Espanya

sota el
franquisme
1939-1975

Qu s el franquisme
El franquisme, o dictadura de
Franco, va ser el rgim poltic
vigent a Espanya entre 1939 i
1975, basat en el lideratge del
General Francisco Franco
Bahamonde

Qui era Francisco Franco

El Ferrol, 1892 - Madrid, 1975
Militar, l'any 1926 el rei
Alfons XII el convert en el
general ms jove de tota
Europa
El 1936 estava destinat a les
Illes Canries, i va comenar
el Cop dEstat contra la
Repblica Espanyola el 17 de
juliol de 1936, a Melilla
El 18 de juliol estava al
Marroc, i all va comenar la
Guerra Civil Espanyola

Espanya 1936
Fins el 18 de juliol Espanya havia estat una
Repblica, amb la divisi dels 3 poders
President de la Repblica: Niceto Alcal Zamora
Poder legislatiu: les Corts generals
Poder executiu: Consell de Ministres
Poder judicial

La guerra civil espanyola, 1936-1939

Qui fa el cop destat

Els comandaments i alts

oficials de lexrcit
espanyol: Mola, Sanjurjo
Els tradicionalistes
(carlins conservadors)
Els falangistes

La guerra civil espanyola, 1936-1939

Qui va recolzar el cop destat
Els militars revoltats
Jerarquia eclesistica
catlica
Aristocrcia
Terratinents
Grans empresaris
El govern itali
El govern alemany
El govern portugus

La guerra civil espanyola, 1936-1939

Com va ser la guerra

Molt llarga i cruenta

Espanya va quedar dividida en 2 parts
Els primers dies del cop varen sorprendre unes 50.000 persones en "el
bndol equivocat" i foren assassinades o executades en judicis sumarssims.
Es condemn, a mort o penes de 20 30 anys, sense judici nombrosos
presoners poltics pel sol fet de ser republicans
Van morir entre 500.000 i 1.000.000 de persones
Es van exiliar ms de 700.000 persones
La Guerra Civil espanyola fou un primer exemple de guerra total pressagiant
els pitjors escenaris del que posteriorment fou la II Guerra Mundial

La guerra civil espanyola, 1936-1939

Espanya dividida
agost 1936

novembre 1938

La fi de la guerra
1 dabril de 1939, el dia de la victria
Sacaba la guerra
civil i comena la
dictadura franquista

Comena la segona
guerra mundial: 1 de
setembre de 1939 que
acaba el 1945

La dictadura franquista
Qu s una dictadura
Dictadura: forma poltica de qu es revesteix lestat
com a instrument de poder posat en mans de la classe
dominant, per esclafar la ressistncia dels seus enemics.
La dictadura s la forma de govern que es concentra en
les mans, d'una sola persona (el dictador) o d'un grup
de persones afins a una ideologia o moviment, els quals
posseeixen el poder absolut, controlant aquest els tres
poders de l'estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial.

Dictadures a Europa 1933-1945

El Feixisme i el Nazisme, connexions amb el Falangisme a
Espanya

Feixisme: Ideologia poltica totalitria dorigen itali, basada en lexaltaci de

la persona en cap o dictador, que lidera un grup selecte de persones que
lajuden a dur a terme aquest ideal, s militarista i expansionista

Nazisme: Ideologia poltica provinent del Nacionalsocialisme alemany, basada

en lautoritarisme, expansi militar i que exaltava la puresa de la raa ria.

Falangisme: Organitzaci poltica fundada per Jos Antonio Primo de Rivera el

1993, amb una ideologia basada en el feixisme itali, i el nacionalsindicalisme,
i que protegia la tradici religiosa espanyola i volia recuperar lImperi Espanyol

La dictadura franquista
Els dictadors, dahir, avui i sempre

La dictadura franquista
Fonaments ideolgics, socials i poltics
Concentraci del poder poltic en Franco: adhesi absoluta.
Anticomunisme: es va reforar a partir de 1945, amb la 2a guerra
mundial.
Antiparlamentarisme i antiliberalisme: contrari a les llibertats
poltiques.
Nacionalcatolicisme: lesglsia va legitimar el franquisme, va
dominar la moral i leducaci, i proporciona la doctrina ideolgica al
franquisme
Defensa de la "unitat de la Ptria: eliminaci de les autonomies
de les regions, imposici del castell i prohibici del catal, basc i
galleg.
Tradicionalisme: idea dEspanya basada en un passat adulterat,
Reconquesta, Els reis catlics, Imperi, defensa del Catolicisme.
Militarisme: preponderncia social de lestament militar (desfilades,
uniformes, himnes, bandera).
Trets feixistes: smbols i uniformes, exaltaci del Caudillo (cabdill),
violncia com a medi poltic, salutaci feixista.

La dictadura franquista
Els 4 grans perodes de la dictadura:
1.

Primer perode: 1939-1951. Autarquia econmica i

allament internacional.

2.

Segon perode: 1951-1959. Postguerra,

reconeixement internacional del rgim, i inicis de
liberalitzaci econmica.

3.

Tercer perode: 1959-1973. Sn els anys del

"miracle" econmic espanyol.

4.

Quart perode: 1973-1975. Els ltims anys del

franquisme sn anys de crisi, tan poltica com
econmica.

La dictadura franquista
Primer perode: 1939-1951. Autarquia

El nou estat: rgim totalitari

Estancament de leconomia, miseria i racionament
Repressi poltica i cultural, eliminaci de qualsevol
signe de manifestaci democrtica i doposici als
principis ideolgics franquistes: Llei de responsabilitats
poltiques de 1939

La dictadura franquista
Primer perode: 1939-1951. Autarquia
La repressi poltica: les presons del franquisme

La dictadura franquista
Primer perode: 1939-1951. Autarquia
La repressi poltica: les fosses del franquisme

La dictadura franquista
Primer perode: 1939-1951. Autarquia

Noves lleis:Fuero de los Espaoles de 1945, Ley de

Referndum Nacional de 1945, Ley de Sucesin a la Jefatura
del Estado de 1946
Collaboraci amb els feixistes en la Segona guerra mundial,
enviament de tropes al front alemany: La Divisin Azul
Tancament econmic i poltic internacional, rebuig a tot el de
fora
Condemna de lONU del rgim franquista el 1946, i retirada
dels ambaixadors dEspanya

La dictadura franquista

Primer perode: 1939-1951. Autarquia. La

Poblaci

La dictadura franquista
Segon perode: 1951-1959. Postguerra
1953: acords de collaboraci amb els EEUU i Concordat amb la
Santa Seu
Reconeixement internacional del Rgim Franquista
Aliats amb els EEUU contra la Uni Sovitica en la Guerra Freda
Lenta liberalitzaci de leconomia
1958: Ley Principios fundamentales del Movimiento

La dictadura franquista
Segon perode: 1951-1959. Postguerra

La dictadura franquista
Tercer Perode: 1959-1973. El canvis
Desenvolupament econmic molt gran per desequilibrat :
Pla destabilitzaci de 1959
Grans canvis demogrfics i socials
Entrada al govern dels Tecncrates (Opus Dei)
Concili Vatic II: allunyament de lEsglsia Catlica del
rgim
Conflictes nacionalistes: 1959, Creaci dETA (Ptria Vasca
i Llibertat)
Conflictes laborals des de 1961: vagues laborals i de
denncia poltica
Ley de Prensa de 1965: eliminaci de la Censura prvia
Designaci del successor de Franco el 1969: Joan Carles de
Borb

La dictadura franquista
Tercer Perode: 1959-1973. El canvis
Desenvolupament econmic molt
gran per desequilibrat
Pla destabilitzaci de 1959:
Emigraci rural a les ciutats i a
Europa (2 milions a Europa)
Devaluaci de la peseta
Es faciliten les inversions
estrangeres
Pla destabilitzaci de 1963:
Creixement de la indstria
Seguretat Social per a tots els
espanyols
Augment del consum interior
Nous hbits socials i sexuals
Influncia de modes i costums
daltres pasos: el turisme

La dictadura franquista

Tercer Perode: 1959-1973.

El canvis a

lEducaci
Llei descolaritzaci obligatria fins els 14 anys, de 1964
Llei General dEducaci de 1970: educaci elemental gratuta i
general
Augment de beques, instituts i universitats
Educaci ms tcnica i ms moderna

La dictadura franquista
Quart Perode: 1973-1975. La Crisi
Crisi poltica i econmica. Crisi del petroli el 1973
Franco est malalt, perilla la dictadura
Atemptat dETA contra el president del Govern:
mor Carrero Blanco el 20 de desembre de 1973
Franco mor el 20 de novembre de 1975
Joan Carles I rei dEspanya, monarquia parlamentria

La FI de la dictadura franquista
La transici a la democrcia
Investidura de Joan Carles de
Borb, rei dEspanya, 22 de
desembre de 1975
Catalunya: creaci del Consell de
Forces Poltiques, 23 de desembre
1975
Adolfo Surez s el nou president
del govern, juliol de 1976
Llei de la Reforma poltica
Legalitzaci dels Partits poltics,
1977
Supressi del Movimiento
Nacional
Eleccions lliures a Corts
Constituents

Catalunya sota el franquisme

De lEstatut de 1932 a la mort de Franco
Abolici de lEstatut dAutonomia de
1932, a Burgos el 1938
El Maquis, la resistncia als Pirineus
Afusellament del President de la
Generalitat de Catalunya: Llus
Companys
La Repressi

Barcelona sota el franquisme

1. EXILI I AFUSELLAMENTS. Lexili s lnica sortida possible per a molts
intellectuals, poltics i militants de partits obrers i republicans. Entre el 27
de gener i el 13 de febrer, mig mili de persones travessen la frontera. El
franquisme desplega tot el seu poder repressor amb penes de mort, ms
de 1.000 consells de guerra i execucions com la de Llus Companys o altres
destacats dirigents poltics.
2. REPRESSI ECONMICA. La ciutat viu anys de repressi poltica, per
tamb econmica. Sn els anys del racionament i el mercat negre. Dels
estraperlistes i de les grans fortunes fetes sota la permissivitat del rgim.
3. REPRESSI CULTURAL. Es suspenen les llibertats, es prohibeixen les
publicacions en catal i ls de la llengua queda confinat a lmbit de la
vida privada. Es substitueixen tots els smbols nacionals de la ciutat per
smbols del nou rgim. A lescola simposa una disciplina paramilitar,
separaci entre nois i noies, i continguts basats en la ideologia del rgim.
4. FRANQUISME I ESGLSIA: el XXXV Congrs Eucarstic de Barcelona
(1952) s el primer esdeveniment internacional que trenca lallament del
rgim franquista. La ciutat rep 300.000 congressistes de 80 pasos. Es crea
un nou barri per a famlies treballadores. Lesglsia que havia benet la
Cruzada Nacional demostra el seu suport al rgim.
5. PRIMERES MOBILITZACIONS: vaga de tramvies. El valor simblic de la
vaga dels tramvies i la progressiva reorganitzaci de la lluita
antifranquista (la campanya contra el director de la Vanguardia Luis
Martnez de Galinsoga (1959) o els fets del Palau) confirmen que la ciutat i
el pas comencen a despertar desprs de vint anys de por i silenci.

Barcelona sota el franquisme

6. IMMIGRACI I NOUS BARRIS. La Gran Barcelona de Porcioles. Durant
els anys 50 i 60 la crisi de lagricultura obliga a moltes persones a emigrar
cap a Catalunya. Larribada s massiva a la dcada dels seixanta (la
poblaci catalana creix en ms d1 mili de persones). La ciutat no est
preparada per rebre els nous catalans que vnen a treballar aqu. El
barraquisme i el creixement desordenat de nous barris es produeix en
unes condicions pssimes. Josep Mara de Porcioles fou lalcalde de la
ciutat entre els anys 1957 i 1973. Son els anys del gran desarrollo de
Barcelona, amb un creixement urbanstic descontrolat. Lherncia de
Porcioles no es comenar a esvair fins ben entrats els anys 90.
7. INICI DE RECUPERACI CULTURAL. Lany 1961 es constitueix mnium
Cultural, aquell mateix any apareixen els Setze Jutges. Francesc Candel
publica Els altres catalans. Comena a publicar-se la revista Cavall Fort.
8. LA CONTESTACI DELS 70. Els setanta sn anys de conflictes laborals i
contestaci al carrer: vagues, la creaci de lAssemblea de Catalunya, els
fets de la caputxinada, el nou paper de lesglsia i lexecuci de Salvador
Puig Antich.
9. DE LA MORT DE FRANCO ALS AJUNTAMENTS DEMOCRTICS . La mort de
Franco marca linici de la transici. Barcelona viu la represa de les
institucions democrtiques amb esperana. El 19 dabril de 1979 es
constitueixen els primers ajuntaments ajuntaments elegits desprs de 40
anys de dictadura.

Catalunya lliure del franquisme

Larribada de la Democrcia
Catalunya: creaci del Consell de Forces Poltiques, 23 de desembre 1975
LAssemblea de Catalunya, 1977

La Cultura en el franquisme
Lenemic del franquisme: els poetes republicans

Franco, tuya es la hacienda,

la casa,

el caballo

y la pistola.

Ma es la voz antigua de la tierra.

T te quedas con todo y me dejas desnudo

y errante por el mundo

Ms yo te dejo mudo mudo!

y cmo vas a recoger el trigo

y a alimentar el fuego

si yo me llevo la cancin?

Len Felipe (poeta)

La Cultura en el franquisme
Postguerra i Anys seixanta
Els millors artistes, cientfics i intellectuals van ser
executats, van marxar cap a lexili (Frana o Amrica
Llatina) o van ser censurats
Picasso i Mir viuen a Frana
No es va veure certa recuperaci fins als anys 60
Apareixen directors de cinema com : Bardem,
Berlanga i Saura
Es reprn la literatura amb: Blas de Otero, Gabriel
Celaya, Antonio Buero Vallejo, Camilo Jos Cela,
Miguel Delibes
A Catalunya als anys 60 va aparixer el Moviment
Cvic Catalanista, la Nova Can, i moviments de
renovci pedaggica (Associaci de Mestres Rosa
Sensat)

La recuperaci de la memria
histrica
Oblit s, oblit no

LAssemblea Parlamentria del Consell

dEuropa (46 pasos) va condemnar el 17 de
mar de 2006 les greus i mltiples violacions
de Drets Humans comeses a Espanya pel
rgim franquista entre 1939 i 1975.
Llei de 16 de mar de 2007 dextensi de
drets als afectats per la guerra civil i per la
dictadura:
Amplia els drets de les vctimes civils i de la
dictadura
Prohibeix celebrar actes poltics dexaltaci
de la guerra civil o la dictadura al Valle de
los Cados
A partir dara shaur dhonorar al Valle de
los Cados la memria dels espanyols
republicans vctima de la guerra i els de la
repressi franquista