Tema 7

L’APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL

DIPRI – CPA
Curs 2015-2016

1
 ESQUEMA

1. La recepció del DIP dins dels ordenaments jurídics interns dels Estats
1.1. L’aplicació del DIP pels òrgans dels Estats
1.2. L’aplicació del DIP dins de l’ordenament jurídic espanyol
1.2.A) L’aplicació de tractats internacionals
1.2.B) L’aplicació de costums internacionals i principis generals del DIP
1.2.C) L’aplicació d’actes normatius d’Organitzacions Internacionals
2. La responsabilitat dels Estats per fets internacionalment il·lícits
2.1. Introducció
2.2. Elements del fet internacionalment il·lícit
2.3. Circumstàncies que exclouen la il·licitud
2.4. Conseqüències jurídiques del fet internacionalment il·lícit
3. Mecanismes de control i aplicació coercitiva del DIP
3.1. Mecanismes de control internacional
3.2. Mesures d’aplicació coercitiva o sanció

2
 APARTAT 1

LA RECEPCIÓ DEL DIP DINS DELS

ORDENAMENTS JURÍDICS
INTERNS DELS ESTATS

3
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 L’ordenament jurídic internacional (o DIP) coexisteix amb els

ordenaments jurídics interns de cada Estat

 El DIP i els ordenaments jurídics interns dels Estats no són

compartiments tancats, sinó que es relacionen entre sí

 L’aplicació de les normes internacionals requereix usualment la seva

adequada recepció dins dels ordenaments jurídics interns dels Estats

 Les normes internacionals, un cop rebudes dins de l’ordenament

jurídic intern d’un Estat seran aplicades pels òrgans de l’Estat (òrgans
administratius, judicials…)

4
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 El DIP vincula als Estats i aquests no poden invocar,

internacionalment, impediments del seu ordenament jurídic intern per
lliurar-se del compliment de les seves obligacions internacionals (com
ho precisa, per exemple, l’article 27 de la CVDT de 1969)

 Ara bé, el DIP no precisa la manera en que les normes internacionals

han de ser rebudes dins de cada ordenament jurídic intern

 És cada ordenament jurídic intern (habitualment amb previsions de la

seva Constitució) el que estableix com es reben dins del mateix les
normes internacionals i quina jerarquia tindran aquestes normes dins
del seu propi sistema de fonts
5
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 A la pràctica, les solucions adoptades per cada Estat varien entre sí i

la doctrina tendeix a classificar-les entorn a dues grans teories o
models sobre les relacions entre el DIP i els ordenaments jurídics
interns:

– Dualisme
– Monisme
– A la pràctica també hi ha moltes solucions “intermèdies”

6
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 Dualisme:

– Teoritzat per autors com Triepel i Anzilotti

– Entén que el DIP i els ordenaments interns dels Estats són dos tipus
d’ordenaments jurídics diferents i separats entre sí

– La recepció de les normes internacionals es fa de forma especial o “mediata”

(per “transformació”): es requereix que una font de l’ordenament jurídic intern
(una llei, un decret…) incorpori el contingut de la norma internacional
 Exemple: a Itàlia, els tractats internacionals s’incorporen aprovant una
“legge di adattamento”

– Les normes internacionals així rebudes tindran la jerarquia o rang propi de la

font de l’ordenament jurídic intern que les ha incorporades

7
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 Monisme:

– Teoritzat per autors como Kelsen

– Entén que l’ordenament jurídic internacional i els ordenaments interns dels

Estats es poden reconduir a la “unitat”, formant un “ordenament jurídic”
global que els inclou

– La recepció de les normes internacionals en els ordenaments interns ha de

tenir lloc, segons aquesta teoria, de forma immediata o automàtica. Des del
moment en que la norma internacional estigui en vigor a nivell internacional
també estarà en vigor a nivell intern, sense necessitat de cap acte específic
per a la seva incorporació

– Les normes internacionals conserven, dins de l’ordenament jurídic intern, la

seva peculiar naturalesa (no es transformen en una de les típiques fonts del
Dret intern) i tenen una jerarquia superior a les normes internes

8
 1.1. L’APLICACIÓ DEL DIP PELS ÒRGANS DELS ESTATS

 Solucions “intermèdies”:

– Molts Estats no segueixen completament ni la teoria dualista ni la teoria

monista

– I opten per solucions “intermèdies” que prenen alguns elements del

dualisme i altres del monisme o se situen a mig camí entre ambdós
models

– En alguns casos, hi ha Estats que diferencien les seves solucions en

funció de les diferents fonts del DIP
 Per exemple, Itàlia és dualista per als tractats internacionals, però és
monista per a la recepció de las normes consuetudinàries
9 internacionals
 1.2. L’APLICACIÓ DEL DIP DINS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC
ESPANYOL

 La doctrina majoritària acostuma a considerar el cas espanyol com una solució

intermèdia, qualificant-lo com a un cas de “monisme moderat”

 En funció de les previsions de la vigent Constitució espanyola de 1978, interessa

examinar separadament l’aplicació dins de l’ordenament jurídic espanyol de les
normes internacionals procedents de cadascuna de les principals fonts del DIP,
segons la següent agrupació:

A) Normes internacionals convencionals, establertes mitjançant tractats

internacionals

B) Normes consuetudinàries (resultants del costum internacional) i principis

generals del DIP

C) Normes resultants d’actes normatius d’Organitzacions Internacionals

10
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 L’aplicació dels tractats internacionals dins de l’ordenament jurídic

espanyol està explícitament contemplada en la vigent Constitució
espanyola (i a la Llei 25/2014 sobre tractats internacionals)

 Cal referir-se als següents aspectes:

– Recepció dels tractats internacionals

– Jerarquia dels tractats internacionals

– Controls de constitucionalitat dels tractats internacionals

– Desenvolupament i execució dels tractats internacionals pels òrgans de

l’Estat

11
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 Recepció dels tractats internacionals dins de l’ordenament jurídic espanyol

– Art. 96.1 CE, primer incís: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop
publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”

– Art. 1.5 Codi civil: “Les normes jurídiques contingudes en els tractats
internacionals no seran d’aplicació directa a Espanya mentre no hagin passat a
formar part de l’ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra al Butlletí
Oficial de l’Estat”

– Art. 23.3 Llei 25/2014: “Els tractats internacionals formen part de l’ordenament
jurídic intern una vegada publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat”

– S’estableix, per tant, que la publicació al BOE és una condició per a l’aplicació
d’un tractat internacional dins de l’ordenament jurídic espanyol
12
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 Jerarquia dels tractats internacionals dins de l’ordenament jurídic espanyol

– Art. 96.1 CE, segon incís: “Les seves disposicions [les disposicions dels tractats
internacionals] només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma
prevista en els propis tractats internacionals o d’acord amb les normes generals del Dret
internacional”

– Per tant, una llei no pot derogar un tractat internacional, doncs els tractats internacionals
prevalen sobre les lleis (en aquest sentit són “supralegals”). Però els tractats
internacionals es consideren, dins de l’ordenament jurídic espanyol, “infraconstitucionals”

– Art. 31 Llei 25/2014, titulat “Prevalença dels tractats”: “Les normes jurídiques contingudes
en els tractats internacionals vàlidament subscrits i publicats oficialment prevalen sobre
qualsevol altra norma de l’ordenament intern en cas de conflicte amb aquestes, excepte
les normes de rang constitucional”

13
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 Controls de constitucionalitat dels tractats internacionals a

Espanya:

– Control previ
 Específic per als tractats internacionals, abans que Espanya hagi prestat el
seu consentiment
 Art. 95 CE

– Controls reparadors
 Un cop Espanya ja hagi prestat el seu consentiment i hagi estat publicat al
BOE
 Són els mateixos controls que els previstos per a controlar la
constitucionalitat de les lleis i disposicions normatives amb força de llei
– Recurs d’inconstitucionalitat (art. 161.1.a) CE)
– Qüestió d’inconstitucionalitat (art. 163 CE)

14
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 Desenvolupament i execució dels tractats internacionals pels òrgans de

l’Estat a Espanya

– Art. 29 Llei 25/2014, titulat “Observança”: “Tots els poders públics, òrgans i
organismes de l’Estat han de respectar les obligacions dels tractats internacionals
en vigor en què Espanya sigui part i vetllar pel compliment adequat d’aquests
tractats.

– En aquest punt interessa distingir entre dos tipus de normes que poden estar
contingudes en tractats internacionals
 Normes “self-executing” (autoexecutables o “d’aplicació directa”): són normes amb una
redacció clara, precisa i incondicionada. Un cop publicat el tractat internacional al BOE ja
poden ser aplicades immediatament per les administracions públiques i el Poder Judicial
 Normes “non self-executing” (no autoexecutables o “sense aplicació directa”): són
normes amb una redacció que no permet una aplicació immediata, sinó que requereixen
un desenvolupament legislatiu o reglamentari que les complementi i precisi

15
 1.2.A) L’APLICACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS

 Art. 30.1 Llei 25/2014, titulat “Execució”: “Els tractats internacionals són d’aplicació
directa, llevat que del seu text es desprengui que aquesta aplicació queda
condicionada a l’aprovació de les lleis o disposicions reglamentàries pertinents”

 Desenvolupament normatiu de les previsions “non self-executing” contingudes en

tractats internacionals
– Correspondrà a l’Estat o a les Comunitats Autònomes en funció de la distribució ordinària de
competències (apartats 2 i 3 de l’art. 30 Llei 25/2014)
– Sense perjudici que l’Estat sempre sigui el responsable, a nivell internacional, pels eventuals
incompliments de les obligacions internacionals assumides per Espanya

 Execució de les normes internacionals contingudes als tractats internacionals

correspondrà als òrgans executius i jurisdiccionals espanyols, segons la distribució
ordinària de competències
– Exemple: Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada el 13 de
desembre de 2006

16
 1.2.B) L’APLICACIÓ DE COSTUMS INTERNACIONALS I DE
PRINCIPIS GENERALS DEL DIP

 Alguns Estats preveuen a les seves Constitucions, de manera expressa,

com té lloc la recepció en els seus ordenaments jurídics interns dels
costums internacionals i dels principis generals del DIP
– Exemple, Constitució d’Itàlia, 1947 (art. 10): “L’ordenament jurídic italià s’ajustarà a les normes del Dret
internacional generalment reconegudes […]”
– Exemple, Constitució de Portugal, 1976 (art. 8.1): “Les normes i els principis de Dret internacional, general
o comú, formen part integrant del Dret portuguès”.

 La Constitució de la Segona República espanyola (1931) es va referir

explícitament al tema en el seu art. 7:
– “L’Estat espanyol acatarà les normes universals del Dret internacional, incorporant-les al seu dret positiu”

 La vigent Constitució espanyola (1978) no contempla expressament

aquesta qüestió, però la doctrina majoritària entén, a partir de diversos
arguments, que seguim un sistema de “recepció automàtica” d’aquestes
fonts

17
 1.2.B) L’APLICACIÓ DE COSTUMS INTERNACIONALS I DE
PRINCIPIS GENERALS DEL DIP

 Entre els arguments invocats per la doctrina espanyola per a fonamentar aquesta
“recepció automàtica” figuren:

– La tradició “monista” espanyola

– L’art. 10.2 CE, segons el qual: “Les normes relatives als drets fonamentals i a
les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la
Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals
sobre les matèries ratificats per Espanya”
 Interessa la menció a la “Declaració Universal de Drets Humans”, doncs
aquesta no és un tractat internacional. És una resolució de l’Assemblea
General de l’ONU, no vinculant por sí mateixa, però que ha interactuat
amb el costum internacional

– L’art. 96.1 CE, quan contempla que els tractats internacionals podran ser
derogats, modificats o suspesos “[…] d’acord amb les normes generals del
Dret internacional”
18
 1.2.C) L’APLICACIÓ D’ACTES NORMATIUS D’ORGANITZACIONS
INTERNACIONALS

 Alguns Estats preveuen a les seves Constitucions, de manera expressa,

com té lloc la recepció dins dels seus ordenaments jurídics interns dels
actes normatius d’OI
– Exemple, Constitució de Portugal de 1976 (art. 8.3): “Les normes emanades pels òrgans
competents de les Organitzacions Internacionals de les que Portugal formi part entren en
vigor en l’àmbit intern directament, sempre que així es trobi establert en els respectius
tractats constitutius”

 La vigent Constitució espanyola guarda silenci sobre aquest tema. S’entén

que, per a la recepció dels actes normatius aprovats en OI de cooperació
(per exemple, una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU) s’han
d’aplicar, per analogia, les mateixes solucions que per als tractats
internacionals

 En el cas dels actes normatius aprovats en OI d’integració (essencialment,

la Unió Europea), s’estarà al que disposi el seu propi règim
– Així, per exemple, els reglaments de la UE tenen aplicabilitat directa (es
publiquen al DOUE, no al BOE) i primacia
19
 APARTAT 2

LA RESPONSABILITAT DELS ESTATS

PER FETS INTERNACIONALMENT
IL·LÍCITS

20
 2.1. INTRODUCCIÓ

 En ocasions, el comportament dels Estats no és conforme amb les

seves obligacions internacionals i implica la comissió d’un fet
internacionalment il·lícit

 El propi DIP preveu normes sobre “responsabilitat internacional”

que precisen quan s’ha de considerar que un Estat ha comès un
fet internacionalment il·lícit i quines són les seves conseqüències
jurídiques

 Tradicionalment, aquestes qüestions sobre “responsabilitat

internacional” s’han regulat mitjançant normes internacionals
consuetudinàries (costums internacionals)
21
 2.1. INTRODUCCIÓ

Al DIP contemporani s’ha fet un esforç per tal de “codificar” aquestes
regulacions sobre responsabilitat internacional, especialment des de
l’ONU i la seva Comissió de Dret Internacional (CDI)

Aquesta tasca de “codificació” té, ara per ara, com a principal resultat
el “Projecte d’articles de la CDI de 2001 sobre la responsabilitat dels
Estats per fets internacionalment il·lícits”

Es considera que aquest Projecte, tot i que no s’hagi adoptat encara
com a tractat internacional, reflecteix en gran mesura les actuals normes
consuetudinàries vigents i és el principal referent en l’estudi d’aquesta
matèria (text incorporat al Campus Virtual)

22
 2.2. ELEMENTS DEL FET INTERNACIONAL IL·LÍCIT

 El “Projecte de la CDI de 2001” precisa, en primer lloc, quan es

produeix un “fet internacionalment il·lícit” d’un Estat, precisant que
es requereixen dos elements:

– Element subjectiu: que hi hagi un fet atribuïble a un Estat

 El fet és realitzat per òrgans de l’Estat o per particulars que
actuen al servei de l’Estat

– Element objectiu: aquest fet implica la violació d’una obligació

internacional que vincula a l’indicat Estat
 Aquesta obligació pot dimanar, indistintament, de qualsevol tipus
de norma internacional que vinculi un Estat (norma convencional,
norma consuetudinària, principi general del DIP, acte normatiu
d’una OI…)
 La violació o infracció pot ser per acció u omissió
23
 2.2. CIRCUMSTÀNCIES QUE EXCLOUEN LA IL·LICITUD

 El “Projecte de la CDI de 2001” també precisa que, en ocasions,

el comportament d’un Estat contrari a una obligació internacional
pot estar “justificat” si concorre una “circumstància que exclou la
il·licitud”. Per exemple:

– Legítima defensa (us de la força armada contrari a l’art. 2.4 de la

Carta de las NU però justificat segons l’art. 51 de la pròpia Carta)
– Consentiment de l’Estat lesionat
– Força major
– Estat de necessitat

- Altres possibles circumstàncies d’exclusió de la il·licitud

24
 2.4. CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DEL FET
INTERNACIONALMENT IL·LÍCIT

 El “Projecte de la CDI de 2001” també s’ocupa de les conseqüències

jurídiques generals per la comissió d’un fet internacionalment il·lícit per un
Estat:

– L’Estat responsable té el deure jurídic de cessar o posar fi a l’il·lícit, si aquest es

perllonga en el temps

– L’Estat responsable té el deure jurídic de reparar els danys causats a l’Estat

lesionat. La reparació pot fer-se de diverses formes:
 Restitució (“restitutio in integrum”, tornar les coses a la seva situació originària)
 Indemnització (pagament d’una compensació pels perjudicis econòmics ocasionats)
 Satisfacció (compensar pels danys “morals” causats)

– L’Estat lesionat, mentre segueixi el fet il·lícit i/o no se li reparin els danys soferts,
té la facultat jurídica d’aplicar “contramesures” a l’Estat responsable
25
 APARTAT 3

MECANISMES DE CONTROL I
APLICACIÓ COERCITIVA DEL DIP

26
 3.1. MECANISMES DE CONTROL INTERNACIONAL

 Al DIP contemporani s’han desenvolupat múltiples mecanismes per

tractar de “controlar” el compliment pels Estats de les seves
obligacions internacionals

 Aquests mecanismes de “control” poden tenir com a finalitats:

– Promoure, de forma “preventiva”, que els Estats tendeixin a

respectar les seves obligacions jurídiques internacionals

– Identificar, “a posteriori”, si un Estat ha comés una determinada

infracció internacional
27
 3.1. MECANISMES DE CONTROL INTERNACIONAL

 Aquests mecanismes de control s’han desenvolupat, especialment,

en alguns àmbits concrets del DIP
– Organització Internacional del Treball (OIT)
– Dret internacional dels drets humans
– Dret internacional del medi ambient
– Dret internacional del control d’armaments
– Dret internacional econòmic

 Els diversos mecanismes de control poden ser de molts diversos

tipus
– Institucionalitzats / no institucionalitzats
– Preceptius / voluntaris
– Inici “d’ofici” / a instància de part
– Resultat vinculant / no vinculant
– Lligats a ulteriors sancions / sense previsió de sancions
28
 3.2. MESURES D’APLICACIÓ COERCITIVA O SANCIÓ

 Si es considera que un Estat ha incomplert una obligació jurídica

internacional, el propi DIP preveu possibles mesures “coercitives”
per tal d’induir-lo al compliment o sancionar-lo:

– Mesures “individuals” o d’“autotutela” (“self-help”), que aplica el

propi Estat lesionat reaccionant front l’il·lícit comés per l’Estat
infractor

– Mesures “col·lectives” a través de les OI, també anomenades

“sancions institucionalitzades”, donat que són imposades ser
des d’una OI i en virtut dels poders de “sanció” que li atribueixi
el seu tractat constitutiu
29
 3.2. MESURES D’APLICACIÓ COERCITIVA O SANCIÓ

 Les mesures “individuals” o d’“autotutela” són típiques d’una

societat internacional escassament institucionalitzada i poden
consistir essencialment en:

– Contramesures (contemplades als articles 22 i 49-54 del

Projecte de la CDI de 2001)
 L’Estat lesionat deixa de complir una o més obligacions
internacionals en relació a l’Estat responsable
 Per tal de pressionar-lo a la cessació de l’il·lícit i a la reparació
 Les contramesures han de ser proporcionades (“lex talionis”)
 Certes contramesures estan prohibides

– Retorsions
 Actes “inamistosos” de l’Estat lesionat en relació a l’Estat
responsable
30
 3.2. MESURES D’APLICACIÓ COERCITIVA O SANCIÓ

 La progressiva “institucionalització” del DIP ha portat a preveure

possibles “sancions institucionalitzades”. Exemples:

– ONU: sancions decidides pel Consell de Seguretat de l’ONU en virtut del

Capítol VII de la Carta de les NU (en relació a Estats que amenacin o
trenquin el manteniment de la pau i la seguretat internacionals)

– UE: se preveuen sancions monetàries pels Estats que, segons el Tribunal

de Justícia de la UE, no compleixin les seves obligacions en virtut del Dret
de la UE

– OMC: l’Òrgan de Solució de Diferències (OSD) pot autoritzar la imposició

de sancions comercials a un Membre que no compleixi amb un informe
d’un Panel (Grup Especial) o de l’Òrgan d’Apel·lació adoptat per l’OSD

31