Ramon Riera Solana Psicologia de la Memria.

PAC 5

La Psicologia del Testimoni: memria i testimoni.

En els ltims anys, les persones relacionades amb lmbit judicial han pres conscincia que el progrs en lefectivitat dels mtodes dinvestigaci tradicional depn, en gran mesura, del coneixement cientfic dels processos psicolgics bsics com latenci, la percepci i la memria. Aix doncs apareix la Psicologia jurdica i forense, la qual sencarrega de les investigacions i les aplicacions psicolgiques per a usar-les en el context legal. En aquesta rea de la Psicologia Jurdica podem incloure com a ms representatives a la Psicologia del testimoni i la Psicologia del jurat, ambdues amb un creixent inters actualment. En aquest treball ens centrarem en lestudi de la Psicologia del testimoni, que consisteix en el conjunt de coneixements fonamentats en els resultats dinvestigaci dels camps de la Psicologia experimental i social, que intenten determinar la qualitat (exactitud i credibilitat) dels testimonis, que sobre els delictes, accidents o successos quotidians, donen els testimonis presencials1. Actualment, la psicologia del testimoni socupa de dos aspectes bsics: lexactitud de les declaracions i la credibilitat dels testimonis i els seus testimoniatges.

Els inicis. Un dels primers estudis on es descrivia la capacitat de les vctimes de delictes violents (homicidis, violacions, assalts i furts) per a descriure els seus agressors fou realitzat per Kuehn lany 1974. Els resultats obtinguts evidencien que existeixen importants variacions en les descripcions de les vctimes i que els testimonis tendeixen a omplir les seves declaracions amb informaci inventada per tal de fer ms crebles els seus testimoniatges. Per tant podem afirmar que les circumstncies que envolten el succs i les condicions on es prenen les declaracions influeixen, en gran mesura, en lexactitud del testimoniatge. Aquests resultats no ens sorprenen ja que ratifiquen el que vam veure en el mdul Aspectes conceptuals i metodolgics on sexposava que la memria no era un registre literal del que el subjecte havia percebut, sin que les persones interpreten el que perceben segons els seus coneixements previs, reelaborant la informaci representada en la memria a llarg termini, tal i com va demostrar Bartlett en el seu llibre Remembering. La memria del testimoni des del punt de vista dels processos de memria. En un dels captols del llibre Mtodos psicolgicos en la investigacin y pruebas criminales escrit per Raskin (1994) es descriu la relaci entre la memria i el testimoniatge dels testimonis, basant-se amb com la memria processa la informaci. A partir de lesquema bsic que divideix la memria en tres fases( Mdul 3. Processos de memria.): adquisici, retenci i recuperaci, lautor investiga la influencia de la memria sobre els testimonis.

Exactitud

Trobareu informaci sobre la Psicologia Jurdica i les seves rees destudi en Perfiles profesionales del Psicologo. Colegio Oficial del Psicologos. http://www.cop.es/perfiles/contenido/juridica.htm

Pgina 1 de 4

Ramon Riera Solana Psicologia de la Memria. PAC 5

En la fase dadquisici, existeixen factors que afecten al propi succs i daltres que afecten al propi testimoni. En relaci al succs, la violncia i la duraci daquesta son essencials, i estan relacionades seguint el segent patr: a major grau de violncia menys precs ser el record del testimoni. Per regla general, els testimonis tendeixen a augmentar la durada dels fets succets. Pel que fa al testimoni, son especialment significatives les condicions de por, estrs i edat del testimoni. En la fase de retenci, shan de considerar les variables de loblit, lexposici a nova informaci i la distorsi del record. En relaci a loblit, sha de tenir en compte que desprs dels quatre anys lempremta del record facial prcticament ha desaparegut. Un altre fenomen a destacar s loblit motivat: hi ha una tendncia ha oblidar aquells successos que no es volen recordar, sobretot pels efectes negatius que han tingut sobre el testimoni. Una explicaci terica daquest fet seria la teoria de la repressi de Freud sobre loblit, vista en el mdul Processos de la memria. Lexposici a fonts de noves informacions s un dels aspectes ms importants per entendre els fenmens de memria falsa o falsos records induts, aspectes que preocupen especialment per la seva repercussi en lmbit forense. Existeixen tres postures teriques que permeten explicar aquests fenmens: a) Lalteraci, on la informaci postesdeveniment modifica la memria original (veure experiment de Loftus i Palmer (1974)). b) La coexistncia, on la informaci original i la postesdeveniment coexisteixen en la memria, fent menys accessibles les informacions originals (veure experiment de Loftus, Miller i Burns (1978)). c) La postura de no debilitament, on la informaci postesdeveniment no afecta les empremtes subjacents de la memria, noms all que el subjecte relata. I per ltim, la variable que ms influeix en la distorsi dels records s el temps, tal i com senyalen les investigacions que demostren que el pas del temps (teoria del dess de Thorndike (1911)) no noms afavoreix la disminuci de lempremta inicial, sin que afavoreix la introducci de informaci parcial, falsa o suggestiva. En la fase de recuperaci caldr tenir en compte els segents punts: a) La modalitat a lhora de realitzar linterrogatori als testimonis resultar fonamental en aquesta fase. El mtode de pregunta oberta, no dirigida, que faciliti el relat lliure ser la ms adient per recuperar una versi ms fidedigna possible a la viscuda en la fase dadquisici. b) La confiana del propi testimoni ser sinnim dunes declaracions precises. c) Ajudar als testimonis a recordar els successos experimentats mitjanant la reinstauraci del context poden afavorir notablement la precisi dels records. Aquest s el principi de la tcnica dentrevista anomenada Entrevista Cognitiva (Fisher i Geiselman, 1992).2

Trobareu informaci molt detallada sobre lentrevista cognitiva en la pgina web http://www.anpu.es/revistas/revista39/pag02.htm

Pgina 2 de 4

Ramon Riera Solana Psicologia de la Memria. PAC 5

Credibilitat
El segon aspecte que determina la qualitat dels testimonis, es refereix precisament a la seva credibilitat, es a dir, la certesa de la seva declaraci i per tant, si el que ens diu s lo que realment va passar, o sigui, si no ens enganya. Per tal davaluar la credibilitat shan creat una srie de tcniques psicolgiques que veurem en el segent apartat. Tcniques psicolgiques per avaluar la credibilitat del testimoni. Tenint en compte una srie de variables com: a)les condicions fsiques del testimoni, b)les condicions psicolgiques (les generals i les prpies del moment de la percepci), c)la personalitat del testimoni (sexe, edat, professi, patrimoni), d)la seva moralitat (antecedents, condicions socials, educaci) i e)contingut del testimoni: forma de respondre, estat dnim, uniformitat, precisi, llenguatge utilitzat; shan creat lnies dinvestigaci que intenten determinar les claus dengany presents quan un subjecte menteix. Una s lestudi dels canvis fisiolgics que coexisteixen amb la mentida. Una altra s la investigaci dels canvis corporals, moviments, tons de veu, expressi facial, entre daltres. Des daquestes rees dinvestigaci shan creat i estudiat tcniques psicolgiques que permeten avaluar la credibilitat del testimoni: el polgraf, lanlisi de lestrs de la veu, i lanlisi del contingut basat en criteris (ACBC); les quals emeten un judici sobre la confiabilitat de la declaraci. Daltres com la hipnosis i lentrevista assistida amb drogues assumeixen per si soles que la persona pot recordar situacions o detalls que han succet, per que la persona ha oblidat degut al malestar emocional que li va causar la situaci; i finalment existeixen daltres tcniques com el control de realitat que permet discriminar entre records derivats de successos interns daquells derivats de successos externs; i els indicadors conductuals, que determinen si es probable que la persona examinada estigui dient la veritat o no, al complir certs criteris no verbals associats a la mentida.

.-.-.-.

Pgina 3 de 4

Ramon Riera Solana Psicologia de la Memria. PAC 5

Bibliografia i Webgrafia Aguilera, H. Anlisis sobre la psicologia del testionio.Revista internacional de psicologia. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pgina web http://espanol.geocities.com/aguilera99/volumen27.htm Alonso-Quecuty, M. ,Campos, L. ,Hernndez-Fernaud, E. Mentiras y mentirosos: El conocimiento de las claves de deteccin por jueces y legos. Simposio "Psicologa del Testimonio". Recuperat el dia 20/12/2004 de la pgina web http://fsmorente.filos.ucm.es/publicaciones/iberpsicologia/congreso/trabajos/alonso2.htm Garca Bajos, E. Y Migueles, M. Memoria de testigos en una situacin emocional vs neutra. Psicolgica (1999) 20, 91-102. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pgina web http://www.uv.es/psicologica/articulos2.99/2migueles.pdf Ibabe Erostarbe, I. Activavin emocional y memoria de los testigos presenciales. Revista espaola de medicina legal (Enero-Julio 1999) 86-87. Recuperat el dia 11/12/2004 de la pgina web http://www.arrakis.es/~anmf/remle8687.pdf Pitarque, A. ,Algarabel, S. ,Das, C. y Ruiz Olvido, C. Olvido dirigido de falsas memorias: podemos olvidar intencionadamente una falsa memoria? Psicothema 2003 . Vol. 15 , n 1 , pp. 6-11. Recuperat el dia 12/12/2004 de la pgina web http://www.psicothema.com/pdf/1016.pdf Raskin, D.C. (1994). Mtodos psicolgicos en la investigacin y pruebas criminales. Bilbao: Descle de Brouwer Tapias, A. Estrategia psicolgicas para evaluar veracidad de testimonio. Psicologia Jurdica. Recuperat el dia 13/12/2004 de la pgina web http://www.psicologiajuridica.org/psj8.html

Pgina 4 de 4