ANTONIO LUCIO VIVALDI

Antonio Lucio Vivaldi va ser un compositor, violinista, professor i sacerdot italià del segle XVIII (va
nàixer el 4 de març de 1678 a Venècia (Itàlia) i va morir el 28 de juliol de 1741).

Era sobrenomenat “Il prete rosso” («El capellà roig») per ser sacerdot i pèl-roig i va ser una de les
figures més influents i rellevants de la història de la música. Va compondre més de 750 obres, entre
concerts, música de cambra, vocal i operística. La seua obra més important va ser “Les quatre
estacions”; quatre concerts per a violí i orquestra reunits sota la mateixa obra i que li va convertir en
un dels més grans compositors del període barroc, impulsor de l'anomenada Escola veneciana i
equiparable, per la qualitat i originalitat de la seua aportació, als seus contemporanis Bach i Haendel.

Vivaldi, va ser introduït en el món de la música de mà del seu pare el violinista Giovanni Battista
Vivaldi. Va ser ordenat sacerdot en 1703, encara que no va poder oficiar missa per problemes de
salut. Va ingressar com a professor de violí en el Pio Ospedale della Pietà, i va treballar com a mestre
de capella en la cort de Felipe de Hesse-Darmstadt, governador de Màntua.

Vivaldi un gran virtuós del violí del segle XVIII i en les seues obres instrumentals va afavorir a aquest
instrument ja que va escriure la majoria de les seues sonates per a un o dos violins i contrabaix a
fons. Dels seus concerts, 221 són per a violí sol i orquestra.

En opera destaca la seua obra Magnificat. I dins de la música religiosa destaquen composicions com
el oratorio Juditha Triumphans(1716), el Glòria en re (1708).

Els concerts de Vivaldi es desenvolupen generalment en tres moviments, disposats en l'ordre de

ràpid ràpid, lent. Va escriure diversos concerts per a instruments solistes, concerts Grossi, i concerts
per a orquestra completa. El concerto grosso compta amb un xicotet grup d'instruments en solitari,
en contrast amb l'orquestra completa. El concert per a orquestra compta amb diferències d'estil en
lloc de les diferències d'instruments.
Les seues obres més conegudes són els dotze concerts que componen Il cimente dell'armonia i
dell'inventione (1725) i els quatre concerts inclouen les cèlebres Quatre estacions.

En Les quatre estacions, Vivaldi recrea climes sonors que reprodueixen el cicle anual de la naturalesa,
, La primavera imita el cant dels ocells i el temporal; a través del violí solista imita al pastor que dorm,
mentre els restants violins imiten el murmuri de les plantes i la viola els lladrucs del gos. L'estiu
descriu primer el sopor de la naturalesa i després una tempesta, La tardor presenta a un vilatà, feliç
per la collita; i all caçador amb les seues banyes i els seus gossos a la recerca d'una presa. En L'hivern
predominen les imatges sonores de la neu i el gel.

Durant el Classicisme i el Romanticisme la seua obra va ser ignorada i Vivaldi es va traslladar a Viena
(1740) on va morir un any més tard en la pobresa.

Després de la seua mort, Vivaldi va caure en l'oblit fins que Bach va transcriure dotze dels seus
concerts a diferents instruments, arribant a ser un dels autors més interpretats en el món.