regularitzacions de l’IVA per
aplicació de la regla de la prorrata.
IVA meritat - IVA deduïble = deute tributari

El deute tributari és l’import que s’ha d’ingressar en concepte d’impost.
Segons el resultat del deute tributari, s’obtindrà un tipus de liquidació (vegeu la

figura 1.5):
• Liquidació positiva. IVA meritat > IVA deduïble = deute tributari positiu.
El resultat serà a ingressar a l’Agència Tributària.
• Liquidació negativa. IVA meritat < IVA deduïble = deute tributari negatiu.
El resultat pot ser:
– A compensar. Si es tracta d’una liquidació que no és l’última de l’any,

només es pot compensar l’import resultant en períodes posteriors.
– A retornar. El subjecte passiu pot triar aquesta opció només si es
tracta de la darrera liquidació de l’any.
Figura 1.5 . Resultat de la liquidació
Exemple: càlcul de liquidació de l’IVA
L’empresa Massa, SA ha realitzat durant el període venda de mercaderies per valor de

350.000 A
C al tipus general d’IVA. Sabem, també, que durant el mateix període ha comprat
els següents productes i/o serveis:
• Compra de mercaderies al tipus general 100.000 A

C
• Compra de llibres 800 A

C
• Assegurança del local 390 A

C
• Adquisició de joies i obres d’art 300 A

C
• Compra de flors i plantes vives 125 A

C
• Despeses de restaurant 160 A

C
• Despesa en segells 30 A
C
• Sous i salaris dels treballadors 1.500 A

C
Es demana:
Realitzeu la liquidació de l’IVA del període
Solució:
Calculareu, en primer lloc, la quota d’IVA meritat en les vendes:
350.000×18
100
C
= 63.000A
Ara, en la taula 1.4, analitzareu les operacions de compra de productes i/o serveis per tal
de calcular l’IVA suportat.
Tau l a 1 . 4 . Càlcul IVA suportat deduïble
Operació Import Tipus d’IVA IVA suportat deduïble
Compra de 100.000 A
C 18% 100.000×18
C
= 18.000A
100
mercaderies al tipus
general
Compra de llibres 800 A

C 4% 800×4
C
= 32A
100
Assegurança del local 390 A

C Exempt -
Adquisició de joies i 300 A

C 18% no deduïble -
obres d’art
Compra de flors i 125 A

C 8% 125×8
C
= 10A
100
plantes vives
Despeses de 160 A
C 8% no deduïble -
restaurant
Despesa en segells 30 A
C Exempt -
Sous i salaris dels 1.500 A

C No subjecte -
treballadors
TOTAL 18.042 A
C
Calculareu la liquidació de l’IVA del període:
IVA meritat - IVA deduïble = 63.000 - 18.042 = 44.958,00 A

C a ingressar
1.7 Règim general. Règim del recàrrec d’equivalència i altres règims

especials
A més del règim general de l’IVA, la llei estableix uns règims especials que s’apli-
quen en determinats casos per simplificar les obligacions formals de les petites
i mitjanes empreses i, en d’altres casos, per les peculiaritats de determinades
El règim especial de
recàrrec d’equivalència... activitats empresarials.
... és el règim especial que té
més incidència en les operacions Els règims especials són els següents:
de compravenda, ja que és
obligatori per als comerços
minoristes que compleixin
determinades condicions. • Règim especial del recàrrec d’equivalència.
• Règim especial simplificat.
• Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.
• Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de

col·lecció.
• Règim especial de les agències de viatges.
• Règim especial aplicable a les operacions amb or d’inversió.
• Règim especial dels serveis prestats per via electrònica.
• Règim especial del grup d’entitats.
1.7.1 Règim general de l’IVA
El règim general de l’IVA és el que s’aplica amb caràcter general a

les activitats subjectes fetes per empresaris i professionals que no estiguin
obligats a acollir-se a un règim especial d’IVA.
Característiques
El procés de recaptació de l’IVA serà el general, amb la repercussió d’IVA en les

factures de vendes d’operacions subjectes i no exemptes, i la recepció de factures
de compres i despeses amb l’IVA suportat que correspongui, que serà deduïble si
es compleixen els requisits.
El resultat de la liquidació serà la diferència entre l’IVA meritat i l’IVA deduïble.
Obligacions formals
A més de les obligacions formals dels subjectes passius, cal tenir en compte les
específiques del règim general. Aquestes es concreten en les següents:
• Expedir i lliurar factura completa als clients i conservar-ne una còpia. No

obstant això, en determinades operacions es podrà emetre un tiquet.
• Exigir factura dels seus proveïdors i conservar-la per poder deduir l’IVA
suportat.
• Portar els llibres registre següents:
– Llibre registre de factures emeses

– Llibre registre de factures rebudes
– Llibre registre de béns d’inversió
– Llibre registre registre de determinades operacions intracomunitàries
• Presentar les declaracions-liquidacions que corresponguin.
1.7.2 Règim especial del recàrrec d’equivalència
Els comerciants minoristes

o detallistes són els que
venen productes a
El règim especial del recàrrec d’equivalència s’aplica de forma obligatòria
consumidors finals, sense als comerciants minoristes que siguin persones físiques i que compleixin
sotmetre’ls a cap mena de
transformació. determinades condicions.
Aquest règim especial es va crear amb l’objecte de facilitar l’aplicació de l’IVA

als petits comerciants mitjançant una sensible disminució de les seves obligacions
formals, registrals i comptables.
Característiques
El recàrrec d’equivalència
Els comerciants minoristes als quals resulti aplicable aquest règim, hauran de
només s’aplica en les suportar en les seves compres, a més de l’IVA normal (18%, 8% o 4%), un
compres, però no en les
altres despeses (llum, recàrrec d’equivalència repercutit pels seus proveïdors, el percentatge del qual
lloguers, etc.).
dependrà del tipus d’IVA aplicat al producte (vegeu la taula 1.5):
Tau l a 1 . 5 . Tipus impositius de recàrrec d’equivalència
Tipus d’IVA Recàrrec d’equivalència (RE)
18% 4%
8% 1%
4% 0,5%
Tabac 1,75%
El minorista, en les seves vendes al detall, només podrà repercutir als seus
clients la quota d’IVA resultant d’aplicar el tipus d’IVA a la base imposable que
correspongui, sense que, en cap cas, pugui incrementar aquest percentatge en el
tipus tributari del recàrrec d’equivalència.
En aquest règim especial, el minorista no està obligat a efectuar la liquidació

de l’impost, ni tampoc haurà de fer cap altre pagament a la l’Agència Tributària,
però com a contrapartida tampoc no podrà deduir les quotes suportades en les
seves adquisicions o importacions de béns.
És a dir, el comerciant minorista compleix amb l’impost mitjançant el pagament

de la quota normal d’IVA i del recàrrec d’equivalència als proveïdors.
Seran els proveïdors qui declarin, en les seves declaracions-liquidacions pe-

riòdiques d’IVA, el recàrrec d’equivalència que han recaptat dels comerciants
minoristes com a IVA meritat.
Obligacions formals
A més de les obligacions formals dels subjectes passius de l’IVA, també hauran
de complir les següents:
• Acreditar davant els proveïdors o, si s’escau, davant la duana, el fet d’estar

sotmesos al règim especial.
• Expedir factures de venda o documents equivalents, en general només quan

efectuïn lliuraments a persones que tinguin la consideració de subjectes
passius de l’impost.
• Portar un llibre registre de factures rebudes, només quan facin altres

activitats en sectors diferenciats, separant les dels dos règims.
• No han de portar llibres comptables en relació amb l’IVA.
• Presentar declaracions-liquidacions per l’impost, en general només quan

facin adquisicions intracomunitàries de béns.
Exemple del règim especial del recàrrec d’equivalència
Un comerciant majorista de productes d’alimentació fa una venda a un comerç minorista

acollit al règim especial del recàrrec d’equivalència, que consisteix en:
• Caixes de llet 350 A

C
• Transport 15 A
C
• Descompte comercial 2%
Es demana:
Calculeu l’import total de la factura que hauria de pagar.
Solució:
El minorista ha acreditat davant del proveïdor que està acollit al règim d’equivalència; i
l’import total que hauria de pagar, i que figuraria en la factura expedida pel proveïdor, seria
el següent:
350 A
C Caixes de llet
-7A
C Descompte comercial: 350×2
100
=7
15 A
C Transport
358 A
C Base imposable: (350 - 7 + 15)
14,32 A
C Quota IVA 4%: 358×4
100
= 14, 32
358×0,5
1,79 A
C Quota recàrrec d’equivalència 0,5%: 100
= 1, 79
374,11 A
C Total factura: (358 + 14,32 + 1,79)
La llet està gravada al tipus impositiu del 4% d’IVA, i per tant li correspon aplicar un 0,5%
de recàrrec d’equivalència.
El proveïdor comerciant majorista serà l’encarregat de declarar l’IVA repercutit a l’Agència

Tributària.
1.7.3 Altres règims especials de l’IVA
En la taula 1.6 hi ha un resum de tots els règims especials d’IVA.
Tau la 1.6. Règims especials i característiques

Règim Caràcter Aplicació Renúncia Característiques Empresaris o
professionals
Règim especial del Obligatori Automàtica No Sense obligacions de Comerciants

recàrrec liquidació ni minoristes persones
d’equivalència pagament de l’impost. físiques i entitats (art.
35.4 LGT)
Règim simplificat Voluntari Automàtica excepte Sí Càlcul de la quota Persones físiques i

renúncia meritada per entitats (art. 35.4
operacions corrents. LGT) que duguin a
L’IVA deduïble és el terme operacions de
realment suportat. l’art. 37 Regl. IVA i no
superin els límits
determinats.
Règim especial de Voluntari Automàtica excepte Sí Sense obligacions de Titular de l’explotació.

l’agricultura, renúncia liquidació ni
ramaderia i pesca pagament de l’impost.
Règim especial dels Voluntari (segons l’opció) (segons l’opció) Càlcul de la base Revenedors de béns.
béns usats, objectes imposable.
d’art, antiguitats i
objectes de
col·lecció
Règim especial de Obligatori Automàtica No Càlcul de la base * Agències de viatges.

les agències de imposable.
viatges * Organitzacions de
circuïts turístics.
Règim especial de Obligatori Automàtica excepte Sí Exempció. Comerciants d’or

l’or d’inversió renúncia d’inversió.
Règim especial Voluntari — — Unificació de Empresaris i

aplicable als serveis presentació de professionals no
prestats per via declaració i ingrés en establerts en la UE
electrònica la Comunitat. que prestin serveis
electrònics a
establerts que no
tinguin la condició
d’empresari o de
professional.
Règim especial del Voluntari — Sí Compensació de Empresaris o

grup d’entitats saldos en les professionals que
autoliquidacions del formin part d’un grup
grup. d’entitats.
Tots aquests règims es consideren especials, entre altres coses, perquè a l’hora
de determinar el deute tributari i les liquidacions cada un el calcula de manera
diferent i no coincideix amb el règim general. És a dir, en aquests règims no es
calcula la diferència entre l’IVA meritat real i l’IVA deduïble també real i, com a
conseqüència, el control i registre de les seves operacions serà diferent.
LGT
Cada règim especial pot tenir característiques diferents d’aplicació, funcionament
Es refereix a la Llei general
tributària i càlcul dels seus elements -base imposable, IVA meritat, IVA deduïble, quota
tributària, deute tributari, etc.- i les seves pròpies obligacions formals.
A continuació es descriuen, a grans trets, les característiques principals de cada

un.
Règim especial simplificat
El règim especial simplificat d’IVA s’aplica, de manera voluntària, als

subjectes passius que són persones físiques que efectuen operacions
incloses en l’article 37 del Reglament de l’IVA -restaurants, cafeteries,
venda de pa, fusteries, etc.-, amb la finalitat de simplificar la fiscalitat de
les petites empreses.
Cada any, abans del 31 de
Aquest subjectes passius determinen les seves quotes d’IVA meritat per a opera- desembre,...
... s’aprova una ordre ministerial
cions corrents en funció d’uns mòduls establerts pel Ministeri d’Hisenda i sense en què surten publicats els
mòduls aplicables al règim
considerar l’IVA meritat real en el desenvolupament de la seva activitat. simplificat per a l’any següent.
L’IVA suportat real es podrà deduir en les condicions establertes, i per obtenir el
resultat de la liquidació es faran una sèrie de càlculs.
Règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca
El règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca és un règim voluntari

que s’aplica als titulars d’explotacions agrícoles, forestals, ramaderes i
pesqueres.
Els subjectes passius inclosos en aquest règim no tenen l’obligació de realitzar

liquidacions ni pagaments de l’impost.
Suporten l’IVA en les seves adquisicions, però no realitzen liquidacions de l’IVA;

per tant, no es poden deduir l’IVA suportat i, per aquest motiu, en les vendes que
realitzen, reben una compensació del preu de venda, és a dir, en el moment de la
venda cobren l’IVA més una compensació.
Règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de

col·lecció
Aquest règim voluntari s’aplica a aquells subjectes passius que es dediquen

a l’activitat de revenda de béns, com per exemple els següents:
• Béns usats: béns ja utilitzats
• Objectes d’art: quadres, escultures, fotografies...
• Antiguitats: objectes amb més de 100 anys d’antiguitat
• Objectes de col·lecció: filatèlia,...

Aquest règim està caracteritzat per una manera especial de determinar la base
imposable que permeti calcular l’IVA meritat de la liquidació.
Les bases imposables es poden determinar:
• Operació per operació
• De manera global
La base imposable serà el marge de benefici a partir del qual es calcularà la quota
de l’IVA.
Règim especial de les agències de viatges
El règim especial de les agències de viatges, és un règim obligatori que

s’aplica a les agències de viatges i als organitzadors de circuits turístics
(operadors turístics).
Aquest règim especial es caracteritza per la forma de calcular la base imposable.

L’IVA a ingressar es calcula sobre una base imposable que s’obté de la diferència
entre el preu de venda dels viatges i el cost de les compres i els serveis utilitzats.
Règim especial de l’or d’inversió
El règim especial de l’or d’inversió es configura com un règim especial

obligatori però es pot renunciar operació per operació, i s’aplica a
comerciants d’or amb la finalitat d’afavorir l’ús de l’or com a instrument
financer.
L’aplicació d’aquest règim implica que les operacions amb or d’inversió estan,
amb caràcter general, exemptes d’IVA, amb limitació parcial del dret a deducció.
Amb aquesta mesura, s’eliminen les distorsions de competència entre estats
membres de la Unió Europea i es reforça la competitivitat del mercat comunitari.
Règim especial aplicable als serveis prestats per via electrònica
El règim especial aplicable als serveis prestats per via electrònica és un

règim voluntari, al qual es poden acollir els empresaris i professionals
no establerts a la Unió Europea que prestin serveis electrònics a les
persones que no tinguin la condició d’empresari o professional i que estiguin
establertes a la UE o que hi tinguin el domicili o residència habitual.
És aplicable a les prestacions de servei que s’hagin d’entendre efectuades a la Unió

Europea.
L’objectiu d’aquest règim especial és crear condicions de competència equitatives

en l’àmbit de la fiscalitat indirecta aplicada al comerç electrònic, per a empreses
de la UE.
Règim especial del grup d’entitats
El règim especial del grup d’entitats és un règim voluntari que poden aplicar
els empresaris o professionals que formin part d’un grup d’entitats.
Es considera grup d’entitats el format per una entitat dominant i les seves entitats
dependents, sempre que les seus d’activitat econòmica o establiments permanents
de totes i cadascuna radiquin al territori d’aplicació de l’impost.
Cap empresari o professional no pot formar part simultàniament de més d’un grup
d’entitats.
En aquest règim especial, les entitats estretament vinculades, residents en un

mateix estat, es consideraran a efectes d’IVA com un únic subjecte passiu de
l’impost.
1.8 Exemple d’aplicació: liquidacions de l’IVA
L’empresa ADAINA, SA que es dedica al comerç a l’engròs de tota classe de

mercaderies i està acollida al règim general d’IVA, ha dut a terme durant l’exercici
20XX les operacions (IVA no inclòs) que es detallen a continuació:
Primer trimestre (gener-febrer-març)
• Venda de mercaderies al tipus reduït d’IVA per valor de 30.000 A

C.
• Venda de mercaderies al tipus general d’IVA per valor 225.000 A

C, dels quals
50.000 A
C també incorporaven el recàrrec d’equivalència.
• Venda de mercaderies a una empresa situada als EUA per valor de 8.000 A
C,
que a Espanya estan gravades al tipus general.
• Compra de mercaderies al tipus superreduït d’IVA per valor de 2.500 A

C.
• Compra de mercaderies al tipus general d’IVA per valor de 100.000 A

C.
• Pagament de sous i salaris per valor de 12.000 A

C.
Segon trimestre (abril-maig-juny)
• Venda de mercaderies al tipus superreduït d’IVA per valor de 15.000 A

C, que
també incorporaven el recàrrec d’equivalència.
• Venda de mercaderies al tipus general d’IVA per valor de 110.000 A

C.
• Venda de mercaderies a una empresa situada a Itàlia per valor de 4.500 A

C,
que a Espanya estan gravades al tipus reduït.
• Pagament d’interessos bancaris per valor de 2.800 A

C.
• Compra de mercaderies al tipus reduït d’IVA per valor de 2.000 A

C.

C.
• Factura per la construcció d’instal·lacions frigorífiques a l’empresa, al tipus

general d’IVA, per valor de 12.000 A C.
Tercer trimestre (juliol-agost-setembre)
• Venda de mercaderies al tipus reduït d’IVA per valor de 20.000 A

C, de les
quals 10.000 A
C també incorporaven el recàrrec d’equivalència.

C.
• Pagament d’assegurança per valor de 300 A

C.
• Compra de mercaderies al tipus reduït d’IVA per valor de 40.000 A

C.

C.
• Compra de mercaderies al Marroc al tipus d’IVA reduït per valor de 5.000

A
C.
Quart trimestre (octubre-novembre-desembre)

C.
• Compra d’una càmera congeladora a França per instal·lar-la a l’empresa,

per valor de 30.000 A
C.

C.
• Compra d’una joia per regalar a un client, al tipus general d’IVA, per valor
de 1.000 A
C.
Es demana:
Calculeu les liquidacions de l’IVA de l’empresa ADAINA, SA de l’exercici 20XX.

Solució
Taula 1.7. Liquidació de l’IVA de l’empresa ADAINA, SA de l’exercici 20XX
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
IVA meritat
30.000 x 2.400 15.000 x 600 20.000 x 1.600 254.000 x 45.720

8% 4% 8% 18%
225.000 x 40.500 110.000 x 19.800 300.000 x 54.000

18% 18% 18%
50.000 x 2.000 15.000 x 75 10.000 x 100 30.000 x 5.400

4% 0,5% 1% 18%
Total 44.900 Total 20.475 Total 55.700 Total 51.120
IVA deduïble
2.500 x 100 2.000 x 160 40.000 x 3.200 89.000 x 16.020

4% 8% 8% 18%
100.000 x 18.000 180.000 x 32.400 78.000 x 14.040

18% 18% 18%
12.000 x 2.160 5.000 x 400 30.000 x 5.400

18% 8% 18%
Total 18.100 Total 34.720 Total 17.640 Total 21.420
Liquidació
Diferència 26.800 Diferència -14.245 Diferència 38.060 Diferència 29.700
Compensació 0 Compensació 0 Compensació 14.245 Compensació 0
Resultat 26.800 Resultat -14.245 Resultat 23.815 Resultat 29.700
Comentaris
El recàrrec d’equivalència facturat es declararà com a IVA meritat.
1r trimestre
• El recàrrec d’equivalència del tipus general d’IVA és del 4%.
• Les vendes a una empresa situada als EUA es consideren exportacions

perquè no és un país membre de la UE. Com que és una empresa, s’hauran
facturat sense IVA.
• Els sous i salaris són operacions no subjectes a l’IVA.
2n trimestre
• El recàrrec d’equivalència del tipus superreduït d’IVA és del 0,5%.
• Les vendes a una empresa situada a Itàlia es consideren entregues intraco-

munitàries perquè és un país membre de la UE. Com que és una empresa,
s’hauran facturat sense IVA.
• Els interessos bancaris són operacions financeres exemptes d’IVA.
• El resultat de la liquidació ha resultat negatiu (-14.245 A

C). Com que no és
el 4t trimestre, només pot demanar la compensació per al trimestre següent.
3r trimestre
• El recàrrec d’equivalència del tipus reduït d’IVA és de l’1%.
• Les assegurances són operacions exemptes d’IVA.
• La compra de mercaderies al Marroc es considera importació perquè no és

un país membre de la UE. L’IVA s’haurà liquidat a la duana i serà deduïble.
• S’haurà de compensar el resultat negatiu del trimestre anterior. Després de

calcular la diferència cal restar l’import a compensar: 38.060 - 14.245 =
23.815 AC
4t trimestre
• La compra de productes a França, encara que no es tracti de mercaderies,

es considera una adquisició intracomunitària perquè és un país membre
de la UE. El tipus impositiu serà del 18% i la quota d’IVA se l’haurà
d’autorepercutir el subjecte passiu: s’inclou com a IVA meritat. Però com
que serà deduïble, també s’inclourà com a IVA deduïble.
• L’IVA suportat per la compra d’una joia no és deduïble i, pel fet de comprar-
la per regalar-la a un client, també es considera no deduïble.
2. Liquidacions i declaracions fiscals
Les empreses han de complir amb les obligacions formals que estableix la llei,
entre les quals es troba la presentació de determinades declaracions-liquidacions
a l’Agència Tributària en els models, terminis i via de presentació que els
correspongui.
Les declaracions-liquidacions dels impostos es classifiquen en:
• Autoliquidacions: si poden comportar un ingrés o devolució de

l’impost.
• Declaracions: si només són de caràcter informatiu.
La presentació de les declaracions-liquidacions s’ha de fer en els models aprovats

pel Ministeri d’Economia i Hisenda en el lloc, forma i terminis que correspongui.
Els models es poden obtenir des de diferents llocs:
• Una de les opcions és adquirir els models en paper a les oficines de l’Agència
Tributària.
• Una altra opció és per mitjà de la pàgina web de l’Agència Tributària

(www.agenciatributaria.es), accedint a les aplicacions disponibles que en
faciliten la descàrrega, emplenament i presentació.
Per facilitar la tramitació i la gestió de les declaracions-liquidacions, aquestes han

de contenir alguns codis amb informació de les dades introduïdes. D’aquesta
manera, amb l’ús de lectors òptics, la informació és tractada informàticament i
de manera immediata, guanyant rapidesa i eficàcia.
Aquesta codificació pot ser la següent:
• Etiquetes identificatives del declarant. Aporten les dades del subjecte pas-
siu codificades en un codi de barres i anagrama, i també els números del codi
de l’oficina de l’Agència Tributària on correspon presentar la declaració- Etiqueta identificativa. Els quatre
dígits centrals (ASA X) són el seu
liquidació. Les etiquetes s’han de demanar a l’Agència Tributària i s’han anagrama
d’enganxar en els models d’algunes declaracions-liquidacions.
• Codis de barres. Alguns dels models obtinguts des del web de l’Agència
Tributària poden portar incorporats dos codis de barres, que representen
dades diferents:
1. Les dades del subjecte passiu.

2. El número del document presentat, identificat com a núm. justificant.
• Codis de punts. En algunes declaracions informatives creades mitjançant

un programa d’ajuda, apareix un codi de punts que correspon a tota la
Codi de punts
informació introduïda codificada.
Les declaracions-liquidacions es poden presentar en dos formats diferents:
• En paper, lliurant el model en paper.
• Telemàticament, enviant un fitxer.
2.1 Models i terminis de presentació de la declaració-liquidació de

l’IVA i resums anuals.
No tenen obligació Entre les obligacions formals dels subjectes passius de l’IVA, es troben les
d’efectuar les
autoliquidacions els obligacions següents:
subjectes passius que facin
exclusivament:
• Presentar autoliquidacions i ingressar-ne l’import.
• operacions
exemptes limitades
(exempcions en • Presentar declaracions de caràcter informatiu.
operacions
interiors)
• adquisicions Les autoliquidacions de les operacions fetes pel subjecte passiu s’han de presentar
intracomunitàries
exemptes de manera periòdica (trimestral o mensual). No obstant, hi ha determinats casos
especials en què s’han de presentar de manera no periòdica i altres que queden
exempts d’aquesta obligació.
• El model d’autoliquidació més destacable és el del règim general d’IVA: el

model 303.
Algunes de les declaracions de caràcter informatiu que han de presentar els

subjectes passius de l’IVA són:
• La declaració resum anual de totes les operacions de l’exercici: el model

390.
• La declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: el model 349.
• Les declaracions relatives a l’inici, la modificació i el cessament de les

activitats que determinin la seva subjecció a l’IVA: el model 036 o el model
037.
• La declaració relativa a les operacions econòmiques amb terceres persones:

el model 347.
• La declaració informativa amb el contingut dels llibres de registre: el model

340.
2.1.1 Models
El model de declaració-liquidació de l’IVA que presentarà cada subjecte passiu www.agenciatributaria.es

Cal tenir en compte que el
serà únic, amb independència del tipus d’activitat feta a l’efecte de l’IVA, és a contingut de les
declaracions-liquidacions es pot
dir, ha d’incloure les dades de totes les activitats que ha fet el subjecte passiu, modificar i que les aplicacions
informàtiques canvien
independentment del seu règim de tributació i el lloc on es facin. En cas d’errors constantment.
se’n poden presentar de complementàries o substitutives. Per aquests motius, cal
actualitzar la informació
Els models es classifiquen en: periòdicament. Per fer-ho, podeu
accedir al web http://www.
agenciatributaria.es.
1. Models de presentació periòdica.
2. Models de presentació no periòdica.
Models de presentació periòdica
Període de liquidació
És el període de temps que
Els models de presentació periòdica són els que obligatòriament ha comprèn cada autoliquidació, i
pot ser mensual o trimestral.
de presentar el subjecte passiu encara que no s’hagin dut a terme
operacions durant el període de liquidació.
Segons el règim al qual estigui acollit el subjecte passiu, ha de presentar un

model d’autoliquidació o un altre, amb la periodicitat i forma de presentació
que li correspongui. En alguns casos, ha d’anar acompanyat d’una declaració
informativa.
En la taula 2.1 l la taula 2.2 podeu veure els models d’autoliquidació i declaracions
informatives de presentació periòdica relacionats amb l’IVA: Grans empreses (GE)
Són les que tenen un volum
Taula 2.1. Models d’autoliquidació periòdica anual d’operacions superior a
6.010.121,04 AC.
Models d’autoliquidació Model Periodicitat
Model general 303 Trimestral
Grans empreses (GE) 303 Mensual
Registre de devolució mensual 303 Mensual

(REDEME)
Règim simplificat 310/311 Trimestral
Règim simplificat i ordinari 370/371 Trimestral
Règim de serveis electrònics 367 Trimestral
Règim de grup d’entitats 322/353 Mensual
Tots els subjectes passius que emplenin models d’autoliquidació periòdica han de
presentar, amb l’autoliquidació de l’últim mes o trimestre natural, una declaració
resum anual, model 390, que comprengui les diferents autoliquidacions periòdi-
ques presentades, amb excepció dels que presentin el model 367.
Tau l a 2 . 2 . Models de declaració periòdica
Models de declaració de Model Periodicitat

caràcter informatiu
Resum anual 390 Anual
Declaració informativa 340 Mensual

d’operacions incloses en el
llibres de registre (REDEME)
Els inscrits en el Registre de devolució mensual (REDEME) han de presentar,

juntament amb el model 303 i en els mateixos terminis, la declaració informativa
d’operacions incloses en els llibres de registre, el model 340.
La presentació telemàtica dels models 303 i 390 serà obligatòria per a societats
anònimes, societats limitades, grans empreses i per inscrits en el Registre de
devolució mensual (REDEME).
Models de presentació no periòdica
Els models de presentació no periòdica només s’han de presentar quan es

produeixin determinades circumstàncies.
És a dir, a diferència dels de presentació periòdica, no s’han de presentar si no

s’han produït les circumstàncies que els obliguen.
En la taula 2.3 i en la taula 2.4 podeu veure els models de presentació no

periòdica més habituals, els motius que generen l’obligació de presentar-los i les
característiques de la seva presentació.
Tau l a 2 . 3 . Models d’autoliquidació no periòdica
Models Model Obligació de Presentació

d’autoliquidació presentar-los
especial
Devolució de l’impost 308 Per sol·licitar la Trimestral

devolució de l’IVA en
determinats casos de
particulars, persones
jurídiques no
empresàries o
empreses acollides a
alguns règims especials.
Autoliquidació positiva 309 Per liquidar l’IVA en Trimestral

determinats casos de
particulars, persones
jurídiques no
empresàries, empreses
acollides a alguns
règims especials, etc.
Reintegrament de 341 Per percebre les Trimestral

compensacions a compensacions de les
subjectes passius exportacions i entregues
acollits al règim intracomunitàries fetes
especial de pels subjectes passius
l’agricultura, acollits a aquest règim
ramaderia i pesca especial.
Taula 2.4. Models de declaració no periòdica
Models de declaració Model Obligació de Presentació

de caràcter informatiu presentar-los
Declaració 349 Només si han fet * Mensual

recapitulativa operacions * Trimestral (si durant el
d’operacions intracomunitàries. trimestre actual i els
intracomunitàries quatre anteriors l’import
trimestral no és superior
a 100.000 A C).
Declaració censal 036 Per sol·licitar el NIF, Màxim un mes abans o

l’alta i la baixa en el un més després, segons
cens d’empresaris, el que s’hagi sol·licitat o
professionals i comunicat.
retenidors, i per
comunicar les
obligacions tributàries i
qualsevol variació de les
dades declarades.
Declaració censal 037 Similar al model 036 Màxim un mes abans o

simplificada però perquè la utilitzin un més després, segons
persones físiques en el que s’hagi sol·licitat o
determinades comunicat.
condicions.
Declaració anual 347 Per declarar Anual

d’operacions amb determinades
terceres persones operacions respecte a
una altra persona o
entitat.
2.1.2 Terminis de presentació
Les autoliquidacions, tant periòdiques com no periòdiques, s’han de presentar

dins uns terminis determinats (vegeu la taula 2.5), segons si la presentació és
trimestral o mensual.
Taula 2.5. Terminis de presentació de les autoliquidacions:
Autoliquidacions Presentació Terminis de presentació
Periòdiques i Trimestral - De l’1 al 20 d’abril, juliol i octubre

No periòdiques (fins a 20 dies després del
període de liquidació).
- De l’1 al 30 de gener de l’any
següent (fins a 30 dies després
del període de liquidació).
Hi ha algunes excepcions en les
presentacions no periòdiques.
Periòdiques Mensual De l’1 al 20 de cada mes (fins a

20 dies després del període de
liquidació), amb dues excepcions:
- Autoliquidació del mes de juliol i

agost: de l’1 al 20 de setembre.
- Autoliquidació del mes de
desembre: de l’1 al 30 de gener
de l’any següent (fins a trenta dies
després del període de liquidació).
En les presentacions telemàtiques de les autoliquidacions amb domiciliació del

pagament, els terminis de presentació s’han d’avançar cinc dies, és a dir, en el
mes que correspongui en lloc de l’1 al 20 seran de l’1 al 15, i en lloc de l’1 al 30
seran de l’1 al 25.
En les declaracions
informatives només s’han
de presentar les pàgines Respecte als terminis de presentació de les declaracions informatives més
que continguin dades.
destacades, seran diferents segons el model:
• Models de presentació periòdica
– El resum anual, model 390, s’ha de presentar de l’1 al 30 de gener de

l’any següent de l’exercici declarat, juntament amb l’autoliquidació
periòdica de l’últim període de liquidació (excepte si es presenta el
model 367).
– La declaració informativa d’operacions incloses en el llibre de

registre, el model 340, s’ha de presentar mensualment juntament amb
el model 303 en els mateixos terminis.
• Models de presentació no periòdica
– Les declaracions censals, models 036 o 037, s’han de presentar, amb

caràcter general:
1. Abans d’un mes de l’inici de l’activitat econòmica.
2. En el mes següent de les modificacions o cessament de l’activitat.
– La declaració anual d’operacions amb terceres persones, model

347, s’ha de presentar si es donen les circumstàncies, durant el mes de
febrer de cada any amb les dades de les operacions de l’any anterior
desglossades trimestralment.
2.1.3 Autoliquidació de l’IVA: model 303
El model 303 (figura 2.1) és el model d’autoliquidació més habitual i

s’aplica a les empreses i professionals que són subjectes passius de l’IVA
acollits al règim general.
En aquest i altres models, cal declarar per separat les operacions amb béns
d’inversió de les operacions amb béns corrents.
F igura 2.1. Model 303
• Béns d’inversió: a efectes de l’IVA, són els béns corporals, mobles, semo-
vents o immobles que, per la seva naturalesa i funció, estan normalment
destinats a ser utilitzats per un període de temps superior a un any
com a instruments de treball o mitjans d’explotació. Específicament no es
consideren béns d’inversió:
– Els accessoris, peces de recanvi i execucions d’obra per a la reparació

de béns d’inversió.
– Els envasos i embalatges, encara que siguin susceptibles de reutilitza-
ció.
– Les robes utilitzades per al treball per als subjectes passius o el seu
personal.
– Qualsevol altre bé inferior a 3.005,06 A

C.
• Bens corrents: són tots els altres béns i serveis que no siguin considerats
béns d’inversió.
Emplenament del model 303
El model està format per diferents caselles, amb la descripció del concepte que
indica el tipus de dades que han de contenir, i que estan identificades per un nombre
que resulta útil quan indica les operacions que s’han de fer.
Les dades que s’han d’introduir en un imprès del model 303 en un supòsit simple
de règim general d’IVA, són les que es descriuen a continuació:
Identificació (1)
• NIF i cognoms i nom o raó social: són les dades del subjecte passiu. Si
cal, s’enganxarà l’etiqueta identificativa.
• Registre de devolució mensual: cal indicar si s’hi està inscrit o no.
Meritació (2)
• Exercici: és l’any de l’autoliquidació.
• Període: amb dos dígits.
– Si és mensual s’indicarà el mes: per exemple, 01 per al gener, 02 per

al febrer, etc.
– Si és trimestral, el primer dígit indicarà el número del trimestre i el
segon serà una T per indicar que és trimestral. Per exemple: 1T per
indicar el primer trimestre, 2T per al segon, etc.
Liquidació (3)
• IVA meritat
– Règim general: les xifres de les operacions en el règim general.

– Recàrrec d’equivalència: les xifres de les operacions facturades que
han estat gravades amb el recàrrec d’equivalència.
– Adquisicions intracomunitàries: correspon a l’autorepercussió de
l’IVA per les compres a altres països de la Unió Europea (UE).
• Total quota meritada: és la suma de les quotes.
• IVA deduïble
– Per a operacions interiors, importacions i adquisicions intracomu-

nitàries (caselles 22 a 33): bases imposables i l’import de les quotes
suportades deduïbles per aquestes operacions, distingint si es tracta
d’operacions corrents o amb béns d’inversió.
– Compensacions del règim especial A. R. i P.: són les compensacions

que el subjecte passiu ha pagat en factures de proveïdors acollits al
règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca. Per tant, qui paga
aquestes compensacions les dedueix en aquest apartat.
– Regularitzacions (caselles 35 i 36): només quan s’apliqui la regla de
la prorrata.
– Total a deduir: és la suma de les quotes.
• Altres conceptes i càlculs
– Diferència: entre el total de la quota meritada i el total a deduir.

– Atribuïble a l’Administració de l’Estat: en general es consignarà
el 100%, excepte els subjectes passius que tributin conjuntament a
l’Administració de l’Estat i a les diputacions forals del País Basc o a la
comunitat foral de Navarra, que ho faran en la proporció establerta.
S’aplicarà el percentatge a l’import de la diferència (casella 38) i
s’introduirà el resultat en la 40.
– Quotes a compensar de períodes anteriors: és l’import de la quota
que ha resultat a compensar en l’autoliquidació del període anterior.
Sempre s’ha de fer constar amb signe positiu.
– Entregues intracomunitàries i exportacions (42 a 43): per als
imports resultants de les vendes en entregues intracomunitàries i
exportacions, com també altres operacions particulars, si és el cas.
– Altres operacions amb dret a deducció (casella 44): només si és el
cas.
– Casella 45: exclusivament per als subjectes passius del País Basc i
Navarra.
– Resultat: cal fer les operacions indicades.
– Casella 47: exclusivament en el supòsit d’autoliquidació complemen-
tària.
– Resultat de la liquidació: és la diferència entre les dues caselles
anteriors.
Segons el resultat de la liquidació, s’haurà d’emplenar l’apartat que correspongui:
• Compensació (4): si el resultat és negatiu, s’indicarà el mateix import de la

casella 48 però sense signe. És obligatori excepte en l’última autoliquidació
de l’any.
• Sense activitat (5): es marcarà aquesta casella amb una X si no s’han meri-
tat ni suportat quotes durant el període al qual es refereix l’autoliquidació.
• Devolució (6): si en l’última autoliquidació de l’any (la del mes 12 o període

4T) el resultat és negatiu i el subjecte passiu sol·licita la devolució del saldo
al seu favor a final d’any, hi farà constar l’import i el codi del seu compte al
qual vol que li sigui abonada la devolució.
• Ingrés (7): si el resultat és positiu, s’ha d’indicar l’import; i si es vol

pagar per mitjà d’un càrrec en compte, caldrà indicar també el codi d’aquest
compte.
• Complementària (8): si és el cas, es marcarà amb una X i es farà constar

el número identificatiu de la autoliquidació anterior.
Signatura (9)
• Lloc i data: s’indicarà el lloc i la data de presentació.
• Signatura: si es presenta en paper, el subjecte passiu obligatòriament ha

de signar manualment l’autoliquidació en aquest espai. Si és una persona
jurídica, l’ha de signar el seu representant legal.
2.1.4 Resum anual de l’IVA: model 390
La declaració resum anual de l’IVA (model 390) és una declaració tributària

de caràcter informatiu que conté el conjunt de les operacions que s’han
dut a terme al llarg de l’any natural declarades en les autoliquidacions
periòdiques.
El model 390 està estructurat en diferents apartats, cada un previst per a un tipus
d’informació, tant del règim general com de la majoria de règims especials.
Les dades principals que conté són les que s’indiquen a continuació.
• Subjecte passiu: les dades del subjecte passiu i les característiques de la

declaració. S’hi enganxarà l’etiqueta identificativa.
• Meritació: l’exercici declarat i número identificatiu.
• Espai reservat per al codi de punts: si s’ha emplenat mitjançant el

programa d’ajuda i s’ha demanat la presentació en paper, apareixerà un codi
de punts que representa tota la informació introduïda en la declaració.
• Dades estadístiques: el tipus d’activitat, si té l’obligació de presentar la

declaració anual d’operacions amb terceres persones, etc.
• Dades del representant i signatura de la declaració: tant les persones

físiques com les entitats sense personalitat jurídica poden tenir un represen-
tant per signar la declaració, i és imprescindible per a les persones jurídiques
(SA, SL, etc.). En la presentació en paper és obligatòria la signatura manual.
• Operacions fetes en el règim general, amb diferents subapartats:
– Quota meritada: són les bases imposables i quotes meritades dels

diferents tipus impositius d’IVA i recàrrec d’equivalència, ordenades
en diverses classificacions.
– Quota deduïble: són les bases imposables i quotes deduïbles dels
diferents tipus impositius d’IVA, compensacions i regularitzacions,
ordenades en diverses classificacions.
– Resultat del règim general: és la diferència entre les dues quotes
anteriors.
• Operacions fetes en el règim simplificat: per introduir les dades necessàri-

es per declarar en aquest règim especial. Les activitats agrícoles, ramaderes
i forestals s’introdueixen per separat.
• Resultat de la liquidació anual: és la suma del resultat del règim general

i del règim especial simplificat, descomptant la quota a compensar de
l’exercici anterior, si és el cas.
• Tributació per raó del territori: només l’han d’emplenar els subjectes
passius que tributin a diverses administracions.
• Resultat de les liquidacions: cal indicar, entre altres dades, l’import

ingressat a l’Agència Tributària de tot l’exercici i, si l’última declaració ha
resultat negativa, l’import a compensar o a retornar.
• Volum d’operacions: es refereix a les vendes i prestacions de serveis;

s’introduiran les bases imposables, imports exempts, imports dels règims
especials, etc., degudament classificats.
• Operacions específiques: es refereix a les compres i despeses; s’introdui-

ran els imports no declarats per ser operacions exemptes o no deduïbles,
entre d’altres, degudament classificats.
• Prorrates: només s’omplirà si cal aplicar la regla de la prorrata per

determinar les quotes deduïbles.
• Activitats amb règims de deducció diferenciats: només si l’empresa fa

diverses activitats i cada una dedueix l’IVA suportat de manera diferent.
2.1.5 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries:

model 349
L’aplicació correcta de la tributació en l’IVA de les operacions intracomunitàries

requereix l’existència d’un intercanvi d’informació adequat entre els estats mem-
bres de la Comunitat Europea. Per als empresaris i professionals espanyols implica
la presentació de la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries.
La declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries de l’IVA (model

349) és una declaració tributària de caràcter informatiu en què es declaren
les operacions intracomunitàries fetes pel subjecte passiu de qualsevol dels
règims d’IVA.
En ser una declaració no periòdica, no es presentarà si no s’han fet aquestes

operacions.
En les operacions intracomunitàries, els operadors europeus que intervenen tenen

l’obligació d’identificar-se mitjançant un número individual intracomunitari, més
conegut com a NIF-IVA.
En el cas dels empresaris i professionals espanyols el NIF-IVA consisteix en el seu

mateix NIF precedit de les lletres ES, i l’han de fer constar en aquestes factures.
Està estructurat en diferents fulls, cada un previst per a un tipus d’informació:
• Full resum: les dades del declarant i els totals de les operacions; s’hi
enganxarà l’etiqueta identificativa.
• Relació d’operacions intracomunitàries: són els fulls interiors en què

s’introdueixen les dades de les operacions; s’utilitzarà una clau per cada
tipus d’operació.
• Rectificacions de períodes anteriors: només si n’hi ha.
2.1.6 Exemple d’aplicació: declaracions-liquidacions de l’IVA
L’empresa ADAINA, SA, amb NIF A08818501, amb domicili al carrer Diputació,
85 de Barcelona (08015) i número de compte 1234 5678 06 12345657890, està
acollida al règim general d’IVA i es dedica al comerç a l’engròs de tota classe
de mercaderies (epígraf IAE 611) i esporàdicament du a terme operacions de
compravenda a altres països sense que el seu import hagi superat els 100.000 A
C
trimestrals.
La Sra. M. Rosa Batet, amb NIF 77123456V, és l’administradora i representant

legal de l’empresa, segons els poders atorgats en escriptura pública del dia 26 de
juliol 7 de 2007 a la notaria del Sr. Josep Vallés.
Durant l’exercici de 20XX ADAINA,SA ha fet les operacions (IVA no inclòs) que
es detallen tot seguit.
a) Les vendes i despeses generals han estat les que podeu veure en la taula 2.6 i
taula 2.7.
Taula 2.6. Vendes de mercaderies de l’exercici

Vendes de mercaderies
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
Import IVA Import IVA Import IVA Import IVA
30.000 AC 2.400 A
C 15.000 AC 600 A
C 20.000 AC 1.600 A
C 254.000 45.720 A
C
al 8% IVA al 4% IVA al 8% IVA A
C al 18%
IVA
225.000 40.500 A
C 110.000 19.800 A
C 300.000 54.000 A
C
A
C al 18% A
C al 18% A
C al 18%
IVA IVA IVA
50.000 A
C 2.000 A
C 15.000 AC 75 A
C 10.000 AC 100 A
C
al 4% RE al 0,5% a l’1% RE
RE
Taula 2.7. Compres de mercaderies i despeses generals de l’exercici
Compres de mercaderies i despeses generals
1r Trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre
Import IVA Import IVA Import IVA Import IVA
2.500 A
C al 100 A
C 2.000 A
C al 160 A
C 40.000 AC 3.200 A
C 89.000 A
C 16.020 A
C
4% IVA 8% IVA al 8% IVA al 18%
100.000 18.000 A
C 180.000 32.400 A
C 78.000 A
C 14.040 A
C
A
C al 18% A
C al 18% al 18%
IVA IVA IVA
b) Altres factures registrades i comptabilitzades són les següents:
Primer trimestre
• Exportacions al Marroc de mercaderies per valor de 8.000 A C, facturades

sense IVA. El tipus d’IVA de les mercaderies a Espanya seria del 18%.
• Operació no subjecta: lliurament gratuït de mostres de mercaderies per a la

promoció d’un producte, valorades per un total de 1.000 A
C.
Segon trimestre
• Entregues intracomunitàries de mercaderies a Itàlia per valor de 4.500 A C,

facturades sense IVA. El tipus d’IVA de les mercaderies a Espanya seria del
4%.
• Factura per la construcció d’instal·lacions frigorífiques a l’empresa (bé

d’inversió) per valor de 12.000 A
C, amb 2.160 A
C d’IVA.
• Operació exempta: pagament d’interessos bancaris per valor de 2.800 A

C.
Tercer trimestre
• Importació de mercaderies de la Xina per valor de 5.000 A

C facturada sense
IVA. La liquidació d’IVA de la duana ha estat de 400 A
C per l’aplicació del
8% d’IVA vigent a Espanya.
• Operació exempta: pagament d’assegurança per valor de 300 A

C.
Quart trimestre
• Adquisició intracomunitària a França d’una cambra congeladora (bé d’in-

versió) per valor de 30.000 A
C, facturada sense IVA. El tipus d’IVA del
congelador a Espanya seria del 18%.
• Operació amb IVA no deduïble: compra d’una joia per regalar a un client
per valor de 1.000 A
C.
Es demana:
1. Indiqueu quines declaracions-liquidacions haurà de presentar l’empresa

amb les dades de l’IVA i en quines dates.
2. Empleneu els models oficials d’autoliquidació de l’IVA que l’empresa haurà

de presentar en cada trimestre, i indiqueu si pot ser telemàtica o en paper.
3. Empleneu la declaració resum anual de l’IVA de l’exercici 20XX, i indiqueu

si la seva presentació pot ser telemàtica o en paper.
4. Empleneu les declaracions recapitulatives d’operacions intracomunitàries

que corresponguin.
Solució
1) Li correspon emplenar els models 303 (trimestrals), el model 390 (anual) i el

model 349 (trimestral perquè no supera els 100.000 A
C trimestrals).
Tau l a 2 . 8 .
Dates per presentar les autoliquidacions trimestrals (model 303)
1r trimestre Del dia 1 al dia 20 d’abril de 20XX
2n trimestre Del dia 1 al dia 20 juliol de 20XX
3r trimestre Del dia 1 al dia 20 d’octubre de 20XX
4t trimestre Del dia 1 al dia 30 de gener de l’any següent 20XY
Data per presentar el resum anual (model 390)
Resum anual Del dia 1 al dia 30 de gener de l’any següent 20XY
Data per presentar la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349)
2n trimestre Del dia 1 al dia 20 juliol de 20XX
4t trimestre Del dia 1 al dia 30 de gener de l’any següent 20XY
Com que en el primer i tercer trimestre no s’han fet operacions intracomunitàries,

no s’haurà de presentar el model 349.
2) En ser una societat anònima (SA), els models 303 s’han de presentar obligatò-
riament de forma telemàtica.
Els models de les següent figures (figura 2.2, figura 2.3, figura 2.4 i figura 2.5)
s’han obtingut amb el formulari del web de l’Agència Tributària, per a la seva
presentació en paper, i per aquest motiu incorporen els codis de barres i l’anagrama
amb les dades del subjecte passiu i del número de justificant.
Aquestes figures serien predeclaracions en paper per a l’arxiu de l’empresa.
1r trimestre (figura 2.2):
Figura 2.2. Autoliquidació d’IVA del 1r trimestre
• Els lliuraments al Marroc es consideren exportacions perquè no és un estat

membre de la UE. Les exportacions estan exemptes d’IVA però caldrà
indicar-ne l’import en la casella 43.
• Operació no subjecta: no s’ha de declarar a efectes d’IVA.
2n trimestre (figura 2.3):
F i g u r a 2 . 3 . Autoliquidació d’IVA del 2n trimestre
• Els lliuraments a Itàlia es consideren entregues intracomunitàries perquè és

un estat membre de la UE, i estan exemptes d’IVA però caldrà indicar-ne
l’import en la casella 42.
• Els béns d’inversió s’han de declarar separadament dels béns corrents

(caselles 24 i 25).
• El resultat de la liquidació és negatiu (-14.245 A

C). Com que no és el 4t
trimestre, només pot demanar la compensació per al trimestre següent.
• Operació exempta: només es declararà en el resum anual.

Figura 2.4. Autoliquidació d’IVA del 3r trimestre
• Les adquisicions a la Xina es consideren importacions perquè no és un estat

membre de la UE. Les importacions de mercaderies liquiden l’IVA a la
duana i són deduïbles (caselles 26 i 27).
• S’ha de compensar el resultat negatiu del trimestre anterior. Després de

calcular la diferència cal restar l’import a compensar: 38.060 - 14.245 =
23.815 AC.
• Operació exempta: només s’ha de declarar en el resum anual.

4t trimestre (figura 2.5):
F i g u r a 2 . 5 . Autoliquidació d’IVA del 4t trimestre
• Les adquisicions a França es consideren adquisicions intracomunitàries

perquè és un estat membre de la UE, i s’hauran facturat en origen sense
IVA. En el model 303...
– el subjecte passiu s’ha d’autorepercutir l’IVA de la factura. Calcularà

la quota d’IVA aplicant el tipus impositiu corresponent i el declararà
com a IVA meritat (a les caselles 32 i 33): (30.000 x 18) / 100 = 5.400,
– però com que aquest IVA és deduïble, també s’inclourà en l’apartat
d’IVA deduïble;
– i com que es tracta d’un bé d’inversió, en l’apartat d’IVA deduïble es
declararà en les caselles 32 i 33.
• Operació amb IVA no deduïble: només es declararà en el resum anual.

3) Abans d’emplenar el model 390 cal recollir, ordenar i sumar totes les dades de
les autoliquidacions presentades. Els càlculs que cal fer són:
Taula 2.9. Càlculs per al model 390
IVA meritat Base imposable Quota meritada
IVA al 4% 15.000 600
IVA al 8% (30.000 + 20.000) = 50.000 (2.400 + 1.600) = 4.000
IVA al 18% (254.000 + 225.000 + 110.000 + 300.000) = (45.720 + 40.500 + 19.800 + 54.000) = 160.020
889.000
Adquisicions intracomunitàries de béns al 18% 30.000 5.400
Total de bases i quotes IVA 984.000 170.020
Recàrrec d’equivalència al 0,5% 15.000 75
Recàrrec d’equivalència a l’1% 10.000 100
Recàrrec d’equivalència al 4% 50.000 2.000
Totals d’IVA i recàrrec d’equivalència 172.195

IVA deduïble Base imposable Quota deduïble
En op. interiors de béns i serveis corrents al 4% 2.500 100
En op. interiors de béns i serveis corrents al 8% (2.000 + 40.000) = 42.000 (160 + 3.200) = 3.360
En op. interiors de béns i serveis corrents al (100.000 + 180.000 + 78.000 + 89.000) = (18.000 + 32.400 + 14.040 + 16.020) = 80.460
18% 447.000
Total d’op. interiors de béns i serveis 491.500 83.920

corrents
En op. interiors de béns d’inversió al 18% 12.000 2.160
En importacions de béns corrents al 8% 5.000 400
En adquisicions intracomunitàries de béns 30.000 5.400

d’inversió al 18%
Suma de deduccions 91.880
Resultat del règim general
(Totals d’IVA i recàrrec d’equivalència - suma de deduccions = 172.195 - 91.880) 80.315
Liquidació anual
Suma de resultats 80.315
Compensació de quotes d’exercicis anteriors 0
Resultat de la liquidació 80.315
Resultats de les liquidacions
Total de resultats a ingressar de les (26.800 + 23.815 + 29.700) 80.315

autoliquidacions d’IVA de l’exercici
Si el resultat de l’autoliquidació de l’últim * A compensar

període és a compensar o a retornar * A retornar
Tau la 2.10. Càlculs per al model 390 (continuació)

Volum d’operacions
Operacions en règim general 984.000
Entregues intracomunitàries exemptes 4.500
Exportacions i altres op. exemptes amb dret a deducció 8.000
Total de volum d’operacions 996.500
Operacions específiques
Adquisicions interiors exemptes (2.800 + 300) 3.100
Bases imposables de l’IVA suportat no deduïble 1.000
La seva presentació ha de ser telemàtica, igual com la del 4t trimestre.
Les següents figures (figura 2.6, figura 2.7, figura 2.8, figura 2.9, figura 2.10 i
figura 2.11) corresponen al model 390 degudament emplenat que s’han obtingut
amb el programa d’ajuda del web de l’Agència Tributària:
F i g u r a 2 . 6 . Resum anual d’IVA (pàgina 1)

Figura 2.7. Resum anual d’IVA (pàgina 2)

F i g ura 2.8. Resum anual d’IVA (pàgina 3)


F i g ura 2.10. Resum anual d’IVA (pàgina 6)

4) Les següents figures (figura 2.12, figura 2.13, figura 2.14 i figura 2.15) corres-
ponen al model 349 degudament emplenat que s’han obtingut amb el programa
d’ajuda del web de l’Agència Tributària, per a la presentació en paper perquè es
Per completar la declaració, mostrin totes les dades. No obstant, en ser una SA, la seva presentació hauria de
s’han inventat les dades que
faltaven i eren necessàries. ser telemàtica.
F i g ura 2.12. Model 349 del 2n trimestre (full resum)

Figura 2.13. Model 349 del 2n trimestre (pàgina 1 de 1)

F i g ura 2.14. Model 349 del 4t trimestre (full resum)

Figura 2.15. Model 349 del 4t trimestre (pàgina 1 de 1)

2.2 Declaracions censals i declaració d’operacions amb terceres

persones
Iniciar una activitat econòmica empresarial o professional origina un conjunt

d’obligacions fiscals, algunes anteriors a l’inici de l’activitat i altres durant el seu
desenvolupament.
Entre les obligacions de presentar declaracions fiscals de caràcter informatiu

dels subjectes passius de l’IVA es poden destacar les següents:
• Obligació de presentar declaracions relatives a l’inici, la modificació i el

cessament de les activitats que determinin la subjecció a l’IVA i que afectin
les retencions d’IRPF, entre d’altres (model 036 o 037).
• Obligació de presentar anualment, o a requeriment de l’Administració, infor-

mació relativa a les seves operacions econòmiques amb terceres persones
(model 347), tret que estiguin obligats a presentar el model 340, amb
determinades excepcions.
2.2.1 Declaracions censals: models 036 i 037
L’Administració tributària disposa d’un cens d’obligats tributaris. Dins d’aquest,

hi ha el cens d’empresaris, professionals i retenidors, en el qual s’han de
donar d’alta les persones o entitats que duran a terme activitats empresarials o
professionals o que satisfaran rendiments subjectes a retenció.
La declaració censal és la declaració d’inici, modificació i cessament de

l’activitat econòmica.
Estan obligats a presentar la declaració censal, entre d’altres:
• Els empresaris o professionals que començaran l’exercici d’una o més

activitats econòmiques en el territori espanyol.
• Tots els subjectes passius de l’IVA, amb algunes excepcions si es fan

exclusivament determinades operacions.
• Les persones físiques o jurídiques que, sense ser empresaris o professionals,

abonin rendes subjectes a retenció o ingressos a compte de l’IRPF, o
realitzin adquisicions intracomunitàries de béns.
Els obligats tributaris han d’utilitzar el model 036 o el model 037 per comunicar
a l’Administració tributària les situacions següents relatives a l’empresa, a la seva
activitat, a l’IVA i a l’IRPF, entre d’altres:
• Declaració d’alta: és la inscripció en el cens d’empresaris, professionals i

retenidors.
• Sol·licitud del número d’identificació fiscal: el demanaran les persones

jurídiques que no en disposin. Per demanar el NIF, la declaració censal s’ha
de presentar obligatòriament en paper.
• Dades identificatives de l’activitat: s’indicaran les dades de l’empresa

(identificació i domicili fiscal, representant, activitat, local de l’activitat,
socis, etc.), els règims i obligacions tributàries respecte a l’IVA, i d’altres
obligacions fiscals com el règim d’IRPF o impost de societats, retencions a
professionals, etc.
• Declaració de modificació de qualsevol situació declarada.
• Declaració de baixa quan cessin les activitats empresarials o professionals.
Segons el declarant i la informació a comunicar, s’utilitzarà un model o un altre:
• Model 036: és el model de declaració censal que s’utilitzarà amb caràcter

general.
• Model 037: és la declaració censal simplificada que podran utilitzar les

persones físiques en determinades condicions. Aquest model no permet
sol·licitar un NIF.
2.2.2 Declaració anual d’operacions amb terceres persones: model

347
Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que desenvolupin

activitats empresarials o professionals, hauran de presentar una declaració
anual relativa a les seves operacions amb terceres persones (model 347).
No obstant això, hi ha algunes excepcions en l’obligatorietat de presentació

d’aquesta declaració en persones físiques acollides a alguns règims especials
d’IVA i els obligats a presentar el model 340, entre d’altres.
En el model 347 es declararan les operacions següents:
• Operacions amb clients o proveïdors que, per cada un d’ells, en conjunt

superin la xifra de 3.005,06 A
C (IVA inclòs).
• Cobraments en metàl·lic superiors a 6.000,00 A

C en tot l’any, de cada una de
les persones o entitats relacionades.
• Cobraments per compte de tercers superiors a 300,51 A

C.
• Subvencions rebudes de les administracions superiors a 3.005,06 A

C.
• Determinades compres i vendes de les agències de viatges.
• Operacions d’assegurances de les entitats asseguradores.
• Lloguers de locals de negoci.
• Cobraments per la venda d’immobles.
Està estructurat en diferents fulls, cada un previst per a un tipus d’informació:
• Full resum: amb les dades del declarant i els totals de les operacions. S’hi
enganxarà l’etiqueta identificativa.
• Full comú per a totes les operacions: són els fulls interiors en què
s’introdueixen les dades de cada client i proveïdor, entre d’altres. Algunes
de les particularitats de la manera d’emplenar-lo són:
– S’utilitzarà una clau per cada tipus d’operació.

– Si el declarant és una entitat d’assegurances o arrendatari/arrendador
de locals de negoci, ho haurà d’indicar en la casella corresponent.
– En els imports cobrats en metàl·lic superiors a 6.000 A
C cal indicar
l’any que els ha originat.
– Els imports de les operacions s’han de declarar amb les devolucions i
descomptes inclosos, així com amb l’IVA i el recàrrec d’equivalència.
• Arrendaments de locals de negoci: l’emplenaran exclusivament els arren-

dataris de locals de negoci.
2.2.3 Exemple d’aplicació: declaració censal i declaració anual

d’operacions
L’empresa MELODY, SL, amb NIF B08008008, domiciliada al carrer Aragó,

153 de Barcelona (08015), telèfon 678910234, es va constituir com a societat
el 31/03/20XX amb inscripció registral del dia 04/04/20XX, formada pels socis
Josep Rossell Vallés, amb NIF 77123456V, i M. Rosa Olivé Batet, amb NIF
39333999C, amb una participació del 50% cadascun tots dos domiciliats al carrer
València, 33, 1r 3a de Barcelona. El seu representant legal és el Sr. Josep Rossell
Vallés, com a administrador.
L’activitat que duu a terme és el comerç a l’engròs de tota classe de mercaderies

(epígraf 611), i es fa a la mateixa adreça, en un local de 800 m2 .
L’empresa és subjecte passiu de l’IVA acollit al règim general, i des del seu inici
tenia previst fer operacions intracomunitàries. També està obligada a presentar
declaració per l’impost de societats, amb data de tancament el 31 de desembre, i
a practicar retencions i ingressos a compte sobre rendiments de treball personal.
A partir del 20 d’agost inicia l’activitat de compravenda, i finalitza l’any amb les
operacions següents, IVA inclòs:
Compres de mercaderies:
Taula 2.11.
Proveïdor NIF Província 3T 4T
Cinc, SA A08111111 Barcelona 8.320 A

C 13.130 A
C
Reus, SA A43222222 Tarragona 1.100 A

C 1.790 A
C
Comercial Puig, J43333333 Tarragona 3.410 A

C
SCP
Enric Peix Salat 44444444A Lleida 2.470 A

C 3.130 A
C
Al proveïdor Cinc, SA se li han lliurat un total de 7.500 A

C en metàl·lic per pagar
part de la seva facturació.
Vendes de mercaderies:
Taula 2.12.
Client NIF Província 3T 4T
Tip, SA A25555555 Lleida 1.450 A

C 3.460 A
C
Gren, SL B08666666 Barcelona 950 A

C 1.950 A
C
Merta, SL B17777777 Girona 5.840 A

C 8.660 A
C
Abel Martos Ruíz 88888888Y Girona 2.200 A

C 4.500 A
C
Ramon Gas Negre 99999999R Barcelona 6.760 A

C 5.540 A
C
El client Merta, SL ha lliurat un total de 8.000 A

C en metàl·lic per pagar part de les
seves factures.
Es demana:
1. Empleneu el model de declaració censal (model 036), amb data 26 de juliol

de 20XX, que hauria presentat l’empresa MELODY, SA per donar-se d’alta,
demanar el NIF i comunicar-ne les dades i obligacions fiscals. Indiqueu si
la seva presentació hauria de ser telemàtica o en paper.
2. Empleneu, amb data 28 de febrer de l’any següent 20XY, la declaració anu-

al d’operacions amb terceres persones corresponent a l’exercici 20XX
(model 347).
Solució
1) El model 036 s’hauria presentat en paper perquè calia demanar el NIF. Per
aquest motiu s’hauria de signar manualment la declaració censal.
Les dades comunicades haurien estat les següents:

1. Sol·licitud de NIF i alta en el cens
2. Identificació i domicili fiscal
3. Representant
4. Activitat i local
5. IVA
6. Impost de societats
7. Retencions al personal
8. Socis
Les següents figures (figura 2.16, figura 2.17, figura 2.18, figura 2.19, figura
2.20, figura 2.21, figura 2.22 i figura 2.23) corresponen al model 036 degudament
emplenat i signat, per a la seva presentació en paper, que s’han obtingut amb el
mòdul d’ajuda del web de l’Agència Tributària.
Figura 2.16. Model 036: sol·licitud de NIF i alta en el cens

F i g ura 2.17. Model 036: identificació i domicili fiscal

Figura 2.18. Model 036: representant

F i g ura 2.19. Model 036: activitat i local

Figura 2.20. Model 036: IVA

F i g ura 2.21. Model 036: impost de societats

Figura 2.22. Model 036: retencions al personal

F i g ura 2.23. Model 036: socis

2) Cal tenir en compte el següent:
• Les compres de mercaderies que s’han fet a Reus, SA no s’han d’incloure

en el model 347, ja que l’import total anual de les operacions és inferior a
3.005,06 A
C.
• Els pagaments en metàl·lic no es declaren, però els cobraments sí.
• Les vendes de mercaderies que s’han fet a Gren, SL no s’han d’incloure

en el model 347, ja que l’import total anual de les operacions és inferior a
3.005,06 A
C.
• Del client Merta, SL també es declararà l’import percebut en metàl·lic

perquè supera els 6.000 A
C.
Les següents figures (figura 2.24, figura 2.25 i figura 2.26) corresponen al model
347 degudament emplenat, que s’han obtingut amb el programa d’ajuda del web
de l’Agència Tributària, per a la presentació en paper perquè es mostrin totes les
dades. No obstant, en ser una SL la seva presentació hauria de ser telemàtica.
F i g ura 2.24. Model 347: full resum

Figura 2.25. Model 347: declarats (pàgina 1 de 2)

F i g ura 2.26. Model 347: declarats (pàgina 2 de 2)

2.3 Retencions efectuades per l’empresa per les mediacions de

venda
La mediació de venda es refereix a la intervenció dels intermediaris en les vendes

quan les empreses no les fan directament al client, és a dir, quan les fan per mitjà de
representants, agents comercials o comissionistes. Aquests intermediaris actuen
com a professionals independents, cobrant comissions sobre les vendes que han
fet.
Les empreses que efectuen operacions de compra o venda per mitjà

de comissionistes que actuen com a professionals independents tenen
l’obligació fiscal d’aplicar i gestionar les retencions a compte de l’impost
sobre la renda de les persones físiques (IRPF) d’aquests intermediaris,
que actualment estan establertes en un 15%.
Exemple de factura de comissions
Un comissionista factura 1.000 A C en concepte de comissió per una mediació de vendes.

Els càlculs i imports de la factura que presentaria a l’empresa serien:
C
1.000A Base imposable
C
+180A IVA 18%
1.180 A
C Import factura
−150A
C IRPF 15%
1.030 A
C Total a liquidar
L’import de la retenció es calcula aplicant el percentatge sobre la retribució dels seus

serveis, que correspon a la base imposable: 1.000 × 15% = 1.000×15
100
= 150.
Les empreses receptores de factures amb retenció per IRPF estan obligades a
declarar i ingressar l’import de les retencions a l’Agència Tributària per mitjà dels
models 111 i 190.
Aquestes declaracions-liquidacions seran úniques per a cada període impositiu i

retenidor. En cas d’errors se’n poden presentar de complementàries o substituti-
ves.
2.3.1 Autoliquidació de retencions de l’IRPF: model 111
El model 111 és el model d’autoliquidació per retencions i ingressos a

compte de l’IRPF.
Només es presentarà quan se satisfacin rendes subjectes a retenció.
Terminis de presentació:
Autoliquidació negativa
• Autoliquidació trimestral: de l’1 al 20 d’abril, juliol, octubre i gener (fins
Pot resultar una autoliquidació a vint dies després del període de liquidació) per a les retencions i ingressos
negativa si s’han satisfet rendes
sotmeses a retenció i ingrés a a compte que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior.
compte però no s’ha procedit,
segons les normes, a la pràctica • Autoliquidació mensual (grans empreses i administracions públiques):
efectiva de la retenció o ingrés
en compte. de l’1 al 20 del mes següent al període d’autoliquidació mensual que
correspongui, excepte l’autoliquidació del període del mes de juliol, que
es presentarà durant el mes d’agost i els vint primers dies naturals del mes
de setembre immediatament posterior.
El model està format per diferents apartats, cada un per introduir les dades dels
diferents orígens de les retencions. Les que corresponen a les mediacions de venda
s’introduiran en l’apartat de Rendiments d’activitats econòmiques.
Rendiments en espècie
Són les percepcions amb béns o
serveis en lloc de diners. En
Cada apartat està desglossat en percepcions dineràries o en espècie, per indicar
aquest cas, el declarant n’ha de
determinar el valor monetari i fer
les dades separadament segons com s’hagin fet.
un ingrés a compte, com a
equivalent a una retenció. Les dades que s’han d’introduir en un imprès del model 111 en un supòsit simple
de retencions per mediacions de venda són les que es descriuen a continuació:
Declarant (1)
• NIF i cognoms i nom o raó social: les dades del declarant. S’hi enganxarà
l’etiqueta identificativa.
Meritació (2)
• Exercici: és l’any al qual correspon l’autoliquidació.
• Període: amb dos dígits.
– Si és mensual: per exemple 01 per a gener, 02 per a febrer, etc.

– Si és trimestral: per exemple, 1T per indicar el 1r trimestre, 2T per al
segon, etc.
Liquidació (3)
• Rendiments del treball.
• Rendiments d’activitats econòmiques: per les mediacions de vendes,

entre altres activitats.
– Rendiments dineraris: el nombre de perceptors, l’import de les

percepcions, i l’import de les retencions del trimestre natural objecte
d’autoliquidació.
– Rendiments en espècie: el nombre de perceptors, el valor de les

percepcions, i l’import dels ingressos a compte del trimestre natural
objecte d’autoliquidació.
• Premis per la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions

aleatòries.
• Guanys patrimonials derivats dels aprofitaments forestals dels veïns en

muntanyes públiques.
• Contraprestacions per la cessió de drets d’imatge: ingressos a compte

previstos en l’article 92.8 de la Llei de l’impost.
Total de liquidació
• Casella 28: la suma de les retencions i ingressos a compte de tots els

apartats.
• Casella 29: exclusivament en el supòsit d’autoliquidació complementària.
• Resultat a ingressar (casella 30): cal fer les operacions indicades.
Segons el resultat de l’autoliquidació (casella 30), s’haurà d’emplenar l’apartat

que correspongui:
• Ingrés (4): si el resultat és positiu, s’ha d’indicar l’import; el número de

compte no s’ha de complimentar si se sol·licita ajornament o es vol fer el
pagament en metàl·lic.
• Autoliquidació negativa (5): es marcarà una X si és el cas.
• Autoliquidació complementària (6): es marcarà amb una X i es farà

constar el número identificatiu de la autoliquidació anterior, si és el cas.
Signatura (7)
• S’indicarà el lloc i la data de presentació.
• Signatura: si es presenta en paper, el subjecte passiu obligatòriament haurà

de signar la declaració en aquest espai; si és una persona jurídica, la signarà
el seu representant legal.
2.3.2 Resum anual de retencions de l’IRPF: model 190
Amb caràcter general, en el model 190 corresponent a cada exercici, la

persona o entitat declarant relacionarà la totalitat de les percepcions
satisfetes o abonades, la meritació de la qual o exigibilitat s’hagi produït
en aquest exercici que es declara.
Estan obligades a presentar la declaració resum anual de retencions i ingressos a

compte de l’IRPF totes les persones físiques, jurídiques i altres entitats, incloses
les administracions públiques, que estant obligades a retenir o a ingressar a
compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), satisfacin o
abonin alguna de les rendes previstes, entre les quals es troben els rendiments per
mediació de vendes.
El termini de presentació del model 190 depèn de la via de presentació utilitzada.

En qualsevol cas s’ha de presentar cada any, amb les quantitats retingudes i els
ingressos a compte efectuats que corresponguin a l’any natural immediatament
anterior.
Terminis de presentació:
• Presentació en paper: de l’1 al 20 de gener si és en imprès adquirit a

les oficines de l’Agència Tributària, o de l’1 al 31 de gener si s’ha generat
informàticament amb el programa d’ajuda o el mòdul d’impressió.
• Presentació telemàtica: de l’1 al 31 de gener.
El model 190 es compon d’un full resum i de diversos fulls interiors amb el detall
de les percepcions.
Full resum
• Declarant: dades del declarant, l’exercici que es declara, i la modalitat

de presentació; si la presentació és en paper, cal indicar si s’ha obtingut
mitjançant un programa d’ajuda de l’Agència Tributària; s’hi enganxarà
l’etiqueta identificativa.
• Espai reservat pel codi de punts: si s’ha emplenat mitjançant el programa

d’ajuda i demanat la presentació en paper, apareixerà un codi de punts que
representa tota la informació introduïda en la declaració.
• Data i signatura: tant les persones físiques com les entitats sense per-
sonalitat jurídica poden tenir un representant per signar la declaració, i
és imprescindible per a les persones jurídiques (SA, SL, etc.). En la
presentació en paper és obligatòria la signatura manual.
• Declaració complementària o substitutiva: només si es tracta d’aquests

casos.
• Resum de les dades incloses en la declaració: el total de les percepcions

i retencions de la declaració.
Relació de percepcions (fulls interiors)
Per cada full:
• Dades identificatives d’aquest full interior: en la capçalera de cada full

s’indicarà el NIF del declarant, l’exercici i el número de full respecte al total
de fulls.
• Totals d’aquest full interior: al peu de cada full se sumaran els imports
Les mediacions de venda
de les percepcions separadament dels imports de les retencions i ingressos són percepcions de clau G i
subclau 01.
a compte del mateix full.
Per cada percepció:
• Dades del perceptor: de la persona física o jurídica a qui s’ha aplicat la

retenció.
• Dades de la percepció: l’exercici es deixarà en blanc, s’indicarà la clau i

subclau de la percepció i s’introduiran els imports de les percepcions:
1. Percepcions dineràries: la percepció íntegra i les retencions practi-

cades al perceptor en tot l’exercici.
2. Percepcions en espècie: la valoració de la percepció (sense incloure
l’ingrés a compte), els ingressos a compte efectuats i els ingressos a
compte repercutits, si és el cas, de tot l’exercici.
• Dades addicionals: no s’ha d’emplenar en el cas de retencions per opera-

cions de mediacions de vendes (només s’ha d’emplenar en determinades
claus i subclaus).
Exemple d’aplicació: Declaració i resum anual de retencions
L’empresa Valhalla, SA, amb NIF A43000111, durant l’any 20XX ha rebut diverses factures
de venedors comissionistes per mediacions de vendes.
La persona de contacte i representant legal de l’empresa és l’administradora M. Antònia

Rossell Olivé, amb telèfon 645000111.
Les factures de les comissions són les que es presenten a la taula 2.13.
Es demana:
1. Indiqueu quins models de declaració-liquidació per les retencions d’IRPF haurà de presentar
l’empresa.
2. Empleneu els models oficials d’autoliquidació de les retencions que l’empresa haurà de
presentar cada trimestre, tenint en compte que els imports a ingressar es carregaran al
compte 1234 5678 06 1234567890.
3. Empleneu la declaració resum anual de retencions de l’exercici 20XX.

Tau la 2.13.
Perceptor Imports
Data Nom NIF Província Base 18% IVA Import de 15% Total a
imposable factura Retenció liquidar
11/02/XX Alfons 39666777B Tarragona 1.500 A

C 270 A
C 1.770 A
C 225 A
C 1.545 A
C
Sadurní
Lluch
09/10/XX Enric 22777888E València 2.000 A

C 360 A
C 2.360 A
C 300 A
C 2.060 A
C
Gimeno
Llácer
18/11/XX Alfons 39666777B Tarragona 1.800 A

C 324 A
C 2.124 A
C 270 A
C 1.854 A
C
Sadurní
Lluch
Solució
1) Haurà de presentar el model 111 per les autoliquidacions trimestrals i el model

190 resum anual.
2) Només es presentaran les autoliquidacions trimestrals dels trimestres en què

s’hagin practicat les retencions: el primer i el quart.
La figura 2.27 i figura 2.28 s’han obtingut amb el formulari del web de l’Agència
Tributària i per aquest motiu incorporen els codis de barres amb les dades i
anagrama del declarant i del número de justificant. Corresponen als models per
a la presentació en paper perquè mostrin totes les dades, però en ser una SA
s’haurien de presentar de forma telemàtica.
Figura 2.27. Autoliquidació de retencions del 1r trimestre

4t trimestre (figura 2.28):
• S’ha d’especificar que són dos perceptors i sumar els seus imports.
F i g u ra 2.28. Autoliquidació de retencions d’IRPF del 4t trimestre
3) La figura 2.29 i figura 2.31 corresponen al model 190 degudament emplenat

que s’han obtingut amb el programa d’ajuda del web de l’Agència Tributària per
a la seva presentació en paper perquè es mostrin totes les seves dades, però en ser
una SA s’hauria de presentar de forma telemàtica.
• Les comissions per mediació de vendes són rendiments de la clau G i

subclau 01.
• S’introduirà cada perceptor per separat, amb la suma de les seves percepci-
ons i retencions.
F i g ura 2.29. Resum anual de retencions d’IRPF (full resum)

Figura 2.30. Resum anual de retencions d’IRPF (full interior 1 d’1)

2.4 Vies de presentació d’obligacions fiscals
Si el dia de presentació Després d’obtenir els models de declaració-liquidació fiscals i emplenar-los, s’han
d’una declaració és festiu, la
declaració s’haurà de de fer arribar a una delegació o administració de l’Agència Tributària que
presentar el següent dia
hàbil. correspongui al domicili fiscal de l’obligat tributari.
El domicili fiscal és el lloc de localització de l’obligat tributari en les seves

relacions amb l’Administració tributària. Amb caràcter general:
• Per a les persones físiques serà el de la seva residencia habitual.
• Per a les persones jurídiques serà el seu domicili social.
Entitats col·laboradores L’obligat tributari pot triar entre diverses vies per presentar cada model tret que
Poden ser bancs, caixes d’estalvi
o cooperatives de crèdit.
s’estableixi l’obligatorietat d’utilitzar-ne alguna:
• Presentació en paper, directament a l’oficina de l’Agència Tributària o per

correu certificat. Si és una autoliquidació, segons el resultat també es pot
presentar a una entitat col·laboradora.
• Presentació telemàtica. Consisteix en un enviament de les dades per

Internet accedint a la Seu Electrònica del web de l’Agència Tributària.
REDEME En la taula 2.14 es relacionen els models principals relacionats amb l’IVA i les
Es refereix als subjectes passius
de l’IVA inscrits en el registre
retencions de l’IRPF, i les seves vies de presentació:
de devolució mensual.
Tau l a 2 . 1 4 . Presentació dels models principals d’IVA i de retencions d’IRPF
Models Presentació en paper Presentació telemàtica
303 i 390 Sí Obligatori per a SA, SL, GE i

REDEME
349, 347 i 190 Màxim quinze registres Obligatori per a SA, SL, GE
036 Obligatori per sol·licitar NIF i altres Obligatori per sol·licitar REDEME
037 Sí Sí
111 Sí Obligatori per a SA, SL, GE i

determinades administracions
públiques
340 No és possible Obligatori
La presentació de les declaracions-liquidacions, tant en paper com per via telemà-

tica mitjançant Internet, de determinats models de declaració i altres documents
tributaris, podrà ser efectuada bé pel propi declarant o bé per un tercer que actuï
en la seva representació.
2.4.1 Presentació en paper
La presentació de les declaracions-liquidacions fiscals en paper no la poden

fer les SA, SL, GE ni REDEME, entre d’altres.
El models poden ser:
• Impresos obtinguts a les oficines de l’Agència Tributària: les dades s’em-

plenaran a mà o amb màquina d’escriure. Si es fa a mà, caldrà escriure
sobre una superfície dura perquè es calquin les dades en els diferents fulls i
utilitzar lletres majúscules.
• Impressions generades amb les aplicacions específiques disponibles del

web de l’Agència Tributària: la majoria de les dades introduïdes mitjançant
aquestes aplicacions s’hauran imprès, fins i tot, en alguns models també
com a codis de barres i codis de punts. En els models 303 i 111 s’hauran
d’escriure manualment el NIF, el lloc i la data de presentació.
Si el model no porta incorporat el codi de barres del subjecte passiu o hi manca

l’anagrama (quatre dígits centrals), s’haurà d’enganxar l’etiqueta identificativa.
Totes les declaracions-liquidacions que es presentin en paper hauran d’anar

signades manualment pel subjecte passiu o bé pel seu representant legal.
Llocs de presentació
Les autoliquidacions en paper es presentaran directament a una oficina de

l’Agència tributària, i si és el cas se n’ingressarà l’import, però també es poden
presentar a altres llocs autoritzats, segons sigui el seu resultat.
• Models 303 o 111 a ingressar: pot ser a entitats col·laboradores, i se

n’ingressa també l’import.
• Model 303 a retornar: es pot presentar a l’entitat bancària col·laboradora

per mitjà de la qual es demani rebre la devolució.
• Models 303 o 111 amb altres resultats: es pot presentar per correu
certificat dirigit a la delegació de l’Agència Tributària corresponent al
domicili fiscal del subjecte passiu; seria el cas del model 303 a compensar
o sense activitat, i del model 111 negatiu, o amb sol·licitud d’ajornament o
fraccionament.
Totes les declaracions informatives en paper es presentaran directament a una

oficina de l’Agència Tributària o per correu certificat, amb dues excepcions:
• Model 390: es presentarà conjuntament amb el model 303 de l’últim

període, en el mateix lloc d’aquesta autoliquidació.
• Model 190: si el resultat del model 111 de l’últim període és a ingressar, es

pot presentar conjuntament i en el mateix lloc que aquesta autoliquidació.
2.4.2 Presentació per via telemàtica
Tenen l’obligació de presentar les declaracions-liquidacions per via

telemàtica: els obligats tributaris que siguin societats anònimes, societats
de responsabilitat limitada, grans empreses, els que estiguin inscrits en el
Registre de Devolució Mensual (REDEME) i els que apliquin els règims
especials d’IVA de serveis prestats per via electrònica i del grup d’entitats.
La presentació telemàtica serà voluntària per als altres models i situacions,

excepte en alguns casos com per exemple els següents:
• Obligatòriament serà en paper en els models 036 o 037 quan se sol·liciti el

NIF o es renunciï als règims especials d’IVA simplificat o de l’agricultura,
ramaderia i pesca, entre d’altres.
• Obligatòriament serà per via telemàtica en el model 340, en el model 036

quan se sol·liciti inscriure en el Registre de Devolució Mensual (REDEME)
i en els models 349, 347 i 190 quan continguin més de quinze registres.
La presentació telemàtica es pot fer des de l’enllaç Seu Electrònica situ-

at en la pàgina web www.agenciatributaria.es o bé accedint directament per
www.agenciatributaria.gob.es.
Seu Electrònica de l’Agència

Tributària
Serveis de la seu electrònica
Des de la seu electrònica, a més de presentar les declaracions i autoliquidacions,

també es pot accedir a la seva consulta, veure dades fiscals, obtenir etiquetes, etc.
Per accedir a aquests serveis es requereix un certificat electrònic expedit per

alguna autoritat de certificació reconeguda per l’Agència Tributària per generar la
signatura electrònica, que asseguri plenament la identificació de l’usuari i, amb
això, que les declaracions enviades per Internet només puguin ser consultades per
la persona que les va enviar.
Els serveis oferts als quals es pot accedir amb certificat electrònic són, entre
d’altres:
• Presentació de declaracions tributàries, censals d’empresaris i professionals,

informatives (i modificació d’errors en línia), denúncies tributàries, etc.
• Pagament d’impostos.
• Sol·licitud d’ajornament.
• Sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts i de rectificació d’autoliquida-

cions.
• Consulta de deutes pendents de pagament.
• Consulta de declaracions presentades, de l’estat de la tramitació d’una

sol·licitud de devolució i del text de les notificacions rebudes.
• Comprovació de la condició d’operador intracomunitari registrat en un altre

estat de la Unió Europea.
• Consulta del domicili fiscal (i la seva modificació), de dades fiscals i

obligacions fiscals atribuïdes per tercers a un contribuent.
• Obtenció d’etiquetes en línia.
• Sol·licitud i descàrrega de certificacions administratives.
• Subscripció a serveis d’alertes per SMS i al servei de recepció de novetats

en la pàgina web de l’Agència Tributària.
• Apoderar un tercer perquè actuï davant l’Agència Tributària.
Exemple de presentació telemàtica del model 390
Els requisits i el procediment necessaris per dur a terme la presentació telemàtica

del model 390 són els següents:
1. El declarant, o el seu representant si és el cas, haurà de tenir instal·lat en el

navegador el certificat electrònic.
2. La declaració s’haurà de confeccionar utilitzant el programa d’ajuda

desenvolupat per l’Agència Tributària, a fi d’obtenir el fitxer amb la declara-
ció a transmetre, o bé mitjançant un altre programa capaç d’obtenir un fitxer
amb el mateix format.
3. Un cop obtingut el fitxer amb extensió .XML, el declarant accedirà a la Seu

Electrònica i procedirà a:
(a) seleccionar el fitxer .XML amb la declaració a transmetre.

(b) seleccionar el certificat d’usuari per generar la signatura electrònica.
(c) transmetre la declaració completa amb la signatura electrònica a
l’Agència Tributària.
4. Si la declaració és acceptada, l’Agència Tributària retornarà en pantalla les

dades de la presentació validades amb un codi segur de verificació, com
també la data i hora de la presentació. En cas que la declaració fos rebutjada,
es mostraran els errors detectats perquè procedeixi a la seva esmena.
5. El presentador haurà d’imprimir i conservar la declaració acceptada i les

dades validades amb el codi segur de verificació.
En cas que per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació per
via telemàtica en el termini establert, la presentació es podrà efectuar durant els
tres dies següents al de la finalització del termini esmentat.
2.5 Aplicacions específiques de confecció d’impresos oficials
Tots els models es poden obtenir en imprès a les oficines de l’Agència Tributària.
El web de l’Agència Tributària també ofereix unes aplicacions específiques

que en faciliten l’emplenament i tramitació, algunes de les quals es poden utilitzar
per a la presentació en paper i altres per a la presentació per via telemàtica.
Els tipus principals d’aplicacions són:
• Formularis: per emplenar els models en línia.
• Mòduls d’ajuda: per emplenar els models en línia, similars als formularis,
però amb més complexitat.
• Mòduls d’impressió: per descarregar els models i emplenar-los manual-

ment. Alguns no són vàlids per a la seva presentació.
• Programes d’ajuda: per descarregar i instal·lar els programes que perme-

ten emplenar els models.
F i g u r a 2 . 3 1 . Grups de models de l’Agència Tributària
Alguns dels programes d’ajuda s’han de descarregar i instal·lar dins la plataforma

Informatives, que prèviament s’haurà descarregat del web de l’Agència Tributària

i instal·lat a l’ordinador.
Cal tenir present que aquestes aplicacions informàtiques evolucionen i varien

constantment, i per això cal estar atents als canvis que es van produint.
Per accedir als models de l’Agència Tributària: des del web

www.agenciatributaria.es, cal anar a l’enllaç Models i formularis, demanar
Totes les declaracions per tenir accés a tots els grups de models ordenats pel seu
número (vegeu la figura 2.31), i només caldrà seleccionar un d’aquests grups i
el model que es vol obtenir. Dins de cada model hi ha totes les seves opcions
disponibles.
En la taula 2.15 hi ha els enllaços que accedeixen a les aplicacions principals per
confeccionar els models d’IVA i de retencions d’IRPF.
Taula 2.15. Enllaços a les aplicacions principals per confeccionar els models d’IVA i de retencions
d’IRPF
Models Per a la presentació en paper Per a la presentació telemàtica
303 Formulari Presentació electrònica
390 Descàrrega del model (és un Programa d’ajuda

mòdul d’impressió)
Programa d’ajuda
349 Programa d’ajuda instal·lat a la Programa d’ajuda instal·lat a la

plataforma Informatives plataforma Informatives
036 Emplenament (i obtenció) de PDF Presentació electrònica

per imprimir (és un mòdul d’ajuda)
037 Emplenament, validació i obtenció Presentació electrònica

en PDF per imprimir (és un mòdul
d’ajuda)
347 Descàrrega del model (és un Programa d’ajuda instal·lat a la

mòdul d’impressió) plataforma Informatives
Programa d’ajuda instal·lat a la

plataforma Informatives
111 Formulari Presentació electrònica
190 Descàrrega del model (és un Programa d’ajuda instal·lat a la

mòdul d’impressió) plataforma Informatives
Programa d’ajuda instal·lat a la

plataforma Informatives
340 Programa d’ajuda. Presentació electrònica
2.5.1 Models 303 i 111
Les aplicacions que s’utilitzaran dependran de la via de presentació dels models.
• Presentació en paper: amb l’opció Formulari per introduir les dades en

línia i obtenir el model complimentat. En validar-lo es crearà un fitxer .PDF
amb dos exemplars, un per al subjecte passiu i un altre, amb menys dades,
per a l’entitat on es presenta l’autoliquidació.
• Presentació per via telemàtica: es pot fer des de l’opció Presentació

electrònica per entrar a la Seu electrònica i demanar les opcions de presen-
tació, però només serà possible si es disposa d’un certificat electrònic. Des
d’aquest espai també es poden obtenir els formularis per a la presentació en
paper amb les opcions Formulari del model 303 per presentar o Formulari
del model 111 per presentar (predeclaració), segons el model.
2.5.2 Model 390
El Programa d’ajuda s’ha de descarregar i instal·lar a l’ordinador.
Aquesta aplicació permet complimentar el model 390 i el model 311 i 303 del 4t
trimestre que s’han de lliurar conjuntament. Des del mateix programa es podrà
triar la seva presentació:
• Presentació en paper: amb l’opció Imprimir de la barra d’eines. Després

de seleccionar el model, es crearà un fitxer .PDF amb dos exemplars del
model, un per a l’Administració i un altre per al subjecte passiu, amb el codi
de punts.
• Presentació telemàtica: amb l’opció Presentación Telemática de la barra

d’eines. Després de seleccionar el model (figura 2.32), s’obrirà una finestra
per crear un fitxer .XML. Si en la mateixa finestra es demana una còpia en
paper, també crearà un fitxer .PDF amb un exemplar complet complimentat
però sense el codi de punts.
F i g u r a 2 . 3 2 . Presentació telemàtica del model 390
Des del mateix lloc web del model 390 hi ha l’opció Descàrrega del model,
que permet descarregar un model 390 en PDF per imprimir-lo i emplenar-lo
manualment, però no és apte per ser presentat.
2.5.3 Models 036 i 037
Els llocs web de cada model són molt similars i comparteixen algunes de les
aplicacions disponibles.
Les aplicacions que s’utilitzaran dependran de la via de presentació dels models.
• Presentació en paper: el model 036 té l’opció Emplenament (i obtenció)

de PDF per imprimir i el model 037 l’opció Emplenament, validació i
obtenció en PDF per imprimir. En tots dos casos es tracta de mòduls
d’ajuda que detecten errors i generen uns esborranys en PDF que no seran
vàlids fins a la seva presentació a l’oficina de l’Agència Tributària. En tots
els casos i en cada model s’obtindran dos exemplars: un per a l’interessat i
un altre per a l’Administració.
• Presentació telemàtica: en cada model hi ha l’opció Presentació electrò-

nica que porta a la mateixa zona de la Seu electrònica en què es troben una
varietat d’opcions per a fer la presentació telemàtica i també per imprimir
els mateixos esborranys anteriors.
2.5.4 Plataforma Informatives
Des del web de l’Agència Tributària es pot descarregar, i instal·lar seguint les
instruccions, la plataforma Informatives que permet integrar els programes
d’ajuda de la majoria dels models de declaracions informatives, entre els quals
hi ha els dels models 349, 347 i 190.
Aquesta plataforma només s’instal·larà una vegada i després s’hi afegiran els
programes d’ajuda dels models que es necessitin.
L’accés recomanat per a descarregar la informació sobre la instal·lació i el fun-

cionament i accedir-hi és des del menú de la pàgina inicial del web, amb l’enllaç
Campanyes i l’opció Declaracions informatives de l’any que correspongui.
Resultarà útil consultar els vídeos explicatius que es troben en l’enllaç Ajuda
tècnica sobre qüestions informàtiques i seleccionant Vídeos explicatius sobre
declaracions informatives 20XX (de l’exercici que correspongui). Els vídeos que
es poden consultar són:
• Baixada i instal·lació de la plataforma d’informatives (Windows)
• Com agregar els models de declaració a la plataforma d’informatives
• Presentació de declaracions informatives 20XX
• Modificació declaracions informatives 20XX

A continuació descrivim el procés per a la instal·lació de la plataforma i els models:
• Descàrrega i instal·lació de la plataforma d’informatives: cal entrar

a l’enllaç Baixada de programa d’ajuda plataforma informatives per
descarregar-se la plataforma. També es pot descarregar des del lloc web
dels models 349, 347 o 190, entre d’altres, seleccionant Programa d’ajuda.
A continuació s’haurà d’instal·lar seguint les instruccions.
• Instal·lació dels models: amb la plataforma Informatives prèviament

instal·lada i oberta, s’afegirà el programa d’ajuda de cada model amb una
de les opcions Nuevo modelo de la barra d’eines.
• Selecció d’un model: si en la plataforma Informatives ja hi ha altres

models instal·lats, s’hauran de tancar abans d’obrir-ne uns altres, amb les
opcions de la barra d’eines Cerrar modelo actual per tancar-lo o Abrir
Modelo per obrir-lo. A continuació se seleccionarà l’exercici fiscal i el
model instal·lat al qual es vol accedir (vegeu la figura 2.33).
F i g u r a 2 . 3 3 . Selecció dels models en la plataforma Informatives
2.5.5 Models 349, 347 i 190
Aquests models s’han d’instal·lar dins la plataforma Informatives.
Després de seleccionar i complimentar el model des de la plataforma Informati-

ves, cal demanar Obtención de declaraciones de la barra d’eines i, en les finestres
que s’obriran, seleccionar com es vol fer la presentació. En el model 349 també
cal indicar el període de liquidació (vegeu la figura 2.34):
• Presentació en paper: amb l’opció Presentación en papel d’una de les

finestres. Després de seguir les instruccions que es demanin, s’obrirà un
fitxer .PDF amb dos exemplars, un per a l’Administració i un altre per
a l’interessat, amb el codi de punts. Des del lloc web dels models 347 i
190 també es poden descarregar els mòduls d’impressió dels models, per
imprimir-los i emplenar-los manualment.
• Presentació telemàtica: amb l’opció Presentación Telemática en lloc de

l’anterior. En una nova finestra demanarà les opcions per crear un fitxer
amb extensió segons el model (.349, .347 o .190) i, si ara es demana una
còpia en paper, també obrirà un fitxer .PDF amb només el primer full
resum del model sense el codi de punts.
F igura 2.34. Finestra per indicar el període de liquidació del model 349
3. Obligacions de facturació i registre
Els subjectes passius de l’IVA han de complir amb les obligacions formals que
estableix la llei, entre les que es troben les de facturació i registre de les seves
operacions en llibres de registre específics de l’IVA, per obtenir les dades que
s’hauran de declarar o liquidar en l’Agència Tributària.
Els llibres de registre de l’IVA han de permetre determinar amb precisió en cada
període de liquidació:
• L’import total de l’IVA repercutit als clients.
• L’import total de l’IVA suportat per les adquisicions o importacions de béns

o pels serveis rebuts o, si escau, pels autoconsums que s’hagin dut a terme.
• La situació dels béns a què es refereixen les operacions que han de constar en
el llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries, mentre
no tingui lloc la meritació de les entregues o adquisicions intracomunitàries.
Actualment les empreses gestionen aquesta informació amb aplicacions informà-

tiques que permeten, entre altres operacions, obtenir aquests llibres de registre
específics i les declaracions-liquidacions d’IVA.
3.1 Suport documental i suport informàtic de les operacions de

compravenda
El suport documental i suport informàtic de les operacions de compravenda

en les obligacions formals dels subjectes passius de l’IVA es refereix
als documents o fitxers que contenen la informació que origina aquestes
obligacions fiscals: les factures en paper o electròniques, i els documents
substitutius de les factures, principalment.
L’aplicació correcta de l’IVA també exigeix l’aplicació correcta de les normes de

facturació, la importància de la qual es manifesta en un doble vessant:
• En l’obligació d’emetre factures com a documents fiscals que determinen la

repercussió de l’IVA de les seves vendes.
• I en la deducció de l’IVA suportat, ja que el destinatari de l’operació ha

d’estar en possessió d’una factura legal per poder deduir les quotes de l’IVA.
3.1.1 Obligació de facturar
Els empresaris i professionals estan obligats a expedir factura i una còpia, i a

conservar aquesta còpia, per a les operacions següents:
• Els lliuraments de béns i prestacions de serveis que facin en el desenvo-

lupament de la seva activitat.
• Els cobraments anticipats, excepte de les entregues intracomunitàries de

béns.
Així mateix, altres persones i entitats que facin determinades operacions també
estan obligades a expedir i conservar factura o altres justificants encara que no
tinguin la condició d’empresaris o professionals.
Aquesta obligació afecta a tots els subjectes passius de l’IVA, independentment

del règim al qual estiguin acollits.
Algunes de les situacions en què específicament estan obligats a emetre factures

són:
• Quan el destinatari és:
– un empresari o professional,
– una administració pública,
– una persona jurídica domiciliada en un altre estat membre de la UE
que no actuï com a empresari o professional.
• Quan el destinatari ho exigeixi.
• En les exportacions i entregues intracomunitàries de béns.
• En els lliuraments de béns objecte d’instal·lació o muntatge.
Excepcions per a l’obligació d’emetre factures
Respecte a l’IVA, hi ha uns supòsits en els quals no és necessari emetre factura,

llevat que es tracti d’alguna de les operacions obligades anteriors.
Les excepcions de l’obligació d’emetre factura són les següents:
• Les operacions interiors exemptes de l’IVA (exempcions limitades), llevat

d’algunes en les quals sí que hi ha l’obligació de facturar com en les
següents: hospitalització, assistència mèdica, dentistes, transport de ferits
o malalts, vendes de terrenys rústics, segones vendes d’edificacions i
posteriors, etc.
• Les fetes en els règims especials d’IVA del recàrrec d’equivalència i del
règim simplificat, amb algunes excepcions.
• Les que siguin autoritzades per l’Agència Tributària.

3.1.2 La factura
Els empresaris i professionals, en el desenvolupament de la seva activitat diària,

duen a terme una gran quantitat de transaccions. Es fa necessari que aquestes
transaccions quedin justificades documentalment per diversos motius, com poden
ser, entre altres, motius legals o pràctics a l’hora d’acreditar una operació mercan-
til. El RD 1496/2003...
...regula l’obligació dels
empresaris i professionals
d’expedir i lliurar factures. En
l’article 157 de la Llei 30/85 de
La factura és el document que expedeix el venedor al comprador per l’IVA i en l’article 24 del Codi de
comerç s’indiquen els requisits
acreditar legalment el lliurament de béns i les prestacions de serveis que ha de complir la factura.
realitzades.
En la figura 3.1 podeu observar un exemple de factura.
F igura 3.1. Exemple de factura
Tenint en compte els requisits que la normativa obliga a complir en les factures,
es poden considerar dos tipus diferents de factures, totes perfectament vàlides des
del punt de vista legal si s’emeten en els casos previstos:
• Factura completa
• Factura simplificada
Factura completa
La factura completa és la factura que reuneix tots els requisits que

s’exigeixen per a aquest tipus de factura.
El requisit principal és que totes les factures han de contenir, almenys, les dades
següents:
• Número i, si cal, sèrie. La numeració serà correlativa dins de cada sèrie.
• Data d’expedició.
• Nom i cognoms, si és una persona física, o raó social, si és una persona

jurídica, NIF i domicili de l’expedidor i del destinatari. Si el destinatari és
una persona física i no és empresari o professional, el seu domicili no serà
obligatori.
• Descripció dels béns i/o serveis objectes de l’operació.
• Contraprestació total de l’operació i totes les dades necessàries per deter-

minar la base imposable i el seu import.
• Tipus d’IVA aplicable i quota. Si en l’operació hi ha diferents tipus

impositius s’ha de diferenciar la part subjecta a cada tipus.
• Data de l’operació o del pagament anticipat si és diferent de la data de la

factura.
En la facturació tant d’operacions exemptes com de no subjectes s’indicarà

expressament que l’operació està exempta o no subjecta, respectivament. Per
exemple: Factura exempta d’IVA segons l’article 20.26 de la Llei 37/1992, de
l’impost sobre el valor afegit.
Factura simplificada
La factura simplificada es caracteritza perquè no reuneix tots els requisits

que s’exigeixen per a considerar-la una factura completa.
Hi ha dos casos en els quals la normativa legal autoritza l’emissió de factures

simplificades:
1. Quan l’operació feta tingui un valor inferior als 100 AC (IVA a part) i el
destinatari no sigui un empresari o professional en l’exercici de les seves
funcions, no serà necessària la identificació del destinatari.
2. L’Agència Tributària podrà autoritzar que hi constin com a mínim la data

d’expedició, la identitat de l’expedidor, els béns lliurats o serveis prestats i
la quota d’IVA.
Cal tenir en compte que les factures en què no s’hagin fet constar les dades del
destinatari de l’operació no són documents justificatius del dret a deduir l’IVA
suportat. Per tant, les quotes de l’IVA consignades en aquests documents no són
deduïbles, encara que el destinatari de l’operació tingui la condició d’empresari o
professional.
3.1.3 La factura electrònica
La factura electrònica és un document tributari generat per mitjans

informàtics, en format electrònic, que reemplaça el document físic en paper,
però que conserva el mateix valor legal amb unes condicions de seguretat no
observades en la factura en paper.
Per complir amb la norma que regula el contingut d’una factura i perquè una
factura electrònica tingui la mateixa validesa legal que una d’emesa en paper, el
document electrònic que la representa ha de complir els requisits següents:
1. Contenir els camps obligatoris exigibles a tota factura.
2. Estar signat mitjançant una signatura electrònica avançada basada en un

certificat reconegut.
3. Ser transmès d’un ordinador a un altre recollint el consentiment de les dues

parts.
3.1.4 Documents substitutius de les factures
La factura podrà ser substituïda per vals numerats o tiquets de màquines

registradores quan l’import de les operacions no excedeixi els 3.000 A
C (IVA
inclòs) i es tracti de determinades operacions al detall.
Cal tenir en compte que, si bé un tiquet pot substituir una factura en certs casos,
quan aquesta sigui obligatòria un tiquet mai no podrà funcionar com a document Exemple de tiquet
substitutiu.
Així mateix, en cap cas el tiquet tindrà el valor d’un document justificatiu amb
dret a la deducció en l’IVA. Per tant, l’empresari o professional que necessiti
deduir-se l’IVA suportat haurà d’exigir una factura completa.
3.1.5 Conservació de factures i documents substitutius
Els empresaris i professionals han de conservar, durant un període de temps

legalment establert, els documents següents:
• Les factures i documents substitutius rebuts.
• Les còpies de les factures i documents substitutius expedits.
• Les factures expedides en inversió del subjecte passiu i els seus justificants
comptables.
• Els rebuts de les compensacions en el règim especial d’agricultura, ramade-

ria i pesca.
• Els justificants de pagament de l’impost a la importació.
En la facturació electrònica:
• És obligació de l’expedidor conservar la còpia o matriu de la factura.
• És obligació del destinatari conservar el fitxer de facturació telemàtica

rebut, íntegrament i sense modificacions. No obstant, després de verificar
la signatura electrònica, poden optar per conservar els documents de forma
impresa en paper.
Segons la normativa fiscal (Llei general tributària), s’estableix un període de

prescripció fiscal, que és el termini durant el qual l’Agència Tributària podria
comprovar les liquidacions practicades i la correcció d’aquestes. Aquest període
és:
• Amb caràcter general: 4 anys.
• Per béns d’inversió: 10 anys.
• Per immobles: 15 anys.
Però segons la normativa mercantil (Codi de comerç), els empresaris han de

conservar els llibres, correspondència, documentació i justificants relatius al seu
negoci, degudament ordenats durant sis anys a partir de l’últim assentament que
s’hagi fet en els llibres.
Les factures emeses...
...es poden conservar en La Llei general tributària també estableix que les obligacions de conservació i
pel·lícules microfilmades o
suports magnètics, però de les
factures rebudes se n’ha de
subministrament d’informació s’hauran de complir en el termini previst en la
conservar l’original. normativa mercantil.
De tot l’anterior podem concloure que, amb caràcter general, el termini

mínim de conservació és de sis anys tal com disposa el Codi de comerç.
Respecte a les formes de conservació:
1. Les factures o documents substitutius s’han de conservar de manera que se’n

garanteixi l’accés a l’Agència Tributària sense demora.
2. Aquesta obligació es podrà complir utilitzant mitjans electrònics.
3.2 Llibres de registre obligatoris i voluntaris
Les dades dels documents expedits i rebuts per les operacions de

compravenda s’han de registrar en diferents llibres de registre, alguns dels
quals seran obligatoris i altres voluntaris.
Els empresaris i professionals, com a subjectes passius de l’IVA, hauran de portar

i conservar durant el termini legalment establert, amb caràcter general, els llibres
de registre següents: Les obligacions de portar
els llibres de registre...
... no s’apliquen al règim
• Llibre de registre de factures emeses. simplificat, al règim especial del
recàrrec d’equivalència ni al
règim especial d’agricultura,
ramaderia i pesca.
• Llibre de registre de factures rebudes.
• Llibre de registre de béns d’inversió.
• Llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries.
• Altres llibres de registre especials, segons el règim especial d’IVA del

subjecte passiu.
Tots els llibres de registre s’han de portar:
• Amb claredat i exactitud.
• Ordenats per dates.
• Sense espais en blanc, interpolacions, estrips ni ratllades.
• Amb els errors o omissions salvats a continuació, immediatament després

que s’adverteixin.
• En euros, havent-se d’efectuar la conversió si la factura s’ha expedit en una

divisa diferent.
• Amb les pàgines numerades correlativament.

Les anotacions en els llibres de registre corresponents s’hauran de fer abans de

la finalització del termini legal per liquidar i pagar l’IVA corresponent.
En cas que es produeixi la rectificació o anul·lació d’una factura, s’haurà d’anotar

la rectificació pertinent en el llibre de registre, fent constar:
• La factura que es rectifica o anul·la.
• La quantitat per la qual s’havia anotat.
• La nova quantitat a anotar.
En l’actualitat, la gran majoria dels llibres de registre es porten per mitjans infor-
màtics, que després s’hauran d’imprimir, numerar i enquadernar correlativament,
per formar llibres.
Quan s’utilitzin mitjans electrònics i informàtics per gestionar la facturació, la

comptabilitat i la generació de llibres i registres fiscalment exigibles, també
s’hauran de conservar en suport electrònic, durant el període de prescripció,
els fitxers, les bases de dades i els programes necessaris que hi permetin un accés
complet i sense demora justificada, la qual cosa en possibilita un control adequat.
3.2.1 El llibre de registre de factures emeses
En el llibre de registre de factures emeses, els empresaris i professionals anotaran

totes les factures i documents substitutius expedits, fins i tot els de les operaci-
ons exemptes i d’autoconsum, en el desenvolupament de la seva activitat.
S’han de registrar abans de finalitzar el període de liquidació de l’IVA durant

el que s’han efectuat, per poder declarar-les i realitzar la liquidació.
Les factures emeses s’hauran d’anotar d’una en una, per ordre correlatiu de
dates i numeració, i s’haurà d’indicar:
• El número i sèrie, si és el cas.
• La data d’expedició.
• La data de realització de les operacions, si és diferent a la d’expedició.
• Noms i cognom o raó social del destinatari.
• El NIF del destinatari.
• La base imposable.
• El tipus impositiu.
• La quota repercutida.
Quan en una factura intervinguin diferents tipus impositius, aquesta anotació es

podrà dividir en diversos assentaments correlatius.
També es podran agrupar en assentaments resum les factures d’una mateixa

data d’emissió que estiguin numerades correlativament, sempre que compleixin
determinats requisits:
• que no sigui necessària la identificació del destinatari,
• que les operacions s’hagin fet en el mateix mes natural.
Les factures rectificatives s’han d’anotar separadament, de manera que permetin

determinar amb precisió en cada període de liquidació l’import total de l’IVA
repercutit.
No hi ha un model oficial de llibre de registre de factures emeses, i cada empresa

confeccionarà un llibre de registre segons les seves necessitats; malgrat això, els
llibres de registre hauran de complir els requisits establerts legalment. En la figura
3.2 podeu veure un possible model de llibre de registre de factures emeses.
Figura 3.2. Possible model de llibre de registre de factures emeses
Exemple d’aplicació: llibre de registre de factures emeses
L’empresa Mistral, SA, amb NIF A08252525 i domicili al carrer de Mallorca, 245
de Barcelona, va anotar en el llibre de registre de factures emeses (figura 3.3) de
l’exercici 20XX, les factures de vendes següents:
• Data 15/01; client Cercas, SA; NIF A08556369; base imposable 540,91 A
C;
IVA general
• Data 15/01; client Garcia, SCP; NIF G08556369; base imposable 620,00
A
C; IVA general
• Data 20/01; venda al comptat sense identificar; base imposable 75,00 A

C;
IVA reduït

C;
IVA reduït

C;
IVA reduït
• Data 02/02; client Reyes, SL; NIF B08556336; base imposable 601,00 A
C;
IVA reduït
• Data 02/02; client ZPS, SA; NIF-IVA IT10108155633; és una entrega

intracomunitària amb import factura 360,98 A C. En ser una operació
exempta, no ha de constar com a base imposable.
• Data 02/02; client RPC, SA; NIF A08555663; base imposable 750,00 A
C
amb IVA general i base imposable 400,88 A
C amb IVA reduït
• Data 03/02; client Romà, SA; NIF A08445877; base imposable 2.250,00 A
C;
IVA general
• Data 03/02; client Jaume Porta Ros; NIF 46556142D; base imposable
720,95 A
C; IVA general i RE
• Data 03/02; client Clàudia Díaz Oms; NIF 45225114S; base imposable
980,15 A
C; IVA reduït i RE
• Data 10/02; client Romà, SA; NIF A08445877; factura núm. R-115 amb
base imposable -250,00 A
C que rectifica la factura núm. 665; IVA general
El número de la primera factura és el 657 i les altres són correlatives.
F i g ura 3.3. Exemple de llibre de registre de factures emeses

3.2.2 El llibre de registre de factures rebudes
En el llibre de registre de factures rebudes, els empresaris i professionals anotaran

totes les factures, justificants comptables i documents de duanes, correspo-
nents als béns adquirits o importats, i als serveis rebuts en el desenvolupament de
les seves activitats.
S’han de registrar per ordre de recepció, dins el període de liquidació de l’IVA

que li correspon per realitzar la deducció.
Els empresaris i professionals han de numerar les factures, justificants compta-

bles i de les duanes rebuts, per anotar-los d’un en un de forma correlativa a la
seva recepció, indicant:
• El número de recepció.
• La data d’expedició.
• La data de realització de les operacions, si és diferent a la d’expedició.
• Noms i cognom o raó social del proveïdor.
• El NIF del proveïdor.
• La base imposable.
• El tipus impositiu.
• La quota suportada.
Quan en una factura intervinguin diferents tipus impositius, aquesta anotació es

podrà dividir en diversos assentaments correlatius.
També es podran agrupar en assentaments resum les factures rebudes en una

mateixa data, sempre que compleixin determinats requisits:
• que procedeixin d’un mateix proveïdor,
• que l’import individual de cada factura no superi els 500 A

C amb IVA inclòs,
• que l’import total de la suma de les factures no superi els 6.000 A

C amb IVA
inclòs.
S’han d’anotar separadament les factures rectificatives i les d’inversió del

subjecte passiu, entre d’altres.
A les factures per adquisicions intracomunitàries que s’hauran rebut sense

aplicació de l’IVA, se’ls haurà de calcular l’import de l’IVA i registrar tant la
base imposable com la quota resultant.
No hi ha un model oficial de llibre de registre de factures rebudes, i cada empresa

confeccionarà un llibre de registre segons les seves necessitats; malgrat això, els
llibres de registre hauran de complir els requisits establerts legalment. En la figura

3.4 podeu veure un possible model de llibre de registre de factures rebudes.
F i g ura 3.4. Possible model de llibre de registre de factures rebudes
Exemple d’aplicació: el llibre de registre de factures rebudes
Alba, SA, amb NIF A08114115 i domicili al carrer Gran, 56 de Girona ha anotat
al llibre de registre de factures rebudes (figura 3.5) de l’exercici 20XX, les factures
següents ordenades per data de recepció:
• Data recepció 10/04; data factura 10/04; núm. 56 de Mediterrani, SA; NIF
A08555114; import 240,40 A C (IVA general inclòs) per mercaderies.
• Data recepció 10/04; data factura 08/04; núm. 456 de Lamines Sol, SL; NIF
B08115225; 765,25 A C (IVA general inclòs) per una reparació.
• Data recepció 15/04; data factura 15/04; núm. 326 de Nervión SCP; NIF
G08114114; import 125,15 A C (IVA reduït inclòs) per mercaderies.
• Data recepció 15/04; data factura 15/04; núm. 327 de Nervión SCP; NIF
G08114114; import 453,67 A C (IVA reduït inclòs) per mercaderies.
• Data recepció 16/04; data factura 16/04; núm. 58 de Mediterrani, SA;

NIF A08555114; import 1.000,00 A C (IVA general inclòs) i 800,00 A
C (IVA
superreduït inclòs), tots per mercaderies.
• Data recepció 16/04; data factura 15/04; núm. 89 de MM3, SA; NIF
7368551146; és una importació de mercaderies amb import 1.837,76 A
C en
factura (IVA general satisfet en la duana)
• Data recepció 25/04; data factura 24/04; núm. 743 de Saül Sánchez Roig;
NIF 77564998M; import 3.542,00 A C és un equip informàtic (IVA general
inclòs)
Càlcul de la base imposable
Per obtenir la base imposable, en el cas que ens donin el total de la factura hem de procedir
de la manera següent:
Fra. 56: 240,40 / 1,18 = 203,73

Fra. 456: 765,25 / 1,18 = 648,52
Fres. 326 i 327: 125,15 + 453,67 = 578,82; 578,82 / 1,08 = 535,94
Fra. 58: 1.000 / 1,18 = 847,46; 850,00 / 1,04 = 817,31
Fra. 743: 3.542,00 / 1,18 = 3.001,69
Figura 3.5. Exemple de llibre de registre de factures rebudes
3.2.3 El llibre de registre de béns d’inversió
El llibre de registre de béns d’inversió l’han de portar els subjectes passius de

l’IVA als quals els sigui d’aplicació la regla de prorrata, i que hagin de fer la
regularització dels béns d’inversió durant els quatre anys següents a la realització
de les operacions.
La regla de prorrata s’aplica a aquells subjectes passius de l’IVA que realitzen

conjuntament operacions amb dret a deducció i operacions sense dret a deducció.
En el llibre de registre de béns d’inversió s’han d’anotar:
• Els béns d’inversió degudament individualitzats.
• Les dades precises per identificar les factures i documents de duanes de cada
bé.
• La data del començament de la seva utilització i les regularitzacions fetes.
3.2.4 El llibre de registre de determinades operacions

intracomunitàries
En el llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries s’han de

registrar les següents operacions intracomunitàries:
• Enviament o recepció de béns per realitzar informes pericials.

• Transferències i adquisicions intracomunitàries de béns amb destinació a un

altre estat membre amb la finalitat d’afectar-lo a les necessitats de l’empresa
en aquest estat membre.
S’han de registrar en el termini de 7 dies des de l’inici de l’expedició o transport

dels béns.
En el llibre de registre de determinades operacions intracomunitàries s’hi anotarà:
• L’operació i la data.
• La descripció dels béns i de la factura.
• Altres documents relatius a l’operació.
• Identificació del destinatari o remitent (NIF-IVA, raó social i domicili).
• Estat membre d’origen i de destinació dels béns.
• Termini fixat per realitzar l’operació, si és el cas.
3.2.5 Els llibres de registre voluntaris
Al marge dels llibres de registre obligatoris, els empresaris poden registrar els
seus documents i totes les operacions o gestions que considerin útils en llibres
de registre voluntaris per a la seva consulta, per atendre possibles devolucions o
reclamacions, o per controlar i preveure determinades situacions econòmiques.
Altres llibres voluntaris
• Registre de comandes Actualment, els llibres de registre voluntaris es porten i gestionen mitjançant
emeses
aplicacions informàtiques amb gran capacitat d’informació que, a més, permeten
• Registre de comandes enllaçar tota aquesta informació amb altres llibres de registre relacionats, i obtenir
rebudes
llistes en qualsevol moment i amb múltiples opcions de filtratge i classificació.
• Llibre de magatzem
• Registre d’entrada de Però a les petites i mitjanes empreses amb pocs moviments d’operacions adminis-
correspondència
tratives, a vegades els resulta més útil utilitzar eines senzilles i tradicionals que
• Registre de sortida de
correspondència instal·lacions complexes i més costoses.
• Llibre major de
comptes Els llibres principals de registre voluntaris dedicats a controlar la gestió econòmi-
ca de l’empresa són els següents:
• Llibre de caixa
• Llibre de bancs
• Llibre de comptes corrents amb clients
• Llibre de comptes corrents amb proveïdors
• Llibre d’efectes comercials a cobrar
• Llibre d’efectes comercials a pagar

Llibre de caixa
S’utilitza per registrar els cobraments i pagaments que es fan en efectiu, i el seu
saldo reflecteix els diners en metàl·lic que hi ha en la caixa de l’empresa en cada
moment.
Habitualment, una o diverses vegades al dia, es comprova que els diners que
efectivament hi ha a la caixa es corresponen amb la quantitat anotada en la columna
de saldo. Aquesta operació es denomina arqueig de caixa.
Aquest llibre pot resultar útil en oficines o empreses amb poques entrades d’efectiu
per gestionar els petits pagaments que s’han fet.
Llibre de bancs
S’utilitza per registrar els cobraments i pagaments que es fan amb documents de
pagament com xecs, pagarés, lletres de canvi, rebuts bancaris, etc., i el seu saldo
indica els diners disponibles en el compte del banc.
Cada compte bancari es portarà en una fitxa independent, i s’hi registraran els
documents emesos amb la seva previsió de pagament i cobrament immediata, per
preveure i evitar situacions de falta de saldo.
Aquest llibre pot resultar útil en petites i mitjanes empreses per gestionar la
tresoreria de l’empresa.
Llibre de comptes corrents amb clients
En aquest llibre es desglossaran els comptes individuals de cadascun dels clients

de l’empresa.
A cada client se li dedicarà una fitxa, en la qual s’especificarà cadascuna de les

operacions: en la columna Deure s’anotaran els deutes del client amb l’empresa,
en l’Haver les cancel·lacions dels deutes i a Saldo hi haurà l’import a favor de
l’empresa.
Llibre de comptes corrents amb proveïdors
En aquest llibre es desglossaran els comptes dels proveïdors, dedicant una fitxa a
cada un.
L’estructura és igual que la del llibre de clients, però en ser un compte de

passiu, les compres als proveïdors s’anoten en la columna Haver, els pagaments o
compensacions en el Deure i a Saldo el que deu l’empresa al proveïdor.
Llibre d’efectes comercials a cobrar
S’hi poden anotar tots els efectes comercials que s’han de cobrar, tant a clients
com a altres deutors.
Cal indicar si els efectes comercials registrats han estat descomptats o lliurats en
gestió de cobrament. És molt important controlar els venciments perquè, si no han
estat descomptats, puguin ser presentats al cobrament en el moment del venciment.
Llibre d’efectes comercials a pagar
S’hi poden anotar tots els efectes comercials que s’han de pagar als proveïdors, o
qualsevol altre deute que s’hagi de saldar de manera ajornada. Per tant, es podran
saber en cada moment els imports que es deuen per aquest concepte, a qui, etc.
Exemple d’aplicació: llibres de registre voluntaris
L’empresa comercial de Robert Vila Puig té obert un compte corrent al Banc

Comercial, amb número de compte 1234 5678 06 12345657890. A l’inici del
dia 04/04/XX disposa en aquest compte de 1.853,54 A
C, i a caixa de 125,12 A
C.
Té un deute amb el proveïdor DINO, SL de 5.672,58 A

C d’una factura del 20/03 del
mateix any 20XX, amb la previsió de pagament següent:
• Pagaré lliurat núm. 4511662-6 amb venciment 20/04 de 1.200,00 A

C.
• Lletra de canvi acceptada núm. 0 A 8876567 amb venciment 20/05 de

1.490,86 A
C.
Durant els dies següents es fan les operacions que es descriuen a continuació:
• 05/04: reintegrament de 300,00 A

C en efectiu que es deixen a la caixa de
l’empresa.
• 10/04: compra de lletres de canvi per 75,00 A

C que es paguen en efectiu.
• 15/04: s’expedeix la factura núm. 644 a nom de TALEGSA, per un import

total de 3.678,12 AC. El mateix dia s’emet el rebut bancari 644/1 i es
domicilia el cobrament del 50% de l’import, amb un venciment a 30 dies,
al compte bancari del client núm. 2323 4545 25 6789012345.
• 17/04: cobrament en efectiu de 1.839,06 A

C del client TALEGSA.
• 18/04: ingrés de 1.500,00 A

C d’efectiu al banc.
• 20/04: el proveïdor DINO, SL cobra el pagaré.
• 15/05: s’ha presentat al banc el rebut domiciliat del client TALEGSA, i el

banc ha abonat l’import. El mateix dia, el banc carrega en compte 37,06 A
C
en concepte de despeses de gestió de cobrament.
• 20/05: el banc carrega en compte l’import de la lletra de canvi del proveïdor

DINO, SL.
Es demana:
Empleneu els llibres de registre voluntaris per gestionar la tresoreria de l’empresa

i les previsions de pagament i cobrament.
Solució:
Els llibres de registre voluntaris que s’emplenaran són:
• Llibre de caixa (figura 3.6)
• Llibre de bancs (figura 3.7)
• Llibre de comptes corrents amb clients (figura 3.8)
• Llibre de comptes corrents amb proveïdors (figura 3.9)
• Llibre d’efectes comercials a cobrar (figura 3.10)
• Llibre d’efectes comercials a pagar (figura 3.11)
F igura 3.6. Exemple de llibre de caixa
F igura 3.7. Exemple de llibre de bancs

F i g u r a 3 . 8 . Exemple de llibre de comptes corrents amb clients
F i g u r a 3 . 9 . Exemple de llibre de comptes corrents amb proveïdors
F i g u r a 3 . 1 0 . Exemple de llibre d’efectes comercials a cobrar
F i g u r a 3 . 1 1 . Exemple de llibre d’efectes comercials a pagar
3.2.6 Declaració informativa d’operacions incloses en els llibres de

registre: model 340
La declaració informativa d’operacions incloses en els llibres de registre és

una declaració informativa amb el contingut dels llibres de registre de
l’IVA.
En l’actualitat, aquest model és obligatori per als subjectes passius de l’IVA

inscrits en el registre de devolució mensual (REDEME). Per a la resta de subjectes
passius, l’obligació de presentar-lo està prevista a partir de 2015.
Es presentarà mensualment, per mitjans telemàtics, juntament amb l’autoliquida-

ció del mateix període impositiu (model 303).
Les operacions que es declararan són:
• Operacions anotades en el llibre de registre de factures emeses.
• Operacions anotades en el llibre de registre de factures rebudes.
• Operacions anotades en el llibre de registre de determinades operacions

intracomunitàries.
• Operacions anotades en el llibre de registre de béns d’inversió, que es

presentarà només en l’últim període de l’any.
3.3 Els serveis de gestoria, assessoria i consultoria fiscals

relacionats amb la compravenda
Les petites i mitjanes empreses i els empresaris autònoms tenen les mateixes ne-
cessitats de gestió de les seves tasques administratives i compliment d’obligacions
comptables i fiscals que una gran empresa, però no poden disposar de personal
propi per poder fer front a totes les seves necessitats.
En aquests casos, és molt habitual contractar serveis professionals externs a

l’empresa per resoldre les tasques que es necessitin tractar de manera puntual o
periòdica, i que requereixin cert grau d’especialització.
3.3.1 Modalitats de serveis
Els serveis que ofereixen aquests professionals poden tenir diferents modalitats:
gestoria, assessoria i consultoria.
Tot i que sovint es confonen aquests serveis perquè s’acostumen a oferir de forma
conjunta, cal saber diferenciar-los per contractar el professional que millor pot
adaptar-se a les necessitats de l’empresa.
Gestoria
Les gestories s’encarreguen de gestionar i tramitar els documents d’un

gran ventall de tasques administratives.
El gestor és la persona que s’encarrega de fer que els tràmits o operacions es duguin
a terme d’acord amb els procediments.
Una d’aquestes tasques és l’administració dels impostos dels seus clients: no hi

ha dubte que la complexitat que s’ha generat amb el pas del temps, pels canvis en
la manera de liquidar-los o per la incorporació de nous impostos, requereix una
gestió professional que els gestors poden oferir.
Assessoria
Les assessories aconsellen i donen indicacions bàsiques de contingut

legal per aconseguir un propòsit al qual es vol arribar.
L’assessor és un expert en matèria normativa (fiscal, laboral, etc.) a qui s’acudeix

perquè indiqui com s’ha de procedir per adequar-se a la legislació vigent de la
manera més favorable a l’empresa.
És habitual que les empreses consultin a l’assessor quines operacions haurien de

fer per poder desgravar o per reduir l’impost de societats o IRPF, segons el cas.
Consultoria
Les consultories ofereixen assessorament en qüestions sobre les quals tenen

un coneixement especialitzat, al mateix temps que ofereixen les eines i
col·laboració per aconseguir els objectius marcats.
El consultor és un professional de qualsevol activitat amb experiència, titulat o no,

que suggereix idees i moltes vegades les posa en pràctica per compte de l’empresa.
Aquest consultor sol ser expert en matèries que no tenen una legislació darrere,
sinó unes teories o doctrines científiques que, adoptant generalment la forma de
metodologies, són aplicades a una situació empresarial diversa.
Un exemple podria ser el servei que es contracta per implementar eines informàti-
ques en una empresa: el consultor també dóna indicacions, però a més proporciona
les eines i col·labora a executar les accions que portin a l’assoliment de l’objectiu.
3.3.2 Tasques a contractar
Les tasques relacionades amb l’àmbit d’administració d’una empresa que s’acos-
tumen a contractar es classifiquen per àrees d’especialització. Les més habituals
són:
• Administratives: facturació, cobrament/pagament de factures, etc.
• Comptables: comptabilitats, aplicació del pla general comptable, etc.
• Fiscals: impostos periòdics (IVA, retencions), impost de societats, etc.

• Mercantils: contractes de compravenda, tràmits en el Registre Mercantil,

etc.
• Laborals: contractació de personal, nòmines, seguretat social, etc.
• De riscos laborals: informes, cursos de formació del personal, etc.
• Informàtiques: pàgines web, dominis d’Internet, facturació electrònica,

equips i sistemes informàtics, etc.
• De màrqueting: estudis de mercat, pla estratègic d’empresa, etc.
• Altres: financeres, patents i marques, immobiliàries, assegurances, protec-

ció de dades, etc.
Documentació periòdica
Per dur a terme les tasques contractades, l’empresa haurà d’aportar la informació
i documentació apropiada.
En la taula 3.1 es presenta la documentació bàsica més habitual, relacionada amb

les obligacions fiscals d’una empresa, que s’ha d’aportar de manera periòdica
segons les tasques contractades.
Taula 3.1. Documentació a presentar segons les tasques contractades
Tasca contractada Documentació a presentar
Facturació Albarans lliurats

Preus dels béns o serveis
Dades dels clients
Informació de les condicions comercials
Comptabilitat Factures emeses

Factures rebudes
Extractes bancaris
Llibre de caixa
Nòmines
Retencions laborals (TC1 i TC2)
Fiscal (IVA i IRPF) Llibre de registre de factures emeses

Llibre de registre de factures rebudes
Llibre de registre de béns d’inversió
Llibre de registre de determinades operacions
intracomunitàries
Balanç de sumes i saldos
Retencions laborals (TC1 i TC2)
Externalització d’obligacions fiscals
Les obligacions fiscals dels empresaris o professionals també es poden externalit-

zar, amb la finalitat de facilitar-ne la gestió i tramitació, sense que aquests perdin
la seva responsabilitat.
Les més habituals són:
• La presentació de les declaracions-liquidacions de determinats models,

fins i tot les que s’han fet per via telemàtica: la podrà efectuar el mateix
declarant, o un tercer que actuï en la seva representació.
• Les obligacions de conservació de factures i documents substitutius: les

podrà complir materialment un tercer, que actuarà en nom i per compte de
l’obligat tributari. En la conservació de les factures electròniques també es
poden subcontractar a un tercer totes les obligacions de l’expedidor i del
destinatari.
Els gestors administratius col·legiats poden actuar, davant dels òrgans de les
administracions públiques en qualitat de representants.
3.4 Gestió informatitzada de les obligacions fiscals de l’IVA
Amb la utilització d’aplicacions informàtiques es poden gestionar els

documents que contenen la informació que origina les obligacions fiscals
de l’IVA, de manera que permetin obtenir el resum de les dades tractades
i la presentació de les declaracions-liquidacions: els llibres de registre i
models de declaració liquidació.
Les operacions de compravenda, juntament amb altres operacions econòmiques

que es duen a terme en el si d’una empresa (nòmines, lloguers, electricitat, etc.),
han de quedar comptabilitzades i registrades per al tractament fiscal.
En el mercat hi ha una gran quantitat d’aplicacions informàtiques per gestionar la

facturació i la comptabilitat, de manera conjunta o per separat amb la possibilitat
d’enllaçar-se per compartir i gestionar la informació de cada una d’elles.
Un dels paquets integrats de programes informàtics per a la gestió d’una empresa

és el del Software DELSOL, disponible en el web www.sdelsol.com
Alguns dels programes que es poden trobar dins aquest programari són:
• FactuSOL: per gestionar les operacions de compravenda, des del qual es

generaran tots els documents d’aquestes operacions, es facturaran les vendes
i es gestionarà el magatzem.
• ContaSOL: per poder portar la comptabilitat de l’empresa, gestionar la

tresoreria i generar els documents oficials i fiscals de l’activitat.
El programa ContaSOL també permet fer factures, però sense la gestió dels altres
documents de compravenda (comandes, albarans,...) ni del magatzem. Per aquest
motiu, per obtenir una gestió completa de la compravenda s’utilitzaran els dos
programes conjuntament.
3.4.1 Gestió de l’IVA amb FactuSOL
Des del programa FactuSOL és possible configurar l’IVA, fer la facturació de les
operacions de compravenda i, finalment, obtenir llibres de registre voluntaris i
oficials.
A la figura 3.12 podeu veure la capçalera de FactuSOL amb diferents pestanyes,

cada una d’elles amb les corresponents opcions per realitzar les seves operacions
Figura 3.12. Capçalera de FactuSOL
Aquest programa s’utilitza per complir amb les obligacions de facturació de

l’IVA, però no serà suficient per complir amb les obligacions de registre pels
motius següents:
• El llibre de registre de factures emeses només serà vàlid per a la seva

presentació si totes les factures de vendes s’han creat des del programa
FactuSOL.
• El llibre de registre de factures rebudes no podrà ser vàlid per a la seva

presentació, ja que no inclourà les factures rebudes per altres despeses que
no siguin compres.
Serà el programa de comptabilitat el que registrarà tots els ingressos i despeses de

l’empresa, recollint tota la informació necessària per obtenir els llibres de registres
obligatoris d’IVA i fer les declaracions-liquidacions que corresponguin.
Configuració de l’IVA
Els llibres de registre oficials de l’IVA es generen a partir de les dades de les
factures amb IVA. Però abans de registrar aquestes factures a FactuSOL cal establir
les condicions d’IVA i recàrrec d’equivalència que s’aplicaran en les vendes i en
les compres.
a) Taules d’IVA
Sense tenir oberta cap empresa: botó Sistema \Archivo de empresas
Amb el botó Sistema (figura 3.13) s’obrirà el menú Sistema (figura 3.14).
Figura 3.13. Botó de sis-

tema per accedir al menú de
sistema
F i g u r a 3 . 1 4 . Menú de sistema
En la creació de l’empresa o quan sigui necessari, es pot indicar si es volen utilitzar

dues taules de percentatges en el mateix exercici. Aquesta opció és útil quan hi ha
una modificació dels tipus dins l’any.
En el menú Sistema s’haurà de seleccionar Nueva empresa si es crea una empresa

nova o Modificación de empresas si es modifica (en aquest cas caldrà seleccionar
l’empresa a modificar): en la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 3.14), a la
pestanya Opciones es pot activar la casella Utilizar dos tablas de porcentajes de
IVA en la gestión, si és el cas.
F i g u r a 3 . 1 5 . Finestra per a creació d’empreses

b) Tipus impositiu
Pestanya Utilidades amb la icona IVA/RET
Abans de crear els proveïdors, articles i clients, i d’iniciar les operacions de

compravenda, cal definir els tipus impositius amb els seus percentatges (vegeu
la figura 3.16).
Figura 3.1 6 . Finestra per configurar l’IVA
//Configuración de impuestos//
c) IVA dels articles
Pestanya Almacén amb la icona Artículos
En les fitxes dels articles, a cada un s’hi assignarà un tipus impositiu determinat.
d) Condicions d’IVA de proveïdors i clients

Quan es creïn els
documents de cada
operació de compravenda,
Pestanya Ventas amb la icona Clientes: per accedir a les fitxes de clients. el programa assignarà, de
manera automàtica, les
Pestanya Compras amb la icona Proveedores: per accedir a les fitxes de característiques d’IVA
introduïdes en les fitxes dels
proveïdors. articles i dels clients o
proveïdors.
En la fitxa de cada client o proveïdor s’indicarà si se li ha d’aplicar l’impost, quin

tipus d’impost serà (IVA o IGIC), si és intracomunitari o d’importació/exportació,
i si també cal aplicar-li el recàrrec d’equivalència.
Facturació de les vendes
Pestanya Ventas amb la icona Facturas
Les vendes es facturaran des d’aquesta opció, recollint les condicions d’IVA
definides en el programa per aquesta empresa.
Aquestes factures hauran de reunir tots els requisits que la normativa exigeix i es
lliuraran als clients telemàticament o en paper.
Llibres de registre
Pestanya Informes
F i g ura 3.17. Solapa de la pestanya d’Informes
Aquesta pestanya ofereix una solapa (figura 3.17) des de la qual es poden
obtenir múltiples llibres de registre voluntaris, que es poden seleccionar definint
diversos intervals de dades per seleccionar els registres que ha de contenir, i també
Per visualitzar els informes
es poden demanar diferents opcions d’impressió, de classificació de les dades, etc.
Cal que hi hagi una impressora
instal·lada a Factusol:
Sistema\Opciones de També es poden obtenir els llibres de registre oficials de l’IVA, però només con-
FactuSOL\Configuración de
impresoras tindran les dades de les factures de compres i de vendes introduïdes a FactuSOL.
F i g u r a 3.18. Llibre de caixa: intervals dels registres que ha de contenir

En la figura 3.18 i figura 3.19 es poden veure les opcions que es demanen per
obtenir el llibre de caixa per a ser imprès.
Figu r a 3 . 1 9 . Llibre de caixa: opcions de dades a mostrar, com es poden

ordenar, etc.
3.4.2 Traspàs de dades de FactuSOL a ContaSOL

Per enllaçar FactuSOL amb
ContaSOL...
...el programa ContaSOL ha
Si les operacions de compravenda es gestionen des d’un programa de facturació, d’estar instal·lat i contenir
caldrà traspassar aquesta informació al programa de comptabilitat perquè pugui l’empresa de destinació de les
dades de FactuSOL.
registrar totes les operacions de l’empresa i complir amb les seves obligacions
fiscals.
A FactuSOL hi ha unes opcions que permeten l’enllaç a determinats programes de

comptabilitat, com per exemple ContaSOL, ContaPlus o A3CON, i traspassar-hi,
de manera automàtica, totes les dades relacionades amb les obligacions de l’IVA,
entre d’altres.
El procés de traspàs de dades de FactuSOL al programa de comptabilitat Conta-

SOL té dues fases diferenciades:
1. La introducció de dades relacionades amb ContaSOL en cada base de dades

(clients, proveïdors, ...)
2. La configuració de l’enllaç entre FactuSOL i ContaSOL, indicant la ruta

en què es pot trobar el programa de comptabilitat i també l’empresa de
destinació, entre altres. Aquesta fase només caldrà fer-la una vegada.
3. El traspàs de dades, que s’haurà de fer cada vegada que es vulguin traspassar
noves dades.
Configuració de l’enllaç
Pestanya Utilidades amb la icona ContaSOL\Instalación
En la finestra que s’obrirà, hi ha tres pestanyes per configurar diferents tipus de

dades:
• General (figura 3.20).
• Ventas (figura 3.21): per indicar els comptes que utilitzarà ContaSOL per
cada concepte, i el text que apareixerà en l’assentament de cada factura de
venda i de cobrament que s’haurà generat amb el traspàs.
• Compras (figura 3.22): com l’anterior però per l’assentament de cada

factura de compra i de pagament generats.
F i g u ra 3.20. Pestanya general
F i g u ra 3.21. Pestanya de vendes

Fi g u r a 3 . 2 2 . Pestanya de compres
Traspàs de dades
Pestanya Utilidades amb la icona ContaSOL
En el menú que es desplega (vegeu la figura 3.23), cada tipus de dades té la seva
opció de traspàs, excepte les factures de vendes o compres, que tenen dues opcions
per fer-ho seleccionant-les per dates o per números.
Figura 3 . 2 3 . Opcions per traspassar dades a ContaSOL
En el traspàs de factures hi ha l’opció Volver a traspasar los documentos ya

traspasados: si s’activa es tornaran a traspassar a comptabilitat els documents
ja traspassats amb anterioritat, duplicant els registres a ContaSOL si no s’han

esborrat prèviament. Aquesta opció és interessant en cas de fer modificacions
o d’eliminació de registres a ContaSOL.
FactuSOL controla les operacions traspassades a ConstaSOL, i les marca amb una
icona en la llista de la finestra del tipus de document (per exemple, a Facturas,
Facturas recibidas, etc.).
Marca de comptabilització feta
Per la gestió correcta de la informació que requereix un tractament fiscal, convé

traspassar de FactuSOL a ContaSOL, almenys, les dades següents:
• Factures de vendes (figura 3.24): opcions Facturas entre fechas o Factu-

ras entre números.
• Factures de compres (figura 3.25): opcions Facturas recibidas entre

fechas o Facturas recibidas entre números.
• Cobraments en efectiu (figura 3.26): opció Actualización de cobros/pagos

de efectivo para el modelo 347. Aquesta opció permet actualitzar les
quantitats cobrades en efectiu, declarables en el model 347.
Com a pas previ, a ContaSOL s’han d’haver creat els declarats del model
347: clients, proveïdors, etc.
Cal tenir en compte que si s’actualitzen o traspassen els fitxers de clients o

proveïdors i a ContaSOL ja existeixen, les seves dades quedaran substituïdes per
les traspassades.
F i g u r a 3 . 24. Opcions per traspassar factures de vendes

Figura 3 . 2 5 . Opcions per traspassar factures de compres
Figura 3 . 2 6 . Opcions per actualitzar els cobraments per al model 347
3.4.3 Gestió de l’IVA amb ContaSOL
Des del programa ContaSOL és possible configurar l’IVA, fer assentaments

comptables, obtenir llibres de registre voluntaris i oficials i, fins i tot, obtenir els
models principals de declaració-liquidació de l’IVA, entre altres documents fiscals
i comptables. Abans de configurar els
paràmetres de l’IVA, cal
tenir creats els comptes en
A la figura 3.27 podeu veure la capçalera de ContaSOL amb diferents pestanyes, el pla general comptable
(PGC) de ContaSOL.
cada una d’elles amb les corresponents opcions per realitzar les seves operacions.
F i g ura 3.27. Capçalera de ContaSOL
Aquest programa s’utilitza per complir amb les obligacions de comptabilització,

registre, liquidació i declaració d’IVA.
Configuració de l’IVA
Els llibres de registre oficials de l’IVA es generen a partir de les dades dels
assentaments comptables que incorporen aquest impost. Però abans de registrar
aquests assentaments a ContaSOL cal establir les característiques de l’IVA i del
recàrrec d’equivalència que s’aplicaran en els assentaments i en les liquidacions
de l’IVA.
a) Taules i periodicitat de l’IVA
Sense tenir oberta cap empresa: botó Sistema\Archivo de empresas
En la creació de l’empresa o quan sigui necessari, es pot indicar quin impost cal
aplicar, si es volen utilitzar dues taules de percentatges en el mateix exercici i la
periodicitat de les liquidacions.
S’haurà de seleccionar Nueva empresa si es crea una empresa nova o Modifica-

ción de empresas si es modifica (en aquest cas caldrà seleccionar l’empresa a
modificar). En la pestanya Datos contables (figura 3.28):
• Es podrà seleccionar el tipus d’impost que ha d’aplicar l’empresa: IVA o

IGIC.
• Si cal, s’activarà la casella Utilizar dos tablas de porcentajes de impuestos

en el ejercicio. Aquesta opció és útil quan hi ha una modificació dels tipus
dins l’any.
• A Liquidaciones de impuestos se seleccionarà la periodicitat de la liquida-

ció: Sin especificar, Trimestral o Mensual. Aquesta informació farà que es
generi un avís a l’usuari en liquidar l’IVA d’un període ja liquidat.
Figura 3.28. Pestanya per a les dades comptables
b) Tipus impositius
Pestanya Diario/IVA amb la icona Opciones\Configuraciones
Abans d’introduir els assentaments amb IVA, almenys cal definir els tipus imposi-
tius amb els seus percentatges, entre d’altres característiques opcionals.
En la finestra que s’obrirà hi ha diferents pestanyes per especificar les dades.
• Pestanya Tipos de I.V.A. y Recargos de equivalencia: s’introduiran els

percentatges d’IVA i REC (recàrrec d’equivalència). També es poden
predefinir alguns tipus d’IVA repercutit i d’IVA suportat (vegeu la figura
3.29).
Fi g u r a 3 . 2 9 . Pestanya dels tipus d’IVA i recàrrec d’equivalència

• Pestanya Asiento automático: per dissenyar assentaments predefinits per

comptabilitzar operacions amb IVA, tant per a factures rebudes com per a
factures emeses (vegeu la figura 3.30).
• Pestanya Libros de I.V.A.
F i g u ra 3.30. Pestanya dels assentaments automàtics
c) Assentaments amb IVA
Pestanya Diario/IVA desplegant el menú de la icona Introducción de

asientos\Configuraciones
Tota la informació dels assentaments quedarà enregistrada en el programa i

es podrà utilitzar automàticament en diferents llibres de registre obligatoris i
voluntaris de l’empresa. Com que la majoria del treball comptable es fa en l’opció
d’entrada d’assentaments, cal configurar aquest procés abans d’iniciar el treball.
En la finestra que s’obrirà, hi ha diverses pestanyes per introduir i seleccionar

diferents tipus de dades. Les que configuren l’IVA són:
• Introducción de asientos (vegeu la figura 3.31).
• Procesos enlazados (vegeu la figura 3.32).

Fi g u r a 3 . 3 1 . Pestanya per a la introducció d’assentaments
Fi g u r a 3 . 3 2 . Pestanya per als processos enllaçats
d) Comptes que activen l’IVA
Pestanya Diario/IVA desplegant el menú de la icona Introducción de

asientos\Cuentas de enlace
El programa ContaSOL està desenvolupat perquè, per múltiples automatismes,

els assentaments s’enllacin amb els comptes majors i amb les fitxes de clients
o proveïdors, entre altres. D’aquesta manera es podrà obtenir la informació
comptable de l’empresa.
Si els assentaments contenen anotacions d’IVA, també s’enllaçaran amb els llibres
oficials de l’impost. Però perquè aquests llibres recullin la informació dels
assentaments, cal configurar els comptes que activaran l’IVA.
En la finestra que s’obrirà (figura 3.33), se seleccionarà un dels processos, Libro

de I.V.A. Repercutido o Libro de I.V.A. Soportado, i a continuació s’indicaran els
comptes que, quan s’introdueixin en un assentament, demanin automàticament
enregistrar l’IVA en el llibre de registre corresponent .
F i g u ra 3.33. Finestra de comptes d’enllaç
e) Condicions d’IVA de proveïdors i clients
Pestanya Diario/IVA desplegant la icona P.G.C. \Clientes: per accedir a les

fitxes de clients
Pestanya Diario/IVA desplegant la icona P.G.C.\Proveedores: per accedir a
les fitxes de proveïdors
En la fitxa de cada client o proveïdor es desen les dades fiscals de cadascun que
s’hagi donat d’alta en l’empresa.
En demanar Editar una fitxa, en la finestra que s’obrirà (figura 3.34) hi ha les
opcions d’IVA.
F i g u r a 3 . 3 4 . Fitxa d’un client a ContaSOL

Gestió dels registres d’IVA repercutit i IVA suportat
Pestanya Diario/IVA amb la icona IVA Repercutido

Pestanya Diario/IVA amb la icona IVA Soportado
Cada finestra que s’obrirà (figura 3.35) té la seva pròpia solapa amb opcions
disponibles similars per a la gestió dels seus registres.
F igura 3.35. Finestra de l’IVA repercutit
Abans d’obtenir els llibres de registre oficials de l’IVA, convé revisar i, si cal, fer
les operacions següents.
• Modificació dels registres d’IVA: amb les opcions Modificar, Eliminar o

Nuevo. Els llibres de registre recullen totes les factures de l’empresa que
s’hagin comptabilitzat segons la configuració de l’IVA, però amb aquestes
opcions se’n poden modificar, eliminar o afegir de nous.
• Ordre i renumeració de les factures registrades: amb la icona Renu-

merar. Tant les factures emeses com les rebudes queden enregistrades
en els llibres corresponents de registre de l’IVA seguint l’ordre de la seva
introducció en el programa, que pot no correspondre a l’ordre que legalment
s’exigeix. Per aquest motiu, abans d’imprimir els llibres de registre es
renumeraran els registres per ordre de data.
• Obtenció dels llibres de registre oficials d’IVA: amb la icona Listado.

Obre la mateixa finestra que l’opció corresponent de la pestanya Informes.
Llibres de registre obligatoris i voluntaris
ContaSOL permet complir amb les obligacions comptables del subjecte passiu de
l’IVA, portant la comptabilitat i els registres que s’estableixin, segons la legislació
de l’IVA, el Codi de comerç i altres normes comptables.
a) Llibres de registre obligatoris d’IVA
Els llibres de registre obligatoris d’IVA, amb totes les dades comptabilitzades a
Per visualitzar els informes
ContaSOL, s’obtindran des de dues ubicacions diferents del programa:
Cal que hi hagi una impresora
instal·lada a ContaSOL:
Sistema\Opciones de
ContaSOL\Configuración de Pestanya Inventario (figura 3.36)
impresoras
• Llibre de registre de béns d’inversió: amb l’opció Libro de Bienes de

Inversión.
F i g ura 3.36. Solapa de la pestanya d’inventari
Pestanya Impresión oficial (figura 3.37)
• Llibre de registre de factures emeses: amb la icona I.V.A. i l’opció IVA

Repercutido.
• Llibre de registre de factures rebudes: amb la icona I.V.A. i l’opció IVA

Soportado.
F i g ura 3.37. Solapa de la pestanya per a la impressió oficial
b) Llibres de registre voluntaris
Des de ContaSOL també es poden obtenir múltiples llibres de registre voluntaris

relacionats principalment amb la comptabilitat, amb diferents models, dades a
mostrar, formats, etc. des de diferents ubicacions del programa.
A més de les opcions de les solapes anteriors, són interessants els llibres de registre
voluntaris relacionats amb la tresoreria:
Pestanya Tesorería (figura 3.38)

Figura 3.38. Solapa de la pestanya de tresoreria
En la figura 3.39 i figura 3.40 es poden veure les opcions que es demanen per
obtenir el llibre d’efectes a cobrar com a fitxer d’OpenOffice Calc (.ods).
Figura 3 . 3 9 . Llibre d’efectes a cobrar: intervals dels registres que ha de

contenir
Figura 3 . 4 0 . Llibre d’efectes a cobrar: opcions d’ordenació de les dades, de

classificació, etc.
Imports de les liquidacions d’IVA
Pestanya Diario/IVA amb la icona Opciones
El menú que es desplegarà té diferents opcions útils per calcular els imports d’IVA
abans d’emplenar les declaracions-liquidacions.
• Consultes dels totals: amb les opcions Acumulados de IVA Repercutido o

Acumulados de IVA Soportado, es poden consultar els totals trimestrals de
l’IVA de l’empresa. En la figura 3.41 teniu un exemple de consulta d’IVA
repercutit.
F i g u r a 3 . 4 1 . Consulta dels imports acumulats d’IVA repercutit del primer trimestre
• Càlculs de les liquidacions: des de l’opció Liquidaciones amb el botó

Nuevo, es poden calcular automàticament els imports de les liquidacions
del període que es seleccioni amb les dades de ContaSOL (figura 3.42).
És imprescindible fer aquesta operació abans d’obtenir els models de
declaració-liquidació d’IVA.
F igura 3.42. Liquidació trimestral
Després del càlcul es mostren les dades de les autoliquidacions d’IVA que cal
introduir en el model 303 per a la seva presentació en paper.
Dades per les declaracions d’IVA en paper
Pestanya Impresión oficial amb la icona I.V.A.
Des de les opcions del menú que es desplegarà (figura 3.43) es podran generar
i consultar les dades de les declaracions informatives d’IVA per emplenar els
models corresponents per a la seva presentació en paper.
F i g u r a 3 . 4 3 . Menú per a
la impressió oficial dels llibres
de registre oficials i models
d’IVA
Se seleccionaran les opcions segons el model a consultar:
• Modelo 390: cal seleccionar les liquidacions a incloure, prémer el botó

Calcular i consultar, i si cal, modificar, les dades de les pestanyes Página
2 i Página 3. Es pot imprimir amb el botó Imprimir, però prèviament cal
haver introduït les dades fiscals reals de l’empresa i de l’Agència Tributària,
i el lloc i la data de la presentació.
• Modelo 347: primer cal generar les dades dels declarats amb el botó
Generar. Després es podran imprimir les dades a declarar desplegant el
botó Opciones i seleccionant Imprimir.
• Modelo 349: de forma similar al model 347.
Presentació telemàtica dels models de declaració-liquidació d’IVA
Pestanya Impresión oficial amb la icona I.V.A.
Amb les opcions del mateix menú de la figura 3.43 que es desplegarà, també es
poden obtenir els models de declaració-liquidació d’IVA per a la seva presentació
telemàtica.
• Dades de l’empresa i de l’Agència Tributària: amb l’opció Configuraci-

ón A.E.A.T. s’introduiran les dades de l’empresa i de l’Agència Tributària.
Si no són correctes, no deixarà continuar.
• Obtenció de les autoliquidacions i declaracions informatives d’IVA: se

seleccionaran les opcions segons el model a obtenir. Les opcions són:
Modelo 303, Modelo 340, Modelo 390, Modelo 347 i Modelo 349.

Liquidació D'obligacions Fiscals

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Liquidació D'obligacions Fiscals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Liquidació d'obligacions fiscals

Operacions administratives de compravenda

1 Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA) 9

2 Liquidacions i declaracions fiscals 41

2.2.2 Declaració anual d’operacions amb terceres persones: model 347 . . . . . . . . . . . 71

3 Obligacions de facturació i registre 109

En el moment de comprar qualsevol producte o servei, tots som conscients que, a

L’IVA és un impost que s’aplica en els estats membres de la Unió Europea, i

Els empresaris i professionals, a més de confeccionar i conservar les factures,

En l’apartat “Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA)” es veu el

En l’apartat “Liquidacions i obligacions fiscals”, s’expliquen les característiques

presentació i les aplicacions informàtiques específiques de l’Agència Tributària

En l’apartat “Obligacions de facturació i registre” s’analitzen la factura i els

Per aprendre els continguts d’aquesta unitat didàctica, és convenient estudiar-los

En finalitzar aquesta unitat l’estudiant:

1. Liquida obligacions fiscals derivades de les operacions de compravenda aplicant

• Identifica les característiques bàsiques de les normes mercantils i fiscals

• Identifica les obligacions de registre en relació amb l’impost sobre el valor

• Identifica el calendari d’obligacions fiscals de l’empresa relacionades amb

• Analitza les vies de presentació de les obligacions fiscals d’una empresa en

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models, trimestrals o

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de resum anual en

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de declaració

• Identifica les obligacions de declaració estadística i informativa, i resums

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els models de declaració i

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els llibres registre obligatoris

• Identifica, i emplena segons les instruccions, els llibres registre voluntaris

• Reconeix la normativa sobre la conservació de documents i informació.

• Analitza les implicacions de l’externalització de les obligacions fiscals de

1. Normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA)

L’IVA és un impost comunitari que va entrar en vigor a Espanya l’1 de gener de

La creació del mercat interior en l’àmbit comunitari implica la supressió de les

A Espanya, la normativa bàsica que regula l’IVA és la següent:

• Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit (BOE de

• Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament

• En el País Basc, per la Llei 11/1993, de 13 de desembre.

• A Navarra, per la Llei 12/1993, de 13 de desembre.

1.1 Impost del Valor Afegit

L’impost sobre el valor afegit

F i g u r a 1 . 1 . Possible model de factura

F i g u r a 1 . 2 . Procés bàsic de recaptació de l’IVA

Però el procés de recaptació i l’ingrés a l’Agència Tributària de l’IVA pot ser

1.1.1 El règim general de l’IVA

El procés bàsic de recaptació i ingrés a l’Agència Tributària del règim general de

1. L’empresari suporta un IVA (IVA suportat) en les compres de béns i

3. Finalment, l’empresari ingressa a l’Agència Tributària la diferència entre

IVA repercutit - IVA suportat deduïble = IVA a ingressar o a retornar

1.1.2 Funcionament general de l’IVA

En la taula 1.1 es mostra esquemàticament el procés de producció i comercialit- Comerç minorista

final, aplicant-li el tipus d’IVA general actual del 18%.

En aquest procés es pot comprovar el següent:

1. L’IVA és un impost neutre per a l’empresari o professional perquè l’IVA

2. L’IVA l’acaba suportant el consumidor final perquè la suma dels ingres-

Tau la 1.1. Fases de producció i comercialització d’un producte i liquidació de l’IVA

Empresa 1: Venda de 100 18 18-0 18

Empresa 2: Venda de 100 18 250 45 45-18 27

Empresa 3: venda de 250 45 450 81 81-45 36

Empresa 4: Venda del 450 81 600 108 108-81 27

Empresa 5: Venda del 600 108 900 162 162-108 54

Total ingressat 162

Aquest senzill esquema del funcionament general de l’impost es complica

1.1.3 Àmbit espacial d’aplicació

L’àmbit espacial d’aplicació de la llei es refereix al territori on s’ha