PAC 3

Fonaments i evoluci de la multimdia Antoni Molin Marimon

[DIGITAL VERSUS REAL]

Cap a quina direcci creus que va el futur desenvolupament de la imatge sinttica? Pot influir en una nova orientaci de la cultura visual de les prximes generacions?
No se m'acut una millor manera que comenar a argumentar la meva reflexi, que continuar amb l'exposici de la meva concepci de les interfcies dels nous mitjans a mitj termini. La meva argumentaci gira al voltant de la segona qesti de l'enunciat, per entenc que les dues van en part lligades. Es cert que el que entenem per industria de lentreteniment, es a dir el cine i el videojocs principalment, busca cada cop ms amb les imatges creades amb ordinador, simular la illusi de realitat visual entesa com a foto-realisme. En canvi, el futur de la imatge sinttica aplicada en altres objectes meditics, no sembla que vagi en aquest cam, al menys en un futur prxim. En primer lloc, aix es degut a la dificultat de aconseguir aquest tipus dimatge en temps real fora d'un espai acotat com podria ser un videojoc. Potser hi arribarem en un futur llunya si fem cas de la interpretaci idealista i evolutiva que ens presenta Manovich, per actualment, les limitacions de la tecnologia no ho fan possible en aquest grau de foto-realisme. En segon lloc, lenorme quantitat dinformaci que conte la nostre societat actual, fa que el processament daquestes bases de dades sigui el problema ms important a resoldre. Aqu es on entren les imatges sinttiques que penso dominaran la societat futura. Son les imatges que ens permeten la visualitzaci de dades, que a lhora complexen dos propietats: per una banda ens permeten comprendre visualment un munt de dades que sin no tindrien gaire sentit, i per altre ens hi permeten accedir per consultar-ne daltres. Per tant, l'usuari que ja no es un simple espectador, es un subjecte actiu, tamb demana que la imatge funcioni com imatge instrument. Que lhi permeti controlar l'ordinador, accedir a les dades, a altres objectes meditics. L's de la imatge com una finestra a un mon de ficci, deixa de ser el ms rellevant de la societat actual. La funci de representaci es una ms de les opcions de la imatge, no lnica. Quan parlava de realitat augmentada integral, hi pensava com si el nostre entorn artificial, i per ell entenc les ciutats, les nostres cases ,els nostres lloc de treball, d'oci, els cotxes, els electrodomstics, objectes industrials, etc., fos una gran interfcie home-ordinador. Tot el que fabrica lhome actualment es susceptible destar connectat a Internet i facilitar al usuari informaci prpia sobre l'objecte, i sobre tot el que lenvolta. Concorda amb el que Manovich diu, a mode de conclusi sobre les modernes interfcies d'usuari, quan fa referncia a que permeten la multi tasca com a norma cognitiva i social. Qu es ms multi tasca que el mon que ens envolta? On trobem ms tipus de aplicacions (com museus, botigues, cinemes,etc.) obertes a la mateixa vegada, on veiem i escoltem al mateix temps ms informaci de tot tipus (anuncis, cartells, converses, etc.) Per tant les conveccions de la interfcie grfica d'usuari es reintegren en la nostra realitat fsica. Estem passant de la metfora de la realitat fsica mostrada a la pantalla de lordinador, a la metfora del ordinador integrada dins del nostre entorn. Es el principi de transcodificaci i el concepte de les dues capes dels objectes meditics al mxim nivell. Les imatges sinttiques del futur combinaran el rol de representaci i el de eina de control.

Aquesta idea que he anat desenvolupant en les anteriors pacs, es molt similar al que he pogut llegir recentment en un article anomenat El Internet de las cosas. Segons larticle, la interacci amb el mon que ens envolta consta de tres nivells d'experincia per lusuari: un nivell tangible, un nivell de connexi i compartici, i un nivell de visualitzaci i reflexi. El primer nivell implica lintroducci dun dispositiu en el cos per permetre la transmissi de dades. De moment no crec que sigui possible, ni desitjable, el que apuntava en Manovich dun xip implantat en els humans. Penso que ja els tablets, smarthpones, i sensors encarregats de recollir dades compleixen aquest nivell. Un exemple el trobem en la domtica aplicada a vivendes i edificis. El segon nivell d'experincia es el de connexi i compartici de dades, es a dir, els dispositius ens reconeixeran i nosaltres a ells. La informaci es compartir de forma inalambrica, ja que ens mourem per el nostre entorn. Ja trobem exemples en el mon quotidi actual. Hi ha vehicles, que a travs daplicacions installades al telfon intelligent del usuari, permeten engegar el motor, conixer la ubicaci i bloquejar el vehicle en cas de robatori, conixer la temperatura exterior i posar en marxa la calefacci, etc. de manera que el usuari te el control a distancia del vehicle, per a ms, els dispositius installats en el vehicle reconeixen a lusuari i automticament quan aquest shi apropa, i shi ajusta a les seves caracterstiques: ajusta els seients, retrovisors, etc. Un altre exemple es l's dels codis QR que cada dia podem veure ms implantats en tot tipus dobjectes que ens envolten. Aqu el dispositiu del usuari reconeix una imatge bidimensional que no te sentit visual per a nosaltres, i per exemple ens connecta amb una pgina web amb informaci del objecte. La imatge es una representaci del concepte de capa informtica del que ens parlava Manovich al explicar el principi de transcodificaci dels nous mitjans.

codi QR generat online

Finalment en un tercer nivell, visualitzarem la informaci i reflexionarem per adquirir el coneixement. Aquest es el nivell ms important. Aqu les imatges sinttiques ens mostraran dun cop dull tota la informaci filtrada segons el nostre control de la base de dades. La diferencia es que en aquest nivell de transcodificaci, la capa cultural transforma a la capa informtica. Imatges que compleixen la funci de representaci del mon, de la realitat entesa ara com una base de dades, per d'una manera comprensible per nosaltres. Fent servir el

llenguatge visual. De les imatges tipus codi QR passem a imatges que satisfan la comunicaci humana, que podem entendre per la seva similitud amb lo real. Com diu Manovich, els objectes meditics alternen de forma constant entre lillusionisme i la seva suspensi. No deixen de recordar-nos la seva artificialitat. Les imatges sinttiques ens fan canviar constantment entre el rol de espectador i usuari, ja que elles mateixes van alternant entre les dimensions de representaci i control. Per tant, la resposta a si aquest canvi de la concepci de realisme de la imatge sinttica pot influir en una nova orientaci de la cultura visual, s si. Ja ho est fent. Est creant un nou tipus de narraci per a la manera inversa de la narraci tradicional del cinema. Ara, com diu en el llibre, el que es fa explcit es el paradigma, la base de dades i no el sintagma, la narraci, que passa a ser la seqenciaci de com accedim a les dades. La base de dades es el que es fa present. Al ser la nostre societat actual una societat multi tasca, ja no necessitem la immersi illusionista del cinema foto-realista. Encara que les imatges sinttiques que es fan servir en la realitat virtual son encara tosques sobretot si no parlem d'espais tancats, no importa. Tal com jo ho veig, la societat de la informaci demanar que les imatges funcionin com els dibuixos explicatius ms que com representacions hiperrealistes, ja que els primers tenen ms capacitat per ressaltar algun aspecte en concret de la informaci. Poden representar i a lhora funcionar com a filtre de linformaci presentada. Ens donen ms control i ens permeten una millor assimilaci del coneixement. Aquest principi funciona per les imatges fixes i en moviment. Estem ja tan habituats a veure grfics de tot tipus, que podem submergir-nos en les narracions que facin diferents tipus dobjectes meditics encara que no siguin un reflex fidedigne de la realitat. Tornant a la idea de la tendncia a la "desaparici" metafrica dels ordinadors, o mes ben dit a la seva ocultaci, seran els edificis, electrodomstics, mobiliari divers, etc. els que ens permetran accedir a un munt de dades. Funcionaran com a nodes de connexi on podrem veure un conjunt de dades presentades de forma visual i narrativa, com ara un catleg d'informaci sobre un museu, una selecci temtica de noticies actualitzades constantment, la composici d'un aliment, etc. Tot el que puguem imaginar. La visualitzaci de dades de forma dinmica dins la nostre realitat fsica, es un ms enll del espai simblic de "La ciudad legible" de Jeffrey Shaw. S'assembla ms al imaginari que Greenaway presenta a la installaci "The stairs, Munich, Projection", per a gran escala. La densitat d'informaci es ja tan densa, que algunes de les actuals visions futuristes d'interfcies aportades al frum de l'aula (1) em semblen irrealitzables. Ens saturarem rpidament d'imatges solapades. Altres visions futuristes em semblen molt adients i realistes. Presenten el mon en el que habitem, tot interconnectat mitjanant les comunicacions (2). Les imatges es superposen a la realitat fsica com en la tcnica tradicional d'animaci. Linterfcie del futur es pot imaginar doncs, com un mon en el que continguts d'inters general, que ara estan en cartells, panels informatius, etc., estaran inclosos en projeccions de pantalles virtuals, pantalles semitransparents i hologrames a l'abast de tothom. Continguts de carcter ms personal tindran un accs a l' informaci mitjanant els codis QR que segurament hauran evolucionat en un tipus d'imatge cultural amb una funcionalitat semblant. Rebre aquesta informaci en els nostres dispositius particulars permetr no saturar lentorn visualment. L'interfcie ser una composici d'imatges sinttiques superposades a la realitat fsica a mode

de capes. La manera de navegar i accedir a aquest oce d'informaci ser gestualment i les dades es presentaran de forma ms visual. Nvols visuals carregats dinformaci, com a metfora, que ens permetin entendre d'un cop d'ulls una part de l'infinitat de dades que existeixen. Que ens narrin una historia. La narraci funciona a l'hora com descripci i com exploraci i es mostra en forma de mltiples objecte meditics. La densitat dinformaci es tanta, que es mes satisfactria la presentaci simultnia de mltiples nvols de dades que la narraci tradicional del cine per adquirir el coneixement.

Alguns drets reservats per ottonassar

Alguns drets reservats per Marc_Smith

Actualment tenim encara el concepte de narraci lineal o seqencial tan arrelat, que costa entendre el concepte de narraci espaial aplicada a aquest tipus d'interfcie. Potser ho podem entendre associant la nostre condici de prosumers, al passejant ocis de Charles Baudelaire i al explorador del segle XX de la novella americana. Respectivament, per una banda interactuem i ens comuniquem amb altres usuaris de la xarxa i amb diversos objectes meditics com motors de cerca, i per una altre banda som capaos dexplorar des de qualsevol lloc, qualsevol espai interconnectat. Aquest moviment fsic, psicolgic i virtual es el que crea la narraci, i es el reflex de la superposici de capes. Es fa evident que les comunicacions mbils son les grans protagonistes d'aquesta visi, i fins que no estiguin plenament esteses per l'espai fsic i amb una capacitat dample de banda molt amplia que permeti una rpida velocitat de la enorme e inimaginable quantitat de dades que es el ciberespai, tot aix ser encara un fruit de la imaginaci.

FONTS:
Caballer, Neus (2011, 20 de gener) La domtica de los sentidos. Aidima y cinco empresas valencianas presentan un hogar digital con muebles conectados que identifican los hbitos del usuario [article en lnia] ElPas.com [Data de consulta: 17 de novembre de 2011] http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/domotica/sentidos/elpepiespval/2011 0120elpval_21/Tes Snchez, Lola (2011, 16 de febrer) La internet de las Cosas o el Facebook de los objetos [article en lnia] computing.es [Data de consulta: 9 de novembre de 2011] http://www.computing.es/Informes/201102160027/INTERNET-La-Internet-de-las-Cosas-o-elFacebook-de-los-objetos.aspx Wikipedia. Cdigo QR [ Enciclopdia en lnia]wikipedia.org[Data de consulta: novembre de 2011] http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_QR de Vicente, Jos Luis (2007, 15 de mar)Ressenya de la presentaci Visualizar: trazando una esttica de los datos [en lnia] Medialab Pro [Data de consulta: 11 de novembre de 2011] http://medialab-prado.es/article/visualizar_trazando_una_estetica_de_los_datos TEDGlobal (2010) David McCandless: La belleza de la visualizacin de datos [enregistrament de vdeo] TED.com [Data de la consulta: 11 de novembre de 2011] http://www.ted.com/talks/lang/es/david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.html Visual complexity [Portal web] http://www.visualcomplexity.com/vc/ Weskamp, Marcos (2004-2010) Newsmap [aplicaci online][Data de consulta: novembre de 2011] newsmap.jp/#e/es/view Friedman, Vitaly (2007, 2 dagost) Data Visualization: Modern Approaches [article en lnia] Smashing Magazine [data de la consulta: 11 de novembre de 2011] http://www.smashingmagazine.com/2007/08/02/data-visualization-modern-approaches/
(1)

Lazalde Alan (2011, 27 de octubre) Alt1040. Microsoft: el futuro de la productividad en un vdeo asombroso [article amb contingut multimdia en lnia] hipertextual [Data de consulta: 3 de novembre de 2011] http://alt1040.com/2011/10/microsoft-el-futuro-de-la-productividad-en-un-video-asombroso
(2) TATMobileUI (2010, 1 de septembre) Future of Screen Technology [enregistrament de vdeo] YouTube [Data de consulta: novembre de 2011] http://www.youtube.com/watch?v=g7_mOdi3O5E