Procs d'aprenentatge dels

hbits higinics relacionats

amb la micci i la defecaci

Adquisicions
lentes
.

Es
necessita
estimular
el
xiquet.
.

CONTROL
DESFNTERS

T lloc entre els 2

anys i mig i 3
anys

No
s'aprn,
s'adquirix, segons
la maduresa del
xiquet

QUAN COMENAR
NO HI HA UNA
EDAT CONCRETA

HABILITATS

15 mesos: pot assenyalar la

roba mullada.
18 a 20 mesos: pot orinar
en un orinal
2 a 2 anys 1/2: pot dir
necessite anar al bany.
3 a 4 anys: pot esperar i pot
utilitzar el bany a soles.

EL
XIQUET

El bolquer roman
eixut durant
hores

Se sienta y

S'assenta i
camina sin
camina
sense
ayuda
ajuda

Assenyala les
parts del cos

Utilitza
paraules i
accions per a
anar al bany.

Desitja actuar
com els adults
i ser un
xiquet gran.

COM HAN DE REACCIONAR ELS PARES

Postures
flexibles

Atenci a les
necessitats i
interessos

Pacincia i
mantindre
la calma

TINDRE CERTES
HABILITATS I
ACTUAR DE MANERA
CORRECTA

Firmeza

Tendresa,
estimai
afecte

Explicar-se
amb
claredat

Control
personal davant
de situacions
de nervis

Procs
llarg i dur

Comunicaci
i relaci de
forma efica

PASSOS QUE S'HA DE SEGUIR QUAN

EL XIQUET EST PREPARAT
Es lleva el bolquer i posem al xiquet/a
en el bany.

1
SETMANA

S'intentar que el
xiquet/a noms
porte bolquer a
l'hora de dormir la
sesta i durant la
nit.
.

4
SETMANA

Segons l'evoluci, s'allarga el

perode en qu el xiquet/a est sense
bolquer.
A poc a poc aconseguirem que estiga
en l'escola sense bolquer i les
estones que estiguen a casa tamb

PAUTES

L'acompanyem i li parlem mentres

est en el bany
Lloem el que faa i li posem el
bolquer
Repetir l'acci cada hora
Es lleva el bolquer i
acompanyem el xiquet/a al
2
bany.
SETMANA
El xiquet Roman sense
bolquer durant 30 minuts.

3
SETMANA

Transcorregut este temps li

tornarem a posar el bolquer.
Repetir l'acci cada hora i
mitja.

PASSOS QUE S'HAN DE SEGUIR QUAN

EL XIQUET EST PREPARAT
Ser pacients
i constants
Pujar i abaixar la tapa del
WC abans i desprs de l's

Orinar o defecar
sense tacar-se o
mullar-se
Tallar el pape higinic
netejar-se sense tacarse o mullar-se i tirar el
paper al WC
Tirar de la cadena

Horaris fixos

Anar pas a pas i no desistir

davant dels fracassos

CONSELLS

ancar la porta del bany

durant l's i a l'eixir

Mantindre
rutina i orde

Calma i bon humor

FOMENTAR
ALTRES
HBITS

CAUSES QUE
EXPLIQUEN
UN RETARD

Dificultat per a
aprendre y utilitzar el
llenguatge
Dificultat al anar al
WC fora de casa

Demora en el
desenvolupament
neurolgic
Estats de tensi i
angoxia en el xiquet
Excs de castic

Presncia de infeccions
presi muscular

CM PORTA5 EL REGISTRE
TAULES ON ESPECIFIQUEM QUAN EL XIQUET NECESSITA
ANAR AL BANY
DATA: ..........................................................................
HORA

BRAGA/CAZONCILLO

700
800
900
1000
1100
1200
LLEGENDA:
S si el xiquet/a est EIXUT.
O si el xiquet/a s'ha ORINAT.
C si el xiquet/a s'ha fet CAQUES.
O/C si el xiquet/a s'ha fet LES DOS CO

EXCUSAT

CM PORTAR EL REGISTRE
SETMANA: ........................................................
...............
HORA

DILLUNS

DIMARTS

BR

BR

EX

EX

DIMECRES

BR

EX

DIJOUS

BR

EX

DIVENDRES

DISSABTE

BR

BR

EX

EX

DUMENGE

BR

700
800
900
1000
1100
1200

LLEGENDA:
S si el xiquet/a est EIXUT.
O si el xiquet/a s'ha ORINAT.
C si el xiquet/a s'ha fet CAQUES.
O/C si el xiquet/a s'ha fet LES DOS CO

BR: BRAGA / CALZONCILLO

EX: EXCUSAT

EX

CM ESTABLIR UN HORARI
* Agafar els fulls de registres de les dos setmanes en les quals se li ha estat
vigilant i rodejar amb retolador cridaner totes les C o O

* En relaci amb cada espai de temps sumix al llarg dels dos fulls el nombre de
caques que el xiquet ha fet.

* Anote el nombre total, corresponent a cada perode d'una hora, en el marge

esquerre del full, al costat de l'hora a la qual es referix.

* Si el xiquet/a t una pauta regular ser fcil programar les hores d'anar al
bany. Llavors el que farem ser, portar-li al bany 15 minuts abans de cada una de
les hores en qu normalment evacua.

* Si el xiquet no t una pauta regular, la primera hora d'anar al bany seria 15

minuts abans de l'hora en qu es va registrar per primera vegada les caques,
llavors podrem programar les anades al bany cada dos hores a partir d'esta.

ANTICIPAR-NOS S CONTRAPRODUENT

Per qu
ens
anticipem?

INCONVENIENTS:

Prdua confiana.
Comenament Collegi.
Fer alguna cosa perqu
es faa major.
Arribada de l'estiu.

Neteja.
Doble tasca: Temps.
Roba del
xiquet

El control d'esfnters s'adquirix naturalment quan s'est preparat, igual

que l'aprendre a caminar o parlar; bescoll deu ser imposat o ordenat.

ALTERACIONS
ENURESI

Emisi involuntria
dorina.
Ms de 5 a 6 anys de
edat.

CLASIFICACI
Moment de
presentaci:

Diurna.

Nocturna.

Control previ o no:

-Primria:
Mai controlaren
esfnters ms de 6
mesos seguits

Secundria:
controlaren per
per causa emocional
u orgnica.
(Regresi)

ENCOPRESI

Evacuaci
dexcrements, de
forma repetida.
en llocs inadecuados.
tant voluntria como
involuntria.

Hipospad
as.

Glomrulo-nefritis.
Enfermetat de Hirschprung (EH).

ALTRES

Obstrucci intestinal.
Fisura anal.
Diarrea.
Gastroenteritis.

IMPORTNCIA A LAULA

Els xiquets en eixa edat passen ms temps en l'aula.

s indispensable pensar en ell com una srie
d'accions i activitats d'aplicaci sistemtica.
Significa un dels passos ms importants del xiquet cap
a la seua autonomia.
No ha de ser un fet allat en l'escola, escola i famlia
han d'estar coordinats per a no crear-li confusi i per a
portar una bona adquisici de l'hbit.