La poesa trobadoresca

La poesia trobadoresca neix vinculada a les corts

feudals dels segles XII i XIII, a Occitnia, i s
escrita en occit o provenal (fins i tot la catalana i
fins a inicis del segle XV, moment en qu apareix
Ausias March, que escriur ja en catal).
s una poesia que reflecteix fidelment la societat
feudal on neix: la relaci de vassallatge entre el
noble i els seus sbdits s transportada a la relaci
amorosa, en la qual lenamorat jura servei damor i
homenatge a la dama.
Cal tenir ben present que aquesta dama s sempre
una dona casada i noble; la relaci amorosa
autntica no t res a veure amb el matrimoni i,
doncs, lamor veritable ratlla sempre ladulteri. De
fet, es tracta de lexaltaci dun amor sensual que
no renuncia a la satisfacci del desig carnal, al
marge del matrimoni i dels interessos poltics i

Importncia de la poesa
trobadoresca
Lamor trobadoresc s una nova concepci de lexperincia amorosa. s, a ms,
una forma de cultura laica, que no depn de lEsglsia, en llengua vulgar, i que
expressa un nou sistema de valors, una mentalitat de grup: el de laristocrcia,
vinculada a les corts. Els trobadors sn sovint cavallers, que escriuen la lletra de
les canons i en componen la melodia; les seves composicions sn divulgades
pels joglars. La poesia trobadoresca trenca el monopoli de la cultura que
detensava fins aleshores lEsglsia i s la primera gran manifestaci literria de
lEuropa medieval, denorme transcendncia en la cultura occidental.

Bernat de
Ventadorn
Est
documentat entre

1150-1170
a la Provena francesa. La seva
"vida" noms esmenta que fou fill
d'una fornera casquivana i que fou
amant de dones casades, sembla
ser que Margarida de Turena i la
Duquessa de Normandia.
Aquest poema s un dels ms
famosos de la poesia trobadoresca
occitana, perqu mostra molts dels
tpics temtics i obeeix totes les
normes mtriques del gnere.
Bernat practicava el "trobar leu"
(forma senzilla i tema profund).
Poeta excepcional del qual shan
conservat moltes msiques.

Poesia trobadoresca

Vida de Bernat de Ventadorn

Es creu que va aprendre l'
art de cantar i d'escriure
del seu protector , el
vescomte
Eble
III
de
Ventadorn .
A ms, els seus primers
poemes, van dirigits a
l'esposa
d'aquest
,
Margarida de Turenne , de
la qual Bernat es va
enamorar profundament.

El comte el va forar abandonar Ventadour .Des de llavors va

recrrer diferents llocs , viatjant fins Montluon o Tolosa, ciutat
on va residir durant uns anys .
Desprs de llargues aventures , va decidir buscar retir a la
Dordogne , on va entrar al monestir cistercenc de Dalon ,on
probablement va morir.

Mtrica
Mtricament
parlant,
el
poema t 7 cobles de 8
versos octosl.labs.
Sn
unissonants
perqu
tenen el mateix esquema de
rima, que s consonant i
masculina: -er,-ai,-er,-ai,-e,on, -e, -on (abab-cdcd), i la
tornada repeteix les quatre
darreres rimes.

Can vei la lauzeta mover

de joi sas alas contral rai,
que s'oblida es laissa chazer
per la doussor c'al cor li vai,
ai! tan grans enveya m'en ve
de cui qu'eu veya jauzion!
Meravilhas ai, car desse
lo cor de dezirer nom fon.

Traducci del poema al castell

Traduccin al castellano (ngel Crespo):
I.Cuandoveolaalondramoversusalasdealegracontraelrayo[delsol]yque
sedesvaneceysedejacaerporladulzuraquelellegaalcorazn,ay!,meentra
unaenvidiatangrandedecualquieraqueveagozoso,[que]memaravillodeque
almomentoelcoraznnosemefundadedeseo.
II.Aydem!Creasabermuchodeamor,ystanpoco!,puesnomepuedo
abstenerdeamaraaquelladequiennuncaobtendrventaja.Meharobadoel
corazn,meharobadoam,yasmismayatodoelmundo;ycuandomepriv
deellanomedejnadamsquedeseoycoraznanheloso.
III.Nuncamstuvepodersobrem,nifuimodesdeaquelmomentoenque
medejmirarensusojos,enunespejoquemeplacemucho.Espejo:desdeque
memirenti,mehanmuertolossuspirosdeloprofundo,porquemeperddela
mismamaneraqueseperdielhermosoNarcisoenlafuente.

Traducci al castell
IV.Medesesperodelasdamas;nuncamsmefiardeellas;yascomolassola
defender,delamismamaneralasdesamparar[enadelante].Puestoqueveoqueninguna
meayudacontraella,quemedestruyeymeconfunde,lastemoatodasynolascreo,pues
biensquetodassoniguales.
V.Enestomidamasemuestraverdaderamentemujer,porloqueseloreprocho,pues
noquiereloquesehadequerer,yhaceloqueseleveda.Hecadoendesgraciayhehecho
comoellocoenelpuente;ynosporqumeocurre,sinoesporquehepicadodemasiado
alto.
VI.Enverdad,lapiedadestperdida-yyonolosupenunca-,pueslaquedeberatener
msnotienenada,ydndelabuscar?Ah,qudurodecreersehacealquelaveque
dejemorir[y]quenoayudeaestedesgraciadoanhelosoquesinellanotendrningn
bien!
VII.Yaqueconmiseoranomepuedenvalerruegosnipiedadnielderechoquetengo,
yaellanolevieneenganaqueyolaame,noselodirnuncams.Aspues,mealejode
ellaydesisto;mehamuertoycomomuertolerespondo,ymevoy,yaquenomeretiene,
desgraciado,aldestierro,nosadnde.

Can vei la lauzeta mover

de joi sas alas contral rai,
que s'oblida es laissa chazer
per la doussor c'al cor li vai,
ai! tan grans enveya m'en ve
de cui qu'eu veya jauzion!
Meravilhas ai, car desse
lo cor de dezirer nom fon.
Ai, las! tan cuidava saber
d'amor, e tan petit en sai,
car eu d'amar nom posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout m'a mo cor, e tout m'a me,
e se mezeis e tot lo mon;
e can sem tolc, nom laisset re
mas dezirer e cor volon

Anc non agui de me poder

ni no fui meus de l'or'en sai
quem laisset en sos olhs vezer
en un miralh que mout me plai.
Miralhs, pus me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
c'aissim perdei com perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
De las domnas me dezesper;
ja mais en lor nom fiarai;
c'aissi com las solh chaptener,
enaissi las deschaptenrai.
Pois vei c'una pro no m'en te
vas leis quem destrui e'm cofon,
totas las dopt'e las mescre,
car be sai c'atretals se son.

D'aisso.s fa be femna parer

ma domna, per qu'elh o retrai,
car no vol so c'om deu voler,
e so c'om li deveda, fai.
Chazutz sui en mala merce,
et ai be faih col fols en pon;
e no sai per que m'esdeve,
mas car trop puyei contra mon.
Merces es perduda, per ver
(et eu non o saubi anc mai!),
car cilh qui plus en degr'aveI,
non a ges; et on la querrai?
A! can mal sembla, qui la ve,
qued aquest chaitiu deziron
que ja ses leis non aura be,
laisse morir, que no l'aon!

Pus ab midons nom pot valer

precs ni merces nil dreihz qu'eu ai,
ni a leis no ven a plazer
qu'eu l'am, ja mais nolh o dirai.
Aissim part de leis em recre;
mort m'a, e per mort li respon,
e vau m'en, pus ilh nom rete,
chaitius, en issilh, no sai on.
Tristans, ges non auretz de me,
qu'eu m'en vau, chaitius, no sai on.
De chantar me gic em recre,
e de joi e d'amor m'escon.

Podem definir el text com una CANS D'AMOR i, a ms, un MALDIT

COMIAT, on el trobador est tan trist per haver perdut el favor de la
dama, que decideix acomiadar-se de tothom, inclosa la midoms, i
deixar de cantar.
Pel que fa a la distribuci temtica, s la segent:
Cobla 1: El trobador veu una alosa feli i li t enveja, perqu ell se
sent desgraciat.
Cobla 2: El trobador es plany d'haver perdut l'amada, que l'ha
abandonat.
Cobla 3: Recorda el moment de veure els seus ulls, quan es va
enamorar.
Cobla 4: El trobador culpa a totes les dones, per no ajudar-lo gens.
Cobla 5: Li retreu a ella la seva incoherncia i t por d'haver "picat
massa alt", pel gran poder que ella t.
Cobla 6: Ella no t pietat d'ell, i el veu morir d'amor, sense ajudar-lo.
Cobla 7: Decideix marxar de la vora d'ella, que "l'ha mort" per amor.
Tornada: S'acomiada de Tristany, el seu amic, i decideix no tornar a
cantar.
En resum, hi ha 3 parts clares: l'estat d'nim que t, amb el seu motiu
i l'inici de la relaci(1-2-3); la mala relaci que t amb les dones i amb
la seva dama en particular (4-5-6) i el comiat d'ella i del mn (7 i

Presenta dues influncies culturals i literries molt clares:

lesMetamorfosisd'Ovidi, pel tema de Narcs: . Narcs, fill d'un riu i una nimfa, era
tan bell que totes les nimfes s'enamoraven d'ell; per era massa presumit i
vanits i va acabar creient que cap d'elles el mereixia, i els amics tamb el van
deixar. Un dia, volia beure, i va trobar una font. Va veure la seva cara reflectida
en l'aigua d'una font , per va pensar que era una altra persona i la va veure tan
bella que es va ajupir per besar-la. Llavors, la imatge va desaparixer. Quan
l'aigua es va aquietar, la va tornar a veure i ho va tornar a provar. Pass el
mateix. Al final, va creure que l'estava refusant, aquella persona desconeguda, i
es va clavar un punyal al cor. Com que havia sigut molt bell, els dus van
convertir les gotes de la seva sang en una flor, el Narcs, que creix a la vora de
l'aigua
i la literatura artrica: amb el SENHAL de la tornada, Tristany, protagonista
deTristany i Isolda, una novella de cavalleries.

Referents
culturals

El mite de Narcs

Referents
culturals
Tristany i Isolda
Senyors, us plau de
sentir un bell conte
damor i de mort? s de
Tristany i dIsolda la
reina. Escolteu com amb
gran joia, amb gran dol
samaren,
desprs
moriren en un mateix dia,
ell per ella, ella per ell.

Interpretaci
musical

Bernat de Ventadorn
https://www.youtube.com/watch?
v=jkp2GHBRUiQ

Relaciona els
temes

Tristany i Isolda en la msica