4EN20I Escrits paulins i

cartes catòliques

Unitat 11.
Cartes d’autoria paulina dubtosa
Unitat 10. Filipencs i Filèmon
ON ESTEM
Bloc II. Cartes de Pau. Panoràmica
8. Colossencs
9. Efesis
10. Segona Tessalonicencs
11. Epistolari a Timoteu i Titus
12. Hebreus
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
COLOSSENCS
1. Autoria. Els indicis més antics de l’atribució paulina són dos:
1. La carta mateixa: Col 1,1.23; 4,18
2. Testimonis patrístics del s. II dC (Marció, Ireneu, Muratori)
2. Destinataris. Colosses: S de Frígia (Turquia, avui), amb indústria tèxtil,
que va cedir preponderància sociopolítica a Laodicea en l’era
cristiana. Poc abans de morir Pau (60-61 dC), va haver-hi un
terratrèmol que derruí part de la colònia.
3. Datació: posterior a Pau, 70-80 dC, fruit de l’escola paulina a Efes.
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
COLOSSENCS: ESTRUCTURA DE LA CARTA
1,1-20.21-23. Introducció epistolar
1,24–4,6. Traducció de l’Evangeli paulí : reconciliació divina
pel cos de Crist que produeix esperança en els creients.
1,24 –2,5. Ministeri de Pau, predicador de l’Evangeli
2,6–3,4. Vida en esperança: comunió amb el Cos de Crist
3,5–4,6. Reconciliació divina en la vida pràctica
4,7-18. Conclusió epistolar
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
COLOSSENCS: LÍNIES TEOLÒGIQUES
1. Cristologia. Construïda sobre l’himne de 1,15-20: Crist, imatge del Déu invisible,
primogènit de tota la creació, Principi anterior a tota cosa, primogènit entre els
morts, en ell i per ell i vers ell tendeix tota la creació; hi habita la plenitud de la
divinitat; Misteri personal de Déu; perdona els pecats.
2. Escatologia. Ja realitzada, atenuació de l’expectativa escatològica, no s’afirma
explícitament la Parusia de Crist, l’esperança ja es posseeix en l’actualitat, i és el
contingut de l’Evangeli paulí.
3. Sacramentologia. Diversa a la del septenari protopaulí, ja que el Baptisme mira
vers el passat mentre que Romans l’orienta vers el futur.
4. Eclesiologia. L’Església significa una realitat universal, a manera de la doctrina
(estoica) del sôma que té com a Cap a Crist.
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
EFESIS
1. Autoria. Paulina, des del segle II. Postpaulina:
1. Contingut
2. Vocabulari
3. Estil
4. Dependència de Colossencs
2. Destinataris. Efes. S’afirma des del segle II dC: Muratori, Ireneu,
Climent d’Alexandria. Tanmateix falta al Papir 46 (200 dC), B, Syn (s. IV
dC). Carta encíclica adreçada a les església d’Asia Menor.
3. Datació: 80-100 dC
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
EFESIS: ESTRUCTURA DE LA CARTA
1,1-23. Introducció epistolar
2,1–6,20.Vocació rica i gran a l’esperança en el poder de Crist
2,1–3,21. Part doctrinal: el pla de Déu revelat en Crist i en els fidels
4,1–6,20. Part moral: conducta pròpia de qui viu en l’esperança
6,21-23. Conclusió epistolar
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
EFESIS: LÍNIES TEOLÒGIQUES
1. Teologia. Monoteisme d’origen jueu (Segon Temple), que actua en Crist.
Cristologització de la teologia. Déu, autor de la reconciliació (=justificació en
epistolari protopaulí).
2. Cristologia. Orientació còsmica de la cristologia. La reconciliació, via d’unió de
tota la humanitat en la unitat de la fe, del baptisme i de Crist.
3. Eclesiologia. Fenomen universal, abraça tota la creació, amb un fonament
major que en Crist (1Co 3,11): ara també s’hi inclou els Apòstols i els profetes.
Igualment amb la doctrina del sôma aplicada a Crist.
4. Escatologia. Omissió de la Parusia. Participació actual en la resurrecció de
Crist.
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
SEGONA TESSALONICENCS
1. Autoria. Paulina, des del segle II. Postpaulina:
1. Contingut, vocabulari i estil: depenent de 1Tes
2. Absències notables de contingut: teologia de la creu, insistència en la imitació
del typos tradicional (3,9); mancança de dades de relació estreta de Pau i
destinataris.
2. Destinataris. Idem que 1Tes.
3. Datació: 51-100 dC.
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
SEGONA TESSALONICENCS: ESTRUCTURA DE LA CARTA

1,1-12. Introducció epistolar

2,1–3,16.La Parusia i la seva interpretació autèntica
2,1-17. La Parusia no és immediata en el temps.
3,1-16. Parenesi
3,17-18. Conclusió epistolar
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
SEGONA TESSALONICENCS: LÍNIES TEOLÒGIQUES
1. Teologia especialment marcada per l’escatologia.
2. Cristologia en continuïtat amb 1Tes, però amb matisos escatològics
3. Moral:
1. Vida ordenada, sense desordres propis d’una convicció desordenada sobre
Parusia.
4. Escatologia:
1. Incloure el càstig contra els opositors als creients de Tessalònica.
2. El Senyor Jesús com a destructor dels que es resisteixen a l’evangelització.
3. Aparició d’un personatge escatològic que s’oposarà explícitament a Déu.
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
CORRESPONDÈNCIA A TIMOTEU I TITUS
1. Autoria. Paulina, des del segle II. Postpaulina:
1. Contingut, vocabulari i estil, absolutament propis.
2. Hipòtesi: temes de Pau i redacció delegada a un secretari amb gran llibertat.
2. Destinataris. Fictíciament als dos col·laboradors més estrets de Pau:
Timoteu i Titus.
3. Datació: 90-100 dC.
1. Desenvolupament eclesial desenvolupat (ordenació, vídues, diaconat...)
2. Episcopat monàrquic encara no apareix sòlidament a Titus (mentre que sí a
Ignasi d’Antioquia, ca. 110).
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
ESTRUCTURA DE LES CARTES PASTORALS
1 Timoteu 2 Timoteu
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
ESTRUCTURA DE LES CARTES PASTORALS

Titus
Unitat 11. Cartes d’autoria paulina
dubtosa
CARTES PASTORALS: LÍNIES TEOLÒGIQUES

1. Acció redemptora de Déu.

2. Afirmacions cristològiques de caràcter soteriològic .
3. Reflexió teològica sobre la missió paulina en la revelació divina.
4. Fe i tradició: l’ensenyament sa i comprensió pisteològica
5. Eclesiologia i ministetri eclesiàstic
6. Vida moral: vida familiar estoica cristianitzada