Materialisme Històric

• "...en la producción social de su vida los hombres establecen determinadas

relaciones necesarias e independientes de su voluntad, relaciones de
producción que corresponden a una fase determinada de desarrollo de sus
fuerzas productivas materiales. El conjunto de estas relaciones de
producción forma la estructura económica de la sociedad, la base real
sobre la que se levanta la superestructura jurídica y política y a la que
corresponden determinadas formas de conciencia social. El modo de
producción de la vida material condiciona el proceso de la vida social
política y espiritual en general. No es la conciencia del hombre la que
determina su ser sino, por el contrario, el ser social es lo que determina su
conciencia.
• Karl Marx, Prólogo a la Contribución a la Crítica de la Economía Política
(1859)"
Activitat d’AC 1.
(grups de 10, què és per
vosaltres la història?
 Tema 2
L’educació a les antigues
cultures orientals.
Professor associat al Departament de Teoria i Història de l’Educació
cmartinezgut@ub.edu
 Índex del tema 2.
2.1 : Índia. 23 Setembre
2.3 : Xina. 25 Setembre
2.4 l’Egipte i . 30 Setembre
2.5 Educació hebraica 2. Octubre
 I al a prehistòria, educació?

La prehistòria és el període més llarg de la humanitat.

Societat caçadora: Paleolític.

El Paleolític, 700.000 milions
d’anys fins a 12.000 anys abans de la nostre era (ANE)
• Societat agricultora: Neolític.
• - Neolític, 5500 a 2500 anys abans de la nostre era (ANE)

• Matriarcal.
- Estructura familiar
• Clans i tòtems
• Component màgic

• Ritualització
• https://www.youtube.com/watch?v=t6l8KgFPcKI
• https://www.youtube.com/watch?v=-d0tvZAwDeo
• Procés d’hominització a humanització:
• La transferència cultural.
• Tecnologies originàries.

Jaciment de la Daga (Banyoles,

neolític)
2.0 Pobles indi-americans (2500 ac)..
AZTECAS
NORD
INCAS SUD
Azteques Íncas
Situats al nord Situats al sud

Orientació bèl·lica i religiosa. Menys diferència entre classes socials.(Incas i nobles).

Menys religiosa.

Educació en dues institucions: Els calmélac (nobles) Eenyament en cases Yachaywasi (quechiua, casa de la
Formació religiosa. Telepochacali Classe Mitjana Formació sabiesa).
bèl·lica. Nenes annex al Camélac. Llengua Quechia.
Religió al deu sol
Militarisme
Educació a carrec de
Amauta / mestre
Per les dones
Hatunruna
Quipu
sistema numeric
2.1 Educació Oriental: L’Antiga Índia
1.1 Context històric: Origen Riu Ganges

Arya: Arios. Els dignes.

Van arribar a l’Índia
aprox 2.000 AC.
Riu Indo
1.2 La concepció religiosa i sociopolítica.
Sobre Purusha i les castes
Sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam
Indioeuropeu
.
De Purusha:
brāhmanas de la boca, sacerdots
Chatrias dels braços, militars
Vaishias de les cames, artesans
Shudrás dels peus, esclaus
Daltis (paria) no han nascut de
Purusha
 Indra (Vent) Súria (Sol)
agni (foc)

Brahmanis
me

Cultura vèdica, pedra angular del

hinduisme.

La triada hindú

CREIXEMENT CONSERVACIÓ DESTRUCCIÓ

1.2 La concepció regligiosa i sociopolítica.
Doctines religioses.
* Orígen en l’Upanishad.
* Induisme: Prové del Brahamanisme i del vedisme.
• Vedisme: Més antic, tendència monoteista.
• Brahmanisme: Panteista i tendència politeista.
• Brahmanisme i l'ànima: Brahman: Ànima món. Atman: Ànima
humana. Resurrecció, unió amb el que és absolut i abandonament del
karma.
• Budisme: Prové del Janisme (victòria)
LES 4 VERITATS DE BUDA
• No creu en les castes, neix en contra del monopoli dels Kchatrias.
Les 4 veritats nobles de BUDA:
1. L'existència és dolorosa.
2. El dolor existeix perquè existeix desig.
3. La superació del dolor és la superació del desig.
4. El camí per a l'extinció del dolor es la via òctuple o via del mig
(Rectitud i puresa).

(VOLER + CREURE + PARAULA + PROFESSIÓ+ AFANY + ENSINISTAMENT).

Com es construeix el “camí òctuple”
1. Punt de vista perfecte.
2. Intenció perfecte.
3. Parlar perfecte.
4. Acció perfecte.
5. Mitjans de vida perfecte.
6. Esforç perfecte.
7. Atenció perfecte.
8. Concentració perfecte.
1.3 La concepció cosmològica i antropològica
1. Cosmos (maya) (El cosmos, la natura, realitat amb cert artifici.).
2. Nirvana (Realitat absoluta) oposat al atmán.
3. Llei del Karman: Principi d’encarnació
4. Samsara (existència humana temporal).
5.Dharma “El tot” objectiu—> la Unió amb el Dharma.
6.Ontologia: Patiment universal i solidaritat amb el cosmos,
sotmetiment de la vida humana a la llei còsmica.
7.Metempsicosis: Enfocament pessimista de la vida humana però amb
procés de perfeccionament cap a la transcendència espiritual
(resurrecció).
2. El concepte de l’educació i les funcions del
educador
• Liberació (moska) de la ignorància (avidya). Sotmetiment a l’home al cosmos
(Maya).
• Coneixement dels textos vèdic.  (Dvija) Segon naixement o naixement espiritual.
Upanayana cerimònia. (nay=guiar).
• Educacdor: Guru. Alimenta, estimula i guia el coneixement. Pregaries a Pushan (Push
/ alimentar) i Savitri (estimular).
• Brahmacharin (Deixeble) Acharya (Professor) Char = Guiar o conduir.
- Esoterisme i unió deixeble i educador.
Funcions:
1.Comunica les veritats sagrades.
2. Disciplina moral.
3. Potenciar i orientar disciplines innates.
4. Ensenyament dels textos Vèdics.
4. Iniciació en l’estudi personal i formació i direcció espiritual.
DÉU.
PUSHÁN: SAVITRI
PUSH ESTIMUL
ALIMENT AR
AR
EDUCO
EDUCO AS
AS ERE?
ARE?

Que Savitri dirigeixi la nostra intel·ligència!

Oració d’un Brahman (deixeble).
• Este excelente y nuevo elogio a ti, oh radiante y bello Pusham, te es
dirigido por nosotros. Dígnate captar mi innovación-; visita mi alma
ávida que Pushán, que ve y contemple todas las cosas, sea nuestro
protector. Meditemos sobre la luz admirable de savitri,
resplandeciente, que él dirija nuestra inteligencia. Ávidos de alimento
imploramos con humilde plegaria los dones de savitri; adorable u
resplandeciente.
L’educació com a guia.
• UPANAYANA: Cerimònia
- NAY-. Guiar o conduir.
- Acharya: Professor o mestre, el que condueix.
- Brahmacharin: Conduit cap al coneixement.
 3. El subjecte de l’educació, la condició de
deixeble.
No tothom pot ser deixeble, exclosos els Sudras i els Pàries, entre
d’altres que no compleixin característiques naturals i adquiribles.
- Uparati: Renuncia al plaer.
- Dama: Control dels sentits
- Sama: Control de la ment
- Samadhama: Control de la ment en la realitat divina Titksa:
Paciència.
• Ritual Upanayaman: Transmisió de la energia (Sakti-Pata) a la del
futur deixeble (Brahmacharin) i la seva energia (Sakti-Pata) amb la del
guru.
 El mestre com a Guru
1. Guru= Maduresa. Diska guru (guru d’inicació) Siska guru
d’instrucció.
2. Conèixer les escriptures, no tenir apetits i estar sense pecat. Estar
establert en Brahman.
3. Figura casi divina i amb autoritat. Tenen en el seu interior la
divinitat. Formació del Guru = Un altre Guru ajuda a cercar la seva
divinitat interior.
4. Es un esser humà, més humà equival a més diví, amb una clara
orientació paternal, comprensió de l’
Cita del Codi de Manu:
• “El que comunica el sagrado conocimiento de los vedas es un padre
más digno de veneración que el que solamente hace don del ser
natural, porque el segundo nacimiento, o nacimiento en Dios, no solo
asegura una nueva existència en este mundo, sinó también la vida
eterna para el futuro. Lo que los pedres transmiten a un ser en su
recíproco placer es solamente el naciomiento humano, pero el
nacimiento que comunica el que enseña los vedes es el verdadero
nacimiento, que no puede ser dañado por la edad ni por la muerte.
Aquel que otorga el beneficio de conocimiento sagrado, sea grande o
humilde, debe ser llamaod guru o padre digno de veneración a causa
de esta dádiva celestial”:
Mites i ideals formatius: La formació de l’esser a través del mite,
de la literatura...

Avatar:
Encarnació
terrestre d’un
Deu.
Concretament
de Visnú 8:45
Retornament
E
Finalitats de l’educació. Ideals de perfecció
• Ideal d’home: A través de la Epopeya de Ramayama
Ideal masculí El Príncep Rama: Obedient, respectuós,
fidel i considerat amb Sita.
2.Ideal femení Sita: Sotmetiment, obediència, fidelitat,
Compliment a les lleis de Manu.
3. Ideal de saviesa, intel·ligència,
Sense estar lligats per afectes, senzillesa.
 Fonts i continguts de l’educació
• Els llibres sagrats  Canònics.
2 grups. Sruti i Smriti.
1. Sruti: Allò que ha sigut escoltat. Codi de MANU forma part.
Literatura vèdica:
Creada per vyāsa,
Rig-Veda: Sama-Veda: Jadjar-Veda: Athana-Veda:
Cada veda té dos parts: Mantra (oracions) i Aranyakas: (Estil de de vida
quotidià) i Unpanishad (corpus teleològic lligat a lo religiós)

9:00
2. Smriti. Allò que es recorda  Disciplines de caràcter auxilia (10).
Necessàries per comprendre Sruti.
A. Les 6 instrumentals: (1 Del sacrifici, 2 de la cerimònia, 3 de la
Mètrica, 4 de la fonètica, 5 etimologia, 6 astronomia.)
B. Les 4 reals:
Manuals de dret : (7 Dharmasutras: Norma Hindú / 8 Dharmasastras)
Lleis de Manu).
9 Ithasas: Grans poemes (Ramayana i Mahabharata).
10 Purunas i Mimansas: Fabules ètic / didàctiques.

9:10
• Fases de la formació del Brachmacharin:
1. Sravana: El coneixement.
2. Manana: La reflexió.
3. Dyana: Meditació yògica, reflexió més vital i lluita ascètica.
 Didàctica i institucions educatives
• Autoritat del mestre.
• Càstig corporal permès en Codi de Manu
• Memorització i exegesis. Tècniques de memorització Sutras: Colecció de
preceptes i aforismes, fabules i poesies.
• Escassa atenció a l’educació física.
• Accés a l’escola:
Brahmanes: 8a. Kcharrias 11a. Vaisyas 12 anys.
Escola superior només pels Brahmanes.
Vedes i les ciències auxiliars.
L’estudi de cada Veda requereix 12 anys!
 Continguts mínims
• Sistema de castes (Ksatriyas. Baisyas, Sudras) pàries.
• Brahmanes  Educació superior.
• Cultura centrada en l’aprenentatge dels Vedas. Fins a 12 Anys.
• Educació a càrrec del guru, Duiya (dos cops nascut). Siska
Guru (Cerimonia) Diska Guru (Formació Posterior).
• Reencarnació: Karma (Energia) Unió Atman (Ànima Humana)
amb Brahman (Ànima Món) Reencarnació.
• Sita i Rama conformen l’ideal d’home i de dona a través de la
epopeia del Ramayama.

9:20
Continguts mínims
• Concepció de l’educació. Pushan alimenta i savitri estimula.
• Les 4 nobles veritats de buda: Sofriment, desig, supressió dels
desitjos, encaiminar-se cap en la via octuple, arribar al Nirvana.
• Educació cultures primitives llatino-americanes.Incas (Sud – més
matriarcal, menys religiosa i amb menys diferències de classes que els
Azteques al nord.).
• Concepte de la civilitzacions d’acord amb Octavi Fullat.
• Paleolític: Societat matriarcal. Educació per la recol·lecció i la caça.
Neolític: Societat patriarcal. Educació per la ramaderia i la agricultura.

9:25
Preguntes?
- Neolític i paleolític, tipus de societats i educació.
- Azteques i Inques, diferències?.
- Origen i mite de les castes.
- Els 3 deus i les 3 deesses.
- Treta del Hinduisme, Budisme i Brahmanisme.
- Anys d’accés a les escoles en funció de les castes i tipus d’educació per a
casa casta.
- El Guru com a educador, en que consisteix la seva educació? Com ha de ser
el deixeble?.
- Ideal femení i ideal masculí a través de la epopeia del Ramayama
Educació
a l’Antiga
Xina
Context històric
• Etapa Preconfuciana
• Etapa Confuciana: La doctrina de Confuci (551-478 a. C)

- Primitiva (Arcaica, Agrícola). Chang. Model matriarcal.

- Feudal: Model Guerrer i patriarcal. Dinastia Chou. XI AC.
• Imperial Estat fort. Funcionaris de l'administració.
Època confuciona Confucci. La doctrina de
Confucci (551-478 a. C)
Amar una virtud, cualquiera que sea,
sin amar instruirse no hace más que
aumentar un defecto". "Los hombres
difieren menos por sus complexiones
naturales que por la cultura que se
dan". "Solos, no cambian los sabios
de primer orden y los peores idiotas".
l F. E. A. Krause: "Historia del Asia oriental en la Historia
Universal, de WaIter Goetz, Vol. 1, Madrid, Espasa-Calpe.

9:45
Concepció ètic i religiosa: Taoisme.
o Tao religiós: Dominar la natura, immortalitat,
o Tao filosòfic: Actuar seguint la natura: Tao: Camí, Wu Wei: No interferir.
Basat en els ensenyaments del Lao-Tse.
o YING/YANG/ TAO.
o Al tao no es por arribar, ni es pot anisar.
o Orde universal natural: immobilisme. Societat no competitiva. Independència i
renuncia.
o Tao obert a la interpretació.
Concepció ètic/religiosa
o Tao religiós: Dominar la natura, immortalitat,
o Tao filosòfic: Actuar seguint la natura: Tao: Camí, Wu Wei: No interferir.
• Basat en els ensenyaments del Lao-Tse.
o YING/YANG/ TAO.
o Al tao no es por arribar, ni es pot anisar.
o Orde universal natural: immobilisme. Societat no competitiva.
Independència i renuncia.
o Tao obert a la interpretació.
o Complment: https://www.youtube.com/watch?v=E1ImOcNzLg8

9:40
Concepció ètic i religiosa:

o Concepció del cel: No se l’hi atribueix la creació.

o Deu del cel i del de la terra. Deu de la terra: Panteista.
o Govern origen diví (rei mandat del cel).
o Confucianisme: Ren com Humanitat. Abans rei com a benevolència.
Els governants Preconfiucionisme:Ç Hsüm.tzu (fill del suberà)
Caràcter dictatorial

09:50
Finalitats de l’educació:
Concepte ètic: Li
• Correcta realització de les cerimònies. Equival a costum.
• Inclou la norma i la disciplina mora
• Funciona per lo privat (casa) i per lo públic (estat).
• Delicadesa cultivada a través del tir en arc, harmonia natural.
• Disciplina de les passions i restauració de l’orde interior.
• gran valor educatiu i polític, Li de dels propis governants i dels
ciutadans.
• Relació amb l’humanisme occidental: Kant: Els altres no són un mitjà
sinó un fi, triada platònica (Bé, bellesa i veritat).
Concepte d’educació
• Ensenyament: 教育, jiaoyu Jiao: Ensenyar Yu Criar. Alimentar,
Educo-as-Are?.
• En època de guerra. Xiáng (Crianza) Xu (Guerra).
Ideal pedagògic: (Kiun-tsé , caballer i Shen-je (Sabi)
s’oposa al Siao.Yun (Home vulgar).
Kiun-Tsé:
El hombre superior es diligente en los asuntos, pone cuidado en sus
palabras y busca a los que poseen la doctrina para que le rectifiquen (...) no
se pone a favor ni en contra de nada en el mundo, sino que sigue lo que es
justo: Es dueño de sí y no tiene pleitos con nadie, es sociable, pero no
partidista (...) Tiene la justicia como fundamento y se vale de los ritos para
ponerla en práctica, de la humildad para sacarla al exterior y de la sinceridad
para perfeccionarla.
El objetivo del hombre superior es el Camino, no la comida: no se preocupa
de la pobreza sino del Camino. Al hombre superior le desagrada que su
nombre no se cite después de su muerte.
- Components del taoisme presents
Els continguts de l’educació
• Pla de formació a través de les 6 arts
Formació moral :(1) musica i (2)cerimònia). Física : (3) Tir en arc i (4)conducció de
carros de guerra. I intel·lectual (5) escriptura i (6) matemàtiques.
Llibres canònics: Odas, Ceremonias, Histories, Els anal, Mutacions..
Llibres confucians: Estudi de tot el pensament de confucci.
Llibres preconfucians:
1. Liun-Yu (analectes)
2. Llibre de col·loquis:.Tao Shko:
3. Tchung-Yung: Doctrina del just mitjà.
4. Meng Tsé: Principal deixeble de Confuci.
* Canònics:
Personalitat de l’educador: Kiu-tsé
• Independència tant ètica com tècnica.
• Aparença física i actitudinal.
• Caràcter afable però recte.
• Responsabilitat: No aprofitar-se per ser promogut pels da d’alt ni
ascendit pels d’abaix.
• Flexibilitat d’esperit i generositat.
• Els 4 errors pedagògics: Fer aprendre masses matèries o bé masses
poques. Aprendre massa fàcilment o bé desanimar-se per aprendre
massa ràpid.
• Ideal de l’home superior: Kiu-Tsé.
El funcionariat, etapa imperial.
• Estat Xinès de lletrats i no sacerdotal.
• Dur sistema d’examinació per l’accés al
funcionariat, instaurat durant la dinastia
Han.
• Sense límit d’edat (15-45).
• Jerarquia de les proves.
- Districtes i prefectures, prova d’aptitud i
títol de llicenciat.
- Província, capital i Palau. Títol de mestre i
doctor.
Preguntes
• Quines etapes trobem a la història de l’antiga Xina?.
• En que es diferencia el taoisme filosòfic del taoisme religiós?.
• Quines son les 6 arts xineses?
 La educació,
mesopotàmica i
egipcia
Uruk
RA
OSIRIS

Déu del
Poble
Déu de la
reialesa.

Poder absolut dels reis: (Faraons).

El llibre dels Morts.
Jeroglífica
Hieràtica
Context històric
• Civilització fluvial i camperola.
- Dinastia Tinitas (3300-2900 ac) Ciutat de Tinis.
- Imperi Antic (2900-2200) Ciutat de Menfis.
- Imperi nou (1600-1900) Tutmsisis III i Ramses II entre d’altres.
Expansiva.
- Etapa decadent (1092-33) Dominació de Siris, etíops i assiris.
Acaba amb la dominació Persa 525 -535.
- Etapa d’esplendor cultural (Alexandre Magne). Capital Tebas.
Trets principals.
- Educació:
Tècnica: Enginyeria i agricultura
Ciències: Matemàtica, medicina i astronomia.
Belles arts: Arquitectura, escultura, pintura i entrenament.
Moral: També pràctica.
- Organització familiar: Importància de l’educació en família. Poble
monogàmia i classes superiors poligàmia.
• Escoles: Les elementals pel poble i les superiors, temples a partir dels
17 anys.
Trets principals.
• Escoles: Les elementals pel poble i les superiors, temples a partir dels
17 anys.
• Escola al temple: Escriptures i funcionament del protoestat,
escriptura jeroglífica. Règim d’internat.
• Llibre d’educació moral pràctica: La doctrina de Ptohotep.
• Cultura egípcia, després es veurà reflectida en la cultura grega i en
certs aspectes del Cristianisme Primitiu.
Concepció religiosa i antropològica.
• Immortalitat i momificació.
• No existència d’un cos doctrinal.
• Politeistes, anteriorment monoteistes. Llarga llista de deus i faraons.
• Ptah: Déu en Memfis i també en tot l’imperi. Màgia, energia, creació,
sanació
• . Ptah forma part de la triada del regne juntament amb Amón (Déu de
la Salut) i Ra (Déu del Sol).
• Antropomorfisme.
Concepció religiosa i antropològica
. Mandats principals: . 1.Venerar a Déu, 2.obrar rectament, 3.fer el bé
als iguals.
Elaboració d’un corpus legal, càstig sever sobretot en cas de perjudici.
Cos (KA)
Alma (Ba)
Esperit (Ach).  Ach no es desenvolupa fins després de la mort.
El més enllà (Duat)  Jutges del Duat  confessió conducta per mitjà
del Shurpu (Iterrogatori).
Osiris president del tribunal del Duat. Pes del cor el pes de
la veritat.
Les figures educatives
• Faraó: Primer Namer, última Cleòpatra.
Encarnació del Déu Sol (Ra). Triple funció: Sacerdotal,
Administrativa i justiciera.
Rodejat de “tècnics”. (Sacerdots, escribes, intendents).
El consell de savis. (Saru) Gabinet consultiu.
•Visir:
Primer ministre, jutge suprem. Atenció al poble,
llei d’acord a la costum, justícia “donar a cadascú el que l’hi
correspon.
 • Sacerdot
Alta posició dins de la estructura sòcio-política.
Juntament amb l’escriba,
depositari de la ciència i el
coneixement.
Vivien al propi temple i tenien ofrenes,
habitatge i nutrició garantida.
Custodia de l’oracle. 
Consultes i respostes a l’oracle.
Estètica: Tot el cos afaitat.
Escrivá
• Funció receptora, i transmissora de comandaments escrits.
• Posició socioeconòmica elevada, aspiració d’accés.
• Formació de l’escrivà: Científica, Cultural i tècnica.
• Complexitat de l’escriptura egípcia: Grec ieroglifcs. Ieros Sagrats i Glifos Gravats.
Gravacions sagrades.
• Artesà (Mans) Escrivà intel·lecte.
• Pictogrames: Referència al objecte, ideogrames: Referència a la idea i signes
sil·làbics (referència al so).
I altres coneixements: Medicina, matemàtiques.
Literatura sapiencial nombra al Escrivà com una professió de prestigi. Menysprea les
altres tot i que les considera necessàries per la gestió de la ciutat.

Biblioteca
de Tebas
MARE
La dona a Egipte
• Dona té presència publica. Són les dones les que van al mercat, els homes es queden a
casa teixint.
• Divorci estava permès.
• Isis : Ets l’ama de la terra (..) tu has donat un poder a les dones igual que als homes.
• Literatura sapiencial i moralista: Recordar als homes els deures cap a les dones.
• Deses: rellevants: Isis, Hathor, Batet, Sejmet i Tueris.
• Reines: Només accedien a faraona en cas que no hi hagués un altre descendent de sang
reial. Nitocris, Semenjkara, Cleopatra...
Importància també de grans esposes dels faraons: Neferarti de Ramsés II.
Funcionaries: Van ocupar alguns llocs d’escrivà.
• Amb els anys van perdent força (invasions)
• Independent després del matrimoni.
 La Dona a Egipte
Investigació elaborada a partir de les Maat.
• Mares: Venerades, necessitat de tenir fills i gratitud dels fills cap a la mare.
• Esposes: Protecció, perills, rang de la dona en funció del rang de l’home, control de
la sexualitat femenina.
• Viudes: Vulnerabilitat.
• Dones exògenes: Perill per l’home i fruït d’infidelitats.
• Sirventes: Preferència per les sirventes casades.

Orriols Llonch (2012). Mujer ideal, mujer infractora. La transgresión femenina en el antiguo Egipto. Lectora: revista de dones i textualitat, (18), 0017-40.
Fonts de l’educació
• Els 42 llibres de Thoth
Els 6 dons de Thoth.
1. Escriptura. 2. Llenguatge. 3 Culte als deus. 4. Música. 5. Astrologia,
6. cuidat del cos.
• El llibre dels morts .
Literatura sapiencial, formació moral. Ensenyaments de Ptah –Hotep.
• Ensenyament de la escriptura
• La corrent de Salomó: Ensenyament, doctrina o saviesa.
• Deixeble (dòcil) mestre, modèstia, serietat i reserva, honestedat.
Institucions educatives
• Família: Aprenentatge de l’agricultura i la artesania, oficis i
lectoescriptura.
• Escoles annex al temple.
• Escola com a instrucció (Casa de llibres).
• Casa de vida (medicina).
• Escola d’escrivà: Com escola superior de difícil accés.
moral
 Educació
antic poble jueu
Context Històric
• Primera teofania : Yahvéh i el camí cap a la terra
promesa: Canaán.
• Segona teofania: Conversió d’Abram a Abraham: Pare
de tots els pobles.
• 1750 AC. Els tres grans patriarques: Abram, Isaac i
Jacob.
• Regnes d’Israel, ciutat de Jerusalem i regne de Judà.
Context històric, cronologia
1 1500 AC període egipci amb l’arribada de Abraham a Canaan. Figura de Moisés, Ramsés II El Gran i
l’èxode.
2. 1200 Període del desert. Preparació per la consquista de Canaan.
3. 1100 – 1050 AC Període dels jutges , segona fase de la conquista.
4. 1140 AC període monàrquic (Figures com la de David (1012-972) i la de salomón 971-931).
5- 721 AC. Període de la dominació: Israel desapareix en la dominació Assíria.
6. 587 – 537 AC Període de la restauració. Rei de Persia
Ciro.
7. 333 AC. Alexandre Magne derrota a Dario III i conquista Palestina.
8. II AC. P Període Grec
9.ersecució helenística: Els Séleucidas amb Antíoco IV Epifanes (175-163).
10. IAC El període romà-
Concepte i funcions de l’educació
Font: La bíblia dels setenta, Septuaginta o bíblia grega.
Yasar: Càstig. Musar: Disciplina. La llei: Toráh.
Llei ho regulava tot
• Yahvéh educador del poble.
• Estil imperatiu i normatiu. Estil de vida molt determinat.
• Home Carnal (Sarx) i Home Espiritual (Pneuma/Ruah). Humà i Dèu. Funció
col·lavorativa sota el lliure alberdí.
• Sabiduria-. Divina. Només ña tçe Yahvéh-. Humana, especulativa, i pràctica.
• Literatura sapeincial: Breus i didàctiques. Amb continguts de transmissió´
oral.
Els educadors
Qui educa es Dèu, les figures humanes trasmeten els seus preceptes.
1. Pare i la mare.
2. Sacerdot.
3. Sabi
4. Escriva / Rabbí.
El magisteri del Paterfamílies
• Cap, educador i sacerdot.
• Funció instructora: als seus nombrosos fills: Catequesi elemental o
bàsica i, costums i conductes morals, fets històrics.
• Funció sacerdotal: Ensenya la religió i la llei. Les costums.
• Precepte: Que s’ha de fer, llei Pràctica: Com s’ha de fer, moral.
 El magisteri del Sabi
• Apareix en Cautiveri de Babilonia VI AC.
• Instrueix en massa després del període de la restauració de Cirio.
• Formaven part de la secta dels fariseus.
• Ensenyaven l’art del bon viure.
• Funció docent i funció ministerial i ambaixadora.
El magisteri del sacerdot.
• Primer en el marc familiar (pare).
• Moises com a mestra d’Israel.
• Tribu de Levi constueixen la classe social sacerdotal.
• Fins el 1007 no hi ha un cos sacerdotal institucionalitzat.
• Festes on es transmet l’ensenyament.
• S X David conquista Jerusalén i Salomón edifica el Temple com a
Santuari central de tot Israel.
El magisteri del profeta
• Profeta (Prohétes) que vol dir predeir. Accés al profeta, com a consell..
• Influència tant en el present com en el futur.
• Nabi esperit de Yahvvéh i la seva manifestació a través dels profetes.
• Societat hebraica (Rei profeta i sacerdot). Principalment.
Institucions educatives.
Sinagoga:
Primera institució. Beth-ha-kenesset (la casa de l’assemblea).
S VI 67 AC. Al cautiveri de Babilonia.
CULTE, TRIBUNAL INSTRUCCIÓ.
Sabbet: Interpretació de les lleis, es feia els dissabtes.
Institucions educatives
• Escola APAREIX AL 537 AC.
- Escola Superior Drash. Formació de Rabbins.
- Escola Mitjana Minah: 16/17 .
- _____
Apareix 64 DC-
- Escola Elementla Beth Sepher (6-7.)
La casa del llibre: Alfabet i lectura.
La casa de la instrucció: S’ensenya la Toráh, lleis de transmissió oral.
Continguts de l’educació
• 1Coneixement dels manaments, lleis i perceptes, sota dos exigències
fonamentals, Amor a Déu i santitat

Coneixement de la història d’Israel i de la llei (Toráh).

• El coneixement de la sabidura, Aquesta esdevé objectiu de la felicitat i
es contraposa a tot adjectiu negatiu de la persona poc sabia (locura,
carència de voluntat d’instrucció).