Objectius Sessió presencial Continguts

Comprensió Fonètica i 13. Accentuació gràfica.

i expressió ortografia Accent diacrític.
escrites Accentuació de paraules
que presenten
desplaçament de síl·laba
tònica, p. 120-130

Pràctiques, p. 131-135
Objectius de la sessió
13. L’accentuació gràfica, p. 120-130
1. Tipus d’accent i col·locació, p. 120-121
2. Classificació de les paraules i regles d’accentuació, p. 122-123
3. La doble accentuació de la vocal e: revisió dels criteris
lingüístics de 1995 i de 2001, p. 124
4. Orientacions perquè pronunciem la e i la o, p. 125-127

5. Accent diacrític, p. 128-129

6. Accentuació de paraules amb desplaçament de síl·laba tònica,
p. 129-130
7. Pràctiques (p. 131-135)
1. Tipus d’accent i col·locació, p. 120 (1)

Trinagle vocàlic
1. Tipus d’accent i col·locació, p. 120 (2)
Recordeu que hi ha dos tipus d’accents obert i
tancat:
 L’accent obert es col·loca sobre la à.

Ex. constància, cabàs

 L’accent tancat es col·loca sobre la í i la ú.

Ex. cívica, única

1. Tipus d’accent i col·locació, p. 120 (3)
L’accent és obert o tancat sobre la e i la o segons el timbre vocàlic (3)
Paraules Tipus Exemples
d’accent Vocal e Vocal o

Agudes Accent tancat abecé, consomé, cançó, torró, habitació,annexió

cantaré, aniré
__ __ __ açò, això, allò, arròs, però, espòs, repòs,
Excepcions: rebò, ressò, ultrasò, Vinaròs
La síl·laba
tònica és accent obert perquè, perquès Els participis dels verbs
l’última compostos de cloure: conclòs, exclòs

Planes Accent obert mèdic, pèssim

__ __ __ ergonòmic, òptim,
atényer llépol, férem
La síl·laba tònica Excepcions: cérvol véncer, féreu
és la penúlitma
accent tancat conéixer, créixer córrer, estómac, fóra, furóncol
estrényer, préstec
prémer, ésser

Esdrúixoles Accent obert paciència, ètica meritòria, colònia, sòlida

__ __ __ Exepcions: Dénia, església
escórpora, fórmula, gódua,
La síl·laba tònica és
accent tancat llémena, sénia
l’antepenúlitma
góndola, pólvora, tórtora,
sépia
tómbola
 2. Classificació de les paraules i regles d’accentuació (1), p. 122-123
Paraules S’accentuen els mots acabats en... Exemples

vocal -à,-è, -é, -í. –ò, -ó, -ú demà, cantaré, perquè, també,
Agudes ací, això, lliçó, ningú
__ __ __ cabàs, perquès, francés,anís,
vocal + essa -às,-ès, -és, -ís –òs, -ós, -ús
arròs, gelós, andalús
La síl·laba
tònica és vocal e i i + -n -én, -ín entén, Berlín
l’última

Atenció: les paraules agudes acabades en avui, comboi, remei, correu

La i i la u del diftong decreixent
diftong decreixent no s’accentuen es considera com una consonant a efectes
ortogràfics

Planes terminacions diferents de les agudes, exàmens, gòtic, higiènic,

__ __ __ incloent-hi les acabades en diftong portàveu, créieu, dèbil
La síl·laba tònica
és la penúlitma
decreixent.
totes les terminacions. vàlua, constància,paciència,
Esdrúixoles
__ __ __ Atenció: les paraules acabades en –ància església,període,història,
La síl·laba tònica
i –ència són esdrúixoles. fórmula,brúixola, estàtua
és l’antepenúltima
2. Classificació de les paraules i regles d’accentuació (2), p. 122-123

Accentuació dels adverbis acabat en –ment

Si la forma femenina de l’adjectiu du accent, l’adverbi en durà.

3. La doble accentuació de la vocal e: revisió dels criteris lingüístics
de 1995 i de 2001 (1), p. 124

Criteris lingüístics, Generalitat Valenciana,1995

En valencià i per coherència amb la pronúncia, accentuem la e tancada en les
paraules
Agudes acabades en -e: café
-es: anglés
-en: aprén
Planes acabades en -éixer: conéixer
-éncer: véncer
-ényer: atényer
La segona i tercera persona del plural -éiem:féiem
dels imperfets d'indicatiu amb accent en - éieu: déieu
el radical
 3. La doble accentuació de la vocal e: revisió dels criteris lingüístics
de 1995 i de 2001 (2), p. 124, p. 124
Criteris lingüístics, Universitats Valencianes, 2001, p. 19-21
Tenint en compte que els textos que genera una universitat generalment tenen un caràcter altament formal i que
l’accentuació és un aspecte puramentconvencional, en els textos escrits convé utilitzar el sistema d’accentuació
general

Convé usar Millor que

-e:substantius, numerals i cafè café
gentilicis cinquè cinqué
eslovè eslové
-es: adjectius, gentilicis i anglès anglés
Agudes acabades participis francès francés
en EXCEPCIÓ. Les paraules amb la terminació -es
tònica que dupliquen la -s en el plural (-essos) permès permés
tenen accent agut, llevat
del mot interès: congrés/congressos,
compromès compromés
exprés/expressos, procés/ cortès cortés
processos, però interès/interessos.

-en: tònica de la tercera persona del aprèn aprén

singular del present d'indicatiu dels comprèn comprén
verbs de la segona conjugació.
EXCEPCIÓ. Únicament és possible l'accent agut (é)
quan aquesta terminació està precedida de les
consonants t o c:atén, entén, pretén, encén.
3. La doble accentuació de la vocal e: revisió dels criteris lingüístics
de 1995 i de 2001 (3), p.124
Criteris lingüístics, Universitats Valencianes, 2001, p. 19-21
Tenint en compte que els textos que genera una universitat generalment tenen un
caràcter altament formal i que l’accentuació és un aspecte puramentconvencional, en
els textos escrits convé utilitzar el sistema d’accentuació general

Planes acabades en -èixer: conèixer conéixer

-èncer: vèncer véncer
-ènyer: atènyer atényer

La segona i tercera persona del -èiem: fèieu féiem

plural dels imperfets d'indicatiu amb - èieu: dèieu déieu
accent en el radical.
 4. Orientacions perquè pronunciem la e i la o (1), p. 125-127

Orientacions per a la Exemples

vocal e i la o
cert, verd, verge, concepte, mèdic...
En síl·labes tòniques
sol, flor, poc, mòlt, bona, nota, dona...

misteri, ingenu…
Davant de síl·laba que
conté una i o una u propi, erroni...

En paraules esdrúixoles consciència, paciència, història, òptica, glòria...

Excepcions: església, sépia, sénia, llémena,
Dénia; fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora.

En mots plans de Alvèol, pètal, saxòfon, tòrax

termes científics
Excepcions:
estómac, furóncol
 4. Orientacions perquè pronunciem la e (2), p. 125-127

Orientacions per a la Exemples

vocal e
Davant de les pèl; ferro, serra, intern, perdre, divendres,
consonants: l, erra i grup tendre...
consonàntic –ndr-
tempesta, modest, molest, oest…
Davant del grup
consonàntic -st Excepcions: aquest, enquesta, préstec, resta,
sesta...
mèu, sèu; preu, correu, trofeu, jueu, europeu
En el diftong decreixent
-eu Excepcions: meu, teu, seu, jueva, europea, neu,
greu, deute, heureu...

En les terminacions arquitecte, concepte, recepta...

cultes -epte/.epta,
-ecte/-ecta
 4. Orientacions perquè pronunciem la o (3), p. 125-127

Orientacions per a la Exemples

vocal o
En paraules, que en coll, dol, escola, joc, mort, ou, pont, porta, sòl, vol...
castellà trobem el diftong
-ue Excepcions: conte i compte
pou, bou,nou; coure, moure, sou (pagament)…
En el diftong decreixent
-ou Excepcions: sou 4a persona del present
d’indicatiu del verb ser
En les terminacions groc, roca
següents: garrofa
-oc, -oca caragol, mussol
-of-ofa horta, port
-ol,-ola Post, costa
-ort,-orta clot, pot
-ost,-osta Excepcions: moc, coca, boca, agost, llagosta, brot,
-ot, ota mot, sota...
5. Accent diacrític (1), p. 128-129
Fixem-nos en aquesta oració...
Ex. Diana sí que sabia què calia encomanar per a la
festa. És la millor amfitriona del món!
 Les paraules monosil·làbiques no s’accentuen.
 Hi ha un grup de paraules monosil·làbiques que sí
que porten accent.
 L’accent diacrític té dues funcions:

a) Marca la síl·laba tònica dins del context de l’oració.

b) Distingeix dues paraules homògrafes, però amb

significat diferent.
5. Accent diacrític (2), p. 128-129

Dubtes més habituals sobre la llista dels mots diacrítics (2)

 L’accent diacrític sol recaure sobre les categories de

paraules següents:
a) Verbs

b) Substantius

c) Adjectius

 El timbre de les es i les os sol ser tancat. Cal tenir en

compte les paraules següents:
5. Accent diacrític (3), p. 128-129
Dubtes més habituals sobre la llista dels mots diacrítics (3)
mà (part del cos humà) ma (possessiu àton)
mèu (veu del gat) meu (possessiu àton)
Mòlt, mòlta, mòlts. mòltes molt, molta, molts, moltes /o/
(participi del verb moldre) (quantitatiu)

pèl, pèls (pilositat) pel, pels /e/ (contracció de per + el)

què /e/ (pronom interrogatiu, que /e/ (pronom relatiu àton i

relatiu fort) conjunció)

sèu, sèus (greix) seu, seus (possessiu /e/; catedral

/ε/; domicili principal d’una
institució /ε/; del verb seure /e/)

sòl, sòls (terra) sol, sols (astre; sense companyia;

nota musical; del verb soler)
6. Accentuació de paraules amb desplaçament de
síl·laba tònica, p. 129-130
 Són paraules agudes…
Ex. Munic, Zuric, Tibet, elit, tiquet, xandall...
 Són paraules planes...
Ex. cardíac, medul·la, policíac, tèxtil, atmosfera...
 Són esdrúixoles...
Ex. Etiòpia, diòptria, èczema, període, vàlua
7. Pràctiques (p. 131-135)
 Objectius Sessió presencial Continguts
Comprensió Fonètica i
i expressió ortografia
escrites 14. Dièresi: usos i estalvi,
p. 135-136

Pràctiques, p. 137-141