3INTRO_Sant Jordi no salvaria una princesa lesbiana 4BREUS_ 8ALLIBERAMENT_Termmetre LGBT 9SUPORT_La Fundaci Enlla 10OPINI_Respondre a una agressi

oferint les natges12MOVIMENT_Homofbia viral 14OPINI_LA VIOLNCIA (els convergents) 15Testimonis 29M, Jordi 16Vitria, 3 de mar de 1976. Smbol de la lluita treballadora 19Grcies, Llus 20MOVIMENT_ Lnima en venda 21RELAT_La melancolia den Sylver Galaxy 22OPINI_Jo em desbatejo 24Surto a la matinada dArena i men vaig a lesglsia 25PROPOSTA_Lanti-Juani homosexual o laltra cara de la Jenifer 26CULTURA_Adu a lassignatura 29CONTE ERTIC_ SF30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS_MARIGRAMA_

subscriu-thi
EDITOR_Infogai + Collectiu Gai de Barcelona (CGB) REDACCI_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Apartat de Correus 32016 08080 Barcelona infogai@colectiugai.org - cgb@colectiugai.org www.colectiugai.org - Dipsit legal B- 25886/81 REDACCI_Gaspar Ramn. COLLABORACIONS_ Mikimiquel Kamarada, Pablo Cceres, lex Madueo, Vicent Canet , Nouel Eldelbar, Jan Clar, Albert Bosch, , Te Maturana, Sylver Galaxy, Francesc More , Jordi Cirach, Glycerine Queen (el Clot), scar Banegas, Xavier Ribas, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. ILLUSTRACI_Marci Q ADMINISTRACI_lex San Rafael, Josep M. Daz CORRECTORS_Miquel Deulofeu, Urtx DISTRIBUCI_Josep M. Daz PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_Pereda Impressor S.L. - 93 309 45 17 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * Saccepten i agraeixen collaboradors. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles i imatges de lInfogai els podeu reproduir, copiar, piratejar sense perms, noms cal citar les fonts.

S, vull associar-mhi Nom i cognoms ......................................................................... Adrea ......................................................................... Localitat ......................................................................... Codi Postal ......................................................................... Telfon ......................................................................... e-mail
Compte bancari Entitat Oficina DC Nm. de compte

.........................................................................

9 / Any
Banc o caixa............................... Adrea ........................................... Localitat ................... Signatura i data:
Envieu aquesta butlleta a Infogai/Collectiu Gai de Barcelona Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

intro

Per: Pablo Cceres

Sant Jordi no salvaria una princesa lesbiana

shi refugien els enamorats per escapar de la quotidianitat, intentant vncer al du Cronos -o qui sap si al du Nos, que significa, curiosament, inteligncia en grec-. Per Sant Jordi, el poble es vesteix de diversitat i obre les finestres a la primavera. Lamor homosexual passeja agafat de la m de mar a muntanya, abans que els partits de la dreta no sentencin que el matrimoni LGTB s inconstitucional. Potser en aquesta data, les organitzacions que defensen els drets humans de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals conjuminin esforos per plantar cara a lallau homofbic que percebem que s a les portes. tenim a m una biblioteca, les estadstiques assenyalen que el nivell de lectura al pas encara s molt baix. Curiosament, discriminativament, sn les dones qui reben les roses, quan sn elles les que ms llegeixen, mentre que el llibre fa per lhome, quan s el que menys llegeix. En aquest sentit, els homes tamb haurien de regalar flors entre ells per desfer el clix sexista i deixar-nos de patrons encarcarats.

Diu la llegenda que als voltants de Montblanc hi vivia un drac terrible que causava estralls entre la poblaci i el bestiar. Cada vegada que entrava en acci, els vilatans intentaven calmar-lo amb el sacrifici de dos animals, per, tot i aix, el monstre continuava atemorint-los. Aleshores van decidir que havia arribat el moment de no noms sacrificar bsties per al monstre sin tamb persones: un membre de cada famlia per cada atac del drac.

El dia de Sant Jordi es respira amor, un amor divers, i la ciutat somple de tactes, de dits plens de desitjos, de gust de sexe
Com s sabut, a la famlia reial mai no li tocava lliurar a ning (qualsevol similitud amb la realitat s pura coincidncia). Fins que un dia va tocar-li a la princesa: no sabem si latzar lescoll per al sacrifici perqu aquell dia el sorteig no va ser manipulat o perqu el poble en plena crisi econmica- estava decidit a no deixar passar ms injustcies. La imatge de Sant Jordi es presenta amb capa i espasa en m, no, per, per salvar els fills/es oferts pel poble sin per salvar la princesa, membre cobejat de la reialesa. Podem dir, doncs, que el nostre protagonista va ser molt selectiu i fins i tot discriminador, ja que no va sortir a defensar una vilatana qualsevol sin la filla del rei. Per ms enll de la llegenda i la seva actualitat-, el 23 dabril, com cada Sant Jordi, Barcelona torna a embellir-se amb roses vermelles i multicolor, i en cada rac

La llibertat va ser conquerida pels nostres predecessors i la defensarem sense que ning ens la pugui arrabassar
Per acabar, des del Collectiu Gai de Barcelona, volem fer una crida a regalar llibres que vehiculitzin la nostra llibertat, roses o totes dues coses per, per damunt de tot, tenim una prioritat: visibilitzar lamor divers en una diada cvica i cultural com aquesta, especialment en el context dels temps que corren. Fem, doncs, una crida a comprometrens amb leradicaci de lhomofbia a la ciutat i a Catalunya, a fer de Barcelona un lloc no solament de festa gai, sin una tamb una urbs revolucionria, disposada a defensar els drets humans dels gais, lesbianes i transsexuals. Feli dia de lamor divers! Ah! Gaireb me noblidava: si la sortejada per al sacrifici hagus estat la filla lesbiana del rei, creieu que Sant Jordi hauria aparegut?

El dia de Sant Jordi es respira amor, un amor divers; amor dhome a home, de dona a dona..., i la ciutat somple de tactes, de dits plens de desitjos, de gust de sexe. La llibertat va ser conquerida per aquells que van lluitar, els nostres predecessors, i ara la defensarem sense que ning no ens la pugui arrabassar . El 23 dabril tamb se celebra mundialment el Dia de llibre. Tot i que sempre

breus
Per la diversitat sexual i de gnere
de les problemtiques i nous reptes que afecten a dia davui al nostre collectiu. El coordinador daquesta edici, en Gerard Coll, fa un treball excellent en plantejar una perspectiva actual i real a la situaci en la qual es troben les diferents lluites del collectiu LGBTI. Amb alguns collaboradors de pes com la Doctora en Sociologia Marta Roca, aborden diferents temtiques que sovint passen desapercebudes per els medis generalistes. A la seva presentaci, que es va fer a la seu de la fundaci Nous Horitzons, i varen assistir un gran nombre de personalitats del moviment LGBT de la ciutat i alguns dels collaboradors que hi varen participar en ledici. Quins son els nous reptes que es plantegen desprs de laprovaci del dret de matrimoni per a persones del mateix sexe? quina perspectiva i reptes tenen els gais immigrants que arriben a la nostra ciutat? quines problemtiques afronten les persones LGBTI en arribar a la 3 edat? Aquestos i daltres son alguns dels temes que proposa la publicaci, sense dubte obren els ulls a una realitat diferent i poder marquin el cam a les noves fites a assolir com collectiu en lluita. Tot plegat lacte va ser un xit dassistncia, com tan mateix esperem que ho sigui la publicaci! Una abraada, Alex Madueo Naranjo @maxcervella

El passat 31 de gener la fundaci Nous Horitzons a travs de la seva publicaci, va fer public el seu 203 nmero sota aquest lema, aquesta edici tracta a fons algunes

Jos Mourinho qualifica de maricones els responsables de la FIFA

Canal Cuatro ha gravat Jos Mourinho, entrenador del Reial Madrid, mostrant els prejudicis que encara en lactualitat persisteixen en el mn del futbol. Durant lestada de Mourinho a la capital de Rssia, Moscou, amb motiu del partit celebrat el passat 21 de febrer entre el Real Madrid i lequip rus CSKA, han gravat com lentrenador portugus qualifica de marietes als responsables de la Federaci Internacional dAssociacions de Futbol (FIFA). I aquests marietes, no diuen amb quina pilota es juga?, va manifestar Mourinho a Moscou, sent gravades aquestes expressions per part de les cmeres de lequip dEsports Quatre. Les paraules de lentrenador del Reial Madrid han reavivat la polmica entorn dels prejudicis que continuen existint en lmbit esportiu i que impedeixen que els jugadors homosexuals donin a conixer obertament la seva orientaci sexual per la por a perdre el suport dels seus equips i dels afeccionats.

El Parlament de Portugal ha rebutjat que les parelles homosexuals puguin adoptar

cosa que no ofereix lultima llei de matrimoni. La votaci va obtenir el suport dels membres ecologistes i socialistes del Parlament, encara que a causa de la posici dels conservadors amb el president del pas Anbal Cavaco Silva i els comunistes...(!) Van impedir la modificaci de les lleis dadopci per a garantir els drets de les parelles homosexuals i dels nens. Bernardino Soares, president del Partit Comunista de Portugal, ha defensat loposici del partit que dirigeix a la modificaci de les lleis dadopci al considerar que laccs de les parelles homosexuals a les adopcions s una mica que no est suficientment parlat i instaurat en la societat portuguesa. El Partit Social Demcrata (PSD), la principal formaci de centredreta de Portugal, es va oposar de forma majoritria a la modificaci de les lleis dadopci, al contrari que els poltics del Partit Socialista, que es van mostrar a favor que les parelles homosexuals puguin accedir a les adopcions. El Tribunal Constitucional de Portugal ja va examinar en el passat la llei de matrimoni que va ser aprovada pels socialistes al pas.

El Parlament de Portugal, va dur a votaci la possible modificaci de les lleis dadopci del pas amb lobjectiu de permetre que les parelles homosexuals puguin adoptar de manera conjunta,

breus 5
El president de La Rioja ha criticat que les parelles homosexuals crin nens
Pedro Sanz, president de La Rioja, del PP, ha condemnat la criana de nens per part de parelles homosexuals a Espanya, considera que no conten amb les mateixes oportunitats dels nens que sn criats per parelles heterosexuals. Ha manifestat que s de lopini, que un nen duna uni de parelles del mateix sexe no t les mateixes oportunitats, no t una educaci exactament igual que un nen que neix dintre duna famlia, o dun matrimoni, o dun entorn de parelles heterosexuals. Pedro Sanz, en el transcurs duna entrevista a la Televisi de la Rioja, no va voler criticar el matrimoni entre persones del mateix sexe, considerant que el mats de dir uni o matrimoni em dna igual. Inmaculada Ortega, diputada del PSOE en el Parlament de La Rioja, ha condemnat les paraules de Sanz, exigint que demani disculpes per les declaracions. Sanz ens posa novament en el punt de mira de tota Espanya, donant una imatge retrgrada i neoconservadora de la nostra terra quan les seves afirmacions no les compartim una gran part de la societat de la Rioja, ms aviat tot el contrari, des del PSOE sentim vergonya que ens representi una persona amb aquestes idees, ha manifestat Ortega. La diputada socialista ha recordat que els nens el que necessiten en les seves llars s afecte, equilibri, seguretat, normes compartides i aix ho poden donar totes les persones de la famlia independentment de la seva condici sexual.

LAjuntament de Sevilla ha deixat de difondre un servei dassessorament lsbic

lAjuntament de Sevilla per a aconseguir que deixi de donar suport a Punto Visible, un servei dassessorament per a dones lesbianes. s una iniciativa desenvolupada per lorganitzaci Defrente amb lobjectiu dajudar les dones lesbianes que necessiten informaci per a poder visibilitzarse en diferents mbits de les seves vides. La mateixa organitzaci ha donat a conixer que les usuries del servei dassessorament lsbic solament han sortit de larmari en el 37% dels casos en lmbit familiar, reduint-se aquesta xifra al 15% a la feina i elevant-se fins al 78% entre les seves amistats. Malgrat la necessitat del servei, lAjuntament de Sevilla, controlat pel partit Popular (PP), ha decidit esborrar de la seva pgina web el logotip del programa dassessorament lsbic, cedint amb aix a les exigncies homfobs de lorganitzaci. La mateixa organitzaci extremista assegura a la seva pgina web que desprs de lalerta llanada per Hazte Oir, lalcalde de Sevilla es fa ress de la queixa dels ciutadans, que protestaven per ls indegut dels recursos pblics.

Lorganitzaci dultradreta Hazte Or va sollicitar recentment a les seves ms de 230.000 seguidors que pressionessin

Una dona transsexual ha estat agredida brutalment a Catnia, Itlia

La premsa italiana ha publicat la greu agressi que va patir una jove transsexual de 22 anys el passat 14 de febrer en la poblaci italiana de Catnia, la segona ciutat ms gran de Siclia. Michelle Santamaria va ser atacada per una dotzena de joves mentre es trobava ballant en un local de Catania, sense rebre lajuda dels all presents. La jove, desprs de ser agredida i amenaada de mort per part de persones armades amb navalles si no abandonava el local, va acudir feri-

da a una comissaria de policia, lloc en el qual va presentar una denncia davant laltercat del que va ser vctima. Va ser traslladada a les urgncies dun hospital proper perqu els metges tractessin les ferides que presentava. Els metges han diagnosticat a la jove una fractura de les vrtebres torciques, a ms duna lesi en el cap i altres danys menors, desconeixent-se encara si la violncia que va patir est vinculada amb la transfobia...

breus
El ministre britnic dEducaci defensa els collegis que condemnen lhomosexualitat
fulletons homfobs on es condemnava lhomosexualitat. Els fullets, sota el ttol de Com convertir-se en lhome que Du desitja que siguis, defensaven davant els alumnes del centre escolar que lhomosexualitat s el resultat de una relaci problemtica amb el pare, alguna incapacitat de relacionar-se amb altres homes o fins i tot els abusos sexuals. El centre catlic afirmava en els fullets distributs entre els seus alumnes que les relacions homosexuals sn desordenades, igual que el sexe amb preservatiu entre heterosexuals. Els dos casos van en contra del propsit natural que Du ha donat al sexe. Michael Gove (foto), ministre dEducaci del Regne Unit, ha defensat ara lactitud del centre escolar desprs que diferents activistes defensors dels drets humans condemnessin la poltica homfoba del centre. Gove ha manifestat que les lleis en contra de la discriminaci existents a Regne Unit no prohibeix als collegis i instituts religiosos del pas la distribuci de continguts en contra de lhomosexualitat, pel que qualsevol centre escolar britnic podria portar a terme aquesta homofbia.

El passat mes de desembre es va donar a conixer que un collegi catlic de la poblaci britnica de Lancashire va repartir entre els seus alumnes distints

Un tribunal britnic ha condemnat un home per haver agredit a una parella gai
imposant-li una pena de pres, a ms dobligar-li a indemnitzar a les vctimes El jutge Peter Hughes, responsable del judici entorn de laltercat homfob, ha condemnat a Christopher Tormey, un ciutad britnic de 32 anys, per la violncia fsica i psicolgica en contra duna parella gai a la ciutat anglesa de Penrith, a Anglaterra. Laltercat va tenir lloc quan Tormey va agredir a Ryan Llig i Andrew Kane desprs de trobar a la parella besant-se en un carrer de la ciutat. Tormey ha declarat al judici que no recorda el moment en que es va produir latac, encara que ha acceptat la versi donada per Ryan i Andrew, responsabilitzant-se daquesta manera dels crrecs dels quals era acusat. El jutge ha condemnat a Tormey a una pena de sis mesos a la pres, 150 hores de treball no remunerat per a la comunitat i una multa de 900 euros en concepte dindemnitzaci a les vctimes de laltercat. Aix s realment vergonys. Pot ser que no recordi laltercat, pot ser que no accepti que es va comportar daquesta manera, per est bastant clar del desagradable que va ser per a la parella i el lamentable discurs homfob que va emprendre, ha manifestat el jutge en la sentncia.

Un jutge britnic ha condemnat a un ciutad del pas per agredir e insultar a una parella homosexual el passat 2011,

Sarkozy rebutja el matrimoni igualitari perqu s la moda del moment

Sarkozy, en el seu primer acte electoral desprs danunciar la seva candidatura a les eleccions presidencials, ha defensat que les lleis de matrimoni entre persones del mateix sexe aprovada en diferents pasos sn una moda del moment. La famlia i el matrimoni segueixen sent punts de referncies, les referncies arrelades en la nostra conscincia collectiva i que formen part de la nostra identitat. No volem sacrificar la nostra identitat per les modes del moment, ha dit Sarkozy. N Gougain, portaveu de lorganitzaci Inter-LGBT, ha declarat que la igualtat de drets no s passatgera. Creure que es tracta duna moda momentnia s menysprear als ciutadans que aspiren a una major igualtat. Una repblica que protegeix a la seva poblaci no pot permetres una societat que ignora a milers de gais i lesbianes en nom dalgunes creences, ha expressat Gougain davant la premsa francesa. Simplement, el fet que Sarkozy ens ataqui demostra que pel que sembla ha decidit utilitzar-nos com arma de campanya, una mica que s molt preocupant, ha manifestat Gougain entorn del discurs dultra dreta que est utilitzant Sarkozy para atreure vots.

Des del Collectiu Gai de Barcelona volem fer difusi del nou Termmetre LGTB, on sexposa quines sn actualment les prioritats pel que fa a drets i llibertats de les persones LGTB.

Termmetre LGTB
Prioritats: Ratificaci pel Tribunal Constitucional de labsoluta legalitat del matrimoni entre persones del mateix sexe. - Elaboraci i aprovaci de la llei contra lhomofbia. - Exigir que els recursos per a la prevenci, el diagnstic i lassistnciade la sida es destinin prioritriament al collectiu dhomes que tenen sexe amb homes i persones transsexuals. - Elaboraci dun protocol en lmbit de lensenyament que aturi el bullying que pateixen milers de nens i nenes en edat escolar a Catalunya. - Facilitar recursos i eines contra lhomofbia i la transfbia als professionals i les persones que intervenen en els diferents mbits educatius. - Estudiar frmules per prevenir les diferents formes de violncia domstica, sobretot en del marc de les parelles homosexuals. - Total despatologitzaci de la transsexualitat i reforma de la llei didentitat de gnere. - Generar mecanismes encaminats a abolir la pena de mort per homosexualitat en els diferents pasos on s vigent.
Aquestes prioritats sn el resultat dun procs participatiu de ms de 1.000 visites en un perode de 30 dies a Facebook i Blogger i els webs del FAGC i de lObservatori contra lHomofbia, on tothom podia fer arribar dues propostes que considers prioritries en lmbit dels drets i les llibertats del collectiu LGTB. Mes informaci: http://rompearmarios.blogspot.com/2011/12/ termometre-lgtbenvia-les-teves.html

alliberament

suport 9

La Fundaci Enlla obre diriament el seu local de Rossell 328 en aquest any 2012
Hi ha moments de la vida duna persona que poden ser molt durs. A vegades ens podem trobar davant de circumstncies que ens poden dur a dependre dels altres: malalties, abandonaments, envelliment, crisis... Ens aquests moments, ens sentim vulnerables i en perill i necessitem saber que alg vetlla per nosaltres i ens atn amb tendresa i professionalitat. Aquesta s precisament la missi de la Fundaci Enlla: protegir les persones LGBT en situacions de risc, dependncia o de potencial marginaci. Per tant, el principal objectiu de la Fundaci Enlla s garantir la dignitat de totes les persones LGBT i del seu entorn tot protegint-les en els moments ms difcils de la vida. O dit duna altra manera: Que cap persona LGTB hagi de tornar a tancar-se a larmari o viure una vida indigna pel fet de viure una situaci de dependncia. Per aix el servei ms important de la Fundaci Enlla s el suport emocional i personal a persones que travessen una situaci de crisi, tot oferint un acompanyament individual en un triple procs: una acollida personalitzada i clida, un diagnstic professional de la seva situaci i lelaboraci dun pla personal per fer front a la situaci. Fundaci Enlla obre la seu de dilluns a dijous a la tarda, o els divendres al mat. Tamb els podeu localitzar a travs del telfon 93 457 37 39 i del correu electrnic informacio@ fundacioenllac.cat La Fundaci Enlla vol ser un punt dajut i suport a Catalunya en assessorament a persones gais, lesbianes i trans en temes relacionats amb la dependncia, la vellesa, la Amb aquesta intenci ja fa tres anys que la Fundaci Enlla treballa calladament, fent rodatge dels seus serveis dajuda. Un cop acabat aquest perode de rodatge, la Fundaci Enlla obre les seves portes del carrer Rossell 328 de Barcelona a totes les persones LGBT i les seves famlies per protegir-les en situacions de vulnerabilitat i dependncia. A partir daquest any 2012 la pobresa i la malaltia, entre daltres. I grcies al telfon, a skype i al correu electrnic, volem ser dajut a qualsevol persona LGBT de Catalunya. A banda daix, la Fundaci Enlla ja ha comenat a realitzar formacions a residncies de la tercera edat, universitats, ajuntaments, associacions, empreses, entitats... de manera que les persones que habitualment atenen persones grans, malaltes, dependents, en risc dexclusi social i daltres ho facin tot integrant tamb la perspectiva LGTB. Si visiteu el web de la Fundaci www.fundacioenllac.cat , podreu veure un petit documental elaborat per la Fundaci de cara a la sensibilitzaci daquests equips professionals. Per filosofia daquest projecte pioner va molt ms enll de lassistencialisme. En paraules del seu president, que tamb s soci i expresident del Casal Lambda, Ignasi Pujades La Fundaci Enlla vol ser un exemple de solidaritat i ajuda mtua dins el collectiu LGTB. Per tant, tamb s un espai on fer voluntariat, on oferir els nostres serveis professionals de forma altruista, informarnos, oferir-nos i seguir construint una societat on les persones LGBT visquem amb orgull i solidaritat. www.fundacioenllac.cat informacio@fundacioenllac.cat

10

Respondre a una agressi oferint les natges

Per: Mikimiquel Kamarada

opini

Els darrers anys, en concret, durant el perode iniciat per la legalitzaci del matrimoni entre persones homosexuals, lEsglsia Catlica espanyola ha experimentat una mena dxtasi blasfem. Heus aqu una breu relaci dexemples, que no pretn ser exhaustiva, per s illustrativa: Larquebisbe de Madrid Rouco Varela, president de la Conferencia Episcopal, considera que el matrimoni gai nega la prpia ra humana o que s responsable de la crisi econmica.

Per la seva banda, larquebisbe de Valncia, Agustn Garca Gasco, s de lopini que la ignorncia, el menyspreu o lanimadversi contra el matrimoni i la famlia comporten funestes conseqncies per al futur de la societat, per al fonament de la convivncia democrtica i per al benestar i la felicitat de les persones. Tamb ha sentenciat que manifestar-se a favor que es respecti laliana conjugal entre lhome i la dona, que saposti per les famlies amb un slid fonament matrimonial indissoluble, s manifestar-se pel b de tots, pel b de la humanitat. El jesuta portaveu de la Conferncia Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martnez Camino, pensa que la conducta homosexual s desordenada. Segons el bisbe de Crdova la UNESCO t programat per als propers 20 anys fer que la meitat de la poblaci mundial sigui homosexual. El seu company, Bernardo lvarez, bisbe de Tenerife, diu dels nens de tretze anys que si et descuides et provoquen. Per, en cas de rendir-se a la temptaci hom no seria homosexual, seria noms un tipus diferent de sexualitat. Aquest darrer bisbe podria, si no fos per motius evidents dedat, haver estat vctima de leducaci sexual a les aules, la qual es limita, almenys en el darrer perode de govern del PSOE, a fer exaltaci de la homosexualitat, en paraules del piets bisbe de SegorbeCastell, Juan Antonio Reig Pla.

Aquesta llista destupideses dites per la cria catlica espanyola (a qui segurament ning havia preguntat en la majoria dels casos) podria ser sis vegades ms llarga, per com a tast illustratiu la donarem per bona en aquest punt. No entrarem a valorar si comentaris tan necis com els que hem citat, propis de persones mesquines properes a lultra-dreta, poden haver estat o no inspirats per lEsperit Sant o per una demncia senil que, en tot cas, no ha estat diagnosticada que nosaltres sapiguem.

diu dels nens de tretze anys que si et descuides et provoquen

Fer aquesta llista s un exercici fcil per al qual no cal excavar gaire els principals diaris. Fins i tot davant les cmeres de TV3, el beatssim membre de lOpus Dei, Jaume Soler, arquebisbe de Tarragona, va escopir: hi ha comportaments (referint-se a gais i lesbianes) que no sn adequats ni per a la persona ni per a la societat. No es tallen ni un pl. Aix s el que sobta. La pregunta s: Sels ha acudit que pogus ser necessari contractar alg amb capacitat literria que els pols els discursos? No creuen en leufemisme i estan relaxats. Relaxaci prpia de gent rica, dominadora, asseguda al sof del seu ranxo Crawford, com Aznar quan va estar a cal Mr. Danger i va posar les camperes triomfalment damunt

agressi, Jesucrist ens ensenya a oferir laltra galta, per no veuen cap mal en estar sempre de banda de lagressor. Sn dels que foten les hsties. Sempre estan de banda del poder, perqu ells sn al poder. Ells tamb hi sn. Aquesta manera desacomplexada de dir el que pensen potser indica que se senten en un bon moment. Potser s que objectivament vivim una poca propcia a aquests sauris franquistes de lencens i les faldilles. Potser el creixent malestar social per la crisi i les retallades ha donat la conseqncia paradoxal de la tauleta de caf: els bisbes parlen a llurs dicesis com els seoritos parlen als respectius cortijos. Primers terratinents de lestat espanyol, pervertits que van convertir una rebelli tradora en una santa croada, lany 1936 i, feien entrar Franco, cabdill por la Gracia de Diox, sota palli, a la Casa del Seor, els quals no shan penedit mai de tot plegat, sin ben al contrari com comprovem ben sovint als mitjans de comunicaci, aquests cnics psicpates prediquen que davant duna

opini 11
Cantina CGB

Sacosta la primavera. La primavera rab? La primavera grega? O la nostra primavera?

que la dreta eterna shagi consolidat al poder i al voltant del poder indefinidament... Potser tenen ra dexpressar-se com all que sn. Sn els que manen. O potser deu ser ms cert que les desbarrades de ses santedats els bisbes dEspanya siguin indicadors de la decadncia greu dun rgim, el rgim postfranquista, que agonitza pornogrficament davant la nostra mirada. Sacosta la primavera. La primavera rab? La primavera grega? O la nostra primavera?

Dimarts, dimecres i dijous de 19:00 a 21:30 Divendres, dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 2:30 Ptgr. Valeri Serra 23 Barcelona

Carta per evitar robatoris a la comunitat gai

Carta del lector

cap de 15 segons just fora del local. Quan vaig entrar a dir-ho al personal del local em van dir que impossible, que mai havia passat, que jo feia mitja hora que havia marxat, que mho devien haver robat abans, que si ho podia demostrar, que el guarda-roba mai est desats, que quan deixes la jaqueta has de comentar que cont, que era un mentider i gaireb em van treure a puntades de peu. Desprs davisar a tots els amics avui mhe assabentat que hi ha clients que no deixen la jaqueta en aquest antre perqu ja corre el rumor que roben al guarda-roba. He fet denncia als mossos i a lOficina del consumidor i far les instncies que calguin, sense moltes esperances que serveixi de res. Confio, per, en que la difusi que sen pugui fer daquest fet alerti la clientela, a la qual animo a deixar danar a lcido xido. Moltes grcies JCM

S O L U C I O N S

M A R I G R A M A

10 9 I 8 R 6 N 4 I 3 L 2 I

11 I

7 A P

5 O O S

1 2 1 M E

M A G I I T T I A G A D I R E S U R A L H E I O P O T S I R

3 4 5 6 7 8 9 10 11 U C A R I U R E

G A I A L I O R T N E A O

N A C I A N A V A S Z Z I S F T T

M A N A C

N O S

O N A

O T E R T A D R O T A

Que et robin pel carrer, al metro o en un bar ja no s cap notcia rellevant, per si el fet ocorre al guarda-roba dun local on has pagat 1,5 euros pel servei, i on deixes les pertinences per evitar que en una distracci et voli alguna cosa, el succs ja s una mica ms nou i sorprenent. Afirmo rotundament: al local que funciona com a after cido xido (Joaquim Costa, 61, Barcelona) roben al guarda-roba. La matinada de diumenge 22 de gener vaig deixar-hi la jaqueta amb la cartera amb documentaci, diners i targes de crdit, mbil, guants i claus, en butxaques tancades amb bot. Vaig agafar diners i vaig mirar lhora al mbil just abans de dipositar la jaqueta i, per tant, tot hi era en el moment de lentrega. Quan la vaig recollir me la van tornar sense la cartera ni el mbil. Men vaig adonar al

12

Homofbia viral o com fer una campanya gratis a partir de les esquerdes homofbiques dels mitjans
Per: Vicent Canet
La difusi del llibre Comprender y sanar la homosexualidad posa en evidncia el poder que encara t lhomofbia en la societat i els mitjans de comunicaci. Alg simagina comercialitzar un llibre dient que els negres o les dones sn inferiors? O malalts? Oi que no? Alg simagina que, a ms, li facin una entrevista a lautor del llibre explicant la seva versi racista o masclista a un diari de referncia internacional com El Pas? Doncs aix s el que ha passat amb el llibre Comprender y sanar la homosexualidad, de Richard Cohen, un senyor que es defineix com un exgai. Un dels problemes que t lhomosexualitat s que no ha estat assumida com una part igual per a tota la societat i amb els mateixos drets. Encara hi ha molta gent que es creu amb dret a opinar si s correcta, lcita o reversible, entre altres coses, per la manca dautoestima i orgull dun collectiu que no shi enfronta. El desig homosexual encara no s lliure, encara s jutjat i condemnable: encara est subjecte a examen.

moviment

Mama, vull ser gai!

Dir que un gai opta lliurement per reconvertirse en heterosexual s pensar que lhomofbia ha desaparegut totalment de la societat...
Lautor del llibre es basa en largument que un gai, per ser lliure, ha de tenir lopci de curar-se i esdevenir heterosexual, sempre que sigui sense cap pressi i per voluntat prpia. Una perspectiva individualista que obvia la influncia que en les nostres decissions tenen els condicionaments socials. Aquesta afirmaci, sota laparena de llibertat individual, no entn en qu ha consistit lopressi que han patit els homosexuals durant segles. A ms de ser causat pel rebuig social, lopressi sha caracteritzat per lobsessi per curar-se o negar-se a ells mateixos o amagar-se i tenir doble vida. Dir que un gai opta lliurement per reconvertir-se en heterosexual s pensar

que lhomofbia ha desaparegut totalment de la societat i que ser gai no s mal vist: quan importants sectors socials (encapalats per lextrema dreta i lintegrisme cristi) encara rebutgen aquesta orientaci de forma activa. Per qu ha de voler un homosexual esdevenir heterosexual si no s per la por a ser marginat? Que s all que ha fet que milers dhomosexuals intentessin (casantse) ser heterosexuals durant segles i els ha dut a la infelicitat? I per aix no cal que alg et pressioni directament: hi ha la pressi social que fa que tu mateix tamaguis o et reprimeixis sense necessitat que ning ms tho digui directamente a tu: s lautoodi, un mecanisme pel qual un assumeix com a propis els valors socials dominants que linferioritzen i intenta negar-se a un mateix i vol ser all que no s realment, en aquest cas, vol ser heterosexual quan ss gai. Vivim en uns temps que en nom de la lliberat sestan comenant a defensar moltes barbaritats: sest protegint el ms fort i atacant el ms

feble, sestan defensant els abusos i sest culpabilitzant les vctimes. Casualment, la reconversi s de gai a hetero i no de hetero a gai. Casualment, tamb, lopci sexual reprimida socialment i histrica ha estat lhomosexual. Casualitat? Es fcil veure la relaci entre la repressi histrica de lhomosexualitat i la voluntat que poden tenir alguns, per tal devitar la repressi directa i lhostilitat social, desdevenir normals amb esposa i fills per evitar que et discriminin. O fins i tot, aspirar a un model que s del tot ali a ell mateix com a gai: una famlia heterosexual (quan hi ha, diguem-ne, homofamlies). s ms, el gai que vulgui fer prctiques heterosexuals no ha de curar-se, senzillament s lliure de fer-les: siguin noms sexe o en parella o famlia. Qui es vol curar dhomosexual s que vol reprimir una part dell mateix, en aquest cas el seu desig sexual i aix no pot ser defensat en nom de la llibertat sexual, sin tot el contrari, en nom del control social i la repressi.

Curiosament, lautor del llibre ha passat de gai a hetero perqu tena el sueo de tener mujer e hijos, per ell mateix reconeix que quan aspirava a aix reprima los deseos homosexuales, segons deia a lentrevista dEl Pas, que era un tema que no havia resolt, indica. s aix lalliberament? s aix sa? No podria haver-se plantejat tenir una homofamlia? No s aquest un cas evident de lautoodi que abans citvem? Tot i el discurs daparent llibertat individual de Cohen, que sembla voler respectar els homosexuals que ho vulguin ser, conclou a lentrevista: En las biografas de los famosos queda claro tambin: tuvieron experiencias similares. Rosie ODonnell, Greg Luganis, Elton John, Ricky Martin, Ellen DeGeneres... todos tienen historias similares. Es algo clnico. Decir que alguien ha nacido as es contrario a la naturaleza. Cal dir alguna cosa ms?

moviment 13

Qui es vol curar dhomosexual s que vol reprimir una part dell mateix, en aquest cas el seu desig sexual, i aix no pot ser defensat en nom de la llibertat sexual...
En el llibre, per, malauradament, tamb molts dels enfocaments dels discursos socials, poltics i meditics sobre lhomosexualitat sn heterocntrics: s a dir, el genric s heterosexual, lexcepci s homosexual. Lhomosexualitat s laltre, lextic, lestrany, el desconegut i el fcilment estereotipable, el que ha de donar explicacions. s el que tamb sha anomenat pressumpci dheterosexualitat: qualsevol s heterosexual fins que no es demostri el contrari. Aix invisibilitza lhomosexualitat i s el que fa que els homosexuals hagin de sortir de larmari: alg els hi ha ficat. Una altra manera dentendre la sexualitat humana que no pressuposs lheterosexualitat sin que fos

ms oberta i en la qual qualsevol pogus ser heterosexual, homosexual bisexual seria ms igualitria. Cohen analitza a lentrevista dEl Pas per qu els gais ho sn, un plantejament que pot semblar innocent per que en realitat s discriminatori. Parteix de la base que ser heterosexual s el normal i ser gai s lestrany. Per aix ha investigat el perqu daquesta raresa per poder subsanar-la. Aquest plantejament parteix de la inqestionabilitat de lheterosexualitat. No cal investigar per qu la gent s o es fa heterosexual (s considera que s all natural quan potser no ho s tant), ni si lheterosexualitat o lhomosexualitat sn categories que limiten la lliure expressi duna sexualitat humana ms mplia. Una visi ms progressista investigaria el perqu de les orientacions sexuals: com es configuren, quins elements influeixen i partiria de la base que lsser hum t una infinitud dimpulsos sexuals que es van modelant a partir del control social i la repressi, per tamb dall que simpulsa i que pot arribar a configurar lopci sexual. El debat no s tant si es neix o no gai (s neix hetero?) sin quines formes utilitza la societat per controlar la sexualitat de la gent, per reprimir-la i reconduir-

la cap a una norma social castradora: en aquest cas lheterosexualitat, per tamb (lheterosexualitat s molt diversa) la monogmia i la constituci duna famlia com a finalitat nica possible. I per mi s clar que investigar el perqu alg s gai t la darrera voluntat de reconvertir-lo i reprimir-lo. La reacci del collectiu a les xarxes socials va ser immediata i fulminant: una iniciativa a Actuable.es, la denncia pblica dels collectius, repercussi meditica i retirada del llibre entre alguns dels que el venien. Aqu el que han fallat s una part dels mitjans de comunicaci que encara no estan compromesos amb la igualtat i de les distribudores que no rebutgen aquest tipus de llibres. No s bon periodisme ni s un bon llibre el que dna veu a qui desinforma, i menys si ho fa un diari tan prestigis com El Pas. El seu testimoni no t valor informatiu. Qui intoxica informativament sobre una opci sexual i li atribueix ser una malaltia no pot tenir tribuna als mitjans: com no ho tindra alg que defenss el maltractament envers les dones o lextermini nazi. Mentre no tinguem un periodisme que sigui rigors, qualsevol oportunista i discriminador pot aprofitar-se daquesta esquerda homofbica per fer-se una campanya gratuta de mrqueting viral via internet.

edicions lo cancaneig cerca manuscrits indits de temtica gai, lesbi, trans o queers. (Novella o Assaig)-(En catal o castell)

14

LA VIOLNCIA
(els convergents)
Per: Mikimiquel Kamarada
Si entreu a www.youtube.com i hi piqueu Testimonis 29M Jordi tindreu accs al relat de lagressi patida pel nostre company el dia de la vaga general. Una de tantes agressions indiscriminades, encara que ben premeditades, que van tenir lloc aquell dia contra masses de gent que pacficament exercien els seus drets civils, manifestant-se contra la reforma laboral i les retallades. Una societat autoritria on el poble sobir s apallissat a ple dia, la societat catalana actual, queda reflectida en aquest i en altres testimonis. Ms encara: levidncia de la regressi totalitria ens s cada vegada ms quotidiana. Al nostre voltant, dia a dia, podem anar copsant testimonis semblants que les cmeres no capten. Humiliacions, abusos de poder i autoritat com el degoteig que de mica en mica va omplin la pica. Fins que, algun dia, la rbia vessi... Qu volen, lestat i els seus partits? Per tal de reprimir les nostres reclamacions de Justcia... seran capaos de posar sobre la taula un dels nostres cadvers? La mobilitzaci i la protesta sn algunes de les eines de lluita al servei de les classes populars. Sembla ben clar, vista lactitud dels Mossos dEsquadra el 29 de Mar (similar a la que mostren a cada mobilitzaci popular els darrers anys, tamb sota el comandament dIniciativa-Verds) que la policia catalana s, per contrapartida, la millor eina de lestat i els partits poltics (a dreta i esquerra) per intimidar les nostres reivindicacions collectives. Lestratgia de la por, de nou i com sempre, servida a cops de pilota pels propietaris del monopoli de la violncia. En Jordi ens descriu una plaa de Catalunya en plena jornada de vaga, atapeda de gent de tot tipus dedat i ideologia. Ens descriu levidncia: la fredor tctica del dispositiu policial, que rodej estratgicament els concentrats, colpejant sense cap control qualsevol que tenien a labast sense que hi hagus provocaci prvia... i fins i tot dificultant laccs dels ferits a les ambulncies... Recordem ara que des dels mitjans de comunicaci institucionalitzats sinsisteix que el Departament dInterior de la Generalitat t identificat i sota algun tipus de control un suposat grup de violents que, segons diuen, aprofiten qualsevol preventives... Els mitjans institucionalitzats acostumen a ignorar tot aix: segueixen inventant mentides sobre la connexi anarco-italiana... Aqu tenim, en definitiva, la descripci dun nou bany de sang. Sang de companys nostres, a mans de la molt democrtica policia catalana, aquella que havia de fer que superssim la imatge de policia franquista amb qu viem la policia nacional. Els qui se superen sn els mossos: res tenen a envejar de la policia de Franco... Per acabar, uns quants enllaos en recolzament dels dos vaguistes empresonats preventivament encara avui: La jutgessa denega la llibertat a dos dels vaguistes del 29-M empresonats preventivament http://www.setmanaridirecta.info/ noticia/jutgessa-denega-llibertatdos-dels-vaguistes-del-29-m-presopreventiva MANU SIMARRO | 10/04/2012 ...de Jos Miguel Esteban Lupiaez, el company discapacitat que en una protesta posterior al 29M, en solidaritat amb els dos empresonats, va ser agredit i detingut pels mossos desquadra: Jordi Arasa, el sotsinspector que detenia persones discapacitades http://www.setmanaridirecta. info/noticia/jordi-arasasotsinspector-que-detenia-personesdiscapacitades DAVID FERNNDEZ | 03/04/2012 . .. i del company itali que ha perdut un ull a causa de ls de piloteres durant les crregues policials del 29M: Pilotes fora: 6 ulls i un mort http://www.setmanaridirecta.info/ noticia/denunciades-ue-interior-lessegueix-adquirint DAVID FERNNDEZ | 09/04/2012

opini

mobilitzaci poltica o celebraci esportiva per a fer esclatar, com per diversi, la violncia a Barcelona. Es descriu aquest grup (format per 200, 400 o 2000 membres segons el dia) com un conglomerat dindividus despolititzats assedegats de foc, nihilistes, lumpens... Ning coneix ning daquest grup, a la vida real. Per coneixem en canvi agressions, com la den Jordi, com la de moltes persones que shan trobat amb un ull menys, amb ingressos hospitalaris o amb presons

SERVEIXI AQUEST DARRER ENLLA TAMB COM A HOMENATGE A IGO CABACAS, ASSASSINAT RECENTMENT PER LERTZAINTA, PRECISAMENT A CAUSA DE LIMPACTE DUNA PILOTA DE GOMA AL CAP, A BILBAO, DESPRS DUN PARTIT DE FUTBOL. LS DE PILOTERES COM LES DELS MOSSOS O LERTZAINTZA S PROHIBIT A LA MAJORIA DESTATS EUROPEUS (+Info: http://stopbalesdegoma.org/ )

Testimonis 29M, Jordi

Per: Nouel Eldelbar
La idea del vdeo va sorgir desprs dels fets ocorreguts en el decurs de la jornada de Vaga General convocada arreu de lEstat espanyol el 29 de mar denguany per tota mena de sindicats (institucionals, CGT, CNT, etc.) amb el suport de diverses organitzacions i moviments socials, com per exemple el 15M. socials i econmiques que afecten greument a la major part de la poblaci treballadora, jubilada, aturada, estudiant i empobrida per part dun petit per violent grup de banquers, grans empresaris i poltics professionals. Aix doncs, al muntatge videogrfic es pot observar diversos escrits i vinyetes sobre aquesta violncia quotidiana del sistema derivada daquestes poltiques i accions econmiques que patim i que enriqueixen aquest petit grup mentre que a nosaltres ens empobreix i ens priva de drets i llibertats. Un altra qesti a considerar s la dels agents de policia infiltrats a les manifestacions, i que alguns dells van ser descoberts aquell dia, obrint severs i grans dubtes sobre les garanties policials i judicials que hem de tenir la ciutadania a un Estat de Dret i sobre lorigen dels disturbis al carrer. Alhora tamb hi apareixen diversos vdeos del 29 de mar on es pot percebre la violncia i brutalitat dels cossos de seguretat

opini 15

Posant en situaci (tot i que potser no cal), la protesta es va organitzar davant el decret de reforma laboral del govern espanyol del Partit Popular que suposa un greu perjudici als drets laborals de tota la gent treballadora. Tanmateix, especialment a Catalunya es va afegir el sentiment de protesta per les retallades socials i al funcionariat per part del govern de Convergncia i Uni des que va arribar a la Generalitat. Tot aquest ambient va propiciar que dijous 29 de mar sortssim centenars de milers de persones al carrer, i sobretot a Barcelona, a les diverses manifestacions convocades a la tarda. La gran quantitat de gent ha facilitat el gran nombre de vdeos existents a internet sobre aquell dia i els fets que hi van succeir i grcies als quals en part sha pogut muntar aquest vdeo. Segurament molts de vosaltres ja sabeu qu va passar aquell dia perqu la majoria de mitjans de comunicaci? radiotelevisius i de premsa escrita van dedicar fora temps a recordar-nos-ho desprs. Davant daix, vam voler oferir una altra visi de la realitat que no s comunicada tant sovint amb la importncia ni dedicaci que es mereix per part daquests mateixos mitjans i retornar als motius originals que van provocar la vaga: les retallades laborals,

poblaci empobrida per part dun petit per violent grup de banquers, grans empresaris i poltics professionals
de lEstat amb la poblaci de Barcelona que estava exercint el seu dret constitucional de vaga general i de manifestaci sembrant el pnic i el desconcert entre la gent. Cal recordar que aquesta violncia i brutalitat

dels Mossos dEsquadra ha deixat sense un ull a una persona, una altra colpejada a la melsa i diverses persones amb fractures a vries parts del cos noms a Barcelona; hi ha tamb Bombers, ferits per les pilotes de goma, que estaven al carrer en hores de servei amb luniforme ajudant a mantenir lordre i atenent a les persones que ho necessitaven. Una daquestes persones ferides s el nostre amic i company del Collectiu Gai de Barcelona, en Jordi, que estava en actitud pacfica quan va ser durament colpejat tal i com es pot veure a lentrevista daquest vdeo.

lEsquerra de lEixample
Lassemblea de lEsquerra de lEixample est constituda per venes i vens que han decidit trobar-se i sumar forces per la seva voluntat de lluita per la dignitat. Neix arrel de lacampada de Plaa Catalunya iniciada el passat 15 de Maig amb lobjectiu de fer extensiu el moviment i facilitar la lluita a cada barri segons les seves prpies necessitats. Ens uneix un desig, el desig de fer front a un sistema capitalista i a les consequncies de la seva crisi. No representem a cap partit o associaci. Perqu ning ens representa. Estem aqu perqu volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econmics i poltics.

Assemblea de

Participa i transforma el Barri!

Saposta per una transformaci profunda de la societat. I sobretot apostem perqu sigui la prpia societat la protagonista daquest canvi. Aix us convidem a totes i tots a participar activament a les assemblees de barri cada dimecres a les 20.15 a lAvinguda de Roma 139 (entre Villarroel i Casanova) El canvi depn de nosaltres! Us hi esperem. www.esquerraeixample.org assemblea@esquerraeixample.org

16

Vitria, 3 de mar de 1976. Smbol de la lluita treballadora

Per: Jan Clar
El 3 de mar va ser laniversari de la massacre de Vitria-Gasteiz en qu la policia va dissoldre a trets, rfegues de metralladora, bombes de fum i cops de porra, una assemblea de treballadors que sorganitzava a una esglsia. Van ser assassinades 5 persones i hi va haver 100 ferits. Fraga era aleshores Ministre dInterior. Hi havia convocada una vaga general. Els drets de reuni, expressi, manifestaci, vaga i el dret a escollir els propis representants estaven prohibits. Era la modlica Transici, per a alguns. Aquests treballadors demanaven un augment salarial igual per a tothom de 5.000 pessetes (equivalent a lIPC, que estava disparat mentre els sous estaven congelats), una jornada laboral de 40 o 42 hores, un mes de vacances, pensi complerta per jubilaci als 60 anys, 100% del sou en cas daccident laboral i mitja hora per a lentrep. Rebutjaven les pujades per percentatges perqu ampliaven les diferencies i dividien. Sn drets, tots aquests, que shan conquerit amb sang i que hem tingut reconeguts fins fa poc. Ara ens els estan Despietada repressi per part del cossos de seguretat s indiscriminat darmes letals contra la multitud: pilotes de goma, gas lacrimogen i porres. abolint. Ens els treuen amb violncia, la violncia dels acomiadaments, les hipoteques, els desnonaments, les retallades de drets com la sanitat i leducaci, els sous precaris, la violncia de la reforma laboral, les porres, la criminalitzaci, la manipulaci meditica i la destrucci del nostre futur. Aquella va ser una massacre de gent pacfica, terrorisme destat. La ra que de veritat explica que els esdeveniments acabessin aix va ser la decisi poltica de tallar una dinmica de lluita fora desestabilitzadora que podia crear escola. El tres de mar s un smbol de la repressi. I ho s tamb duna lluita obrera que es desenvolupava exemplarment. Es van assolir alts nivells dautoorganitzaci, combativitat i polititzaci, amb una dinmica assembleria: assemblees de fbrica, de conjunt de fbriques, assemblees de dones, assemblees conjuntes amb treballadors no aturats i assemblees de barri.

opini

AHIR 1976...

El poble, conscient que el seu poder s la uni i la solidaritat entre els treballadors, exigia alhora, amb la resta de reivindicacions, justcia per als represaliats: la readmissi dels acomiadats i lalliberament dels detinguts i els presos. En un exemple de dignitat, va dir prou, prou a tanta misria, explotaci, terror i mentida. Cridant EL PUEBLO UNIDO JAMS SER VENCIDO! s el nostre deure no oblidar el seu sacrifici ni el seu esperit de lluita, i ser conscients que els drets que hem gaudit els hem gaudit grcies a ells i elles.

ARA i SEMPRE La reivindicaci de drets ha tingut com a resposta de lEstat i la patronal, acomiadaments, detencions, brutalitat i assassinats

Capitalismo: una historia de amor

Per entendre la situaci actual on es rescaten els que han causat la crisi; precarietat, atur, desnonaments, deslocalitzacions, crisi democrtica, retallades de drets...

- Molt recomenada -

FLINT, ESTATS UNITS

El 30 de desembre de 1936 centenars de treballadors havien ocupat la fbrica de General Motors a Flint durant 44 dies. Els matons a sou de lempresa units amb la policia van enfrontar-se sagnantment amb els treballadors. El governador de Michigan, amb lautoritzaci del President Roosvelt va enviar la Gurdia Nacional per a defensar els treballadors, perqu Roosvelt creia en el dret dels treballadors a exigir reparaci de greuges. Va ser el primer sindicat que va vncer els interessos empresarials. Durant la Guerra Civil espanyola, General Motors va ajudar Franco des de el primer moment, sobretot amb vehicles de transport.

...COM AVUI 2012

A lactualitat, qu?

Foment de la por per tal de sotmetre Silenci i manipulaci informativa Criminalitzaci de les protestes

No sha demanat perd. Un cop investit Zapatero, el grup del Partit Nacionalista Basc va presentar el 19 de maig de 2004 una pregunta al Senat en la que sinteressava per laclariment dels fets de Vitria (1). El 16 de juny de 2011, va ser rebutjada amb els vots del PSE, PP i UPyD (2) una proposici no de llei al Parlament Basc per tal de declarar vctimes del terrorisme les persones que resultaren afectades en els fets de Vitria i instar al Govern espanyol el reconeixement de la responsabilitat de lEstat. Mort Fraga, hem escoltat com el lloaven els reis, Felipe, Letizia, Rouco Varela, dirigents del PP, membres destacats del PSOE com Rubalcaba i Chacn, tamb de CiU i dUGT. S que es va declarar, en canvi, vctima de terrorisme Carrero Blanco, i Melitn Manzanas (un reconegut torturador franquista mort a mans dETA). Mentre els repressors de la dictadura sn lloats, els botxins queden impunes i sels homenatja, les vctimes sn ignorades i el dictador designa lactual cap de lestat democrtic. s el que tenen les transicions modliques...

Portem 20 anys de retallades de drets, privatitzacions de les empreses construdes amb lesfor del treballadors, i reformes laborals per part de lautoanomenat Partit Socialista Obrer Espaol, el PP i CiU. Cada dia amb feines ms precries, amb cada cop menys sou, ms hores, sense cap estabilitat, en pitjors condicions, cada vegada ms coartats i amenaats Colpegen persones que reivindiquen els seus drets i les seves necessitats bsiques, joves, nens i nenes, avis, persones en cadira de rodes, crosses... en nom del govern democrtic. I ho fan impunement. s de justcia reivindicar i defensar els nostres drets, els drets de tots (tamb del desgraciat que et colpeja i juga amb la teva vida). No tenen una altra forma dacabar amb les reivindicacions que la violncia, perqu no tenen raons ni ra. La seva violncia s la reacci a la por que tenen a que ens mobilitzem, que defensem i reivindiquem els nostres drets.

Volen ficar-nos la por al cos a cop de porra, pilotera o telenotcies. Aquesta violncia no s lcita. s injustificable. Formem part de la primera generaci en tota la histria que viu pitjor que la dels seus pares. Mentre, es pretn criminalitzar la resistncia passiva, lexercici dels nostres drets de manifestaci, vaga i llibertat dexpressi. Es pretn reprimir les legtimes protestes ciutadanes a la vegada sindulta i amnistia els lladres rics. Per a qui ens governa abans que les persones hi ha els bancs, els reis abans que els treballadors, lenriquiment propi abans que les necessitats bsiques de les persones, lavarcia del poderosos abans que els drets de les persones. No ens faran creure Aixecat ara que encara pots, esborra les nits de debilitat i rbia, i de pensar que sempre ens tocar perdre.

Vdeos al Youtube
SUCESOS DE VITORIA 1976 (1 i 2 part) www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wZIurkLo2P0 www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=i2DEadZ-d_I LOS ASESINATOS DE VITORIA-GASTEIZ EL 3 DE MARZO DE 1976.avi 13037H www.youtube.com/watch?v=FZA8df8t4I4&feature=related Lluis Llach Campanades a Morts ...Vitoria 3 Marzo 2006 www.youtube.com/watch?v=2P5tEEJ5T7s Llach, La revolta permanent - Vitoria-Gasteiz (3/3/76) Terrorismo de Estado www.youtube.com/watch?v=gIzOSru79x8&feature=related

Referncies
1: Boletn oficial de las Cortes Generales, Senado, VIII legislatura,n 39, 18/6/04 2: PSE, PP y UPyD rechazan incluir a las del 3 de marzo entre las vctimas del terrorismo, Gara, 16 de junio de 2011. Web de la Asociacin de Vctimas y familiares de Vctimas del 3 de marzo www.3demarzo.org/hechos.html Wikipdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sucesos_de_Vitoria Vitoria. 3 de marzo de 1976 www.rebelion.org/hemeroteca/sociales/vitoria290501.htm El da en que la polica de Fraga dispar contra una asamblea www.publico.es/espana/417425/el-dia-en-que-la-policia-de-fraga-disparocontra-una-asamblea

Grcies, Llus
Per: Albert Bosch

opini 19

Hi ha persones que no sn prou sensibles a la necessitat de lluitar per les causes justes. Ja sigui perqu viuen b i no els afecta, o per acomodament, desmobilitzaci, repressi, por o per altres raons, s cert que un dels objectius que busquen les forces repressores i conservadores s no noms imposar la seva visi del mn, sin tamb garantir que futures generacions no aixequin el cap i no protestin. s aleshores quan pren ms valor la tasca no noms dels lluitadors per les llibertats, sin daquells que desperten conscincies.

Un bon dia, als anys 80, vaig llegir una pintada a la paret de la Universitat de Barcelona. La teva por s la seva fora, deia. A mi la frase mha acompanyat des daleshores
Un bon dia, als anys 80, vaig llegir una pintada a la paret de la Universitat de Barcelona. La teva por s la seva fora, deia. Estava signada pel FAGC. El poder duna pintada pot ser molt gran. Potser va durar noms unes hores en aquella paret fins que ho va esborrar el servei de neteja, per a mi la frase mha acompanyat des daleshores. Sortir de larmari depenia de mi mateix. Estava a les meves mans, havia denfrontar-me a les meves pors i no donar fora a aquells que modiaven, i que segurament em continuen odiant desprs de tots aquests anys. En la militncia vaig veure que hi havia moltes ms coses a perdre a part de la por, i

a guanyar a part de fora. I que hi havia altres lluites germanes, com la de les persones transsexuals i la de les lesbianes, que anaven de bracet. Amb el pas dels anys, tamb vaig aprendre que aquestes lluites tampoc anaven soles. La lluita per les llibertats s plural i transversal, i sestenia a la lluita de les minories, de les persones treballadores, de lecologia, del respecte a la vida en general. Em va ajudar a tenir una visi ms justa del mn. Madono que la meva vida ha estat ms feli i ms plena sent conscient que la lluita no sacaba mai, i que si la meva petita batalla est algun dia guanyada, en queden moltes daltres per guanyar.

La lluita per les llibertats s plural i transversal, i sestn a la lluita de les minories, de les persones treballadores, de lecologia, del respecte a la vida en general
poltiques, de lluita contra el feixisme, contra el neoliberalisme, dobjecci de conscincia, damor homosexual, dutopia, han acompanyat la vida dunes quantes generacions. La seva lluita no va acabar amb la fi de la dictadura. La seva lluita, la nostra, no sacaba mai. Sembla que la lluita pot ser poc agrada. s per aix que de tant en tant potser cal aturar-nos un moment per agrair a la gent que, de manera voluntria, annima en molts casos, es dediqui a lluitar per les llibertats. Gent que, amb el seu exemple, ajuda a fer que molts daltres obrin els ulls i vegin que s, que segueix havent-hi discriminacions, abusos de poder, odi entre pobles, violncia de gnere, guerra, abs policial, governs que ajuden els bancs i obliden la gent, terrorisme destat, injustcies de tota mena. Que la lluita ens afecta a totes. Que la revolta s permanent. Al Llus, li desitjo que tingui sort amb la seva aventura literria. A ell, i als de la pintada, i a totes les que treballen i dediquen una mica del seu temps a participar en la revolta permanent, a despertar conscincies, a no abandonar la lluita, grcies. Grcies de tot cor.

Uns anys abans, tamb despertava conscincies en format de msica en Llus Llach. Ho va fer contra la dictadura, per un cop va caure lestaca, ell va seguir cantant i agitant conscincies fins fa un parell danys. Les seves canons lriques, de protesta,

20

Lnima en venda
Per: Te Maturana
Aguirre, PP, amb els teus diners. A ms, amb arguments sensiblers i demagogs, el text contraposava els suposats privilegis dels transsexuals amb els de la resta dels pacients, tot dient que es fan aquestes intervencions mentre no hi ha diners per als nens i avis que necessiten operacions dentals, audifons o ulleres, o mentre les llistes despera per a prevenir o sanar les malalties de les persones normals sallarguen fins a leternitat per falta de mitjans materials i humans. Sens dubte, amb la publicaci daquestes dades shan sodomitzat tot i que ells odin tant aquesta paraula- els ms elementals drets democrtics, aix com tamb les llibertats socials de la seva anomenen-ho-democrciaper-no-ho-s. I el ms important s que sha coms un delicte, ja que sha vulnerat la Llei de Protecci de Dades, i sha revifat la flama dun odi que en aquest cas no s recproc. cabuda. Per tant, aquestes condicions sexuals representen uns dels seus molts enemics, si b s innegable que existeixen, paguen els seus impostos i collaboren en la societat de consum; contra el capitalisme, no hi ha partit poltic democrtic que no es doblegui.

moviment

El comenament de 2012 ha portat una nova ofensiva ultracristiana que utilitza un mitj tan lliure com s Internet. La notcia publicada a El Pas el 20 de gener ens va informar que, des de la unitat didentitat de gnere dels hospitals madrilenys Ramn y Cajal i La Paz, shavien filtrat no noms els noms de 22 transsexuals sin tamb la naturalesa de les seves intervencions. Aquesta notcia -sens dubte, una agressi a la agressi a la intimitat dels pacients- va generar en

...des de la unitat didentitat de gnere dels hospitals madrilenys Ramn y Cajal i La Paz, shavia filtrat els noms de 22 transsexuals i la naturalesa de les seves intervencions
lmbit nacional un debat poltic sobre les llibertats socials. El diari tamb explicava que aquesta unitat va ser inaugurada el 2007 per la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, af, polticament i religiosa, als pensaments i accions de la web cristiana Religin en libertad, on es parlava de les esmentades intervencions sota el titular Aquestes operacions les ha pagat Esperanza

No seria tan absurd pensar que en prxims lliuraments ens delectin mostrant el registre dhomosexuals, sostret dalgun jutjat, o persones infectades amb el VIH...
La publicaci daquesta notcia ha propiciat dues lectures molt interessants. La primera s que ha fet palesa la necessitat dels estats de tenir registrats els seus sbdits -perd, ciutadans-, recollint-ne totes les dades possibles: per descomptat, una cosa tan rellevant com haver estat home o dona en una altra vida s una informaci massa preuada per no tenir-la controlada. Laltra lectura s que lautor daquesta demaggia feixista ha demostrat la seva estupidesa en mossegar la m que els dna de menjar, fent onejar una vegada ms la bandera de lodi i la transfbia. No seria estrany pensar que, en prxims lliuraments, ens delectin mostrant el registre dhomosexuals, sostret dalgun jutjat, o el registre de persones infectades de VIH, a les quals prviament haurien robat el tractament. El que no arribo a comprendre s per qu a ning no se li ha ocorregut fer el mateix amb els noms de pedfilxs i violadorxs, els quals representen la veritable aberraci sexual de la societat, en jugar amb els sexes i les vides alienes, a partir de lnic punt censurable que guarda la sexualitat: labs.

Els fets van ser denunciats per la diputada autonmica Carla Delgado (Carla Antonelli), del PSOE, a lAssemblea de Madrid, on va demanar la depuraci de responsabilitats del centre hospitalari i de les persones que van filtrar les dades. Els pacients afectats han declarat que alguns dels nomsalguns sn amics o coneguts entre ells- sn tan peculiars que aquells que ens coneixem no hem dubtat de a qui es referien; fins i tot alguns dels pacients han estat avisats per amics que havien llegit el seu nom a la notcia. La vida programada que ofereixen els governs es representa i es ven com a normalitat, i en ella, lhomosexualitat la transsexualitat o el transgnere no hi tenen

La melancolia den Sylver Galaxy

Per: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com/
Aquest mat mha costat aixecar-me ms que mai. Tinc un mal de cap bestial i una sensaci molt rara per tot el cos, sobretot al pit, que moprimeix tant que gaireb no puc ni respirar. Tinc tres llibres a la tauleta de nit, que he intentat llegir per cap no menganxa i ja fa dies que em poso el mateix CD, ja que no tinc ganes de canviar-lo ni puc fer-ho. No s si estic en aquest mn per alguna ra en especial, ni tampoc tinc ganes de plantejar-me aquestes coses. Per sort avui s divendres! Les setmanes passen rpid, perqu intento no pensar gaire en les coses que he de fer; si no fos aix, segurament no ho podria suportar. De tota manera, lnic allicient que tinc ara mateix, i el que avui em dna forces per anar a la feina i tirar endavant, s saber que ja s divendres!!! Ja sc a la feina. Tothom parla del partit d ahir, crec que va ser important, els meus companys parlen massa... De cop i volta, em truquen per telfon: s la Directora General, i jo no tinc ganes de fer res. Per qu no em deixa tranquil? Vaig al seu despatx i no para de parlar i parlar, per jo noms penso en la cara deuga que t, noms estic pendent del rellotge que va ms lent que mai. No puc evitar mirar-la amb cara de fstic, perqu porta un vestit realment espants i no s per qu no para de demanar-me informes, cartes, protocols... No para de moure la seva boca torta de ruca... s tan pesada! Estic tant cansat que no puc ms i men vaig al lavabo, es lnic lloc on estar relaxat. All segur que ning no em molestar i decideixo dormir-hi una estoneta, daquesta manera el temps passar ms rpid i podr sortir abans. Ja sn les tres passades, hora de plegar, un company ha vingut a despertar-me, surto immediatament al carrer sense dir res, tots em miren malament, no se per qu. Qu passa? No puc ni dormir una estona a la feina? No veuen que realment estic fatal? Per mi s ms important estar b a la nit per poder sortir! Quin mal de cap que tinc. Avui tota la gent crida molt, al metro, al carrer, tothom xerra massa, tinc ganes darribar a casa i dormir fins a la mitjanit, noms tinc ganes de sortir de festa, de descontrol, de Frenes; de farra. Estic tan nervis!!! Per sort ja s hora de sortir de festa, he quedat amb els meus amics, tots estem contents, perqu s divendres. diners, per estic tant passat de tot que no em veig amb cor dagafar el nit bus. No s com hi he arribat, per finalment estic a casa i em quedo adormit al sof. Ja s dissabte, sn les quatre de la tarda, em costa molt aixecar-me i em fa mal tot, sobretot el cap, vaig a la dutxa i veig que tinc tres blaus al cos, per jo no recordo cap cop. Ara que hi penso hi han moltes coses que no recordo dahir a la nit! No tinc ganes de menjar, mhe mirat al mirall i estic horrors, em fa mal tot. Quin mal rotllo! No puc ni pensar! Du meu, he de deixar de fumar! Tinc la pantalla del mbil plena de missatges i de trucades perdudes, que pesats que estan tots! Em truca un amic per explicarme que ahir va conixer no s qui i que ha passat tota la nit amb ell, i bla, bla... Estic tan marejat que tot em dna voltes! No s com penjar el telfon, i no s com he tingut forces per dir- li: -Ho sento, he de penjar, ja parlarem, ara no puc. Em marejo!!! Qu passa avui? Per qu tots parlen tant? Per qu em tremolen les mans? Men vaig a dormir, no tinc forces per res, hauria de netejar la casa, anar a comprar i posar una rentadora, per no puc, ja ho far dem! O un altre dia! Em costa dormir perqu no puc respirar i no s per qu no puc parar de plorar, perqu em sento sol. Finalment he pogut dormir una estoneta, i estic cansat destar al llit, al cap i a la fi s dissabte nit i tinc ganes de sortir, ja no estic trist i no em fa mal el cap. El mbil est ple de missatges dels meus amics, avui celebrem alguna cosa, crec que un aniversari, no recordo de qui, tant se val, hem quedat per sortir una altra vegada. Estic molt content! Ja estic de festa amb tots els meus amics, estem ballant i els llums de la pista de ball milluminen la cara, penso en la feina i en la Directora General i em fa grcia, no puc parar de riure.

relat 21

De sobte, no tinc mal de cap i tinc una estranya sensaci de felicitat: tinc tot el cap de setmana per davant. La nit continua i tot s ideal! Ja puc respirar perfectament i no tinc ganes de dormir, tinc ganes de ballar, de riure, de parlar amb tothom, de viure, de conixer molta gent. Tothom parla de coses superinteressants i ning no maclapara, no puc parar de beure i de fumar, de riure de felicitat, tothom s genial i de cop tot t sentit. A les tantes del mat, i a poc a poc, els meus amics i jo ja ens en anem cap a casa. Jo he hagut d agafat un taxi. No s si tinc prou

22

Jo em desbatejo, en el nom del pare, del fill i de lesperit sant

Per: Francesc More
13.266.216,12 deuros, ni ms ni menys. Aquesta s la quantitat de diners que lestat entregar mensualment a lesglsia catlica aquest 2012. Ja ho veieu, si de cas lesglsia apliqus la caritat cristina que predica amb la mateixa passi que expandeix lhomofbia, els ms afectats i desfavorits per aquesta crisi no haurien de patir gens ni mica. Sembla que lausteritat que darrerament sens ve imposant, no t cabuda dins daquesta instituci. Llegint aquestes dades i veient lentrega amb qu les autoritats de Barcelona, en el seu dia, i les de Madrid, ms recentment, van rebre el papa. Assabentant-nos dels costos que la visita va suposar en diferents mbits, o coneixent certes facilitats que els inscrits a la visita van obtenir, com ara descomptes

opini

membres del Parlament belga per legislar a favor dels drets de la diversitat sexual. En un context democrtic, aquestes actituds no es poden tolerar. Menystenir el poder actual de lesglsia seria un error. Per molt que el nombre dassistents a missa hagi disminut considerablement, el poder eclesistic, per, s ben palpable: mitjans de comunicaci, collegis concertats, centres sanitaris concertats, etc... s indubtable que tot aquest pes en leconomia, sense sumar-hi tot el patrimoni cultural (que no s pas poc), els atorga una especial influncia.

...si lesglsia apliqus la caritat cristina que predica amb la mateixa passi que expandeix lhomofbia, els ms afectats i desfavorits per aquesta crisi no haurien de patir gens ni mica.
pel transport, entre daltres (una rebaixa en el preu del transport de fins a un 80%). Tenint en compte tot plegat, s lgic que comencem a qestionar-nos si la relaci entre lestat i lesglsia no s, ara per ara, massa estreta, tenint en compte que vivim en un estat laic, on (suposadament), per definici, les relacions entre la societat, lestat i la religi shaurien de mantenir totalment independents. En unes declaracions recents, la ministra dAssumptes socials i Salut pblica de Blgica va demanar un distanciament envers lesglsia desprs de les declaracions del Bisbe lder de lesglsia catlica daquest pas, en qu pos en dubte lautoritat dels

...s lgic que comencem a qestionar-nos si la relaci entre lestat i lesglsia no s, ara per ara, massa estreta tenint en compte que vivim en un estat laic...
Jo us vull proposar un acte individual de petita envergadura per de molta importncia: desbatejar-nos. La gran majoria de la poblaci, seguint la tradici, est batejada, per mitjanant un trmit burocrtic s possible invertir el procs (tot i que no tho posen en safata de plata). Si ms no, proposo aquest acte individual sense entrar a discutir si realment s til o no. s a dir, si el fet de desbatejar-te t un efecte directe en les retribucions cap a lesglsia, o si realment el teu nom queda esborrat de la llista. Limportant, si ms no, s fer-los sentir la teva disconformitat envers la seva manera dactuar.

Actualment les formacions que governen, tant a Catalunya com a Espanya, sn reconegudament catliques, i, francament, aix no em fa augurar res de bo (almenys per la part que a alguns ens toca; daltres, suposo que estaran la mar de contents).

Fonts
Boe (Boletin oficial del estado, 31 de desembre de 2011) La visita del Papa no sale gratis http://elpais.com/diario/2011/08/11/ sociedad/1313013602_850215.html

24

moviment

Surto a la matinada dArena i men vaig a lesglsia

Per: Jordi Cirach www.jordicirach.blogspot.com
El que tenia clar era el que shavia de posar: uns pitillos que sobretot li marquessin b el culet, tamb una samarreta molt escotada de punta en direcci a la pelvis, i un cardigan per si desprs refrescava. Sortia de casa escoltant la nova can de Lady Gaga a mxim volum, agafava el metro i baixava a Universitat. All lesperaven els seus amics. Tots junts anaven cap a Arena, una de les discoteques dambient ms populars de la ciutat. Desprs duna nit boja, cansat de ballar i de no poder seure a la discoteca, que era plena, segur que sadormia una mica al metro de retorn a casa. Quan ja hi era, es dutxava i es canviava de roba: aquesta vegada escollia, potser, alguna cosa aix com una dessuadora i uns texans, i se nanava a lesglsia. Jo sempre he sigut molt respectus amb les religions i creences dun mateix, ja que s material sensible, sempre i quan no siguin ni imposades ni suposin un atac a les altres religions. I dic amb tota naturalitat perqu no sn gaires els homosexuals que es designen creients en Du o en el Catolicisme. De vegades sembla que est mal vist ser homosexual i dir obertament que ets creient, com si tots els homosexuals estiguessin en contra de Du, per sha de saber diferenciar Du i Esglsia. s veritat que els homosexuals creients en Du sn una minoria i pot ser que ells no comparteixin la distinci que jo faig entre Du i Esglsia. Fa poc a tothom va sorprendre com a punt trobada per donar-se suport. De fet, segons un estudi recent, el 30% de monges i mossens sn homosexuals.

La postura que ha pres lEsglsia en contra els homosexuals no ha de ser un fre per a les nostres creences, i menys per a la nostra llibertat descollir en qu volem creure
LEsglsia catlica s una instituci vella i antiquada que no s capa dentendre que les civilitzacions canvien i la societat avana cap a mns ms lliures i igualitaris. La seva postura contra els homosexuals no ha de ser, per, un fre per a les nostres creences, i menys per a la nostra llibertat descollir en qu volem creure. s per aix que un no s ms o menys homosexual si va a lEsglsia o creu en Du. Hi haur un dia que lEsglsia acceptar els homosexuals. Aquell dia milers dhomosexuals de tot el mn veuran com no sels discrimina, aquell dia el mn haur fet un gran pas endavant, estimant sobretot les persones per damunt de la seva condici. Aquell dia est per arribar i potser llavors les nostres esglsies o catedrals estaran ms plenes. I tamb hi haur un dia que lEsglsia haur dacceptar el preservatiu, el divorci, els avortaments...: encara tenen molt per acceptar.

De vegades sembla que est mal vist ser homosexual i dir obertament que ets creient. Sembla com si tots els homosexuals estiguessin en contra de Du, per sha de saber diferenciar entre Du i Esglsia
Vaig tenir una amistat perduda per la distncia que ens separava- que parlava amb tota naturalitat de la seva creena en Du i del fet danar a missa els diumenges. la notcia que recollia el diari 20 minutos referent al grup Betania en colores, una associaci dhomosexuals i creients que es reuneix en un pis de Madrid, que fan servir

Lanti-Juani homosexual o laltra cara de la Jenifer

Daniel OHara publica El poder excloent de la essa sonora
Aix comena El poder excloent de la essa sonora (editorial 3i4), la nova novella de Daniel OHara, autor de qui no sabem res des que escrivia les columnes gailsbiques del Time Out Barcelona. Amb aquest melodrama social i sexual, lescriptor ha obtingut el romntics... Amb un to potser ms cnic que el dEl dia del client (2005) o La can de lestiu (2008), OHara ens hi explica una mena de conte de fades al revs on poden trobar-se ressonncies dltimas tardes con Teresa, Pretty Woman, My Fair Lady o La llei

proposta 25

Per: Glycerine Queen (el Clot)

Avui lOriol ha de celebrar Sant Valent per no disgustar el nvio. Si fos una relaci com Du mana, li aclariria que ell celebra el Dia dels enamorats catal: Sant Jordi, per no vol resultar desagradable amb una afirmaci nacionalista que la histria no necessita de moment. No s que el nvio de ladvocat no sigui catal, tamb ho s, per de Cornell del Llobregat, concretament de Sant Ildefons, el

OHara retrata aspectes com lautohomofbia i la discriminaci -o autodiscriminaci- dels seropositius

Premi Octubre de Narrativa de Valncia, al qual va presentar-se desprs que vries editorials barcelonines rebutgessin el text. Amb aquesta tercera novella, OHara narra la histria del Robert, un jove cornellanenc castellanoparlant que renega dels seus orgens i vol prosperar a la Barcelona burgesa i nostrada. El seu somni sembla fer-se realitat quan coneix lOriol Recasens, un homens madur i encorbatat, catal de soca-rel, ms guapo que el president del Bara, advocat

barri del grup musical Estopa, coincidncia que no omple el xicot precisament dorgull. Per aix ms val no recordar-lhi com va fer lOriol quan es van conixer,si b el comentari els va permetre descobrir que, a ms de latracci fsica, els unia el menyspreu pels germans Muoz: xarnegos per un, garrulos per laltre.

Reflecteix prejudicis socials i lingstics que la fallcia bonista acostuma a silenciar

de maneres distingides, les quals perdr al llit desprs de convidar-lo a luxosos sopars

del ms fort. La novella ofereix un retrat poc usual de Catalunya, tot reflectint prejudicis socials i lingstics que la fallcia bonista, o polticament correcta, acostuma a silenciar; a ms, reflecteix aspectes controvertits de lhomosexualitat com lautohomofbia i la discriminaci o autodiscriminaci- dels seropositius, sense adoptar, per, mai -de cap de les maneres-, una actitud victimista o de denncia. No s la primera vegada que el Premi Octubre de Narrativa reconeix un text de contingut homosexual i maneres explcites: el 2007 premi lesplndida Laprenentatge de la soledat de David Vilaseca.

Llegir us far lliures

26

Adu a lassignatura dEducaci per a la Ciutadania i els Drets Humans (EpC)

Per: scar Banegas Garrido http://oscarbanegas.blogspot.com

cultura

Poc ms dun mes ha tardat el nou ministre dEducaci, Cultura i Esports, Jos Ignacio Wert, a anunciar leliminaci de lassignatura dEducaci per a la Ciutadania i els Drets Humans (EpC) del currculum escolar, la qual, segons ell, havia creat una divisi seriosa en la societat i en el mn educatiu. En el seu lloc nhi haur altra, Educaci Cvica i Constitucional, que a parer del nou responsable en matria educativa no tractar qestions controvertides i no inclour cap adoctrinament ideolgic. Dues primeres reflexions rpides. Primera: per Wert, ensenyar i aprendre a tolerar sembla que s sinnim dadoctrinar. Segona: per qu no elimina tamb Religi si lEstat s aconfessional i aquesta assignatura s que tracta, clarament, temes espinosos i moralitzadors?

...leducaci dels nostres adolescents depn dun senyor que s capa dinventar-se un fals manual per justificar les seues idees tan sols un mes desprs del seu nomenament...
La polmica, per, no acaba ac. A lhora de justificar les raons de la supressi de lassignatura, el ministre, en una entrevista a la cadena SER el dia 1 de febrer, va citar literalment pargrafs dun suposat llibre de text dEpC que, en la seua opini, eren totalment adoctrinadors. Que fort! Per si els nics que adoctrinen en aquest pas sn els fonamentalistes de la Conferncia Episcopal i els capitostos del PP! A ms a ms, les cites no eren dun manual de lassignatura, sin dun assaig de leditorial Akal que, certament,

cont una visi crtica de la matria que va introduir lany 2006 la ministra Mercedes Cabrera en el currculum de lltim cicle de leducaci primria i de tota leducaci secundria obligatria. Errada? Manipulaci? Falsedat? No ho s. Lnic que tinc clar s que s impropi dun ministre mentir descaradament com ho ha fet Wert, ell que de segur sap fil per randa els manaments de la llei de Du, excepte, segons sembla, el vuit: no dirs fals testimoni ni mentirs. Impropi i poc seris. Si leducaci dels nostres adolescents depn dun senyor que s capa dinventar-se un fals manual per justificar les seues idees tan sols un mes desprs del seu nomenament, em pregunt, amb preocupaci, en quines mans hem deixat la instrucci daquelles i aquells que sn el futur de la societat. Com un ministre dEducaci parla sense documentar-se de quins llibres de text susen en una disciplina? Ho trobe, senzillament, escandals! No mha sorprs gens ni mica, sincerament, la decisi del nou titular

deducaci. De fet, el PP va mostrar sempre un rebuig sistemtic a aquesta matria i, fins i tot, el Govern valenci presidit per Camps va voler impartir-la en angls amb la finalitat de desprestigiar-la. La dreta, amb el suport de lEsglsia catlica, va promoure, reiteradament, campanyes dobjecci de conscincia que van xocar amb les resolucions de diversos tribunals de justcia autonmics i tamb del Tribunal Suprem que navalaren la legalitat. Veig clarament en leliminaci de la que per mi s una assignatura important una maniobra del nou govern conservador per acontentar els seus votants ms radicals, la jerarquia catlica i organitzacions com el Foro de la Familia. No en tinc cap dubte. On encabir ara el senyor ministre lensenyament dun aspecte tan important de la vida, sobretot per als adolescents entre 12 i 16 anys, com s la diversitat afectivosexual i familiar, la discriminaci per orientaci sexual i identitat de gnere? EpC podia tenir les seues mancances, no ho negar, per s evident que tamb tenia un efecte positiu a

27
lhora de reduir lassetjament per homofbia, transfbia o bifbia entre els joves que estan, justament, descobrint-se i que, per aix mateix, constitueixen un collectiu vulnerable. Eliminar aquesta assignatura s, a parer meu, tota una equivocaci. Perqu el govern de Mariano Rajoy realment est perdent una oportunitat nica i valuosa de treballar la discriminaci, a laula, contra gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Els joves LGTB necessiten protecci, no desemparament. No sap aix el senyor Wert, ell que s socileg? totes aquestes coses a Educaci Cvica i Constitucional? Potser s que a partir dara tots els collegis i instituts, sobretot els privats catlics, ensenyaran que lhomosexualitat s natural i que els gais, les lesbianes, els i les bisexuals i els i les transsexuals tenen els mateixos drets que aquelles i aquells que no ho sn. Potser. Per, perqu em quede clar, en quin ttol o article de la Constituci de 1978 sexplica el dret al matrimoni homosexual que recull el Codi Civil de lany 2005? Estem davant dun retrocs histric sense precedents. Amb aquest nou govern anem cap arrere, com els crancs. Aquells avanos socials que hem aconseguit en els ltims anys saguanten per un fil. No solament s leliminaci dEpC, sn tamb les reformes que va anunciar el ministre de Justcia pocs dies abans: lavortament durant les primeres setmanes tornar a estar penalitzat, com abans de la reforma socialista; les menors dedat que vulguen avortar hauran de tenir una autoritzaci signada pels pares per a poder fer-ho. I molt tem que la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe tamb corre perill, per no vull ara ser un mal averany. En conclusi, el PP i el seu bra ideolgic nacionalcatlic ens condueixen irremeiablement als temps de les cavernes. I qui no ho crega, temps al temps. Tenim, quasi obligatriament, quatre anys per davant per a comprovar-ho.

lassignatura dEducaci per a la Ciutadania... tenia un efecte positiu a lhora de reduir lassetjament per homofbia o transfbia entre els joves que estan descobrint-se i que constitueixen un collectiu vulnerable
La nova assignatura sanomenar Educaci Cvica i Constitucional. Cvica perqu ensenyaran als nens a creuar quan el semfor del vianant est verd i a fer-ho pels passos zebra. Constitucional perqu tot all que explicar la mestra o el mestre, la professora o el professor sadequar a un text que va ser escrit, ni ms ni menys, fa ms de trenta-tres anys, per que, precisament per la distncia temporal, conv recordar-ho, no cont cap allusi a lorientaci sexual ni a la identitat de gnere. Cap ni una. Parlaran aleshores els nous manuals de Manuel Fraga Iribarne, ara que ha mort i estan de dol els seus companys de partit, que fins i tot la senyora dAznar, nova alcaldessa de Madrid, vol que un carrer de la capital porte el nom daquest ministre franquista? Contaran els nous llibres de text que Fraga es va oposar lany 1977 a la derogaci de la coneguda llei sobre perillositat i rehabilitaci social, que substitua principalment la tamb famosa ley de vagos y maleantes que incloa, per exemple, els homosexuals, els quals anaven a la pres perqu el rgim els considerava persones invertides i depravades amb una orientaci sexual errnia? Explicaran

...el PP i el seu bra ideolgic nacionalcatlic ens condueixen irremeiablement als temps de les cavernes. I qui no ho crega, temps al temps.
Amb el pas com el tenim, amb les coses que cal solucionar urgentment i Jos Ignacio Wert no t altra cosa ms important a fer que eliminar una assignatura del currculum (amb tota la polmica, per, sobretot, amb tota la transcendncia que la decisi comporta) i substituir-la per una de nova que, a falta de saber qu proposar la dreta que shi ensenye, estic quasi convenut que ser totalment asptica i sense capacitat crtica. Ms trellat s el que li falta al ministre i a tota

la colla de carques que ens governen, que fan lefecte que tan sols desitgen desmantellar rpidament lestat de benestar social que els seus predecessors van aconseguir. Jo els convidava un dia a assistir a una classe dEpC i que vegen qu shi ensenya i qu hi aprenen els xavals. I, desprs, que valoren si suprimeixen o no lassignatura. Per amb coneixement de causa i no des dun luxs despatx del ministeri de torn o de la Moncloa. Leducaci s la base de la llibertat i de la igualtat. Ho sabem b totes les persones que ens dediquem a la docncia. Educaci per a la Ciutadana i els Drets Humans pretn, precisament, fer els nostres adolescents ms lliures i ms iguals. Una matria que inculca uns valors exemplars com sn la tolerncia i el respecte a la diversitat, que ensenya que les societats poden i han de ser millors cada dia i que arracona la humiliaci contra qui no s com nosaltres no hauria de desaparixer del currculum escolar. Quina frivolitat la del ministre Wert, que no sap el dany que fa amb aquesta mesura! Quin mal que professa el govern de Rajoy amb tanta LGTBfbia! Quin cinisme ms gran! Quin despotisme ms fero! Quanta pobresa moral...

29

conte ertic 29

SF
Per: Xavier Ribas
Dia de Champions League. En Llus va al gimns, com de costum. Tot i ser futboler, el partit s en obert i el veur mentre fa esport. Un cop hi arriba, el panorama s desolador: Hi ha quatre gats al gimns. Comena per la cinta, va corrent una bona estona, desprs fa alguna cosa de mquines i acaba amb la bici. Sense ni adonar-sen sha quedat a soles amb el monitor. En Llus li comenta de plegar, per el monitor li respon que no pot plegar fins a quarts donze. En Llus se napiada i decideix fer-li companyia tot fent uns estiraments. El monitor, content de la solidaritat den Llus Ha arribat lhora de plegar. La secretaria va a advertir-los. L SF diu que no samoni, que ja tancar ell. En Llus fa lacci de plegar, per el monitor lagafa rpidament i li demana que lesperi. Comena a tancar tots els llums mentre li comenta que sortiran pel darrera. El noi assenteix amb el cap. Laltre shi apropa mentre li deixa anar un prometedor no passar res que no vulguis. En Llus somriu temers. Acte seguit lSF li fa la traveta tot fent que caigui al matals. Shi asseu a sobre mentre li etziba un defensat desafiant. El noi est bloquejat. En veure-ho, el monitor lallibera i el fa posar de quatre grapes. Ell es situa al darrera seu. Lagafa dun bra i el fa caure panxa enlaire. Shi torna a posar a sobre. En Llus est atnit. El contrincant es treu la samarreta tot deixant a laire els lluents msculs suats. El monitor vol seguir pressionant. Li fa una altra clau que el fa parar de bocaterrosa. Conscient de la incomoditat del noi, el fa tombar de cara amunt. Shi estira a sobre mentre lagafa dels braos. En Llus est espantat, immbil i calent alhora. Tant sols pot alar una mica el cap fins a donar-li un pet. Ho fa. Aixo desferma tot el fervor del seu adversari. El deixa anar i comena a besar-lo. Els petons cada vegada sn ms intensos. Van rodolant per tota la sala. Tots dos nois shan fusionat en un de sol. Es besen i es magregen sense control. Han acabat arribant a la porta del vestidor. Salcen. LSF agafa en Llus com fi fos un nen petit i entren el vestidor. Sense deixar-lo anar van cap a la dutxa. Deixa rajar laigua i et torna a besar mentre el deixa a terra. La poca roba que encara duien queda tota amarada. Se la treuen. Se segueixen besant mentre comencen a masturbar-se. Funcionen com un rellotge. Les arrambades sn constants. Es van empotrant lun a laltre contra la paret de la dutxa. Aqu ja no hi ha fora que valgui. Lescalfor del moment els iguala a tots dos. Laigua de la dutxa segueix refrescant lincendi corporal de tots dos nois. Es masturben, es toquen, es besen, tot alhora. Com si fos el darrer dia de les seves vides. El desfici es fa notar. Al cap duna estona ja no poden ms. Com si estiguessin cronometrats, sescorren tots dos alhora. La immensa taca que shan deixat es perd rpidament entre laigua. Desprs duna rialla, es besen altre vegada tots dos i surten de la dutxa dall ms arrugats. Amb tant de pet no se nhan adonat i ja sn ms de les dotze. Els dos nois es canvien intercanviant-se somriures de complicitat. Han gaudit dall ms el vespre de Champions League. Lendem en Llus torna a anar al gimns. Es torna a trobar el seu desitjadssim SF. En veurel noms li pregunta si tancar ell. Laltre li respon que s amb un somriure malicis. El gimns tornar a tancar tard aquesta nit.

decideix ajudar-lo. Primer, noms lindica, per mica en mica, shi acosta i shi arramba cada cop ms.Tants estiraments i, sobretot, tants arrambaments, fan que el noi perdi el mn de vista. Els nervis van creixent en el primet cos del noi. Laltre, tot un Subjecte Follable, se nadona i arramba ms. En Llus no sap com posar-shi, per shi abona rpidament.

30

on pots trobar-nos
ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici Santa Madrona , 4 Associaci de Casals i Grups de Joves de
Catalunya - C/ Aviny, 44

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 Hotel Califrnia - C/ Rauric, 14 BARS tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Cueva - C/ Calabria, 91 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75 Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Museum Retro - C/ Urgell, 106 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 Trash - C/ Consell de cent, 223 Bim bam bum - C/ Casanova, 75 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites en Catal

APPEC - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample Avda. Roma, 139

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

CARDEDEU LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES Dora pera Caf - C/ Villarroel, 86
Kdigo G - C/ Muntaner, 24 Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 Tn Vanguard - C/ Diputaci, 191 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 Santutxo - C/ Provena, 571 Sinensis - C/ Arag, 159 nico - C/ Diputaci, 176 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Boyberry - C/ Calabria, 96 Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20

PALMA DE MALLORCA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

REUS
Associaci H2O

SARAGOSSA
Associaci Towanda - C/ Lin, 8, Local Treziclo

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

DGM - C/ Casanova, 74 ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Interior Primera - C/ Aribau, 26 Next Level - C/ Diputaci, 189
Obsesin Outlet - C/ Consell de Cent, 230

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 La Base - C/ Casanova, 201 Open Mind - C/ Aragn, 130 DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185

I a les 335 Biblioteques de tot Catalunya!

activitats 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats
Ara pots estar al corrent de totes les nostres activitats donant-thi dalta al nostre web: www.colectiugai.org Tamb pots accedir a les nostres pgines del facebook. Tan sols has dentrar als enllaos, corresponents, que posem a sota, i prmer el bot Magrada de cada pgina.

31

Collectiu Gai de Barcelona: www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona Carnaval Gai de Barcelona: www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona La revista Infogai: www.facebook.com/Infogai Ecogais: www.facebook.com/Ecogais Grup de dones Te naDones?: www.facebook.com/pages/Te-naDones/226768714055301 Comissi Unitria 28 de Juny:
www.facebook.com/pages/Comissi-Unitria-28-de-juny/408606336616 www.facebook.com/pages/28-de-juny-Diada-per-lalliberament-GLTBIQ/378682717688

Horari CGB: -De dilluns a divendres de 19h a 21.30h -Divendres, dissabtes i viglies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 10 11
HORITZONTALS 1. Cada dia vas amb un home diferent, ets una... Acte que va fer aquell noi tan maco que et vas lligar quan et vas treure la roba. 2. Persona propensa a fer poca-soltades. Aquest moble no fa cap servei, s una ... 3. Pronom. Segon fill de la Merc Riera. Posa els braos en creu. 4. La Primera dama francesa ns una. El final del pendent. 5. Onomatopeia prpia de les sries del Batman. Variant dun color. Thor nes el du. 6. Navarra. Insuportable de tant avorrit com s. 7. Un simi en versi original. Calendari. 8. De nom Adam, campi del mn de trial indoor. Enmig del mig. Tant se val si s blava o verda, sempre et tocar pagar. 9. Eurodiputat del PP basc. Telediario. 10. A laltra banda daquest arc hi ha el pas dOz. Got. LAmanda la t repetida. 11. El que hem de posar tots els treballadors per arribar a final de mes. VERTICALS 1. Vas boig per casart-te amb un daquests i deixar de patir pels calers. Un pal. 2. Arranjo la foto per la revista. Ho fem, i molt quan sens acosta un gurdia urb amb la llibreta. 3. Thas fet mal. Afirma que el que diu s veritat. 4. Escriptor brasiler. ( a linrevs ) Dna la volta. 5. Pati principal dun domus. Has de suar molt per guanyar-tel cada dia. Tipus de motor. 6. Pennsula on shi troba Ankara. El principi de la novetat. 7. Roma. s tan gran que no t fi. Impost que ens tornaran a pujar daqu a poc per gran satisfacci de tots els soferts contribuents. 8. Aquest aire no s gens sa. ( a linrevs) Moltes polles italianes amb una a gaireb al final. 9. ( a linrevs) flonjo. Abreviaci espanyola de telfon. Sigles del partit de Lpez tena. 10. Domini a internet de Srbia. Un dels primers monstres introduits a les primeres edicions de Dungeons and Dragons. Plaa Francesc Maci del dun helicpter. 11. Com menja un angls. Acte propi duna orca.