Tema 1 LES ECONOMIES EUROPEES PREINDUSTRIALS

1.1- Les societats agrries: poblaci i alimentaci

1.1- Poblaci i alimentaci
1.1- Poblaci i alimentaci
1.1- Poblaci i alimentaci
1.1- Poblaci i alimentaci
1.1- Poblaci i alimentaci
1.1- Poblaci i alimentaci
 1.1- Poblaci i alimentaci

es pot sostenir aquest creixement de la poblaci?

 1.1- Poblaci i alimentaci

Evoluci de la poblaci mundial

6.000.000.000

5.000.000.000

4.000.000.000

3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000

5.000.000.000

4.000.000.000

3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000

5.000.000.000 Alta Natalitat

4.000.000.000 Alta Mortalitat
3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000
Baixa
5.000.000.000
esperana
4.000.000.000 Alta Mortalitat de vida
3.000.000.000

2.000.000.000
25 anys
inici s.XVIII
1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000
malalties
5.000.000.000
Infeccioses
4.000.000.000 Alta Mortalitat +
3.000.000.000 males
2.000.000.000
condicions
Higiniques
1.000.000.000
+
0 mala
nutrici
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000
malalties
5.000.000.000
Infeccioses
4.000.000.000 Alta Mortalitat +
3.000.000.000 males
condicions
2.000.000.000
1348: Pesta Negra Higiniques
1.000.000.000
+
0 mala
nutrici
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Model demogrfic antic

6.000.000.000

5.000.000.000 Alta Natalitat

4.000.000.000

3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial
Per qu la poblaci va crixer tan lentament en el perode
pre-industrial?
6.000.000.000

5.000.000.000

4.000.000.000

3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci
Evoluci de la poblaci mundial

Per qu la poblaci
creix tan lentament?

Thomas Malthus (1766-1834)

 Primer assaig
sobre la poblaci, 1798

Thomas Malthus (1766-1834)

 Crec poder honradament sostenir els dos
postulats segents:
Primer: laliment s necessari per a
lexistncia de lhome.
Segon: la passi entre els sexes s necessria
i es mantindr prcticament en el seu
estat actual. []
Considerant acceptats els meus postulats,
afirmo que la capacitat de creixement de
la poblaci s infinitament major que la
capacitat de la terra per produir aliments
per a lhome.
La poblaci, si no troba obstacles, augmenta
en progressi geomtrica. Els aliments
noms ho fan en progressi aritmtica.
Thomas R. Malthus, Primer assaig sobre la
poblaci, 1798.
 Sostre
Malthusi
 T
a
x
e fecunditat
s

p
e CREIXEMENT
r NATURAL

m
i
mortalitat
l

Volum de poblaci

Les societats humanes tendeixen a un lmit per quan shi

acosten es posen en funcionament mecanismes de control
o fre que fan disminuir el creixement de la poblaci.
 T
a
x
e fecunditat
s

p
e
r

m
i
l

Volum de poblaci

Els frens preventius

redueixen la natalitat a travs de laugment de la solteria
o lendarreriment de ledat de matrimoni.
Els pobres viuran () molt pitjor, i molts
dells es veuran abocats a la misria
ms anguniosa. Per ser el nombre de
treballadors superior a les possibilitats
dabsorci del mercat laboral, el preu del
treball tendir a disminuir, mentre els
preus dels productes alimentaris
tendiran a pujar. Lobrer es veur, per
tant, obligat a treballar ms per guanyar
el mateix. Durant aquest perode
descassetat sn tantes les dificultats
que cal vncer per mantenir una
famlia que els matrimonis es fan
menys freqents i la poblaci deixa
daugmentar.
 T
a
x
e
s

p
e
r

m
i
mortalitat
l

Volum de poblaci

Els frens repressius

actuen a travs dun augment de la mortalitat
per manca daliments o malalties
La fam sembla ser lltim i el ms terrible
recurs de la naturalesa. La fora de
creixement de la poblaci s tan superior a la
capacitat de la terra de produir laliment que
necessita lhome para subsistir, que la mort
prematura en una u altra forma ha de visitar
necessriament la raa humana. Els vicis
humans sn agents actius i eficaos de
despoblaci. Sn lavantguarda del gran
exrcit de destrucci; i moltes vegades ells
sols acaben aquesta horrible tasca. Per si
fracassen en la seva feina exterminadora, sn
les malalties, les epidmies i la pestilncia les
que avancen en terrorfica formaci segant
milers o fins i tot desenes de milers de vides
humanes. Si lxit no s del tot complet, queda
encara a la reraguarda com a reserva la fam:
aquest gegant ineludible que dun sol cop
anivella la poblaci amb la capacitat
alimentria del mn.
 Els frens preventius
actuen voluntriament Disminueixen
sobre la natalitat. els ingressos
reals

disminueix
la nupcialitat

disminueix
la natalitat

Augmenta
Augmenta
disminueix preu dels
poblaci aliments
Les societats on
predominen els frens
preventius es diuen de
baixa pressi
demogrfica
 Els frens imperatius
incideixen Disminueixen
involuntriament sobre augmenta els ingressos
la mortalitat. la mortalitat reals

Augmenta
Augmenta
disminueix preu dels
poblaci aliments
Les societats on
predominen els frens
imperatius es diuen dalta
pressi demogrfica
 1.1- Poblaci i alimentaci
Explica Malthus levoluci de la poblaci mundial?

6.000.000.000

5.000.000.000

4.000.000.000

3.000.000.000

2.000.000.000

1.000.000.000

0
 1.1- Poblaci i alimentaci

Explica Malthus levoluci de la poblaci mundial?

Crtiques:

1- les crisis demogrfiques es produeixen abans darribar

al sostre malthusi a causa de la desigual distribuci de la
renda

2- les revolucions tecnolgiques permeten incrementar les

subsistncies
 1.1- Poblaci i alimentaci
Explica Malthus levoluci de la poblaci mundial?

[...] la teoria malthusiana passa per alt lefecte

de lincrement de la poblaci sobre el canvi
tecnolgic. [...] Lincrement de la poblaci te
dos efectes diferents en els sistemes de
producci: el primer, en el que es centra la
teoria malthusiana, es lefecte negatiu dels
rendiments decreixents quan el sistema agrcola
Ester Boserup existent ha dalimentar ms persones. Per
(1910-1999) aquesta situaci ofereix un motiu per la
introducci de sistemes de producci ms
intensius i aquests canvis poden incrementar o
no la productivitat del treball depenent de les
circumstncies locals.
 Una de les respostes era el canvi tecnolgic:

Tecnologia 2
Ingressos
per persona
Tecnologia 1

Mnim
de
subsistncia

Volum de poblaci X Y Z X Y Z

La dificultat per mantenir els ingressos reals constitua un desafiament,

que podia induir com a resposta la recerca de noves tecnologies. El canvi
tcnic possibilitava un nou increment dels nivells de vida i/o la capacitat de
sustentar major poblaci. Encara que el sostre malthusi seguia existint,
podia situar-se a un altre nivell.
 RESPOSTES A LAUGMENT DE LA POBLACI
* Extensiu:
* Producci ms terra
agrria
* Augment
de la * Intensiu:
producci * Producci especialitzaci,
Augment artesana rotacions
de la
poblaci
* Limitaci
* Disminuci de la
de la poblaci natalitat

* Emigraci