Llagunes de la Mata y

Torrevieja
Lucia Chilet i Paula Albiach
INTRODUCCIÓ
★ El Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella, es troba a la comarca del Baix Segura, i ocupa part dels termes municipals de
Guardamar del Segura, Torrevella, Los Montesinos i Rojals.

★ Juntament amb els parcs naturals del Fondo i les Salines de Santa Pola, formen un triangle d'aiguamolls d'una importància crucial per al
desenvolupament dels cicles biològics de nombroses espècies que l'utilitzen tant en les seves migracions com en la nidificació o hivernada.

★ El parc el conformen dues llacunes separades entre si per un anticlinal denominat El Chaparral.

★ Arribar per a conéixer→

Data de declaració de Parc Natural : va ser al 1996

Superficie : 3.700 h.a

Municipis : Torrevieja, Guardamar del Segura, Rojales, Los Montesinos

HISTÒRIA I CULTURA
Les llacunes de la Malta i Torrevella ja se utilitzaven en 1321 data en que van sercadidesper la Corona a la ciutat d'Oriola amb la condició que no foren alienades.

Més endavant, al 1389, la Corona va concedir a la població la possibilitat de transformar la llacuna de Torrevella en albufera a fi d'explotar la pesca, però la
construcció de l'Acequión que la comunicava amb el mar es va retardar quasi un segle, i va ser al 1482.

Una reial ordre va declarar al 1759 la reversió de la propietat d'ambdues llacunes a l'Estat. Pocs anys després es van dur a terme les primeres proves d'extracció de
sal a la llacuna de la Mata.

Els primers embarcaments de sal es realitzen al port natural de la Mata, però després de comprovar-se que les condicions d'aquesta tasca eren millors a Torrevella,
es va traslladar l'explotació.

Al 1950, després d'un període d'arrendament intermitent a particulars i companyies d'extracció, la indústria va passar a mans de la Nueva Compañía
NATURA
hábitats→
★ Els sòls del parc són salins i el clima semiàrid amb
precipitacions anuals inferiors als 300 mm i elevades
temperatures.
★ S'hi distingeixen zones de saladar, zones de senillar i bosc.
★ El saladar és presenta les redones de les llacunes amb salinitat
elevada.
★ El senillar-jonquera se situa a zones de les vores i redones amb
salinitat menys pronunciada i embassades.
fauna→
★ L'avifauna és el grup faunistic de més rellevància al parc
natural, ja que està format per quasi un centenar d'espècies.
Juntament amb el Fondo i Santa Pola, el Parc Natural de les
Llacunes de la Mata i Torrevella constitueix un enclavament
de zones humides d'importància crucial per al
desenvolupament dels cicles biològics de nombroses espècies
que l'utilitzen tant en les migracions com per a fer niu i
hivernar.
★ Així, el flamenc (Phoenicopterus ruber) s'alimenta i descansa
a la Mata. S'hi han arribat a comptabilitzar concentracions de
fins a 2.000 individus d'aquesta au i de prop de 3.000
cabussons collnegres (Podiceps nigricollis) durant la migració.
fauna→
★ També hi destaquen les poblacions de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), de xatrac d'Albufera (Sterna hirundo), de mongeta (Sterna albifrons)
i de torlit (Burhinus oedicnemus) als voltants de les llacunes.

★ Per altra part, durant la temporada de caça es refugien a la Mata multitud anàtids dels vedats propers, que s'aprofiten del caràcter de Refugi Nacional de
Caça
que posseeix la llacuna des de 1989.

★ L'invertebrat més característic de les llacunes és Artemia salina. Aquest menudet crustaci, que juntament amb les larves dels mosquits quironòmids
constitueix la dieta fonamental de la nombrosa avifauna d'aquestes zones humides, sol viure amb elevat nivell de salinitat, per la qual cosa abunda a les
vores de la llacuna de la Mata.
FLORA I VEGETACIÓ
★ El Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella està definit principalment per hàbitats salins (llacunes) i medis terrestres afectats per l'alt contingut en sals
(saladars), però també per hàbitats lligats a relleus baixos (El Chaparral), cursos d’aigua dolça (barrancs i rambles) i, finalment, zones agrícoles.

★ Als ambients terrestres amb alt contingut en sals estan representats els complexos de vegetació de saladar humit i saladar sec. Aquests complexos estan compostos per
comunitats halòfites, pròpies de sòls molt estressants per a la vida.

★ A zones on desaigüen torrenteres, rambles i aragalls sobre la llacuna, i hi ha llavatge de la salinitat, apareixen extenses comunitats de canyissar i jonquera que trenquen la
fisonomia del saladar i donen lloc a un paisatge espectacular i policromàtic.

★ Aquests complexos de vegetació, ocupen zones excel·lentment ben conservades i que constitueixen els millors reductes de la Comunitat Valenciana, així mateix estan
designats com a zones especials de conservació per la Directiva d’hàbitats del Consell de les Comunitats Europees.

★ També es reconeix en el parc una zona amb el complex de vegetació designat com muntanya que, tot i que un poc alterada com a conseqüència de repoblacions forestals
amb pi blanc de mitjan del segle passat, encara conserva interessants plantes, algunes molt escasses en el context valencià.

★ Pel que fa a la vegetació aquàtica, l’elevada concentració salina de les aigües de les llacunes de la Mata i de Torrevella, amb salmorres de fins a 300 mS/cm impossibilita la
vida dels macròfits aquàtics.