Tintemu

Histria de la Filosofia
Tema 2
La Filosofia de Plat
Escola Pia Santa Anna
Context histric
Pricles i la Democrcia
...La nostra forma de govern no ha d'envejar res

a les de les institucions dels pobles vens,
perqu som ms aviat uns models que no pas
imitadors d'altres.
De nom s una democrcia, perqu
l'administraci est en mans no d'uns pocs
sin d'una majoria.
Context Histric
Les Guerres Mdiques contra els perses uneixen

els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i
esdev la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el
mandat de Pricles
Pricles (c. 495-429 a. de C.), poltic i general
atens, s la figura clau daquest moment, tant que
sanomena Segle de Pricles el perode del seu
mandat.
Aviat Esparta rivalitzar amb Atenes per
aconseguir el domini del mar Egeu. Lenfrontament
(Guerra del Pelopons) comena lany 431 a.C.
Context Histric
Lany 404 a.C. Atenes cau davant dEsparta, i aix
comporta la fi de la societat intellectual i democrtica de
Pricles.
El s.IV s un moment de crisi. Els pagesos s'arrunen
per causa de la guerra, han de malvendre les seves
terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam.
En els darrers anys del s. V a. C. la lluita poltica
enfrontar els partidaris de la democrcia i els partidaris
de loligarquia (laristocrcia).
Grcia a lpoca de Scrates
Els Sofistes, o lart de la paraula

Grgies de
Leontini
Protgores
dAbdera
res no existeix,
L'home s la mesura de totes
si alguna cosa exists
les coses;
no es podria conixer
de les que sn en tant que
si alguna cosa exists i
sn
es pogus conixer
i de les que no sn en tant
no es podria
que no sn
comunicar
7
Els Sofistes
Eren mestres que anaven de ciutat en ciutat, ensenyant
els joves rics a parlar i discutir a l'gora, i cobraven per
fer-ho.
S'interessen per lhome (s a dir el ciutad) i per la
retrica i de dret, claus per a mantenir la convivncia.
Defensen una teoria relativista sobre el mn: per als
sofistes, tot sn opinions.
La Sofstica apareix en rgims de democrcia i
tolerncia, que s on hi ha pluralisme de les opinions i
llibertat dexpressi.
Els Sofistes: Tesis

1. NIHILISME DE LSSER: No existeix un
sser substancial i permanent al canvi
(Grgies)
2. FENOMENISME: Laparena s lnica
forma de ser real.
3. SUBJECTIVISME: Lhome s lnic criteri de
veritat dels judicis.
4. SENSISME: Lexperincia s lnica font de
coneixement.
Els Sofistes: Tesis

5. CONVENCIONALISME: La societat no s un fet
natural, sin resultat dun pacte. Les lleis polticosocials (nomos) sn convencionals (poden
canviar, cada ciutat t lleis diferents). Noms les
lleis naturals sn invariables.
6. POSITIVISME: Les lleis jurdiques i morals han
estat dictades pels homes, no pels dus.
7. RELATIVISME: Tot s opinable.
8. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal:
Tot pot ser a la vegada veritable i fals.
10
Resum / Sofistes
1.
2.
3.
4.
5.
Els sofistes sn relativistes o escptics: no hi ha

veritats absolutes, noms hi ha opini.
Distingeixen entre saber i creure: noms hi ha
creences, no sabers.
En un mn en qu tot s opinable, el llenguatge i la
retrica sn fonamentals en la vida social, per
convncer als altres, tenir xit, assolir i conservar el
poder...
Grgies i Protgores, els sofistes ms importants
Scrates i Plat rebutgen els sofistes: responsables de
la decadncia moral i poltica de la Polis.
11
ACTIVITATS
DAPRENENTATGE
12
Jarabe De Palo
Album: Depende
Cancin: Depende
Que el blanco sea blanco
que el negro sea negro
que uno y uno sean dos
como exactos son los nmeros
Depende
Que aqu estamos de prestao
que el cielo est nublao
que uno nace y luego muere
y este cuento se ha acabao
Depende
Depende de qu depende?
de segn como se mire, todo
depende
Que bonito es el amor
ms que nunca en Primavera
que maana sale el sol
y que estamos en Agosto
Depende
que con el paso del tiempo

el vino se hace bueno
que to lo que sube, baja
de abajo arriba y de arriba abajo
Depende
depende
Que no has conocido a nadie
que te bese como yo
que no hay otro hombre en tu
vida
que de ti se beneficie
Depende
y si quiere decir s
cada vez que abres la boca
que te hace muy feliz
que sea el dia de tu boda
Depende
depende
13
Redacci Sofstica
Com ja saps, els sofistes sn relativistes, no creuen en
lexistncia duna veritat absoluta.
Haurs dactuar com un Sofista, redactant dos discursos
al voltant duna qesti, com per exemple, si ser honest
s bo o dolent.
En el primer discurs thaurs de centrar en la defensa de
la tesi que hagis escollit: Ser honest sempre s bo
En el segon, en canvi, haurs de fer tot el contrari, s a
dir, condemnar-la amb tots els arguments possibles: Ser
honest sempre s dolent
14
Els Sofistes
- Reflexi: cal obligar alg a morir per defensar
les lleis del seu pas?
15
Scrates, o... per qu existeix el mal?
Noms s ...
que no s res.
16
Vida de Scrates (470 - 399 a.C)

Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de
Fenareta, una llevadora.
Estudia la retrica i la dialctica dels sofistes i les idees
dels filsofs jnics.
A la guerra del Pelopons contra Esparta, lluita amb
gran valor en diferents batalles.
Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i
discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjanant preguntes.
s poc agraciat, per arriba a ser molt popular a Atenes
per la seva intelligncia i sentit de l'humor.
Als 70 anys s acusat de traci i condemnat a mort. Ell
mateix sadministra la dosi letal de ver.
17
Scrates / Conceptes bsics

1.
MTODE SOCRTIC
1.1. IRONIA
1.2. MAIUTICA
2.
INTEL.LECTUALISME MORAL
3.
DOCTA IGNORNCIA
4.
DIALCTICA
5.
UNIVERSALISME TIC.
18

1.
Mtode Socrtic: Tcnica dialogada per ajudar qui vol

conixer la veritat, perqu la pugui descobrir per si mateix,
amb lajuda del llenguatge i dun mestre que el vagi guiant.
T 2 parts:
1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crtic. Posa en
contradicci a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees
absurdes per tal que les abandoni.
1.2. Maiutica: moment constructiu, que porta cap a la
saviesa. La veritat la portem dins l'nima, per cal un esfor
per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la
cincia.
19
Mtode socrtic per a pensar

per un mateix
1. Cal pensar en una afirmaci de sentit com, com ara:
a. Aguantar ferm en el camp de batalla s de valents
b. Per ser honest cal tenir diners
2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta
afirmaci pugui ser falsa:
a1. s possible ser valent i, no obstant aix, retirar-se del
camp de batalla?
b1. s possible ser pobre i tamb ser honest?
20

per un mateix
3. Si es troba una sola excepci, la definici s falsa o imprecisa:
a2. s possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si
lestratgia ho recomana)
a3. s possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant
aix, no ser valent (ser un boig )
b2. s possible tenir diners i ser una mala persona (no cal
posar exemples)
b3. s possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la
mare Teresa de Calcuta
21

per un mateix
4. Cal reformular lafirmaci inicial, tenint en compte les
excepcions:
a4. Tan valent pot ser qui avana en el camp de batalla com qui
es retira
b4. Qui t diners s honest si els ha aconseguit de manera
honesta. s honest qui no accepta diners bruts
5. El procs ha de continuar fins que no es trobin ms
excepcions. La veritat, si s que es pot aconseguir, es troba en
una afirmaci que no es pugui refutar.
22

2. Intel.lectualisme Moral: s la conseqncia de la maiutica.
Tot home bo s savi. Qui coneix el B, no pot deixar de fer-lo.
Qui actua malament, ho fa perqu s un ignorant.
3. Docta Ignorncia: noms s que no s res. Reconixer la
prpia ignorncia, rebutjant els falsos coneixements, s el
primer pas per arribar a la saviesa.
4. Dialctica Socrtica: Art del dileg. Amb el dileg tothom
ensenya i tothom aprn. L'educaci s collectiva: la ciutat
ens educa. No aprenem del mestre sin a travs del mestres:
l'autntic magisteri el dna la vida.
5. Universalisme tic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que
defensa que tot sn opinions. Per Scrates, s millor ser
just que injust, s millor ser bo que ser dolent, s millor patir
una injustcia que cometre-la. La funci del filsof s definir
els universals tics i ajudar a cada home a trobar-los.
23
Resum / Scrates
1.
2.
3.
4.
5.
Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per aix

l'acusaran de corrompre els joves).
Per aconseguir-ho cal una tcnica o mtode (el dileg orientat
a la recerca del B) i un mestre que orienti.
El punt de partena de la filosofia s la introspecci (mirada
interior, descobreixo el B quan m'analitzo interiorment).
En la ra trobem conceptes clars, definidors de les essncies
de tot, comprensibles per tothom que busqui la veritat
Els conceptes de la virtut sn innats: els portem a dins i per
aix tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el B
no pot deixar de fer-lo.
24
Scrates / Sofistes
Semblances
Diferncies
1. Inters per l'home:

com cal obrar per ser
un bon ciutad ?
2. Inters pel
llenguatge: la veritat,
o el convenciment,
neixen a travs de la
paraula.
3. La recerca
d'influncia social:
moral en Scrates,
poltica en els
sofistes.
1. El mtode socrtic s el dileg. La

paraula s un instrument per
arribar a la veritat. Els sofistes
usen la paraula per aconseguir
el poder (Retrica).
2. L'ideal socrtic s aconseguir la
felicitat. L'ideal dels sofistes s
aconseguir l'xit.
3. Scrates vol fonamentar la
filosofia, definint els conceptes
tics (qu s el B, qu s la
Veritat...). Per als Sofistes aix
s impossible.
25
Vigncia de Scrates
Descobriment del B per introspecci: Plat,
Sant Agust i Descartes.
Maiutica: art de fer sortir les idees morals que
innatament possem: Pedagogia humanista.
La moral com a recerca que cadasc ha de fer.
Ning no pot fer l'experincia moral per tu.
Distinci entre opini i veritat: El mtode socrtic
ens permet distingir entre qui realment s savi i
qui noms creu que ho s.
26
Activitats daprenentatge
27
A1 / Vocabulari bsic. Defineix:

1. Mtode
2. Ironia
3. Maiutica
4. Intellectualisme moral
5. Docta ignorncia
6. Universalisme tic
7. Retrica
8. Dialctica
9. Protgores
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
Grgies
Pricles
Fenomenisme
Convencionalisme
Introspecci
Relativisme
Escepticisme
Positivisme
28
A2
A partir de les segents imatges, contesteu les qestions:
1. Qu s el mal? Escriviu-ne una definici.
2. Es pot evitar el mal? Com?
3. Qui actua malament, s realment noms un ignorant?
Escriviu un argument a favor i un en contra.
4. s millor patir una injustcia que cometre-la? Escriviu un
argument a favor i un en contra.
5. Per qu cal actuar sempre b?
6. Cal aplicar cstigs als qui actuen malament?
29
30
31
32
33
34
A3 / Practicant amb el mtode

socrtic
Com faries perqu alg sadons que les segents
afirmacions que sost sn errnies? Pots redactarho en forma de dileg:
a) Els homes sn superiors a les dones
b) Cal utilitzar els cstigs fsics si volem que els altres
ens facin cas
c) Cal seguir sempre les modes, perqu en cas
contrari ning no ens t mai en compte.
35
A4
Treball voluntari:
- Exemples de
programes de
televisi basats en la
teleescombraria.
Fer-ne una crtica
socrtica.
- Presentaci a
classe de la
informaci recollida
36
Fonts dinformaci per ampliar

el tema estudiat
Web:
Aret
Filpolis
Llibres:
Alain de Botton: El consol de la
filosofia. Ed. La Magrana
37
Plat, o la recerca dun mn

ideal
Els objectes i fenmens

que ens envolten sn
canviants i aparents.
Noms en les idees, que
es capten amb els ulls de
la ment, es troba la
vertadera realitat.
38
prembul
Creus que el mn en qu vivim s horrors, o
simplement, un mal lloc on viure-hi, ple
dimperfeccions, misria, mal i dolor?
Creus que, en algun lloc, lluny daqu, hi ha un
mn perfecte, on tot s bo, bell, etern i vertader?
Has desitjat arribar-hi dalguna manera?
Penses que val la pena visitar aquest mn de
perfecci, encara que aix suposi un gran
esfor, lluita i sacrifici?
39
Si has contestat que s a les anteriors

preguntes, no ho dubtis, tu ets un...
IDEALISTA
com el primer idealista de la histria:
PLAT
40
Grcia a lpoca de Plat
41
Vida de Plat
Aristocles neix a Atenes lany 427 aC., un any

desprs de la mort de Pricles, en el si duna
famlia noble. "Plat" s un sobrenom que significa:
"el d'esquena ampla".
Els seus vincles familiars lintrodueixen en la vida
poltica dAtenes. Dos oncles, Crmides i Crties,
formaran part dels trenta tirans pro-espartans.
Va ser deixeble de Scrates. Fou testimoni de la
mort del mestre durant el rgim democrtic atens,
l'any 399 a. de C.
Tement per la seva vida, marxa dAtenes per algun
temps i viatja a Mgara i Siracusa (Siclia).
42
Vida de Plat
387 a. de C: Plat funda a Atenes l'Acadmia, la primera
universitat europea. Aristtil, el seu alumne ms
destacat
Volent conjugar la filosofia i la poltica, torna a Siclia el
367 a. de C., com a tutor del tir de Siracusa, Dions II el
Jove, i per instaurar el seu sistema social utpic.
L'experiment va fracassar. Plat encara far un altre
viatge a Siracusa en el 361 a. de C., per tampoc no va
tenir xit.
Pass els ltims anys impartint conferncies a
l'Acadmia i escrivint. Mor a Atenes l'any 348 o 347 a.
de C.
43
44
Dilegs de Plat
4 perodes:
Joventut: Apologia de Scrates, Crit, Carmides, Protgores
Obres amb dileg molt viu. Recullen la conversa tal com era
en poca de Scrates.
Transici: Grgies, Men, Hpies I,II, Eutidem. Toquen
qestions de tipus poltic. El Scrates histric comena a
desaparixer.
Maduresa: Banquet, Fed, Repblica, Fedre. Obres literries
ms perfectes. Scrates s el gran protagonista: les seves
tesis sn les que sacaben imposant.
Vellesa: Sofista, Poltic, Lleis, Teetet, Parmnides, Timeus.
Dilegs on apareixen molts mites i referncies a la divinitat.
45
Qu s la realitat? : Teoria de
les Idees
Qu s real? Qu s aparent?
Parmnides: el real s all que no canvia mai,
lsser.
Herclit: el real s all que sempre est
canviant, lesdevenir.
Plat: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi i
una altra que no canvia mai, perqu s perfecta.
46
Dualisme de lsser
1.
2.
el mn material o sensible (el podem veure i tocar),

s el mn de les coses, el mn dels fets, el mn de la
matria. Es troba sotms a un canvi permanent i
constant. s el mn tal i com el pensa Herclit.
el mn no material o intel.ligible (noms el podem
pensar). El Mn intelligible s el mn de les formes
pures, o IDEES, lautntica realitat perqu s perfecta
i no canvia mai. s el mn tal i com el pensa
Parmnides, i que fa possible el mn sensible, ja que
les coses materials noms sn cpies de les Idees
(Participaci). La cincia, ltica i la poltica es basen
en aquestes realitats immbils i estables que sn les
Idees.
47
Caracterstiques de les Idees

Les Idees sn:
1. niques (per aix podem parlar de LA Veritat, EL B, LA
Justcia...)
2. eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho ser tamb avui i
dem)
3. Indivisibles
4. Immutables: no canvien
5. Absolutes
6. Universals: permeten la creaci denunciats predicatius. La taula
s rectangular (idea: Rectangle)
7. Jerarquitzades: B (idea suprema), Veritat i Bellesa.
8. Criteris de valoraci per a jutjar les coses sensibles.
9. Captables per la intelligncia, no pels sentits.
48
Qu s la realitat? : El Mite de la
Caverna
1.
2.
3.
4.
5.
Simbologia:
La caverna representa el mn sensible, i les ombres sn
les les coses materials
Els presoners representen lhome encadenat al mn
material i als desigs del cos, creient que noms existeix la
realitat que percep amb els sentits
El mn exterior a la caverna representa el mn de les
Idees
El Sol representa la idea del B. Relaci B / Sol: el Sol
dna la vida en el mn material. La idea de b dna sentit
a totes les Idees.
El presoner que sescapa representa el filsof (Scrates),
que ha pogut deslliurar la seva nima de les cadenes del
cos i contempla la vertadera realitat: les idees.
49
Dialctica ascendent: Mite de la Caverna
50
Com sarriba a les Idees?

1. Via de lAmor (Eros): fora que ens impulsa cap al b, motor
de la dialctica (cam) ascendent. Conixer s estimar
les idees. Hi ha dos tipus damor:
Lamor als cossos; no s autntic, perqu el cos pertany al
mn sensible (degradat i inferior)
Lamor de l'nima: amor superior, s lamor a les Idees
belles.
Les coses sensibles belles ens desperten lamor o desig de
la bellesa autntica (la idea de bellesa).
En el Banquet es presenta el procs ascendent de l'amor:
comencem estimant els cossos bells, desprs es passa de
l'amor dels cossos a l'amor a les nimes, i finalment de
l'amor a les nimes a l'amor a les Idees.
51
Com sarriba a les Idees?

2. Via del Record o Reminiscncia (Anamnesis)
En el Men, Plat ens diu que conixer s recordar el que
lnima posseeix de forma innata, degut a la seva vida
anterior
3. Via de la Dialctica
s la via lgica i racional: per un procs de deducci
lnima descobreix les veritats matemtiques i
universals (Idees) que ordenen la realitat fsica, obrint
el pas a la cincia.
4. Via de la Purificaci
En el Fed, Plat ens descriu la filosofia com a preparaci
moral per a la mort, la qual sha de percebre com el
retorn definitiu de lnima al mn de les Idees.
52
Via de la Dialctica / Graus de

Coneixement (Smil de la lnia)
Objectes
imaginats
Objectes
materials
Matemtiques
Idees
Imaginaci
(Eikasia)
Creena
(Pistis)
Coneixement
discursiu
(Dianoia)
Dialctica
(Noesi)
Opini (Doxa)
Mn sensible
Saber (Episteme)
Mn de les Idees
53
Antropologia / 1
Lhome s un compost de dos elements (cos i nima,
DUALISME).
Lnima pot arribar a conixer les Idees, per est
entorpida pel cos. Lnima ha de fer un esfor per
enlairar-se per sobre dels lmits que el cos li imposa.
Per Plat, el coneixement s record, reminiscncia
(anamnesi). Conixer s reconixer. L'nima prov del
mn de les idees: ha estat en contacte amb elles i les
coneix.
El coneixement t carcter espiritual: procs de
purificaci de l'nima, alliberament de la pres del cos.
54
Antropologia / 2
Per explicar la relaci entre lnima i el
coneixement, Plat utilitza el mite del Tir Alat:
Les nimes sn eternes, i viuen al mn
intelligible, contemplant les idees. Les nimes
marxen en process cada una a dalt d'un
carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un
cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall
negre es desboca, surt del cam i malgrat els
esforos del pilot cau al mn sensible.
55
Plat:
Mite del Tir
Alat
56
Antropologia / 3
Lauriga representa la part racional de lnima
que la guia i la condueix. El cavall blanc
representa la part irascible, violent... i el cavall
negre la part concupiscible, sensual, de lnima,
que s la ms baixa.
Les nimes perden el seu lloc dorigen per la
seva imperfecci. Per un procs de purificaci
(dialctica ascendent), que porta a una millora
moral, lnima es perfecciona per tornar al seu
lloc dorigen.
57
Antropologia / 4
En el Men, Plat demostra que conixer s
recordar, quan aconsegueix que lesclau de
Men, analfabet, resolgui el problema de
construir un quadrat que sigui el doble drea
dun altre quadrat donat.
Les nimes virtuoses tornaran desprs de la
prova terrenal al mn de les idees. Les que no,
transmigraran de cos en cos, fins que assoleixin
la necessria regeneraci moral.
58
PLAT: TEORIA POLTICA / 1

La teoria poltica de Plat parteix de la seva
concepci de lnima. Hi ha tres tipus dnima:
nima racional sensible: s l'nima superior,
lnima dels filsofs, dedicats a la Ra.
nima passional o irascible: s l'nima dels
soldats, defensors de l'ordre en la polis.
nima sensual o concupiscible: s l'nima dels
obrers, artesans, productors.
59
PLAT: TEORIA POLTICA / 2

Cada nima t una virtut prpia (prudncia, valentia,
temprana) i per tant pertany a una classe social
determinada.
Una societat justa conjuga el tipus dnima de cada
individu amb la seva funci social i poltica. Quan lnima
i la funci social coincideixen, aleshores lhome s just i
la ciutat s feli.
Plat no s un demcrata. La democrcia ha matat
Scrates. La democrcia s un sistema degenerat,
degradat, (on mana tothom no mana ning)
Lalternativa a la crisi de la polis s el filsof-rei, uni
del saber ms el poder: noms qui coneix la idea de b
pot practicar-la.
60
Rgims poltics (de ms a menys

perfecci):
1. Aristocrcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern
dels millors. Est dirigida pel filsof-rei.
2. La Timocrcia (Timos, valor) govern dels militars. s un
govern massa violent. Els guerrers volen governar la
ciutat com si es tracts duna caserna.
3. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que sn
sempre una minoria. Els rics sn sempre egoistes.
4. Democrcia: (demos, poble). El poder del poble, ents
com igualtat davant la llei. Era el model de Pricles. s
un rgim dopini pblica.
5. La Tirania o dictadura s el govern ms injust,
conseqncia de la degradaci de la democrcia. No hi
ha cap virtut ni cap llei, noms la voluntat del tir
61
PLAT: Tres classes socials

CLASSES:
MAGISTRATS
GUERRERS
PRODUCTORS
VIRTUT:
Prudncia
(saviesa)
Fortalesa
Temprana/
moderaci
OFICI
Legislar
(governar)
Defensar
lestat
Produir
NIMA:
Racional
Irascible
Concupiscible
62
Crtica a Plat
All que s bo per a lestat, tamb s bo per a lindividu?

Noms poden governar els filsofs? Noms els governants poden
ser justos?
Existeix de deb el mn de les idees?
Cal abolir la famlia? s moralment acceptable la Eugensia?
s acceptable una societat tan classista?
Podem liquidar la democrcia? Cal acceptar una societat totalitria
com la que propugna Plat?
Qu passa amb la llibertat de lindividu?
Per a una crtica del platonisme:

Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos
63
Vocabulari de Plat
Allegoria
nima (psiqu)
B (agathn)
Ciutat (polis)
Dianoia
Coneixement intelligible
Coneixement sensible
Creena (pistis)
Dialctica
Mn Sensible
Mn de les Idees
Idea (eidos)
Imaginaci
Matemtiques
Metempscosi
Men
Mite de la Caverna
Opini (doxa)
Reminiscncia
Cincia (sofia)
Veritat
64
Activitats daprenentatge
Reflexi:
Vivim en una caverna?
s millor viure dins la caverna o fora?
La ignorncia fa la felicitat?
Cal abolir la democrcia?
Es pot assolir la perfecci?
65

Tintemu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tintemu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Histria de la Filosofia

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

...La nostra forma de govern no ha d'envejar res

Escola Pia Santa Anna

Les Guerres Mdiques contra els perses uneixen

Escola Pia Santa Anna

Grcia a lpoca de Scrates

Escola Pia Santa Anna

Els Sofistes, o lart de la paraula

Escola Pia Santa Anna

Els Sofistes: Tesis

Els Sofistes: Tesis

Els sofistes sn relativistes o escptics: no hi ha

Escola Pia Santa Anna

que con el paso del tiempo

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Scrates, o... per qu existeix el mal?

Escola Pia Santa Anna

Vida de Scrates (470 - 399 a.C)

Scrates / Conceptes bsics

Escola Pia Santa Anna

Scrates / Conceptes bsics

Mtode Socrtic: Tcnica dialogada per ajudar qui vol

Escola Pia Santa Anna

Mtode socrtic per a pensar

Mtode socrtic per a pensar

Mtode socrtic per a pensar

Scrates / Conceptes bsics

Escola Pia Santa Anna

Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per aix

Escola Pia Santa Anna

1. Inters per l'home:

1. El mtode socrtic s el dileg. La

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

A1 / Vocabulari bsic. Defineix:

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

A3 / Practicant amb el mtode

Fonts dinformaci per ampliar

Plat, o la recerca dun mn

Els objectes i fenmens

Escola Pia Santa Anna

Si has contestat que s a les anteriors

Grcia a lpoca de Plat

Escola Pia Santa Anna

Aristocles neix a Atenes lany 427 aC., un any

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna

el mn material o sensible (el podem veure i tocar),

Caracterstiques de les Idees

Escola Pia Santa Anna

Escola Pia Santa Anna