Història de la literatura

Literatura
trobadoresca

segles XII-XIII
CONTEXT HISTÒRIC

primera lírica culta

europea en llengua vulgar.

segles XII-XIII
 Orígens:

• Sud de França

• Occità o provençal
 CONTEXT HISTÒRIC
• Igual context que el de les
Cròniques, i de l’èpica
medievals

• des d’Itàlia fins a

Anglaterra, tots els poetes
s’esforçaven a escriure en
provençal o a imitar els
trobadors.
 CONTEXT HISTÒRIC
• diglòssia literària en
romanç

– una llengua per a la

prosa i

– una altra per al vers

• llengües molt
semblants
• comunitat político-
cultural entre
Catalunya i Occitània.
• gran prestigi de la
lírica trobadoresca
Trobadors
• autor de poemes
en vulgar, o siga
occità, en oposició
al poeta, que era
el qui versificava
en llatí.
•composta sempre
de lletra i música;
•feta per a ser
cantada.
 Trobadors i joglars
Trobador : autor de composicions versificades en
vulgar (Poeta: versificava en llatí)

Joglars: difusors dels poemes i la música dels

trobadors

Classe social
Llengua
Autoria
Públic
 Razós o
vides dels trobadors
• peces en prosa amb trets de llegenda.
• Provinents de les explicacions de les composicions i
per les noticies de la vida dels seus autors que
recitaven els joglars encarregats de difondre-les.
• Conservades:
– compilacions en cançoners que en feren uns pocs autors a
finals del s.XIII i principis del segle XIV.
• Font d’informació sobre els trobadors i el seu món.
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• Guillem de Cabestany fou un

cavaller de la comarca del Rosselló.
I hi havia en la seva comarca una
dama que es deia na Saurimonda,
esposa de Ramon de Castell
Rosselló, que era molt noble i ric,
dolent, brau, ferotge i orgullós.
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• I Guillem de Cabestany estimava la

senyora per amor, i sobre ella
cantava i feia les seves cançons. I la
dama, que era jove, gentil, alegre i
bella, l'estimava més que res al
món. I això fou dit a Ramon de
Castell Rosselló; i ell, com home
irat i gelós, investigà el fet i va
saber que era veritat, i va fer
guardar l'esposa.
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• I un dia, Ramon de Castell

Rosselló va trobar Guillem de
Cabestany que passejava amb
poca companyia, i el va
matar; li va fer treure el cor
del cos i li va fer tallar el cap;
i va fer portar el cor a casa
seva, i també el cap; i va fer
rostir el cor tot posant-li
pebre, i el va fer donar a
menjar a la seva esposa.
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• I quan la dama el va haver

menjat, Ramon de Castell
Rosselló li digué: "Sabeu
què és això que heu
menjat?" I ella digué: "No,
sinó que era una vianda
molt bona i saborosa." I
ell li digué que era el cor
de Guillem de Cabestany
allò que havia menjat; i,
per a que ho cregués
millor, va fer portar el cap
davant d'ella. I
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• I quan la dona veié i sentí

això, va perdre la vista i
la oïda. I quan tornà en si
va dir: "Senyor, m´heu
donat tan bona menja que
mai més no en menjaré
d'altra." I quan ell sentí
això, va córrer amb la
seva espasa i volgué
donar-li al cap; i ella va
córrer cap a un balcó i es
deixà caure a baix, i així
va morir.
 La llegenda de Guillem de Cabestany

• I pel Rosselló i per tota

Catalunya va córrer la
nova que Guillem de
Cabestany i la dona
havien mort tan
traïdorament i que
Ramon de Castell
Rosselló havia donat el
cor de Guillem a menjar
a la dona.
 La llegenda de Guillem de Cabestany
• Fou molta la tristor per totes
les comarques; i la queixa va
arribar al rei d'Aragó, que era
senyor d'en Ramon de Castell
Rosselló i d'en Guillem de
Cabestany. I vingué a
Perpinyà, al Rosselló, i va fer
que en Ramon de Castell
Rosselló es presentés davant
d'ell; el va fer agafar i li va
prendre tots els seus castells i
els va fer destruir, i li va
prendre tot allò que tenia, i el
va posar a la presó.
 La llegenda de Guillem de Cabestany
• I després va fer recollir
Guillem de Cabestany i la
dama, i els va fer portar a
Perpinyà i posar en un
monument davant la porta
de l'església; i va fer
dibuixar sobre el monument
com havien mort; i va
ordenar que per tot el
comtat del Rosselló, tots els
cavallers i les dames els
fessin aniversari tots els
anys. I Ramon de Castell
Rosselló va morir a la presó
del rei.
• Guillem de Berguedà: sirventesos
• Programa de presentació disc “Titot”

• http://www.youtube.com/watch?v=N1DM2
ZY-nlM
Societat feudal

rei

església

cavallers

poble
vassallatge
EL SENYOR

VASSALL:
 vassallatge

EL SENYOR AL SEU VASSALL:

• Protecció
•Administrar justícia .
• Donar-li terres per treballar

EL VASSALL AL SEU SENYOR:

• Ajuda militar
• Consell
• Pagar les rendes
 Literatura i societat

rei

mido església
ns
cavallers

poble
trobador
  
VIDA. JAUFRE RUDEL
 
Jaufre Rudel, de Blaia, fou un molt gentil home. Era príncep de Blaia
i s'enamorà de la comtessa de Tripol, sens veure-la, per les lloances
que n'havia escoltat dir als pelegrins que venien d'Antiòquia. I li féu
molts versos amb bons sons i pobres mots. I, per la voluntat que
tingué de veure-la, esdevingué croat i se n'anà per mar. I la malaltia
el prengué dins la nau i fou conduït a Tripol, a un alberg, tingut per
mort.
I això ho feren saber a la contessa. I ella vingué a ell, al seu llit, i el
prengué entre els seus braços. I ell, des que sabé que era ella, la
comtessa, recobrà l'oïda i l'olfacte i lloà Déu d'haver-lo tingut en
vida fins que l'hagués vista. I així morí dins els seus braços.
I ella, amb gran honor, el féu soterrar dins la casa del Temple. I
després d'aquell dia ella es féu monja pel dolor que tingué de la
mort d'ell.
 
 Amor cortés
tema poètic de la poesia trobadoresca
•entre el poeta (hom)
que se sent vassall

la dama idealitzada
(midons = el meu
senyor), a qui
rendeix homenatge.
 Característiques de l’amor cortés

• amor
desinteressat
el marit (el
gilós), com
• fidelitat
a obstacle
eterna

• no
correspost.

NO ÉS MERAVELLA SI EL MEU
CANT
 
No és meravella si el meu cant
val més que el de cap cantador,
car al meu cor el guanya amor,
i al seu poder, fidel roman.
Cor, cos, saber i enteniment,
coratge i força, jo hi he més.
Fora l´amor no m´a treu res,
cap envit no m´és escaient.
 
Ben mort deu ser qui amor no
entén
o al cor no n´ha cap dolç sabor.
Car, què val viure sens valor
sinó per entristar la gent?
Que Déu no em deixi viure, quan
del desamor sentís el pes,
o a midons no fos ben sotmés
el meu amor sempre anhelant.
 
De la més bella sedejant
i amb fe lleial, cerco el favor.
Ploro i sopiro. Quin temor
m´esquinça d´estimar-la tant!
Què més puc fer si amor m´encén
i d´aquest càrcer on sóc pres,
no en puc eixir, si no mercès
a pietat que ella no sent?
 
D´aquesta amor sóc molt sofrent,
però és tan dolç el seu sabor
que cent cops moro de dolor
i joiós revisc altres cent.
El meu mal té molt bell semblant
i val talment un bé palès,
car si em fereix, em deixa il·lès
per a saber-lo anar servant.
Ah, si pogués tot ver amant
ser discernit del falsador,
i el llausanger i el traïdor
portessin banyes al davant!
Tot l´or del món i tot l´argent,
jo els donaria, ben desprès,
si amb mi, que sóc d´amor
corprès,
midons volgués ser benvolent.
 
Quan jo la veig, el meu turment
em surt pels ulls i la color,
car així tremo de paor
com la fulla contra el vent.
No tinc pas més seny que un
infant,
tant mon amor em té malmès.
Doncs si midons així m´ha ullprès,
per què no escolta més mon plant?
Dama gentil, sols us deman
que m´accepteu de servidor.
Jo us serviré com bon senyor.
Cap guardó no seré esperant.
Estic al vostre manament
amb cor humil, gai i cortés;
no sóc lleó ni ós muntés
perquè m´occiu com a ells,
talment.
 
Allà on es troba el meu Cortès
aquest vers meu serà tramès.
Si en sóc tan lluny, no és
mancament.
 
Bernat de Ventadorn
el trobador demana a la dama  
que l'accepte al seu servei sense  
esperar res a canvi
donaria les seues riqueses al  
traidor si amb això aconsegueix
l'amor de la dama
aspira al favor de la dona i se  
sent prés com en una càrcer
perquè el seu amor no és
correspost
davant l'estimada el poeta perd  
tota la seua fortalesa però
continua enamorat encara que
ella no l'escolta
els seus versos arribaran a  
l'amada encara que es trobe
lluny
lamenta que haja persones que  
no senten amor i ell mateix
desitja morir quan deixe d'amar
aquest amor el fa sofrir però  
alhora és agradable i dolç per a
ell
el poeta es defineix com el millor  
trobador i afirma que l'amor és
l'únic important
 Senyal
•Pseudònim de l’estimada

•Apareix a la tornada,
última estrofa del poema
més curta que la resta.
 Bell Nom, no dubtaré d´amar-vos,
sempre hauré de dir-vos
que viuré en amorós servatge.

Dama gentil: ben cert que a mi

desig i Amor neguit em fan
de vós, per qui em sento llanguir.
Bella, de vostra figura
poc n´he vist cap de més dura,
de més traïdora ufana.
 Gèneres trobadorescos

• Cançó • Tema amorós

• Alba • Comiat a l’alba
• Sirventés • Crítica satírica
• Plany • Lloança
• Pastorel.la • Amor pastoril
Gèneres trobadorescos

•Pastorel.la

•Alba

•Plany
Sirventé
Trobairitz
• dones poetes
 Comtessa de Dia

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m´ha servit.
Massa l´he amat, m´ha malferit,
vull que tothom en tingui
esment.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
  
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
 
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el me, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldira.
 
La Comtessa de Dia
Poesia de les trobairitz

El llenguatge que utilitza

és: personal i directe

Sentiment amorós
real

No hi ha
servilisme
Els trobadors catalans

Guillem de Cabestany (principis

del XIII)

Guillem de Berguedà (primera

meitat del XIII)

Cerverí de Girona
(segona meitat del XIII)
 Guillem de Cabestany
• Llegenda: enamorat i correspost per
la dama del castell, són descoberts
pel marit, que mata Guillem i ofereix
el seu cor com a menjar a la seua
estimada. Quan ella s’assabenta, se
suïcida.

• poema més cèlebre Lo dous cossire:

descriu l’estat d’inquietud de
l’enamorat davant la conducta
ambigua i distant de l’amada.
 Guillem de Berguedà,

• bel.licós i agressiu, d’existència agitada,

amb amors il·lícits i combats contra els
seus veïns.

• obra poètica formada per cicles de

sirventesos on denigrava i els calumniava
els seus enemics.

• plany i sirventés dedicat a Ponç de

Mataplana.
 Sirventés a Ponç de Mataplana
I IV
Cançoneta lleu i plana, Marquès, qui en vós confia
lleugereta, sense pretensions, no té amor ni companyia;
jo faré del meu Marquès, ha de gaurdar-se sempre
del traïdor de Mataplana, en qualsevol ocasió: sigui de dia
que és d'engany farcit i ple. i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès, Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple. d'engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
 Plany a Ponç de Mataplana
•  
Canto plorant, ple de tristor, •   Marquès, en tot no vaig sinó
per la dolença que m'ha pres mentir i errar quan, descortès,
havent-se mort el meu Marquès, blasmava tant vostres mercès,
En Ponç, el pros de Mataplana, ja que, d'ençà dels Mataplana,
que era desprès, franc i cortès, no hi ha vassall més compromès,
ornat de bons capteniments, digne de més mereixements,
considerat un dels millors ni més valent i honrat que vós,
que a Sant Martí de Tors mai fos salvant els vostres rics majors,
 fins a tocar la terra plana. i no us ho dic per fer-ne ufana.
• •
  Molta d'angoixa i de dolor Marquès, per tant de desamor
ens ha deixat i ben malmès i d'ira que ens havia encès,
el nostre país, puix ja no hi és hagués volgut, si a Déu plagués,
En Ponç, el pros de Mataplana; que, abans d'eixir de Mataplana,
pagans l'han mort, ha estat remès féssim les paus per sempre més; 
per Déu de tots els mancaments, ara tinc molts remordiments
tant dels més grossos com menors, perquè no us vaig prestar socors
car són els àngels valedors tot defentsant-vos, sense pors,
de qui servà  llei cristiana. de mans de gent tan inhumana 
Adaptació sirventés:
http://www.youtube.com/watch?v=QMffj-l3PSk
 Cerverí de Girona

• 120 poemes, trobador amb més obra

conservada.

• gran varietat de recursos formals i, estil

personal

• canvi de mentalitat que començava a

produir-se en el seu temps

• obra amb caràcter moralitzador.

Història de la literatura

Literatura
trobadoresca

segles XII-XIII