Proves dAccs a la Universitat.

Curs 2010-2011

Histria de la filosofia
Srie 2
Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

Opci A

Imaginem-nos lenemic tal com el concep lhome del ressentiment. En aix consisteix precisament el seu acte, la seva creaci: ell ha concebut lenemic pervers, el pervers per antonomsia, i aquest s de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual simagina com a imatge invertida i contraposada un home bo, que s ell mateix! En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea fonamental de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable el primer concepte s una creaci posterior, una cosa secundria, un color complementari, mentre que el segon concepte s quelcom doriginal, el comenament, lacte veritable dins la concepci duna moral dels esclaus sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa. Basta que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble [], per acolorit, interpretat i vist del revs per lull enverinat del ressentiment. Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
[2 punts]

Districte Universitari de Catalunya

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions segents:
[1 punt]

a) noble b) imatge invertida

3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la bta de cervesa que s lodi insaciable [] sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, es contraposin en aparena a la mateixa idea de bo. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
[3 punts]

4. Compareu la concepci de la moralitat de Nietzsche amb la concepci de la moralitat dun altre autor/a destacat de la histria de la filosofia occidental.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Seria desitjable que la moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche anomena moral noble. Argumenteu la resposta.
[2 punts]

Opci B Aquesta naturalesa [que Du mha donat com a sser compost de cos i ment] mensenya prou b a fugir de les coses que em causen una sensaci de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensaci de plaer; per no veig que a part daix mensenyi que daquestes diferents percepcions dels sentits hgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenci. Ja que s noms a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses. Aix, tot i que una estrella no em produeixi una impressi ms gran en lull que el foc duna petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que mindueixi a creure que no s ms gran que aquest foc, sin que simplement ho he jutjat aix des de petit sense cap fonament racional. I si b quan macosto al foc sento calor, i si mhi acosto una mica ms tamb sento dolor, no hi ha cap ra que em pugui convncer que en el foc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor. DESCARTES. Meditacions metafsiques, VI 2

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots segents:
[1 punt]

a) ment b) cos

3. Expliqueu el sentit de la frase segent del text: Ja que s noms a la ment [] i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat daquestes coses. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
[3 punts]

4. Compareu la concepci de Descartes del paper de la ra i dels sentits en el coneixement amb una altra concepci del paper de la ra i dels sentits en el coneixement que es pugui trobar en la histria de la filosofia occidental.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu dacord o en desacord amb lafirmaci segent: Hi ha coses que s, que no les puc haver aprs a partir de lexperincia. Argumenteu la resposta.
[2 punts]

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs