ESCULTURA GREGA

KOUROS D’ANAVYSSOS /KÓRE DEL PÈPLUM

 a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Kouros d’Anavyssos / Kóre del Pèplum
• Autor: desconegut
• Cronologia: 510 aC / 500 aC
• Estil: grec arcaic
• Tipologia: escultura exempta
• Materials: marbre / marbre policromat
• Tema: escultura funerària / votiva
• Localització: Museu Arqueològic Nacional
d’Atenes / Museu de l’Acròpoli d’Atenes
• Dimensions: 1,94 m i 1,21m
 a2. Context històric i cultural: època arcaica
(sVII-VI aC)
- Època de formació de les polis o ciutats estat
independents. Malgrat la seva independència
política, tenien la consciència de pertànyer a una
cultura comuna, amb una mateixa llengua i uns
mateixos déus (panhel·lenisme).
- Dirigides per una minoria noble, els aristoi o
aristòcrates, que establiran una forma de govern
oligàrquic. Cap al 650 aC s’imposen les tiranies,
que suposaran el triomf de l’individualisme sobre
l’aristocràcia terratinent.
- L’increment demogràfic de les polis i la manca
de terres per abastar tota la població
afavoreix la colonització grega del Mediterrani
(entre el 750-550 aC).
- Pensament: Època del naixement de la
filosofia amb Tales de Milet i Pitàgores. En
l’àmbit literari, destaquen els poemes èpics
d’Homer, la Il·líada i l’Odissea (sVIII aC) i el
sorgiment de la poesia lírica. En aquesta
època se celebren també els primers Jocs
Olímpics, al santuari de Zeus a Olímpia.
 a3. Estil: grec arcaic
- En època arcaica l’art grec avança en direcció al
naturalisme i el progrés tècnic.
- En arquitectura, es fixen les tipologies dels
temples i apareixen els primers trets dels
ordres dòric i jònic.
- Pel que fa a l’escultura, segueix un procés
evolutiu que marcarà el pas cap a les
característiques de l’època clàssica.
- En aquesta època sorgeix l’escultura
monumental, inspirada en models egipcis.
- El tema principal és la figura humana,
representada a través dels kuroi i les Kórai.
- Es desenvolupen les dues tipologies habituals:
l’escultura exempta i el relleu.
- Els materials més usats per l’escultura seran:
el marbre, la pedra i el bronze.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta o embalum rodó
- Unifacialitat (únic punt de vista)
- Simetria: eix central que divideix la figura en dues
meitats iguals, a excepció de la posició del braç
(Kóre) i de la cama avançada (Kouros).
- Hieratisme i rigidesa, posició frontal del cos i del
rostre.
- Ús de la geometria per dibuixar certes parts dels
cos: cabellera, ulls ametllats, tors, relleus de la
roba.
- Convencionalismes: braços enganxats al cos,
punys tancats (Kouros), gest d’oferir una fruita
amb la mà (Kóre), cama esquerra avançada,
somriure estereotipat (somriure arcaic),
músculs esquemàtics.
- Restes de policromia en la Kóre, als cabells, al
rostre o al brodat de la túnica.
• Característiques tècniques i materials:
- Feta amb marbre amb la tècnica de la talla.
• Kouros
- Figura masculina dempeus,
nua i mirant cap a endavant
- Frontalitat i simetria
- Postura hieràtica
- Cama esquerra avançada
- Braços enganxats al cos i punys
tancats
- Cabells ordenats
geomètricament
- Ulls ametllats i grossos
- Somriure intemporal (arcaic)
• Kóre
- Figura femenina vestida amb
pèplum o túnica fins als peus i
cenyida a la cintura
- Rigidesa, hieratisme
- Simetria
- Gest d’oferir una fruita amb la
mà esquerra.
- Braç dret enganxat al cos, puny
tancat
- Vestit que cau rígid , marca
lleugerament els plecs, deixa
entreveure les formes del cos.
c) Tema, significat i funció

• Significat
• Els kouroi (kouros, en singular) representaven
atletes guanyadors dels Jocs Olímpics. En
general no es tracta de retrats de persones
concretes. Els cossos es mostren amb total
naturalitat, nus, tal i com anaven els atletes en
les competicions esportives.
• Les Kórai (Kóre, en singular, vol dir donzella)
eren imatges que representaven
sacerdotesses. Es representaven sempre
vestides amb una túnica i solien portar una
fruita, flor o animalet en una de les mans. De
dimensions més reduïdes que els kouroi,
poques superen les mides naturals.
• Funció
• Els kouroi tenen generalment una funció
commemorativa. També es feien com a
recordatori de persones que havien mort. El
Kouros d’Anavyssos, a més de commemorar
una victòria esportiva, és una estàtua
funerària en honor del jove Kroisos, mort en
combat.
• Les Kórai eren estàtues votives que es
dedicaven al culte.
d) Models i influències
• L’estatuària egípcia fou el seu model, degut als
viatges comercials i culturals fets pels grecs a
Orient i la vall del Nil a partir del segle VII a C.
• Hi ha, però, diferències, com la nuesa i la no
utilització de suport posterior.
• També en la talla de pedra es nota la influència
egípcia (les primeres escultures gregues es feien
en fusta, les xóana, abans del segle VII aC).
• L’escultura arcaica fou precedent de la clàssica, en
la seva evolució cap a formes cada cop més
naturals.
Tríada de Micerinos (2500 aC)
GUERRERS DE RIACE
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Guerrers de Riace
• Autor: desconegut
• Cronologia: s V aC (460-430 aC)
• Estil: grec clàssic
• Tipologia: escultura exempta
• Materials: bronze
• Tècnica: fosa a la cera perduda
• Tema: guerrers
• Localització: Museo Nazionale di Reggio di
Calabria (Itàlia)
• Dimensions: 2,05m
 a2. Context històric i cultural : època clàssica
(s V- IV aC)
- Etapa històrica que s’inicia amb l’hegemonia
d’Atenes arran de les Guerres Mèdiques,
contra els perses (500-479 aC) i s’acaba amb
la mort d’Alexandre el Gran (323 aC).
- Anys de govern de Pèricles a Atenes (461-429
aC), aquest impulsa un programa
d’embelliment de la ciutat, amb la
reconstrucció de l’Acròpolis.
- A nivell polític, es consolida la democràcia.
- Pel que fa al pensament, és l’època dels grans
filòsofs: Pitàgores, Sócrates, Plató... i dels
grans dramaturgs com Esquiles, Sòfocles i
Eurípides (tragèdies) o Aristòfanes (comèdies).
 a3. Característiques de l’estil: sever o de
transició al grec clàssic
• A principis s. V aC, els escultors havien
progressat molt en la representació del cos
masculí. Hi va tenir un paper fonamental l’ús
del bronze, que va permetre la representació
del cos humà en actituds més vitals i en
moviment.
• Les escultures encara apunten algunes
característiques pròpies de l’època arcaica
(frontalitat, rigidesa, geometrització…)
• Però presenten també molts trets
característics del classicisme:
- Trenquen amb els convencionalismes
- Busquen la naturalitat
- Intenten captar el moviment, utilitzant el
contrapposto
- Exploren les emocions
- Cerquen la perfecció de la figura humana
 a4. Autor: desconegut
• Hipòtesis sobre l’autor d’aquestes escultures:
- Una planteja que podrien ser obra
d’Alcàmenes, deixeble de Policlet i Fídies.
- Una teoria més recent parla del bronzer
Pitàgores de Reggio, que va viure a Reggio di
Calabria. Se li atribueix la invenció de la
composició en X i el fet de ser el primer a
reproduir fidelment venes i tendons del cos
en l’escultura.
Estàtua de senador amb lira
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultures exemptes o embalums rodons.
- Representen dos homes nus i dempeus.
- Unifacialitat (únic punt de vista).
- Realitzats en bronze, amb la tècnica de la fosa a la
cera perduda.
- Presenten petits detalls en altres materials:
pestanyes de coure, dents de plata, ulls de vori.
- Han perdut les armes: llança o espasa i escut.
• Utilització del contrapposto (recolzen el pes a
la cama dreta i l’esquerra està lleugerament
flexionada) que trenca el hieratisme de
l’escultura arcaica.
• Perfecte coneixement de l’anatomia humana,
són representats amb gran naturalisme els
músculs, tendons i venes.
• Tenen els braços separats del cos, el braç
esquerre doblegat 90 graus segurament per
sostenir un escut i en el dret portarien un
arma.
Guerrer A :
- Representa un home més jove
- Porta els cabells lligats amb una
cinta i fets amb molt detall
- Utilitza el contrapposto
- Gira el cap a la dreta
- Actitud més nerviosa i vital
Guerrer B :
- Representa home més gran
- Amb el cap cobert per una
mena de barret de cuir per
col·locar-hi a sobre el casc
- Contrapposto
- Li falta un ull de vori
- Actitud més serena
Casc corinti que segurament portarien les dues figures
c) Tema, significat i funció
- Trobats el 1972 entre les restes d’un naufragi,
a les aigües de la mar Jònica, prop del poble
de Riace. Relacionat amb l’enfonsament d’un
vaixell amb destí a la Magna Grècia.
Significat
Diverses hipòtesis sobre la identitat d’aquests
personatges:
- Una d’elles els identifica amb els dos guerrers Àiax
de la guerra de Troia, narrada per Homer:
• Àiax Telamó o Àiax el Gran, guerrer aqueu que
va combatre amb Aquil·les a la guerra de Troia.
Descrit com un guerrer de gran alçada i força
colossal. Després de la mort d’Aquil·les va
embogir i es va suïcidar.
• Àiax Oileu, combaté sovint al costat del primer,
castigat per Atena per la seva crueltat.
• També s’han identificat com a Càstor i Pol·lux,
fills de Zeus.

Funció
• No se sap quina funció tenien però la
composició de les figures fa pensar que van
ser fetes per col.locar-les d’esquena a una
paret i ser vistes frontalment, possiblement en
un lloc públic de la ciutat.
d) Models i influències
• Els guerrers de Riace encara tenen algunes
característiques arcaiques: frontalitat, rigidesa i
geometrisme en certes parts del cos.
• Però el seu dinamisme i naturalisme, detalls
anatòmics... porten a l’antropocentrisme propi
de l’etapa clàssica.
• També són importants perquè es tracta dels pocs
originals en bronze grecs conservats i serveixen
per estudiar la tècnica de la fosa a la cera
perduda tal i com es feia en l’antiga Grècia.
DISCÒBOL
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Discòbol
• Autor: Miró (480-430 aC)
• Cronologia: 460 aC
• Estil: grec clàssic
• Tipologia: escultura exempta
• Materials: original de bronze, còpia romana de
marbre
• Tema: model anatòmic atlètic
• Localització: Museo Nazionale Romano (Roma)
• Dimensions: 1,55m
 a2. Context històric i cultural
- Època clàssica. Època d’esplendor d’Atenes,
que lidera la Lliga de Delos després de
derrotar els perses (Guerres Mèdiques)
- Anys de govern de Pèricles a Atenes (461-429
aC), aquest impulsa un programa
d’embelliment de la ciutat, amb la
reconstrucció de l’Acròpolis.
- A nivell polític, es consolida la democràcia.
- Etapa de grans realitzacions intel·lectuals.
- En l’àmbit del pensament, és l’època dels grans
filòsofs: Sòcrates, Plató, els sofistes; els grans
dramaturgs com Esquil, Sòfocles, Eurípides
(tragèdies) o Aristòfanes (comèdies).
Destaquen també els historiadors Tucídines i
Herodot.
 a3) Característiques de l’estil: grec clàssic
- L’escultura, la manifestació artística que millor
reflecteix els ideals de la civilització grega
(home com a mesura de totes les coses,
bellesa, proporció, equilibri, etc)
- El cos humà és el motiu principal de
representació
- Busca la semblança amb el natural, però no
retrat, sí l’ideal d’home (cànon)
- L’ideal de bellesa humana es basa en la
proporció i l’equilibri
- Materials més usats: marbre, pedra i bronze.
- Policromia (perduda amb el temps)
- Tipologies: escultures exemptes i relleus
- En època clàssica l’escultura assoleix un
domini total de la tècnica.
- Es defineixen els cànons o models de bellesa
ideal, basada en les proporcions
matemàtiques entre el cap i la resta del cos.
- Expressió serena de les escultures.
- Es perd la rigidesa i frontalitat
a4. Autor: Miró
• Escultor i bronzista de gran prestigi, un dels
més destacats d’època clàssica. Va fer la major
part de la seva producció en bronze.
• Treballà a Atenes a l’època de Pèricles.
• Els escriptors antics destaquen el naturalisme,
dinamisme i equilibri de proporcions de les
seves obres. Però li retreuen el desinterès per
reflectir les emocions.
• Les seves escultures es poden conèixer gràcies
a les còpies romanes.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta o embalum rodó.
Representa un personatge nu a punt de
llençar un disc.
- Unifacialitat (únic punt de vista). Concebuda
per ser vista en un únic pla frontal.
- Expressió de moviment intens: el cos dibuixa
una S, combinat amb l’arc que descriuen els
braços estesos.
- Composició equilibrada, sense eixos de
simetria. Crea un joc de corbes i contracorbes
(rhytmos). El braç que manté el disc fa de
contrapès amb la cama sobre la que recolza
l’altre braç.
- Bon treball anatòmic del cos, marca
clarament tots els músculs en tensió que
participen del moviment.
- Presenta alguns trets d’època arcaica: la
inexpressivitat del rostre, la geometrització
dels cabells i el fet de presentar el tors amb
una vista frontal i els braços i cames de perfil.
Visió lateral Visió posterior
• Tècnica i material:
- Fet amb marbre, amb la tècnica de la talla
(consisteix a extreure material d’un bloc fins a
obtenir la forma desitjada)
- Original de bronze, còpia romana de marbre.
La còpia en marbre requerí un suport que
l’original en bronze no tenia.
c) Tema, significat i funció
• Tema
- Representa el jove atleta Jacint, que morí en uns
jocs dedicats a Apol.lo, mostrat en el moment
decisiu del llançament d’un disc, de màxima
concentració i màxim desequilibri del cos.
- El personatge és representat també en la seva
plenitud física, com a ideal atlètic de l’època.
• Significat
- Intent de captació d’un instant fugaç i expressió
de la força del moviment.
- Postura novetosa, considerada com un gran
avenç en la tècnica escultòrica.
- Fins aleshores els atletes es representaven drets,
en el primer temps de l’acció del llençament del
disc. Miró representa el segon temps de l’acció,
quan l’atleta fa una volta amb tot el cos sobre si
mateix, a més de balancejar el disc. I hi afegeix
tot l’esforç muscular que fa al tercer temps, el de
llançar el disc.
• Funció
- Destinat a ser exposat en públic o com exvot
en homenatge a un atleta
- Demostra la gran importància que per als
grecs tenien els jocs atlètics i l’esport en
general. Els atletes que hi participaven tenien
una gran fama, i els seus cossos eren models
de bellesa ideal.
d) Models i influències
• Miró trencà els canons de
l’escultura arcaica, tot i
que va partir d’aquests.
També rebé la influència
dels vasos de ceràmica
pintats i estàtues petites
de bronze, on els artistes
tenien més llibertat
creativa i més facilitat
tècnica.
• El Discòbol avançà molt en l’estudi del
moviment. La tensió muscular i la interacció
amb l’espai circumdant varen ser innovacions
decisives per el futur de l’escultura.
DORÍFOR
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Dorífor
• Autor: Policlet el Vell (480-420 aC)
• Cronologia: 430 aC
• Estil: grec clàssic
• Tipologia: escultura exempta
• Materials: original de bronze, còpia romana de
marbre
• Tema: atlètic
• Localització: Museu Arqueològic Nacional
(Nàpols)
• Dimensions: 2,12 m
 a2. Context històric i cultural
- Època clàssica. Època d’esplendor d’Atenes,
que lidera la Lliga de Delos després de
derrotar els perses (Guerres Mèdiques)
- Anys de govern de Pèricles a Atenes (461-429
aC), aquest impulsa un programa
d’embelliment de la ciutat, amb la
reconstrucció de l’Acròpolis.
- A nivell polític, es consolida la democràcia.
- Etapa de grans realitzacions intel·lectuals.
• En l’àmbit del pensament, és l’època dels
grans filòsofs: Sòcrates, Plató, els sofistes; els
grans dramaturgs com Esquil, Sòfocles,
Eurípides (tragèdies) o Aristòfanes (comèdies).
Destaquen també els historiadors Tucídines i
Herodot.
 a3) Característiques de l’estil: grec clàssic
- L’escultura és la manifestació artística que
millor reflecteix els ideals de la civilització
grega (l’home com a mesura de totes les coses,
bellesa, proporció, harmonia, raó, natura).
- En època clàssica l’escultura assoleix un
domini total de la tècnica.
- Es defineixen els cànons o models de bellesa
ideal, basada en les proporcions matemàtiques
entre el cap i la resta del cos.
- Expressió serena de les escultures.
- Es perd la rigidesa i frontalitat
- El cos humà és el motiu principal de
representació
- Busca la semblança amb el natural, però no
retrat, sí l’ideal d’home.
 a3. Autor: Policlet el Vell
• Fou uns dels escultors més famosos del segle V
aC., juntament amb Fídies i Miró.
• Realitzà estudis sobre les proporcions del cos
humà i definí el “cànon de racionalitat anatòmic”.
• La seva obra es valorà per la seva qualitat i també
pel seu caràcter didàctic. La més copiada i
imitada fou el Dorífor.
• Treballà sobretot en bronze però també en
marbre, or i vori.
• S’especialitzà en estàtues d’atletes victoriosos
nus.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta o embalum rodó.
- Unifacialitat.
- Representa un personatge nu que sosté amb
la mà esquerra una llança
- Totes les parts del seu cos tenen una relació
harmoniosa entre elles i alhora guarden una
relació matemàtica i geomètrica amb el
conjunt. És l’expressió del cànon anatòmic
perfecte.
Cànon 1/7

La longitud de la figura
havia de
ser set vegades l’alçada
del cap.

El rostre es divideix en
tres parts iguals: el
front, el nas i el mentó.
- Utilitza el contrapposto amb gran perfecció
com un equilibri perfecte entre la part tensa
del cos (cama dreta que sosté el pes i braç
dret) i la distesa (cama esquerra flexionada i
braç esquerre doblegat) que dóna sensació de
dinamisme.
- Aquest dinamisme s’accentua amb el gir del
cap i la lleugera elevació del maluc i les
espatlles en sentit contrari.
- Tors modelat amb gran detallisme, marcant
amb claredat els pectorals i les línees de
cintura i malucs.
- Expressió serena i pensativa. No expressa
orgull ni vanitat. El gest seré és propi d’aquell
que manté l’excel·lència ètica del seu èxit.
- Els cabells estan disposats amb naturalitat.
• Tècnica i material:
- Original de bronze, còpia romana de marbre.
La còpia en marbre requerí un suport a la part
posterior i un altre més petit al braç dret.
- Fet amb la tècnica de la talla (consisteix a
extreure material d’un bloc fins a obtenir la
forma desitjada)
c) Tema, significat i funció
• Tema
- Representa un atleta en actitud de repòs,
instants abans de participar en la prova de
llançament.
• Significat
- Simbolitza l’ideal antropològic grec: l’home
en plenitud física preparat per participar en
els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor
físic i intel·lectual. Factors corporals en
harmonia amb els espirituals.
• Funció:
- Commemorativa. Us habitual com exvot en
homenatge a un atleta.
- Honorar i representa l’excel·lència ètica de
l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat.
d) Models i influències
• L'origen de l’obra de Policlet el trobem en
l’evolució de l’escultura arcaica cap al
naturalisme.
• Policlet estava influït per les idees de Pitàgores
sobre la importància dels nombres, per això els
aplicà al seu cànon sobre la proporció del cos
humà.
• El seu cànon i el seu contrapposto van ser model
seguit pels seus contemporanis i pels artistes
d’èpoques posteriors, com els romans i els
renaixentistes (Miquel Àngel).
David, Miquel Àngel (1501-1504)
HERMES AMB DIONÍS INFANT
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol : Hermes amb Dionís infant
• Autor : Praxíteles (actiu entre 380-330 aC)
• Cronologia : 350-330 a.C
• Estil: grec postclàssic o clàssic tardà
• Tipologia : exempta
• Material : marbre
• Tema: mitològic
• Localització original : Temple d’Hera (Olímpia)
• Localització actual : Museu arqueològic (Olímpia)
• Dimensions : 2,13 m
 a2. Context històric i cultural
• Les guerres del Peloponès (431-404 aC) posen fi a
la supremacia d’Atenes.
• Moment de crisi de les polis gregues, que cauen
sota el control del rei Filip de Macedònia (338
aC), pare d'Alexandre el Gran.
• Alexandre el Gran crearà un gran imperi, des
d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura
gregues com a base. A la seva mort (323 aC) però,
el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
• Pel que fa a la cultura, destaquen les figures
d’Euclides i Arquímedes en les Matemàtiques i
Teòcrit, Calimac i Menandre en la Literatura.
En la Filosofia, és el moment d’Aristòtil, Epicur
i Zenon.
 a3. Característiques de l’estil: grec clàssic
tardà o postclàssic
• Moment de màxim esplendor de l’art grec.
• En escultura, moment de transició entre el
classicisme de Fídies i Policlet i l’hel·lenisme.
• Recerca de la bellesa i l’expressivitat dels
rostres; major interés per plasmar els
sentiments.
• Els artistes més destacats d’aquest període
són Praxíteles, Escopes i Lisip.
• En arquitectura, aparició de l’ordre corinti.
• Inici de la decoració musivària, amb el mosaic
de còdols i de tessel·les.
• En ceràmica, es desenvolupa la tècnica de les
figures vermelles sobre fons negre.
 a4. Autor: Praxíteles
- Gran escultor del postclassicisme, que
contribuirà a l’evolució de l’estil escultòric.
- Treballà principalment el marbre i contribuí a
posar novament de moda aquest material.
- La seva model i amant Friné li serví
d’inspiració per crear les seves famoses Venus.
Destaca la Venus de Cnidos, que representa
l’ideal de bellesa femení.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta. Grup escultòric compost
per dues figures.
- Unifacialitat.
- El jove Hermes dempeus, nu i recolzat en un
tronc, subjecta amb el seu braç esquerre el nen
Dionís, també nu.
- Del mateix braç esquerre d’Hermes penja un
mantell drapejat que dissimula el tronc en què
es recolzen.
• Partint de l’anàlisi del contrapposto l’artista hi
aplica l’anomenada corba praxiteliana,
estructura suau i dinàmica en forma de S
invertida.
• El cos es desplaça de l’eix vertical donant
sensació d’equilibri entre moviment i repòs.
• Contrast entre le moviment de la figura
d’Hermes i la verticalitat del petit Dionís i la
túnica. Aquesta està treballada seguint la
tècnica dels draps molls.
• Hermes presenta les característiques de les
figures de Praxíteles: esvelt, refinat, elegant i
amb una musculatura evident però gens
voluminosa. Tractament naturalista del cabell,
del rostre i del tors d’Hermes
• El nen Dionís no té unes proporcions gaire
aconseguides, però manté una actitud més
espontània.
• Hermes i Dionís mostren el rostre de tres
quarts per indicar la relació que s’estableix
entre els dos personatges i entre el nen i
l’objecte que porta Hermes al braç dret.
• Incertesa respecte als fragments
desapareguts. En el braç dret Hermes podria
sostenir un caduceu o també un gotim de
raïm. Probablement duia una corona vegetal,
però es presenta sense els seus atributs
habituals (barret i sandàlies alades).
• Materials i tècnica:
- Realitzat en marbre, amb la tècnica de la talla.
Originalment estava policromat.
c) Tema, significat i funció
• Tema mitològic: representa el déu del comerç i
missatger diví, Hermes, portant el seu petit
germanastre, Dionís, déu del vi, perquè el cuidin
el rei de Tebes i la seva esposa. Vol protegir-lo de
la venjança d’Hera, esposa de Zeus, enfurismada
per les infidelitats del seu espòs. S’ha parat pel
camí i sembla que li ofereix un gotim de raïm, i el
petit s’esforça per agafar-lo.
• Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i
està representat de forma humana i afectuosa.
• Significat: Les divinitats tradicionals gregues
eren vistes com entitats inspiradores
d’influències benefactores o perjudicials per
als afers humans.
• Funció: Realitzada com a ofrena per al temple
d’Hera al santuari de Zeus a Olímpia. Segons
els historiadors, va ser feta per commemorar
la pau entre les polis d’Elis (sota el patronatge
de Dionís) i Arcàdia (sota el patronatge
d’Hermes).
d) Models i influències
• Praxíteles segueix els cànons imposats en
l’època clàssica, sobretot el de Policlet.
• Alhora considerat precursor dels canvis que
culminaran en l’estil hel·lenístic: personatges
que s’humanitzen i expressen emocions i
sentiments.
• Influirà força en època hel·lenística i en
etapes posteriors, sobretot en el Renaixement.
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Laocoont i els seus fills
• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: segle III-II aC
• Estil: grec hel·lenístic, escola de Rodes
• Tipologia: escultura exempta
• Material: original de bronze, còpia romana de
marbre
• Tema: mitològic
• Localització: Museu Vaticà
• Dimensions: 2,42 m alçada
 a2. Context històric i cultural: etapa hel·lenística
• Etapa de grans canvis que comprèn des de la mort
d’Alexandre el Gran (323 aC) fins a l’annexió d’Egipte a
l’imperi romà (31 aC).
• Divisió de l’imperi en tres grans regnes: Macedònia,
Egipte i Àsia Menor. Entre els segles II-I aC aquests
regnes seran finalment conquerits per Roma.
• El centre de producció artística es trasllada des
d’Atenes a altres ciutats de la perifèria del món grec:
Pèrgam (Àsia Menor), Rodes i Alexandria (Egipte).
• Malgrat la decadència política, la cultura grega servirà
de referència als regnes orientals.
• L’illa de Rodes s’independitzà de Pèrsia en temps
d’Alexandre i formà després un petit imperi que
abraçà part de la costa d’Àsia Menor
• Pel que fa al pensament, és l’època d’Aristòtil,
Euclides, Eratòstenes o Arquímedes. Apareixen
els corrents filosòfics de l’escepticisme,
l’epicureisme i l’estoïcisme. Les grans ciutats es
converteixen en els centres del saber. Es produeix
un gran progrés en l’àmbit de les ciències, la
medicina, l’astronomia i les matemàtiques.
a3. Característiques de l’estil: grec hel·lenístic
• L’estil grec he:lenístic té la seva màxima expressió
en l’escultura, caracteritzada per:
- Composicions dinàmiques que trenquen amb la
serenitat i l’equilibri clàssics.
- Màxima expressivitat dels rostres, mostrant
sentiments de patiment i passió (phatos).
- L’idealisme de l’època clàssica deixa pas al
realisme, tal i com es mostra em l’aparició del el
retrat i els temes anecdòtics.
- Preferència pels grups escultòrics.
- Canvis en els plantejaments artístics clàssics.
La influència oriental es mostra en el gust per
la grandesa, l’exaltació i la propaganda del
poder.
 a4. Autor: Agesandre i fills
• Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills), escultors
de l’escola de Rodes. Se’n tenen poques notícies d’ells.
• L’autoria de l’escultura s’ha comprovat amb uns grups
de figures de marbre trobades a prop de Nàpols, que
representaven escenes de l’Odissea d’Homer.
• Es trobà un grup que representava a Ulisses cegant a
Polifem, i que portava els noms d’aquests escultors
gravat. A partir d’aquí s’han relacionat, per la similitud
tècnica, els dos grups.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta composta per tres
personatges (grup escultòric).
- Unifacialitat
- S’organitza a l’entorn de la figura principal del
sacerdot que lluita per alliberar-se de l’atac de
les dues serps, mentre els seus fills, a ambdós
costats, semblen no tenir prou força per
escapar-se’n.
- Composició en forma de piràmide que
dibuixen els caps dels tres personatges, el del
Laocoont coincideix amb el vèrtex superior.
- Una diagonal creua tot el grup, baixant des de
la part superior esquerra. Les diagonals donen
unitat a l’acció dels tres personatges i alhora
manifesten el dinamisme de la composició.
- Moviment reforçat per les dues serps que
serveixen de nexe d’unió entre les tres figures.
• Personatges representats en actituds de
tensió extrema, amb els cossos contorsionats i
els músculs molt marcats per l’esforç. Són
cossos tractats amb la perfecció clàssica, però
trencant els esquemes de serenitat i equilibri.
• Les figures dels infants són tractades seguint
el model del pare, amb un cos musculat de
persona adulta, però amb unes proporcions
més reduïdes.
• Interès per mostrar les emocions humanes,
característic del període hel·lenístic. Captació del
pathos o patiment dels personatges, reflectit en
els rostres, principalment del Laocoont. Aquest
expressa amb gran intensitat el sofriment per la
lluita amb les serps i, alhora, per veure com són
atacats els seus fills.
• Materials i tècnica:
Aquest grup va ser realitzat en bronze
probablement amb la tècnica de la cera perduda
tot i que es conserva la còpia romana que és una
talla en marbre.
Arrues en el
rostre

Ulls enfonsats

Boca oberta

Expressió de
dolor
c) Tema, significat i funció
• Tema mitològic i literari.
• El grup presenta la lluita de Laocoont. Segons el
mite de la guerra de Troia (relatada a la Ilíada,
d’Homer), Laocoont era un sacerdot troià que
advertí als seus conciutadans sobre el perill del
cavall de fusta ofert pels grecs com a regal a
Posidó. Dues serps gegantines sorgides del mar
van matar Laocoont i els seus dos fills. Aleshores
els troians van entrar el cavall a la ciutat per
evitar que fos destruïda, segons els advertí Sinó.
• Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha
dues versions diferents:
- Segons la mitologia grega, Laocoont era un
sacerdot d’Apol·lo, i el seu càstig va passar
perquè es va casar en contra de les ordres del
déu.
- Segons la versió de l’Eneida del poeta romà
Virgili, va ser Atena qui va enviar les serps per
convèncer els troians perquè acceptessin el
regal.
• Funció: Grup escultòric trobat el 1506 entre
les ruïnes del Palau de Neró a Roma. Es
tractaria, per tant, d’una obra destinada a
Roma, per decorar el palau de l’emperador.
d) Models i influències
• És important l’herència del passat clàssic en
l’escultura d’època hel·lenística. També s’observa
en aquesta obra la influència dels relleus de
l’altar de Pèrgam.
• Miquel Àngel va quedar profundament
impressionat per aquesta obra. Hi va saber veure
la terribilità que ell mateix traslladà a les seves
escultures.
• Durant el Barroc els artistes prendran com a
referència la tensió i dinamisme de l’escultura
hel·lenística. N’és un exemple Bernini.
Moisès.
Miguel Angel.
Tomba del
Papa Juli II.
1509
Rapte de
Prosèrpina.
Bernini.
1621-22
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
a) Documentació general
a1. Fitxa tècnica
• Títol: Victòria de Samotràcia
• Autor: atribuït a Pitòcrit de Rodes
• Cronologia: 200-190 aC
• Estil: grec hel·lenístic (escola de Rodes)
• Tipologia: escultura exempta
• Material: marbre
• Tema: mitològic/ commemoratiu
• Ubicació original: Santuari dels Cabirs a l’illa de
Samotràcia
• Ubicació actual: Museu del Louvre
• Mida: 2,45 m
 a2. Context històric i cultural: etapa hel·lenística
• Etapa de grans canvis que comprèn des de la mort
d’Alexandre el Gran (323 aC) fins a l’annexió d’Egipte a
l’imperi romà (31 aC).
• Divisió de l’imperi en tres grans regnes: Macedònia,
Egipte i Àsia Menor. Entre els segles II-I aC aquests
regnes seran finalment conquerits per Roma.
• El centre de producció artística es trasllada des
d’Atenes a altres ciutats de la perifèria del món grec:
Pèrgam (Àsia Menor), Rodes i Alexandria (Egipte).
• Malgrat la decadència política, la cultura grega servirà
de referència als regnes orientals.
• L’illa de Rodes s’independitzà de Pèrsia en temps
d’Alexandre i formà després un petit imperi que
abraçà part de la costa d’Àsia Menor
• Pel que fa al pensament, és l’època d’Aristòtil,
Euclides, Eratòstenes o Arquímedes. Apareixen
els corrents filosòfics de l’escepticisme,
l’epicureisme i l’estoïcisme. Les grans ciutats es
converteixen en els centres del saber. Es produeix
un gran progrés en l’àmbit de les ciències, la
medicina, l’astronomia i les matemàtiques.
a3. Característiques de l’estil: grec hel·lenístic
• L’estil grec he:lenístic té la seva màxima expressió
en l’escultura, caracteritzada per:
- Composicions dinàmiques que trenquen amb la
serenitat i l’equilibri clàssics.
- Màxima expressivitat dels rostres, mostrant
sentiments de patiment i passió (phatos).
- L’idealisme de l’època clàssica deixa pas al
realisme, tal i com es mostra em l’aparició del
retrat i els temes anecdòtics.
- Preferència pels grups escultòrics.
- Canvis en els plantejaments artístics clàssics.
La influència oriental es mostra en el gust per
la grandesa, l’exaltació i la propaganda del
poder.
 a4. Autor:
- Atribuïda a Pitòcrit de Rodes per alguns autors.
- D’altres rebutgen aquesta autoria però la
consideren una obra de l’escola de Rodes.
b) Aspectes formals i tècnics
• Característiques formals i estructurals:
- Escultura exempta o embalum rodó.
- Unifacilitat (únic punt de vista òptim, malgrat
que està teballada en tot el seu volum).
- Representa una figura femenina alada i
dempeus, li manquen el cap i els dos braços.
- Vesteix una túnica lligada sota el pit (xitó) amb
un cordó i una capa (himatió).
- Les robes s'adhereixen al seu cos deixant
intuir la seva anatomia, tractament que
recorda la tècnica de “draps molls" de Fídies.
- Clar sentit de dinamisme de la figura,
remarcat per la disposició de les ales de
l’esquena i la cama dreta avançada, per indicar
que la figura va avançant.
- Les robes, agitades pel vent, donen lloc a una
gran abundància de plecs, organitzats en
diferents direccions i reforcen la sensació de
moviment.
- L’anatomia de la figura, perceptible sota les
robes, mostra les corbes del cos i dóna a la
figura una gran sensualitat.
• La composició complexa, s’organiza a base de
la diagonal del cos i les corbes que dibuixen
les ales desplegades.
• Destaca per la seva grandiositat i la ruptura de
la proporció clàssica.
• Materials i tècnica: Feta amb marbre de
Paros, amb la tècnica de la talla.
c) Tema, significat i funció
• Tema: Representa la deesa Niké (Victòria),
portadora de la bona sort. Sovint
personificada amb la imatge d’Atena.
• Capaç de córrer i volar a gran velocitat, es
representa amb ales i amb una palma o
garlanda, símbols de la victòria.
• Encara amb les ales desplegades, s’acaba de
posar sobre la proa del vaixell per conduir els
soldats a la victòria.
• Significat: Representa, de manera al·legòrica,
la Victòria militar.
• Funció: obra de caràcter commemoratiu.
Inicialment es va pensar que fou un encàrrec
del rei de Macedònia Demetri Poliorcetes per
celebrar la victòria naval a Salamina sobre la
flota de Ptolemeu I Sòter.
• Després es descobrí que havia estat donada
pels habitants de Rodes al santuari dels Cabirs
per commemorar la victòria naval sobre el rei
persa Antíoc III.
• Descoberta a finals del s XIX a l’illa de
Samotràcia per Charles Champoiseau,
vicecònsul francès, que la portà al Museu del
Louvre. S’aixecava sobre un pedestal amb
forma de proa d’un vaixell de pedra que se
situava sobre un estany a dos nivells. La
Victòria es podia veure reflectida en l’estany.
d) Models i influències
• L’obra beu dels models clàssics però alhora
s’allunya d’ells pel dinamisme que imprimeix a
la composició.
• En èpoques posteriors se n’han fet múltiples
interpretacions. S’ha vist la seva influència en
el personatge principal de La llibertat guiant el
poble de Delacroix.
• També els futuristes la prengueren com a
model de l’art del passat que volien superar.