Les arrels del món contemporani

1.- Cronologia i etapes

1833 1843 1868 1874

Període liberal Període democràtic

Regències El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari

Mª Cristina Espartero 1868 1873
1840 Monarquia Primera
democràtica República
Les principals característiques del període liberal
Amadeu I
Disputes entre Carlins i isabelins
Guerres carlines

Divisió entre els liberals (isabelins)

Moderats i progressistes

Procés d’industrialització a Catalunya

1
 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències
Característiques generals d’aquesta etapa:
En aquesta etapa
El poder passa a mans dels liberals__ Moderats

Progressistes

Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines

Carles Mª Isidre Absolutistes Carlins

contra Isabel contra liberals contra Isabelins

Carles V
1833-1839 Carles V
Tres guerres
1846-1849 Dels Matiners (Carles VI)
A Catalunya

1873-1876 Carles VII

A Catalunya, al Maestrat, al País
Basc i a Navarra
2
 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

1833 Regència de Maria Cristina 1839

Època molt moderada (liberalisme incipient)

destaca Dirigents Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa

Primeres reformes econòmiques Dissolució dels gremis

Llibertat de comerç
Primera reforma política

Estatut Reial de 1834

Carta otorgada
Órgans consultius Estament de próceres
Però la crisi econòmica i Estament de procuradores
les guerres carlines provoquen (sufragi restringit)
un canvi en el poder
Poder legislatiu per la Corona

Entrada de Mendizábal Milícies nacionals i abolició de la Mesta

(progressista) en el poder (1835)
Desamortitzacions (1836)
Reformes progressistes Constitució de 1837
3
 2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

1839 Regència d’Espartero 1843

Es caracteritza per ser

Progressista, militar, autoritari

lliurecanvista Espartero
Provoca la I per tant
Crisi a la indústria catalana Oposició de la burgesia catalana

La crisi provoca
Bombardeig i repressió a
Espartero respon amb Barcelona
1842 aixecaments a Barcelona
Això provoca el
1843 Jamància (democràtica i republicana)
Desprestigi d’Espartero
WEB Que acaba amb un

Pronunciament moderat amb Narváez

Narváez 4
 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Els partits liberals Moderats i progressistes WEB Isabel II

Sobirania compartida (entre el rei i Sobirania nacional (Parlament)

les corts) Sufragi restringit, però més ampli
Una obsessió: l’ordre públic Llibertat de premsa
Sufragi censatari (vot molt limitat) Milícies nacionals
Classes mitjanes, latifundistes, Limitació del poder de la Corona
alta burgesia i noblesa Petita burgesia, comerciants, artesans,
Sufragi universal
Partit demòcrata (1849) Llibertat individual i
Altres partits
Unió Liberal (1854) instrucció pública

Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes)

Es caracteritza
La dècada moderada (1843-1854)
Manipulació electoral,
Bienni progressista (1854-1856) caciquisme i
intervenció militar
Unió liberal i moderada (1856-1868)
5
 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

La dècada moderada (1843-1854) Isabel II

representa
Narváez crea
Ordre social, control, autoritarisme Guàrdia Civil
Crea la
Constitució de 1845 conservadora

Reformes i canvis en l’època dels moderats

Organització administrativa de l’Estat liberal

Creació de províncies i governadors civils

Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat)
Millores en la recaptació d’impostos (Mon)
Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)
Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848.
Llei de ferrocarrils de 1851
Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà)
6
 3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Bienni progressista (1854-1856) Isabel II

Esdevé a causa d’un

Pronunciament: Vicalvarada

torna Espartero
Constitució de 1837
S’imposen
Desamortitzacions civils de Madoz

Unió liberal i moderada (1856-1868)

Època d’estabilitat i
S’imposa O’Donnell
El general O’Donnell creixement fins el 1866
Característiques de
l’època O’Donnell

Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat

Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...
Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes
Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina
Aquesta situació provoca
El pacte d’Ostende (1866) 7
 4.- El sexenni revolucionari

La revolució de 1868: “La gloriosa”

A causa de Crisi econòmica de 1866

provoca un Cop d’Estat
Desprestigi monàrquic i moderat amb
Es tracta
I el Pacte d’Ostende de 1866 d’una Serrano, Topete i Prim

Revolució popular i burgesa i democràtica

A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques

provoca
(Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos)
L’exili d’Isabel II Substituïda per un Govern provisional (Serrano)
convoca
S’elabora la Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i
el general Prim

característiques Monarquia constitucional

Constitució de 1869 Divisió de poders
Drets dels ciutadans
Sufragi universal
8
 4.- El sexenni revolucionari

El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873) Amadeu I

Una monarquia amb problemes Assassinat del general Prim

Inestabilitat política, divisió i debilitat
Abstencionisme i frau electoral
Oposició i conspiracions
11 de febrer de 1873 Guerres i revoltes
Abdicació d’Amadeu I
Les corts proclamen Independentisme cubà
Revoltes cantonals (federalistes)
Aixecament carlí (Carles VII)
La primera república (1873 - 1874)

Es caracteritza
Inestabilitat política Unitaris
Divisió dels republicans i federalistes

9
 4.- El sexenni revolucionari
La primera república (1873 - 1874)
1a etapa: República federal

Domini dels federalistes Estanislau Figueras Es projecta la E. Figueras Pi i Margall

Francesc Pi i Margall Constitució de 1873

Continuen les dificultats
Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba

2a etapa: República unitària

Nicolàs Salmerón
Domini dels unitaris Emilio Castelar
Reformes republicanes Salmerón E. Castelar

Jurats mixtes Es destaquen per Eliminació del federalisme

Reducció jornada laboral
Control treball infantil
Abolició esclavitud
Abolició impostos sobre el consum
Imposició d’un fort autoritarisme
Reforç de l’exèrcit
Les dificultats constants provoquen
Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar)

Dóna el poder al general Serrano

10
 4.- El sexenni revolucionari

Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt

Alfons XII nou rei d’Espanya

Alfons XII

11
Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873

“Artículo 1º Componen la nación española los Estados

de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias,
Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja,
Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia,
Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones
Vascongadas.

Los Estados podrán conservar las actuales provincias

o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “

12
Repartiment de diputats al parlament de 1869

Monarquics
20 40

85 Republicans

Moderats i
Carlins
236 No
identificats

13
Repartiment de diputats al parlament de la Primera República

Republicans
344 federalistes
Alfonsins

Radicals

Constitucionalistes
17 7 20
3
No identificats

14
Manifest de la revolució de 1868
«Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia,
con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de
la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno
que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos
que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el
sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que
la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla.
¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que
nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?.
Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada
que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza
del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio,
sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades;
muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la
immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo
interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las
nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy.
... ¡ Viva España con honra!»
15
 Guerres carlines
A favor de
Carles V
Primera guerra (1833-1839)
Amb els líders Zumalacárregui (país basc)
Ramon Cabrera (Maestrat)
Amb el suport
Camperols i Església
Nord de la península
Expedició Reial (1837)

Derrota carlista
carlí

Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)

isabelí

conseqüències
Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els
carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)

Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política

(Espartero, Narváez)
Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)
16