L’ECONOMIA

DEL BÉ COMÚ
UNA ECONOMIA DE MERCAT ÈTICA I DEMOCRÀTICA
 2006: 50 Vorschläge für eine
gerechtere Welt. Gegen Konzernmacht
Christian Felber und Kapitalismus

impulsor de l’EBC 2008: Neue Werte für die Wirtschaft. Eine

Alternative zu Kommunismus und
Kapitalismus.

2009: Kooperation statt Konkurrenz.10

Schritte aus der Krise.

2010: L’Economia del Bé Comú.

2014: Dinero: De fin a medio

 QUÈ SIGNIFICA BÉ COMÚ?
El benestar de totes les persones
Implica:
● Reconèixer el dret de la dignitat (el 1r dels
DDHH) i en conseqüència que totes les
persones tenen el mateix valor
● Entendre que el benestar és vàlid per a totes
les persones
● Posar en valor la importància del medi
ambient i el medi social
● Integrar els valors fonamentals d’una
comunitat política democràtica
(responsabilitat, honestedad, confiança,
cooperació, solidaritat...).
● Determinar el seu abast a través d’una
deliberació pública i per consens
 LA IDEA DEL BÉ COMÚ

Aristòtil: bé equitatiu
Política, Llibre I, cap. 8 i ss. i Llibre III, cap.
12, 1282b

Ciceró: benestar del poble

De legibus, III, 3, 8.

Tomàs d’Aquí: bé comú (bonum

commune)
Suma teològica, Suma contra els gentils,
Obres

Maritain: economia del bé comú

Pel bé comú; Persona humana i bé comú
 QUI DETERMINA EL BÉ COMÚ?
Tota la ciutadania a través de procesos
democràtics i des del pluralisme polític:
● En una primera fase, deliberació
pública de propostes econòmiques
mitjançant assemblees participatives
locals i sectorials.
● I en una segona fase, elaboració del
disseny institucional del model
econòmic que doni contingut al títol
constitucional d’Economia i Hisenda.
El model d’Economia del Bé Comú
resultant ha de ser obert, revisable i de
baix a dalt.
CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA
Art. 128.1: Toda la riqueza del país
en sus distintas formas y sea cual
fuere su titularidad está subordinada
al interés general.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE
CATALUNYA
Art. 40.1: Els poders públics han de
tenir com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de totes les
persones.
 ELS 20 PRINCIPIS BÀSICS DE L’EBC
1. Valors fonamentals compartits (dignitat, solidaritat i justícia, sostenibilitat
mediambiental, transparència i participació democràtica)

2. Cooperació i bé comú en lloc de competència i lucre

3. L’utilitat social com a indicador de l’èxit econòmic en lloc del resultat financer

4. Tracte privilegiat dels poders públics amb les empreses amb Balanç del Bé Comú
positiu

5. Subordinació del Balanç financer al Balanç ecosocial. Supressió de l’impost de

Societats

6. Empreses a escala humana

 ELS 20 PRINCIPIS BÀSICS DE L’EBC
7. Intercooperació i solidaritat entre les empreses
8. Limitació dels ingressos màxims i de les donacions i herències
9. Democràcia econòmica en les grans empreses
10. Transformació de sectors com l’educació, la salut, els serveis socials, la mobilitat,
l’energía i la comunicació en béns comunals democràtics.
11. Transformació del sistema bancari i financer en un bé comunal democràtic. Monopoli
de la creació del diner pel Banc Central
12. Creació d’una moneda global per al comerç internacional. Creació d’una zona global
del Bé Comú. Creació de monedes locals per al comerç de proximitat.
13. Desmercantilització de la natura. Supressió dels Impostos sobre Béns Immobles
 ELS 20 PRINCIPIS BÀSICS DE L’EBC
14. Reducció de la petjada ecològica a un nivell sostenible a escala mundial.

15. Reducció de la jornada laboral diaria o setmanal (33 h)

16. Any sabàtic remunerat (SMI o 1r any subsidi d’atur) per cada 10 anys treballats.

17. Complementar la democràcia representativa amb la democràcia directa i participativa.

18. Participació ciutadana en les reformes constitucionals del sistema social, en particular
dels béns comunals democràtics.

19. Reforma del sistema educatiu orientat al bé comú.

20. Canvi de model de lideratge econòmic i empresarial amb els valors de l’EBC.
EL NUCLI DE L’EBC: LA MATRIU DEL BÉ COMÚ
 EL NUCLI DE L’EBC: LA MATRIU DEL BÉ COMÚ
Resum executiu del Balanç del Bé Comú, la
metodologia EBC per analitzar la sostenibilitat
social i ecològica d’una organització i la seva
contribució al Bé Comú
Eina de gestió i planificació estràtègica: anàlisi
d’evidències i accions de millora
Connecta els 4 valors universals i
constitucionals (presentats en columnes) amb
els 5 grups d’interès de cada organització
(presentats en files). La seva intersecció
origina 20 temes (dividits en 100 objectius),
l’avaluació de cadascun dels quals té una
puntuació màx. de 50 punts i per tant la
puntuació total és de 1000 p.
ALINEACIÓ AMB ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

LA RSE s’ha limitat a “retornar a la

societat una part del benefici que
s'obté d'ella”.

L’EBC aspira a “maximitzar la

creació de valor compartit per als
propietaris/accionistes i per a les
altres parts interessades
(treballadors, proveïdors,
administracions) i la societat”

El Balanç del Bé Comú (BBC) és

una eina efectiva per contribuir als
Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS)
ALINEACIÓ AMB ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
 El lloc de l’EBC en les economies transformadores

❏ Nou paradigma
econòmic substitutiu
del capitalisme
❏ Vocació de moviment
social per a la
transformació de
l’ordre econòmic
❏ Pràctiques i
experiències
econòmiques
alternatives al mercat
capitalista (mercat
social)

LA UNIÓ
EUROPEA DÓNA
LLUM VERDA A
L’EBC
En el 2015 es produeix un
esdeveniment important per a
l’EBC: es va aprovar el Dictamen
del Consell Econòmic i Social
Europeu (CESE) favorable a la
implantació de l’Economia del Bé
Comú en l’estratègia Europa 2020.
El CESE considera que el
model de l’EBC està concebut
per a incloure’s en el marc
jurídic europeu i nacional per
avançar cap a un mercat únic
europeu a través d’una
economia més ètica.
El model de l’EBC convergeix
amb les propostes de la
tradicional responsabilitat social
corporativa (RSC) quant a
valors, però va un pas més
enllà quant a objectius i
metodologia.

ELS INFORMES
NO FINANCERS:
UNA OPORTUNI-
TAT PER A L’EBC
En el 2014 s’obre una finestra
d’oportunitat per al Balanç del Bé
Comú quan s’aprova una
directiva europea que obliga a les
grans empreses a fer un balanç
no financer, és a dir, social i
mediambiental.
Directiva 2014/95/UE del Parlamento
Europeo y del Consejo, de 22 de
octubre de 2014, por la que se modifica
la Directiva 2013/34/UE en lo que
respecta a la divulgación de información
no financiera e información sobre
diversidad por parte de determinadas
grandes empresas y determinados
grupos.
Ley 11/2018, de 28 de diciembre, por la
que se modifica el Código de Comercio,
el texto refundido de la Ley de
Sociedades de Capital aprobado por el
Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2
de julio, y la Ley 22/2015, de 20 de julio,
de Auditoría de Cuentas, en materia de
información no financiera y diversidad.
ETS EBC?
 COM IMPLEMENTAR L’EBC EN LES COMUNITATS?
L'Economia del Bé Comú no pot aconseguir
un desenvolupament complet sense una
transformació de totes les entitats des de les
quals l'economia s'articula: les comunitats,
les empreses i els municipis.
La comunitat comprèn un espai de relacions
on els afectes i les cures ocupen un paper
protagonista i gràcies als quals els individus
troben vincles socials per sentir-se segurs i
protegits.
El valor dominant de la comunitat és la
fraternitat i la vida comunitària constitueix
una estructura social resilient que permet fer
front als desafiaments de l’entorn i a les
adversitats dels individus
ACCIONS
❏ Xerrades informatives
❏ Desenvolupament d’activitats de
foment del comerç local
❏ aposta per sistemes d'autoconsum i
estructures de cooperació com
cohabitatge, agroecologia, sobirania
alimentària, energètica i financera,
mobilitat col·laborativa, wifi lliure,
compartir béns comunals i cogestió
dels mateixos.
❏ Creació de grups locals d’EBC
❏ Aplicació del BBC a les famílies i els
col·lectius
COM IMPLEMENTAR L’EBC EN ELS MUNICIPIS?
 COM IMPLEMENTAR L’EBC EN ELS MUNICIPIS?

CLASSIFICACIÓ

Llavor 1: L'índex del Bé Comú: un instrument amb periodicitat anual que mesura, a través d'un procés
participatiu, l'abast real del benestar ciutadà.

Llavor 2: La convenció democràtica: un procés constituent democràtic en el qual una convenció de

veïnes i veïns debaten i decideixen periòdicament. A través de procediments horitzontals i profundament
democràtics, conformen les regles que han de regir el govern municipal.

Llavor 3: El foment de la EBC en el municipi: La promoció de l'Economia del Bé Comú entre empreses,
organitzacions i institucions del municipi. Podran així conèixer una manera realista i alternativa de
contribuir al benestar general.

Llavor 4: El Balanç del Bé Comú Municipal: alternativa al balanç financer que mesura amb un sistema
d'indicadors tots els aspectes socials, econòmics, polítics i ecològics de la gestió municipal

Llavor 5: La regió del Bé Comú: xarxa de municipis veïns o pròxims amb interessos i recursos comuns.
 MIRANDA DE AZÁN (BURGOS)
PRMER MUNICIPI DEL BÉ COMÚ DEL MÓN (2013)
OBJECTIUS DE
L’ÍNDEX DE LA
FELICITAT
COM IMPLEMENTAR L’EBC EN LES EMPRESES?
 COM IMPLEMENTAR L’EBC EN LES EMPRESES?
Anàlisi, Diagnòstic i Valoració Manual

L'estudi de la realitat específica que El manual del Balanç del Bé Comú (BBC)
constitueix cada empresa. conté la informació principal per a avaluar
cadascun dels 20 temes que es tracten en la
Aquesta anàlisi pot realitzar-lo
Matriu del Bé Comú. En l'edició 5.0 es
l'organització de manera interna o
presenten, per primera vegada, dues
deixar-lo en mans de consultors externs
a aquesta. En qualsevol cas, l’EBC posa versions:
a la disposició de les organitzacions
• Balanç Complet, obligatori per a
diferents eines.
organitzacions mitjanes i grans.
El resultat d'aquest procés serà reflectit
• Balanç Reduït, apte per a microempreses i
en l'Informe BBC.
organitzacions d’11-50 persones ocupades.
 COM IMPLEMENTAR L’EBC EN LES EMPRESES?
Llibre de càlcul
La principal eina de valoració és el llibre de
càlcul:
https://documentos.economiadelbiencomun.org/s/7EXB
XJ2Cd97P4Nq?path=%2FBalance%20completo
Informe
El resultat de tot el treball desenvolupat,
recollint de manera clara i ordenada la
informació referent a l'empresa, en quin punt
es troba respecte a la seva aportació al bé
comú, i, possiblement, el punt més important
del treball, el Pla de Millora.
Compleix amb les exigències de la
divulgació d'informació no-financera
marcades per la UE seguint un estàndard
universal, mesurable, comparable, públic,
auditat per una tercera part, i fàcil d'entendre
pel públic en general
Pla de Millora
El pla de Millora, és un document intern de
l'empresa, i serà el full de ruta que defineix
l'organització per a transitar cap a un model
de gestió més pròxim als criteris de
l'Economia del Bé Comú.
COM IMPLEMENTAR L’EBC EN ELS CENTRES EDUCATIUS?

REQUISITS

a. Aprovar el protocol d’adhesió en el Consell Escolar del Centre.

b. Acreditar com a mínim una llavor de Centre Educatiu del Bé Comú

c. Disposar d’una relació catalogada de bones pràctiques i comunicar-la per

al seu registre.

d. Comptar amb el suport de la figura de “acompanyant facilitador” o

responsable.

e. Inscripció en el Registre de Centres Educativos del Bé Comú.

 COM IMPLEMENTAR L’EBC EN ELS CENTRES EDUCATIUS?
CLASSIFICACIÓ

Llavor 1: Bones pràctiques: Presentació d'alguna o algunes bones pràctiques, relacionar-les amb
l'indicador de la matriu del Balanç del Bé Comú al qual corresponguin, i aportar un full de ruta per
a continuar avançant.

Llavor 2: L'Índex del Bé Comú del Centre.

Llavor 3: Foment de la EBC en la comunitat educativa.

Llavor 4: Balanç del Bé Comú de Centres educatius. Quant a la quota d'organització associada
que s'exigeix pagar a les empreses a partir de la segona llavor, els centres públics estaran
exempts d'aquesta quota, ja que així s'estableix per a les organitzacions sense ànim de lucre.

Llavor 5: Participació en la creació d'una Comunitat del Bé Comú. (Projectes de cooperació

relacionats amb altres centres educatius).
 EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES:
GRUP DE TREBALL INTERCENTRES. ELABORACIÓ DE RECURSOS PEDAGÒGICS
 EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES:
PROJECTES DIDÀCTICS AMB METODOLOGIES ACTIVES I VALORS EBC
 EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES:
PROJECTES DIDÀCTICS AMB METODOLOGIES ACTIVES I VALORS EBC
“un home és tant o més sociable, com més segur se
sent de la finalitat de la seva existència, és a dir, com
més sap on va i per què hi va”

EMILI MIRA I LÒPEZ

(1896-1964)
UN NOU HORITZÓ ECONÒMIC PER A LA REPÚBLICA CATALANA

★ Davant la possibilitat que tenim de lluitar per a la independència de Catalunya, cal

entomar el repte de repensar l’economia del nostre país, definint cap a quin model
volem anar i argumentant quins són els avantatges del model escollit
★ Cal mobilitzar a la ciutadania perquè participi en l’elaboració d’un nou contracte social i
ser conscients que quan més justa sigui la seva dimensió econòmica més persones
treballaran per bastir la República catalana.
★ L’alliberament nacional i la creació d’un Estat propi també s’ha de concebre com a una
via d’emancipació econòmica de les classes populars.
★ El sistema econòmic republicà ha d’abastar tots els aspectes de la vida de les
persones, i no només l’aspecte laboral. Cal pensar de manera integral tots els drets.
UN NOU HORITZÓ ECONÒMIC PER A LA REPÚBLICA CATALANA

★ El sistema econòmic de Catalunya ha de ser el d’una societat oberta i ha d’expressar

el pluralisme d’una societat democràtica. No es pot condicionar la independència de
Catalunya amb una determinada opció ideològica. El disseny institucional del sistema
econòmic es farà després de la independència, amb legitimitat democràtica i
revisable a cada generació. Però cal dir que tampoc és necessari tenir un Estat propi
per avançar vers la sobirania. El que fem amb els nostres diners, com consumim,
quina relació tenim amb la comunitat i el medi ambient són maneres d’exercir una
ciudadania econòmica independent de l’ordre polític imposat
★ El títol econòmic i fiscal de la nova constitució de la República catalana s’ha de
fonamentar en els valors ètics dels DDHH i per tant hem de posar l’economia i les
empreses alineades amb aquesta dimensió axiològica del projecte de país i hem de
regular les pràctiques econòmiques sobre la base dels valors constitucionals
UN NOU HORITZÓ ECONÒMIC PER A LA REPÚBLICA CATALANA

★ Posar les persones i la vida al centre de l’activitat econòmica implica pensar l’eficiència
del sistema econòmic des de la consciència moral i no només des de la intel·ligència
★ Fomentar sistemes de governança més democràtics i eficaços en les empreses i tota
mena d’organitzacions
★ S’ha d’oferir a les persones desplaçades pels canvis tecnològics i excloses del mercat
laboral l’oportunitat de començar de nou, de fer activitats no productives però igualment
útils i necessàries per a la societat amb la corresponent remuneració
★ L’organització de les empreses ha de tenir prou flexibilitat per a permetre una diversitat
de modus de gestió de la producció i amb la participació dels treballadors que sigui
coherent amb les relacions socials fora de l’àmbit laboral