PROSA DEL SEGLE XX

4T ESO
DURANT EL SEGLE XX HI HA DIFERENTS CORRENTS LITERARIS
TANT EN POESIA, EN NARRATIVA COM EN TEATRE

• MODERNISME (JOAN MARAGALL, SANTIAGO RUSIÑOL, VÍCTOR CATALÀ, ETC.)

• NOUCENTISME (JOSEP CARNER, EUGENI D’ORS, ETC.)
• AVANTGUARDISME (JOAN SALVAT-PAPASSEIT, J.V. FOIX, ETC.)
• POSTGUERRA (MERCÈ RODOREDA, PERE CALDERS, JOAN OLIVER, MANUEL DE PEDROLO
• LA LITERATURA CATALANA AVUI (QUIM MONZÓ, MARIA BARBAL, JAUME CABRÉ, MIQUEL MARTÍ
I POL, SERGI BELBEL, SERGI PÀMIES, ETC.)
 INICI DEL S. XX, MARC EUROPEU

• LA NOVEL·LA REALISTA ESTÀ EN CRISI A EUROPA.

• PASSA A 1R PLA LITERARI L’ANÀLISI DE LA VIDA INTERIOR DELS PERSONATGES (CAL TENIR MOLT EN COMPTE
L’IMPACTE QUE REPRESENTARÀ LA PSICOANÀLISI FREUDIANA).
• NARRADOR EN PRIMERA PERSONA I MONÒLEG INTERIOR (EXPRESSIÓ INTIMA DEL PENSAMENT/EL NARRADOR
INTERVÉ EL MÍNIM.

ESCRIPTORS EUROPEUS MÉS REPRESENTATIUS:

• MARCEL PROUST (A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT), THOMAS MANN (LA MUNTANYA MÀGICA), JAMES JOYCE
(ULISSES), VIRGINIA WOOLF, FRANZ KAFKA (LA METOMORFOSI)
 LA PROSA ALS ANYS 20 I 30 A CATALUNYA

• SÓN MOLT FRUCTÍFERS PER A LA LITERATURA CATALANA.

• CONVIUEN UNA GRAN QUANTITAT D’ESTÈTIQUES I IDEOLOGIES, COMENCEN A APARÈIXER
REVISTES LITERÀRIES ESPECIALITZADES I ES DISPOSA D’UNA XARXA EDITORIAL CATALANA MOLT
MODERNA.
• LA NOVEL·LA ES MODERNITZA ADOPTANT TÈCNIQUES COM L’ANÀLISI PSICOLÒGICA I EL
MONÒLEG INTERIOR.
• CARLES SOLDEVILA, JOSEP M. DE SAGARRA, MIQUEL LLOR, JOSEP PLA.
 LITERATURA DE POSTGUERRA

• ETAPES DE POSTGUERRA: 1939-1946 FEIXISME I REPRESSIÓ

1947-1959 LA DICTADURA ES CONSOLIDA
1960-1968 OBERTURA
1968-1980 EL TRÀNSIT A LA DEMOCRÀCIA
• QUAN CATALUNYA HAVIA RECUPERAT LES INSTITUCIONS PRÒPIES I SEMBLAVA QUE LA CULTURA, EN GENERAL, I
LA LITERATURA, EN PARTICULAR SEGUIEN UN CAMÍ DE NORMALITAT, LA GUERRA CIVIL I LA LLARGUÍSSIMA
POSTGUERRA VAN ESTRONCAR TOTES LES ESPERANCES.
• EN AQUEST PERÍODE DESTAQUEN LLORENÇ VILLALONGA I MERCÈ RODOREDA. TANT L’UN COM L’ALTRA
COMENCEN A PARLAR-NOS DE VIDES MARCADES PEL DESASTRE BÈL·LIC, DE MONS QUE S’ENFONSEN, DE
SOLITUD, DE L’ABSURDITAT DE LA VIDA, ETC.
 ACTITUDS DAVANT LA REPRESSIÓ

• INCORPORACIÓ AL NOU RÈGIM CANVIANT LES SEVES IDEOLOGIES I RENUNCIANT A LA

PRÒPIA LLENGUA (JOSEP PLA, LLORENÇ VILLALONGA, EUGENI D’ORS...)
• EXILI (PERE CALDERS, MERCÈ RODOREDA, CARLES RIBA, JOAN OLIVER...) PRIMER A FRANÇA
DESPRÉS A AMÈRICA.
• ESILI INTERIOR / CLANDESTINITAT: REPLEGAMENT DEFENSIU PER DEMOSTRAR QUE EL
FRANQUISME NO HAVIA ACONSEGUIT ENSORRAR LA CULTURA CATALANA (SALVADOR ESPRIU,
J. V. FOIX...)
 CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVEL·LA PSICOLÒGICA

• PRESÈNCIA DE MATERIAL ÍNTIM (CARTES, CONFIDÈNCIES, FRAGMENTS DE DIARI, PROJECCIÓ DE

SOMNIS, …)
• AFLORAMENT DEL MÓN OBSCUR I AMAGAT DE LA SEXUALITAT: REPRESSIÓ, INSATISFACCIÓ…
INFLUENCIA DE FREUD.
• DESCRIPCIÓ LINIAL QUE ESCAMOTEJA INFORMACIÓ PER A COMPRENDRE EL PERSONATGE. EL
LECTOR HA DE SER ACTIU.
• L’ESTRUCTURA TEMPORAL ES TRENCA EN ALGUN MOMENT.
 MERCÈ RODOREDA
CONSTANTS TEMÀTIQUES QUE ES REPETEIXEN
INSISTENTMENT:

• LA VEU NARRATIVA FEMENINA

• TENDÈNCIA A UNA FORTA INTROVERSIÓ I SOLITUD

• DESENCANT DE LA REALITAT PRESENT

• RECERCA DE LA FELICITAT EN ELS SOMNIS I EL PASSAT

• DIFICULTAT DE LES RELACIONS AMOROSES

(TRIANGLES AMOROSOS, SECRETS)

• SIMBOLOGIA PRÒPIA.