HISTORIA D’ESPANYA – LA RESTAURACIÓ ( 1874-1898)

LA MONARQUIA CONSITUCIONAL

 Antonio Cánovas del Castillo va ser l’home clau per la tornada dels
Borbó

 Assumeix el lideratge de la causa Alfonsina → la reina Isabell II que

havia estat destronada li atorga plens poder per defensar al seu fill,
príncep Alfons

 Cánovas creia que la monarquia era la millor forma de govern per

Espanya

 Impossibilitat d’una restauració en persona d’Isabell II → aposta pel jove

príncep

 Treballa per forjar la seva imatge → reb formació acadèmica de

Sandhurst

 Aniversari del príncep, Cànovas redacta un text( Manifest de Sandhurst)

i l’envia a tothom que li havia felicitat.

 Es presenta com únic i legítim representant del ret monàrquic a

Espanya.

 Planteja la recuperació de la legalitat constitucional a través de la

restauració.

 Alguns sector monàrquics acceleren el procés restaurador -> alguns

amb interessos a Cuba, afavoreixen cop d’estat de Campos

 Campos s’aixecà a València → proclamà Alfons XII com rei d’Espanya

1874
  Cánovas es lamenta però el cop d’estat ja s’havia produït

 Alfons XII torna de l’exili (gener 1875)

 Constitució de 1876 té principis ideològics conservadors com la de 1845.

 Sobirania compartida

 Rei conserva molt de poder, té l’executiu i mana en l’exèrcit i participava

en el poder legislatiu (sanció i promulgació)

 Iniciativa legislativa li corresponia a la Corts

 Les Cortes eren bicamerals ( Senat i Congrés)

 La constitució reconeixia el dret de llibertats d’expressió, reunió i

associació dels ciutadans. NO es van exercir

 Religió catòlica → reconeixia l’existència d’altres

 No abordava el tema del sufragi

 Es fan 2 lleis: primera, sistema de sufragi censatari a partir dels 25 anys i

segona, sufragi universal per homes majors de 25 anys amb 2 anys de
residencia al seu municipi

ELS MECANISMES POLÍTICS DE LA RESTAURACIÓ

 Conservadors en el govern posen fi a conflictes que podien incidir

negativament en l’estabilitat de la monarquia restaurada-> Tercera
Guerra carlina i conflicte colonial a Cuba

 Cánovas adopta mesures repressives per evitar qualsevol mobilització

 Conservadors controlen l’estat fins 1881

 Cánovas conscient que l’estabilitat depenia de la col·laboració amb

liberals→ crea mecanisme d’alternança pacífica (torn de partits)

 Objectiu: que l’oposició acceptés la monarquia i no hagués de recórrer a

la força per arribar al govern

 Principis del bipartidisme

 Cánovas i Sagasta fan el Pacte d’El Pardo (1885)

 Objectiu: superar la crisi política provocada per la mort d’Alfons XII i

instaurar la regència de Mº Cristina d’Habsburg (embarassada d’Alfons
XIII)

 Durant la restauració els governs no eren resultat d'unes eleccions

 El monarca escollia al partit i aquest s'encarregava d'obtenir els vots

necessaris

 El monarca encarrega a un dels dos líders dels partits polítics la

formació de govern

 El líder escollit formava govern i convocava eleccions legislatives i

encarregava al ministre que obtingués la majoria parlamentaria

 S'havien de manipular els vots per evitar resultats no desitjats

 els governadors civils de les províncies estaven sota l’influencia dels

caics locals (homes rics)

 Aquest sistema corrupte va ser denunciat per polítics i pensadors

regeneracionistes
  Caics eres propietaris rics i amb gran poder d’influència

 Mitjançant compra de vots, pressions sobre les persones... obtenien la

majoria del partit →TUPINADA

 Frau electoral no va ser un invent de la restauració però va ser un

element fonamental per garantir el funcionament del tron pacífic.

 Frau més eficaç en el medi rural que en l’urbà →alts índex

d’abstencionisme

L'ACABAMENT DELS FOCUS D'INESTABILITAT I L'ARTICULACIÓ DE

L'OPOSICIÓ

 Per consolidar la monarquia s'ha de solucionar 2 conflictes → Guerra

carlina i guerra cubana

 Grups d'oposició política al règim es van anar reorganitzant

 Socialistes funden el PSOE

 Objectius nou règim: posar fi 3ra guerra carlina

 Lluites internes en el si del carlisme

 General Cabrera reconeix Alfons XII → Acceleren la derrota del carlisme

 Esforç bèl·lic del nou govern

 Ocupació per part dels liberals d'Estella i Tolosa → fi conflicte

 Conseqüències derrota carlina: reforma del règim jurídic foral basc

( centralitzador i uniformista)

 Tradicionalisme carlí va nodrir l'oposició catòlica al règim

 Pau de Zanjón posa fi a la 1ra guerra per la independència cubana→ no
soluciona conflicte

 1879 Guerra Chiquita ( revolta) → sufocada amb relativa facilitat per

autoritats colonials

 Principals partits republicans:

 Partido demócrata → Castelar

 Partido Republicano centralista → Salmerón

 Partido Republicano Democrático Federal → Pi i Margall

 Diferències entre partits-> molt condicionats a la personalitat del líder

 Partit republicà progressista l'únic que confiava en una insurrecció de

l'exèrcit per arribar al poder -> la resta acceptava la legalitat establerta

 Federals tenien esperança en que una insurrecció política portaria la

proclamació de la República

 Republicans pateixen repressió de la Restauració → Marxen a l'exili

 3 períodes del republicanisme: 1r, caracteritzat retraïment i la subversió.

2n, subversió, abandonen via conspiradora, centren actuació en la
premsa

 Aprovació del sufragi masculí → no els afavoreix

 Corrent socialista d'inspiració marxista→ gran dificultats per consolidar-se

a ESP

 Implantació del ideari anarquista entre el proletariat català i andalús +

ràpida

 Socialista va arrelar amb més força a Madrid

 PSOE fundat a l'any 1879 per Pablo Iglesias

 Creixement nombre afiliats lent

  Emancipació classe treballadora, instauració propietat social i conquesta
poder polític-> punts bàsics dels treballadors

 Obertura política → s’inicià amb l'arribada al govern dels liberals (+

afiliats)

 Fundació setmanari 'El socialista' → òrgan oficial del partit

LA QÜESTIÓ SOCIAL

 Classe obrera gran precarietat laboral i increment dels preus

 Risc d'exposició de violència social atiada per socialistes o anarquistes

 Alguns estats elaboren una legislació labora l→ millorar condicions dels

treballadors

 Neutralitzar influencia de corrents de pensament socialista

 Governs espanyol ho intenten → 1890 gran crispació social

 Socialistes i anarquistes s'organitzen i opten per estratègies diferents

 Primers anys restauració, mov. obrer no actua amb llibertat → política

restringia

 Liberals al poder -> etapa de tolerància, permet reestructura org. Obreres

 Impuls important amb l'aprovació de la Llei d'associacions → dret a la

lliure sindicació

 Agrupació socialista madrilenya ( grup petit de socialistes) → mantenen

contacte amb sindicalistes catalans de la federació Les tres classes de
vapor
 Primer sindicat socialista esp. d’inspiració marxista → Unió General de
Treballadors

 UGT → Estratègia de moderació del radicalisme anarquista

 Objectiu: aconseguir jornada de 8h

 1 de Maig → Festa del treball

 Bakunins organitzen un congrés obrer a Barcelona

 Reconstitució FTRE que substituïa a l'antiga FRE

 Mov. anarquista guanya força ràpidament

 Enfrontaments interns i assassinats atribuït a la Mà Negra → aprofitats pel

règim per desencadenar la repressió policíaca contra ells

 FTRE desapareix

 Individualisme radical -> apostava per la propaganda pel fet

 Acció directa contra els interessos de les classes dominants

 No tots anarquistes opinaven el mateix

 Barcelona molts atemptats

 2 bombes llançades contra Campos a la Gran Via de Barcelona i 2 més ,

al Liceu i durant el corpus

 Intensificació repressió →judici dels detinguts, Procés de Montjuïc, gran

repercussió internacional.

 Anarquista Angiolillo ve a Espanya i assassina a Cánovas

LA CRISI DE 1898

 Incapacitat de mantenir antic imperi colonial d'ultramar

 Derrota en la Guerra hispanord-americana

 Conseqüència→ pèrdua Puerto Rico, Filipines i Guam (desastre del 98)

 Crisi de consciència a Espanya

 Aixecament independentistes cubans contra els espanyols 'Grito de Baire'

 Aconsegueixen control part oriental de l'illa → insurrecció avança ràpid,

amenaça capital

 Campos, partidari política conciliadora, fracassa i es substituït per Weyler

 Weyler actua amb duresa: concentra la població rural en camps per restar
ajuts als insurrectes i contraatacar, i reconquerir l'illa parcialment

 Intensa reacció a la premsa americana

 Insurrecció independentista s’estén a Filipines → agreujar delicada

situació d'Espanya

 Sagasta, nou primer ministre, destitueix a Weyler i atorga un govern

autònom a l'illa

 No satisfà als independentistes

 President nord-americà, McKinley vol el control de l'illa → envia cruissat

Maine a l'Havana en qualitat d'observador
  Explosió i enfonsament del vaixell → gran campanya contra Espanya al
EEUU

 Objectiu: crea un estat d'opinió favorable a la intervenció militar nord-

americana a l'illa

 Ambaixador parla amb les autoritats espanyoles → Espanya té 2 camins

 Cedia Cuba als EEUU a canvi d'una indemnització o EEUU declarava la

guerra a Esp.

 Sagasta aposta per la confrontació → Derrotes navals de Cavite a les

Filipines i Santiago de Cuba

 Espanya perd molta flota de guerra → deixa desprotegides a les tropes

terrestres

Rendició→ Espanya es queda amb petits enclavaments a l'Àfrica ( futurs

conflictes)

LA CRISI DEL 98 I EL REGENERACIONSIME

 Pèrdues territorials (tractats de París)

 Renúncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines → EEUU

 'Las Marianas', 'Las Carlines' i 'Las Palaos' venudes a Alemanya

 Pèrdues humanes 40.000/50.000 morts

 Punt de vista ideològics i polític → Crisi de consciencia moral nacional

 Propostes de reforma i modernització 'regeneracionisme' (Joanquín

Costa)

 Lluita contra el caciquisme

 Influeix en polítics ( Antonio Maura i Canalejas)

 Reforma educativa

 Institució Lliure d'Ensenyança (llibertat, laïcisme, coeducació) → F. Giner

de los Ríos

 Corrent literari Generació del 98

 Exèrcit perd prestigi → sentiment antimilitarista entre classes populars

 Classes militars culpen als polítics del desastre

 Punt de vista econòmic → no van ser negatives

 Ind. Esp. perd principals mercats com Cuba o Puerto Rico

 Política econòmica proteccionista

 Fi guerra permet controlar inflació i reduir deute públic

 Repatriació de capitals per part d'espanyols residents a Cuba → permet

diversificació inversions a Esp.

 Corrents migratoris

 Diferents tesis regeneracionistes:

1. Corrupció dels partits polítics → Gent no vota

2. Endarreriment social i econòmic → països europeus ja estan

industrialitzats

3. Defensa programes basats en reorganització política, neteja electoral,

 reforma educativa, ajuda social, polítiques d'obra pública (ACTUACIÓ
POLÍTICA ORIENTADA AL BÉ COMU)

 No formen partits → els falta capacitat d'acció (regeneracionistes)

DEMOGRAFIA ESPANYOLA EN EL SEGLE XIX

 Gran creixement població europea →Transició demogràfica ( de l'Antic

Règim al cicle demogràfic industrial)

 Augment població → elevades taxes de natalitat i disminució mortalitat

 Millores en alimentació, higiene i avenços en medicina

 Segle XVIII població augmenta 40%

 Canvi demogràfic paral·lel a la pèrdua de població en l'interior → raons de

dinamisme econòmic

 Cicle demogràfic modern → reducció mortalitat catastròfica

 Pesta negra va ser substituïda per verola, febre groga o còlera

 Control d'epidèmies → difícil per les autoritats medicosanitàries

 Augment superfície dedicada a l'agricultura → substitució del guaret per

rotació de conreus

 Fa disminuir l’impacte de les crisis de subsistència provocades per les

pèrdues de collites i preus elevats de blat

 Caresties afecten a l'interior

 Poca vertebració mercat espanyol → agreujar la crisi (12 crisis)

  Creixement de les ciutats →genera nous problemes mèdics i sanitaris

 Increment població, dificultats aprovisionament d'aigua, eliminació aigües

residuals→ problemes greus per les autoritats

 Pèssimes condicions higièniques →afavoreixen difusió de malalties

( tuberculosi)

 Necessitat de transformar els nuclis urbans → elaboració de plans de

transformació urbanística

 Industria espanyola incapaç absorbir excedents mà d'obra procedents

creixement demogràfic

 Manca de feina → Emigren cap l'Algèria francesa com mà d'obra barata

 Emigració Americà als anys vuitanta → abaratiment tarifes del transport

marítim

 Argentina reb emigrants procedent Canàries i Galicia. Cuba →catalans

L'AGRICULUTRA I EL MÓN RURAL

 Producció agrària de l'Antic Règim limitada per l'ordenament jurídic

senyorial de la propietat de la terra

 Pràctiques tradicionals dificulten modernització de les explotacions

agràries

 Corts de Cadis, liberals impulsen eliminació de obstacles que impedien

la lliure compravenda de la terra i modernització de les explotacions

 Intenció dinamitzar explotacions agràries

 Corts de Cadis van desvincular les terres de la noblesa

 Permet a la noblesa transformar les senyories territorials en terres de

propietat privada
 Va poder disposar de moltes terres sobre les quals abans solament tenia
drets jurisdiccionals

 Perjudicats pagesos, no poden demostrat amb títols la propietat

 Lleis desamortitzadores de Mendizábal i de Madoz permeten a l'estat

expropiar i subhastar propietats amortitzades que tenien l'Església
catòlica i municipis

 No solucionen els greus problemes financers de la hisenda pública

→permet posar en el mercat una quantitat de terres per ser venudes

 Beneficiats la burgesia urbana i propietaris rurals

 A Catalunya la desamortització va intensificar el procés de contracció de

la propietat de la terra i va potenciar que penetressin capitals urbans en
el medi rural
 Especialització regional de la producció agrària a Espanya

 Creixement de la producció de cereals i expansió de conreus

 Zones de l'interior es van especialitzar en cereals i àrea mediterrània es

va dedicar a la vinya

 Crisi agrària i de la fil·loxera → conflicte rabassaire * + a la part de

Catalunya *

 La indústria siderúrgica a espanya no va acabar de desenvolupar-se →

elevats costos de transport i no prou carbó

 Barcelona es va desenvolupar una foneria moderna sobre la base de la

indústria de construccions →reparava

 1882 primer vagó de ferrocarril espanyol

 Astúries es va desenvolupar una indústria minerometal·lúrgica força

important → gràcies a capitals estrangers i a la producció d'hulla

 No es va modernitzar fins als setanta després del acabament de la 3ra

Guerra carlina

 S’estableix un circuit d'explotació minera de ferro i importació de carbó

mineral amb el Regne Unit
  Primers alts forns s'instal·len a la ria de Bilbao →punt de sortida i arribada
de vaixells que comerciaven amb el Regne Unit

 Marina de Bilbao transporten 8 milions de tones de mineral

 Efectes de la gran depressió europea→ repercuteix a Espanya

 1896 fins 1914 ind. siderúrgica basca creix

 Espanya exportador internacional de minerals durant el S. XX

 Península hi ha plom, zinc, coure, ferro... →mancava carbó a preu

competitiu

 La riquesa minera no es sap aprofitar en benefici propi →explotacions

passen a mans de capitals estrangers
 Llei de bases generals per la minera→ estimula les inversions estrangeres
i el nou tipus d’aranzel desgravava els minerals exportats

 Conseqüències→ especulació i la colonització de la industria per part de

capitals estrangers

COMERÇ, INFRAESTRUCTURES I COMUNICACIONS

 Comerç relacionat amb la producció i els transports

 País fonamentalment exportador de primeres matèries i de productes de

camp

 Importador de productes manufacturats, fonts d'energia i primeres

matèries

 Xarxa de comunicació terrestre molt deficitària

 Estat liberal millora la xarxa de carreteres i va impulsar la construcció de

una xarxa ferroviària ( sector privat)

 L'exportació de minerals i de productes agraris i importació de béns de

consum i de primeres matèries industrials la base de l'activitat comercial
amb l'exterior

 França i Regne Unit destinataris de les exportacions espanyoles i països

proveïdors

 La balança de pagaments ( deficitària ) s'equilibrava gràcies als beneficis

del comerç colonial i l'arribada de capital estranger per constituir
 societats anònimes.

 Xarxa ferroviària → estructura radial