Tema 2.

Economia del benestar

Bibliografia:

• Kolstad, 2001
Capítulo 4: Eficiencia y Mercados
Capítulo 5: Fallos de Mercados

• Perman, 2001
Chapter 5: Welfare economics, efficiency and optimality
Chapter 6: Market failure and public policy

• Pere Riera et al. 2005

Capítulo 2: La asignación de recursos con efectos ambientales

Basat en les transparències de Renan Goetz

 Assignació eficient dels recursos
(condicions necessàries en general)

• Perquè hi hagi eficiència en el sentit de Pareto s'han de complir tres

condicions:

• 1. Eficiència en l'intercanvi:
Donats dos béns qualsevol, les relacions marginals de substitució de
tots els individus han de ser iguals.
• 2. Eficiència en la producció:
Les relacions marginals de substitució tècniques entre dos factors
qualsevol de totes les empreses han de ser iguals.
• 3. Eficiència en la combinació de productes.
La relació marginal de transformació entre dos béns qualsevol ha de
ser igual a la relació marginal de substitució dels consumidors.
 Consumo de manzanas de Viernes
O´
Naranjas A´ Curvas de
Curva de indiferencia
indiferencia de Viernes
de Viernes Consumo de
naranjas de
Viernes

B E
Consumo de B´
naranjas de curva de indiferencia
Crusoe de Crusoe
O A Manzanas
Consumo de
manzanas de
Crusoe
EFICIENCIA EN L’INTERCANVI (SENSE DINER): Els costats de la caixa d'Edgeworth-
Bowley mostren les ofertes existents de pomes i taronges. OA i OB indiquen el consum de les
dues mercaderies per part de Crusoe. Divendres obté el que no consumeix Crusoe, és a dir O'A' i
O'B'. L'eficiència en el sentit de Pareto exigeix la tangència de les dues corbes d'indiferència
(com passa, per exemple, en el punt E) en el punt en el qual les relacions marginals de
substitució de les pomes per taronges són iguals..
Eficiència en l’intercanvi de béns
(amb diner) II
 Corbes d’indiferència
Taronges

Corba de possibilitats E´
de producció
Pomes

L’EFICIENCIA EN LA COMBINACIÓ DE PRODUCTES exigeix que la relació marginal

de transformació sigui igual a la relació marginal de substitució dels consumidors. Per obtenir
més nivell d'utilitat dels consumidors, la corba d'indiferència i la corba de possibilitats de
producció han de ser tangents (punt E). En qualsevol altre punt, com el E', la utilitat dels
consumidors és menor que en E.
Corba d’indiferència per un bé i un mal
Eficiència en el sentit de Pareto i
l’equilibri competitiu
Primer Teorema del benestar
En una economia competitiva l'equilibri del mercat és òptim
en el sentit de Pareto. (Eficiència en l'intercanvi, producció i
combinació dels productes)

Segon Teorema del benestar

En una economia competitiva es pot aconseguir qualsevol
òptim en el sentit de Pareto a través de mercats, en funció
de la distribució inicial (dotació) dels recursos. (No es
poden comparar els resultats per diferents distribucions
inicials)
 L’assignació eficient dels recursos

a través dels mercats

(condicions necessàries respecte als mercats)

– Hi ha mercats per a tots els béns i serveis

– Tots els mercats són perfectament competitius

– Tots els agents econòmics tenen informació perfecta

– Els drets de propietat estan assignats completament

– No hi ha externalitats (efectes externs)

– Tots els béns i serveis són béns privats, és a dir no hi
ha béns públics
 Externalitat

• Definició:
Si la producció o el consum d'una empresa o d'un
individu afecta a la funció d'utilitat d'una altra persona o
a la funció de beneficis nets d'una altra empresa i no hi
ha una compensació monetària (fora del mercat) existeix
una externalitat.

http://www.elperiodico.cat/ca/societat/20120327/condemnada-familia-
valencia-indemnitzar-veins-per-tocar-piano-1593501
 Externalitats i Eficiència I
p= preu, q(x)= funció de producció, x = input, c(x)= costos
€ €

Costos
p q(x) = p x
Ingressos

Inputs Inputs

€ €

Costos Marginals
c’(x) Ingressos marginals

Inputs
Inputs
max π = p q(x) – c(x): c.p.o.: p q’(x) = c’(x); si q(x) = x => p = c’(x)
x
 Externalitats i Eficiència II

Euros costos marginals socials

costos marginals particulars

p
Ingressos marg.

Isocial Iparticular Input

costos marg. particulars + costos marg. externs = costos marg. socials

 Exemple Impost I

p  preu del blat en dt = 2

x = fertilitzant en kg (incògnita)
q(x) = funció de producció en dt = 3x
2
c(x) = costos d'ús del fertilizant = x
c (x) = costos externs = x2 2
E

Renan-Ulrich Goetz,
Depart. d’Economia, UdG
 Exemple impost II

O p t i m priva t O p t i m social
max pq(x)  c(x) max p q ( x)  c(x)  cE (x)
x x

c.p.o. c.p.o.

pq(x)  c(x)  0 pq(x)  c(x)  cE( x )  0 6 

6  2 x  0  xpriv  3 2 x  x  0  xsoc  2

Renan-Ulrich Goetz,
Depart. d’Economia, UdG
 Exemple Impost III

O p t i m p riv at a m b i m p o s t 
D e t e r m i n a c i ó d e l'impost:  = cE( x s o c )  x s o c 2
m a x p q ( x )  c ( x ) x
x

c.p.o.
pq(x)  c(x)  2  0
6  2 x  2  0  x  2
priv

Renan-Ulrich Goetz,
Depart. d’Economia, UdG
 Exemple impostos IV

CMgprivat+CMgextern= 2x+x
€

4
CMgprivat= 2x
3

Ingressos Marginals = 6
2

4
1
2

1 2 3 4 x
xsoc xpriv

Renan-Ulrich Goetz,
Depart. d’Economia, UdG
 Exemple Impostos IV

CMgprivat+CMgextern= 2x+x
€
CMgprivat + Impost = 2x + 2
4
CMgprivat= 2x
3

Ingressos Marginals = 6
2

4
1
2

1 2 3 4 x
xsoc xpriv

Renan-Ulrich Goetz,
Depart. d’Economia, UdG
 Externalitats i Eficiència III
 y  PyY (L)  PLL,
on  y  beneficis de l'empresa y, L = input, Py y PL =preus,
y Y(L) és la funció de producció
 x  Px X (K , (L))  PK K ,
on  x  beneficis de l'empresa x, K i L = inputs, iX(K,)
és la funció de producció amb X /   0 i d / dL  0.

Quin és l’òptim des del punt de vista privat i des del

punt de vista social?
Determina l’impost òptim sobre l’input L
 Externalitats i Eficiència IV

max  y  PyY(L)  PLL,

L
d
òptim agricultor: y
 Py Y (L) P L  0, L*
dL

max  x  Px X (K , (L))  PKK,

K

d X X (K , (L* ))
òptim Vichy:  Px  PK 0, K *

dK K
 Externalitats i Eficiència V

(  ) X(K, (L))d

òptimsocial: y X
PyY (L)P PL 0
L 
X
dL
( y X ) X(K, (L))
Px PK 0,
K K

L**,K**
 Externalitats i Eficiència VI
òptim agricultor en presència d'un impost 
 y  PyY (L) PLL L
d
òptim agricultor: y
 PyY (L) P L  0
dL
perquè sigui idèntic amb l'òptim social imposem

= P X X (K, (L)) d ,de tal manera que l'agricultor

 dL
determina segons l'equació
X (K **, (L** )) d(L** )
Py Y (L)  PL  PX 0
 dL
 Externalitats i Eficiència (Numèric)
 y  PyY (L)  PLL,
on  y  beneficis de l'empresa y, L = input, Py y PL= preus,
Y(L) és la funció de producció
x  PxX (K , (L))  PKK , on x  beneficis de l'empresa x, K i L = inputs, i X(K,)
és la funció de producció amb X /  0 y d / dL  0.

1
Un exemple: P Y 2,Y (L) L , PL  1 , PX  1, PK 12 ,
2
3
X(K,(L)) 1.4K 0.8 (L) / K, (L)  12 L2,

Quin és l’òptim des del punt de vista privat i des del

punt de vista social?
Determina l’impost òptim sobre l’input L
 Béns Públics

CARACTERISTIQUES EXCLOENTS NO EXCLOENTS

DELS BENS
Rivalitat Béns privats de Béns de lliure accés
mercat
No Rivalitat béns de club béns públics
 https://waqi.info/

Beijing: pm10 [8-102] Madrid: pm10 [22-55]

Lausanne: pm10 [9-63]

Provisió Òptima de béns públics I
Corba agregada del valor total

Euros

Corbes individuals de valor

quantitat (extensió) del bé públic ofert

Euros Corba de cost marginal de la quantitat oferta

Preu de Corbes individuals

de valor marginal Corba agregada de valor marginal
Lindahl

quantitat (extensió) del bé públic oferta

Quantitat óptima del bé públic

 Demanda Agregada

Preu Preu
BÉ PRIVAT BÉ PÚBLIC
agregació horitzontal agregació vertical

Demanda agregada
3

2 Demanda de l’individu 1 2 Demanda de l’individu 1

Demanda de l’individu 2
1 1 Demanda de l’individu 2
Demanda agregada

1 2 3 1 2
Quantitat del bé Quantitat del bé
 Provisió Òptima de Béns Públics II

• Votació (amb o sense ACB)

• Revelació de les preferències vertaderes
– El mecanisme de Groves-Clarke (l‘estat ha de pagar
subsidis perquè els agents diguin la veritat)
– L‘impost de Clarke (l‘estat imposa impostos
addicionals en determinades situacions)
 Mecanisme de Groves-Clarke I
• Per a la provisió de béns públics ens interessa saber les
preferències verdaderes dels agents econòmics. Groves-Clarke van
proposar el següent mecanisme. El benefici de cada agent i ve
donat per:

 
vi   b j , si bi 
 b j  0
 ji ji 
 
0 , si bi   b j
 0
 ji 
• on bi representa la postura de l’agent i ; 𝒋≠𝒊 𝒃𝒋 els pagaments, vi les
preferències de l’agent i.
 Mecanisme de Groves-Clarke II

• El mecanisme on els pagaments sempre són no positius


vi  bj  h(b ), si bi  bj 0 
i i
 ji ji 
Benefici de l’agent i
 
h(b
i i
) , si bi   b j
0
 ji 
• on b-i indica les postures de tots els agents excepte la de
l’agent i ; la funció h(b-i) indica el pagament que efectua
l’agent i.
Mecanisme de Groves-Clarke II
  b j , si b  0
j
 ji 
hi bi   
ji

0 , si  bj  0 
 ji 
𝒗𝒊 𝒃𝒊 (𝒃 −𝒊 )
𝒃𝒋 𝒉𝒊
𝒋≠𝒊

3 5 3 -5
-3 5 -3 -5
3 -5 3 0
-3 -5 -3 0
 Mecanisme de Groves-Clarke III

vi  bj  h(b ), si bi  bj 0 
i i
Benefici de l’agent i  ji ji 

h(b
i i
) , si bi  bj 0
 ji 

𝒗𝒊 𝒃𝒊 𝒉 𝒊 (𝒃 −𝒊 )
𝒃𝒋
𝒋≠𝒊

3 5 3 -5
-3 5 -3 (-8) -5
3 -5 3 (8) 0
-3 -5 -3 0
 Impost de Clarke

vi si b j 0 y b 0
j
 j ji 
v + b si y  b j  0 
 i  j b j 0
 ji j ji 
• Beneficis de l’agent i 
 b j si b j 0 y b j  0 
 ji j ji 
0

si b j 0 y bj  0 

j ji
 Gestió Òptima de Béns Públics

Sense congestió amb congestió

Euros
Euros límit de la capacitat límit de la capacitat

demanda demanda

costos marg.
socials

P0

P1

C0 C1
Intensitat de l‘ús Intensitat de l‘ús