PREVENCIÓ EN LA FAMÍLIA AMB

INFANTS I ADOLESCENTS
MÀSTER PSICÒLEG GENERAL-SANITARI
FEBRER 2016

MARTA SAN MARTINO POMÉS

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
GUIÓ

1- INTRODUCCIÓ: LA NOSTRA TASCA COM A PROFESSIONALS QUE ATENEM INFANTS I ADOLESCENTS.

2- DIFERENTS FAMÍLIES DE RISC

3. LES CAPACITATS PARENTALS- ASPECTES BÀSICS DELS PARES QUE AFAVOREIXEN UN

DESENVOLUPAMENT SA I SEGUR. (Barudy,Meltzer)

4. LA CONSTRUCCIÓ DEL VINCLE. :ASPECTES QUE DIFICULTEN LA VINCULACIÓ

ASPECTES QUE AFAVOREIXEN LA VINCULACIÓ

5. MENTALITZACIÓ

6.VIOLÈNCIA FAMILIAR: CARACTERÍSTQUES DELS NENS I LES MARES:

VISIÓ DES DE DINS D’UNA CASA D’ACOLLIDA

7. PARES SEPARATS. QUÈ VA BÉ? QUÈ NO VA BÉ?

8. L’ADOLESCENT ADOPTAT –Identitat i Orígens

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
LA NOSTRA TASCA COM A PROFESSIONALS QUE ATENEM
INFANTS I ADOLESCENTS I ELS SEUS PARES

PRIMERA VISITA

EXPLORACIÓ-SEGUIMENT-ACOMPANYAMENT A PARES

DEVOLUTIVA-PROPOSTA
 COM EXPLOREM
LA ANAMNESIS

• Com va néixer el desig?

• Embaraç i part
• Quin bebè recordes?
• Pit?
• Com va acceptar els primers canvis alimentació?: pas a la cullera, aliments triturats
• Dormir? Esfínters quan?
• Primeres paraules
• Gatejar, caminar. Quan?
• Pors? Angúnies
• Situacions de canvi, dol en la família. Operacions, naixement germà.
• Entrada a la guarderia. Quan? Quantes hores?Com va reaccionar?
• Entrada a P3 i parvulari. Primària. Com el valorava la mestra?
• Dinàmica actual: Extraescolars, hores a casa...amb qui...etc
 COM EXPLOREM
ALGUNS TESTS PROJECTIUS

• HTPP+ANIMAL

• DESHIDERATIU

• CAT-TAT

• CORMAN

• TEST DEL VINCLE

• PERSONA SOTA LA PLUJA

 COM EXPLOREM
ALGUNES PROVES INSTRUMENTALS

• WISC IV-Mc-CARTHY

• BENDER

• STROOP

• D2

• CONNERS

• CARES

• PROVES LLENGUATGE ESPECÍFIQUES

 COM EXPLOREM
ALTRES TESTS DE PERSONALITAT

• TEST FRASES INCOMPLERTES

• BDI
• BPQ
• ACKENBACH
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
LA NOSTRA TASCA COM A PROFESSIONALS QUE ATENEM
INFANTS I ADOLESCENTS I ELS SEUS PARES
A LA DEVOLUTIVA: PARAULES CLARES I ENTENEDORES.
QUÈ li passa al seu fill.
PERQUÈ li passa
COM el podem ajudar
PARTIM DE LA BASE QUE ELS DIGNÒSTICS SÓN EVOLUTIUS I DINÀMICS

L’AJUDA HA D’IMPLICAR SEMPRE ALS PARES.

TAMBÉ L’ESCOLA-TUTOR.
La idea és que els pares arribin a entendre el conflicte del seu fill i que els ajudem a anar
creant un discurs, una idea del seu fill unitària, que sigui coherent entre pare i mare,
mestre...etc.
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
DIFERENTS FAMÍLIES

FAMÍLIES QUE CONSULTEN PER UN FILL AMB CONFLICTES

SENSE SITUACIONS DE PÈRDUA AFEGIDES

FAMÍLIES QUE VIUEN UNA SITUACIÓ DE PÈRDUA

SOBREVINGUDA:
-Famílies immigrades de paísos en risc
-Famílies “mal”separades
-Famílies que han perdut un progenitor
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
DIFERENTS FAMÍLIES

FAMÍLIES “PLUS”: DES DE L’INICI HI HA UNA PÈRDUA

-Famílies adoptives ( d’entrada i també sobretot en l’adolescència)
-Famílies monoparentals
La realitat familiar implica capacitats parentals de màster.

FAMÍLIES DESESTRUCTURADES DES DE L’INICI:

-Violència familiar
-Progenitor amb malatia mental greu
-Exclussió social.
Són DE RISC i implica sempre treball en xarxa: Eaia, Dgaia, Eap,
Serveis Socials, Pediatra, Craes, Centres Residencials, etc.
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
NECESSITATS BÀSIQUES DELS NENS

A) NECESSITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

B) NECESSITATS EMOCIONALS

C) LES NECESSITATS COGNITIVES

D) LES NECESSITATS SOCIALS

E) NECESSITAT DE VALORS
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
FUNCIONS EMOCIONALS DE LA FAMÍLIA ( D.Meltzer)
EXPERIÈNCIA GRUPAL BÀSICA (G.Salvador)

• LA CAPACITAT D’ESTIMAR
• LA CAPACITAT DE GENERAR ESPERANÇA
• LA CAPACITAT DE CONTENIR EL SOFRIMENT
• LA CAPACITAT PER PENSAR

VERSUS

• CAPACITAT D’ODIAR
• CAPACITAT DE MENTIR I CONFONDRE
• CAPACITAT PER GENERAR ANSIETAT PERSECUTÒRIA
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
RECURSOS PER TREBALLAR AMB ELS PARES DINS LA SESSIÓ

A LA INFÀNCIA
-Posar paraules al patiment: tens por, estàs trist-explicar
les nostres debilitats
-Baixar el grau d´exigència
-Parlar de les pors com a part del éssers humans. Com un
sentiment líçit.
-Jugar a que ens equivoquem
-Compartir moments divertits-riure- passar-ho bé
-Permetre regressions, debilitats
-Contacte físic-comunicació no verbal.
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
RECURSOS A TREBALLAR AMB ELS PARES DINS LA SESSIÓ

-Expressar sentiments en veu alta, no donar-los per suposat:

t’estimo, m’agrada com ets, el que has fet...
-Expressar: ja t’entenc. No donar una solució inmediata. Aguantar
acompanyar el dolor- compartir-lo-que ens el depositi.
-Fer hipòtesis sobre el que li pot estar passant.
-Oferir moments d’exclusivitat-diferenciar-l0 dels germans
-Reduir activitats extraescolars
-Expressar com va ser desitjat-com era de petit
-Desdramatitzar-sortir de les ansietats depressives sense deixar
d’expressar que hi ha coses difíçils, complexes i tristes però que no
ens invaliden per ser feliços i tirar endavant.
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
DIFICULTATS DELS PARES. QUÈ NO AJUDA

-Comunicacions patogèniques: respostes carents de sensibilitat.

-Invalidació de la petició infantil d’apoio i comprenssió: “això són bestieses...ja se´t
passarà”
-Negació de la percepció de certs fets familiars: no reconèixer els mals moments.
-Comunicació culpabilitzadora: “si continues així, em destroçaràs la vida”
-Invalidació de l’experiència subjectiva del nen: “oi que estàs molt content?”
-Amenaçes: “com ho tornis a fer.t’envio a un internat.”
-Crítiques destructives: és diferent dir “ETS insuportable, que ESTÀS insuportable”.
-Comunicacions que indueixen a la vergonya: fer burles de les seves fragilitats
-Intrusivitat i lectura de la ment: parlar dels seus errors, inseguretats davant de tothom.
-Doble vincle: “dacord ves-hi encara que no m’agraden gens aquests amics...”
-Reaccions exagerades: dramatitzar. Imatge d’ell com d´algú monstre-dolent.
-Comunicacions de pares en conflicte: posar el fill en contra de l’altre
-El terror sense nom: ansietat masiva que no es pot expressar amb paraules.
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
LES COMPETÈNCIES PARENTALS
QUÈ REQUEREIX SER PARES?
1) CAPACITAT PER FER VINCLES: La capacitat de vincular-se dels adults depèn no
tan sols del seu potencial biològic sinó de les seves experiències de vincle i de la
seva història de vida.

2) LA CAPACITAT D’EMPATIA: capacitat de percebre les vivències internes dels fills a

partir de la seva manifestació emocional i gestual, de la comunicació no verbal.

3) ELS MODELS DE CRIANÇA: es transmeten de generació en generació com a

fenòmens culturals.

4) LA CAPACITAT DE PARTICIPAR EN XARXES SOCIALS I UTILITZAR ELS RECURSOS

COMUNITARIS: és fonamental que els pares sapiguen demanar ajuda, donar-ne i
rebre-la.
 QUÈ VALOREM DELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

QUÈ ÉS LA IDONEITAT??

MESURA DE PROTECCIÓ D’ UN MENOR TUTELAT: TÉ EL DRET A TENIR UNA

FAMILIA QUE L’ AJUDI A CRÉIXER I DESENVOLUPAR-SE AMB LA SEVA
IDENTITAT.

VALORAR L’ ADEQUACIÓ DELS SOLICITANTS PER A AFILLAR-SE UN

MENOR QUE:

-NO HA NASQUT D’ ELLS

-TÉ UN PASSAT QUE DESCONEIXEN
-POT VENIR DANYAT I AMB GRANS CARÈNCIES EMOCIONALS
 QUÈ VALOREM DELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

QUÈ ÉS LA IDONEITAT??

• ADOPCIÓ: ENCONTRE ENTRE DOS REALITATS QUE ES COMPLEMENTEN

• REALITAT D’ UN NEN QUE NECESSITA SER CUIDAT

• REALITAT D’ UNA PARELLA O PERSONA SOLA QUE DESITJA CUIDAR.

• PEL NEN L’ ADOPCIÓ ÉS UN DRET

• PELS PARES L’ ADOPCIÓ ÉS UN DESIG

LA FAMÍLIA ADOPTIVA ÉS UNA TRÍADA

 QUÈ VALOREM DELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

QUÈ ÉS LA IDONIETAT??

• PROCÉS DE FORMACIÓ EN GRUP: RECORREGUT

• PROCÉS DE VALORACIÓ: ENTREVISTES

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
QUÈ VALOREM DELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

• MOTIVACIÓ: perquè?conjunta?Dols
• LA PARELLA TÉ EL DESIG DE SER PARES O ÉS UNA
NECESSITAT?
• ESTABILITAT DE PARELLA
• ESTRUCTURA PERSONAL SÒLIDA I MADURA
• DOLS SUFICIENTMENT ELABORATS
• EXPECTATIVES: QUÈ IMAGINEN?
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
QUÈ VALOREM DELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

ASPECTES DELS PARES QUE VALOREU COM A IDONIS?

ASPECTES DELS PARES QUE VALOREU COM A NO IDONEITAT?

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

• CAPACITAT D’OFERIR ESTABILITAT I CONTENCIÓ

• CAPACITAT PER AFAVORIR L’ESTABLIMENT DEL VINCLE

• CAPACITAT D’EMPATIA I MENTALITZACIÓ

• DESIG I CAPACITAT D’INCLOURE LA FAMÍLIA BIOLÒGICA

• CAPACITAT PER FOMENTAR LA RESILIÈNCIA

• SUPORT FERM DE LA FAMÍLIA EXTENSSA I ENTORN

 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

OFERIR ESTABILITAT I CONTENCIÓ

• Els pares adoptius hen de tenir el suficient equilibri personal

per saber diferenciar el que passa sense projectar el el fill
els seus problemes.

• La capacitat de contenció de situacions extremes,

desbordants.

• Els pares han de ser capaços de contenir, fer-se depositaris i

aguantar la ràbia que sent el fill.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

OFERIR ESTABILITAT I CONTENCIÓ

• Viure relativament bé el passat del fill perquè en el futur puguin

contemplar amb serenitatla història previa del fill.

• Capacitat de mirar-se a sí mateixos.

• Capacitat d’ improvitzar. Com diu José Ángel Giménez: “la paternidad

adoptiva supone un proceso en el que no hay nada prefijado”

• Poder entendre que les actuacions del fill amaguen molt sufriment i
necessita molta comprenssió i afecte. No veure només l’agressivitat, els
atacs del fill sinó també l’ ansietat i l’angoixa que hi ha al darrera.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

OFERIR ESTABILITAT I CONTENCIÓ

• Valorar les funcions emocionals de la familia (Meltzer y Harris): generar

amor, promoure esperança, absorvir els sentimients depressius i pensar.

• Poder contenir el sufriment i la frustració per tal que no resultin excessius i

desbordants. Ajudar a tolerar la frustració i el malestar. Contenir el
sufriment per a que no creixi la irritabilitat i els sentiments persecutoris.

• Determinació de mirar el futur, mirar endavant amb esperança.

• La voluntat i determinació d’estar sempre de manera incondicional, al

costat del fill. José Ángel Giménez diu “ el simple hecho de estar allá, en sus
vidas, es un elemento terapéutico de primera magnitud”.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

CAPACITAT PER AFAVORIR EL VINCLE

• 1- Tenir els propis dols suficientment elaborats. Com sabem

que un dol està elaborat?

• 2-Tenir unes expectatives adequades. Què imaginen?

• 3- A la criança: La disponibilitat real cap al fill

• 4- L’ exclusivitat que li poden donar.

 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

CAPACITAT D’EMPATIA I MENTALITZACIÓ

• Capacitat per reconèixer les pròpies emocions.

• Que no predominin en ells les emocions negatives (massa ràbia, pors)
que puguin cuidar del seu món intern, emocional. Que puguin canalitzar
de forma adequada aquestes emocions i no projectar-les en el nen.
• Capacitat per posar paraules a les seves vivències internes (i més tard a
les del fill).
• Capacitat de captar les vivències internes del fill, de captar la
comunicació no verbal amb la que el nen expresa les seves necessitats.
• L’ empatia permet captar les expresions del fill i enterar-se de les
emocions que l’acompanyen.
• Fer pròpies les sensacions i les emocions del fill. Sentir el que el fill sent.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

CAPACITAT DE FOMENTAR LA RESILIÈNCIA

• “Resistir el hundimiento y construir vida, a pesar de las

condiciones en contra”.

• Els pares adoptius han de poder construir-l i estimular-la.

També els terapeutes. Han de ser, amb paraules de
Cyrulnik, Barudy, Dantagnan: “ tutors de resiliència”.

• La resiliència pot anar variant de grau, pot modificar-se al

llarg de la vida, així el nen afrontar altres moments difícils
que vinguin amb millor resultat.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

CAPACITAT PER FOMENTAR LA RESILIÈNCIA

• Acceptació incondicional del fiill com a persona. Ser la persona a qui el

nen sempre podrà recórrer.
• Ajudar a construïr un sentit, una coherència, a tot el que li ha passat al
fill. I donar significat a la vida que té: descubrir elements positius de la
vida a través de coses que l’ entusiasmin, que l’ interessin
• Ajudar-lo a connectar amb la gent, a controlar les seves reaccions, a
demanar ajuda, a pensar abans d’actuar, a mantenir-se tranquil enfront
de situacions complexes. A partir del seu exemple i del seu tesimoni de
vida.
• Valoració de sí mateix: autoestima.No posant el llistó massa alt, revisant
les expectatives que tene vers el fill, ressaltant les seves qualitats,
buscant àmbits on el fill pugui destacar.
 QUÈ VALOREM EN ELS FUTURS PARES ADOPTIUS?

CAPACITAT PER FOMENTAR LA RESILIÈNCIA

• Reconèixer les dificultats que tenim coma adults, afavorint un clima on

el sentit del humor estigui present.

• Humor significa que reconeixem la imperfecció i el sofriment però que

els integrem positivament , amb un somriure, sense deixar-nos arrastrar
per ells.

• Ajudar a integrar la realitat i transformar-la en quelcom més soportable,

sabent riure’s d’un mateix.

• Afavorir la comunicació, emocional, sincera.

• Fomentar el sentiment de cohesió amb els altres, sobretot amb la

família extenssa.
 PREVENCIÓ I FAMILIA
LA CONSTRUCCIÓ DEL VÍNCLE

• DES DE L’ INICI DE LA VIDA I GRÀCIES A L’ INTERACCIÓ AMB

ELS PARES
• NECESSITAT D’ UN ADULT QUE EL SOSTINGUI, QUE EL
PENSI.
• UN ADULT QUE L’ AJUDI A INTEGRAR I SATISFER LES
SEVES NECESSIATS I LES SEVES INQUIETUDS
• UN ADULT QUE LI PRESENTI EL MÓN POC A POC, SENSE
VIOLAR LA SEVA EXPERIÈNCIA
• UN ADULT QUE L’ AJUDI A METABOLITZAR LES SEVES
ANSIETATS
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
LA CONSTRUCCIÓ DEL VINCLE

LA RESPOSTA SENSIBLE COM A ORGANITZADOR PSÍQUIC

(M. Marrone)

-capacitat de saber accedir al estat mental del nen

-donar significat a aquest estat

El model d’interacció entre el nen i els seus pares acaba

establint una estructura interna:
MODEL OPERATIU DEL SELF I DE L’ALTRE.
 PREVENCIÓ I FAMILIA
LA CONSTRUCCIÓ DEL VÍNCLE

LA FUNCIÓ DELS PARES:

• CONTENINT
• ESTIMANT
• DIFERENCIANT
• VERBALITZANT EXPERIÈNCIES

FORMARÀ EN EL MENOR UNA CONFIANÇA BÀSICA, ELEMENT

INSUBSTITUÏBLE PER A LA SALUT MENTAL I PER A
L’ESTABLIMENT DELS VINCLES.
 PREVENCIÓ I FAMILIA
LA CONSTRUCCIÓ DEL VÍNCLE

• AIXÍ ES VA CONFIGURANT LA ORGANITZACIÓ INTERNA DE

LA MENT

• VÍNCLE, PENSAMENT I CAPACITAT D’ APRENENTATGE SÓN

ASPECTES DE L’ ESTRUCTURACIÓ INTERNA DEL FILL QUE
VAN ÍNTIMAMENT LLIGATS
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
QUÈ PASSA AMB ELS MENORS ADOPTATS?

HISTÒRIA DE PÈRDUES I DE VÍNCLES

TRENCATS

ORÍGENS

ABANDONAMENT
 PREVENCIÓ I FAMILIA
QUÈ NECESSITA EL FILL D´ENTRADA?

• CONVERTIR-SE EN FILL

• PER QUI SÓC ÚNIC I EXCLUSSIU?

• ESTABLIR LA CONFIANÇA BÀSICA

• EL PRIMER NO ÉS PARLAR D’ ORÍGENS: ÉS FER VINCLE

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
CAS ADOPCIÓ PRIMERA ETAPA

Primer seguiment: als 6 mesos d’arribar

• Nena adoptada als 2 anys. De sudamèrica. Ve de casa d’acollida (mare social)
Ben tractada. Bé de salut. Germà del mateix país, adoptat als 11 mesos.
• Primera trobada: plora-espantada, no vol anar amb pares. Durant l’estada pares
s’informen de tota la seva història.
• Arribada a casa: molta inquietud-no para quieta-molt caràcter-
• Llenguatge: no parla però entén bé. Pare li parla amb anglès, mare amb castellà
i entorn amb català. Lo hecmos igual que con su hermano
• Inici guarderia: als tres mesos d’arribar. Cuida dels nens, va a la seva, no s’està
quieta . Molt autònoma. Vol fer-ho tot per ella sola. Mossega.
• Des de l’inici llençada al pare i distant amb la mare.
• Esfínters: portava volquer i li treuen. Menjar: bé i sola.
 PREVENCIÓ FAMÍLIA
CAS ADOPCIÓ PRIMERA ETAPA

Segon seguiment:

-Té 3 anys. Ha començat P3. Va a la seva, pega als nens, mossega. No parla massa
però entén: “és muy independiente”, “le cuesta aceptar Órdenes”,”Muy dispersa”.
“se escapa de la clase y va a otras classes”.
-Molt autònoma amb els hàbits: es vesteix sola...etc.
-Comença a demanar ajuda per menjar...a la banyera..
-“le encanta abrir puertas”.
-”no obedece”
- “A veces se marcha i mira si vamos a buscarla”
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
CAS ADOPCIÓ PRIMERA ETAPA

• PRIMERA TROBADA: QUÈ VOL DIR QUE PLORI?

• PERQUÈ NO ACCEPTA ELS LÍMITS?
• ÉS INDEPENDENT?
• PERQUÈ PEGA?
• PERQUÈ TANT INQUIETA?

• QUÈ RECOMANARÍEU D’ ENTRADA? QUÈ NECESSITA?

 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
ASPECTES QUE DIFICULTEN LA VINCULACIÓ

• LA IMATGE D’ AUTONOMIA ( ENSINISTRAT)

• LA IMATGE DE SOCIALBILITAT ( INDIFERENCIAT)
• LA INQUIETUT (CARÈNCIA EXPRESSADA AMB EL COS)
• LA IMPULSSIVITAT (DIFICULTAT DE MENTALITZAR)

CONFONEN ALS PARES I LA TENDÈNCIA ES:

• NORMALITZAR- LO AVIAT
• ACCELERAR L’ ENTRADA A L’ ESCOLA / GUARDERIA
• FOMENTAR L’ AUTONOMIA-NO PERMENTRE REGRESIONS
• MÚLTIPLES O VARIADES ACTIVITATS
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
ASPECTES QUE FACILITEN LA VINCULACIÓ

• DEIXAR TEMPS PER FER PROCÉS-ESTAR A CASA

• CONTACTE PELL A PELL-REGRESIONS SI HO NECESSITA

• RETARDAR EN LO POSSIBLE L’ ENTRADA AL COLEGI-GUARDERIA

• POSSIBLE CANGUR A CASA PER EVITAR NOVES ADAPTACIONS I MÉS CANVIS

• JOC DE FALDILLA I JOCS SIMBÒLICS QUE RECREÏN SITUACIONS DE CRIANÇA

D’ ETAPES ANTERIORS

• MOMENTS D’ ATENCIÓ EXCLUSSIVA E INDIVIDUAL

 LA MENTALITZACIÓ
IDEES CLAU

• La mentalització és la capacitat humana que es caracteritza per l’esforç

constant d’entendre’s un mateix i d’entendre els altres, en termes d’estats
mentals.
• No és un nou model terapèutic, tot els models tenen en comú que ajuden a
mentalitzar. És un intent de crear un llenguatge comú.
• “Les ments són opaques”, el terapeuta no sap... Posició explícita de no saber,
curiositat, interès, ajudar a donar sentit al que li passa a l’altre, buscar saber
conjuntament.
IMPLICA:
• Curiositat: què li passa al meu fill? Preguntar-se com és l’altre, què li passa.
• Fer-se hipòtesis
• Sostenir la incertesa
 LA MENTALITZACIÓ
IDEES CLAU

• Trobada amb algú que té la nostra ment en la seva ment, algú a qui ens adrecem
per trobar-nos en ell.
• Relació genuïna, autèntica, que la persona es pugui trobar en la nostra ment
mentalitzat, pensat
• Implicació, interès, calidesa
• És essencial donar suport i ser empàtic
• No es fan silencis, posició terapèutica activa: preguntar, matitzar... va obrint i
obrint...
• Intervencions curtes i simples
• Centrats en sentiments però no només
• Exploració constant, fer explícit el no entendre
• Present: aquí i ara, validació de l’experiència del “aquí i ara”
• Quan hi ha connexió però el pacient canvia de tema i deixa de mentalitzar, fer
“stop” i li fem notar.
 LA MENTALITZACIÓ
IDEES CLAU

• La comprovació: “això que t’he dit, et pot servir o no?... potser vaig
molt equivocada però penso que... si veus que no és això, digue’m-ho...
m’interessa saber si el que dic et pot servir o no per anar-te ajudant...”
• Reconèixer si en alguna cosa t’has equivocat: “ostres, potser que això
no ho he entès bé...”
• Amb nens concrets, coses concretes, p.ex: fer esquemes de pensament

FET EMOCIÓ FET

Què ha passat? Què he sentit? A quina conducta ha donat lloc?

ALTRE RESULTAT?
 PREVENCIÓ I FAMÍLIA
BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Barudy,J. y Dantagnan, M.( 2006). Los buenos tratos a la infancia.

Parentalidad, Apego y resiliencia.

Giménez, J.A.(2011) Indómito y entrañable

Marrone, M .(2001). La Teoría del Apego. Un enfoque actual.

Phillips,A. (2001). Saber dir no.

San Martino,M.(2014).Identidad y Orígenes. Revista Temas de

Psicoanálisis.