1. LIMPACTE DE LA CRISI DE 1898.

A) Prdues territorials: (tractats de Pars)

Renncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines passen a mans (cessi) dels Estats Units. Las Marianas, Las Carolinas i Las Palaos (venudes) passen a mans dAlemanya. B) Prdues humanes: 40.000 a 50.000 morts i nombrosos ferits. C) Des del punt de vista ideolgic i poltic.

- Crisi de la conscincia nacional. Propostes de reforma i modernitzaci: regeneracionisme. (Joaqun Costa) Reforma poltica. Reforma educativa.

Lluita contra el caciquisme. Reforma poltica: Influncia en els poltics del moment: Maura, Canalejas Influncia de la filosofia Krausista. = (llibertat de conscincia) Reforma educativa Instituci Lliure dEnsenyana. = (llibertat, lacisme, coeducaci) (F. Giner de los Ros) Po Baroja, Azorn, A. Machado. R. de Maeztu M. de Unamuno,

Formaci dun corrent crtic en la literatura i el pensament: Generaci del 98

- Forta expansi dels nacionalismes perifrics (especialment el catal) - Creixent oposici poltica i ideolgica del republicanisme i del moviment obrer. - Lexrcit va perdre prestigi. Es cre un fort ressentiment per part dels militars cap als poltics. D). Des del punt de vista econmic.

Les Conseqncies econmiques no van ser particularment negatives: - La indstria espanyola perd temporalment un dels seus principals mercats. - Accentuaci duna poltica econmica proteccionista. - El fi de la guerra va permetre controlar la inflaci i reduir el deute pblic. - Repatriaci de capitals per part despanyols residents a Cuba. Permetr la diversificaci de les inversions (industrials) a Espanya. - Tmida recuperaci dels mercats sud-americans i continuaci dels corrents migratoris americans. 1

2. Intents de regeneraci i crisi poltica. (1902-1907).

El maig de 1902 Alfons XIII va assolir la majoria dedat i va iniciar el seu regnat.

2.1. Inici del regnat dAlfons XIII

a). Problemes poltics. - El caciquisme, criticat des del regeneracionisme i menyspreat per la nova classe poltica. - Important abstencionisme a les eleccions (30 o 40% dels votants) - Els partits dinstics manifestaren divisions internes desprs de la mort dels antics lders. (Canvi generacional dels lders dels partits dinstics). Partit Conservador: Cnovas mor assassinat en un atemptat el 1897 Silvela. Villaverde. Antoni Maura (1907/1909) Montero Ros. Moret. Canalejas (1910/1912)

Partit Liberal: Sagasta mor el 1903................................................... - Continu el torn bipartidista per degradat.

- Canvis de govern permanents al comenament del segle. (cinc conservadors i cinc liberals) - Intents dadoptar mesures regeneracionistes. b). El problema Social. La qesti agrria:

- Problemes agraris no resolts: baixos rendiments, concentraci de la propietat.... - Dos milions de treballadors sense terra, un mili de petits propietaris empobrits. - Agitaci al camp andals (influncia anarquista) La qesti obrera:

- Dures condicions laborals: salaris baixos, manca de seguretat, jornades llargues. - Increment de la sindicaci, recurs a la vaga, al sabotatge i a lacci terrorista. - Tmides reformes governamentals: creaci de lInstitut Nacional de Previsi (1908) c). El problema regionalista. - Aparici de les opcions regionalistes i nacionalistes * - xit electoral a les municipals (1907) de Solidaritat Catalana. - Creaci de la Mancomunitat de Catalunya al 1914. d). El problema militar i la llei de jurisdiccions. Victria a les municipals de la Lliga a Catalunya (1905) Crtiques de la premsa catalana (Cu-cut!) a la monarquia i a lexrcit. Militars destrossen les impremtes de Cu-cut! i la Veu de Catalunya Llei de jurisdiccions (1906) Atribucions a Tribunals militars. 2

2.2. Intents regeneracionistes i crisi del Pacte del Pardo. (1907-1912)

Govern dAntoni Maura. (1907-1909)

- El govern de Maura propos un programa reformista - La seva aspiraci era reformar la societat espanyola des del poder per impedir una revoluci. - Intent acabar amb el caciquisme a travs duna reforma de la llei electoral i de ladministraci local. - Mesures econmiques (promoci de la indstria, de les comunicacions), - Mesures socials: es fund lInstitut de Reformes Socials i lInstitut Nacional de Previsi. - Mesures poltiques: reforma electoral (1907). Llei dadministraci Local: limitada descentralitzaci. - Poltica internacional: particip amb Frana en la guerra del Marroc (Conferncia dAlgesires 1906-) La guerra del Marroc, la setmana trgica. - La guerra del Marroc provoc la crida de 40.000 reservistes. (juliol de 1909) - A Barcelona sinici una vaga general de protesta (26 de juliol). - Aviat sestengu la vaga a altres poblacions catalanes i es produren enfrontaments amb lexrcit. - Forta repressi contra els sectors obrers, especialment els anarquistes. - Afusellaments. Francesc Ferrer i Gurdia (fundador de lEscola Moderna) - Protestes generalitzades dins i fora del pas. (Maura no!) - Loposici conjunta contra el govern dels liberals i els partits desquerra supos... ...la caiguda del govern Maura i, de fet, la ruptura del pacte del Pardo.

Govern liberal de Canalejas (1910-1912).

- Darrer intent regeneracionista impulsat per Canalejas com a continuaci de la poltica maurista. - Llei del candado que fren lestabliment dordres religioses franceses (1911). - Programa de reformes educatives. - Canvis al sistema de reclutament. Amb la implantaci del servei militar obligatori. - Continu la poltica docupaci al Marroc dacord amb Frana (Larraix, Arcila) - Projecte de Mancomunitats provincials. (Permetr la creaci de la Mancomunitat de Catalunya al 1914) - Assassinat de Canalejas per un anarquista al 1912.

La seva mort precipitar la desintegraci del partit liberal.

3. El perode de 1912 a 1918. La crisi de 1917. Espanya davant la Gran Guerra (1914-1918).
Germanfils: conservadors, republicans militars (marina). - Divisi de lopini davant la guerra Aliadfils: socialistes, els liberals i els demcrates.

- El govern espanyol i la monarquia optaren per la neutralitat. Efectes de la neutralitat espanyola:

- Generalitzaci dun important creixement econmic Possibilitats de grans negocis per la indstria i els capitals especulatius. (Beneficis per la burgesia) Elevaci dels preus al consum i estancament dels salaris.( Les classes populars surten perjudicades) - Les diferncies entre la burgesia espanyola i les classes treballadores samplien. -Al final de la guerra (1918) finalitzaren les demandes exteriors i sinici una profunda crisi econmica.

La crisi de 1917.
a). Problema militar. Malestar i reivindicaci de millores professionals. - Sorganitzaren Juntes militars de Defensa que reclamaren solucions. - Les reivindicacions foren ateses i lexrcit retorn a la fidelitat institucional de la monarquia. b). Problema poltic. - Descontentament per les limitacions democrtiques (Les Corts restaven tancades des del mes de febrer) - Constituci a Barcelona duna assemblea de parlamentaris (republicans, reformistes i catalanistes). - Exigncies: govern ampli, autonomia per Catalunya, reforma constitucional i regeneraci democrtica c). Problema social. - Saccentu la protesta obrera a causa de lempitjorament del nivell de vida de la classe obrera. - Reclamaci de baixada dels preus i convocatria de vaga. Dato incompleix les promeses. - El juliol de 1917 sescamp la vaga des dels ferrocarrils valencians. - Lagost es declar (CNT i UGT) la vaga general revolucionria. - La vaga s esclafada violentament per lexrcit en tres dies. Augments dels sous. Modificar el sistema dascens.

4. La crisi final del sistema (1918-1923)

- Inestabilitat poltica. Els canvis de govern constants. - Governs de concentraci: conservadors, liberals i altres grups com la Lliga Regionalista Catalana. - Les protestes obreres i camperoles sestengueren, animades per la Revoluci Sovitica (oct. de 1917). Lock-out (tancament dempreses) Negativa a donar feina als afiliats a sindicats - Govern i patrons respongueren amb mesures drstiques: Creaci dels sindicats lliures (pistolerisme)

Les forces doposici.

El republicanisme.

Llei de fugues contra els sindicalistes..

- Recobr fora a les ciutats. Continu la divisi en el republicanisme

- Aparegu el Partit Republic Radical, dAlejandro Lerroux, (demaggic, anticlerical i anticatalanista).

El moviment obrer.

- Intensificaci dels conflictes socials: Setmana Trgica 1909-, vaga general revolucionria de 1917
Lanarquisme: - Predominant dins el moviment obrer (Catalunya, Valncia i Andalusia). - El 1911, es fund la CNT. Objectiu: la vaga revolucionria (al 1919, 650.000 afiliats) - Presncia important a Madrid, Astries i Biscaia. El socialisme: - Creix molt a la segona dcada (al 1919 lUGT: 250.000 afiliats; el PSOE 50.000 afiliats)

La Guerra del Marroc (1909-1927).

- El 1906, a la conferncia internacional dAlgesires, Espanya reb un protectorat duna part del Marroc. - El domini espanyol del territori fou molt feble, i an a remolc de la iniciativa de Frana. - La guerra, impopular, contestada i mal gestionada, sestengu entre 1909 i 1927. - El 1921 sal Abd-el-Krim. Desastrosa derrota a Annual. (Incompetncia del general Silvestre)

- Crtiques generalitzades i acusacions de corrupci (Informe Picasso)

Final
- La conflictivitat social, i la guerra del Marroc feren crtica la vida poltica del pas. - Els diferents governs (Maura, Dato, Garcia Prieto) es mostraren incapaos de redrear la situaci. - La dreta conservadora es decant per la soluci militar (Cop dEstat) - El 13 de setembre de 1923 el Capit General de Catalunya Miguel Primo de Rivera proclam... lestat de guerra i el rei li encarreg la formaci de govern.

INICI DE LA DICTADURA 5

5.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-30).

5.1. El cop dEstat.

- El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera proclam lestat de guerra. - Primo de Rivera public un manifest en qu acusava els poltics i feia una crida a la regeneraci. - Primo de Rivera dissolgu les Corts, suspengu la Constituci de 1876, i form un directori militar. - Bona acceptaci per part dimportants sectors de la societat espanyola. - La classe poltica accept passivament el cop dEstat que es preveia momentani. - Els sectors obrers i republicans adoptaren una actitud passiva.

5. 2. El directori militar (setembre de 1923 - desembre de 1925).

o Autoritarisme militarista, allunyat del totalitarisme feixista. Regeneracionisme i paternalisme. Menyspreu dels poltics professionals i del liberalisme parlamentari.

- Ideologia

o o

o Centralisme. Rebutjava el catalanisme, el titllava de separatista. a) Persecuci del caciquisme:

Dissoluci dels ajuntaments i Diputacions Provincials. Substituci per comandaments militars. Intents de denunciar la corrupci poltica i econmica.

b) Reformes legislatives.
Estatut Municipal (1924) i Estatut Provincial (1925). Intent de reforma electoral. Vot a les dones cap de famlia (no saprovar).

c) Fundaci de la Uni Patritica inspirant-se en el feixisme itali.

Moviment poltic que reunia principalment sectors conservadors que donaven suport al rgim. Ocuparen crrecs a ladministraci creant un nou clientelisme i produint una nova corrupci.

d) La repressi contra el catalanisme.

Prohibici de la utilitzaci pblica del catal, persecuci de les manifestacions culturals catalanes. Supressi de la Mancomunitat de Catalunya (1925). Radicalitzaci del nacionalisme catal (F. Maci)

e) Lordre pblic.
Declaraci de lestat de guerra de manera permanent. Limitaci del dret de vaga. Repressi de la CNT i el PCE.

f) El problema del Marroc i la poltica exterior.

Ofensiva dAbd-el-Krim el 1924/25 contra espanyols i francesos. Primera derrota espanyola. Desembarcament dAlhucemas (setembre de 1925). El 1926 Abd-el-Krim es va rendir. A partir de 1927 el Marroc deixa de ser un problema per als governants espanyols.

5. 3. El directori civil (desembre 1925 - gener 1930).

- Els xits de la Dictadura, (la qesti del Marroc, lordre pblic), motivaren una perpetuaci del rgim. - El desembre de 1925, el directori militar fou substitut per un directori civil. - El 1926 celebr un plebiscit per demostrar el suport popular amb qu comptava. - El 1927 convoc una assemblea nacional consultiva, Membres, designats pel govern. - Formaci de lassemblea Representants de corporacions de lEstat (ajuntaments, diputacions provincials , collegis professionals, cambres de comer, etc.) - Objectiu: Redactar una nova Constituci. Carcter autoritari. Unicameral.

Limitaci dels drets individuals i poltics. Elecci per sufragi universal, corporacions i designaci reial Importants atribucions a la Corona
No va arribar a ser promulgada.

5. 4. La poltica econmica i social. a) Intervencionisme estatal: proteccionisme, monopolis estatals (CAMPSA, Telefnica, Fosforera) b) Promoci de la indstria: Consell Econmica Nacional. c) Poltica de grans obres pbliques: carreteres, obres hidruliques. d) Increment del dficit fiscal: emissi de deute pblic.
o Codi de treball (1926),

e) Poltica laboral:

o Assegurana per la maternitat, famlies nombroses. o Creaci de comits paritaris

Loposici al rgim de Primo de Rivera.

- Acceptaci o passivitat de les forces poltiques a linici de la dictadura. - Parallelament a la institucionalitzaci del rgim hi hagu un creixement de loposici. a) El moviment obrer. Escassa conflictivitat. Persecuci de la CNT i de la FAI fundada el 1927. Persecuci dels comunistes. EL PSOE collabor amb la dictadura per, a partir de 1928, pass a loposici. b) Els republicans. 1926 Creaci de lAliana Republicana: A. Lerroux, Manuel Azaa c) Els nacionalistes catalans radicals. Independentistes dEstat catal (Francesc Maci) Complot de Garraf contra el rei (1925). Invasi de Catalunya des de Frana (Prats de Moll 1926) d) Una part de lexrcit. Malestar per problemes professionals. Sanjuanada. e) Els intellectuals i els estudiants. Es mobilitzaren contra el rgim a partir de 1929, en protesta per una llei de reforma universitria. (Unamuno i Ortega crtics amb la dictadura) 7

5. 5. El final de la dictadura (19030-31).

- Creixent impopularitat de la dictadura a partir de 1928. - Augment de loposici i crtiques al sistema autoritari. - El gener de 1930, Primo de Rivera present la dimissi i sexili a Pars, on mor al cap de poc. - El Rei encarreg al general Dmaso Berenguer la formaci dun nou govern

El govern del general Dmaso Berenguer (gener 1930-febrer 1931),

- Intent retornar a la normalitat constitucional de 1876 i inici una liberalitzaci de la vida poltica. - Desprestigi de la monarquia alfonsina, acusat de consentir i collaborar amb la dictadura. - Grans dificultats per tornar al sistema de la Restauraci, molt desprestigiat. - Guany fora lopci republicana. Aliana antimonrquica de forces republicanes i catalanistes O P O S I C I Formaci dun comit revolucionari presidit de N. Alcal Zamora. Pacte San Sebasti. PSOE i UGT sincorporen al Pacte

Insurrecci a Jaca

Sublevaci militar republicana al desembre de 1930. Afussellament dels capitans Fermn Galn i Garca Hernndez

El govern de lalmirall Aznar (febrer-abril 1931).

- Augment loposici a la monarquia. - Convocatria deleccions municipals per al dia 12 dabril de 1931. - Les eleccions van ser plantejades com un plebiscit per decidir la forma de lEstat Monrquics: 22.000 regidors - Victria de les forces monrquiques Republicans 8.000 regidors Monarquia. Repblica.

- Victria dels republicans a les principals ciutats. - Els resultats son celebrats com una censura a la monarquia. - En nombroses manifestacions populars sexigiren la proclamaci de la Repblica.

El rei abdic i el 14 dabril fou proclamada la Segona Repblica.

Cronologia