clENoEs NATURAIS

GES I

Generalitat de Catalunya tlepartamcnt d'Educaci

Dlreccl Gcnenl de I'Educaci Bllca I cl Belllerat

Analitsar el geoenisme i l'heliocentrisme oom tes dues explicacions histriques per situar la Tena a l'Univers.
La Tena

iels seus embolcalls

Reconeixement de la Tena com

a sistema que cont els subsistemes: atmosfera,

hidrosfera, biosfera i geosfera que interaccionen entre ells.

Descripci dels components de l'atmosfera i de la seva variaci amb I'altitud, i justificaci de la importncia que t per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar

les combustions i la fotosfntesi, entre d'altres canvis, com per la seva funci
reguladora de la temperatura.

Carac/reriEad de la hidrosfera: aiges oceniques

i continentals. Conceptualitzaci

del cicle de l'aigua. Justificaci de la importncia de no malgastar l'aigua.

Descripci de

la geosfera: estructura intema. Reconeixement dels materials que

formen I'escorga tenestre.

Anlisid'alguns impactes de l'ac-tivitat humana sobre l'atmosfera i la hidrosfera.

La vida en acci

ldentificaci

de la cl'lula oom e unltat eetruc,tural i funcional dels esers

vius.

lnterpretaci de la diversitat de formes, dimensions i identlficaci d'algunes estructures el'bbrs (paret cel'lular, nucll, vaalols, cloroplasts i incluslons) leltipus de funci que

i d'energia per al creixement, per al manteniment de la vida i per a la reproducci.

reallEen. Justificaci

de la

necessitat cel.tular

de nutrients

Caracteritsaci de la nutrici heterrofa com a proes cel.lular d'utilitzeci de

matria

oxigen del medi per a obtenir energia i elaborar les seves estructures Caraceritsaci de la respiraci com a pros de transferncia d'energia a U
orgnica

l.Ula.

Caracteritraci de la nutrici auttrofa (fotosfntesi) com a procs cel.lular d'utilitraci de la matria inorgnica del medi i l'energia solar per elaborar les seves estrucilures.

I
8)i

Generalitat de Gatalunya Deparlament d'Educaci

Direccl General de I'Educaci Bsica i el Balllerat

Diferenciaci ente la reproducci sexual

t'asexual,

a nivetl individu, fent especial

rnfasien si els desoendents sn genticament idntics o diferents at seu progenitor o progenitors. Anlisi d'algun cicle biolgic representatiu.
Caracteritsaci de la funci de relaci com a la capacitat de les cl.lules de captar estfmuls i generar respostes. Anlisi d'un ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dets elements que

el configuren. Valoraci de les possibles conseqncies de la seva modificaci, en termes de la transferncia de matria i energia (productors, consumidors i
descomponedors). Observaci i descripci cientffica d'estructures a I'Univers

i a la Terra, ssers vius i

canvis en l'entom, utiliEant elvocabularide manera rigorosa.

Plantejament de preguntes al voltant de les caracterfstiques dels ssers vius l'entom, i valoraci del seu inters per a ser investigades.

de

complexitat dels problemes quotidians i de la necessitat d'intenelacionar models terics provinents de diferents dieciplines per donar-hi
Reconeixement

de la

resposta.

Cerca de dades en diferents fonts I anlisicrftica de la informacl trobada.

tJs dels coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d'aciuaci orientats a

minimiEar el consum de materials

proper.

i el manteniment de la

biodiversitat en l'entom

Per transferir el nou coneixement a la interpretaci d'altres fenmens

conseqent i responsable

i a l'actuaci

Elaboraci d'informes sobre

el treball realiEat, en els quals es justifquin

les

conclusions tant a partir de les dades recollides com de referents terics.

,7L

s important conixe

t..,
Vel Sol i els

1ape el nom que rep el conjuntformal teo que qiren al seu voltantS
s

cossos celes-

Aqu.eolo cogsoz celestee sn molt divereoe: Voden eer Vlaneleo, atl.lit s, c o m ef,e s, elc.

Coneixee lee diferbnciee que hi ha enlre ells?

1. El Sistema Solar
El Sol s una estrella ms de les moltes que giren al voltant del centre de la nostra galxia, la Via Lctia. Al seu torn, hi ha molts altres cossos celestes que giren al voltant d'altres estrelles

Aquest conjunt format per una estrella i els diversos cossos celestes que giren al seu voltan' s'anomena sistema planetari. Encara que s'ha detectat que en l'Univers existeixen ms siste mes planetaris, per ara noms en coneixem un amb detall, el Sistema Solar.
El Sistema Solar est constituit pel Sol i el conjunt de cossos celestes que giren al seu voltant Aquests cossos celestes sn: els planetes amb els seus satl.lits, els asteroides, els cometes

els meteorits.

Els

planetes

t i Plut. Els planetes sn cossos celestes que no produeixen llum i que efectuen dos moviments caracterstics: la rotaci i la translaci.

Els planetes det Sistema Sotar sn nou: Mercuri,Venus, laTerra, Ma, Jpiter, Saturn, Ur, Nep-

Es el moviment que efectuen els plane-

tes en girar sobre si mateixos, s a dir, sobre el seu propi eix.

lJeix respecte del qual giren s'anomena eix de rotaci.

s el moviment que efectuen els planetes en girar al voltant del Sol. Eltraiecte que recorren rep el nom d'rbita. Les r-

bitestenen forma de circumferncia aplatada o el.lipse i, per aix, les rbites s'anomenen el.lptiques.

Algunes caracterstiques dels planetes, com el seu temps de translaci o la temperatura de la seva superfcie, depenen sobretot de la distncia a qu el planeta es troba del Sol. o Eltemps detranslaci dels planetes propers al Sol s ms cuft que el dels planetes ms allunyats. Aix es deu al fet que, com ms lluny del Sol s un planeta, ms gran s l'rbita que descriu i ms gran s el temps que necessita per a recrrer-la. o temperatura de superfcie dels planetes propers al Sol s ms elevada que la dels planetes ms allunyats. La calor que emet el Sol arriba amb ms intensitat als planetes que sn ms a prop i amb menys intensitat als ms allunyats.
La

A continuaci pots observar les caracterstiques ms impoants dels planetes.

l. 'iili:-:i-r:

"rr'"r

Mercuri \hnua
TErm

Mart

Jpiter
Saturn Ur Nept Plut

4878 km 12104 krn 12756 krn 6787 krn 141800 km 120660 km 522S km 49500 kn 2300 km

'58F5

dig 213 diq

,
,

1 dia 24,6 hores 9,8 hores 10,3 hores 16^3 hores 16,8 hores 6,4 dies

579P0o-O0hN tOaeOg0O0 kfn 149 600 000|<m 228000000 km 7'184o,0 000 km 1427100000 km

8?O..#"
224;,?0

,iiffi.{s.

dLs

'".ffi

1 any
1,88

nrc

anp

11,86 anys

'2869600000km
4496700000 km 5900200000'km

291.6 arrys 84;01 anys 164,79 an}re 247,70 anys

-23 -150"C -lm "c -210"C -2200c 0c -230

$,i.!:it:i i!:l

Segons les seves caracterstiques, els planetes del Sistema Solar es classifiquen en dos grup
Els planeterbrrrets o ine*rrs. Sn Mercuri, Venus,laTerra i Mst" En els planetes ms propers al Sc, Eo carabritzen pr ser de mida petl,ta.del dlaffc*e mffs.El seu tnoviment ds o mes bnt qtre sl dels plariFs ge.,

Els planetos gegants o enterior. Sn Jpiter, So turn, Ur i Neptu. Sn els planstes ns allunyat del Sd, Es caracteriEen per la,aev nl$.gm,p ser gmooc i per estar en*oftab f$ft. El d momentde rotaci s mm.rn&d cfs d dols Fft
t"*:*r l..vr**li@r&!.. ir' {-:i t&?.H$t#fffur:*'llir&?

ffFfif,.{prygp*
r

'

Fotografia de Mart.

Hognlia

Satum.

Plut s un cas especial. Per la seva posici, hauria de ser un planeta gegant i, no obstant x, s un petit planeta rocalls ms semblant als planetes terrestres que als gegants.

Satl.lits, asteroides, cometes i meteorits

A ms del Sol i els planetes, en el Sistema Solar hi ha altres tpus de cossos celestes: els tl.lits, els asterordes, els cometesi els meteorits.

. Els satl.lits sn petits cossos celestes que giren alvoltant dels planetes.Tret de Mercuri
del nostre planeta.
Els satl.lits realitzen trcs moviments, un de rotaci i dos de translaci:

nus, tots els planetes del Sistema Solar posseeixen satl.lits. Alguns planetes en tenen m( com per exemple Saturn, que en t vint-i-dos. En canvi, d'altres com Mart noms en te dos. Per a nosaltres, el ms impoftant i conegut s la Lluna, ja que es tracta de l'nic sat,

Giren sobrre si rnateixos.

' Girenalvottantdelseuplaneta. Giren al voltant del Sol iu

ment ambel seu Sadcte.

o Els asteroides sn milers de petits cossos rocallosos que giren alvoltant del Sol entre l'rbita de Mart i la de Jpiter, formant un

cintur.
Ceres s el ms gran i t 913 km de dimetre.Tanmateix, la gran majoria dels asteroides noms mesuren uns quants metres.
El 1993 es va descobrir un altre cintur d'asteroides ms enll de Nept.

Cintur d'asteroides.

. Els cometes sn cossos celestes formats

per glag, partcules de pols i gasos. Giren al voltant del Sol en rbites molt el.lptiques. Aix significa que durant paft de la seva trajectria passen molt a prop del Sol i, d'altres vegades, hi passen molt lluny. O.uan passen a prop del Sol, s'origina la caracterstica cua del cometa, que pot mesurar milions de quilmetres de llargria i que els fa visibles des de laTerra.
El cometa ms conegut s el Halley, visible des de laTerra cada 76 anys. Ultima vegada que es va veure va ser el 1986. El 1997 ens va visitar el cometa Hale-Bopp, mil vegades ms gran que el cometa Halley.

El @metal{ale-Bopp es tobava, en el moment de mxima aproximaci a Ia Terra, a 194 milions de quilmetres.

o Els mebodts sn petits fragments rocallosos procedents de l'espaique poden caure sobre laTerra. En precipitar-s'hi, els ms grans originen enormes enfonsaments en elterreny, anomenats crterc. Els ms petits, quan arriben a I'atmosfera, s'incendien, i deixen un rastre llumins al cel que anomenem estel fugag.

E/Wolf Creek Meteorite Crater de Kmberley (Austrlia), causat per l'impacte d'un gnn meteorit, t 850 m de dimetre i60 m de pofunditat.

ActMtats

., .-**]I

Dee de oem?re,la Lluna ha deepertat, un qran inters en els ssers humana En l' Ant'iquiNat, el seus canvis de forma van sewir ?er a meourar el tcmpo i, d'aqueela manera, diooenyar calendaris. Avui eabem que finbmens bom les marees t amb lcnen el seu ori4en en ele moviments de la Lluna. No s, donca, eetrany que un delo qrano gomnis de la humanital haqi eelat vialjar fins a la Lluna.

2. [a Lluna
La Lluna s l'nic satl.lit de laTerra.Tal com passa amb el nostre planeta, la Lluna no em llum, per la veiem il-luminada perqu reflecteix la tlum del Sol. s et cos celeste ms prope a nosaltres; es troba noms a uns 384000 km de laTerra.T una forma gaireb esfrica, am un dimetre de 3476 km.
La superfcie de la Lluna est constituTda principalment per roques i pols, i gaireb no hi l' aire. Ouan una part de la Lluna rep la llum del Sol, la temperatura supera els 100 oC, mentr que, quan no la rep, la temperatura baixa fins als 150 "C sota zero. La Lluna presenta un relleu molt caracterstic. Hi destaquen tres formacions del relleu:

sn elevacions del terreny semblants a les terrestres. Es troben princip ment a les vores dels mars. Destaquen els anomenats Apenins. o Els circs sn enfonsaments del terreny de forma circular causats pels impactes de meteol sobre la superfcie lunar. Sn molt nombrosos i destaquen el circ de Coprnici el circ deTyc,

. Les muntanyes

o Els mars sn extenses planes de pols que, vistes des de laTerra, semblen acumulacions d' gua. Destaquen el mar de les Plugesi el mar de laTianquil.litat.

Mwtaryee deTotor$E

Itlsr del Frod

Speninc

Mar.dalceflogffi
eirc d'Arquimedes
Oco de lssTompestos

llr

dala Scnrnfrat

Mardelse Cildo
llar de laTranquil.lita

Circde Kepler
Circ de Copmic

Mr de la Fecunditat
illar del Nctar ftluntrnyas de Leibn

Mar dels N\lols Circ deTydto

10

Les fases

de la Lluna

La Lluna, com qualsevot altre satl.lit, t tres moviments: el de rotaci, el de translaci al voltant de laTerra i el de translaci alvoltant del Sol.

moviment de rotaci sobre si mateixa dura aproximadament 28 dies. El moviment de translaci al voltant de laTerra tamb dura aproximadament 28 dies. Aquest perode s'anomena mes lunar. Finalment, el moviment de translaci alvoltant del Sol dura aproximadament un any. Durant el mes lunar, la posici del nostre satl.lit respecte del Sol va variant, de manera que aquest va il.luminant diferents parts de la Lluna. Des de laTerra, sembla com si la Lluna canvis de forma. Aquestes diferents formes es coneixen amb el nom de fases lunars i sn quate: lluna plena, quart minvant, lluna novai quaft creixent.
El

Wffiffiffi rw
El

satl.lt est s-

l,a Uuna est situada de

art,sla panopoeada

d Sol" furixtota le SlF,affi il.ftsdnq

ra

xt-&drya,eh@

i vqbrn la mn fl-hmineda oomplea.

fnaa,emqueveiern norna.una de lasmeitats & I mra il.luminada pel Sgt,sl ses aswte rccorda la lletra G.

ft entre la Terra i el Sol. La seva cara il.lurnlnada strobatotalrnsmtoposada a laT r' ra. Davant de laTsrra hi ha.la rara no ilfunninada i, per tant, no la vdem.

El nostre satl.,lit se si-

La Lluna ec{ i,rada de rnaw.spnono

cas, gl seu

apg$e re'

corda la'lletra D.

ActMtats

11

; :Tff; .o,i*-F'.1,:Uffi.ffi.

Ia cara oculta de la Lluna

tjobservaci del relleu lunar durant les diverses fases ens permet de comprovar que sempr{ veiem ta mateixa cara de la Lluna, totalment o parcialment il'luminada. La cara oposada sem pre queda oculta a la nostra vista. Per aquesta ra6, aquesta meitat de la Lluna que no poden observar des del nostre planeta s'anomena la cara ocuJta de la Lluna.

La causa d'aquest fenomen s que el moviment de rotaci de la Lluna i el seu moviment d translaci at voltant de taTerra duren, exactament, el mateix temps. Es a dir, la Lluna triga 2 dies a fer una volta sobre si mateixa i triga el mateix temps a fer una volta a l'entorn de I Terra.

Aix, doncs, en cada fase lunar, la Lluna recorre una quafta part de la seva rbita al voltant de laTerra, alhora que gira un quart de volta sobre si mateixa.
D'aquesta manera, sempre queda orientada cap a laTerra la mateixa cara, indicada en el dibuix amb la lletra A. Aquesta cara A es veu sencera durant la fase de lluna plena perqu est totalment il.luminada. Durant les fases de quart creixent i quart minvant, veiem aquesta mateixa cara A parcialment il.luminada, tal com es mostra en el dibuix. Finalment, durant la fase de lluna nova, no es veu.

[altra meitat, indicada amb la ltetra B, sempre queda oposada a laTena i, per aquest mott
mai no s visible des del nostre planeta. s, doncs, la cara oculta de la Lluna.

Els eclipsis
posici relativa del Sol, la Lluna i laTerra origina el fenomen conegut com a eclipsr. Els eclipsis es produeixen quan un astre impedeix la visi d'un altre.
De vegades, la

Des de laTerra s'observen dos tipus d'eclipsis: l'eclipsi de Soli l'eclipsi de Lluna.

En un eclipsi de

Sol,la Lluna s'interposa entre el

nostre planeta i el Sol. D'aquesta manera, la Lluna impedeix que ens arribi la llum solar.
Des de laTerra veiem com la Lluna va tapant el Sol.

En un eclipsi de Uuna, s laTena la que s'interposa entre el nostre satl'lit iel Sol, impedint que la llum delSol arribia la Lluna.
Des de laTerra veiem com I'ombra del nostre pla-

neta va tapant la Lluna.

Si les rbites de laTerra i la Lluna estiguessin situades en un mateix pla, es produiria un eclipsi de Sol cada vegada que hi hagus lluna nova, i un eclipside Lluna cada vegada que hi hagus lluna plena.

Aix no succeeix aix perqu les rbites de laTerra i la Lluna estan lleugerament inclinades entre si, tal com veiem en el dibuix de la
dreta.

13

:;'.ffi$,,{fig#'ffi*$

Visl des de l'eepai, el noelre planeta s una Vetila esferablava envoY,ada de nvole blancs que, juntament' amb els altres plane' les del?islcma golar,6ira al vollant del9ol.
Tanmaleix, no

oem?re o' h a linqul aqueot a conceV ci de l' U nivere. Ara coneixerem quin o el punt de vita que han tinqut ele aslrbnome reopecl,e de l'Univers al llarq de la histria.

3. [a Terra
Conixer la posici de laTerra en I'Univers, aixcom la forma i les dimensions del nostre p neta, va ser, sens dubte, una de les primeres curiositats que va sentir la humanitat. Els antics grecs van observar el cel a ull nu tW:'Fewu$$r@& l ivan diferenciar les estrelles dels planetes. Les estrelles semblaven fixes en elfirmament; en canvi, els planetes es movien.
En el segle ll desprs de Crist, l'astronom grec

Ptolemeu va elaborar un model de l'Univers que s'ajustava a aquestes observacions. s I'anomenat model geocntdc. Segons aquest model:

. LaTerra ocupa el centre de I'Univers. . La Lluna, Mercuri,Venus, el Sol, Mart, Jpiter i Saturn giren en cercles concntrcs al voltant de laTerra.

. Les estrelles formen una capa esfrica

gira al voltant de laTerra.

que
Tanmateix, el modelgeocntrc no explicavi

manera totalment satisfactria el movim d'alguns planetes.

Aix, l'any 1543, uns mesos abans de mt l'astrnom polons Nicolau Gopmic (14 154llva proposar un model en qu el Sol,'
laTerra, s el centre de l'Univers. Es I'ano nat model heliocntric. Segons aquest mo
o El

Sol ocupa el centre de l'Univers.

. LaTerra i els altres planetes giren en cerr

concntrics al voltant del Sol. La Lluna, canvi, gira al voltant de laTerra.
o Les estrelles formen una capa esfrica qut

ra al voltant del Sol i dels planetes.

Alguns anys desprs, el 1609, l'astrnom alemany Johannes Kepler (1571-1630) va demostrar que les rbites dels planetes a! voltant del Sol no sn circulars, sin el.lptiques. Avui sabem que el Sol no s el centre de l'Univers. El Sol s una estrella situada en un extrem de la Via Lctia, una de les milers de galxies que formen l'Univers.
LaTerra s eltercer dels planetes interiors del Sistema Solar i est situada a uns 150 milions de quilmetres del Sol.

Ia forma de la Terra
Els primers ssers humans, en observar l'horitz, extens i recte, pensaven que laTerra era plana i que el cel era una cpula gegantna que la cobria.

Tanmateix, ja des de lAntiguitat, alguns cientfics, a partir de precises observacions, van arribar a intuir I'autntica forma de laTerra.

Fa2500 anys alguns astrnoms grecs van

observar com desapareix un vaixell l'horitz en allunyar-se.

A mesura que elvaixells'allunya de nosaltres sembla que s'enfonsi a l'horiE. Primerament perdem de vista el seu buc i desprs la vela, com si el vaixell llisqus lentament per un pendent.
rAquest fet va fer pensar als astrnoms grecs que laTera era rodona.

Desafoftunadament, aquestes idees van quedar oblidades i, durant gaireb dos mil anys, la major part de la gent va continuar pensant que laTerra era plana.
Cristfor Golom { 1451 -1 506} estava que|aTerra era rodona i per aquesoomrongt ta ra creia gue podia arribar a lsa navegant cap a I'oest.
El navegant

El 20 de setembre de 1519 fe$oradgr Ssgus Femo de Magalhes (l{etA!|va Sar amb la seva flota deo de Sevih ta

El 3 d'agost de 1192 va salpar des de la costa de .$spc Huelva, i el 12 d'ocbre de 1{92 va crare que ha- : la nau llicfoia, comandada Juan Soban Elcano, va tornar a Samyt desvia arribat a Asa. ' pres ds fer per prirnera vegada h volta alon. Per no va ser aixi, ia que sn el seu carnf cap a Aix va quedar demostrat que lalbrm s rodona. Asia havia descobertun nou continenlAmrica.

pd

En l'actualitat sabem que la Terra s una esfera lleugerament aplatada pels pols. Aquesta forma rep el nom de geoide. Per aquesta ra, el dimetre a l'equador s lleugerament ms gran que el dimetre en els pols.

15

',1'l'

Les dimensions

de la Terra

[astrnom grec Eratstenes (284 a. C.-192 a. C.) va ser el primer a calcular les dimensions de laTerra.
Eratstenes va observar que, a la ciutat egpcia dAssuan, el primer dia d'estiu al migdia, la inclinaci dels raigs del Sol era nul.la, ja que una estaca clavada a terra no projectava cap ombra. En canvi, el mateix dia a la mateixa hora, a Alexandria, una altra ciutat egpcia, la inclinaci dels raigs del Sol era de 7".

A partir d'aquesta dada, i coneixent la dstncia que separava totes dues ciutats, Eratstenes va calcular que la circumferncia de laTerra mesurava uns 40 000 km. Malauradament, aquesta dada no va ser acceptada pels altres astrnoms de l'poca, que la van considerar rnassa gran.

Avui sabem que la longitud de la circumferncia terrestre a l'equador s de 40 074 km i que, per tant, el clcul que va realitzar Eratstenes era molt precs.
LaTerra s un planeta de dimensions petites, rns d'un mili de vegades menors que el Sol. El quadre segent ofereix algunes dades sobre les dimensions del nostre planeta.

Dimetre equatoral Dimetre polar Superfcie

Massa

.,l.

iij
12756 km

12714km
5,1 . 108 km2 5,976 . 1024 kg
f rOB

Volurn

. g,ttl *tte

ActMtats

16

?er qu se eucceeixen el dia i la nit'? ?er qu varia el clima en les diferenf,e eolacions de I'any? Aauests f enbmene sn conseancia del movimenl de a f erca. Tal colm sabem,la Terra no esl liva sin en movimenl. A conlinua' ci, veurem aom sn els seus movimenls i quineo conoeqbncieo f,enen sobre els ssers viue que habilen en el planef'a.
I

4, Els moviments de la Tewa

humans, que vivim a laTerra, no podem obseruar-ne els moviments, ia que ens mojuntament amb el planeta.Tanmateix, s que podem apreciar els efectes dels seus movivem ments, com l'existncia del dia i la nit, o de les estacions de l'any. Actualment sabem que laTerra, com la resta dels planetes, presenta dos moviments caracterstics: la rotaci la translaci.
EIs ssers

Rotaci
LaTerra gira sobre si mateixa en un moviment anomenat de rotaci. Aquest gir l'efectua al voltant del seu eix de rotaci, un eix ima-

ginari que travessa laTerra des del pol Nord fins al pol Sud i que est inclinat uns 23o respecte de la perpendicular al pla de la seva rbita.
LaTerra gira sempre d'oest a est. Aix, si observssim la rotaci des

d'una nau espacial situada sobre el pol Nord, veurem que laTerra gira en sentit contrari a les busques del rellotge.
El perode de temps que triga laTerra a fer una volta sobre si mateixa s el que anomenem un dia, i dura aproximadament 24 hores; per ser exactes, 23 h 56 min 4 s.

La successi del dia i la nit s el resultat de la rotaci de laTerra. Obser-

va els esquemes
segents per comprendre com es produeix aquestfenomen.

Solil-luminala' tAdlaTm, i en aqustaona s de da ilentclffi, h msian:sl

I

tat B s a les fosques i, perbnt,i's de nft.

Dotze hores ms tar4laTena ha girat mitja volta. La meitatA, abans il'luminada, ara ; s a les fosques; hi fo de nit. Mentrestant, li la meitat B, abans a lesfosqres, ara est il4ui,rninada; hi es de dia.
I

'

17

r";'j::i

:.,

Translaci
LaTerra, a ms de rodar sobre si mateixa, gira al voltant del Sol. Aquest moviment s'anomena translaci. En la seva translaci, laTerra descriu una rbita el.lptica.

El perode de temps que triga laTerra a fer una volta a l'entorn del Sol s'anomena any, i dura aproximadament 365 dies. En realitat, laTerra triga 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons a completar una volta a l'entorn del Sol. Per compensar aquesta diferncia, cada quatre anys s'afegeix a I'any un dia ms, el 29 de febrer. Aquests anys s'anomenen anys de trasps.
A causa de la inclinaci de l'eix de rotaci de laTerra, els raigs delSolarriben a un punt de-

terminat del nostre planeta amb diferents

inclinacions al llarg de l'any. Per aixd aquest lloc s'escalfa de manera diferent al llarg de l'any.
Per comprendre millor aquest fenomen, pots observar l'experincia del requadre de la

dreta.
El mateix ocorre amb els raigs solars. Ouan arriben perpendicularment, il.luminen i escalfen una superfcie ms petta que quan arriben inclinats.

Ouan els raigs de llum de la linpada perpendicularment sobre la tadel$.lwnffi*f&a superffcie menor que quan hi *rr$qt
la taula amb rns

Peraqrestnntiu,elsralgsperpw dtrtsE#fi

lffir frffit#"

irrtensitlt

.i

'-

Les estacions de l'any s'originen com a conseqncia de la diferent intensitat amb qu els raigs solars escalfen laTerra al llarg del moviment de translaci. Aix, diferenciem quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivem.

Les estacions, doncs, depenen de la inclinaci dels raigs solars i no de la proximitat del Sol. Els dos hemisferis o meitats de laTerra separades per l'equador reben els raigs del Sol amb diferent inclinaci, de manera que cadascun es troba en una estaci diferent.

Aix, encara que et pugui semblar estrany, a I'hemisferi Nord s estiu quan laTerra s ms allunyada del Sol, is hivern quan s ms a prop del Sol.

18

'd

:.' . '

Vegem com incideixen els raigs de Sol en les dates en qu es produeix canvi d'estaci. Ehemisferi Nord rep els raigs del Sol perpendiculars. Per tant, escalfen amb gran intenstat aquest hemiefsri i donen lloc a temperatures altes.A ms, hi ha m lryqs d eol que de foscor. Comenga I'rcdu.
hemisfied Sud rep els raigs del Eol rnott ircmtg &. manra que escalfen dbilmert aquesl ttfhffid. { d lloc a temperatures baixes. A ms, hi ha ms hores de foscor que de sol. Comenga l'hivem.
Els dos hemisferis reben els raigs delSol lleugerament inclinats.

[hemisfed Nord s escalfat amb menys intensitat que a l'estiu; per tant, les temperatures descendeixen lleugerament. Comenga la tardor.

[hemisferi Sud s escalfat amb ms intensitat que a l'hivern; per tant, les temperatures ascendeixen lleugerament. Comenga la primavera.
Ehemisfed Nord rep els raigs delSol molt inclinats, de manera que escalfen dbilment aquest hemisferi i donen lloc a temperatures baixes. A ms, hi ha ms hores de foscor que de sol. Comenqa l'hivem. Uhemisferi Sud rep els raigs del Sol perpendiculars. Per tant, escalfen amb gran intensitat aquest hemisferi i donen lloc a temperatures altes. A ms, hi ha ms hores de sol que de foscor. Comenga l'estiu.
Els dos hemisferis reben els raigs delSol lleugerament nclinats.

fhemisfed Nod s escalfat amb ms intensitat que a l'hivern; per tant, les temBeratures ascendeixen lleugerament. Comenga la primavera.
lJhsmisfad Sud s escalfat amb menys intensitat que a l'es-

tu; per tant, les temperatures descsndeixen lleugerament. Comenga la tardor.

^ActMtats

19

lsser hum ha aconeequil explorar I'eopa i conixer coseoe oeleslee situals a milions de quilmelres del nostre planeta. Al maleixlempe, ha aconsequit, onixer de qu esr, fbrmat,l'intenor delaTerra, encara que nomo d'una manera aVroximada.
Ara deecobrirem com sl'inlerior delaTerra.

5. festructura interna de la Tewa

LaTerra est constituTda per materials que es distribueixen formant capes concntriques. Entre cada parell d'aquestes capes existeix una discontinuitat que marca el lmit entre un tipus de materials i un altre.
Des de la superfcie cap a l'interior distingim, segons la seva composici, les capes segents:

l'escorga, el mantelli el nucli.

o

[escorga s la capa ms superficial de la Terra i s alhora la ms prirna.T de mitjana uns 30 km de profunditat i representa noms un 2Yo del volum de laTerra. Constitueix una dura capa de materials slids que forma els continents i el fons dels

700 km

oceans.

. El mantell s la capa intermdia de laTerra, situada sota l'escorga. Arriba fins als
2 900 km de profunditat i s la capa ms volumnosa, ja que ocupa el82To delvolum de laTerra.

2 900 km

Es divideix en dues subcapes: el mantell supedor, que cont una capa de materials fosos que formen una massa anomenada magma, i el mantell inbrior, que s slid.

El nucli s la capa ms interna de laTerra. Es la capa que t ms gruix, ja que arriba fins a una profunditat de 6378 km, iocupa un 16% del volum de laTerra.

5 f00 km

6 378 km

nudi est format per materials metl.lics, com el ferro i el nquel. Segons l'estat en qu es troben aquests materials, s'hi distingeixen dues capes: el nucli ertem, format per materials fosos, i el nucli intem, que s slid.
El

20

*
Segons la temperatura i la pressi a qu estan sotmesos els materials, les diverses capes de la Terra es troben en estat slid o fluid. Segons elcomportament que presenten els materials de I'interior de la Terra distingim, des de la superfcie cap a l'interior, la I itosfe ra, l' aste nosfera, la mesosfera i l' endosfera.
La litosfera constitueix la part superficial i slida de laTerra, i comprn tota I'escorga i els primers 100 km del mantell su-

perior. Just per sota de la litosfera, a la part intermdia del mantell superior, trobem l'astenosfiera. Aquesta capa est formada per materials fosos que li confereixen un comportament fluid. Aix, doncs, podrem dir que la litosfera, slida i rgida, "sura" damunt I'astenosfera, fluida i plstica.
La resta del mantell superior i tot el mantell inferior conformen la mesosfera, on els materials es troben en estat slid.

[endosfera s la capa que comprn tot el nucli. El nucli extern s fluid, mentre que el nucli intern s slid.

rito"t",r'Jk-#.#',|fiffi
Astenosfera'

.'pEscorga Mantell superior

t -- -'#

f5l

Mesosfera

Mantell inferior

ActMtats
Escorgo

Molrols slids

Monellsuperior
?:ro3#g:in:..4,;l
rr.iil".

21

T
I I

s important

conixer...
taire e molt imVorAanl en lee nostres videe: eno Termet respi' rar, requla la lemperalura...
Ara coneixerem com o la capa d'aire que ens envoll'a.

1, Composici de l'atmosfera
[atmosfera s la capa gasosa que envolta la Terra. Est constituida per una mescla de gasos que anomenem aire.

[atmosfera terrestre primitiva estava composta per met, amonac, hidrogen lliure i vapor d'aigua. Al llarg del temps
I'activitat interna de laTena va alterar la mmposici atmosfrica.

lJaparici de formes de vida fotosinttica va propiciar l'alliberament de grans quantitats d'oxigen fins a arribar a la proporci actual de gasos:

. El 78 o/o s nitrogen.
o El 21 % s oxigen. o

[altre 1 % est consttuit per altres gasos, com arg, d-

furcentatge en wlum dels diferents gasos que formen l'atmosferc.

xid de carboni i oz. Aquesta composici correspon a l'aire totalment pur i sec. Per, normalment, l'aire cont quanttats variables de vapor d'aigua, procedent de l'evaporaci de l'aigua de la superfcie terrestre. A les zones ms industraltzades, l'aire tamb cont alguns gasos contaminants. [atmosfera t un gruix d'uns 10 000 km. Els globus sonda i els satl.lits meteorolgics, llangats a l'espai amb la finalitat d'analitzar les caracterstiques de l'atmosfera, han revelat que est formada per diverses capes concntriques. Aquestes capes es distingeixen principalment per la manera com hi varia la temperatura de l'aire.

Des de la superfcie de laTerra fins a I'espai exterior, es distingeixen cinc capes en l'atmosfera: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera.

Exosfera

Termosfera

-Y (l'

Estratosfera

g Mesosfera

Estratosferi
Troposfera-

-80km -50km -12km

-100
La troposfera t uns 12 km de gruix.

0 -50 Temperatura

("C)

. La mesosfera

arriba fins a uns 80 km d'altura'

s rica en vapor d'aigua.

A mesura que pugem, la temperatura disminueix fins que arriba a uns 60 oC sota zero. Hi tenen lloc la majoria dels fenmens atmosfrics (precipitacions, vent...). Uestratosftra arriba fins a uns 50 km d'altura.
Cont la capa d'oz, que absorbeix una gran part de les radiacions ultraviolades del Sol, perjudicials per als ssers vius.

A mesura que ascendim en aquesta capa, la temperatura torna a disminuir fins que arriba a uns 100'C sota zero. o La termosfura arriba fins als 4O0 km d'altura.
Es caracteritza pel gran auglent de tempera-

tura que es produeix en ascendir-hi. A la seva part superior la temperatura sobrepassa els

1000'c.
Fermet la propagaci de les ones de rdio, ia que les reflecteix i les retorna a laTerra.

[absorci d'aquestes radiacions provoca gue en aquesta capa la temperatura ascendeixi fins a uns 70 oC.

Lexosfar:a arriba fins als lmib de I'atmosfera amb l{espai exterior, a uns 10OO0 krn.

En pujar, la concentraci de gasos va disminuint fins a confondre's amb I'espai exterior.

ActMtats
I

t
49

Er,--*su*a*.;.r*d:udili

';*

?robablemenl, molleo veqaee deus haver eocoltat un meleorbleq que anuncia eltempo durantles no{tciee. Aqueolo profeeoionals'es dediauen al'esludi del'almosfera. Grciee ales dades recollides diitament sobre les caraclerot'iqueo de l'are, poden Vredir el temVe que tar en les prbximeo hoies.

2, Les caracterstiques de l'aire

Tal com ja has vist en l'apartat anterior, la troposfera s la capa inferior de I'atmosfera. Es la de ms inters per a l'sser hum, ja que s'hi produeixen la majoria dels fenmens atmosfrics. Per aquesta ra, s impoftant conixer les caracterstiques de l'aire en aquesta zona.
Les tres caracterstiques de I'aire que exerceixen una major influncia en els fenmens que es produeixen en la tropos-

fera sn la temperatura,la humitati la pressi atmosfrica.

la temperatura
Ouan escalfem els aliments en el forn microones, la seva temperatura augmenta; quan introduTm uns quants glagons en el nostre refresc, la temperatura d'aquest descendeix. La temperatura s una qualitat dels cossos que indica si estan freds o calents. La temperatura de la superfcie terrestre depn de la quantitat de radiaci solar que li arriba.
En la imatge de l'esquerra s'observa com es distribueix la radiaci solar entre l'atmosfera i la superfcie terrestre.

. Un 28% de la radiaci solar s reflectida cap a l'espai exterior.

. Un 18oA de la radiaci procedent

del Sol s absorbida pels per tant, l'escalfa. gasos de I'atmosfera i,

o [altre 54% arriba a la superfcie terrestre i escalfa el mar i la terra.

La calor que absorbeix la superfcie terrestre s retornada, en part, a l'atmosfera i contribueix a escalfar ms l'aire de la troposfera. Aix, aquesta capa actua com un hivernacle: deixa passar la radiaci solar i ret la calor que cedeix la superfcie terrestre. Per aix, aquest fenomen rep el nom d'efec'te hivemacle.

t0

la humi'tat
El Sol escalfa l'aigua dels mars i oceans i provoca que la part ms superficial s'evapori. D'aquesta manera, elvapor d'aigua que es forma s'incorpora a l'atmosfera.
La humitat s la quantitat de vapor d'aigua que cont l'aire. Sol expressar-se de dues formes diferents: la humtat ab'

solutai la humitat relativa.

s la quantitat de vapor d'aigua, en grams, gue hi ha en un metre cbic d'aire. PertanL s'xpressa

Es el tant per cent de vapor d'algus que hi ha en I'aire amb relaci a la quantitat mxima que

en g/m3.

en podria contenir.
Per tal de calcular la humitat relativa de l'aire es divideix el valor de la humitat absoluta entre el valor del punt de saturaci i es multplca per cent.

quantitat de vapor d'aigua que pot contenir un certvolum d'aire s limitada. La quantitat mxima rep el nom de punt de saturaci.
La

Aquest valor depn de la temperatura de I'aire. Com ms calent est, ms gran s la quantitat de vapor d'aigua que pot contenir.

Humitat relativa

Humitat absoluta . 100 Punt de saturaci

En la taula segent pots observar el punt de saturaci de l'aire a diferents temperatures.

25 20 30 10 15 -20 -15 -10 -5 1,1 1,6 2,4 34 4,8 6,8 8,4 12,7 17,3 22F 3O,4

Observa com podem calcular la humitat relativa de d'una habitaci en l'exemple segent:

l'aire 25 t r llumitat absolrma: t.|# gfms Busguem el punt de paturpci de"l'a,ire a

Daps;

o Tsmportura de

Frmula per a alcular la Humitat relativa

lwmiffi rcldiua: Humitat abolu .1O0

Punt de stumci

aquesta tmperatura pn l taula.

r Rnt de sarac 6: 22,8 dm3

ctcut:Humitat rerativa

:,Yi.

100

= 50

La humitat relativa del'aire s del ffi%.Aix significa gue en l'aire hi ha la meltat de la quantitat mxima de vapor d'aigua que podria corenir.

lJhigrmetre s l'aparell utilitzat per a mesurar la humitat. En I'actualitat, aquests instruments mesuren directament la humitat relativa.

F .-_ "-.1- j rl .qgriryEr4F

La

pressi atmosfrica
Torricelli va donar l'explicaci segent al fenomen observat:
El mercuri no baixa completament perqu la

Sabem que l'atmosfera terrestre arriba a uns 10 0O0 km d'altura. Per aix, la superfcie'de laTerra i els objectes que s'hi troben
han de suportarel pes d'una altssima columna

d'aire. La pressi atmosfrica s la forga exercida per la columna d'aire que hi ha sobre una superfcie a laTerra.
E|1643, el fsic itali E.Tonicel (1605-1647) va mesurar per primera vegada el valor de la pressi atmosfrica. Per a fer-ho va realitzar l'experincia seg ent.

pressi que l'aire exerceix sobre el mercuri de ta cubeta (A) ho impedeix. Ouan el mercurideixa de baixar, aquesta pressi s igual a la que exerceix la columna de mercuri (B).

Aix, doncs, I'altura de la columna de mercuri indica elvalor de la pressi atmosfrica' Es diu que la pressi atmosfrica mitjana al nivell del mar s de 760 mm de mercuri.
En efectuar mesuraments de la pressi atmosfrica en diversos llocs i en diferents dies, es va comprovar que la pressi atmosfrica variava. Es consideren altes pressions les que tenen un valor superior als 760 mm de mercuri, i baixes pressions les que tenen un valor inferior als 760 mm de mercuri.
La pressi atmosfrica tamb varia amb l'altitud, ja que, quan es puja, disminueix la quantitat d'aire que hi ha sobre la superfcie.
El barmetre s l'instrument que s'utilitza per

,,A

V\ t\

760 mm

omplir amb mercuri un b d vidre d'un metre de llargria tancat per un extrem. Va tapar l'extrem obeft arnb el dit iva capgrareltub. El va introduiren un gran recipient ple de mercuri i va retirar ol dit. El rnercrri va somengar a sortirdel fib. Per .9 lBvari rig esv buidaroomp|@quedar en ol seu interior rgm..@@ de mercuri.
Va
'ri ji: ": lir -'

a mesurar la pressi atmosfrica.

Els ms senzills sn els barmetres de mercuri, el funcionament dels quals es basa en l'experi ment de Torricel I i. Aquests ba rmetres contenen una columna de mercuri que puja o baixa segons que pugio baixi la pres-

si atmosfrica.

ActMtats

53

Quan un aolronaula surV a l'eepai erLerior,ha de dur un veslil eepecial, amb escafandre i dipbeii d'oxiqen Verqu Vuqui reopirar, ja que all no hi ha aire. Tamb un submarinieta Vorf,a una amVolla d'oxiqen acoblada al eeu vestil quan oe eubmerqeix a l'aiqua.

laire s neceseari Ver a reoVirar, Verb a me realitza all,res ciono que ara descobrirem,

fun'

5. Uatmosfera

i els ssers vius

[aire s imprescindible per als ssers vius, ja que acompleix funcions molt importants per a la vida. o [atmosfera cont gasos imprescindibles per als ssers vius: nitrogen, oxigen i dixid de carboni. Els ssers vius necessiten aquests gasos per a dur a terme les seves funcions vitals. Per aixo, els han de captar de I'atmosfera i tamb els hi han de retornar d'alguna manera, ja que en cas contrari aquests gasos aviat s'esgotarien i, amb aix, s'extingiria la vida a laTerra.
En el quadre segent pots observar amb quina finalitat els ssers vius capten aquests gasos i com els retornen a l'atmosfera.
Finalitat amb qu s

aptat

Manera

wn *.oht*t

Nitrogen

Algunes plantes, com les lleguminoses (pesolera, llentia...), assimilen el nitrogen atmosfric i l'utilitzen per a fabricar els components bsics de les proteines.
Les protelnes s'incorporen a la resta dels ssers vius a travs de les cadenes alimentries.

Ouan un sser viu mor, els organismes descomponedors converteixen les seves

restes en matria inorgnica. Entre la matria inorgnica estroba el nitrogon, ews desprn en forma de gas i retorna a I'atmosfera.

lJoxigen s captat mitjangant el sistema respiratori dels animals i per les fulles de les plantes per talde dur a terme la respiraci.

Les plantes alliberen una gran quantitat d'oxigen a

I'atmosfera com a resutlat de la fotosntesi.
Els ssers vius alliberen di-

Dixid de carboni

dixid de carbonis captat a travs de les fulles de les plantes per tal de dur a terme la fotosntesi.
El

xid de carboni a l'atmosfera com a resultat de la respiraci.

62

.'t,,,,,r

r.-?Si:Wj#'i#ft,F...ffi1"ffi

o Uatmosfera regula la temperatura de la superfcie terrestre actuant com un hivemacle gegant. Deixa passar la radiaci solar i ret la calor que cedeix laTerra. D'aquesta manera mant la temperatura de la superfcieterrestre dins d'uns lmits que hi permeten la vida. Si no exists atmosfera a laTerra, les diferncies de temperatura entre el dia i la nit serien tan grans que cap sser viu no podria sobreviure sobre la seva superfcie.

Atmosfera
Radiaci solar

Calor que cedeix

laTerra

o [atmosfera protegeix els ssers vius de les radiacions solars nocives. La capa d'oz present a I'estratosfera absorbeix part de les radiacions ultraviolades del Sol. Una exposici excessiva a aquestes radiacions podria provocar maIalties, com el cncer de pell.

Capa d'oz

Troposfera

Radiaci UV

ActMtats

63

4r
t'

El desenvoluVament induelrial exVeriment'al durant' el

darrer sea

qle per la humanitaf, ha

4ul en com\e I'intene delerioramenf, que eetem causanf,

i ha milloral not ablement la qualilat, de vida de lee ?ereonee. fanmaleix, no hcm i;in'

eslat ertraordinari

I'atmoefera, el qual re?erauleix direclament' en la natura i en la noslra salul.

Aclualmenl,la eocietal intenla trobar eolucions a aqueol greu

problema.

6.

La

contaminaci atmosfrica

[sser hum llanga constantment a l'atmosfera multitud de productes contaminants. No obstant aix, fins fa pocs anys no ha tingut en compte els efectes negatius d'aquesta emissi. Vegem quins sn aquests efectes.

lntensificaci de I'efecte hivernacle

Un dels gasos presents a l'atmosfera terrestre s el dixid de carboni. Aquest gas t una importncia fonarnental en l'efecte hivernacle, ja que absorbeix una gran part de la calor procedent de la superfcie de laTerra i evita que s'escapi a l'espai exterior.
La quantitat de dixid de carboni de l'atmosfera ha sofert un augment espectacular en els darrers anys. Aix es deu principalment a dues raons:

La utilitzaci de combustibles fssils (carb i petroli), que alliberen grans quantitats de dixid de carboni a l'atmosfera durant la seva combusti.

o La destrucci d'mplies superfciesforestals. Les plantes consumeixen el dixid de carboni en la fotosntesi. Per tant, si destruim els boscos, disminueix elconsum de dixid de carboni, que roman a l'atmosfera.

lJaugment de la quantitat de dixid de carboni intensifica l'efecte hivernacle, la qual cosa provoca l'ncrement de la temperatura global de laTerra. Els experts creuen que si la concentraci d'aquest gas a l'atmosfera continua augmentant podria provocar greus problemes, com per exemple: . Sequera en nombroses zones del mn. . Fosa d'una part del glag dels pols i, en conseqncia, una pujada del nivell del mar. Aix posaria en perill la suLa contaminaci atmosfrica s un greu
problema a les grans cutats.

pervivncia de moltes espcies i inundaria nombrosos pobles i ciutats del litoral.

64

Ff
Destrucci de la capa d'oz
Voz6 present a I'estratosfera forma una capa al voltant de la Terra que la protegeix

.iiiHil"iillf",ffi
La progressiva destrucci de la capa d'oz6 fa que arribi a la superfcie de laTerra una major quantitat de radiaci ultraviolada. Aixd t conseqncies molt periudicials per als ssers vius:

dels raigs ultraviolats del Sol. S'ha comprovat que aquesta capa s cada vegada ms prima i que hi ha un forat situat sobre lAntrtida. Els principals causants de la destrucci de
la capa d'oz sn els gasos coneguts per les

. .

sigles CFC (clorofluorocarbonis). Aquests gasos s'utilitzen sobretot en els sistemes de refrigeraci i d'aire condicionat, itamb
en els aerosols.

vat de malalties que afecten la pell, com el cncer, o la visi, com les cataractes.

Els animals pateixen un nombre ms ele-

Les plantes disminueixen la seva activitat

fotosinttica, la qual cosa significa que produeixen menys oxigen i aliments.

Pluja cida
Els gasos i les partcules txiques procedents de les indstries i els vehicles es combinen amb el vapor d'aigua present a I'atmosfera i originen substncies cides molt txiques. Aquestes substncies retornen a la superfcie de laTerra amb les precipitacions. Per aix, aquest fenomen rep el nom de pluja cida.
La pluja cida causa un gran deteriorament

en el medi ambient: . En caure sobre mars, rius i llacs, les substncies txiques impedeixen la vida de molts organismes aqutics. . En caure sobre el s|, impedeixen el crei-

xement de les plantes, ia que eliminen gran part dels minerals del sl que necessiten els vegetals.

Algunes mesures per a evitar els efestes dela cortasrinacl afnofdca

r Utilitzar{pnts d'energia no contaminants, al$ol sl vsgt-,

com . Usarprefureffimedtel

tes defl.prfot. Aid Y rpd+teix

l' i

ActMtats

65

impoftant conixet...
gupooa que hem de comparar una ?a?allona i un qoe. Encara que el eu aeiectefisic s ml ifereni,iots dos sn ssersviue que realitzen' divargeo funaione, aom la nulriai,la roproducci, etc.'

fols

eslan

els ssers viuo, per diferenls que eno semblin a oimple visla, conof,,il,r p er lee m aleivcs' unilals, les cbllules.'

1, [a vida en el planeta Tewa

En la superfcie del nostre planeta s'han donat les condicions adequades per a I'aparici i el desenvolupament de la vida: presncia d'aigua; existncia d'una atmosfera que cont els gasos necessaris per als ssers vius, com I'O, i el COr, i una temperatura ambiental ni excessivament freda ni excessivament calenta.

Els ssers vius habiten en una estreta capa de la Terra anomenada biosfera. Aquesta capa, tal com pots observar en el dibuix de la dreta, est consttuida per la part ms superficial de la litosfera, la hidrosfera i la zona ms baixa de l'atmosfera.
Per tant, la biosfera comprn el conjunt format pels ssers vius que habiten en el nostre planeta i el medifsic en qu desenvolupen la seva vida, s a dir, el s|, l'ai-

gua i l'aire. La biosfera es caracteritza per la gran diversitat de formes de vida que la componen. Aquesta diversitat es reflecteix en la forma, la grandria, la manera de viure... dels diferents ssers vius. Tanmateix, malgrat aquesta gran varietat d'ssers vius, tots tenen una caracterstica comuna: la seva organitzaci interna. Tots els ssers vius estan consttuits per unitats petites anomenades cl-lules. Per aix diem que tenen organitzaci cel.lular.
Les cl.lules es poden comparar amb els maons que formen un edifici. De la mateixa manera que el nombre de maons dels edificis no s sempre el mateix, el nombre de cl.lules dels ssers vius tampoc no ho s. Aix, existeixen organismes formats per una sola cl.lula, els

unicel.lulars, mentre que d'altres estan formats per moltes cl.lules, i per aix sn anomenats ssers pluricel.lulars.
El descobriment de la cl.lula i el seu posterior estudi no va ser possible fins a la invenci del microscopi. A continuaci estudiarem les caracterstiques i la forma d'utilitzaci d'aquest instrument.

48

A Varair de la invenci del microoooVi Vvic eo van descobnr lee cl.lulee, ai* com la divereit at de formee i qrandrieo que poden preeenlar.

Des del eeu descobriment, el coneixemenv de la cbllula ha pro4reooal moltesim qrcieo ale avengoe en els mtndee d'observai i d'anlis| Un d'aqueelo auenQoe s el m.icroecoVi electrbnic, el qual permel obeewar amb ms delall les cllulee.

3. La cl.lula
La invenci del microscopi va permetre descobrir I'organitzaci cel.lular dels ssers vius. A continuaci mostrem els principals descobriments histrics sobre el coneixement de la cl.lula.

El 1665, elfsic angls Robert Hooke, en observar amb unsenzill microscoi unafina lmina de suro, va descobir qLE esfiava fo rrnada per petitbsins orn'

El 1674, un comerciant holands, Antonie Van

Leeuwenhoek afi cionat a onsruir micrimcopis, va descobrir I'existncia d'cenuripl.lub en observar una gota d'aigua d'un llac.

partiments semblants a les el.les d'una bresca

d'abelles. Peraquesta ra, ds va ammenaroll.fds,

que en ilat sigrfioa r|.]eer.

db
El botnic alernany Matthias J. Sdrleiden I I 404' 1881) va observar la pr$rda decl.lules en tota

_.ry @@
forl

El 1860, e6 va enunciar la borh col.hbr"d la

ma

rgans.^

mena de plantes i en

les seves parts ,,, tots .

l

segent

Al mateix temps que Sclrleidgn, al zoleg alemarry TheodorScfrunnn (181tr18&l va observar la presncia de dl'lules an tota rnsla d'animals i en tots le seres parts i rgans.

consffifts parcl.lgle* r loe cl.lulc sn les unitats bsiqueeq,reoore titueixen un sserviu. ,, r Tlta ol-lula prov d'una attacll*
Tots eb ssers vius
i

ffin

52

La invenci del microsmpi electrniq que augmenta la imatge de la mostra milers de vegades, ha perms conixer amb ms detall com sn les cl.lules, la seva estructura, etc., aix com I'existncia d'una gran diversitat cel.lular pel que fa a formes i mides, tal com pots observar en la imatge de la dreta.

Tanmateix, malgrat aquesta diversitat cel.lular, totes les cllules presenten dues caracterstiques comunes:

. Estan envoltades

per una membrana, anomenada membana plasrnrtie, que separa el medi intem del medi extem. lJespai interior delimitat per aquesta membrana s'anomena citoplasrna i s'h i troben immersos els diversos com-

ponents cel.lulars.
o Contenen DNA (cid desoxiribonucleic), una complexa molcula que constitueix les estructures anomenades cromosomes. Els cromosomes sn els responsables d'ordenar i dirigirtots els processos que tenen lloc en la cl.lula. A ms, contenen la informaci gentica que fa que cada sser viu tingui caracterstiques prpies i diferents de la resta, i que aquestes caracterstiques s'heretin, s a dir; es transmetin dels progenitors a la seva descendncia.

Segons Ia seva estructura, es distingeixen dos grans tipus de cl.lules: les cl.lules procariotes i les cl.lules eucariotes. Ara veurem quines en sn les caracterstiques.

La cl.lula procariota
Sn cl.lules d'estructura senzilla que es caracteritzen pels aspectes segents:
Citoplasma Paret bacteriana

. Presncia d'un sol cromosoma tancat sobre si mateix que

est immers en el citoplasma. o Molts dels processos vitals tenen lloc en el citoplasma. o La membrana plasmtica est recoberta per una paret, composta per una substncia anomenada mureiina.

Els basteris sn l'exemple ms representatiu d'ssers constituits per cl.lules procariotes, ja que es tracta d'organismes unicel.lulars; pertanL cada bacteris una cl.lula procariota
Els bacteris viuen en llocs molt diferents del nostre planeta, fins itot en ambients on cap altre sser viu no pot sobreviure.

Participen en molts processos naturals, alguns dels quals aporten grans beneficis a altres ssers vius. Per exemple, els bacteris que habiten en el nostre sistema digestiu ens ajuden a digerir els aliments. No obstant aix, altres bacteris causen malalties en desenvolupar-se a I'interior d'un organisme. s el cas d'un bacteri anomenat Mycobacterium tuberculosr's, que s el causant de la tuberculosi.

La cl.lula eucariota
Les cl.lules eucariotes presenten una estructura ms complexa que les procariotes. Aquestes cl.lules posseeixen diversos cromosomes a I'interior del nucli, els quals estan separats del cito' plasma per l'embolcall nuclear.

Els animals i les plantes estan consttuits per cl.lules eucariotes. Tanmateix, existeixen algunes diferncies entre les cl.lules de tots dos. Vegem a continuaci quins sn els cornponents de les cl.lules animals i de les cl.lules vegetals.
., :.],"i.'l:: .': I .: .!
I

Components cel'lulars:

1. Membrana plasmtica 2. Mitocondri 3. Lisosoma 4. Reticleendoplasmtic 5. Aparell de Golgi 6. Ribosomes 7. Vacol 8. Centrosoma 9. Nucli

Gtddvcgd
Components cel.lulars:

1.
_

Paret cel.lular

2. Membrana plasmtica 3. Mitocondri 4. Lisosoma 5. Reticle endoplasmtic 6. Aparellde Golgi 7. Ribosomes 8. Vacol 9. Cloroplast

10. Nucli

54

Tant en les cl.lules animals com en les vegetals es distingeixen tres parts: la mernbrana plasmtica, el citoplasma i el nucli. o Membrana plasmtica. s la capa que envolta la cl.lula i la separa del medi exterior. La seva funci principal s permetre i regular l'entrada i sortida de substncies de l'interior a I'exterior de la cl.lula.
En les cl.lules vegetals, la membrana plasmtica est recoberta per una paret cel.lular que li dna consistncia i rigidesa. Aquesta paret est constitulda per una substncia anomenada cel.lulosa.

Gitoplasma. s l'espai comprs entre la membrana plasmtica i el nucli. Est format per una substncia lquida viscosa en la qual estan immersos els orgnuls cel.lulars, s a dir, les petites peces que formen part de la cl.lula i que s'encarreguen de realitzar diverses funcions.
Tant les cl.lules animals com les vegetals presenten els segents orgnuls cel.lulars: mitocondris, lisosomes, reticle endoplasmtic, aparell de Golgi, ribosomesi vacols.

Noms les cl.lules animals posseeixen centrosomes i noms les vegetals presenten cloroplasts. La presncia d'aquests orgnuls determina diferncies en la manera com aquestes cl'lules realitzen les funcions vitals, tal com veurs en l'apartat segent.

Nucli. s petit, generalment esfric, i est separat del citoplasma per I'embolcall nuclear. En el seu interior hi ha els cromosomes.

Activitats

"**J

3. Explico d'on prov lo poroulo cl-lulo.

4. Explico quino dibrncio hi ho entre uno cl.lulo procoriofo i uno cl.lulo ercorioh 5. Copio els dibuixos iescriu el nom de les porh i els orgdnuls de codo cl.lulo.

t r

I'

Digues quino s uno cl.luh procoriob, quino uno cl.lulo onimoli quino unq

d:[furugUd.

-Quinesdibrncieshihoenreunocl.luloonimoliunodereggbl?

55

Cada cllula s com una petila fbrica en qub l'act'ivitat g con' tnua: hi enlren subelncies, ee lransformen, s' ut ililzen amb nalitats diversea i sulen a l'erterior elo producles de les transformacions.

Tal com ?a66a en una fbrica, les cl.lules necessiten primereo mariesi eneria per a dur atermetola aqueola acliviati obtenir ele productno hnalo.

4. Les funcions tals de la cl.lula

La cl.lula s la part ms petita d'un sser viu, capaQ de realitzar les tres funcions vitals: la nutri-

ci,la relacii la reproducci cel.lular.

la nutrici
Mtjangant la nutrici, la cl.lula obt la matria i l'energia que necessita per a viure. Segons el tipus de substncia que constitueix l'aliment de la cl-lula, i les transformacions que aquesta substncia pateix en el seu interior, podem distingir dos tipus de nutrici: nutrici hetertrofa i nutrici auttrofa. Les caracterstiques dels dos tipus de nutrici sn: lici hgtgrrof.
Matria

f$fii artofa

,/

f*-""", Comoosts !
7Enor$a

organrc.s\

Lss cel.lules prgnen de I'exbrior

->

ompoets

qgt .

o Les

nics.

cl-lules prenen de I'er<terior composts inorglnics, oom per exemple aigua dxid de
lt

Una part d'aqusb cornposts es utf,ifzada per la cl.lula oorn a for de rnst*h per a constnir " les serre pries sucrcq, per a crirt; reparar parts danyades, efu.

eoni.
Aqrests @mposts t'rtilitzen perr*b

la.cl.l

Elsomposts orgnietsrnt sn utilitzab per u la oom a font d'anergh per a real itza r les

ddsoompostsoryfub.Peralxs ne h la presnciia dels cloroplasts, que capbn f+ nergia de la llum i la utilitzen por a fabrier
quesils composts migangantun pro@s anpmenat fotosnts.

htricad

tl

t'

seves activitats.

cd.lubs ani,m* presenten nrmici treterfr; pertanL han de prendre del medi els compo$ orgnics ja fabricats.
Les

o Els composts orgnics sn

de mada i

d'energia.

utilibb

com a font
;

ts cilfulos vegptab posseeixen nuici autitrofa; pertan(, son capaoe de fabrhar els @mposts orgnics que necessiten pera la seva nutrici a partir de composG inorgnics.

56

Talcom hem vist, tes cl.lules animals presenten nutrici hetertrofa i les vegetals, nutrici autotrofa. Observa en les imatges segents quines parts i quins orgnuls de les cl'lules intervenen en aquests processos de nutrici.
Gil.ftda animd: nutrid
1.

hctarffi

l:;.;!; ,l*

A travs de la membrana plasmitfua, els petits composts orgnics entren a I'interior de la cl'lula.

Els lisosome transformen els composts absorbits en uns altres de ms senzills. 3. Els mitoconds utilitzen part dels composts orgnics que entren en la cl.lula per a obtenir energia mitjangant el procs de respiraci cel'lular.
2.

4.

Els ribosomes, el reticle endoplasmitic i l'aparell de Golgi fabriquen els glcids, els lpids i les proteines que la cl.lula necessita pera construir les seves pr-

5.

pies estructures a partir dels composts senzills i d'energia. Com a conseqncia d'aquests processos, es formen substncies de rebuig que surten a l'exteror a travs de la membrana plasmtica.

Gl.lula vegetal: nutriciii arttrofa

1. A travs de la paret cel'lular ide la membrana

2. 3. 4.

plasmtica, els composts inorgnics entren a l'interior de la cl.lula. Els doroplasG, en presncia de llum, reali?en la fotosntesi, transformant els mmposts inorgnics en org-

nics.

Els lisosomes transformen els composts orgnics en uns altres de ms senzills. Els mitocondris utilitzen composts orgnics en la respiraci cel.lular per a obtenir energia.

Eticle endoplasrnitic i I'aparellde Golgi fabriquen els glcids, els lpids i les protelnes que la cl.lula necessita per a @nstrilir les seves pr pies estructures. 6. Les substncies de rebuig surten a l'exterior a travs de la membrana plasmtica i la parst cel'lular.
5. Els

ribosomc,

el

ActMtats
.

Explico com s'obbnen els compostos orgdnics en lo nutrici hebrtroh i en l'outhofo. En qu consisteixen el procs de btosntesi i el de respiroci cel.lulor?

57

la relaci
Les cl.lules perceben els canvis detemperatura, d'il.luminaci,la presncia d'aliment... Davant d'aquests canvis, moltes cl.lules poden realitzar moviments amb la finalitat d'acostar-se cap a les condicions favorables o allunyar-se de les que els sn desfavorables. Aquests rnoviments

reben el nom de tastismes.

El desplagament de les cl.lules es duu a terme mitjangant cilis, flagels o pseudopodis.

lqdaurtmflryt*
Els cilis sn filaments curts i molt nombrosos que envol-

ten la cl.lula.
Cada cili es mou bruscament com un fuet, estenent-se pri-

mer cap endavant i doblegant-se desprs cap enrere.

Moviment mitiangant fl agels

Flagel

't ,,t

flagels sn uns filaments molt ms llargs que els cilis. Es presenten en nombre reduit i, generalment, es troben en un e)ctrem de la cl'lula.
Els

El desplagament es produeix perqu a la base del flagel s'origina un suau moviment ondulant que es propaga cap a l'extrem.

Motfreort mannam pcsrdopoe

Els pseudopodis sn deformacions delcitoplasma ide la membrana plasmtica. Per avangar, la cl.lula emst un pseudopodien direcci al lloc cap a on vol moure's. El pseudopodiarrossega la resta de la cl.lula i, d'aquesta rnanera. la cl.lula es desplaga.
Els pseudopodis noms poden ser emesos percl.lules que

no disposin de paret cel.lular, ia que la rigidesa d'aquesta paret impediria la deformaci de la memb:ana plasmtica.

Ia reproducci
Si les cl.lules morissin sense originar noves cl.lules, desapareixerien i amb elles desapareixerien els ssers vius.
Les cl.lules dels ssers vius han sorgit a partir d'una cl.lula inicial per un procs anomenat divisi cel.lular o mitosi. En aquest procs la cl.lula inicial, anomenada cl.lula mare, origina dues cl.lules filles amb les mateixes caracterstiques que la cl'lula inicial.

58

Per a conservar aquestes caracterstiques cal que

cada cl.lula filla tingui el mateix nombre de cromosomes que la cl.lula mare.

itipus
Cl.lula rnaro

Per aquest motiu, abans de la divisi cel.lular, cada cromosoma de la cl.lula mare es duplica, s a dir, es forma una cpia de cadascun.
Un cop s'han duplicat els cromosomes, la cl.lula mare es divideix en dues cl.lules filles, tal com pots veure en la imatge de la dreta.
Cil.lutafrtb

Aquest procs de divisi cel.lular no s igual en les cl.lules animals que en les vegetals.
CCt.tda animal

Gbl.luh

vcg@

':-

J::::::.:,;1,3

'.i.-'-'-"--;- x----*)t. -----: -i- 1.-;:--'--:": -----"/;r---"

)-.f-

El

centrosoma reparteix els cromosomes de manera que al final de la divisi cel.lular les cl.lules filles reben una cpia de cada cromosoma.

No existeixen centrosomes. En comptes seu, unes fibres reparteixen una cdpia de cada cromosoma a cada cl'lula filla.

7.

Disuss quins mwiments pnesenbn les cl.lules dds dibuixos segiients xplm *tqoomfonix codoscm.

8.

Explico com es reprodueixen les cl.lules.

Quino corocterslico presenbn les cl.lules flles?

59
F-,9,{.Fw4rrnl*af
ry1.rsl!:eJ:*.*.f:!iF+ lrqi

8)

important conixet. ..

1,

Les caracterstiques dels ecosistemes

Un bosc, un desert o una costa martima sn diversos exemples d'ecosistemes. El conjunt format per un determinat medi fsic, la comunitat d'ssers vius que hi viuen i les relacions que els ssers vius estableixen entre si i amb el medi fsic s'anomena ecosistema.

EI bitop i la biocenosi
En els ecosistemes distingim dos components principals: el

bitopi la biocenosi.

El bitop s el component abiotic i la biocenosi s el component bitic d'un ecosistema. Ve-

gem-ne un exemple.

|*

-*..,q,

temperat i humit i la presncia d'aigua caracteritzen el bitop d'aquest

El relleu suau, el clima

lloc.
El

En aquestbosc educifoli la biocenmi este mn+ tituTda per plantes oom roures,faigo i grvols, I per animals com cabirols, guineus i teixons.

bitop o oomponent abitic s el medi fsic La biocenosi o oomponont bc s el conjunt on els ssers vius d'un ecosistema desenvolu- d'ssers vius que habiten en un eoosistema.
pen la seva vida, aix com les condicions ambientals que caracteritzen aquest medi.

Els ecosistemes estan en contacte els uns amb els altres; per tant, tots estan relacionats entre si. Per aquest motiu, es considera que laTerra s un gran ecosistema on es poden distingir ecosistemes menors, amb caracterstiques molt variades, per totalment interrelacionats.

92
i

Les

relacions trfiq ues

Les relacions que s'estableixen entre els ssers vius d'un ecosistema a causa de la nutrici s'anomenen relacions trfiques. La nutrici dels ssers vius comporta una transferncia de matria i energia. Els ssers vius estan consttuits principalment per matria orgnica. Segons la manera com obtenen aquesta matria orgnica, es classifiquen en:
o Produstors

Sn els ssers vius que obtenen la matria orgnica a partir de matria inorgnica. Ho fan mitjanqant un procs anomenat fotosntesi, durant el qual t lloc una reacci qumica en qu, a partir de l'aigua del s|, el dixid de carboni de I'aire i la llum del Sol, s'obt matria orgnica.
Talcom ja saps, les plantes sn els principals organismes productors.
El margall, com la resta de les plantes,
s un organisme productor.

. Consumidors
Sn els ssers vius que obtenen la matria orgnica alimentant-se d'altres ssers vius. En distingim dos tipus: els consumidors primars i els consumidors secundaris.
Gonumfolor primait Consumidors ecundld

l'*r

S'alimenten d'organismes productors.

hs;*i

,t

S'alimenten d'altres consumidors i, de vegades, tamb d'organismes productors.

sumidors secundaris. Aquests darrers solen cagar els ssers vius dels quals s'alimenten. Els animals que cacen s'anomenen depredadors i els ssers vius que sn capturats,
preses.
Els depredadors desenvolupen diverses estratgies per a cagar. Alguns, com el camale, tenen una coloraci que els permet camuflar-se persorprendre les seves preses; alguns sn molt velogos, com el guepard; d'altres, com el xoriguer, posseeixen urpes potents i afilades per atrapar les seves preses. Les preses tamb presenten diversos mecanismes per a reduir el perill de ser atrapades i devorades pels depredadors. Per exemple, algunes tenen els rgans dels sentits molt desenvolupats per tal de percebre la presncia de depredadors, com la'llebre. D'altres estan protegides per conquilles, closques o espines, com el cargol o l'erig.

Els herbvors sn consumidors primaris; els carnvors, en canvi, sn un exemple de con-

93
[.'.-f5y{''fr\f:{w,''jf:'r'!''t.l'?.':.:cl.

. Descomponedors
Aquests ssers vius obtenen la matria orgnica que necessiten en descompondre les restes d'animals i plantes mofts.
En aquest procs produeixen matria inorgnica que pot

ser utilitzada novament pels organismes productors. Els productes ms abundants fruit de la descomposici dels ssers vius sn el dixid de carboni i l'aigua, encara que tamb s important la descornposici de molcules que contenen nitrogen o fsfor. Sn descomponedors els fongs i molts bacteris.

Els

fongs,

am

la flordun que

* dwnwlupa

sobre la superfcie de la fruita. sn organismes descom ponedors.

Cadascun dels ssers vius d'un ecosistema constitueix una possible font d'aliment per a altres ssers vius. Aquestes relacions es poden representar mitjanqant cadenes trfiques.
En un ecosistema com l'alzinar podem trobar-hi aquesta cadena trfica:

En les cadenes trdfiques, les flees van de I'individu que s menjat al qui se'l menja; s a dir, indiquen qui serveix d'aliment a qui. La primera baula de la cadena sempre s un organisme productor. Els altres organismes sn consumidors. En aquest ecosistema, l'alzina, que produeix glans, s el productor, i el corc de les glans, el ratol del camp i la guineu sn consumidors. Tanmateix, en els ecosistemes, la majoria dels consumidors s'alimenten de ms d'un tipus d'organismes i, al seu torn, constitueixen l'aliment d'altres consumidors. Per aquest motiu, les relacions alimentries entre les diverses espcies d'un ecosistema es representen mitjangant xarxes trfiques. En el cas d'aquest mateix ecosistema, una possible xarxa trfica s la segent:

Els organismes productors sn diverses plantes, com I'alzina o l'arbog, les quals constitueixen lialiment d'artrpodes, com el corc de les glans, i mamfers, com el ratolde camp o el senglar. El corc de les glans s, al seu torn, aliment del ratol. Aquest darrer pot ser capturat per la guineu. Per a representar les relacions trfiques de tots els ssers vius d'un ecosistema i la seva importncia relativa s'utilitza la pirmide

trfica. En la pirmide trdfica d'un ecosistema es distingeixen diversos pisos; cadascun representa un gran grup d'ssers vius: productors, consumidors primaris i consumidors secundaris. Cada grup es representa grficament per un rectangle. La mida de cada rectangle s proporcional a la biomassa de cada grup. La biomassa s la mesura de la quantitat to' tal de matria viva d'un ecosstema, s a dir, la massa de tots els organismes que hi viuen.

Consumidors secundaris
"i?,&a"

Actvitats

95
t4w$ryfiwry-,'9

Els productors incorporen matria del sl i de l'aire mitjangant la fotosntesi. Ouan sn menjats, aquesta matria passa al cos del consumidor. Aix, la matria va passant al llarg de les diverses baules de les cadenes trfiques.

").>

Flux d'energia de la matria

$Ci"l"

Els descomponedors permeten que la matria que circula per les cadenes trfiques torni al sl i a l'aire, d'on procedia. Desprs,tornar a ser utiliEada pels productors.
La circulaci de la matria al llarg de les cadenes trfiques i el seu retorn al medifsic, des d'on pot ser incorporada una altra vegada a la biocenosi, constitueix el cicle de la matria.

[;

t
t

Si ens fixem en la transferncia de l'energia, els productors incorporen l'energia del Sol grcies a la fotosntesi. Cada vegada que un sser viu s'alimenta d'un altre, adquireix paft de l'energia continguda en

la matria de I'aliment.
Els ssers vius utilitzen I'energia per al desenvolupament, el manteniment de les condicions internes i el moviment. Gran part de l'energia dels ssers vius es dissipa en I'ambient en forma de calor, treball...

Aix, aquesta circulaci d'energia al llarg de les cadenes trfiques i el seu progressiu alliberament a l'ambient s el que s'anomena flux d'energia.

l-a successio
La successi consisteix en l'ocupaci i poblaci d'un medi per part d'espcies que abans

no s'hi trobaven.
La successi es pot produir sobre un lloc on abans no existia vida; per exemple, sobre el vessant d'un volc desprs d'una erupci.Tamb t lloc la successi quan, desprs de la degeneraci d'un ecosistema, se'n desenvolupa un altre sobre el mateix terreny. Aix, per exemple, quan s'abandona un camp de conreu s'hi inicia un procs de successi que tendeix a restablir I'ecosistema que existia abans de la utilitzaci delterreny amb finalitats agrcoles.

El procs de successi s'inicia sempre amb els vegetals, que sn a l'inici de totes les cadenes trfiques: si no hi ha vegetals, no poden existir animals herbvors, nitampoc carnVOTS.

Els primers vegetals que ocupen un ecosistema sn espcies caracterstiques; sn anomenades espcies pioneres o tamb oportunstes, i vulgarment se solen anomenar males herbes. Ouan les seves llavors arriben alterreny deshabitat, germinen rpidament. D'aquesta manera, les arrels subjecten el sl i afavoreixen que retingui aigua.

96

A causa de l'acci de les espcies pioneres, les condicions del lloc es van fent ms favorables per a la vida d'altres espcies vegetals i animals, gue a poc a poc van ocupant I'ecosistema. Vegem un exemple de successi. Es tracta del cas d'un llac que es desseca i on s'hi desenvolupa un nou ecosistema: un bosc.

t:

--,.. ..
llr'?
f

-*$\ i i:il:S

ip
S'hi incorporen noves espcies de vegetals i tamb diferents tipus d'animals. Les cadenes i xarxes trfiques s'allarguen. El s1 s'enriqueix per la descomposici dels habitants de

Hi germinen les prmeres espcies pioneres.

El sl comenga a estructurar-

S'aconsegueix el grau ms alt

de diversitat. Les cadenes i xarxes trofiques assoleixen el seu mxim nivell de complexitat.

seiaretenirhumitat.

l'ecosistema que moren.

Uecosistema ha arribat a la situaci anomenada clmax.

Activtats
3.
onirpls presentgr dihrcnts strorics o odopocions per o aogor o de ser cogob. Edbo Sr*rE rn hs dophcecrs dc lndss*.:,: ::, . .:.
Aqrresfu

1lr,:,:

,..4i1

Prodqfis

phnbt

orbustorqrr

'

'

Consumidon,priiiiasl orrtl, rcd,' Esquird i r: Consugidors sccundlriii cobbro, l[p; olgot ,,

Itio uno de les codenes

trffques rryresenbder

97
-FsEfrF1tsdslryfffir:!#{q..f:iafitq?'::,*aeqesEls{*e,::1.!8f;s,;?!\ I
! i