Lpez, Roxanne.

curs 2011/2012

1. a) Tema: La situaci DELS evacuats a l'interior de valncia Estructura:

Podem trobar en aquest text cinc pargrafs clarament diferenciats: El primer pargraf s la introducci de la narraci i tamb s on sinicia el desenvolupament (l. 3-24), en el qual ens comunica el punt de partida, la situaci en tota la seva esplendor; una introducci al bombardeig durant lpoca de la postguerra. En aquesta part ens reflecteix la constncia de la crueltat i ens SITUA A Valncia, que s on les acciones es van produr. Tamb hi ha una defensa de la part republicana, esmentant com la rdio s molt enganyosa. Cal destacar la menci a levacuaci de persones inneceSsries ja que en la ciutat shavia iniciat el perill, i segurament no pararia, doncs hi havia que protegir-les. Per a finalitzar, es descriu un trist episodi en el qual les persones HAN D anar-sen de la seua casa i fer peregrinaci. El segent pargraf situa molt b una nova situaci en Valncia. Parla de coses molt simples (el menjar, lagricultura) manifestant qualitats del paisatge. Tamb parla de la generositat de les persones esquerranes, que inicien levacuaci. En el tercer pargraf intenta contrastar Valncia amb Madrid, dient que la primera t una resistncia. D'aquesta forma desitja destacar un episodi que passa en Casona, al seu poble, aconseguint aix manifestar-nos en el segent pargraf una figura molt important. Alg que mana de la part comunista. En lltim pargraf, aquest personatge pretn comunicar a tot el poble que deixe de fer els seus crrecs, ja que arriben els refugiats.

b) En aquest text Enric Valor ens introdueix sobretot la situaci viscuda a l'interior de Valncia durant lpoca de la postguerra ENCARA ESTEM EN INICI DE GUERRA, EL GENERAL FRANCO INICI ASSAIG A MADRID I DESPRS POC A POC ANIR GUANYANT TERRENY, aconseguint reflectir la crueltat de les accions en contra de la poblaci. Al llarg del text l'autor aconsegueix descriure aquesta malcia per mitj de les evacuacions A TERRES REPUPLICANES I CONCRETAMENT A P.VALENCI QUE TINGU RESSITNCIA I LA PROVNCIA QUE MS ES VA RESISTIR FOU ALACANT DON S EL NOSTRE ESCRIPTOR que van tenir lloc, que s la idea important. El text finalitza encaminant-se al seu cas en particular ja que es centra

en descriure la situaci al seu poble natal, en la qual descriu un personatge destacat comunista, qui lidera a la resta de la poblaci.

c) Varietat dialectal: Des del punt de vista de la variaci dialectal, cal dir que ens trobem davant la varietat estndard que, dins del catal escrit, usem els valencians, loccidental. Ho veiem en ls dels possessius femenins en U: la seua llunyania(l.15), les seues planes costaneres(l.16). O de xics(l.12) ac(l.17), avan(l.14) i llan (l.17)prompte(l.28). d) Modalitzaci: Aquest s un text prou modalitzat. La modalitzaci s lexpressi de la subjectivitat del parlant, la seua actitud davant el text. I el nostre narrador opina fonamentalment a travs dels adjectius qualificatius o expressions adverbials. Podem encontrar: Sovintejats(l.2), Devastadors(l.2), Enfervorides masses(l.6), La situaci era greu(l.10), Membre influent(l.25), Decidida i intel.ligent col.laboraci(l.6), defensa heroica i sangonosa (l.7), raons especioses(l.9)...

3. a) Als primers anys de postguerra aparegueren les primeres editorials i tamb les primeres revistes literries valencianes. Tamb arrel entre els poetes lexistencialisme parisenc (Jean Paul Sartre), un moviment inconformista, filosfic i literari que atorgava prioritat als temes derivtas de la relaci de la persona humana amb la realidad ms crua i tangible, i reflectia langoixa de viure en un mn absurd. Alguns dels poetes escrigueren poemes que responien a les caracterstiques segents: -Allunyament de la realitat, discurs reflexiu, putns de vista religiosos i tendncia a lhermetisme expressiu. El poeta simbolista i existencialista tractava de suggerir la realitat a travs de levocaci simblica, potenciant la paraula potica, pero aix predominava la metfora i el smbol. Els joves poetes dels 60 sadscrigueren a lesttica realista. El 1960 es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesa realista que siniciava aleshores en les lletres catalanes (La pell de brau.... En sintonia amb la poesia realista, la nova can es convert ben aviat en un fenomen de masses. Tingu com a objectiu recuperar ls pblic de lidioma a travs de la nova msica popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts

antifranquistes.

b) Fa poc vaig veure la pellcula "El pianista", la qual est ambientada en la Segona Guerra Mundial a Polnia. El protagonista de la pellcula veu com tot el seu mn es derrumba amb l'arribada de la invasi alemanya. Pel tracte tan cruel cap als jueus a Varsvia, aquest ha de mantenir-se amagat per evitar ser una vctima ms de les tortures constants. Al llarg de la pellcula es descriu perfectament la situaci, mostrant en tota la seva esplendor cada detall de l'escenari; la imatge que es vislumbra s sempre la mateixa: fileres immenses de persones, joves o velles, malaltes o sanes, esparracades o millor vestides, a peu o amb cotxe o bicicleta, portant tot el que han pogut salvar del desastre, que fugen cap a zones allunyades dels camps de batalla. s la trista desfilada dels refugiats, les veritables vctimes de les guerres. ESPERE QUE HAJA 150 PARAULES MNIMES TENVIE AUTOCORRECTIU PER SI POTS COMPLETAR

a) Tema: Situaci cada vegada ms violenta als centres educatius Parts bsiques: Per una part lestructura externa del text segent podem clasificar-la en quatre pargrafs. Per laltra part, lestructura interna es divideix daquesta forma: -Lintroducci comena des de la linea 1 fins a la 3 (indiferncia per part de tothom) i s on sexposa les problemes a lescola i la responsabilitat que tenen tant la famlia com la societat en si mateixa per a millorar la situaci. -Ms en davant, el desenvolupament (des de la lnea 3 fins a la 20), la psicloga mostra la incapacitat de lescola per a fer front a la violncia que hi ha en les aules. A ms, destaca com LAdministraci i la societat fan cas oms a tot aix. Per a solucionar este problema es proposa que les famlies es responsabilitzen ms en la qesti violenta de aquestes generacions i es comuniquen un poquet ms. -Es conclou (en el quart pargraf) de la mateixa manera que al principi, en la introducci, i diu que es responasabilitza al sector del professorat malament, ja que sha de tenir en compte altres factor com la familia i els diners que es necessiten per a solventar aquestes problemes.

b) Resum: En aquest fragment de El Peridico duna psicloga i professora sexposa la situaci problemtica que es viu als centres educatius. Esta situaci existeix per qu hi ha una falta de comunicaci per part dalgunes famlies i al final sempre aquestos troben la forma de culpar lescola de la violncia excesiva per part de l alumnat. Malgrat aix, lEstat no destina els diners necessaris als centres pblics que s on ms falta i posar tot lmfasi a lescola s un greu error. La participaci tant del professorat com de la familia pot millorar tota aquesta situacin de violncia en les aules.

c) Tipologia Textual i altres.

Aquest fragment es tracta dun text expositiu-argumentatiu ja que intenta informar de la situacin problemtica als centres educatius i tamb expresa la opini personal de lautora. A ms podem encontrar-nos amb moltes adjectius especificatius no valoratius com: assetjament escolar (l.1), pressupost educatiu (l.5) En quant a l mbit on exposa, cal destacar que tamb hi ha molts elements modalitzadors: ls de preguntes retriques (totes en el segn pargraf) i la presncia de lxic valoratiu com dramtic (lnia 1) o greu (lnia 21).

Hem de dir que pels elements que hi ha al llarg del text, el dialecte es oriental. Per eixemple: hagi (l.6) o sassabentin (l.10), nois o noies (l.6) El text esta escrit de manera que lautora es dirigeix a un mxim de lectors; per tant usa un vocabulari coloquial. Probablement siga per qu la seua finalitat s implicar al lector en el problema que sufrim tots. Completa amb autocorrectiu, grcies

2. Amb el rgim franquista es va prohibir el teatre en valenci o catal i per aix es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americ. Fins a 1946 la censura no autoritz representacions que no foren en castell i tampoc les traduccions. A Valncia el pblic demanava obres devasi i es programaven obres cmiques (el sainet). Cal destacar autors com Rafael Mart Orber que proposaren en la premsa que lescena valenciana sobrira a nous plantejaments escnics i que tocara arguments moderns. A Catalunya, el 1955 es fund una companyia de teatre que consegu dur endavant una programaci i uns mtodes de trebllar rigorosos. Programaren clssics, editaren traduccions i posaren en escena obres dautors com Joan Oliver. Tamb es fund una escola oberta als nous corrents teatrals. Joan Oliver va escriure comdies en qu criticava mordament la burguesia. Escrigu una obra dramtica abundant, basada en aspectes de la vida quotidiana. En lmbit valenci, la renovaci es degu al fet que diversos activistes teatrals (Toms Abad, Eduardo Lloret...) trobaren empara en alguns organismes favorables a la posada al dia de lescena valenciana. Aix aparegu una nova generaci de dramaturgs, ms ben formats culturalment.

b) El bullying escolar s un tema prou polmic en l'actualitat. Cada dia en la nostra societat patim ms casos d'agressi i violncia per part d'un sector determinat de l'alumnat. En la meua opini, este sobtat arravatament de brusquedat no pot haver aparegut del no-res; segurament haja estat present des de temps immemorials. Unes determinades persones que tenen complex de superioritat tracten d'atacar a aquells que semblen inferiors (siga per la seua aparena fsica i dbil, per la seua actitud retreta, etc.) i l'nica manera d'expresar-se, a causa de la carncia de respecte i educaci o per la falta d'afecte, s ferint a la resta d'individus. Potser ara la societat experimente ms casos d'este tipus perqu pareix que, generalitzant-ho en excs, la famlia ha deixat d'estar tan unida com abans; cada element que la compon s ms independent i a vegades hi ha falta de comunicaci. Per no sols a ocorre a causa de la separaci del sector familiar; tamb influx el tracte amb els amics, l'enteniment i l'aplicaci dels professors, la manera d'integrar-se amb la resta de la societat, etc. Ja que parlem tamb del sistema educatiu, cabria matisar que s cert que els professors no tenen com a finalitat educar ni poden encarregar-se per complet del comportament de certs jvens agressius, per s que s veritat que el sistema educatiu est molt obsolet i l'nica cosa que fa s inculcar unes dades determinats a cada alumnat sense que estos puguen destacar per les seues capacitats. L'escola s'ha tornat en una fbrica i els estudiants, els seus productes. Si a no anara aix, probablement l'ambient violent que ara detestem disminuiria prou, perqu comprendria un canvi total en la forma d'emprendre l'ensenyana. Tota la vida lescola ha estat igual, Roxanne, no s un lloc de divertiment sin un lloc daprenentatge

1. a) Tema: La discriminaci als indis en lpoca de la colonitzaci i les seues consecuncies Les parts bsiques: En aquest text que tracta sobre el maltractament que han experimentat els indis podem diferenciar 3 parts com a estructura externa: -La primera part, la introducci (l.1 - l.3), consistix a posar fets histrics com a punt de partida, que desprs tindran molta relaci amb la resta del que ens exposa l'autor Joan Sol. -El desenvolupament, que part des de la lnia 4 fins a la 25, contnua amb eixos fets histrics per a posar-nos en situaci i conscienciar-nos de la condici tan negativa que patien la raa ndia. Presenta la forma en qu els 'conquistadors' s'excedien amb el domini de l'esclavitud i com en l'actualitat patim les conseqncies. L'autor exposa la situaci lingstica i cultural i com una de les conseqncies s la prdua de multitud de llenges i la permanncia d'uns quants indis en reserves, els quals mantenen relacions estretes amb l'Estat. -Finalment, es conclou en les lnies 26-30 que l'Estat en compensaci paga una quantitat de diners als indis, que a consecuncia hi ha molt alcoholisme. b) Resum: Com a punt de partida, lautor ens explica com els indis, a larribada dels europeus a partir del s.XV, comencen a patir una srie dabussos per part dels nous colonitzadors. Daquesta manera s'assenyala com aquestos perden les seus possessions i es veuen obligats a anar-sen de les seues terres. A consecuncia, en lactualitat shan perdut moltssimes llenges i aquelles cultures sn simplement un record de museu. A ms, cal destacar que els pocs que queden son menyspreciats i no tenen cap estmul econmic ni cultural. Tamb cal dir que aquest bandejament daquestes cultures ancestrals ha suposat un pelligre amb el alcoholisme per qu lestat americ ha intentat compensar-los amb alguns privilegis econmics i territorials.

c) s un text expositiu? Aquest text no es solament expositiu per qu tamb hi ha caracterstiques tpiques dun text argumentatiu. Podem destacar: -Al llarg del text lautor utilitza alguns recursos modalitzadors per a presentar la seua opini al respect. Hi ha molt lxic valoratiu i adjectius calificatius: drsticament (l.4), menyspreu (l.8), brutals (l.9) generalment (l.23) -Tamb lautor utilitza signes grfics com: (els nadius) (l.6), arqueolgica (l.8), blancs (l.9) Que al final tots tenen un t un poco irnic.

d) La cursiva i les cometes. Al llarg del text hi ha molts recursos grfics que donen un mats irnic al asumpte. Podem encontrar: la cursiva, les cometes i els parntesis (que tenen significaci subjectiva). Destacen entre tots indis (l.3), arqueolgica (l. 8) (que fa pensar que aquest te altre significat), repartiment (l. 16) (tamb recalca la ironia de la frase), reserves (l.23) (passa el mateix). Hi ha moltes ms i aix podem contar-lo com recursos modalitzadors i subjectivitzadors.

2.

A) Miquel Mart i Pol s el poeta ms llegit i popular de les darreres dcades a Catalunya. Fa referncia a la situaci social i nacional catalana, i aix provoca que molts del seus poemes foren sistemticament citats per poltics i altres dirigents socials, cantants, etc. La poesia i la vida sn dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexi metafsica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superaci. Est feta en un temps interior, personal i subjectiu, i tamb amb un temps obert, exterior i social. Miquel ha construt la seua experincia biogrfica i potica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, lautenticitat i la solidaritat.

Caracterstiques generals de la sevua poesia: 1. s una poesia autobiogrfica. 2. s poesia de lexperincia (el jo potic seguix el referent immediat de la veu potica). 3. s una experincia vital concreta lligada a un temps histrics determinat. 4. Utilitza la representativitat duna classe social i del marc geogrfic duna Catalunya interior. Una representativitat temporal i histrica i una representativitat de la quotidianitat humana. En conclusi, la poesia de Mart i Pol sorgeix de cop, ntida, perfecte, amb les paraules justes i precises. Tamb sn uns poemes sense pessimisme, malgrat les impressions externes.

B) Hui en dia s molt com que la societat margine a un sector determinat, sobretot si es deu a qestions histriques. En la meua opini, les nostres avantpassats colonitzadors, generalitzant-ho, van ser cruels i no van tindre ni una mica d'unitat i generositat amb les altres races. Em pareix una vergonya que fins a l'actualitat continue havent-hi eixe pensament obsolet, ancorat en el passat, que tracta d'eliminar o menysprear altres cultures. Tots sabem que la riquesa en llenges i cultures no ens aporta ms que positivisme a la nostra societat; requerim diversitat perqu hi haja prosperitat i l'nica manera de resoldre el problema del racisme/machisme/homofobia... s educand a les noves generacions amb virtuts que anullen al complet estes sensacions tan individualistes i egoistes. Impedint que la resta de ciutadans en la terra s'eduquen i visquen de manera sana significa auto destruir la nostra mateixa naturalesa i el nostre propi hbitat. Ja s hora d'eliminar els prejus i enfrontarnos a les persones que s'escuden amb el seu ego intern per a despreciar a la resta de la humanitat. Mb, el to reivindicatiu, magrada.

Tema 9.
1.

a) Tema: La falta d'esperana d'una dona sense descendncia.

b) Aquest text est distribut fsicament en 4 pargrafs. No obstant aix, cal destacar que en quant a la distribuci semntica podem trobar-nos amb la introducci (el primer pargraf). En aquest inici ens porta de forma indirecta all que va llegir: ens presenta una dona preocupada i deprimida. Aix ho combina amb la preocupaci per la casa, ja que est impregnada per una mescla de sentiments d'odi i oblit. Com no pot tenir fills se sent mal i bruta. La idea central daquest plantejament pot ser que s menyspreada ( millor s el seu pensament que la fa entrar en estat depresiu) pel seu marit. els pronoms me, te, se seguits de pronom feble utilitzen aquesta forma, i a ms quan el verb comena per un so sibilant El desenvolupament (des del segn pargraf fins al final del pargraf 3), altra vegada expressa la idea del que ella va sentir. Hi ha una transformaci de sentiments ja que s'emociona pel mer fet de qu el seu marit li fa un pet; directament passem a la descripci del que sent en el moment que el marit i li fa una proposta de proposa fer un viatge malgrat dels pocs diners que tenen lapur econmic. Aquesta part s'unix amb el pargraf segent, en el qual el marit matisa el lloc on aniran. preposici ms que (aquest va accentuat) Finalment, en lltim pargraf podem comprovar que hi ha una alteraci de lordre i hi ha molts canvis de visi. Per ltim, el mnim detall del viatge que li proposa el marit l'alegra per sempre. La conclusi s que apareix una esperana, deixa d'estar deprimida (no s esperana d'amor, sin d'illusi). c) Aquest text tracta d'explicar el punt de vista d'una dona casada que rep poc amor per part del seu marit. Al principi ens comunica la seua desgrcia al saber que no pot tindre fills. A partir d'aquest fet els seus sentiments deriven a en un mar de turments i penries. No obstant aix, a mesura que els seus sentiments van a pitjor, de sobte amb el nexe 'per' adversatiu en el segon pargraf tot pega una volta. El marit li invita a passar uns dies de vacacions fora amb ell proposa unes vacances. La illusi que aquest li mostrara afecte tapava la pena del no poder

tindre descendncia, aix concloen que la dona deprimida es transforma en una dona amb esperana. Per cal recalcar que eixa esperana s d'illusi, no d'amor."

d) RECURSOS EXPRESSIUS: Podem destacar: -Hi ha moltes comparacions per a crear tant un entorn negatiu: la mala olor comen (l.4), com si fos una cambra resclosida (l.3) com positiu: els ulls com a agulles de cap (l.12), el morro carregat de pacincia (l.14), la pell tibant (l.14) -Trobem recursos sintctics i lxcis repetitius com: en lltim pargraf la preposici en pensat en (l.23), somniava en (l.24)i el sustantiu pensaba que est per tot el text. -Per ltim, hi ha molta metfora, com per eixemple: el cos ple de verdet (l.3), les cllules de la tristesa (l.21), amb lentitud de segles (l.15) e) Aquest text s un text narratiu-descriptiu: Per una part t caracterstiques descriptives perqu informa sobre la situaci on sen troba la dona, des del detall ms concret: () es rentava deu vegades al dia. (l.1), al ms general: () Pensava que el seu home ja no la besava (l.1) El seu tipus de descripci es subjectiva degut a que descriu el que li provoca all que sent quan li diuen que no pot tindre descendncia. Lautora intenta expresar-nos els seus sentiments i pensaments amb moltes adjectius especificatius i de sensacions. El text est carregat dells: mala olor (l.2), cambra resclosida (l.3), el corrent era suau i enervant alhora (l.10), colors virolats (l.11), mesquites daurades (l.15) I per laltra part, t caracterstiques narratives ja que conta els fets i accions que ocorren al voltant de la seua vida i dels seus pensaments. Est la veu del protagonista que narra lacci; al principi del text predomina el imperfet indicatiu: es rentava, la besava (l.1), entrava (l.3). Desprs sutilitza el Pretrit Perfect Simple i el perifrstic (els combina per utilizar tots els instruments lingstiques): va arribar (l.7), bes (l.8), va dir (l.10), enseny (l.11). I tamb podem diferenciar: el protagonista i loperari. ADJUNTE SUGGERNCIES DE LA UA. A MI EM SEMBLA B EL TEU COMENTARI, PER VULL QUE MIRES I INCORPORES LES COSES QUE PODEN FALTAR, AIX TINDRS UN MODEL MS AMPLI
Tema: La recuperaci de lautoestima i de la illusi de viure Parts bsiques del text: text descriptiu i narratiu estructurat a lentorn de tres parts. - Primer pargraf (l. 1-6). Descripci del personatge de la Maria, en qu es posa de manifest el seu pessimisme, el sentiment de culpa, la prdua dillusi en la seua relaci matrimonial, la situaci econmica precria, etc. - Segon i tercer pargraf (l. 7-18). Canvi de rumb en la percepci de les coses. La Maria percep que la seua relaci sentimental torna a adquirir vida i comparteix amb el seu marit la

illusi de planificar un viatge a la terra de les girafes. Les imatges del fullet publicitari fan que semocione pensant en les coses que veur i compartir amb lhome. -Quart pargraf (l. 19-26). Busquen la manera de pagar el viatge amb un crdit i lempenyorament de joies. La illusi del viatge, en contrast amb la primera part del text, provoca que la Maria torne a estimar-se a si mateixa, que torne a sentir-se estimada per lhome, que tot torne a ser com abans, com quan era feli. b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies [1 punt] Resposta semioberta. c) Indica els recursos expressius de carcter literari presents al text. [05 punts: 01 punt per exemple de recurs expressiu] A ttol orientatiu, en destaquem uns quants: -Comparances per a crear un entorn negatiu: com si fos una cambra resclosida, la sang ... era com la brossa, etc. -Isotopia: paraules o expressions del primer pargraf que contribueixen al pessimisme o desnim (mala olor, pudor, no entrava mai un raig de llum, no podia tenir fills, no servia per a res, no hi havia ni diners ni amor, etc.) -Comparances per a crear un entorn positiu: ulls com a agulles de cap, morro carregat de pacincia, lluents com la vaixella duna tsarina, etc. -Personificacions: un groc que murmura, mercats que desperten pors i desvetllen secrets. -Metfores: lolor, el cos ple de verdet, les cllules de la tristesa, amb lentitud de segles, etc. -Recursos sintctics repetitius: per exemple, al darrer pargraf, la coordinaci destructures sintctiques introdudes per en (somniava en) dna intensitat a les emocions. -Recursos lxics repetitius: per exemple, al primer pargraf, pensava, que marca lestat emocional del personatge.

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [05 punts: 025 per la tipologia; 025 pels exemples] Text descriptiu i narratiu (fragment duna novella). En el primer pargraf es descriu lestat anmic de la protagonista (s preferent dels verbs en imperfet i caracteritzaci del personatge). El segon pargraf s fonamentalment narratiu. Tamb ho s el tercer i les primeres lnies del quart (s preferent del passat perifrstic i enumeraci de les coses i de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart pargraf torna a predominar la descripci amb recursos expressius que posen de manifest el canvi destat anmic de la protagonista.

2. a) A finals dels anys seixanta s produixen uns canvis importants en la sensibilitat en les formes de vida i la moral. Aix, es va produr laparici duna nova sensibilitat entre els noves escriptors: -La insurrecci dels estudiants de Pars. -La Revoluci cubana. -La fora de la pressi de la cultura popular anglosajona. -Els moviments hippie. -Lexplosi de la msica rock. -La forta pressi popular sobre la dictadura des del 1969. -Linici dun redreament cultural. La Torre de vicis capitals (1968) s un signe de ruptura amb la novellstica anterior. Cal destacar un factor com per a tots els escriptors: el rebutjament de lesttica realista, pero tamb els uneix: -Ser fills del baby boom dels anys seixanta. -Sn escriptors que shan educat en democrcria. -Shan trobat un pas i una llengua en vies de normalitzaci. -Han anat a una universitat massificada. Tot a va donar com a resultat un nou tipus de poesia: -Caracteritzada per temes basats en lexperincia personal. -Els poetes opten per una poesia formalista i hermtica. -Tamb escriuen una poesia moral.

Les caracterstiques sn: -La posicin del poeta s lluny de la realitat. -Experincia potica. -Mtode dinspiraci es connect amb totes les derivacions del neoromanticisme, tals com el simbolisme, el superrealisme. -Es consideraba el poema un espai autnom despeculaci lingstica i imaginativa.

b) Fa no gaire, vivia en una granja a lEs afores de Galway. El meu pare, un aferrat catlic que odiava ostentar, portava tota la seva vida estalviant perqu pogus anar a estudiar a la ciutat. No obstant aix, un dia mentre em preparava per al llarg i monton dia que m'esperava vaig trobar al meu pare desplomat en la cuina; fred, blanc i sense vida Desprs de certes formalitats, em van anunciar la fortuna del meu pare, que ara seria tota meva. Mai vaig tenir uns objectius massa alts, per sabia perfectament el que el meu pare volia, doncs moltes vegades m'havia parlat de les meravelles de la ciutat i que algun dia les veuria amb els meus propis ulls. Va ser llavors quan vaig conixer a una persona que canviaria la meva vida drsticament, en el bus de cam a la ciutat. Ell era jove, aproximadament de la meva edat i prou BOIG. No li va resultar difcil convncer-me per usar els diners del meu pare a comprar un parell de tiquets a les colnies, recentment installades sobre la superfcie LLUNAR. No obstant aix, quan arribem all desprs d'un llarg viatge, ens quedem sense res ms que l'nim decaigut pel cansament. Els diners s'hi havien esfumat. Ell, que sabia que jo volia estudiar, va trobar un treball a temps parcial per pagar-me els estudis, i perqu aix en un futur ans jo mateixa qui em sustentaria sola. Ets molt bona fent narracions, de veritat que tens un bagatge cultural i imaginatiu bastant destacat

Tema 8.
Can Del Mat Encalmat. Tema: El viatge cap a la mort Estructura i resum: Podem diferenciar (diferents massa reiteraci) les segents parts en el poema ja que hi ha una evoluci que fa l'autor respecte als seus sentiments. En la primera part Espriu fa referncia al sol, que va banyant el mar i explica que el subjecte que est observant l'escena est cansat a causa de l'experincia de la vida. No podem afirmar que aquesta siga negativa per en saber que l'observador s major, s podem confirmar que est cansat espiritualment. A ms, la seva vida sen va i no tindr retorn. En la segona part encara seguix aqu i ens diu que ell visualitza molt b el seu proper viatge. Esmenta un cementeri que est prop del seu poble per fer-nos insistir en el tema de la seva mort. Emfatitza sobre "la rara rosa blanca" (l.24) que dna llum i serenitat al seu futur. Finalment, analitza el seu soterrament amb smbols de manera que s'indica el seu cristianisme. Estructura Formal i Recursos Literaris: El poema t una mesura molt estricta; s d'art menor, estructurat en quatre estrofes de sis versos de sis sllabes, menys el sis de la primera estrofa que est format per quatre sllabes. Hi ha alternana de versos masculins (als versos imparells) amb femenins (als parells), la rima s assonant i es correspon entre els versos 1r amb el 3r, el 2n amb el 4, el 7 amb el 9, el 8 amb el 10 i el 12, (enmig del vers nou abans de la coma rima assonantment amb el final de l'11), el 14 amb el 16 18 i 20, i per acabar el 22 amb el 24 i el 26; fent aix una estructura lliure. El poema de Salvador Espriu s ric en recursos literaris, en ells hi trobem recursos com les personificacions: el llarg somni de laigua (l.2), aquests ulls tan cansats (l.3); la metfora: Sota la llum clement (l.13); la hiprbaton: sen va la meva barca (l.8), De terra endins, un cant (l. 9); el smbol: Et perdrs pel cam (l.11), l'eptet: lluny enll de la mar (l. 7), en les fosques estances (l. 26); el polisndeton: I besar lor nou (l.19)
Seria convenient que els recursos explicares que signifiquen cadasc dells

 La Pell de Brau Tema: Lesperana de llibertat cristiana desprs de la mort Estructura i resum: En aquest poema tamb podem diferenciar diferents parts en el poema ja que va aprofundint al llarg d'ell l'evoluci d'un home que acaba admirant la grandiosa llei que tots coneixem. L'inici del poema tracta d'una persona que no mor en pau. L'hora de la seva mort s'aproxima (ja que fa una menci al canelobre que ha deixat d'illuminar-ho). No obstant aix, Espriu compara aquesta situaci d'aproximaci a la mort com una calma i una tranquillitat ja que nosaltres formem part de tot el que veiem al nostre al voltant, del tot poders, grcies a la nostra nima. En aquest mateix moment l'home aconseguix la llibertat i la felicitat, a pesar que al seu pas natal encara no es tenia aquest concepte de mort. Finalment, posa la doctrina coneguda a tot arreu que algun dia arribaria a la pennsula segons ell. El precepte de "judici final" fa referncia a la situaci pobra i guerra que est experimentant.

Estructura Formal i Recursos Literaris:

Al contrari de l'altre poema, aquest t una estructura catica i irregular en quant a lestructura. Est estructurat

en 21 linies, en quatre estrofes de 4, 4, 11 i 2 versos de sillabes totalment diversos. La rima s assonant i es correspon entre els versos 1r amb el 5, el 2n amb el 6, el 4 amb el 10, 15, 19 i el 21, i per ltim el 11 amb el 12, i el 16; fent aix una estructura lliure. El poema de Salvador Espriu est replet de smbols, entre ells podem destacar: la menci als jueus i al cristianisme. Hi trobem recursos com les personificacions: () les estrelles sern donades en servitud a (l.5-6), darrera rialla de la mort (l.8); la metfora: la nit sacaba (l.4), al regne quasi conquerit de les estrelles (l.18); la el smbol: en el dia del Judici (l.20), i l'eptet: nines blanques del cec (l.13), lestrany endev (l. 13).

IGUAL QUE HE DIT A LANTERIOR

 Salvador Espriu: Aquest autor va abordar quasi tots els gneres i en cadascun dells va deixar lemprempta de la seua vasta cultura. Podem destacar: -La narrativa, el seu gnere preferit en la seua etapa inicial (El doctor Rip, Laia i Adadna al laberint grotesc) -La poesia ocupa un lloc primordial en la seua produccin a partir de la guerra. s molt complexa i es caracteritza per la certera combinaci de temes universals com el dest de lhome (Cementiri de Snera). -El teatre s una reflexi sobre la nostra cultura i la nostra realitat poltica atravs dels mites clssics (Amtgona) Lobra es sustenta en una idea global coherent i articulada. Utilitza elements com: -La mitologia egpcia (Llibre dels morts), que simbolitza leternitat i la resurrecci. -La Biblia, i la tradici mstica jueva que simbolitzen la llum, el sentit de la simetra i lesoterisme dels nmeros. -La mitologia grega (Ariadna...) -La teologia negativa explica que Du s innaccessible i apartat del mn hum. El tema constant s la mort, i a ms li dna un nou sentit. Aquest tractament oscilla entre la stira, lelegia i lactitud tica i civil. -Poesa satrica: analitza el mn amb un resultat grotesc. -La lrica elegaca: el jo potic expressa la realitat que lenvolta i el pas inexorable del temps. -La poesia tica i cvica: el seu sentit tic el fa adoptar recursos didctics i parlar al lector per mitj de mites. Per ltim, la llengua hi s tractada amb minuciositat i pulcritud, i mostra una gran riquesa lxica.

 Imaginat el teu futur. Quan la llibertat em cride a crits per la finestra, voldr travessar terra i mar per sortir del verteder que em sembla Espanya ara mateix. Viatjar cap a una destinaci incerta, doncs ning ho coneix i al cap i a la fi el ms inesperat et pot sorprendre, i buscar en un oce d'oportunitats el que ms m'agradi. Potser em protegeix en una cabanya oculta per muntanyes i prats desconeguts a la societat actual, amb l'esperana de reviure moments perduts que ja ning recorde. M'agradaria saborear l'olor del vent que es porta amb si cada escletxa de naturalesa en estat pur; vendre la meva nima a la grandiositat d'un bosc fronds; cortejar a les flors perqu m'aportin la seva ms dola LLEPOLIA; i sobretot, per finanar la meva subsistncia, em deixar crixer barba amb la finalitat de fer espectacles als animalets que s'animen a veure'm. Em convertir en el gran buf reconegut per les muntanyes perdudes del ms enll.

SEMBLA UNA NARRACI POTICA, S ORIGINAL NO COPIADA. SI S ORIGINAL ME NALEGRA MOLT HAVER COMTAT AMB ALUMNES TAN AVANTATJADES

1. a) Tema: El futur incert de les llenges europees. Estructura:

Aquest text est distribut fsicament en 5 pargrafs. No obstant aix, cal destacar que en quant a la distribuci semntica podem trobar-nos amb la introducci (l.1 fins al primer punt), en la qual ens introdueix el tema del que va a parlar; la diversitat lingstica. El desenvolupament (l.1 fins a la l. 22), en el qual comena donant raons que expliquen per qu cal preocupar-se per aquesta diversitat. A continuaci, tracta el tema introduint una srie de dades i estadstiques que ens comuniquen la situaci actual de la diversitat lingstica. Aquests exemples els combina ms tard amb la justificaci de la seva preocupaci per la diversitat lingstica, matisant que aquesta diversitat depn de les comunitats petites sotmeses a canvis constants, encara que aquestes rarament tenen la capacitat d'orientar a les altres. En el tercer pargraf comena a notar-se del tot aquesta preocupaci perqu les llenges no desapareguin, ja que l'autor plasma una prova evident que les llenges estn en via de patir la seua desaparici.

No obstant aix, en el quart pargraf ens posa un exemple d'un organisme

important en altres pasos que t com a objectiu preservar la llengua. L'ltim pargraf correspon a la conclusi, on destaca la seva insistncia per enunciar que existeix un desequilibri en el sistema i per aix es recolza en una llei europea que desitja preservar la diversitat lingstica.

b)

Resum:

En aquest text l'autor pretn introduir-nos el problema de la diversitat lingstica actual. Per aix, comena mostrant-nos una seqncia de dades que ens informen sobre la quantitat de llenges actuals al mn. Aix ens consciencia per entendre millor les raons per les quals existeix un perill d'extinci per a algunes llenges en concret. L'autor explica que les llenges que corresponen a les comunitats petites al no poder orientar a les altres, es queden enrere. A diferncia del pas de l'autor, aquest esmenta altres pasos que tamb estan d'acord amb l'existncia d'aquest perill i tracten de preservar les llenges en via d'extinci. Per aix, en la conclusi, l'autor tracta d'insistir en el tema perqu puguem recolzar-nos en una llei existent i fer alguna cosa: "La Uni respecta la diversitat cultural, religiosa i lingstica.

c)

Tipologia textual:

Aquest text s un text expositiu-argumentatiu: Per una part t caracterstiques expositives perqu la intenci de l'autor s fer
entendre al lector algun tema en concret. Podem trobar-nos amb una srie d'exemples empleats al llarg del text com: la meitat de les llenges del mn, tenen menys de 10.000 parlants () (l.6). Tamb podem encontrar-nos amb moltes adjectius especificatius no valoratius: diversitat lingstica (l.1), petites comunitats tradicionals (l.7), destrucci massiva (l.10), continent europeu (l.14), llenges oficials (l.19) Hi ha per ltim hi ha un predomini del Present dIndicatiu: assistim (l.1), s (l.2), parlen (l.4), tenen possibilitat (l.9), est lluny (l.14), abunden (l.22) I per laltra part, t caracterstiques argumentatives ja que es tracta de convncer sobre el tema: "la diversitat lingstica". Podem encontrar la tpica estructura de introducci (on estn les premises), el desenvolupament (on lautor argumenta les seues raons) i la conclusi (on est la tesis). A ms, tamb hi ha alguna cita: La Uni respecta la diversitat cultural, religiosa i lingstica.

d)

Registre:

El tipus de canal que sutilitza s escrit; a ms la seua intencionalitat s convncer al lector i expressar la opini de lautor. La relaci que hi ha entre lemissor i el receptor s prou distant ja que simplement es
tracta de fer entendre el tema al que ho estiga llegint, de forma molt objectiva i sense interioritzar en cap mn interior.

A ms, el tema empleat en el text s especialitzat ja que usa tecnicismes: model de mundialitzaci... (l.3), diversitat lingstica (l.10), multilingisme integral (l.19), Drets Fonamentals (l. 25)... i de registre formal neutre. Per aix, el grau de formalitat s elevat. De tot aix que he destacat podem dir que s un registre cientfic degut als caracterstiques, i tamb perque es mostra que s un fragment dun Diccionari per Isidor Mar i Miquel Strubell.

2.

a)

Vicent Andrs Estells comen a escriure poesia a la postguerra. La seua obra potica s prolfica, original i exuberant ja que fou un poeta apassionat que retrat admirablement la vida quotidiana. El seus temes sn lamor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona. Cal dir que fa bandera dun sentiment cvic collectiu, presentant-se com a intrpret de les reivindicacions del poble ja que la dignitat personal i civil s un dels seus valor ms valiosos. s un poeta de descripcions detallistes perqu en plena postguerra mant una actitud cronista apassionat que ho va fer molt perfeccionista i a travs de la tendresa, la rbia, el sarcasme i lamor expressa la glria i la miseria dun pas. El resultat en la nostra literatura s una crnica amarga i al mateix temps esperanada. Cap destacar que la mort li va fascinar, per tamb com a contrast sent una atracci obsessiva per lamor, que es converteix en lespina dorsal de tota la seua lrica. Tamb tracta lexperincia del sexe duna forma crua, una cosa inslita en la poesia catalana o valenciana. Daquesta forma, evidencia tamb una particular elaboraci estilstica i retrica amb images metafriques o amb un filtre molt culte. MOLT BONA REDACCI , MALGRAT TOT ENVIE AUTOCORRECTIUS PER PODER AMPLIAR, JA VEIG QUE HO TENS TOT PROU ACCEPTABLE, PER JA SAP ENVIE PER COMPLETAR. AQUESTA REDACCI S MAGNFICA I LA SEUA REFLEXI b) Tots sabem que est en les nostres mans conscienciar a les persones de la riquesa que tenim en posseir tantes llenges i que totes sn patrimoni nacional, per tant s important eliminar qualsevol indici d autoodi i construir actituds favorables. Al mateix temps, cada comunitat autnoma hauria de proporcionar una educaci perqu es parlen aquestes llenges de manera opcional, amb sistemes que nim ANIMEN a la poblaci regional que ho faa. Les llenges minoritries tenen poc protagonisme avui dia en la nostra societat, i a causa d'aix es produeix la disglsia, la prdua dels mbits d's d'aquestes llenges. Per aix, veig evident que actualment no s'inverteix el suficient en les activitats culturals perqu la gent noms s'interessa per les activitats d'Oci. De fet, la Declaraci de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural afirma que es camuflen les activitats d'Oci com a culturals, i aix, tenim a la gent contenta. Per aix m'agraden iniciatives com La nit en blanc, un event que es fa en algunes ciutats en la qual motiven a les persones amb activitats culturals interessants. Vivim en una societat on l'entreteniment buida les ments de les persones i els fa ser mers consumidors. Mentrestant, ens donen petites dosis de cultura per a saciar nostra set de coneixement. Una altra qesti important s que s'usa la cultura com a mtode de justificaci per als gastos excessives. Aquests actes

procedeixen de les decisions d'algun ajuntament que gasta milions a portar una orquestra estrangera "pel b de la cultura en aquest pas". Quan, potser, aquests diners, s'hauria de prioritzar per a altres activitats que incloguen major participaci per part dels ciutadans. Serien ms rendibles i hi hauria una major expansi de la cultura. Els diners que es gasta per publicitar aquestes activitats i que arriben a l'orella de les persones s nul. Tant s aix, que a tots ens ha ocorregut que ens assabentem que hi ha hagut algun event cultural quan ja ha ocorregut. No obstant aix, tots sabem quan hi ha un concert a la ciutat, o quan va a venir un personatge fams. El domini cultural pot portar a la mort d'una llengua: s a dir el procs pel qual, un parlant se sent menyspreat i deixa de transmetre la llengua als seus fills. Hem de parar aix.