PETRACOS CASTELLS DE CASTELLS (ALACANT) ANTECEDENTS • El jaciment del Pla de Petracos és un dels enclavaments d'art rupestre Neolític més importants de la Península Ibèrica. • Conté manifestacions pictòriques d'Art Macroesquemàtic i d'Art Llevantí representats en els distints abrics vinculades a les creences dels primers grups d'agricultors i ramaders que van arribar a les terres del nord d'Alacant, fa ara uns 8.000 anys. PINTURES RUPESTRES • El jaciment de Pla de Petracos pren el nom de la partida on es troba. • Es tracta d'un conjunt d'abrics i una cova ubicada en el marge esquerre del Barranc de Malafí, dins d'un marc geogràfic que queda delimitat pel mar i les serres d'Aitana, Mariola i Benicadell • Les pintures rupestres del “Pla de Petracos” van ser descobertes en 1980 per membres del “Centre d'Estudis Contestans”, de Cocentaina (Alacant). • A partir d’aquest descobriment es van localitzar altres pintures fins aconseguir el registre actual de 9 estacions. • Per la datació de la seua cronologia prehistòrica es va utilitzar les pintures de tipus macro esquemàtic infraposades localitzades en l'Abric I de La Sarja a Alcoi I en l'Abric IV del Barranc de Benialí, en La Vall de Gallinera, acceptant-se les dates de la seua creació entre 7.500 i 6.500 anys. Les pintures Rupestres del santuari del Pla de Petracos van ser reconegudes en 1998 com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, incloses dins del conjunt del Art rupestre de l'arc mediterrani en la península ibèrica. ART MACROESQUEMATIC L'Art Macroesquemàtic compartix àrea geogràfica amb els jaciments més importants del Neolític Antic llevantí, formant així part del món simbòlic de les primeres comunitats agrícoles assentades en la zona fa set mil anys, i encara que en un principi es creia exclusiu de les províncies d'Alacant i Múrcia, s'han localitzat motius macroesquemàtics en conjunts de la província de València. • A Alacant es circumscriu majoritàriament en la zona NO de la província, en un territori delimitat pel mar i per les serres d'Aitana, Benicadell i Mariola. Este estil, que apareix en abrics poc profunds i no molt grans, es caracteritza per motius grans que són realitzats utilitzant pintures de color roig fosc d'aspecte pastós i per això els traços són grossos i a vegades irregulars, sent el seu significat simbòlic i plasmació esquemàtica.